Llatí

Paula Aldana LópezNúria Mena las Heras

Plaute i Terenci

• Comèdia llatina

• Plaute- Vida - Obra

• Terenci- Vida- Obra

Comèdia llatina

• Una comèdia és un gènere que tracta els problemes quotidians i presenta personatges de carrer i s’utilitza un llenguatge molt viu.

• Prové de Grècia, entrà a Roma per influència de la cultura grega.

• Livi Andrònic va ser el primer a adaptar comèdies gregues.

• La comèdia mitjana tracta el tema de manera irònica.

• Arguments d’embolics i confusions• Amb un final feliç gràcies a l’element màgic

(Aragnàrisis) i amb la trobada d’un pare amb un fill o una filla. També hi trobem conflicte amorós.

• A Roma convivien: - La fabula palliata: és una comèdia a la manera grega, i es desenvolupa a Grècia i els personatges eren grecs que vestien el pallium que és el nom del vestit típic grec. Aquesta comèdia estava adaptada a l’ambient romà. -La fabula togata, es desenvolupa en un ambient romà, els actors vestien la toga, que és el nom que rep el vestit típic romà. Els personatges són de una categoria inferior a la de la fabula palliata.

• Comèdia Nova; comença a desaparèixer el sentit irònic del mite.

Vida de Plaute• Segle III-II aC• Nom original era Titus

Maccius Plautus• Va nèixer a Sarsina

abans del 250a.C• De jove es va anar a

Roma, on es dedicà al món del teatre i formà part d’una companyia de còmics.

• Amb els diners que va guanyar del teatre es va dedicar al comerç, però el negoci li va fracassar i s’arruïnà i es va sentir obligat a treballar en el molí del seu creditor.

• Desprès es va dedicar a escriure i representar a les seves obres.

• Es va dedicar exclusivament a la comèdia pal·liata.

• Se li atribueix 130 comèdies però han estat considerades autèntiques 21.

• Amphitruo• Asinaria• Aulularia• Bacchindes• Casina• Cistellaria• Curculio• Epidicus• Menaechmi• Marcator• milesGloriosus• Mostellaria

• Persa• Poenulus• Pseudolus• Rudens• Stichus• Trinummus• Truculentus• Vidularia

Obres de Plaute• El lloc de l'acció és sempre una

ciutat grega• Destacaven el cant i la mímica.• S’inspira en la Comèdia Nova

grega,donant-li un caràcter romà i un estil personal.

• Personifica coses inanimades com objectes de la vida quotidiana, parts del cos...

• També trobem referències mitològiques amb la finalitat d’ornamentar el text.

• Se serveix de la contaminatio, que consisteix en composar una comèdia a partir de dos o més originals, utilitza la combinació de parts dialogades i parts cantades acompanyades de música.

• Utilitza un llenguatge viu, ric, expressiu, pur i completament nou. Amb insults, repeticions,refranys, malediccions...

• Sap connectar amb els personatges, i fa parlar cada actor d’acord amb l’estat social al qual pertanyen. Els humils utilitzen una llengua grollera, basta i no culta. Els homes de classe alta parlen una llengua noble, elegant i distingida.

• L’estructura comença amb un pròleg, i algun personatge o divinitat explica la trama principal breument amb la finalitat de despertar la curiositat i l’interès del públic.

• Al començament també hi ha un o dos arguments escrits per autors posteriors que expliquen el que succeirà. Estan escrits en acròstic i l’inicial de cada vers es pot llegir el títol de la comèdia.

• Pel que fa a la divisió l’entrada en escena i la sortida marquen les diverses escenes ja que ell escrivia de manera contínua,sense separació.

Personatges • Crea un tipus de personatges que són

fixos i el seu objectiu és fer riure el públic

• a)Personatges són arquetípics:- Vell (senex) és un pare estricte amb fills i els seus esclaus. Té un mal geni, furiós, normalment és objecte de les burles. - Esclau (servus) és el vertader protagonista. Sempre enganya i pren diners al amo, ésllest, murri i desvergonyit. Les seves accions provoquen embolics.

- La matrona (matrona) és la mare de l família, té un mal caràcter i és capritxosa i malgasta els diners. - El jove (adulescens) normalment és el protagonista i és qui embolica i desembolica l’acció. Està enamorat d’una cortesana o noia de bona posició- La jove (virgo) és una cortesana o bé una donzella jove., plena de vicis i malparlada que està enamorada del seu amant.

• b)Personatges secundaris - El soldat (miles) aquest es presenta ridiculitzat, perquè presumeix de les seves conquestes, és un personatge covard i està faltat d’amants.-El paràsit (parasitus) és un personatge còmic i astut.- El prestador, surt a cada escena per exigir els diners a qui els ha deixat, vol aconseguir el màxim de préstecs.

Vida i obres de Terenci

• Publi Terenci Àfer, s. II a.C. • Comediògraf posterior a Plaute, encara

que no va tenir la mateixa popularitat.• Va néixer a Cartago, i va arribar molt jove

a Roma com a esclau.• El seu amo el va educar i li va concedir la

llibertat, d’aquesta manera la noblesa romana l’introdueix en el cercle dels Escipions.

• Mor el 159 a.C.

•Escriu sis comèdies:

•Andria (la noia d’Andros)•Heautontimorumenos (el que es castiga a si mateix)•Eunuchus( l’eunuc)•Phormio (Fromió)•Hecyra (la sogra)•Adelphoe (els germans)

•Eunuchus, és la més coneguda, tracta de un jove que es fa passar per eunuc per aconseguir entrar a casa de la seva estimada.

Les comèdies de Terenci són diferents a les de Plaute:

•estan perfectament calculades i no deixen via lliure a l’espontaneïtat•l’estructura rítmica es menys rica•els personatges són el nucli de l’acció•el llenguatge és més refinat•defuig dels acudits grollers, les frases fetes, els mots malsonants, els refranys,etc.

No va ser tan ben acollit com Plaute perquè el caràcter educatiu i moralitzador de les seves obres no va ser acceptat per els espectadors.

PERVIVÈNCIA CLÀSSICA

L’acció transcorre a Roma, on un esclau i mentider, per aconseguir la seva llibertat ajuda al fill del seu amo, a aconseguir la seva estimada que és una cortesana verge. Però l’ intent d’ajuntar als enamorats es veu obstaculitzat per altres personatges. L’element màgic es un anell que simbolitza l’ unió d’una família.