Llengua Catalana i Literatura 4 - Unitat de mostra (llengua) - ESO

LLENGUA CATALANA I LITERATURA 4R. Barberà, P. Cornellas, P. Martí, P. Moreno, E. Navarro, M. Pin, A. Reina

INCLOU DVD

LLE

NG

UA

CAT

ALA

NA

I LI

TER

ATU

RA

4

ELS TEUS RECURSOS DIGITALS A:

www.ecasals.net/alumnes/llengua4eso

LLENGUA CATALANA 4 coberta CAT cs5.5.indd 1 14/03/12 12:27

FITXA TÈCNICA: Fragments de dos programes de la sèrie Km 33: Islàndiai Turquia.TIPOLOGIA ORAL: Text expositiu: dades generals.SITUACIÓ COMUNICATIVA: Una veu en off aporta informació general pera viatgers que tinguin alguna d’aquestes dues destinacions.

COMUNICACIÓ ORAL [ESCOLTAR]

ACTIVITATS

Marca amb una creu els temes de què es parla en elsdos talls de vídeo:

Quina és la funció d’aquests vídeos? Aconsegueixenel seu propòsit? Argumenta la teva resposta.

Segons el que has vist i has escoltat en els vídeos...Sí No

a …Islàndia ja pertany a la Unió Europea.b …les monedes dels dos països han

sofert canvis recentment.c …a l’estiu, a Islàndia fa més calor que

al centre de Turquia.d ...a tots dos països es pot fer servir l’anglès

per fer-se entendre.

Analitza el paper que juga la música en els dos ví-deos. És imprescindible? És canviant? Discontínua?Com seria el vídeo sense música?

Segurament, deus haver vist altres programes de viat-ges a la televisió. Per parelles, descriviu el format quesolen presentar: qui condueix el programa, convidats...

1

2

3

4

5

Anem de viatge? LLENGUADIMENSIÓ COMUNICATIVA

[96]

Comunicació oralEscoltar: Reportatge televisiu.Parlar: Missatge audiovisual.

Comunicació escritaLlegir: Pa negre, Emili Teixidor.Escriure: El missatge audiovisual. Paraula i imatge enla publicitat.

Funcionament de la llenguaGramàtica: L’oració subordinada substantiva. L’estildirecte i l’estil indirecte.Vinga, doncs: a analitzar!

Projecte TAC: Ruta literària amb audioguia.

Autoavaluació

Competències a punt!

Competència comunicativa i lingüística Importància de la imatge com a element paralingüístic de lacomunicació.

Competència social i ciutadanaIdentificació dels valors que caracteritzen una societat de-mocràtica i identificació de conseqüències derivades de ladictadura franquista.

Competència social i ciutadanaActitud crítica davant diferents missatges de consum.

5

temperaturapoblaciómoneda

religióllenguabeguda pròpia

visatrelacióamb la UE

Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:07 Página 96

El tema central de les vostres produccions audiovisualsserà la presentació de llocs que puguin ser interes-sants per als companys de classe: pobles propers,racons poc coneguts de la ciutat, instal·lacions delleure, rutes de muntanya...

Us podeu organitzar per parelles o per equips mésgrans. També podeu demanar la col·laboració d’al-tres companys en qualitat de convidats del vostre au-diovisual. En una reunió prèvia haureu de decidir elsaspectes més generals de l’activitat: terminis, diesde les presentacions, recursos tècnics que la vostraescola us pot proporcionar, ajuda o col·laboracionsd’altres professors del centre... Abans de començarel treball tècnic per equips, poseu en comú a l’aulaels llocs i enfocaments triats, de manera que no esprodueixin coincidències imprevistes.

La tasca del grup es definirà a partir de la tria dellloc. Feu una llista dels punts concrets que recollireuen el vostre enregistrament i quina informació apor-tareu a cada pas. Considereu el ritme que voleu man-tenir en les vostres gravacions: si són moltdescriptives, haureu de triar un ritme lent que per-meti al receptor assimilar de mica en mica el vostremissatge; si preteneu animar els companys amb con-sells i suggeriments d’acció, caldrà accelerar elritme. Un cop preses i seleccionades les imatges,trieu un o més d’un fons musical adient al vídeo. Tin-gueu especial cura en el muntatge de so, ja que elscanvis no han de resultar massa sobtats ni distorsio-nar excessivament la captació del contingut. Final-ment, tingueu en compte els missatges verbals quevoleu introduir en el vostre material: veu en off, tes-timonis personals, informació sobreimpresa a laimatge... Considereu també la possibilitat que un devosaltres sigui el conductor de tota la informació;aquesta opció genera molta atenció en l’audiència,

especialment si qui heu triat per fer aquest rol ofereixuna imatge dinàmica i divertida. Pareu atenció alsplans (curts, mitjans i llargs) i assegureu-vos molt béque el so quedi ben enregistrat. Un consell: és possi-ble que en les primeres gravacions trobeu errades iplans que no us agraden o, simplement, que no hanquedat com havíeu pensat. Penseu que de cadaerrada en podeu treure un nou coneixement. Sigueupositius i actius!

En el moment de projectar els vídeos, caldrà que unrepresentant de cada grup presenti el resultat deltreball. En aquesta presentació, justificarà l’elecciódel lloc triat, els objectius que es pretenen i les difi-cultats amb què s’han trobat, així com la manera deresoldre-les. Aquesta presentació garanteix un grausuficient d’empatia per part dels receptors i despertala curiositat pel producte. Una valoració equilibradadels aspectes positius i negatius de cada un dels ma-terials pot concloure la sessió.

Una altra possibilitat pot consistir a triar un mateixtema per a cada grup (per exemple, els barris de laciutat) i valorar els diferents enfocaments i realitza-cions.

1

2

COMUNICACIÓ ORAL [PARLAR]

El poder de les imatgesEn el missatge audiovisual hi ha una prevalença clara de la imatge sobre lesparaules, tant si aquestes paraules s’escolten com si es llegeixen. Tots sabemque una imatge té molt de poder i, a la vegada, és transmissora d’una granquantitat d’informació. Aquest tipus de missatges, amb els quals convivimcada dia, són força motivadors perquè atreuen el món o la realitat cap a lespersones. Ara bé, elaborar un missatge audiovisual amb unes intencions con-cretes no és una tasca fàcil. Cal parar atenció als objectius que es pretenen ia una acurada planificació dels recursos visuals i auditius que farem servir. Hointentem?

ACTIVITATS

[97]

5

Programes d’edició de vídeo: Windows Movie Maker i Pinnacle.


LA LECTURALa novel·la Pa negre, ambientada du-rant els anys posteriors a la GuerraCivil espanyola, retrata la vida de l'An-dreu, un noi que ha de viure al masdels seus avis perquè la mare treballatot el dia fora de casa i el pare –com-batent al bàndol perdedor de la guer-ra– és a la presó. L'any 2010 el director Agustí Villa-ronga va dirigir una adaptació cine-matogràfica de l'obra que va tenir unèxit sense precedents.

COMUNICACIÓ ESCRITA [LLEGIR]5

Emili TeixidorNascut a Roda de Ter el 1933, és unescriptor que ha conreat amb èxittant la literatura infantil i juvenil comla narrativa per a adults. A part de Panegre, ha escrit moltes altres obresconegudes, com ara L'ocell de foc,adreçada als joves, i El llibre de lesmosques, que el 1999 va rebre elPremi Sant Jordi, un dels guardons li-teraris més prestigiosos de les lletrescatalanes.

Coses d’avis–El foc és mitja vida –deia l’avi Mosso les poques vegades que entrava a la cuinaa escalfar-se. No el vèiem gairebé mai, es passava gairebé tot l’any a la mun-tanya i al bosc, des del Roser fins a Tots Sants, i quan tornava es quedava a pas-turar el ramat als baixants i passava els dies més forts de l’hivern al bosc, al corde les Guilleries, i poques vegades guardava la ramada al corral de la masia, nohi cabrien pas tantes ovelles, deia. Les portava per esquilar-les, l’època detondre en deia ell, abans que arribessin les calors fortes, i per marcar-les o man-grar-les amb pega negra escalfada: una M al costat i a vegades un tall a l’orelladreta i una rodona a l’esquerra, el signe de propietat dels senyors Manubens.Després d’elogiar el foc, l’avi Mosso, afegia, amb murrieria–: ¡I foc per davanti foc per darrere, vida entera!

L’àvia movia el cap desaprovant les seves dites i remugava:

–¿On vas tot el sant dia amb aquest sarró al damunt, que no et treus ni per dor-mir? Segur que el portes ple de tabac i porqueries. El sarró sí que l’hauries de tiraral foc i fer net d’una vegada.

L’avi Mosso portava sempre una bossa molt grossa, la sarrona en deia ell, pen-jada al coll i no ens deixava veure mai què hi duia. Era un sarró de pell, com elsdels caçadors però més gros, suat i brut, que no abandonava mai.

–¿Què vols que hi porti? La teca hi porto, ve-t’ho aquí, ¿o et penses que al cimde la muntanya hi ha fleques per comprar el pa?

Les parets de la cuina eren negres de sutge i només tenien una finestreta quedonava al costat de la casa, al camí del cirerer cap a l’esquerra i el del pou i elsabeuradors cap a la dreta. Tenia els vidres bruts i enllorats, i quan els gossoslladraven els fregàvem per mirar a fora per veure si s’acostava algú.

–I tu, ¿on tens el jóc? –em preguntava l’avi Mosso cada vegada que em veia, doso tres cop l’any i gairebé sempre a l’hivern, quan treia el cap de manera im-pensada per la cuina, enfredorit i amarat d’una olor forta i agra, barreja d’her-bes i bestiar, com un fantasma que apareix i desapareix sense avisar ni dir d’onve ni on va–. ¿Encara ets per aquí? La mare, ¿què fa? I el pare, ¿què en saps delpare? ¿Ja ha tornat, aquell cap de trons?

Jo no deia res. Ja havia après que era inútil respondre-li perquè l’avi Mosso noescoltava mai ningú, ni feia cas de res. Anava a la seva i no esperava cap res-posta. Només l’àvia Mercè, des del seu racó de l’escó, remugava sense aixecarla veu, sense esforçar-se perquè l’avi la sentís:

–¡Deixa’l tranquil, home! És aquí amb nosaltres i s’hi estarà tot el temps queconvingui. Tu sempre véns de l’hort. Com si no sabessis de sobres que l’Andreuara és nostre.

Esperava un moment, com quan peixia una criatura i deixava passar una esto-neta entre cullerada i cullerada de sopa o de pa sucat amb vi i sucre, perquè elmenut no s’ennuegués i tingués temps de pair-ho, i afegia:

–I no atabalis el noi amb maldecaps, que prous en té. Si no et passessis la vidaper aquestes pastures del dimoni, no hauries de preguntar el que tothom sap.

[98]

Ramada: Ramat.

Tondre: Tallar la llana arran, esquilar.

Mangrar: Assenyalar, marcar.

Murrieria: Astúcia, agudesa a l'hora de parlar o

actuar.

Teca: Menjar.

Sutge: Substància negra provinent de la com-

bustió que es diposita a les xemeneies i a les pa-

rets pròximes.



[99]

¿O és que et penses que en Lluís pot tornar quan vulgui i disposi, com si regísla seva vida? I la mare, ¿què vols que faci, pobra Florència, si no és treballar totel sant dia per aguantar la patacada? Valdria més que li portessis una saca depatates o una llenca de cansalada virada cada cop que véns, en comptes de dir-li bestieses, al noi, que prou pena en té.

Tota la casa desfilava un moment o altre del dia davant l’àvia Mercè, que a pri-mera hora del matí ja era asseguda al seu tron al costat de la llar de foc, amb lacistella de cosir i fent mitja a terra, les faldilles llargues fins als peus, el moca-dor negre al cap i les ulleres a la punta del nas. Ella no es movia ni per menjar.Li deixàvem els plats en un escambell que treia de sota el banc, mentre els al-tres ocupaven la taula i menjaven emmurriats, de cara al foc. Hi havia àpatsque transcorrien en un silenci total, amb la crepitació dels troncs destruïts pelfoc com a única fressa. Semblava que les preocupacions aclaparessin els homes.O potser era l’hivern i la boira, les glaçades i el gebrat, la neu i la pluja, que elsamoïnaven com una pesta que podia emmetzinar el bestiar o els sembrats. Pot-ser era que la convivència forçada de tot el dia, de tots els dies, els feia odiososels uns als altres.

A mitja tarda, si no arribava abans, la tia Enriqueta portava el diari a l’àviaMercè. I llavors tots sabíem que l’estona de lectura que es preparava era sagrada.Fins que havia acabat de llegir La Vanguardia, s’havia de fer un silenci total a lacuina. Fins i tot la Ció i la tia Enriqueta, si rentaven els plats o cuinaven el dinar,procuraven deixar les feines més sorolloses per després de la lectura.

Quan l’àvia deixava el diari a la falda, llançava un sospir profund, cansat, comsi acabés de donar la volta al món, i comentava:

–Els aliats no arribaran a temps, ¡mecagon doina! Si en Churchill i en Roose-velt sabessin de veritat el que passa aquí, d’altra manera anirien les coses.

A la nit, abans de pujar a dormir, quan els homes eren a munyir les vaques iles dones ficaven brases calentes als burros per escalfar els llits –en deien fra-res també, i a vegades feien servir pedres grans ben ardents que embolicavenamb una coixinera–, nosaltres tres i la tia Enriqueta, i sovint l’oncle Bernat i

Enllorar: Entelar.

Jóc: Lloc per dormir, normalment referit als

ocells.

Cap de trons: Eixelebrat.

Escó: Banc llarg amb respatller ample.

Péixer: Alimentar.

Patacada: Cop fort.

Llenca: Tros llarg i estret d'alguna cosa.

Cansalada virada: Greix del porc que presenta

vies de carn.

Escambell: Tamboret.

Emmurriat: Contrariat.

Crepitació: Soroll que fa la llenya o el carbó en

cremar-se.

Fressa: Soroll continuat.

Emmetzinar: Enverinar.

Aliats: Conjunt de nacions que van lluitar con-

tra el nazisme durant la Segona Guerra Mundial.

Burro: Estri que antigament es feia servir per es-

calfar el llit.

Rosari: Pregària cristiana que consisteix a resar

seguits diversos parenostres i avemaries. Un ro-

sari també és el conjunt de boletes enfilades que

serveixen per comptar les oracions que s'han d'a-

nar recitant.

Dena: Boleta del rosari.

Misteri: En el cristianisme, veritat que no es pot

entendre però que els fidels han de creure.

algun mosso i tot, demanàvem a l’àvia Mercè que ens ex-pliqués les històries del bosc, millor si era una de les quefeien venir por.

–Hem de passar els rosaris abans –deia ella traient-se lapenjarella de denes negres de la butxaca.

–Després, després... –protestàvem nosaltres.

–Després no, que us adormiu al primer misteri –ens feiagruar ella.

–Ja veuràs com no, avui no ens adormirem.

L’àvia Mercè somreia, comprensiva, i encetava la històriaque li demanàvem. Les sabíem totes, ens les havia expli-cades molts cops. Les millors eren la de la noia degolladaal mig del bosc quan tornava amb les companyes de la fà-brica del poble de la mare, la dels herois de la batalla de


[100]


Stalingrad, que no van deixar cap alemany viu, la de la vella de la masia delCós que es va quedar sola una nit i se li va aparèixer el dimoni per emportar-se-la viva a l’infern, la de la Josephine Baker i el vestit de plàtans que li tapava lesvergonyes i era tan guapa que tots els homes es volien casar amb ella, la de laMort que no va arribar a temps per endur-se un malalt que es reia d’ella i no eramai a la cita que havien concertat per coneixe’s... Totes verídiques, asseguraval’àvia Mercè. Verídiques deia. Hi havia paraules com aquesta, verídica, quenomés deia ella i nosaltres sospitàvem que moltes de les paraules que feia ser-vir, com ara aliats, armistici, tractat, resistència, al·legacions, feixisme, juris-prudència, exili..., les havia arreplegat a les pàgines del diari.

–Hi havia una vegada, i heu de creure que aquesta és una història verídica...

Emili Teixidor, Pa negre (text adaptat)

Armistici: Acord per aturar momentàniament

la guerra.

Al·legació: Raonament utilitzat com a argu-

ment o excusa.

Jurisprudència: Conjunt de sentències dicta-

des pels tribunals.

COMPRENSIÓ LECTORA

Marca l’opció correcta:

a On passa l’acció del fragment que has llegit?A la muntanya i al bosc.Al menjador d’una casa de poble.A la cuina d’una masia.Als estables d’una granja.

b A què es dedica l’avi?És pastor.Conrea la terra.És caçador.És carreter.

c L’avi...passa tot l’estiu esquilant ovelles a l’estable.passa l’estiu a casa i l’hivern al bosc.passa els dies més freds de l’any a casa. passa gairebé tot el temps fora de casa.

d Per què fa una «olor forta i agra»?Perquè és l’olor que fa la cabana on viu.Perquè és la seva olor corporal.Perquè s’impregna de l’olor de les herbes i elsanimals.Perquè s’impregna de l’olor dels seus gossos.

e Per què l’àvia diu a l’avi «l’Andreu ara és nostre»?Perquè l’Andreu s’ha quedat orfe i ara viu ambells.Perquè els pares ara no se’n poden ocupar i elcuiden ells.Perquè ha fugit de casa per anar viure amb ells.Perquè ha vingut a passar el Nadal amb ells.

f Com se sentia l’àvia després de llegir el diari?Optimista: les notícies eren bones.Indiferent: el diari mai no deia res interessant.No se sentia de cap manera, perquè l’àvia nosabia llegir. Preocupada: la situació internacional no era fa-vorable.

g Per què les dones ficaven brases al burros? Per evitar que els animals patissin fred. Per escalfar la roba dels llits.Per cuinar amb aigua calenta.Per escalfar l’aigua de la banyera.

h Les paraules que l’àvia «arreplega» al diari i utilitzatot sovint...

pertanyen al camp lèxic de la guerra.pertanyen al camp lèxic de la religió.pertanyen al camp lèxic del temps. pertanyen al camp lèxic de la granja.

A mesura que llegim el fragment, ens anem fent unaidea sobre com és l'habitació en què passa l’acció. Di-gues quin nom rep aquesta estança i descriu-la a par-tir de la informació que en dóna el text.

Relaciona cada membre de la família de l’Andreu ambel nom corresponent:

pare de l’Andreumare de l’Andreuàvia de l’Andreuavi de l’Andreutia de l’Andreuoncle de l’Andreu

1

2

3

ACTIVITATS

MercèLluís MossoEnriquetaFlorènciaBernat


[101]


Tria els dos adjectius que s’adiguin més amb el caràc-ter de l’avi:

sociablesorneguer

a Busca en el text dues oracions que il·lustrin els ad-jectius que has atribuït a l’avi i copia-les.

b Escriu un adjectiu que defineixi el caràcter de l’àvia;justifica per què l’has triat i, com en el cas anterior,copia una frase del text que l’exemplifiqui.

c Recordes quin aspecte té l'àvia? Intenta fer-ne la pro-sopografia (descripció externa) sense haver de con-sultar el fragment que la retrata.

Comenta breument les condicions de vida de l’Andreu ila seva família pel que fa a:

clima (incidència, rigorositat...)higiene (personal i general) alimentació (tipus, quantitat...) obligacions quotidianes (feines del camp, activitatsdiàries...)

a Acompanya el comentari de cada qüestió amb unafrase extreta del text que serveixi per il·lustrar-la.

Et sembla que és una persona religiosa, l’àvia? Per què?

L’àvia assegurava que les històries que explicava eren«totes verídiques». Penses que ho afirmava de debò?Per què ho deia? I l’Andreu, penses que es creia fil perranda les històries que explicava l’àvia o només a mit-ges? Justifica la resposta.

CONTINGUT

Resumeix molt breument el fragment que has llegit.

Indica el tema del text:

La vida quotidiana en el món rural després de laGuerra. La saviesa de les persones grans.Històries i llegendes associades a la Guerra.Els infants i la Guerra.

a Qui narra la història? Seria correcte afirmar que ésuna història feta de records personals? Justifica laresposta a partir del temps i la persona verbal quearticula el fragment llegit.

LÈXIC

Busca en el text quatre substantius que pertanyin alcamp semàntic de la masia i quatre més que pertanyinal camp semàntic dels fenòmens atmosfèrics.

Et sembla que els personatges de la novel·la parlend’una manera viva, natural? Creus que és casualitat oque Emili Teixidor ha hagut de treballar molt per acon-seguir-ho? Quins recursos fa servir per provocaraquesta sensació de naturalitat? Exemplifica’ls ambfrases extretes del text.

Redacta una oració amb cadascuna d’aquestes parau-les (si no saps què volen dir, consulta el vocabulari queacompanya la lectura): fressa, patacada, emmetzinar,armistici, teca, sutge, llenca, emmurriat.

Com has pogut veure, a l’avi li agraden les dites popu-lars. Completa els refranys amb aquestes paraules:blat, juny, corral, graner, hivern, sega.

a Pel juliol, _____ qui vol. b Abril mullat, bo per al _____c Per Nadal, cada ovella al seu _____d Novembre acabat, _____ començat. e Pel _____, la falç al puny.f Flor de gener no omple el _____

EXPRESSIÓ ESCRITA

Teixidor és un mestre a l’hora de descriure personatgesi escenaris. T’atreveixes a imitar-lo? Fes una descrip-ció literària de la persona o el lloc que vulguis aplicant-hi les tècniques descriptives que coneixes (recorda quela descripció literària té una finalitat estètica i que esfonamenta en un llenguatge literari i connotatiu).

4

5

8

9

13

6

7

10

11

12

14

La Guerra Civil espanyola (1936-1939) i la con-següent postguerra van ser èpoques molt duresper a Catalunya. Un cop acabat el conflicte, lapoblació va continuar patint fam i misèria, i elshomes i dones que havien estat fidels a la Repú-blica van sofrir la persecució de la dictadura ins-taurada pel general Franco.

Del text al món real

ACTIVITATS

innocenttrist

esquerpcovard


COMUNICACIÓ ESCRITA [ESCRIURE]5

[102]

1. El missatge audiovisualEl missatge audiovisual es caracteritza per transmetre una informació complexa enquè es combinen la imatge i el so. Aquest tipus de missatge és emès per mitjansde comunicació com el cinema, la televisió i el vídeo. També són audiovisuals elscontinguts multimèdia que es difonen per Internet.

2. El llenguatge verbal i no verbal Un missatge audiovisual pot contenir alhora un diàleg verbal, una banda sonora,un paisatge i un cartell anunciador amb paraules escrites. En el missatge audiovi-sual, els elements sonors i les imatges no són només un fons sobre el qual es parla,sinó que formen part essencial de la informació que es transmet.

En aquesta taula pots comprovar que tant la part sonora com la part visual d’un mis-satge pot ser verbal i no verbal.

Comunicació

Signesnaturals

Signesartificials

àudio

indicis

Concepte Exemple

visual

Signes verbals: paraules articulades fonèticament, comara un diàleg oral.

El significat es desprènd’una relació de causa-efecte.

Un tro indica que hi ha unatempesta, la febre indicaque hi ha una malaltia.

senyals

Signes que transmetenuna ordre.

Un senyal de trànsit de di-recció obligatòria, el xiuletque marca la fi d’un partitde futbol...

icones

La forma de la imatge esta-bleix una relació de sem-blança gràfica amb l’e-lement original.

La fotografia d’una per-sona, un mapa…

símbols

La forma de la imatge esta-bleix una relació arbitràriai convencional amb el seusignificat.

El colom de la pau, l’himneque representa un país, elmoviment olímpic…

Signes no verbals: bandes sonores, sons naturals, so-rolls, silencis…

Signes verbals: paraules escrites (cartells, subtítols…).

Signes no verbals: imatges, senyals...

3. Classificació dels signesUn signe és una realitat que representa o en substitueix una altra.

Exemple: un mapa representa un territori; una bandera representa un país.

Els missatges audiovisuals estan formats per signes de diferents tipus.

Observa aquestes dues imatges(rupestre i digital) i explica’n lesdiferències: suports i elements fí-sics que les formen.

Què transmet a l’espectador labanda sonora de Titanic: significato emocions? Raona la resposta.

La banda sonora d’una pel·lículaés només un fons sobre el qualdialoguen els personatges? Raonala resposta.

Què volen dir i quines realitats re-presenten aquests signes visuals?Classifica’ls.

1

2

3

4

ACTIVITATS


Explica les característiques de laimatge (espacial, contínua, moti-vada, connotativa i ambigua) apartir d’aquest cartell.

Intenta expressar amb paraules elsignificat que transmet l’anteriorcartell publicitari. Creus que espot expressar amb precisió tot elsignificat? Per què?

En què consisteix el significatemocional que transmet la imatgeanterior?

Imagina una situació en què no espugui aplicar la dita una imatge valmés que mil paraules. Raona laresposta.

Creus que es podria impartir unaclasse de llengua o de matemàti-ques només amb imatges? Raonala resposta.

Explica la relació que hi ha entreparaula i imatge en els següentscartells publicitaris.

5

6

7

8

9

10

[103]


ACTIVITATS

paraula imatge

Lineal: es distribueix linealment en eltemps, per això es percerp seqüencial-ment.

Discreta: les paraules es poden dividir enunitats més petites i es poden analitzarper parts.

Convencional i arbitrària: el significatde les paraules no està relacionat amb laseva forma fonètica.

És el signe més adequat per transmetreel significat conceptual i denotatiu.

El seu significat tendeix a ser monosè-mic, precís.

Espacial: es distribueix en l’espai, per aixòes percep de cop.

Contínua: les imatges formen un totcontinu.

Motivada: es dóna algun tipus de relacióentre la forma de la imatge i el seu signi-ficat.

És el signe més adequat per transmetreemocions i connotacions afectives.

El seu significat és més polisèmic i am-bigu.

4. La paraula i la imatgeEn la societat de la comunicació són habituals els missatges en els quals es combi-nen la paraula i la imatge. Tot seguit veurem les diferències entre aquests dos tipusde signes.

5. Relació entre paraula i imatgeen la publicitat

A causa del seu caràcter connotatiu i polisèmic, la imatge necessita recolzar-se enel llenguatge verbal. En la publicitat, la imatge recolza en l’eslògan i en la marca.

La paraula pot establir les relacions següents amb les imatges:

• D’ancoratge: el text escrit aporta un significat inequívoc a la imatge i el resu-meix en un missatge fàcil de memoritzar.

• Retòrica: el missatge verbal es complementa amb la imatge, que hi aporta nousmatisos o significats.

• Paradoxal: imatge i text es contradiuen, la qual cosa produeix estranyesa enl’espectador.

• D’intriga: amb imatges i missatges enigmàtics, que desperten la curiositat. • D’identificació: el text escrit s’identifica amb la marca del producte. • De transgressió: el missatge lingüístic està en una altra llengua (en anglès, per

exemple).

A B C D


[104]


La manipulacióen els missatges audiovisuals

El missatge publicitari no s’adreça a laraó sinó als sentiments i a les emo-cions dels consumidors. Les agènciespublicitàries juguen, de vegades deforma subliminal, amb la psicologiadels potencials consumidors.

Hi ha dues formes fonamentals de ma-nipulació publicitària: a Aconseguir que el receptor s’identi-fiqui amb el model de vida quetransmet el missatge publicitari, ifer-li creure que si consumeix o uti-litza el producte que s’anuncia seràmés feliç, lliure, ecologista, al-truista… b Fer que els receptors acceptin el con-sell que els ofereix algun perso-natge famós (esportista, actor,cantant, etc.), cosa que transfereixal producte les qualitats del famós.

Observa aquestes imatges i respon les preguntes:11

ACTIVITATS

6. Denotació i connotació de la imatgeLa imatge té una gran càrrega subjectiva, perquè no reflecteix tota la realitat, sinóque en selecciona un fragment: aquell que, per determinades raons, és interessantper a l’emissor. A més, la imatge es pot manipular tècnicament per donar-li un de-terminat significat connotatiu, emocional. Així, doncs, la subjectivitat de la imatgeve de seleccionar i interpretar la realitat.

El significat denotatiu o objectiu d’una imatge es desprèn dels seus elements for-mals visibles, com per exemple la mida, la forma i el color d’un cotxe. El significatconnotatiu o subjectiu és el significat emocional que s’associa a la imatge. Així, laimatge que anuncia un tot terreny que consumeix dièsel s’associa de vegades a unsentiment o estil de vida esportiu o ecologista, malgrat que sabem que és un vehi-cle molt contaminant.

La bellesa confirma un alt poder de seducció. I és justament això el queprodueix la inimitable proposta del nou Volvo 460. La línia exterior s’uneixa l’ampli equipament de sèrie, aire condicionat, tancament centralitzat deportes, alçavidres elèctric i vidres tintats, servodirecció, quatre frens dedisc, llandes d’aliatge, fars antiboira. Una assegurança per gaudir per sem-pre de l’espai interior. Una perfecta combinació entre l’estètica i l’alta tec-nologia. Això és bellesa.

A

C

a A quins dos valors s’associa elVolvo 460 en el text A?

b Distingeix la denotació i la conno-tació en la imatge B.

c Explica per què la imatge C ha se-leccionat i ha interpretat la realitat.Quina relació de jerarquia semblaque s’estableix entre les dues per-sonalitats? Raona la resposta.

d Quin estereotip relacionat amb ladona s’expressa en la imatge D?Raona la resposta.

D

B


7. Figures retòriques en la publicitatvisual audiovisual

La publicitat visual (textos gràfics, cartells, tanques publicitàries, etc.) utiliza ele-ments icònics i llenguatge escrit que poden contenir, entre d’altres, les següentsfigures retòriques pròpies de la llengua literària.

• Figures de repetició (al·literació, perífrasi, polisíndeton, acumulació, al·lusionsicòniques…).

• Figures de supressió (el·lipsi, asíndeton...).• Trops (metàfora, sinestèsia, metonímia…).• Jocs de la lògica (personificació, hipèrbole, antítesi, paradoxa, ironia, doble

sentit o dilogia, oxímoron…).

La publicitat audiovisual utilitza, a més, l’efecte sonor de la música, que aporta granpart de la càrrega emocional que es transmet.

8. Imatges en movimentEnfront de la imatge fixa de la fotografia o el cartell, la televisió i el cinema ensmostren les imatges en moviment. Es tracta d’una il·lusió òptica, ja que, en reali-tat, és una successió de fotogrames (fotografies enquadrades) per segon, que donenlloc al pla i a la seqüència.

Per donar la sensació de moviment, la càmera té el seu llenguatge propi: pot gravarde forma panoràmica (gira sobre el seu eix), fent tràveling (imita el moviment humà),escombratge (moviment ràpid), amb zoom (apropant i allunyant la imatge), etc.

El muntatge de les imatges gravades es pot realitzar de manera lineal (ràcord) o béometent-ne moltes perquè l’espectador les construeixi seguint la seva imaginació(el·lipsi).

A més a més del cinema i la televisió, el videoclip musical és una de les manifesta-cions més importants de la cultura audiovisual contemporània. És una barreja d’i-matges, música i llenguatge verbal, tractats de manera electrònica, que inclou sovintla manipulació digital.

A banda del seu caràcter artístic, el videoclip té una finalitat comercial, ja que pro-mociona un producte musical, però també difon una estètica i una manera d’en-tendre el món.

El videoclip utilitza generalment la descripció i la narració per donar forma als con-tinguts musicals que vol proporcionar.

[105]

5 COMUNICACIÓ ESCRITA [ESCRIURE]

Identifica en les imatges que es reprodueixen en aquesta pàgina alguna d’aquestes figures retòriques i explica perquè: hipèrbole, símil, reduplicació i paradoxa.

Busca a Internet el videoclip musical Thriller, de Michael Jackson, i fes les activitats següents: a Quina història ex-plica? b Descriu els personatges. A quin grup o a quina tribu urbana pertanyen? c Indica els elements musicals, ver-bals i de dansa que més t’han cridat l’atenció. d Explica la influència del cinema en l’argument d’aquest videoclip. eQuè s’hi anuncia? f Valora aquest videoclip. g Identifica en aquest videoclip la càmera panoràmica, l’escombratge, elzoom i l’el·lipsi.

12

13

ACTIVITATS


[106]

1. Oració subordinada substantivaÉs aquella que equival a un substantiu i, per tant, tota l’oració fa les funcions sin-tàctiques pròpies d’un nom (subjecte, CD, CRV...).

A partir d’ara faré la meva voluntat. (oració simple)SN = CD

A partir d’ara faré que es compleixi la meva voluntat.

A partir d’ara faré complir la meva voluntat.

Em pregunto si es complirà la meva voluntat.

A partir d’ara faré el que vulgui.

1.1 Quins tipus hi ha?Com s’acaba de veure en els exemples anteriors, hi ha diversos tipus d’oracionssubstantives segons l’estructura que presenten:

5

Substitueix el SN subratllat per una oració subordi-nada substantiva completiva.

a Encara avui tots els menbres de la família esperemel teu retorn.

b Després de mesos de pèrdues, la pujada de la borsaagradà als inversors.

c La nostra preocupació és la millora dels equipa-ments culturals del barri.

d Els proveïdors li han assegurat el manteniment delpreu durant tota la temporada.

e Els pacients ingressats sempre tenen ganes de lesvisites dels seus familiars.

f Amb tota seguretat us interessa sobretot la mevapuntualitat.

g La noia està convençuda de la meva innocència.h Acostumeu-los a la utilització d’aquell material.

Quina funció sintàctica fan les oracions subordinadesde l’activitat anterior dins de l’oració principal?

Substitueix la subordinada substantiva completiva sub-ratllada per un SN equivalent. A continuació, indica’n lafunció sintàctica.

a Des que eres ben petit no m’agrada que siguis tangroller!

b Els seus amics estan segurs que ella triomfarà enels negocis.

c El comptable ens informà que calia pagar les factu-res pendents.

d El problema més urgent era que ell s’havia posattossut.

e Els sindicats de treballadors van denunciar ques’havien incomplert els acords.

f Tenim la sensació que en certa manera hem fra-cassat.

g De debò que no et vas adonar que ells es burlavende tu descaradament?

f Fou molt important per a nosaltres que ella es pre-parés intensament.

1

2

3

ACTIVITATS

això és bàsic!

La conjunció que no pot portar cappreposició al seu davant:

• CRVEll s’acostuma a tot.Ell s’acostuma que li facin tot.

• CNTé molt d’interès en allò.Té molt d’interès que ho facin.

• CAdjEstem contents dels seus èxits.Estem contents que ho hagi fet.

No es pot suprimir la conjunció que

fa de nexe subordinant en les subor-

dinades substantives completives:

*Preguem retornin l’envàs.

Preguem que retornin l’envàs.

!

substantiva completiva [faré que es compleixi]

estructura: nexe subordinant que + proposició

subjecte: M’agrada que reaccionin de manera positiva.CD: Tots sabem que ho faràs molt bé.Atribut: La solució és que tothom torni al lloc d’origen.CRV: Ella es queixava que no li feien cas.CN: No tinguis por que el jutge no accepti les proves.CAdj: Les mares estan segures que els fills tornaran.

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA [GRAMÀTICA]


substantiva d’infinitiu [faré complir]

estructura: (preposició) + infinitiu + (complements de l’infinitiu)

[107]

5

Encercla la categoria gramatical del nexe subordinantsegons si és conjunció (C) o pronom relatiu (P).

a El paisatge que descriu és bonic. C Pb No sabies que arribava demà? C Pc La dona crida que hi ha foc! C Pd La dona que crida avisa del foc. C Pe Tothom comptava que vindries. C Pf La roba que comprà no és cara. C Pg Truca’m el dia que vulguis. C Ph M’emociona que hi hagis pensat. C Pi És una emoció que es contagia. C Pj Quan han decidit que no es fa? C Pk Avui he sabut que ho celebrarem. C Pl Jo prepararé la celebració que es farà. C Pm L’any que ve acabarà els estudis. C Pn Van dir als veïns que paguessin. C P

Quina funció sintàctica fan les oracions d’infinitiu?

a Nena, pensa a apagar els llums de l’habitació!b No és bo passar tantes estones sol. c La teva intenció de voltar món et sortirà cara.d Els amics sabran recompensar els teus esforços.e Estem molt contents de rebre-us a casa nostra!f La millor solució era deixar-ho córrer.

Converteix les preguntes directes en indirectes.

a On vivia el teu oncle? (Ell pregunta...)b Farà fred demà? (Pregunta-li...)c Qui ho ha fet, això? (Vull saber...)d T’agradaria venir? (Em pregunto...)e Hi ha llet a la nevera? (Et pregunto)f Quan es va acabar? (Voldria saber...)g Què ha passat? (Ens preguntem...)

4 5

6

ACTIVITATS

Mots interrogatius:

quin, quina, quins, quines

què qui

quan on

com quant

te’n recordes?

subjecte: Pensar coses positives és la millor medecina.CD: La nena ha decidit (de) vestir-se tota sola.Atribut: La seva intenció és evitar-ho.CRV: Ja et penedeixes d’haver-ho fet?CN: Des de petit té el desig de volar.CAdj: Els nuvis estan encantats de convidar-vos al seu casament.CAdv: Estem lluny de conèixer tota la veritat.

substantiva interrogativa [em pregunto si es complirà]

estructura:total: conjunció si + proposició interrogativa indirecta

CD:

parcial: mot interrogatiu + proposició interrogativa indirecta

total: Li va preguntar si ella havia escrit les dades.

parcial: Voldria saber quins complements hi surten.

L’infinitiu només pot portar les pre-posicions a o de al seu davant:

• CRVL’amenaça amb un càstig.L’amenaça de castigar-lo.

Confio en ell.Confio a arribar abans que tu.

• CNTé molt d’interès en allò.Té molt d’interès a fer allò.

això és bàsic!mot que

subordinades substantives completives

És una conjunció, fa de nexe subordi-nant i no es refereix a cap paraula del’oració principal.

subordinades adjectives

És un pronom relatiu, simultàniamentfa de nexe subordinant i una funciódins de la principal. Es refereix a un motde la principal, l’antecedent.

M’han demanat que no ho digui de mo-ment.

La petició que m’heu fet serà escoltada.



[108]

5

Encercla el nexe subordinant (o l’infinitiu) i classificales següents subordinades substantives.

a Ella ja sabia que calia ser espavilada.b Ella ja sabia on aniria a parar.c Ella ja sabia espavilar-se en aquell món.d Ella ja sabia el que es trobaria.e M’interessa comprovar les dades.f M’interessa que algú comprovi les dades. g M’interessa el que diu la comprovació de dades.h M’interessa què diu la comprovació de dades.

Substitueix el sintagma subratllat pel que està entreparèntesis i fes els canvis convenients.

a La majoria estem d’acord amb aquestes idees.(defensar-ho) / (que ho defensarem)

b Sobretot recorda’t de l’aniversari del teu germà!(felicitar-lo) / (que demà és el seu aniversari)

c El viatger es va exposar a un gran perill. (perdre’sal desert) / (que perillés l’expedició)

Respon les preguntes sobre l’activitat anterior.

a Quines oracions són simples i quines són compos-tes?

b De quin tipus són les oracions subordinades?c Quina funció sintàctica fan dins de la principal les

oracions que són subordinades?

Subratlla el pronom relatiu de les oracions, i classifica-les en subordinades adjectives o substantives de relatiu.

a Es va enamorar d’una persona que no li convenia.b Ara veig el que estaves preparant el mes passat.c Es va enamorar de qui no li convenia.d Sí, et puc dir el llibre que estic llegint.e Ara veig les activitats que havies estat preparant

durant l’última setmana.f Sí, et puc dir el que estic llegint últimament.

7

8

9

10

ACTIVITATS

El pronom relatiu substitueix l’ante-

cedent a l’oració subordinada, cal evi-

tar altres pronoms que s’hi refereixin:

És el noi a qui li donà el full.

CI CI? → innecessari

És el tema que en vas parlar.

del qual vas parlar

pronom en: innecessari.

exemple: confia en tothom(tenir sort) confia a tenir sort(que tindrà sort) confia que tindrà sort

això és bàsic!

A les substantives de relatiu, l’ante-cedent del pronom relatiu no hi és,sinó que se sobreentén:

qui = (la persona) queel que = (les coses) que

substantiva de relatiu [faré el que vulgui]

estructura: (preposició) + (determinant) + proposició amb pronom relatiu

subjecte: Qui fa les coses bé no perd temps en repeticions.CD: Els jugadors diran públicament el que convé més a l’equip.CI: Es donaren les ordres oportunes a qui les havia d’obeir.Atribut: Aquella candidata era qui reunia totes les condicions.CRV: De debò que no penses gens en el que va passar l’altre dia?CN: Des de l’accident té por del que sent a les carreteres.CAdj: Alguns nois poc madurs no són conscients del que fan.

PROPOSICIONS AMB PRONOM RELATIU

subordinades adjectives

Hi ha un antecedent explícit.

subordinades substantives de relatiu

No hi ha antecedent explícit.

El pronom relatiu fa una funció a lasubordinada.

Tota la subordinada fa de CN de l’ante-cedent.

El pronom relatiu fa una funció a lasubordinada.

Tota la subordinada fa de subjecte, CD,CI, Atr...

Tothom segueix els consells que són útils.CD Subjecte

CN

Tothom segueix el que és útil.Subjecte

CD



[109]

5

A més del verb dir, hi ha altres verbsintroductoris:

afegir explicarpreguntar contestarreplicar confessarinsistir ordenar...

això és bàsic!2. L’estil directe i l’estil indirecte

2.1 Estil directeL’emissor reprodueix de manera literal el que diu un altre parlant.

2.2 Estil indirecteL’emissor interpreta des del seu punt de vista les paraules d’un altre parlant. Esmanté el contingut, però no la forma, ja que hi pot haver transformacions gra-maticals. L’oració en estil directe es convertirà en una subordinada substantivacompletiva o interrogativa.

Ell digué: «Avui no plou». → Ell digué que aquell mateix dia no plovia.sub. substantiva completiva (CD)

Ell preguntà: «Quan vindràs?» → Ell preguntà quan vindria.sub. substantiva interrogativa (CD)

2.3 Pas de l’estil directe a l’estil indirecte

estil directe estil indirecte

El noi va dir: «Me n’aniré d’aquí tanaviat com pugui».

present d’indicatiu«Em sento trist»

present de subjuntiu«Tant de bo vingui!»

perfet d’indicatiu«He estat cuiner.»

imperfet de subjuntiu«Tant de bo fos .»

passat simple o perifràstic«Arribà al pis.»

futur«Demà no plourà.»

imperatiu«Nena, salta!»

imperfet d’indicatiuVa dir que se sentia trist.

imperfet de subjuntiuAfegí que tant de bo vingués.

plusquamperfet d’indicatiuDigué que havia estat cuiner.

plusquamperfet de subjuntiuAfegí que tant de bo hagués estat cert.

plusquamperfet d’indicatiuVa confessar que havia arribat al pis.

condicionalVa predir que l’endemà no plouria.

imperfet de subjuntiuVa ordenar a la nena que saltés.

pronoms 1a i 2a persones

pronoms3a persona

meu... / teu...

aquest

això

avui

ahir

seu...

aquell...

allò

aquell mateix dia

el dia anterior

demà l’endemà

darrere de dos punts

entre cometes

entre guions

La noia digué: «No patiu per mi».

«No patiu per mi», digué la noia.

–No patiu per mi –digué la noia.

El noi va dir que se n’aniria d’allí tanaviat com pogués.



nom nexe subordinant funció sintàctica exemple

[110]

Escriu en estil indirecte les oracions següents.

a «Ahir va saltar l’alarma.» (Ella va informar...) b «Seré aquí amb el meu pare.» (Ell va dir...)c «Agafa el paraigua!» (El noi em va ordenar…)d «Jo m’hi considero.» (La noia digué...)e «He fet aquest pastís.» (La mare va afegir...)f «No vull que vingui.» (El pare va manifestar...)g «Demà ho sabràs tot.» (Ell va dir a ella…)h «Per què no pot ser avui?» (Ella preguntà...)

Fes les activitats relacionades amb els eslògans d’a-questa campanya publicitària.

a Les dues preguntes del cartell («Estàs enganxat aun llibre?» / «Quin és el llibre que més t’ha agra-dat, emocionat o impactat?»), són del mateixtipus? Explica-ho breument.

b Passa aquestes preguntes en estil directe a l’estilindirecte: (En primer lloc el text del cartell em pre-gunta... / A sota, amb lletra més petita, em pre-gunta...).

c Acaba l’oració: Finalment, hi ha una ordre («Reco-mana’ns un títol») que consisteix a...

Subratlla les oracions subordinades substantives iclassifica-les.

a Sempre es burlava dels que queien a terra.b El meu consell és que acabis els estudis superiors.c Des de quan tens l’afició de col·leccionar segells?d No sé què es deuen dir a casa seva!e Ajudar-la era el meu principal objectiu. f Estem molt orgullosos del que has aconseguit.g Tot el grup coincidia que la situació milloraria.h Pregunta-li si ha fet el màxim esforç.i Donaré les gràcies a qui s’ho hagi merescut.j Érem lluny d’imaginar el final del relat.

Quina funció sintàctica fan les subordinades subs-tantives de l’activitat anterior dins de la principal?

Substitueix el SN subratllat per una subordinadasubstantiva del tipus que se’t demana.

a No sabíem els teus plans. (Subst. interrogativa)b L’han amenaçat amb l’expulsió. (Subst. d’infinitiu)c No accedirà a la vostra demanda. (Subst. de relatiu)d Tots volen el retorn del mestre. (Subst. completiva)

Corregeix les preposicions que estan malament enles oracions subordinades substantives següents.

a Es va acostumar a que li donessin tot fet.b He de pensar en telefonar a l’oficina de correus.c Per què es queixa de que anaven contra ell?d Es conformava amb parlar-hi una estona.e L’activitat consisteix en que trobin els errors.f N’hi ha prou amb que ho reconeguis!g Tinc poc interès en acabar aquesta conversa.

11 13

12

14

15

16

ACTIVITATS

5

substantiva completiva conjunció que sense preposició subjecte, CD, atribut, CRV, CN,

CAdj

subjecte, CD, atribut, CRV, CN,CAdj, CAdv

CD

subjecte, CD, CI, atribut, CRV,CN, CAdj

Ell insisteix que ho farà.CRV

Ser optimista t’ajudarà.subjecte

Li va preguntar si vindria.CD

Dono la raó a qui la té.CI

no hi ha nexe subordinant: se lareconeix per l’infinitiu

conjunció si (total)mot interrogatiu (parcial)

un pronom relatiu sense antece-dent (amb funció pròpia)

3. Quadre resum

substantiva d’infinitiu

substantivainterrogativa

substantivade relatiu

Cal evitar les formes:

*lo que la qual cosa,

*lo qual cosa que

Vaig aprovar, lo qual m’alegrà.

la qual cosa, cosa que



ANALIZA TUS COMPETENCIAS VINGA, DONCS: A ANALITZAR!

[111]

5

Com s’analitza una oració composta de subordinada substantiva?

Tant el verb conjugat de l’oració principal com el de la subordinada (conju-gat o infinitiu) duen els seus propis complements.

M’agrada molt que et dediquis al teatre. Ella insistia a pagar-ho. V V V V (inf.)

El verb subordinat va després de la conjunció que (completives), del pronom re-latiu (substantives de relatiu) o de la conjunció si/mot interrogatiu (interrogati-ves). No hi ha nexe a les d’infinitiu.

M’agrada molt que et dediquis al teatre. El que fas és interessant.V principal V V V principal

És una proposició incompleta perquè la subordinada hi fa una funció.

M’agrada molt... Ella insistia... …és interessantCI V CCQ N V V Atr

SV predicat SN subj. SV predicat SV predicat

En el cas del pronom de la substantiva de relatiu, caldrà fer el següent:

1. Es posa un antecedent entre parèntesis: (la cosa) que (tu) fas...2. S’ordena la proposició, si cal: (tu) fas (la cosa).3. Es mira la funció sintàctica: el pronom relatiu fa de CD.

M’agrada molt que et dediquis al teatre:

principal: oració enunciativa afirmativa, predicativa, activa, intransitiva.subordinada: oració enunciativa afirmativa, predicativa, activa, intransitiv

1. Localitza i subratlla els verbs en forma personal.

2. Identifica el nexe subordinant (si n’hi ha) i distingeix els verbs.

3. Analitza sintàcticament l’oració principal.

4. Analitza sintàcticament la subordinada.

5. Classifica les proposicions (modalitat i tipus de predicat).

6. Representa gràficament l’oració composta.

Hi ha perífrasis verbals que porteninfinitiu, s’analitzen com si fossinun sol verb:

(unitat 2, pàgina 137)

• Comença a treballar• Es posarà a ballar• Hem de tornar• Cal respirar• Tornaràs a intentar• Deuran arribar• Volia estudiar• Podríeu venir• Acabaven de marxar

te’n recordes?

Cal anar amb compte amb les prepo-sicions:

Ella insistia en aquell tema. CRV

Ella insistia a pagar-ho.sub. substantivad’infinitiu: CRV

això és bàsic!

M ’

CI

sub. substantiva completiva sub. subs. relatiu

SV predicat SN subjecte SN subjecte SN predicat

SV predicat SV predicat

oració composta de subordinada substantiva oració composta de sub. substantiva

V CCQnexesub.

V CRV nexe sub. CD V

V Atr

agrada molt que et dediquis al teatre. El que ésfas interessant.


[112]

Anàlisi sintàctica d’oracions

Analitza sintàcticament les oracions següents.

a Els nens més espavilats de la classe de seguidas’adonaren que havien d’actuar ràpidament.

b Tots els meus nebots em diuen el que els he de re-galar pel seu aniversari.

c Qualsevol pot preguntar a la presidenta de l’entitatsi aquest any hi ha hagut beneficis.

d La millor solució era lliurar els premis als guanya-dors aquella mateixa nit.

e Qui s’aixequi més aviat disposarà de més hores.f L’acusat desitjava vivament que el jurat popular no

el declarés culpable del delicte.

Distinció d’oracions compostes

Classifica les oracions següents en juxtaposades, co-ordinades, principal-subordinada adjectiva o princi-pal-subordinada substantiva.

a Tothom li va suplicar que ho tingués en compte.b El conflicte s’acabà aviat: tots estaven contents.c El conflicte del qual parles suposà un trasbals.d Soparàs a casa o sortiràs amb els amics?e Li van respectar el desig de parlar-hi.

Conversió d’oracions subordinades substantives ensubstantius

Escriu un SN per a cada oració subordinada.

a La gent demana que es rebaixi el preu dels pisos.b Et vas adonar que ella era present a la sala?c El seu gran desig era viatjar a Austràlia.d Tinc por que em vingui un nou mareig.e Abolir l’esclavitud va ser un gran encert.

Distinció entre la conjunció que i el pronom relatiu que

El mot destacat, és conjunció (C) o pronom relatiu (P)?

a M’indigna que em menteixin. C Pb Les mentides que dius fan mal. C Pc La filla pensa que allò serà fàcil. C Pd Les idees que té la filla són bones. C Pe Estic segura que al final vindrà. C Pf Ho va dir a la noia que va arribar. C Pg Va dir a la noia que no era tard. C Ph Allò succeí l’any que es va casar. C P

Identificació de la funció sintàctica del pronom relatiu ol’oració subordinada

En les oracions de l’activitat anterior, indica la funciósintàctica que fa el pronom relatiu dins de la subor-dinada o de l’oració subordinada substantiva comple-tiva sencera dins de la principal.

Localització d’oracions d’infinitiu

Els infinitius de les oracions, formen part d’un verbperifràstic, d’una perífrasi verbal o són el verb d’unasubordinada substantiva d’infinitiu?

a Ens hem acostumat a viure al poble.b Ara tornarà a viure al poble.c Va viure al poble tota la seva vida.d Viure al poble té molts avantatges.e Per què no vols viure al poble?f Tinc moltes ganes de viure al poble.g Hauríem de viure al poble una temporada. h Sempre aconsello viure al poble.

Identificació de la funció sintàctica de l’oració subordi-nada substantiva d’infinitiu

Digues la funció sintàctica de l’oració subordinadasubstantiva d’infinitiu en el cas de les oracions del’activitat anterior.

Classificació d’oracions subordinades substantives

Encercla el nexe subordinant (o l’infinitiu) i classificales següents subordinades substantives.

a Molta gent desconeix el que li passarà.b No vols saber què succeirà en el futur?c Ell decidí canviar les clàusules del contracte de

tipus temporal.d Ell decidí que faria un nou intent. e Ell decidí quina persona es quedaria a l’empresa

fins a final de mes.f Ell decidí el que calia fer en aquell moment. g No m’importa el que puguis pensar.h No m’importa reconèixer la meva inferioritat.i No m’importa qui ha dit aquella bestiesa!j No m’importa que vinguis més d’un dia. k Molta gent desconeix que ha tancat aquella botiga

de la cantonada.l Des d’ahir esperem saber tota la veritat.

22

17

18

19

20

23

21

24

ACTIVITATS FINALS

5 FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA [GRAMÀTICA]


Correcció de preposicions en les oracions subordinadessubstantives

Corregeix les preposicions en les oracions subordi-nades substantives següents, si cal.

a No estic d’acord amb pagar aquesta quantitat.b Fixa’t en que ells van escoltar-te atentament.c Limita’t a fer les feines demanades!d Tots ens hem beneficiat de que hi col·laboressis

amablement.e Alguna vegada t’has penedit d’haver vingut?f Es va negar a que li fessin un homenatge.g L’atleta confia en guanyar la cursa.h Sovint l’amenaça amb que no li pagarà res.

Redacció de subordinades substantives interrogatives

Relaciona cada proposició principal amb la proposi-ció interrogativa adequada.

a A la botiga de queviures la clienta preguntà...b Nen, pregunta al tutor...c Tots els actors del grup es pregunten...d La infermera voldria saber...e L’àvia va preguntar a la néta...f Tots els periodistes ignoren...g L’autor del poema es preguntava..h L’encarregat del far desconeixia...

1 ...quan ha de posar les injeccions als malalts.2 ...qui farà finalment la roda de premsa.3 ...a quina hora podríem tenir una reunió.4 ...si algun vaixell s’apropava a la costa.5 ...si tenien llaunes d’espàrrecs.6 ...què expressaria millor els seus sentiments.7 ...si l’aniria a veure aviat a casa seva.8 ...on estrenaran l’obra de teatre.

Conversió de l’estil directe a l’estil indirecte

Escriu en estil indirecte les oracions següents.

a «Demà em diran el resultat.» (Ella informà...) b «Menjaré aquí cada dia.» (Ell va dir...)c «Parla amb mi!» (El noi em va suplicar…)d «Jo me’n sento responsable.» (La noia digué...)e «Avui he fet un negoci.» (La dona va afegir...)f «No tinc cap problema.» (L’home manifestà...)g «Ahir morí la meva mare.» (Ell va dir a ella…)h «Com deu ser aquesta noia?» (Ella preguntà…)

Distinció entre subordinades adjectives i subordinadessubstantives de relatiu

Classifica les subordinades en adjectives o substan-tives de relatiu.

a Transmetré la notícia a qui la vulgui sentir.b Encara no sé els estudis que ell ha començat.c El que ha començat malament no pot acabar bé de

cap manera.d Qui menja sopes se les pensa totes.e Els clients que mengen al restaurant són fidels.f La senyora a qui vaig donar el rebut se n’oblidà.g Estic tipa de les històries que m’explica.h Estic tipa del que m’explica!

Localització de subordinades substantives

Respon les preguntes sobre les oracions compostesd’aquest text literari.

a Quantes oracions compostes de subordinada subs-tantiva hi ha en el text? Escriu-les.

b Quin tipus de subordinada substantiva són?c Quina funció sintàctica fan les subordinades dins

de l’oració principal? d Hi ha oracions juxtaposades o coordinades?

Identificació de subordinades substantives

Relaciona les oracions compostes de subordinadasubstantiva amb el tipus de subordinada substantivaque inclou.

a Tothom volia saber si ell firmaria autògrafs.b Des de petita m’ha agradat dibuixar paisatges.c No tens moltes ganes que arribi aquell dia?d Ja no em recordo del que he de portar a la festa d’a-

niversari.

1 subordinada substantiva completiva (CN)2 subordinada substantiva d’infinitiu (subjecte)3 subordinada substantiva interrogativa (CD)4 subordinada substantiva de relatiu (CRV)

25

26

27

28

29

30

[113]

ACTIVITATS FINALS

Ell li va dir que tenia tota la raó.

–Ja començava a tenir por que no tornés mai més. La gentdeia que pensava anar-se’n definitivament per Sant Miquel,però espero que no sigui cert. [...] Suposo que ja ho deuhaver sentit.

Jane Austen, Orgull i prejudici

5 FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA [GRAMÀTICA]


Podeu descarregar el programaAudacity des de la pàginawww.softcatala.org/wiki/Rebost:AudacityTambé podeu consultar la webhttp://audacity.sourceforge.net/.Des d’allà accedireu al programa i,a més, podreu llegir un tutorial i ob-tenir ajuda. Trobareu un altre tuto-rial molt útil, i en català, a la pàginahttp://phobos.xtec.net/audiovi-suals/radio/materials/guia.pdf.

Conèixer el programari que farem servir

1. Què és Audacity?Un cop ja hàgiu redactat el guió de la vostra guia, caldrà fer-ne l’enregistra-ment i, després, editar-lo.

Audacity és un programa lliure que permet editar i enregistrar àudio digi-talment i d’una manera molt senzilla.

Amb Audacity podreu:

• Fer gravacions en directe. • Editar fitxers d’àudio. • Treballar amb diferents sons (tallar, copiar, barrejar...).• Fer canvis en la velocitat de la gravació. • Incorporar efectes als vostres enregistraments.• I fer servir moltes més aplicacions.

El primer pas serà descarregar el programa al vostre ordinador (en el re-quadre que teniu al costat us donem instruccions de com fer-ho).

Un cop hàgiu descarregat el programa, la primera vegada que l’executeus’obrirà una finestra com la que us mostrem tot seguit.

2. Fer una gravació amb AudacityCom deveu haver observat, Audacity és un programa molt intuïtiu. Així, perfer l’enregistrament del vostre text, només haureu de prémer el botó vermell(enregistrar). Un cop hàgiu acabat l’enregistrament, heu de prémer el botógroc (aturar).

Fixeu-vos com a la part inferior dels botons han aparegut una o diverses ban-des blaves amb diferents mides i intensitats. Aquesta banda representa la vos-tra gravació.

PROJECTE TAC RUTA LITERÀRIA AMB AUDIOGUIA

[114]

reproduir enregistrar pausa

aturar enregistrar

aturar volum de reproducció volum de gravació


[115]

COMPETÈNCIES A PUNT!5

El missatge audiovisual que inclou el vídeo de la Bi-blioteca de Catalunya té una part sonora i una partvisual. Què predomina en cadascuna?

A la part sonora del missatge també hi ha un signeno verbal: quin és?

A la part visual del missatge també hi ha signes ver-bals. Completa els quadres.

Quin tipus d’imatges constitueixen la part visual delmissatge? Què s’hi veu?

Respon les preguntes sobre la primera part del mis-satge, abans que intervingui la directora.

a Quin és el nombre aproximat d’exemplars?b Com es deia l’hospital en el qual ara hi ha la Bi-

blioteca de Catalunya?c En quin segle es va produir la fundació d’aquest

hospital?

La directora del la biblioteca apareix en dues oca-sions:

a Indica les dues personalitats històriques que vanser ateses a l’antic hospital i l’any en què això vasucceir.

b Resumeix amb les teves paraules el trasllat de labiblioteca i els fets ocorreguts durant i després dela Guerra Civil.

1

2

3

4

5

6

1 Clica l’enllaç per entrar a la web de la Bibliotecade Catalunya.

2 Desplega la pastilla «Coneix-nos» i clica «Vídeosde la BC».

3 Mira el vídeo «L’edifici de l’hospital, ara Bibliotecade Catalunya».

Actualment l’antic recinte hospitalari s’ha convertit en unespai on la cultura, l’art i la ciència conflueixen i hi trobemun lloc d’acollida en expansió constant.

Entre les dues intervencions de la directora de la bi-blioteca s’expliquen els problemes econòmics que vapatir l’hospital. Com es van solucionar?

Relaciona les dates amb els fets ocorreguts:

a 1833 1 Fundació de la bibliotecab 1907 2 Trasllat de l’arxiu a l’hospitalc 1936-1939 3 Fi del monopoli teatral

Subratlla les proposicions subordinades substantivesi digues de quin tipus són:

a (Parlant de Gaudí) ...i, quan el van reconèixer li vanrecomanar de traslladar-se a una clínica.

b ...va aconseguir que Felip II li concedís el privilegi del’exclusivitat de les representacions teatrals de la ciu-tat. Això significava que totes les companyies que ac-tuessin a Barcelona ho havien de fer en el teatre quetenia l’hospital al final de la Rambla.

Quina funció sintàctica fan les tres oracions subordi-nades substantives de l’activitat anterior?

Al paràgraf b de l’activitat 9 també hi ha dues propo-sicions subordinades adjectives.

a Digues fins on arriba cadascuna d’elles.b Escriu l’antecedent dels dos pronoms relatius.c Quina funció sintàctica fa cada pronom relatiu a

dins de la subordinada adjectiva?

Indica la relació (juxtaposició, coordinació o subordi-nació) que hi ha entre les proposicions:

7

8

9

10

11

12

a Al començament del vídeo es veu una placa on hi haescrit...

b Quan no parla la veu en off, a la part inferior uns sig-nes no verbals ens diuen la identitat de la personaque apareix en pantalla...


Llengua Catalana i Literatura 4 - Unitat de mostra (llengua) - ESO

Documents

Transcript of Llengua Catalana i Literatura 4 - Unitat de mostra (llengua) - ESO