Les cent millors llegendes

download Les cent millors llegendes

If you can't read please download the document

  • date post

    29-Dec-2015
  • Category

    Documents

  • view

    117
  • download

    23

Embed Size (px)

Transcript of Les cent millors llegendes

  • o: o e;

    R !

    p u i a r

  • LES CENT MILLORS LLEGENDES POPULARS

    jra d e ia G.;ii. . . i i p u i a r

  • t 1/ Ifgurta l/# f'ranrrn Hmuii)

    JOAN A M A D E S

    L E S C E N T

    M I L L O R S L L E G E N D E S

    P O P U L A R S

    Generalitat ^ Catalunya Deps*. - r - it > Cultura CantPE teO - = Pecerca de la Cuiucci ii^'.' c o r al > Popular

    R D I T O R I A I . S E L E C T A , S. A.

    B A B C E L O f A

  • BIBLIOTECA SELECTA - 139

    Edicions de

    I.KS G E N T M I L L O R S L L E G E N D E S P O P U L A R S

    Primera: iXki

    Encapala acjMM volum uai Uuabu al laaira .. la llr.--,, la il'liilibil i Mandoni. ibra de Iranmc Alitium

    P B O t V I E T . i l l.l i i i; M I i \ l l i r u \ |) \

    Nebots de l.ripe/ ll.iberl i C."-0011110 de l'Aeiall. 63- Barcelona

    NOTCIA B I O G R F I C A

    Juan Amades i Gelats va nixer a Barcelona el 23 de juliol de IS'M). De jove es dedic a les ma-temtiques, l'astronomiu, la grafologia, Vesperan-to. L'excursionisme li desvetll afieious enlomol-giques i folklriques. L'any 1911, perd, un fet fortut el fi'n adonar de les valors de la i-ultura tradicional. In qual cota el va decantar decisiva-ment cap a les recerques folklriques, que han esdevingut la sera cspecialit;aci.

    L'any JO 15 collaborava en la fundaci de VA-rin d'Etnografia i Folklore de la Universitat de Barcelona, i el 1922 en la de l'Obra del Canoner Popular de Catalunya, per a la qual efectu di-verses missions. Actualment t's Conservador del Museu Municipal d'lndiistrics i Arts Populars.

    La seva ol/ra, vasta i intima, d'apostolat i di-mdgad, l'assenyala, ultra el gran notnbre de con-ferncies, una bona srie de publicacions en els in-ii'Ht culturals de major importncia i mulla

  • to JO.IX AMADES

    d'altre- lUUf -. alguns dch i/uah undrci.ren Ics colleccioni de la Biblioteca Perenne i de la BUdio-teca Selcla.'

    i. En la Biblioteca Perenne: Folklore de Catalunya. I. Kondallislica (n.o I . I ) : Folklore de Catalunya, II. Canoner (n." 15).

    lin la Biblioteca Selecta: Les cent millors canons populars in." 4 3 ) ; Les cent millors rondalles populars nt'um-ros S ' - 5 J ) ; Les cent millors canons de Nadal in." 641; Refranyer catal comentat Mi." S j ) ; Les rent millors llegendes populars ni." 139).

    Iiulliil i Mandoni

    Quan els romans vau envair la pennsula tothom es va sotmetre planerament i sense resistncia. Els catalans van sser els unies que no es van avenir al jou rom i que van aixecar-se en armes contra el gran imperi. Du- _ rerman- anomenats 1111 i i i I i Mandoni , que uns diuen que eren v i l a -tans i d 'a l t res barcelonins, van alar bandera con-tra Roma i van aplegar un cos d'exrcit que va donar molta l'eina als romans ; per l'esfor d'a-qucll pilot de valents resultava un miserable es-quitx davant de la fora del

  • O A X A .1/ A D li &

    d'Iudbil van preferir mor i r i totes t res van suci-dar-se abans de lliurar-se a l'enemic mortal de la seva terra. La muller de Mandoni no va sser t an virtuosa.

    Quan j a l'eia molt temps que els catalans rebel-lats contra Roma esperaven quina fra la seva sort, van sser t rets de la pres i conduts a la platja. E n t r e tots eren un g r u p d'uns quants cents. Mentre cl qui capi tanejava els soldats que els guar-daven esperava ordres, va sort i r de la ciutat una dna que desesperadament va dirigir-se al g r u p i va cr idar si entre ells hi havia Indibil i Mandoni. Els dos braus guerrers van presentar-se de segui-da, i Mandoni va reconixer en aquella dama la seva muller, molt envellida i passada. Ella li va contar que sabia que la muller d'un dels braus que s'havien aixecat contra Roma havia estat esti-mada pel g ran cabdill rom i que ella no havia tingut prou Cor per a desdenyar l'enemic i re-sistir a les seves pretensions, que havia deshonrat la seva fidelitat matrimonial i la seva p t r ia do-nant-se a I enemic i que acudia a ell perqu li di-gus quina justcia creia que li havia d'sser apli-cada, Mandoni i toia la resta de guerrers van cridar, com un sol home, que mereixia la mort . .V l ' instant la dama va treure un punyal que duia amagat entre la roba i el va ll iurar al seu mar i t perqu l'hi clavs, i ell. loll de rbia, en ,-aber la infidelitat de la seva esposa, li clav el punyal i de seguida amb la mateixa a rma va escometre amb tanta fria i amb tant bra els soldats que el guardaven , que en un moment va matar -ne ms de la meitat . Els al t res , e span ta t s davant d'aquella bogeria de valentia, van fugir i la g ran collada de patr iotes va poder salvar-se.

    LI'.S CF.NT MILLORS LLEGENDES

    Els dos germans es van veure impotents per a tornar-se a aixecar conira Roma, perqu en re? coneixien la g ran fora, per van j u r a r venjar la deshonra de la muller d'un i la mort dc les filles de l 'altre. Indibi l i Mandoni , per no sser cone-guts, es van t reure la g ran barba que duien, vau buscar ocasi do poder a r r i ba r fins a Escipi i el van assassinar a punyalades , com ho havia fet pr i -mer Mandoni amb la seva muller per cansa del t i r .

    La Mare de Du de Montserrat

    Aix que els jueus van clavar Nostre Senyor en creu, es va saber a Barcelona, i va haver-hi una gran consternaci i disgust. De seguida van aple-gar-se gents de totes menes, riques i pobres, i van t rac ta r d 'enviar una nau cap a terres dc Palest ina per tal de por ta r a jut a la pobra Mare de Du i de consola r-la en la seva gran tribulaci, i tal com van projectar-ho ho van fer. La Mare de Du v a ag ra i r molt la finesa dels barcelonins i els digu que podien tornar-se 'n descansats a l lur terra , puix que ella havia restat rodejada d'un g r u p de deixebles del seu Fill que no l 'abandona-ven per res. Els va prometre de tornar-los la vi-sita i enviar-los un dels deixebles del seu Fill ms aprofi tats per tal d'iniciar-los en la nova doc-t r ina .

    Passat uii quant temps, no p a s gaire, la Mare de Du va enviar a Barcelona, sant Pere perqu hi prediqus la doctrina del seu Fil l i li va donar

  • i.| )ON A M A DES un retrat seu obral i lallal per sant Lln. Aquest sani no era escultor ni entenia res en l'art del cisell, car, segons la veu popular , era marxant . .Jess se li va apar ixer en somnis i li va encar-regar i|iie obrs un rel ral de la seva Mare, perqu ls generacions venidores tinguessin coneixement de com era . Sant Lluc va ana r a casa de la Mare de Du i li va fer saber el manament (ple havia rebut ilel seu Fill. Li va exposar tamb la difi-cultat que trobaria per a complir l 'encrrec, per-qu no era home d'Ofici, no entenia en art ni tenia enginy per a manejar eines. Maria li digu que mane ja r un pinzell no era pas cosa gaire costosa. Kl sani li va respondr que no creia pas convenient de fer-li nu retrat pintat , perqu la p in tura s'es-borra i al cap d'anys no en resta res. Perqu la seva fesomia resls per sempre, li digu qu creia que hauria de l'er una figura esculpida, i manejar el cisell era ms difcil que pintar . Kl sant va demanar a la Mare dc Du que li deixs una eina de fuster qualsevol de les del seu difunt marit Josep , i. guiat per la grcia de Du, que l'inspi-rava, creia que sortiria b de la seva comesa, l 'n estol d'angelets va baixar del cel i van posar en mans de l'Kvangclisla les eines del sant Pat r ia rca . I les eines van lliscar suaument per damunt de la Insta amb la ms gran senzillesa i harmonia, sense que l 'improvisal escultor hagus de l'er sin tocar-ies. I no va t r igar gaire a definir-se i perfilar-se la figura divinal dc la Mare dc Du.

    Puix que tota la grcia li pcrvenia del seu Fill , Maria va demanar al seu retrat is ta que jun t amb ella obrs tamb la figura de Jess . Kl desig de la bona mare fon cas d 'embars per al novell ar-t ista. De la Verge, li era fcil de prendre 'n la

    LES CENT MILLORS LLEGENDES

    fesomia, perqu la tenia al d a v a n t ; del model de Jess , no en disposava. Maria li va dir que s'ins-pirs en els angelets que la voltaven, que eren graciosos i subtils com el seu Fil l quan era xic i que no el represents pas com un home, puix que li recordaria la seva trista li, sin com un infant que li torns el goig i l'emoci de quan va sser mare. La figuraci de la Mare de Du amb el seu Fill infant s deguda, per tant , a la voluntat de Maria . La imatge de qu parlem s l'nica que representa autnticament la Mare de Du tal i com era amb exactitud, i va servir de model per a totes les al tres imatges marianes de lol el mn.

    Aleshores la eiutat de Barcelona estava forma-da per dos nuclis: la ciutat vella, assentada al cim del Montjuc, que baixava muntanya avall pel costat del Llobregal, i al peu de la qual hi havia el port , on s 'arreceraven les naus , si l'a no l'a vers l 'indret on avui encara hi ha el barri de Port . L'al-tre nucli era on avui hi na el cor de la eiual vella als voltants de la plaa de Sant J a u m e . Sani Pere va desembarcar al port d'enll a Montjuc i va anar a visitar un amic seu barcelon i jueu a qui va explicar que havia vingut a la nostra cinta i per predicar una religi novella. Kl seu amic li va dir que j a en sabien a lguna cosa, que uns quants companys es reunien en un soterrani molt amagat per no sser descoberts per l'altra gent i que all feien el que bonament sabien per p ro p ag a r i es-tendre aquella nova llei.

    Per aquell temps hi havia un grau cam sub-terrani que comunicava les dues ciutats dc Bar-celona i que anava des del cim del Montjuc fins a la plaa de Sani J aume . Aquest cam molts diuen que encara existeix avui i que va des de les Dl'as-

  • JO.IN AMADES

    sanes al eastell de Montjuc, i dinen que s tan ample, qu lli poden passa t ben b la cavalleria i els canons. l 'er aquest cam, sense sser vistos, van ana r said Pere i el seu amic des de la Bar-celona de Montjuc a la Barcelona de baix. i van l'er ca]) a l ' indret ou