TREBALL DE CATALÀ I INFORMÀTICA: ESCRIVIM I IL·LUSTREM UNA ANÈCDOTA GRUP SALMÓ

Un dia estava jugant a un parc. Hi

havia un vell que estava boig.

Vivia al costat del parc.

Un dia jo i els meus cosins estàvem

jugant un partit de futbol. De cop i

volta es va escapar la pilota. Va anar

a parar a la finestra de casa de

l’home. Va sortir amb una escopeta de

caça i ens vam escapar a casa. No

vam tornar a jugar al parc fins que

l’home no martxés. Quina por!!!

Walid Benkaychouh

ra un dia després del cole, tenia cinc anys i els meus pares

ens van venir a buscar molt contents amb molta alegria i ens

varen dir:

–Sabeu què anem a comprar?

–Nosaltres varem dir: –Què? Què és?

–Ho haureu d’endevinar– Va dir la meva mare.

Però nosaltres –Què és? Què és?

–Aaah!– van dir els meus pares.

Després el meu germà va dir:–Ja ho sé. Anem a comprar un

jacuzzi

–No hauríem de tenir uns quants diners més.

Nosaltres dèiem :–gat cavall...

Fins i tot en Pau el meu germà va dir:–Anem al Corte Inglès

–No. No et passis: Anem a comprar un gos.

Nosaltres estàvem molt il·lusionats.

Quan vam arribar a la casa ens van rebre amb un somriure i ens

van dir: –Ha de ser aquell. L’altre està reservat.

Nosaltres vam dir:–És igual és el que ens agrada més.

Quan vam arribar a casa ens van dir:–Quin nom li voleu posar?

Nosaltres els nens dèiem noms i noms fins que en Pau va dir:–

Flup!

Tots vam dir:– Sí, sí, sí– I així es va dir el meu gos: Flupi. Encara

el tenim i l’estimem molt.

Magalí Molist Seguranyes

E

L’ATRACCIÓ BOJA

Ara deu fer dos anys, mes o menys. Era per la Festa Major de Calldetenes, el poble on visc. Volia pujar a alguna atracció , anava

amb els meus pares, estaven mirant les atraccions i no m’agradaven gaire.

Més tard vam tenir una idea, la idea era anar a Roda de Ter perquè també era Festa Major allà i em feia molta il·lusió perquè hi havia

altres atraccions. Quan vam arribar en vaig veure moltes, ens les vam mirar totes i l’última em va agradar bastant i hi vaig voler

pujar. L’atracció tenia uns braços amb uns seients i anava fent voltes cap a una banda i l’altra. Si no ho recordo malament es deia

“El Canguro Loco”. Vaig pujar-hi, al principi era tranquil però cada cop anava més ràpid, em vaig començar a marejar una mica, em

va venir molta por i vaig començar a cridar. Els meus pares em van veure i van fer parar l’atracció. Va parar perquè jo baixés. El final

encara tenia una mica de por però al final tot va acabar bé.

Marçal Comajoan Cara

ra molt petita i amb la meva mare i el meu pare

vam anar a comprar. Quan jo estava al cotxet el

meu pare i la meva mare anaven mirant pelutxos per

mi,vaig sortir del cotxet. Vaig anar a les escales

mecàniques i me’n vaig anar a la primera planta.

Em va veure un noi molt grassonet que anava vestit

com aquells que van de “moterus”.Va anar a la caixa

i va dir que s’havia perdut una nena. Quan els meus

pares van acabar, van córrer a buscar-me i finalment

vam anar a fer un volt.

CLÀUDIA RODRÍGUEZ

E

l dijous 18 de novembre tots els nens de 5è vam anar al

Cosmo Caixa. Vam sortir de l’estació de trens de Vic i

vam baixar a la Plaça Catalunya. Allà mateix vam agafar

els Ferrocarrils que ens van portar gaire bé fins el Cosmo

Caixa. Quan vam haver arribat els del grup lila van entrar a

fer una activitat de matemàtiques. Mentrestant jo i els meus

companys del grup vermell vam visitar el museu. El cap

d’una estona vam fer canvi i a mi em va tocar fer el taller.

Quan els del grup lila estaven en el museu es van trobar a

l’Eduard Punset!!! Els hi va fer tanta gràcia que no es van

perdre l’oportunitat de fer-s’hi una foto.

Em va agradar molt que es fessin ells la foto tot i que també

m’hauria agradat que m’ha la fessin a mi.

Lluc Pla Homs

E

uan jo era petit i tenia quatre anys, amb la meva mare ens vam perdre pel bosc buscant bolets. Vam caminar més de dues hores buscant els meus avis, i no els trobàvem. Un amic

dels meus avis va baixar a buscar-nos i finalment ens va trobar. Em va agafar a coll i amb la meva mare vam pujar muntanya amunt fins on eren els avis. Vam plorar d’alegria . Vam tornar al càmping, i finalment vam tornar a casa.

Gerard Alcaide Riera

Q

EL SUPERMERCAT

Quan jo era petita vam anar el supermercat amb la mare. Érem a la secció de neteja i la meva mare es va despistar i vaig començar a posar tota tipus de fregones al carro de la

compra. Quan la mare va veure que hi havia fregones no en va fer ni cas. Quan vam arribar a la caixa la mare em va dir –No tenim prou diners. Comprem el menjar necessari o comprem tot el què has agafat tu? Jo enfadada vaig treure tot el que havia agafat.

Paula Font

Vam anar d'excursió tota la classe a COSMO CAIXA. Vam agafar el tren fins a Plaça Catalunya i després el metro fins al museu. Vam esmorzar, llavors vam entrar i vam estar provant els experiments una estona. També vam anar a fer tallers. Aleshores vam dinar tots junts i vam tornar cap a casa però al metro no hi havia prou lloc i vam anar drets. Després vam esperar el tren i vam baixar per les escales automàtiques i se’m van encallar els cordons de les sabates a les escales. Va ser bastant divertit perquè vaig fer caure a tothom. I en arribar a casa em vaig adonar que havia trencat completament els cordons. Per sort ningú no es va fer mal.

Guillem Bosch Pozas

Un dia el meu pare quan tenia cinc anys va agafar un monopatí i el va

llençar amb totes les seves forces. Desprès el va colar en un arbre i el

va treure el meu avi. El meu pare el va llençar un altre cop i el meu avi

li va dir que no el tornaria a veure mai més, i li va dir que no l'aniria a

buscar. Després, el meu pare va pujar a l'arbre i el va agafar i va

seguint jugant

Abdelilah Barhdoun

Un bon dia, el meu tiet, la meva germana i jo, vam anar en un Cros. El Cros era a Torelló. Vaig tenir tanta mala sort que al arribar, el meu tiet i jo vam tenir un mal entès. se’m va endur la maleta. A dins hi havia el dorsal!!!!!!! La Rosa i jo anàvem trucant al mòbil del meu tiet, però no servia de res, tenia el mòbil al cotxe. Poc desprès, ja em vaig començar a preocupar, però també, al mateix temps no parava de riure. Vaig anar al lloc de les inscripcions per fer-me un dorsal. Però ... just quan acabava de fer-me el dorsal,va venir el meu tiet, em va donar el dorsal,i ja es va acabar tot l'enrenou.

Hawa Sow Sarri

n diumenge juliol la meva família i jo estàvem de vacances a Platja d'Aro.

Al mig dia vam anar a dinar un restaurant, jo vaig demanar tres canelons, la meva mare, escalivada, el meu pare, peix i finalment al meu germà li vam demanar un plat de macarrons.

En acabar el meu germà i jo vam anar a jugar a la platja, jugàvem a l’atrapada i un cop que jo parava el meu germà va

anar cap els meus pares i va xocar contra la punta d’una taula i va caure mig desmaiat a terra. Li vaig portar el nen als meus pares, els ho vaig explicar i ràpidament el meu pare el va portar a l’apartament i li va posar gel. Jo estava espantada i em vaig sentir culpable. Em sentia fatal. Al cap d'una estona el meu pare va baixar i em va explicar que li havia sortit un blau però que no era greu.

Anna Codina

U

PORT AVENTURA Fa un any els meus pares en volien fer una sorpresa. Em vaig despertar al

cotxe i vaig veure que estava vestida. El meu cosí em va dir que estàvem a

port aventura .Llavors em van dir que aniríem al Tibidabo perquè a port

aventura no hi havia res. Al Tibidabo vem veure una pel·lícula d’un dofí

que es deia Winter. Quan es va fe de nit vem anar a comprar algun regal.

Jo em vaig comprar una llibreta petita del dofí i un llapis. El meu cosí va

comprar un despertador també del dofí.

Ariana Trigo

Quan era petit el pare la

mare i els meus germans,

marxàvem de casa de la

iaia.

De sobte, el cotxe es va

parar però el dipòsit del

gasoil estava ple i el pare

va trucar al taller

d’Honda. Ens va venir a

buscar una grua per portar-

nos a casa.

Quan vam arribar a casa el

senyor de la grua ens va

donar uns bolígrafs verds.

Juniper Sans

Quan tenia vuit anys més o menys, em cordava les sabates per anar a l’escola. Se’m van embolicar les mans en una de les sabates i amb l’altra m’intentava deslligar. Com que anava molt d’hora la meva mare i el meu pare també ho anaven intentant. Fins que em van tallar els cordons i m’hi van posar uns cordons nous.

Bernat Serra

A l’agost del 2006, jo era a Formentera de viatge amb els meus

pares,el meu cosí i els meus tiets. Estàvem passejant per la

platja. Devien ser les set o les vuit de la tarda. El meu pare em va

pujar a coll, es va ficar a dins del mar (només els peus) i

aleshores va fer veure que em tirava a l’aigua. Li vaig relliscar de

les mans i vaig caure amb roba a l’aigua. Primer em vaig enfadar

molt amb el meu pare, però després em vaig posar a riure.

Marta Espina

Un dia, quan era petit estava a casa mirant una pel·lícula. El meu pare em va fer macarrons per dinar i

va deixar un euro sobre la taula. em vaig menJar l’euro. al cap d’una estona, va tornar de comprar i va veure que li faltava un euro. I va preguntar: –Albert has vist l’euro? Jo li vaig dir que no.

Albert perez