LLEGENDES:

Llegenda literària,Llegenda popular,Llegenda tradicional.

LA CABRA D´OR (Literaria) Fa molt de temps  hi vivia en el castell de Carmensó a Vilajuiga un

rei moro molt famós. Tenia un gran tresor d'or que ho havia aconseguit amb les batalles que guanyava a altres senyors i els feia entregar el seu or. Com tenia tant, va encarregar que li fessin, amb una part d'aquest or, una cabra tan gran com de les de veritat, tota d'or en el gran saló del castell.Però va arribar un dia que va haver de fugir del castell perquè el va guanyar un rei cristià. Com es volia emportar tot el seu tresor va carregar els cavalls, però  quan  li va tocar carregar la cabra els cavalls quedaven rebotats de tant de pes. Així que va decidir emportar-se la cabra, amb ajuda d'uns criats, a peu a través d'uns passadissos secrets que comunicaven el castell amb el mar fins a Port de la Selva.

Diu la llegenda que el rei moro no va arribar mai al mar i que els criats i la cabra d'or van quedar atrapats en aquells passadissos.  

EL GOS NONELL (popular)

El Nonell era un xicot de gran bellesa, amb barba poblada i llargs cabells rossos.

La seva veu enamorava i era tan ben plantat que no se li resistia cap noia. Donava paraula de casament i després se n'oblidava, i les noies es morien de pena, això ho va fer fins a set vegades.

Al final es va trobar amb una noia bellíssima que li va dir que si es volia casar amb ella s'ho havia de guanyar i es casaria amb ell si era capaç de seguir-la corrent mentre ella anava a cavall. Quan feia molta estona que corrien sobre la neu, la noia li va cantar:

En matares una, en matares dues, en matares tres, en matares quatre, en matares cinc, en matares sis,en matares set i l'octava no la mataràs, que per ella moriràs.

Nonell veient que se l'havia jugada, en un rampell de bogeria es maleí ell mateix.Es va tornar un gossot gran i blanc per poder córrer més i encalçar la noia.

El Gos Nonell aparéix amb la primera nevada perquè és ell mateix qui porta la neu d'un lloc a l'altre.

 

LA CREACIÓ DELS PIRINEUS   (Tradicional)

Túbal, el primer poblador de la península Ibèrica i mitològic net de Noè, tenia una filla anomenada Pyrene que estava dotada de totes les gràcies de la feminitat. La fama de la seva bellesa arribava a les orelles dels habitants de totes les contrades.

Un bon dia, aquesta dita arribà a les orelles del terrible Gerió, un malvat monstre de tres caps i amb malvades costums que habitava a les terres del nord de la península, i fou així com decidí fer-la la seva esposa, fet que a la princesa no li agradà i es negà rotundament als seus desitjos fugint i amagant-se rere un turó.

Gerió, sortí al seu encontre, cercant-la per rius i valls, coves i balmes, colls i pics sense èxit i cada vegada més enfurismat. Desesperat en no trobar-la decidí prendre foc al bosc per tal que la criatura no pogués ser per ningú més que no fos ell.

Just en aquell moment, Hèrcules tornava d’Itàlia després d’haver complert una de les seves gestes, observant l’enorme fumarada que s’elevava al nord. En acostar-se, sentí els plors i crits de socors de la desesperada princesa. En intentar rescatar-la, malauradament, s’adonà que el seu esforç seria en va, ja que Pyrene ja agonitzava tenint, encara però, valor d’explicar el què havia passat.

Hèrcules, decidí enterrar-la en aquell mateix indret, volent-li preparar un gegantesc mausoleu en honor a la seva bellesa i valor. Així, agafant roques del turó i rodalies, va anar amuntegant uns sobre els altres enormes rocs, fins formar les meravelloses muntanyes que avui ens envolten que, en record a la preciosa filla de Túbal, s’anomenarien Pirineus.

FI

FET PER:

Marta Estruch,Marta Herreros,Ana Martinez iCarlos Sanjuan