LLATÍ / GREC

Joan Mut i Arbós

Editorial Cruïlla

data de publicació: març 2014

UN MÈTODE:

-QUE DÓNA IMPORTÀNCIA AL VOCABULARI-(totalment) GRADUAL-ORGÀNIC-COMPLET-QUE AVANÇA EN PARAL·LEL (llatí-grec)

UN MÈTODE QUE DÓNA IMPORTÀNCIA AL VOCABULARI

José Manuel Santiago Ángel, El estudio del léxico latino: enfoques estadísticos y lexemáticos, E.E 119, 91-111

-vocabularis de freqüència

-lèxic de base i lèxic d’autor

-freqüència i dispersió

-curves de distribució

-El grau de comprensió dels textos es veu substancialment influït pel grau de domini del vocabulari.

-Els estudis demostren que el vocabulari és el primer factor que influeix, per davant del coneixement del tema i de la sintaxi, que figura en tercer lloc (Laufer)

-Només en entre un 5% i un 10% d’ocasions la marca de cas és necessària per a determinar la funció sintàctica. (Pinkster)

-Les 1000 primeres paraules més freqüents formen el 85 per cent d’un text.

-Amb un vocabulari d’unes 300 paraules seleccionades [per freqüència], es pot arribar a una taxa de comprensió de més d’un 50 %. (Guiraud)

UN MÈTODE (TOTALMENT)GRADUAL

No surt MAI una paraula encara no vista.

No surt MAI un contingut gramatical o morfosintàctic encara no estudiat.

Els presents llibres:

-fan que l’alumne aprengui les parts essencials de la Gramàtica Llatina i Grega en l’ordre ‘tradicional’, però...

-enfronten l’alumne amb peces de traducció que no li demanen MAI formes de conjugació o declinació (o lèxic) que encara no hagi estudiat.

-frases adaptades (no inventades)

UN MÈTODE ORGÀNIC

Els continguts són transversals als diferents apartats (CULTURA – VOCABULARI – LLENGUA)

El tema de cultura es veu reflectit en l’apartat de vocabulari i aquest, en els exercicis de morfologia i les frases.

UN MÈTODE COMPLET

UN MÈTODE PARAL·LEL (llatí-grec)

Paradigmes

Textos adaptats

Textos originals

Annex Literatura / Mitologia

Paradigmes

Textos adaptats

Textos originals

Annex Literatura / Mitologia

Paradigmes

Textos adaptats

Textos originals

Annex Literatura / Mitologia

UN MÈTODE:

-QUE DÓNA IMPORTÀNCIA AL VOCABULARI-(totalment) GRADUAL-ORGÀNIC-COMPLET-QUE AVANÇA EN PARAL·LEL (llatí-grec)

Col·laboradors:

Cati MonserratJoan SilvaSergi GrauRuth RibóJordi RaventósMarià Betriu

LLIBRE DEL PROFESSOR

-solucionari-exàmens-pàgina web

-llibre digital

-presentacions-llengua-cultura (banc d’imatges)

-mitologia (banc d’imatges)

-exercicis web

-programacions-quadern del professor

Mostra del llibre

LA IMPORTÀNCIA DEL VOCABULARI

José Manuel Santiago Ángel, El estudio del léxico latino: enfoques estadísticos y lexemáticos, E.E 119, 91-111

G. Lodge, The vocabulary of hight schol latin, 1907

L. Delatte et alii, Dictionnaire fréquentiel et index inverse de la langue latine, 1981

E. Riganti, Lessico latino fondamentale, 1989

-vocabularis de freqüència

-lèxic de base i lèxic d’autor

-freqüència i dispersió

-curves de distribució

El grau de comprensió dels textos es veu substancialment influït pel grau de domini del vocabulari.

Els estudis demostren que el vocabulari és el primer factor que influeix, per davant del coneixement del tema i de la sintaxi, que figura en tercer lloc (Laufer)

Només en entre un 5% i un 10% d’ocasions la marca de cas és necessària per a determinar la funció sintàctica. (Pinkster)

Les 1000 primeres paraules més freqüents formen el 85 per cent d’un text.

Amb un vocabulari d’unes 300 paraules seleccionades [per freqüència], es pot arribar a una taxa de comprensió de més d’un 50 %. (Guiraud)

La dependència dels alumnes del diccionari és excessiva.

El diccionari sols és útil per estudiants avançats, que són capaços d’una visió panoràmica (macronivell) del text i, precisament per això, d’escollir el millor sentit de les paraules en una frase concreta (micronivell). [...] No és recomanable l’ús del diccionari fins que l’alumne no posseeixi un vocabulari mínim que li permeti la comprensió del text. (Benoussan)

La mancança d’un vocabulari mínim buida de contingut els textos i provoca una dependència del diccionari absoluta.

No és que el professor no vulgui donar importància al vocabulari; és, més aviat, un problema de ‘doctrina recepta’, que fa que centri l’esforç en la gramàtica, a pesar dels estudis comentats... (Santiago Ángel)

L’existència d’aquest tipus de vocabularis de freqüència no s’ha reflectit en els llibres de text a l’hora d’incloure el vocabulari.

La freqüència com a eina estadística ens ajuda a seleccionar determinades paraules [...]. Però de res serveix si no hi ha una concepció del manual d’ensenyament com un tot on el lèxic és una part molt important d’ell, no un apèndix en forma de llista alfabètica [...] És imprescindible l’aprenentatge de les relacions que estableixen entre sí els lexemes. Així doncs, no es pot estudiar la paraula homo independentment de mulier i vir, ni aquesta sense tractar uxor. (Santiago Ángel)

Cal ensenyar el lèxic d’una manera més organitzada. L’estudi del lèxic llatí d’una manera racional i amb perspectiva històrica pot exercir un gran atractiu per a l’estudiant de llatí, ja que hi pot trobar una utilitat de forma immediata (García Hernández)

Els procediments de formació de paraules mitjançant modificació, desenvolupament i composició resulten molt deductius per a l’alumne, que ha de fer un vertader esforç de deducció, i també eficaços, ja que adquireix un volum considerable de paraules amb un reduït nombre de termes [...] i poden ampliar enormement l’horitzó lèxic de l’alumne. (Coseriu)

GRADUALITAT

No surt MAI una paraula encara no vista.

No surt MAI un contingut gramatical o morfosintàctic encara no estudiat.

Les phrases de thème et de version vous permettront d’assimilier, grâce à une répétition inlassable des mots et des structures, les éléments fondamentaux du grec. Il a souvent été difficile, surtout dans les premières leçons, de faire des phrases variées avec un minimum de vocabulaire et de syntaxe. C’était le problème de Maître Jacques: faire bonne chère avec peu d’argent.

Jean-Victor Vernhes, Hermaion: Initiation au grec ancien, 2003

A. Hillard, C. Botting, Elementary Latin Translation, Elementary Grec Translation, 1919

Antigament, es considerava raonable que la major part de la Gramàtica Llatina s’havia d’aprendre abans que qualsevol intent seriós de traducció fos ni tan sols intentat. La tendència avui dia és la contrària, posar l’alumne a traduir peces de traducció a fi que construeixi la seva pròpia gramàtica a partir d’allò que ell observa. (El segon mètode) presenta la dificultat que, tan aviat com es va més enllà de simples frases i s’intenta d’enfrontar l’alumne amb peces de llatí que presenten narració contínua, hom es veu forçat a usar formes que l’alumne encara no ha estudiat.

En teoria aquesta dificultat pot ser estimulant. Però, fins i tot si l’alumne és un noi llest i ha pogut ajudar-se del context per trobar sentit al passatge, el coneixement així adquirit no haurà estat sistematitzat en la seva ment i el desordre de tot això impedeix qualsevol consciència d’un progrés estable. I és aquest sentiment de progrés el que proporciona el més gran estímul i interès en el procés d’aprenentatge.

El present llibre prova de corregir aquest desavantatge. Pressuposa que l’alumne està aprenent les parts essencials de la Gramàtica Llatina en l’ordre ‘tradicional’...‘and it presents him at each stage with pieces of translation which demand no form in Declension or Conjugation which he has not already learnt. The difficulty in preparing such pieces is immense, and for any imperfections in the work the authors can only appeal to the consciousness of any other shoolmasters who have tried a similar task.

L’objecció que peces ‘construïdes’ d’aquesta manera no poden ser llatí literari és certa (de fet no pots escriure llatí literari abans que siguis capaç d’incloure ablatius absoluts o ‘ut’ amb subjuntiu). Creiem que, en tot cas, el mètode funciona i que, sense confinar l’alumne a l’estudi només de la gramàtica, li proporciona la satisfacció de sentir a cada etapa que hi ha alguna cosa que ell ha realment après.