Liniasantmarti 40

barcelona

redacció: [email protected] 93 624 25 17 | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

13 de febrer de 2014 · Núm.40 · www.liniasantmarti.cat

Polèmica pàg 12ICV-EUiA demana retirar la Medalla d’Or de laciutat a la infanta Cristina

El Besòs pàg 16La biblioteca de l’IESBesòs s’obre finalmenta tots els veïns del barri

Urbanisme pàg 10Es dóna a conèixer elprojecte guanyador dela plaça de les Glòries

Comerç pàg 19El Poblenou repassa lahistòria comercial del barri

Esports pàg 21Un centenar de nens a laJornada d’atletisme en pista

Fem Rambla i l’alcalde Trias es troben i acosten posicions

El Districte confirma que la reunió entre la plataforma i el batlle va ser “cordial” i que la voluntat és “sumar” pàg 14

Art als Encantspàg 19El vell mercat reviu amb la jornada d’art urbà ‘Ús Barcelona’

Foto: Ú

s Barcelona

Turisme pàg 3Sant Martí afrontael repte de portarturistes als barris

líniasantmartí

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 13 febrer 2014líniasantmartí.cat

3 | En Portada 13 febrer 2014 líniasantmartí.cat

Catalunya és la Comunitat Autò-noma que més turistes estrangersrep. Així ho ratifiquen les dadesdel balanç turístic de l’any 2013.I és que un de cada quatre visi-tants estrangers que arriben aEspanya tria Catalunya com adestí de vacances.

Enguany, 15,59 milions deturistes han passat per terres ca-talanes, un vuit per cent més quel’any anterior i la millor xifra d’a-rribades internacionals mai re-gistrada, segons el baròmetre del’Organització Mundial del Tu-risme (OMT).

El conseller d’Empresa i Ocu-pació, Felip Puig, valora positi-vament les dades i remarca que el

turisme estranger ha crescut “per-què s’ha incrementat el màrque-ting destinat a buscar turistesamb més poder adquisitiu”. Enconseqüència, la despesa dels vi-sitants ha augmentat a un ritmemajor que el del nombre d’arri-bades i supera els 14.000 milionsd’euros, un 14,2 per cent mésque l’any 2012.

En declaracions a Línia SantMartí, el director de l’Agència Catalana de Turisme, Xavier Espasa, assegura que s’ha elabo-rat un pla de màrqueting per alsanys 2013-2015, on els objectiussón “augmentar en un 15 percent els ingressos turístics, ladesestacionalització, la despesaturística i el poder de marca”. Peraconseguir-ho, Espasa afirmaque “s’ha de passar de la promo-ció turística offline a la online,aconseguir fidelitzar els visitants,

orientar-se més cap a la dema-nada que cap a l’oferta i construiruna plataforma online on els vi-sitants puguin compartir les se-ves experiències”.

AVANTATGE O INCONVENIENT?Tot i que a Catalunya el sector dela indústria té molt de pes, el tu-risme comença a agafar força i jasuposa el 12 per cent del PIB.

Per a Xavier Espasa, el crei-xement del sector turístic a Cata-lunya té avantatges i inconve-nients. “L’augment del turisme ge-nera riquesa i llocs de treball i, amés, tenim una molt bona ofer-ta complementària per a tot tipusde visitants, però no tot són be-neficis”, explica. “Per això s’ha devigilar que sigui un turisme sos-tenible, que aporti valor i que noens costi diners. En definitiva, vo-lem turisme de qualitat”, conclou.

Líders en turisme estranger» Xavier Espasa assegura que s’ha iniciat un pla de màrqueting per aconseguir turisme de qualitat» Barcelona desplega els Plans de Turisme de Districte per potenciar “tots els secrets de la ciutat”

REDACCIÓ4L’Ajuntament haposat en marxa els Plans de Tu-risme de Districte com a eina dedesconcentració territorial del’activitat turística a Barcelona,per tal d’ordenar i obtenir una mi-llor distribució dels seus efectesen el conjunt del territori i afa-vorir-ne una millor gestió. Estracta d’un nou mapa turístic dela capital catalana que posa en va-lor la identitat de cada barri i dis-tricte i en destaca tots els seusatractius, de manera que els tu-ristes descobreixin els “secretsmés ben guardats de la ciutat”.

Precisament, Sant Martí és undels districtes més desconeguts

de la ciutat, tot i que concentra unbon nombre d’atractius turís-tics. Potenciar-los i fer-se visibleés el principal repte del Distric-te per als pròxims anys.

Per això, es reforçarà la co-municació i el màrqueting quepermetin realçar les instal·la-cions esportives, incloses les plat-ges, que hi ha al districte, així comel patrimoni, principalment delllegat industrial des del segleXIX i les noves construccions delsegle XXI, i la cultura i tradicionslocals. El projecte de remodela-ció de les Glòries, la futura esta-ció de la Sagrera i el Fòrum hi ju-garan un paper fonamental.

Desconcentració territorialde l’activitat turística

Durant el 2013, un total de 15,59 milions de turistes han passat per terres catalanes. Foto: Flickr (Albert Torelló)

Pamela MartínezSANT MARTÍ

13 febrer 2014

Districte| 4

líniasantmartí.cat

Més plats a taula perquè cappersona gran de Sant Martí men-gi sola. El programa Àpats encompanyia ha augmentat el seunombre de places, ara ja n’ofereix140 a tot el districte, per arribara tota la gent gran de més de 65anys que necessita aquest servei.

Aquest programa, integraten el Programa d’Acció SocialContra la Pobresa, té com a ob-jectius principals afavorir l’au-tonomia personal i social de lagent gran, garantir les necessitatsd’una alimentació adequada endietètica i nutrició d’aquestespersones, i prevenir el risc d’aï-llament social. Aquest últim as-pecte és el que destaca MontseColàs, directora territorial deServeis Socials del Districte deSant Martí, que explica que “nototes les persones que fan ús

d’aquest servei ho fan per un pro-blema d’alimentació, sinó tambéper relacionar-se”.

Els requisits per poder acce-dir al programa Àpats en com-panyia són diversos, i van desd’estar en risc d’aïllament social,

a no tenir les condicions neces-sàries per poder cuinar a l’habi-tatge, tenir una economia pre-cària, necessitats relacionals o al-gun grau elevat de discapacitat.En tots els casos però, tal com ex-plica Colàs, totes les persones queaccedeixen al programa vénenderivades pels serveis socials,que valoren cada cas. Els usuarispaguen un preu per cada àpat,

que es calcula “en funció dels in-gressos de cada persona, a par-tir de les dades econòmiquesque aporten”, aclareix la directoraterritorial de Serveis Socials.

RESPOSTA A LA DEMANDADes del Districte s’havia detectatuna creixent demanda d’aquestservei. Per això, aprofitant lesoportunitats que ofereixen les no-ves instal·lacions del casal deGent Gran Joan Maragall, al ba-rri del Besòs i el Maresme, s’haaugmentat l’oferta de places enaquest centre, de les 25 que s’o-ferien a les 40 actuals.

“El que hem fet és donar res-posta a la demanda que hem tro-bat” comenta Colàs, que afegeixque “ hem eliminat la llista d’es-pera amb les noves places”. El fetque hi hagués gent que esperésper entrar al servei, es valora desdel Districte com un símptomade la bona acollida del programa,un fet que dia a dia comprova elpersonal que gestiona el servei.

Un plat a taula per a tothom» El Districte augmenta fins a 140 el nombre de places diàries del programa ‘Àpats en companyia’

» El servei s’ofereix en tres casals de gent gran: Taulat-Can Saladrigues, Joan Maragall i Joan Casanelles

REDACCIÓ4 Al districte hi hatres casals de Gent Gran que ofe-reixen el servei d’Àpats en Com-panyia. Es tracta del casal Tau-lat- Can Saladrigas, que va ser elprimer en oferir aquest servei aldistricte i que actualment ofereix50 places diàries, després ques’ampliessin l’any passat. Méstard s’hi va sumar el casal JoanMaragall, amb la recent am-pliació de capacitat, i finalmentel casal de Gent Gran Joan Ca-sanellas. Aquest últim ofereixservei a les persones grans delsbarris del Clot i la Verneda, itambé ha augmentat la seva ca-pacitat de 35 a 50 àpats diaris.

En total s’ofereixen 140 pla-ces diàries, i en tots els casosaquest servei funciona de dillunsa divendres en horari única-ment de migdia.

Tres menjadors a Sant Martí

Tres imatges del servei Àpats en companyia i a les noves instal·lacions del casal de Gent Gran Joan Maragall. Fotos: Casal Joan Maragall

L’augment de placesha permès eliminar

la llista d’espera

RedaccióSANT MARTÍ

Història | Un programa de ciutatEl servei Àpats en companyia és un projecte que s’ha implantat a tot Barcelona i que

actualment ja dóna servei a la majoria de barris de la ciutat. El programa, amb més de20 anys d’història, ha anat creixent i degut a l’augment de la demanda s’han anat creant

nous menajdors i places per poder abastir totes les persones grans que ho necessiten.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 13 febrer 2014 líniasantmartí.cat

| 6Opinió13 febrer 2014líniasantmartí.cat

líniasantmartí.cat Dipòsit legal: B.11298-2010

redacció:[email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Actualitat a la xarxa

Un diari plural Un diari participatiu

@Ferrancm: Que el 2014 ens manifestemper l’escola en català demostra que a laTransició alguna cosa es va fer fatal, no?#Somescola.

@AdaColau: Los criminales del PP votaránotra vez contra la reforma hipotecaria y lasmedidas antidesahucios, con arrogancia ychulería. Otra vez.

@Catinformació: El cardenal Lluís MartínezSistach al #maticatradio: “la reforma de lallei de l’avortament que prepara el governespanyol es queda curta”.

Es defineixen oxímoron aquellsconceptes de significat contra-dictori o incoherent entre ellsmateixos, per exemple: aiguaseca, mort vivent, llum fosca, cla-morós silenci o foc gelat. Doncsbé, la coordinadora de societatscíviques Convivència Cívica Ca-talana presidida pel filòsof (?) senyor Francisco Caja és unamostra tangible de com amb untítol es pot desvirtuar el seu ver-tader significat fent tot el con-trari. Anem a pams.

Convivència: Viure plegatsen harmonia. No fan res permantenir la convivència, se su-posa entre els catalans de parlacatalana i els de parla castellana,a més s’oblida (i no és casualitat)dels ciutadans que tenen altresidiomes materns i fan tot el pos-sible per dividir els ciutadans catalans per raó de la llenguaque parlin.

Cívica: Zel dels ciutadans enl’ordre polític pels interessos iles institucions del país. Els in-teressos del nostre país els im-porten ben poc i no fan altracosa que convocar alguns ciuta-dans per les conveniències par-ticulars de la seva pròpia pro-posta i sempre a la contra, comper exemple, afirmant que no hiha saldo negatiu a les balancesfiscals entre Catalunya i Espa-nya, negant-se a presentar elsnúmeros d’on surten els càlculs.

Catalana: Perquè resideixenaquí i prou però en la resta, entots els seus capteniments i accions, la seva postura és to-talment castellana, o sigui, ne-gació de l’existència de la naciócatalana. Tot plegat, CCC éscom un triple salt mortal en cai-guda lliure.

4OxímoronPer Jordi Lleal

L’estructura política espanyolasembla que no pot tenir atura-dor pel que fa a la persecució aultrança de la llengua catalanaarreu. Sembla que ho tinguinescrit al seu ADN: Són mono-lingües forever. A part de totl’entramat muntat a les illes Ba-lears i Pitiüses, a la Franja deponent, i al País Valencià, enquè l’actuació de govern porta anegar la unitat lingüística i ar-raconar al màxim l’ús públicdel català, la setmana passadal’atac va tocar de nou la im-mersió lingüística a les escolesque depenen de la Generalitatde Catalunya. Ha estat un atacfrontal i amb total desvergo-nyiment.

Primerament, les cinc fa-mílies que van impugnar la im-mersió lingüística no són inno-cents, no són unes famíliespreocupades per l’educaciódels seus fills i de les seves filles,estan preocupades en com per-judicar la llengua i la culturacatalanes, la pròpia de la terraque els ha acollit o on han vis-cut sempre. Tenen un rerefons

ideològic molt evident al dar-rere. No hi ha cap possibilitatde diàleg ni de negociació ambalgú que porta al tribunal el sis-tema educatiu per motiu ideo-lògic, per motiu d’imposar lacultura que ells consideren su-perior per dret de conquesta.Sembla que no pugui ser possi-ble que hi hagi gent que puguianar contra la llengua del paíson viu. Sembla que no puguiser possible que l’objectiu decinc famílies sigui carregar-sela normalització de la llenguade la terra.

Els mestres i les mestreshan aconseguit durant les dar-reres un petit/gran miracle:apropar el català a milers d’a-lumnes que hi haurien estataliens la resta de la seva vida.Han aconseguit que en moltsindrets del país la llengua decomunicació entre un alumnepakistanès i un de romanès si-gui la pròpia del poble on viu, lacatalana. Cinc famílies carrega-des de ressentiment cultural ilingüístic no poden tirar en or-ris una feina d’aquest nivell.

#JoDecideixo#EnCatalà

Vivim en un món de moltes in-certeses, en una època en laqual la incertesa ha esdevingutel càncer nostre de cada dia.Ara bé, existeix una certesamolt clara: no sortirem mai del’anomenada crisi estructural sino es posa fi a l’economia espe-culativa.

I això, a hores d’ara, és com-pletament impossible ja quequi ho comanda tot a l’ombra,la plutocràcia radical, ha esde-vingut boja i pretén reforçar, enels pròxims anys, el seu poderabsolut mitjançant aquesta –destructiva– economia especu-lativa.

No hi ha cap dubte: el móndel segle XXI és molt més infe-liç, injust i violent que no pas eldel segle XX. Malauradament,la política social ha mort i haestat substituïda per una ideo-logia críptica que s’ho vol carre-gar tot.

La ideologia de la plutocràcia

radical, dels consells d’adminis-tració de les grans corporacionsimpersonals i metafísiques, enscondueix cap al precipici. Defet, el problema gros, el pessi-misme convertit en realitatmortificadora, és que no hi hacap alternativa clara a la ideo-logia de la plutocràcia radical.Avui en dia tot està fragmentati desactivat.

No existeix voluntat ni ca-pacitat de canviar les coses, nide ser racionals. Tot gira al vol-tant de les arbitrarietats de laplutocràcia.

Un altre element al serveide la plutocràcia radical, que hoestà fent tot malbé, és la globa-lització salvatge i descontro-lada. Cal tenir molt present quela plutocràcia tercermundistaés molt pitjor que la plutocràciaoccidental. Avui en dia els ricsxinesos i indis són els màximsresponsables de l’anorreamentde la classe mitjana europea.

Per Josep Maria Loste

4Les injustícies del segle XX 4El català, llengua enemigaPer Emigdi Subirats

#SíQueEsPot

| 8Envia’ns les teves cartes d’opinió a: [email protected] febrer 2014líniasantmartí.cat

@JoanTarda: És penós que directius d’em-preses alemanyes, enriquides gràcies alnazisme i còmplices d’assassinats, critiquinel nacionalisme català.

@_isaacrosa: Tras rechazar soluciones ahipotecados, ahora viene el debate sobrela justicia universal, y luego el del aborto.Tarde miserable en el Congreso.

@MelciorComes: Que la llengua anglesasigui obligatòria a les escoles, però que noho sigui a les càmeres de representants es-panyoles... Ja està tot dit.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Si us pregunto què creieu que pensena Espanya en relació al procés català,segurament ho encertareu. Els catalanssom conscients de la desinformacióamb què són manipulats els ciuta-dans espanyols perquè quan fem zap-ping, navegant pels mitjans de comu-nicació en castellà, ho veiem i ho es-coltem, i tal percepció és precisamentuna de les causes de l’impressionant in-crement independentista català.

Em preguntes què pensen els es-panyols sobre el procés català? Doncs,segurament no s’ho creuen, oi? Per latelevisió els diuen que es tracta d’unatàctica del president Artur Mas per fer-los xantatge a canvi que l’Estat tractiels oligarques catalans com a “espa-nyols amb privilegis”. Si aquells an-tics burgesos proteccionistes de des-prés d’Antoni de Campmany van de-cidir aprendre novament la llengua ca-talana, per tal d’intentar liderar el ca-talanisme de poble, amb l’objectiu d’a-

menaçar Madrid, en el context de lesseves negociacions per intentar com-partir part dels beneficis de l’explo-tació hispànica durant el segle XIX,aquesta vegada Espanya no espera resdiferent dels polítics catalans.

Els polítics espanyols esperen això,però són matussers. Aquells que s’es-panten, de seguida volen provar d’a-pagar el foc amb benzina, i els altres,més escèptics, també són més limitatsintel·lectualment. És el cas de la se-nyora Susana Díaz, que ens distreuanalitzant el problema català com unsimple pols entre la dreta madrilenyai les perifèriques (tothom sap queERC, CUP, o l’esquerra abertzale bas-ca són grups empresarials de dreta),alhora que ens il·lustra explicant-nosque no són pas els territoris els que pa-guen, “sinó que són les persones, ésEuropa…” (encara com no preguntasi Europa és una senyora o una senyoreta!). Queda tot dit.

4Què pensen els espanyols?Per Manel Fantassin

La sentència de la sala contenciosa ad-ministrativa del Tribunal Superiorde Justícia de Catalunya, sobre l’o-bligatorietat de fer el 25% en castellàde l’horari lectiu per garantir la sevapresència mínima com a llengua ve-hicular en cada un dels cinc col·legiscatalans, en el curs i en la classe de re-ferència, ens ha deixat estupefactes.Com ha dit el president de la Gene-ralitat, “no pot ser que uns pocs esti-guin qüestionant contínuament i in-tentin alterar el sistema de pràctica-ment tots”, i ha advertit que “no per-què aquests pocs ho facin, canviaremel sistema que és del gust i de l’apro-vació de la immensa majoria de la gentde Catalunya i de l’aprovació de mol-ta gent castellanoparlant que volenque els seus fills acabin parlant nor-malment el català, que és la llenguapròpia”. Per això, aquesta sentència haestat recorreguda.

No sé com acabarà la qüestió, peròfins ara queda clar que és una sentèn-cia colonial, i que es va demostrant eltracte de colònia que té el Principat.L’Estat espanyol, des que les tropes delnét de Lluís XIV de França es van apo-derar del País Valencià, el 1707; el 1714,del Principat i el 1715, de Mallorca, vaconvertir en colònia els Països Catalans,que van deixar de ser reconeguts com

a nació que tenia uns furs, una llenguai una cultura distinta a la de Castella,i els castellans van deixar de ser con-siderats estrangers en aquesta terra.Des de llavors ençà, el tracte no ha dei-xat de ser colonial, encara que ho handissimulat tot el que han pogut i hanfet creure que no era així, perquè elstractats internacionals els haurien ob-ligat a donar la independència aaquests territoris.

Des de la metròpoli, des de Madrid,s’ha sabut sempre que la manera d’e-vitar el perill que poguéssim ser con-siderats territori colonial, era fer des-aparèixer la llengua catalana i la cul-tura que n’ha resultat, per una part, iprocurar que els pobladors d’aquestagran nació catalana deixessin de sen-tir-se el que eren i passessin a con-vertir-se en espanyols, per l’altra. Aixòho han aconseguit amb una gran partde la població, o bé, a partir de l’esco-la i dels llibres que espanyolitzaven,com els que vol imposar ara Wert, iamb la concessió de prebendes a leselits, ja que aquestes s’encarregariend’espanyolitzar les classes mitjanes ibaixes, com així ha succeït, tant durantles èpoques de dictadura com durantles de democràcia, i gràcies als dos par-tits d’àmbit estatal, que s’han dedicata fer aquesta feina.

4Sentència colonialPer Joan Lladonet

4Anglès a les escolesPer Maribel Estrada

Sóc mare de dues filles de 21 i 16 anys.Estic farta de veure com projecten laculpa als docents d’anglès del baix ni-vell d’aquesta llengua en el nostre país.El passat dissabte dia 4 vaig sentir ver-gonya al veure el programa emès per8TV al respecte.

Jo com a mare he vist com aquestsdocents es comprometen amb la sevatasca. Sempre m’he sentit molt recol-zada quan he demanat ajuda. Aquestsprofessionals s’han passat cinc anys dellicenciatura, més altres de títols d’an-glès i uns altres d’oposicions per al cosd’ensenyament. Què més els cal? Amolts polítics, que ben pocs dominen

aquesta llengua saxona, no se’ls ex-igeix tant, fins i tot molts ni ostententítol universitari.

No entenc com un programa de te-levisió critica els nivells dels nostresdocents d’anglès. És cert que el nivelld’anglès del nostre país deixa molt quedesitjar, ¿però és culpa dels docents?

No s’ha tingut en compte, per ex-emple, que en països com Islàndia,Portugal o Holanda els caganius apre-nen l’anglès gràcies a les pel·lículessense doblar, la qual cosa no passaaquí. Deixem de buscar culpables i tro-bem les solucions. Això és el que ensinteressa a tots els pares i mares.

13 febrer 2014

Sant Martí| 10


Prioritat per als vianants, més es-pais verds i el foment del trans-port públic. Aquests són algunsdels trets característics de Ca-nòpia Urbana, el projecte guan-yador de la remodelació de laplaça de les Glòries. L’anunci elva fer l’alcalde Xavier Trias, enl’acte de resolució del concurs enel qual s’hi havien presentat 10projectes.

El projecte Canòpia Urbana,obra de la UTE Agence Ter &Ana Coello de Llobet, ha estatproclamat guanyador per una-nimitat del jurat, presidit per l’ar-quitecte, urbanista i exalcalde deCuritiba, Jaime Lerner. L’alcal-de Trias va considerar “extraor-dinària” la proposta vencedora,i va destacar que amb la reformade les Glòries es compleix “un

petit somni” en relació amb el fetque “l’anella viària ha deixat detenir sentit” i que aquest “és untriomf dels veïns i de la ciutat”.

Segons el jurat, el projecteguanyador aposta per potenciarl’ecologia i els espais verds, ireintroduir la natura a la ciutat.El transport públic es concen-trarà a la zona sud de la plaça, ila Diagonal es projectarà sobre elparc central, i serà només tran-sitada per vianants i bicicletes. El

projecte guanyador podria co-mençar a fer-se realitat el 2015i estar enllestit el 2018.

Mentrestant, segueixen elstreballs per preparar el terreny.Una de les últimes actuacions éstrasplantar les alzines del bos-quet del centre de la plaça. Demoment es plantaran en un em-plaçament provisional, en unviver prop de la Diagonal, i des-prés es replantaran a la nova pla-ça de les Glòries.

Una imatge del projecte guanyador. Foto: Ajuntament

La plaça de les Glòries ja coneix la seva nova imatge

» El projecte guanyador aposta pels espais verds i per a vianants» Podria començar a fer-se realitat el 2015 i estar enllestit el 2018

El Museu del Disseny obriràles portes el mes de desembreCULTURA4El nou Museu delDisseny de Barcelona obrirà lesportes el desembre d’aquest ma-teix any. Ho farà amb quatre ex-posicions permanents, a lesquals se’n sumarà una de tem-poral el febrer de 2015.

El museu exhibirà al públicles diferents col·leccions quel’integraran, un total de 70.000peces, que provenen del Museude les Arts Decoratives, Museude Ceràmica, Museu Tèxtils id’Indumentària i del Gabinetde les Arts Gràfiques. El trasllat

de peces està en marxa des de2013 i acabarà definitivamentl’any que ve.

El museu estrenarà així a fi-nals d’any les instal·lacions del’edifici Disseny HUB, a la plaçade les Glòries, on ocuparà 4plantes i 5.000 metres quadrats.Un espai que ja té alguns usosactualment, com la recentmentinaugurada Biblioteca El Clot-Josep Benet, o la mostra dels 10projectes finalistes per a la re-modelació de les Glòries, que espot visitar fins al 5 de març.

GUARDONS4Barcelona va re-conèixer dimarts a la nit els ciu-tadans i entitats que han contri-buït a la creació, la investigaciói la producció de qualitat realit-zada a la ciutat. Ho va fer ambl’entrega dels Premis Ciutat deBarcelona 2013, que va estarpresidit per l’alcalde Xavier Trias.A l’acte també hi era present, en-tre d’altres, el conseller de Cul-tura, Ferran Mascarell i va comp-tar amb l’actuació de Sílvia PérezCruz i Mario Mas.

Entre els guardonats en cul-tura hi ha Clara Segura en la ca-tegoria de Teatre, Eulàlia Grau enArts Visuals, l’Associació de Sa-les de Concerts de Catalunya enMúsica, i l’Esbart Ciutat Comtalen Cultura popular i tradicional.En els premis literaris desta-quen Joan Carreras en llenguacatalana i Álvaro Enrique enllengua castellana, o el premiper a Javier Pérez Andújar enMitjans de comunicació. Els Pre-mis Ciutat de Barcelona 2013

també han reconegut el BornCentre Cultural en la categoriad’Arquitectura i Urbanisme, Al-bert Adrià en Gastronomia i aJaume Cabé en Projecció inter-nacional de la ciutat. La resta dels20 premiats es poden consultaral lloc web del consistori.

Trias va destacar que tots elsguardonats contribueixen “de-cisivament a fer de Barcelonauna ciutat de cultura, de conei-xement, de creativitat, d’inno-vació i de benestar”.


L’edifici Disseny HUB. Foto: Lourdes Jansana / DHUB

La nit dels Premis Ciutat 2013

Foto de família dels guardonats. Foto: Ajuntament

Successos | Decomissen quatre cocodrils dissecats en un barLa Guardia Civil va decomissar en un bar musical del Port Olímpic quatre cocodrils i una tortuga dissecada, segons informa BTV. Els animals estaven exhibits al públic

i va ser un particular qui va fer la denúncia. Els animals van ser intervinguts després decomprovar que l’establiment no tenia els permisos que n’acreditessin la procedència legal.

| 12Sant Martí13 febrer 2014líniasantmartí.cat

ICV demana retirar la Medallad’Or a la infanta Cristina

POLÍTICA4El president del grupmunicipal d'ICV-EUiA a l'Ajun-tament de Barcelona, RicardGomà, ha tornat a reclamaraquest passat cap de setmana algovern municipal que "iniciï elstràmits per retirar la Medallad'Or de la ciutat a la infanta Cris-tina", novament imputada en elprocés judicial del cas Nóos.

Gomà ha recordat que aques-ta medalla "és la màxima dis-tinció que pot atorgar l'Ajunta-ment", i s'adreça a aquelles per-sones "que hagin destacat per ha-ver prestat serveis rellevants a laciutat". "El propi reglament enpreveu la revocació si les perso-

nes que en són titulars fan acteso manifestacions contràries alsmotius que van justificar-ne laconcessió", ha exposat.

Per a Gomà, "una pretesaservidora pública a qui s'atri-bueix una presumpta col·labo-ració en una trama delictivacom la que s'investiga no mereixostentar el màxim reconeixe-ment de la ciutat, ni la repre-senta adequadament", per laqual cosa ha emplaçat l'executiude l’alcalde Xavier Trias a revo-car la concessió de la medalla,"tal com li han reclamat tambédestacats representants de lasocietat civil" barcelonina.

El PSC de Barcelona va comen-çar dimarts una campanya pu-blicitària per donar a conèixer elseu procés de primàries per es-collir l’alcaldable socialista entreels barcelonins que puguin estarinteressants a participar-hi.

Segons Lourdes Muñoz, co-ordinadora de la comissió orga-nitzadora de les primàries i en-carregada de presentar a la prem-sa la campanya publicitària, l’ob-jectiu del partit és arribar, com amínim, als 6.000 registres depersones que no militin al partit.Una xifra molt factible si es té encompte que la suma dels avalsciutadans necessaris (entre 1.000i 1.500) que han d’aconseguir elssis precandidats ja arribarien aaquest volum.

Tot i això, i com ja han reco-llit diversos mitjans, el partit esmostra conservador en relacióamb la xifra total de participantsprevista de cara a les votacions deles primàries. Segons les prime-res estimacions del partit i de di-versos precandidats, la partici-pació oscil·laria entre els 10.000i els 15.000 votants, el que sig-

nifica un 1% de la població totalresident a la ciutat.

MICROMECENATGEPer altra banda, el partit ha po-sat en marxa una campanya demicromecenatge amb l’objectiude recaptar fons per finançar elvídeo de promoció de les primà-ries, titulat Fem Barcelona, femprimàries. Segons el PSC, estracta d’una iniciativa innova-

dora, ja que “per primer cop alnostre país un partit polític im-pulsa una campanya de recap-tació econòmica col·lectiva i enxarxa d’aquesta mena”.

L’objectiu d’aquesta iniciati-va és doble. Per una banda acon-seguir 6.500 euros per pagar larealització del vídeo i, per l’altra,implicar el major nombre depersones en la difusió i partici-pació de les primàries socialistes.

El PSC intenta fer arribar el seu procés de primàries als ciutadans. Fotos: PSC

El PSC inicia una campanyapublicitària de les primàries


13 febrer 2014

El Poblenou| 14


La situació dels immigrantsdel Poblenou, encallada

PROTESTES4Sis mesos desprésdels desallotjaments de les nausdel Poblenou (als carrers Puig-cerdà i Pere IV), la situació delsimmigrants il·legals que hi vi-vien i hi treballaven segueix es-tancada. Tal com expliquen di-versos mitjans i com denuncial’Assemblea solidària contra elsdesallotjaments, aconseguir elpermís de residència i de treball“és una tasca quasi impossi-ble”, que a més a més té un costeconòmic difícil d’assumir.

Per això, el col·lectiu d’im-migrants ha engegat una cam-panya de protestes, per reivin-dicar les promeses de sostre,ocupació i papers que van rebreen ser desallotjats. El president

de la Federació d’Associacionsde Veïns de Barcelona (FAVB),Lluís Rabell, ha explicat aques-ta setmana a BTV, que el pròximdia 15 es farà una manifestaciódavant de les naus desallotjades,i que el dia 23 de febrer es faràuna jornada de dejuni. Rabell haexplicat que les protestes es fa-ran a l’església del Pi, a l’esglé-sia de Sant Medir i a la Plaça deSant Jaume.

Cal recordar que la solucióproposada fins ara per part del’Ajuntament –allotjament en al-bergs i pensions– no agrada elcol·lectiu, ja que això els im-possibilita poder mantenir laseva font bàsica d’ingressos: larecollida de ferralla.

Fem Rambla i el consistori hanarribat a un acord que desenca-lla els mesos d’estira-i-arronsa en-tre el moviment popular i el Dis-tricte. Després d’una reunió ambl’alcalde Xavier Trias, el col·lectiuvalora positivament la trobada icelebra que l’Ajuntament accep-ti tots els seus plantejaments.

La plataforma Fem Ramblahavia enviat una instància al con-sistori demanant una reunió i laFederació d’Associacions de Veïnsde Barcelona (FAVB) també ha-via reclamat que es produís la tro-bada. Finalment es va materia-litzar el passat dimarts 4 de fe-brer. De la reunió, la plataformaFem Rambla informa, a travésd’un comunicat, que “l’Ajunta-ment ha rectificat i ha acceptattots els punts que plantejava FemRambla”. Entre aquests hi ha elsde considerar-los un interlocutorimprescindible per a qualsevol ac-

ció de remodelació de la Rambladel Poblenou, i el d’acceptar el do-cument de conclusions del grupde treball “com a base de qual-sevol actuació futura” i concretarels debats encara oberts amb elDistricte.

Segons han confirmat fontsdel Districte a Línia Sant Martí,el to de la reunió va ser “cordial”i es va aprofundir en la voluntatde “sumar” entre els dos proces-sos, el popular i l’engegat pel con-sistori, que seguirà endavantamb les cinc sessions de debat

que encara s’han de realitzar.Un cop s’acabi, es reuniran ambFem Rambla per recollir les se-ves propostes.

Segons informen diversosmitjans, una de les conseqüènciesde l’acord és que les obres de lapart baixa de la Rambla que ha-vien de començar aviat, s’ajor-nen. Des del Districte, però, as-seguren que la voluntat sempreha estat que es facin “quan aca-bi el procés participatiu”, i que hiha consens en què “no afectin laFesta Major” (el setembre).

Imatge de com podria ser la futura Rambla del Poblenou. Foto: Arxiu

Fem Rambla i l’alcalde Triases reuneixen i acosten posicions

RedaccióEL POBLENOU

Imatge d’arxiu de les protestes contra els desallotjaments. Foto: AV del Poblenou

Societat | Suspès el judici de l’Ateneu La Flor de MaigEl judici per decidir si s’ha de desallotjar l’Ateneu La Flor de Maig, que s’havia de fer el

passat dijous dia 30, es va ajornar novament per defectes de forma, segons informendes del col·lectiu que el gestiona. Un grup de persones s’havia manifestat davant les

portes de la Ciutat de la Justícia per mostrar el seu suport als ocupants.

13 febrer 2014

El Besòs i el Maresme| 16


Després de molts anys de de-mandes reiterades dels veïns iveïnes del barri del Besòs, la bi-blioteca de l’IES Besòs, que exis-teix des de l’any 2006, ja haobert les portes a la ciutadania.

Fins ara, aquesta bibliotecaera d’ús exclusiu dels alumnes del’IES Besòs i obria només durantl’horari lectiu. Però des del pas-sat dissabte 1 de febrer aquestequipament dóna servei a tots elsveïns del barri, obrint durant elsdies feiners a les tardes i els dis-sabtes al matí. “Aquest centre do-narà el servei integral d’una bi-blioteca, amb una sala de lectu-ra, accés a internet i un espai in-fantil”, explica a Línia Sant Mar-tí Pere Almera, Cap del Depar-tament Franja Besòs.

Per tal de conformar i orga-nitzar el nou equipament cultu-ral, el fons de la desapareguda

Sala de Lectura del Clot ha pas-sat a la nova biblioteca de l’IESBesòs, a més de la bibliotecàriaque se n’ocupava.

Tot i aquesta obertura total ala ciutadania, els alumnes del’institut podran seguir gaudint

d’aquest equipament ampli idiàfan, que compta amb gairebé700 metres quadrats de super-fície distribuïts en una plantaprincipal, amb una sala d’estu-di, i un altell on s’ubica la sala in-fantil. Aquest espai compta ambun fons propi de literatura per ainfants i una oferta d’activitats

específiques que s’anirà com-pletant amb els mesos. La novabiblioteca estarà oberta de di-lluns a divendres, des de les 15hdel migdia fins a les 19h de la tar-da, i els dissabtes al matí, entreles 11h i les 14h del migdia.

UN FONS DE 30.000 LLIBRESAquest nou espai per als veïnsdel barri del Besòs i el Maresmeofereix un servei de 90 places pera la lectura i l’estudi, i disposad’un fons de llibres que arriba als30.000 exemplars, una xifraque pràcticament dobla el que hihavia fins al moment. A més,aquest equipament cultural dis-posa de diferents punts d’accésa la xarxa per a tots els usuarisdel centre. Per altra banda, tam-bé s’ha ampliat la dotació demobiliari de la biblioteca.

Aquest centre cultural, quedóna resposta a les demandes deveïns i forces vives del barri delBesòs i el Maresme, podrà tenirun impacte positiu en l’ofertacultural i lúdica de la zona.

Més cultura per al barri» Després d’anys de peticions i demandes veïnals, la biblioteca de l’IES Besòs ja està oberta a tothom» El centre obrirà els dies feiners a la tarda, i els dissabtes al matí amb un servei de suport a la docència

RedaccióEL BESÒS I EL MARESME

REDACCIÓ4Un dels serveis queja ofereix la nova biblioteca del’IES Besòs és el reforç a la do-cència i l’espai de deures, que télloc cada dissabte durant el matí.

Aquest espai està reservatper a tots aquells alumnes quevulguin anar a fer els deures a labiblioteca, on poden rebre aju-da, si cal, de part d’un monitorque hi serà present. Activitats

com aquesta són molt impor-tants de cara a crear un hàbitd’estudi entre els més joves.

De cara als pròxims mesosestà planificada la posada enmarxa de serveis similars i d’unclub de lectura, prestacions quetenen com a objectiu dotar la bi-blioteca dels serveis habitualsd’aquest tipus d’equipamentsculturals.

Dissabtes de deures

La biblioteca del’IES Besòs ofereixun espai amb 90

places per a la lectura i l’estudi

Moment de la inauguració de la biblioteca de l’IES Besòs com a nou centre del barri. Fotos: Ajuntament

Llibres | Un fons provinent de la Sala de Lectura del ClotUna part del fons de la nova biblioteca de l’IES Besòs prové de l’antiga Sala de

Lectura del Clot, que va tancar definitivament el passat 23 de novembre. Aquell mateix dia, tanmateix, la nova biblioteca Josep Benet de l’edifici del

Disseny Hub de les Glòries entrava en funcionament per donar servei al barri.

El Besòs i el Maresme17 | 13 febrer 2014 líniasantmartí.cat

La gent gran del barri ja comp-ta amb un nou espai d’estada onfer-hi diverses activitats. Es trac-ta del Casal Municipal de GentGran Joan Maragall, que el pas-sat dissabte 1 de febrer es va in-augurar després de les obresde rehabilitació integral que s’hihan dut a terme en els últimsmesos.

L’alcalde Xavier Trias va serl’encarregat de destapar la pla-ca del nou espai que comptaamb 890 metres quadrats re-partits en diverses sales per a di-ferents usos. “Em sento molt sa-tisfet perquè aquesta milloraera una assignatura pendentde fa molts anys” va expressarTrias durant l’acte d’obertura alqual hi van assistir usuaris iveïns del barri.

Trias va afegir que “la gentgran ha de ser útil” i que per això“posem en valor les personesgrans per la seva contribució en

el benestar de la comunitat, enl’entorn familiar i en el conjuntde la societat barcelonina”.

La rehabilitació del nou Ca-sal de Gent Gran Joan Maragallha suposat una inversió de760.360 €. Aquest projecte està

inclòs en el pla de barris BesòsMaresme, i s’ha finançat al 50%entre l'Ajuntament de Barcelo-na i la Generalitat de Catalunya.

AMPLIACIÓ DE L’OFERTAEl nou casal consta d'uns espaisd'estada desenvolupats al vol-tant del bar central, i de diver-ses sales distribuïdes en zonad'administració, recepció, salade jocs, sala polivalent, tallerd'informàtica, biblioteca, pe-rruqueria totalment equipada,

podòleg, magatzem, serveis isala de màquines.

El casal ha tingut molt bonaacollida entre els veïns, segonsexplica a Línia Sant Martí LaiaLópez, dinamitzadora del ca-sal. “Des que vam obrir ha vin-gut moltíssima gent nova a pre-guntar” comenta López, que as-segura que “ja hem fet 30 car-nets i preveiem que incrementinmés els socis” dels 1.200 que jatenia el Casal.

La dinamitzadora asseguraque les noves sales per a tallerssón un gran avenç, ja que per-metran ampliar l’oferta d’acti-vitats. A les d’exercici físic, comels balls de saló, i les gimnàsti-ques suaus, i als tallers d’apre-nentatge, com els de lectura iescriptura, ara s’hi sumen lesd’informàtica a la nova salaamb ordinadors. “Ens agrada-ria introduir un taller d’smart-phones, hi ha molta demanda”comenta López, que tambéavança que es volen introduirtallers de conversa en català.“Anirem obrint activitats, tenimmoltíssima feina” assegura.

Un casal més ambiciós» S’inaugura el nou casal Joan Maragall amb una millor distribució dels equipaments i més activitats» Les noves instal·lacions han despertat l’interès dels veïns que ja s’han apropat al casal per associar-s’hi

REDACCIÓ4 “Estem molt con-tents, ha quedat un casal moltmaco”, explica Pilar Martín a Lí-nia Sant Martí.Ella és una de lesrepresentants de la Comissiódel Casal que havia reivindicatmillores i reformes al Joan Ma-ragall. “Havíem demanat que l’a-rreglessin i canviessin coses, feiamala olor” explica Martín, queassegura que “ha quedat molt bécomparat amb com era abans”.

La Comissió del Casal, for-mada per diferents socis que jafa anys que van al Joan Maragallha seguit amb la seva activitatdurant les obres, que van co-mençar a l’agost, en llocs com elcasal de barri i un bar de l’As-sociació de Veïns. Mentre esfeien les obres la comissió va vi-sitar el casal. “Ens va presentarel projecte i ens va agradar” co-menta Martín que assegura queamb els nous espais aviat s’am-pliarà l’oferta.

“Estem molt contents”

Imatges de la inauguració del nou casal i d’alguns dels espais renovats. Fotos: Ajuntament i casal de Gent Gran Joan Maragall

El nou casal ofereixmés activitats i

espais a la gent gran

RedaccióEL BESÒS I EL MARESME

13 febrer 2014

Comerç| 18


El Poblenou repassa la seva història comercial

MOSTRA4El comerç del Po-blenou fa balanç del seu passati present amb la campanya Po-blenou, petit gran comerç, unaexposició que repassa la històriade les botigues de proximitat delbarri i dóna a conèixer la rique-sa del comerç del Poblenou.

Aquesta exposició, presen-tada el passat dia 8 de febrer ala biblioteca Manuel Arranz deCan Saladrigas i organitzadaper l’Eix comercial Poblenou, espodrà visitar durant tot el mes

de febrer. A més, a la façana del’exposició hi ha un codi QRper cada comerciant de l’eixque permet accedir a un vídeodels seus respectius establi-ments on s’explica a què es de-dica o el seu horari d’obertura.Aquests vídeos ja estan dispo-nibles al canal que l’eix té a laxarxa YouTube.

L’Eix comercial Poblenou vanéixer l’any 2009 fruit de launió de diverses associacions decomerciants del barri.

L’Eix Sant Martí publica laseva nova Guia del Comerç

INICIATIVA4L’edició de la Guiadel Comerç de l’Eix Sant Martíja està disponible. Es tracta d’unplànol desplegable amb la si-tuació sobre el plànol de totes lesbotigues associades a l’eix co-mercial, conjuntament amb elnom, l’adreça i el telèfon.

D’aquesta manera, tots elsclients de l’eix podran situaramb exactitud els establimentsi saber on poden comprar se-gons quins productes.

El tiratge total d’aquesta guiaés de 10.000 exemplars, ques’han enviat al domicili de totsels clients que compten amb lanova targeta de l’Eix Sant Mar-tí. A més, aquesta guia tambés’ha distribuït a través dels es-tabliments adherits.

En el cas que cap client o co-merciant vulgui un exemplarperò no en trobi, pot sol·licitar-ne un a les oficines de l’eix co-mercial.

Lleugera millora dels resultatsa l’últim trimestre del 2013

CIUTAT4A poc a poc semblaque els resultats dels comerçosbarcelonins comencen a repun-tar. Això és el que es desprèn deles dades del quart trimestre del2013 de l’Indicador de Comerç deBarcelona (IcoB), elaborat perESADE per encàrrec de la Fun-dació Barcelona Comerç, i que re-alitza sondejos trimestrals a unamostra d’uns 500 establimentsdels principals eixos de la ciutat.

En concret, durant els úl-tims mesos de l’any passat la cai-guda de les vendes es va mode-rar un 5,3% respecte al mateixperíode del 2010. La facturacióglobal, en aquest sentit, va cau-re un 2,5% els darrers 3 mesos

del 2013, un descens menys pro-nunciat que el trimestre anterior,quan va caure un 5,9%.

“Aquests indicadors demos-tren que la caiguda de les vendess’està ralentitzant: són esperan-çadors”, indica a Línia SantMartí Vicenç Gasca, president dela Fundació Barcelona Comerç.Tot i així, Gasca reconeix que “nodeixen de ser preocupants”.

Tanmateix, els comerciantssón optimistes de cara a aquestany entrant, ja que aquests re-sultats fan intuir una milloradurant el 2014. “Aquestes dadessón un bon punt de partida pera aquest any que comencem”,afegeix Gasca.

La mostra es podrà visitar durant tot el mes de febrer. Foto: Eix Poblenou

Discernir entre els Encants, quees remunten al segle XIII, i lahistòria de la fira de Bellcaire,nascuda a principis del segleXIX, és un dels objectius del lli-bre Els Encants i la fira de Bell-caire. Imatge i història de Bar-celona, escrit per membres delTaller d’Història del Clot-Campde l’Arpa que volen apropar alsciutadans la vida i ubicacionsd’aquests dos mercats que avuidia convergeixen a les Glòries.

Els autors expliquen que elsEncants es remunten al segleXIII i que tenen l'origen en el cos-tum de subhastar els béns delsdifunts per pagar l'enterrament,les misses i els deutes.

Cristina Aparicio, AntonioGascón, Jordi Morell, Rosa Mar-tell, Marcos Pérez i Marc Medir,

els autors de l’obra, van pre-sentar el llibre el passat 29 de ge-ner, i van recordar que moltes deles publicacions que s’havienfet fins ara sobre el mercat noeren fiables, perquè molts autorscitaven textos anteriors amb di-verses inexactituds.

L’interès per aquest espaicomercial barceloní ha crescutdarrerament, i un exemple és la

bona xifra d’audiència del do-cumental Encants. Diari d’untrasllat, emès i produït per TV3en el seu espai Sense ficció a fi-nals del mes de gener. La peçaperiodística va registrar una au-diència de gairebé 500.000 es-pectadors. Aquest documentalexplica el trasllat del vell mercatdels Encants a la seva nova i ac-tual ubicació.

Els Encants gaudeixen del seu nou emplaçament a les Glòries. Foto: Arxiu

La història dels Encants,immortalitzada en un llibre

» El Taller d’Història del Clot edita una obra sobre aquest antic mercat» L’interès que desperta aquest espai ha crescut en els últims mesos


Horaris comercials | Aproven la nova llei comercial catalanaEl Parlament va aprovar ahir al migdia la nova llei d’horaris comercials gràcies als vots a favor de CiU,

ERC, PSC i ICV-EUiA, el vot en contra del PP i CUP i l’abstenció de Ciutadans. Aquesta llei té com a objectiu protegir el model català de comerç de proximitat davant l’onada liberalitzadora que ve del

govern de Madrid. El canvi significatiu que proposa el text és l’ampliació de 8 a 10 els festius d’obertura.

Comerç19 | 13 febrer 2014 líniasantmartí.cat

Donar impuls a l’art urbà i recu-perar un espai buit que semblaque ha quedat ja a l’oblit. Ambaquests dos objectius es va cele-brar el passat 1 de febrer l’Ús Bar-celona a l’antiga ubicació delMercat dels Encants.

Més de 9.000 persones i 50artistes urbans vinguts de la res-ta de l’Estat i d’arreu del món vantornar a donar vida als Encantsdurant aquesta iniciativa, im-pulsada per Rebobinart i la pro-

ductora La Família, amb el suportde l’Ajuntament i el patrocini deMontana Colors.

Tot i la pluja que va caure,aquesta festa de l’art va desen-volupar-se amb normalitat. Amés de la realització de muralsamb grafiti i activitats interacti-ves, Ús Barcelona va comptaraquell dissabte 1 de febrer ambtaules rodones, exposicions i ven-des d’obres d’art.

Aquest esdeveniment cele-bra enguany la seva primera edi-ció i, segons els organitzadors,“pretén ser una de les cites in-eludibles per als amants de l’arturbà a Barcelona”. Amb tot, es-

deveniments com aquest tambécol·laboren a recuperar alguns es-pais buits i sense cap ús de la ciu-tat i aborden directament el po-lèmic tema de l’elaboració delsgrafitis a les ciutats modernes.

En aquest sentit, els creadorsd’aquest esdeveniment volen larevalorització dels espais sensecap ús de la ciutat, que a causadels canvis urbanístics perden laseva funció social. L’art, afirmen,“és un dinamitzador natural del’espai públic i té la capacitat dedonar vida a aquests espais buits”.Així, els Encants Vells van ser, du-rant un dia, el centre artístic de laciutat de Barcelona.

Text: F. Javier Rodríguez Fotografies: Ús Barcelona

‘Ús Barcelona’ o com tornar a donar vida als Encants

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 20 13 febrer 2014líniasantmartí.cat

21 |

13 febrer 2014

Esportslíniasantmartí.cat

La Mar Bella va acollir el passatdiumenge dia 9 de febrer laprimera Jornada d’atletisme enpista d’aquesta temporada. Entotal, 110 nens i nenes, proce-dents de 22 equips diferentsd’onze escoles diferents, vanparticipar a la cita atlètica or-ganitzada pel Consell de l’EsportEscolar de Barcelona (CEEB).

Segons l’ens organitzador,aquesta primera jornada d’a-tletisme va ser tot un èxit departicipació i de públic assistent,que va omplir les grades de laMar Bella.

Cites com aquesta suposenuna presa de contacte per amolts infants amb el món de l’a-tletisme. En aquest sentit, diu-menge es van celebrar proves dediferents modalitats atlètiques,

tals com el salt de tanques, elllançament de pes o els relleus.

La temporada d’atletisme enpista consta d’un total de tres jor-nades. La que es va celebrar diu-menge va ser la primera, però jase sap la data de la pròxima, quetindrà lloc el 23 de març. La da-rrera cita se celebrarà el maig.

PROMOCIÓ DE L’ATLETISMESeguint amb el calendari de laChallenge Cros d’aquesta tem-porada 2013-2014, el CEEB pre-para de cara al pròxim dia 23 elCros de l’Eixample, que tindràlloc al parc Joan Miró. A SantMartí aquesta cita atlètica es vacelebrar a principis de desembre.

La jornada amb els infants va ser tot un èxit. Foto: CEEB

Més de 100 nens participen enla Jornada d’atletisme en pista» El Consell de l’Esport Escolar va ser l’organitzador d’aquesta cita» La pròxima edició tindrà lloc el pròxim 23 de març a la Mar Bella

Barcelona, a punt per ser seu del Mundial de bàsquet

BÀSQUET4La ciutat de Barce-lona serà una de les cinc seus ofi-cials de la Copa del Món de Bàs-quet que enguany se celebrarà al’Estat del 30 d’agost al 14 de se-tembre. Per tal de començar a es-calfar motors i celebrar que Bar-celona torna a ser seu d’un esde-veniment esportiu mundial, s’hanposat en marxa tota una sèried’activitats a tota la ciutat.

El passat divendres 31 de ge-ner, una dotzena d’escoles de laciutat van ser obsequiades ambmaterial de bàsquet. Mitjançantaquesta donació, el consistorivol que els grans esdevenimentsdeixin un llegat social a la ciutat,en aquest cas en forma de ma-

terial a les escoles i amb la cele-bració d’activitats paral·leles.

Per altra banda, el passat dia3 de febrer va tenir lloc al Palaude la Música el sorteig de grupsdel Mundial. L’equip espanyol nova tenir gaire sort i va quedar en-quadrat en un difícil grup quecompartirà amb França, Sèrbia,el Brasil, Iran i Egipte. Tanma-teix, la selecció estatal no s’en-frontaria als EUA fins a la final.

A l’agost, el Palau Sant Jordiacollirà els quarts de final i se-mifinals del campionat mun-dial. Amb aquests actes la capi-tal catalana és la primera a as-sumir protagonisme en la grantrobada del bàsquet mundial.

Més de 15.000 corredorsinscrits a la Zurich Marató

ATLETISME4Fins ara, prop de15.000 corredors ja s’han inscrita la 35a edició de la Zurich Ma-rató de Barcelona, la quarta cur-sa d’aquestes característiquesmés important del continent eu-ropeu –per darrere de les mara-tons de Londres, París i Berlín–i la que aplega més gent de les quees disputen a la ciutat.

La cita atlètica, que tindrà llocel pròxim diumenge dia 16 demarç, passarà pel districte deSant Martí. En concret, els es-

portistes recorreran el districte depunta a punta, des de les Glòriesfins a Diagonal Mar, i d’aquífins a enllaçar amb el barri deSant Pere i Santa Caterina, ja aCiutat Vella, paral·lelament a laRonda Litoral.

La xifra de participants man-té el ritme de l’edició anterior i desdel 2008 ha duplicat el nombrede corredors. La competiciócomptarà amb 48 punts d’ani-mació amb música i ball a càrrecd’entitats culturals de la ciutat.

Creix la pràctica esportivaentre els infants i els joves

ESTUDI4Segons l’estudi d’hà-bits esportius entre infants i jo-ves de 6 a 18 anys, la pràctica es-portiva ha crescut un 9,2% res-pecte a l’any 2007, l’últim any delqual es tenen dades.

Durant la presentació d’a-quest estudi, la tinenta d’alcaldede Qualitat de Vida, Igualtat i Es-ports, Maite Fandos, va assen-yalar que “s’ha aconseguit recti-ficar la pèrdua de noies practi-cants a segon de batxillerat de-

tectada a l’enquesta de 2007”.Segons el document, un 76%de la població escolar practica es-port. Això situa Barcelona per so-bre de la mitjana de Catalunya,que és del 67,3%. Aquesta xifra,tanmateix, només és superadainternacionalment per Finlàndiai Austràlia, amb un 84% i un73%, respectivament. De l’estu-di també es desprèn que la trans-missió d’hàbits esportius en elnucli familiar és decisiva.

RedaccióDIAGONAL MAR

El Palau Sant Jordi acollirà les semifinals del Mundial. Foto: Arxiu

Futbol | Derrota del Júpiter contra el CF LloretEl Júpiter va caure per 3 gols a 0 al camp del Lloret la passada jornada de

lliga de Primera catalana. Els de Sant Martí van perdre contra un equip demitja taula, i baixen a la sisena posició amb 34 punts. El Júpiter rebrà a

casa la pròxima jornada el Guíxols, penúltim a la classificació.

Agenda| 22 13 febrer 2014líniasantmartí.cat

DIJOUS 27 DE FEBRER18:00 Entre las sombras y el miedo és l’obra es-

collida per ser debatuda al Club de Lectura dela biblioteca de Sant Martí. L’autor d’aquestllibre és Amir Valle.

DISSABTE 22 DE FEBRER10:30-13:30 Taller de creació de blocs perme-

trà els participants conèixer que és un bloc,quina estructura tenen i quins són els elementsde disseny més importants. / Biblioteca Xa-vier Benguerel.

FINS AL 29 DE FEBRERMatí-Tarda Poblenou, petit gran comerç recull

la història del comerç de proximitat d’a-quest barri de Sant Martí. La mostra tambédóna accés a conèixer les botigues dels co-merciants de l’eix mitjançant codis QR. /Can Saladrigas.

FINS AL 28 DE FEBRERMatí-Tarda Contorno aparente. Una exposició

a càrrec de Sílvia Casado que, a través del di-buix i d’imatges extretes de diaris, i reorga-nitzats amb diverses tècniques d’estampació,busca representacions fantasmagòriques dela realitat. / La Farinera del Clot.

DIMECRES 26 DE FEBRER18:00 Tintinventari. Un viatge lúdic i participatiu

per l’univers de Tintín, amb motiu del 85è ani-versari del naixement d’aquest personatge.Activitat adreçada a infants a partir de 5 anys./ Biblioteca Camp de l’Arpa.

DIMARTS 18 DE FEBRER17:30 Contes màgics... és una sessió de narra-

tiva formada pels contes El vell de la barreti-na blanca i La flor romanial, tots dos de tra-dició oral i recollit per Joan Amades. / Cen-tre cívic de Sant Martí.

DIVENDRES 14 DE FEBRER18:00-20:00 El Consell de l’Esport Escolar del

CEM La Mar Bella organitza la segona Trobadad’Esgrima. / La Mar Bella.

AGENDA QUINZENAL

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

[email protected]

“Els carrers de Sinera eren plens delscrits i les històries de la gent que vo-lia vendre i comprar. El que cridava mésde tots era el nunci que volia que to-thom escoltés les notícies”. Narració decontes de l’obra Les veus al carrer, deSalvador Espriu. Adreçat a nens majorsde 4 anys. / Biblioteca Josep Benet.

Les veus al carrerDj. 20 de febrer a les 18:00

En el marc del Fusió Farinera, el grup derumba Don Vito y los Corleone portaràel seu ritme del seu nou CD, La cosa Vos-tra. / La Farinera.

Partit del Júpiter

Partit de futbol corresponent a la 21ajornada de competició del grup 1 dePrimera catalana entre el CE Júpiter iel Guíxols. Els de Sant Martí intenta-ran apropar-se a les primeres placesde la classificació. / La Verneda.

Aquest és un taller que ensenya a re-alitzar de manera fàcil, senzilla i eco-nòmica peces de bijuteria amb càpsulesde cafè. Els participants podran apren-dre a fer anells, arracades o penjolls./ La Farinera del Clot.

Bijuteria amb càpsulesDc. 19 i 26 de febrerDe 18:00 a 20:00

Dg. 16 de febrer a les 12:00

ConcertDon Vito y los CorleoneDv. 14 de febrer a les 22:00

13 de febrer de 1999 Es compleixen 15 anys de la mort de Carles Sabater El cantant de Sau va morir la matinada del 13 de febrer del 1999,després d'un concert a Vilafranca del Penedès, on ell i Pep Salapresentaven el seu dotzè disc i engegaven una gira.

E F E M È R I D E

| 24 13 febrer 2014líniasantmartí.cat Pròxima edició: 27 de febrer

Liniasantmarti 40

Documents

Transcript of Liniasantmarti 40