Liniaciutatvella 35

redacció: [email protected] 93 624 25 17 | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

líniaciutatvella

Equipaments pàg 8El Zoo comença lareforma per ser “undels millors del món”

Esports pàg 13L’Atlètic-Barcelonetaalça la seva desena Copa del Rei de waterpolo

Justícia pàg 8Trias i Hereu declarenpel cas de l’hotel delPalau de la Música

Societat pàg 4El mural contra la Sidade Keith Haring es tornaa instal·lar al Raval

Successos pàg 10Ingressa a presó un homeper abusar de tres dones

Comerç pàg 12El carrer Nou de la Ramblacelebra 225 anys d’història

Les botigues històriques volenser patrimoni de la ciutat

Els comerços antics en risc de tancar, la majoria a Ciutat Vella, no es conformen amb el pla de l’Ajuntament pàg 3

Un milióde visitants

pàg 10

Març de 2014 · Núm.35 · www.liniaciutatvella.catbarcelona

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2

Març 2014líniaciutatvella.cat

3 | En Portada Març 2014 líniaciutatvella.cat

Han format part del paisatgeurbà de la ciutat durant les da-rreres dècades d’història. Handonat un gran servei i una aten-ció personalitzada i propera, devegades inexistent a les grans su-perfícies. I ara molts establimentsemblemàtics de la ciutat estan enperill de desaparèixer per diver-ses raons, com la inviabilitat delseu negoci, la manca de successióo l’augment dels lloguers dels lo-cals a causa de la fi de la moratò-ria de la Llei d’Arrendaments Ur-bans (LAU) a finals d’any.

Per tal de capgirar aquesta si-tuació, el govern municipal vapresentar fa dies una bateria demesures amb l’objectiu de “prote-

gir i promocionar” aquests esta-bliments antics. Entre d’altres,s’ha elaborat un llistat de comer-ços emblemàtics de la ciutat –elconsistori calcula que n’hi ha uns400, més d’una quarta part a Ciu-tat Vella–per part d’una comissióespecial i s’han suspès provisio-nalment les llicències d’obres id’activitat per impedir que es pu-guin transformar aquests locals odesmantellar la seva activitat. “ElPla vol garantir la conservació pa-trimonial i seu el valor comercial”,explica Raimond Blasi, regidorde Comerç, Consum i Mercats.

UN PLA INSUFICIENT?Per a l’Associació EstablimentsEmblemàtics aquesta mesura degovern “no soluciona res”, se-gons explica a Línia Ciutat VellaJosep M. Roig, secretari de l’as-sociació. “Portem tres anys de-

nunciant la situació dels nostrescomerços i el partit de govern hapassat del tema fins ara, quan lapressió mediàtica és més intensa”,afegeix Roig, que posa en valor l’e-xistència d’aquests tipus d’esta-bliments històrics.

Des d’Establiments Emble-màtics es demana a l’Ajuntamentque aquestes botigues siguin de-clarades patrimoni de la ciutat iasseguren que el govern muni-cipal “està més interessat en elnegoci de les grans marques”,que són les que sovint ocupen elsespais que deixen els comerçosantics que han hagut de tancar,com la Llibreria Catalònia o Jo-guines Monforte. Però la llistadels que estan en perill de tancarles seves vetustes portes, com ElIndio, el Bar Dulcinea o el Boscde les Fades, entre d’altres, és en-cara més llarga.

El tancament de la memòria» L’Ajuntament impulsa el pla per “protegir” els comerços antics de la ciutat en risc de tancar

» L’associació Establiments Emblemàtics denuncia que aquesta mesura de govern “no soluciona res”

F. Javier RodríguezCIUTAT VELLA

REDACCIÓ4Els propietaris delsestabliments emblemàtics de laciutat tenen marcat aquest 2014com l’any de la fi de la moratò-ria de la Llei d’Arrendaments Ur-bans (LAU), que dispara els llo-guers d’aquests comerços. Moltsd’ells no poden fer front a les no-ves tarifes que imposen els pro-pietaris dels locals i es troben enrisc de tancament.

La Llei 29/1994, de 24 de no-vembre, d’Arrendaments Ur-bans, permet extingir de coptots els contractes de lloguer delocals comercials signats abansde l’any 1994. Aquesta llei, però,va introduir una moratòria de

vint anys perquè tots els localsllogats abans del 1985 mantin-guessin la renda antiga. El tempss’esgota i el degoteig de comer-ços històrics que corren perill oestan tancant no té aturador.

L’alarma social i la pressiódels comerciants està obligantl’Ajuntament a treballar per talde frenar el desastre. Tanma-teix, la problemàtica d’aquestscomerços, a banda de la llei d’a-rrendaments, és també sovint lamanca de successió o la invia-bilitat del negoci. Uns elementsque posen en perill la històriacomercial i la memòria de laciutat de Barcelona.

Any 2015: la fi de lamoratòria de la LAU

Molts comerços antics de la ciutat podrien patir el mateix destí que Joguines Monforte, que va tancar el passat gener. Foto: F. Javier Rodríguez

Març 2014

Districte| 4

líniaciutatvella.cat

El Raval compta, des de fa moltsanys, amb una extensa ofertacultural que inclou museus, tea-tres, sales de concerts, artistes, es-criptors i reclams arquitectònicsentre d’altres. Una oferta però,que ha passat desapercebuda enmoltes ocasions als ulls dels vi-sitants i dels mateixos veïns i veï-nes de Barcelona. Amb l’objectiude reivindicar-la i potenciar-la, elDistricte i les diferents entitatshan sumat esforços i han enge-gat el projecte Raval Cultural.

Un projecte que recull l’ob-jectiu d’associar l’adjectiu cultu-ral al nom del barri i que ja vapropiciar la instal·lació al Ravaldel Centre de Cultura Contem-porània de Barcelona (CCCB) idel Museu d’Art Contemporanide Barcelona (MACBA), a mit-jans de la dècada dels 90. I que

ha fet que s’instal·lin i es poten-ciïn altres equipaments culturalsen diversos punts del barri.

Ara, un cop bastit d’una granxarxa d’equipaments i de recur-sos, el Raval Cultural vol fer una

projecció conjunta de tots ells i fermés fàcil l’accés a la cultura.

ACCIONS CONCRETESEl barri compta amb 322 recur-sos culturals repartits en diferentscategories com ara museus, ins-titucions acadèmiques, biblio-teques, teatres, bars de música endirecte o associacions entre moltsaltres. Entre ells ja existeixenalgunes xarxes per treballar con-

juntament. Raval Cultural és unpas més per afavorir la coopera-ció entre entitats.

Des de Raval Cultural ja hancomençat a treballar. Els objec-tius marcats són millorar la imat-ge del barri, sovint estigmatitza-da, potenciar l’acció conjunta itransversal en l’àmbit cultural ireforçar el lligam entre els veïnsdel Raval i la cultura. Per fer-hos’han dissenyat tres camps d’ac-tuació: potenciar l’acció cultural,intervencions urbanístiques i es-tablir una comunicació i pro-moció conjunta. Algunes de lesaccions concretes que ja s’estanduent a terme són visites guiadesper diversos punts del barri (ja hihan participat més de 600 per-sones), la creació d’un banc de re-cursos tècnics, el projecte apa-drina el teu equipament que es faamb col·laboració amb les esco-les, una campanya de comuni-cació a la ciutat i la col·locació deplaques identificatives a tots elsequipaments de Raval Cultural.

La cultura fa barri» El Districte de Ciutat Vella i diverses entitats del barri posen en marxa el projecte Raval Cultural» Es volen promocionar conjuntament els diversos equipaments i millorar la imatge del barri

CULTURA4La cultura ja és pre-sent al Raval, però no és prou vi-sible. Amb aquest objectiu esfan moltes de les accions pro-mocionals d’aquest projecte. A fi-nals de febrer es va inaugurar elmural de Keith Haring Todosjuntos podemos parar el sida,que serà un símbol de la ciutat icontribuirà a aquesta finalitat.

Raval Cultural, amb la col·la-boració del MACBA, ha deciditaprofitar la celebració del 25è ani-versari d'aquesta obra, per posaren valor el fet que el Raval ha es-tat i és pol d'atracció de grans ar-tistes de fama mundial, comKeith Haring. L’artista va pintarla seva obra en un mur d'unedifici avui desaparegut, situat alvoltant de la plaça Salvador Se-guí. Ara s’ha reinstal·lat en unmur situat al costat del MACBA.

Fer-se més visible

El mural de Keith Haring, una visita guiada i el MACBA, alguns dels recursos i equipaments culturals del Raval. Fotos: Ajuntament

El Raval comptaamb més de 330 recursos culturals

Promoció | Un web amb tots els recursos de Raval CultualPer tal de complir un dels objectius del projecte Raval Cultural, el de millorar la comunicació

i promoció conjunta, aquesta iniciativa compta, des de fa pocs dies, amb un nou lloc web (bcn.cat/ravalcultural), des d’on es poden consultar tots els recursos i equipaments culturals

del barri, estar al dia de l’agenda i conèixer les últimes notícies del sector.

RedaccióCIUTAT VELLA

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 |

Març 2014 líniaciutatvella.cat

| 6Març 2014líniaciutatvella.cat

Un diari plural Un diari participatiu

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

líniaciutatvella.cat Dipòsit legal: B.43220-2010

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Ciutat Vella no comparteix necessàriament les opinions que els firmants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció:[email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Actualitat a la xarxa

@pepturmo: #consultamigdia És impor-tant que el món vegi, el pròxim dia 8 d'abril,que el Parlament Espanyol diu no a podervotar!

@Pere_TorresG: L'escassetat sobtada(d'aigua, d'energia i d'aliments) ens re-corda, ni que sigui de passada, que vivimen una abundància només aparent.

@DavidGR1714: L'editorial d’El País sobrel'ANC és idèntic al de l’ABC, i certifica quedretes i esquerres espanyoles són exacta-ment el mateix respecte a Catalunya.

El senyor José Manuel García-Margallo, ministre d’assumptesexteriors d’Espanya, no para defer advertiments, amenaces i pro-nòstics de què ens passarà als ca-talans si continuem pel mal camí,entestats a voler fer un procés dereferèndum per votar- lo a les ur-nes. Crec sincerament, que el se-nyor ministre pateix estrabisme,perquè si mira cap a Catalunya iveu Crimea, n’és una prova defi-nitiva i no em refereixo a un es-trabisme òptic sinó mental i polí-tic. Desviar el punt de vista des deCrimea cap a Catalunya afirmantque “el paral·lelisme és absolut” ésd’una simplicitat ratllant la gro-lleria, els dos casos no tenen res aveure i estan als antípodes un del’altre, i fa un discurs sense el mésmínim respecte ni sensibilitat peraquells ciutadans que defensenpacíficament i democràticamentel seu dret a decidir.

És clar que es pot estar en con-tra d’aquesta opció, però es potfer amb ni que sigui una mica definezza política i sense excretarmentides clamoroses sobre ArturMas, Oriol Junqueras, ANC, Òm-nium, etc., etc. Els catalans quesón independentistes, per a ell,continuen sent espanyols o no?Si és que sí, com pot menysprear,insultar i maltractar a tres milionsd’espanyols pel cap baix? Aten-ció! Es posa molt d’èmfasi en elcontrovertit tema de les BalancesFiscals que ens van en contra,però crec que és molt més impor-tant seguir treballant sense des-cans per fer un país millor i així sicomparem amb Espanya les Ba-lances Democràtiques, aquestessí que s’inclinaran inexorable-ment a favor de Catalunya.

4Margalloper Jordi Lleal

El 7 de juny de 2005 apareix elprimer manifest de Ciudadanoscreat per alguns intel·lectuals.

Ciudadanos diu que la lliber-tat i la igualtat de les personesestà per davant de les llengües iles banderes. Que els drets nosón dels territoris, sinó dels ciu-tadans. Proclamant un rebuig aqualsevol caràcter d’identitat na-cional. Denuncien l’abús dels na-cionalismes. Diuen no a tots elsnacionalismes.

Rivera advoca per una Espa-nya uninacional. El seu eslògan aEspanya és “Juntos Podemos” iel partit passa a dir-se “Movi-miento Ciudadano”. Ciudadanosvol regenerar la política i apostaper tancar el model autonòmic iblindar les competències exclu-sives de l’Estat. Parla d’una Es-panya plural, però unida. Ciu-dadanos està per la monarquiaconstitucional com a forma degovern, es cataloga com d’es-querra no nacionalista, partidà-ria del liberalisme progressista idel socialisme democràtic ambuna defensa dels drets individu-als i drets socials. Ciudadanos diuque l’actual generació no ha deretre comptes del passat, ni ha desituar-se en un bàndol determi-nat. Ciudadanos diu que en els

mitjans catalans es poden trobarexemples de manipulació moltfreqüent. Vist tot plegat, Ciuda-danos és un poti-poti, un desga-vell d’idees contradictòries quebusca la confusió, la utilitzaciódel desori amb mètodes emotiusi irracionals per estimular elssentiments dels ciutadans cap al’acceptació de programes con-traris als proposats. Ciudadanosobra de manera fraudulenta i,per tant, el nom no fa l’essència.

Veiem algunes contradic-cions: 1. Els drets són dels ciuta-dans, no dels territoris. Peròaquests estan habitats per ciuta-dans que tenen drets individualsi col·lectius com a poble, que par-len una llengua i s’identifiquenamb una identitat nacional queté com a símbols les banderes.

2. Si es proclama un veritablerebuig a tots els nacionalismes, aqualsevol identitat nacional o ban-dera, aleshores per què nomésvan contra el nacionalisme catalài la llengua catalana i, en canvi, vanamb banderes espanyoles i diuenque Espanya és uninacional?

3. Si volen regenerar la polí-tica, hauríem de veure els orí-gens, l’evolució i la formació delsseus representants. Els Ciudada-nos no són ciutadans.

#TotsAmbL’ANC#VolemVotar

4El nom no fa la cosaper Francesc Bonastre

#BéEscàs

Fins a l’any passat no m’haviaadonat de la importància estra-tègica de tots els 11 de març, queòbviament és un referent de comevoluciona el procés respecte del’anterior 11 de setembre, i tambéde cara al pròxim 11 de setem-bre. El del 2014, serà més im-portant encara als dos anteriors.

Deixeu-me que reflexionirespecte d’aquestes dues pers-pectives. Els sis mesos que hanpassat des de la Via Catalana,presenten un balanç, en general,positiu, tot i que no hem de pen-sar que ja tot està fet. El procésavança a batzegades. Semblaque s’atura i de sobte fa un pasde gegant. Això és el que ha pas-sat en els darrers sis mesos. Des-prés de l’èxit de la Via i del seuimpacte internacional, el procésva entrar en camins estrets i apoc a poc semblava que totanava a caure pel pedregar.

El progressiu allunyamentdels socialistes, ha acabat sentdefinitiu. I l’actitud del governespanyol ha estat duríssima, nodonant mostres de cap flexibili-tat. Per altra banda, el pols s’hatraslladat sobretot a l’escenariinternacional, fins al punt queels espanyols van intentar im-plicar el mateix Obama, fracas-sant. L’ofensiva exterior espa-nyola ha estat un desastre rereun altre, amb ridículs espanto-sos. En el front interior, es veiaamb desesperació com s’acos-tava el mes de desembre i el més

calent era a l’aigüera: la data i lapregunta. De cop i volta, tot vacanviar, i CiU, ERC, ICV-EUiA ila CUP, en una acció audaç vanconsensuar aquests dos temes.Va ser com una glopada d’oxi-gen a algú que s’estava ofegant.La situació va canviar com unmitjó, i de nou l’optimisme vaconsolidar-se entre els catalansfavorables a la Independència.Tot semblava indicar que el se-güent pas era un govern de co-alició CiU-ERC, però de seguidaes va veure que era un miratge.Nova decepció, tot i que d’im-portància relativa. Artur Mashavia sortit reforçat de l’acord, iaixò malgrat les punyalades re-iterades del seu soci, en Duran iLleida, que no pot pair de cap deles maneres els èxits de Mas.

Però on realment va fer mall’acord de desembre va ser en elbloc espanyol. Com sempre,Madrid es va quedar amb carade pòquer, perquè no s’espera-ven que s’arribés a un acord.L’histerisme catalanòfob vapujar encara més, i les crides detall ètnic adreçades als catalansnascuts a la resta de l’Estat, esvan multiplicar. Així com lesamenaces, el foment del terror, il’advertència que caurien sobreCatalunya totes les plagues bí-bliques, fins que el mateix Gar-cia-Margallo, ha advertit queuna Catalunya independent va-garà eternament, pels seglesdels segles, per l’espai sideral.

per Josep Sort

4Els 11 de març i la Via Catalana

Cartes dels lectors

7 | Envia’ns les teves cartes d’opinió a: [email protected] Març 2014 líniaciutatvella.cat

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

@eightercua: L'ABC vol il·legalitzar l'ANC.Jo vull il·legalitzar la Fundació Franco o lesFAES i no puc. A més reben fons públics,i l'ANC no.

@salvadorcardus: Si una cosa m'emprenyaés que em perdonin la vida! Rajoy diu queni els independentistes es mereixen unaCatalunya "empobrida”.

@cristina_pardo: Secretario de Estado deSeguridad: "el disparo de pelotas de gomano causó escenas de pánico en Ceuta".Nada, lo normal es que te entre la risa.

Va deixar dit Winston Churchill, primerministre britànic durant la II GuerraMundial, que els feixistes del futur es di-rien a si mateixos antifeixistes.

Churchill es va quedar curt. Els fei-xistes del futur, no contents amb pro-clamar-se antifeixistes, s’han atrevit,passats els anys, a proclamar-se defen-sors de la democràcia. En el cas espanyol,el cas que ens ocupa per ser part de Ca-talunya, una comunitat autònoma del’Estat espanyol, la democràcia s’haequiparat de forma ràpida i simple a unaaltra paraula anomenada Constitució, detal manera que els feixistes d’avui de-fensen amb convicció cega que ambdu-es paraules són sinònimes.

Deia un estudi recent, que l’Estat es-panyol era l’Estat d’Europa amb el tempsmitjà de reforma de la seva constituciómés alt: 17,5 anys. Aquesta xifra és el re-sultat de dividir el nombre de reformesque la Constitució espanyola ha tingut en35 anys d’existència, és a dir, dues. La pri-mera reforma es va haver de fer per en-trar a formar part de la Unió Europea; lasegona, molt més recent, per limitarconstitucionalment el dèficit de l’Estat.Sense menysprear els efectes que aques-tes dues reformes han tingut i tenen so-bre la realitat actual, podríem arribar aconsiderar que, tenint en compte l’ex-tensió i el contingut del text constitu-cional espanyol, la Constitució espa-nyola no s’ha reformat mai.

Així doncs, contraposant el tempsmitjà de reforma constitucional delspaïsos occidentals (5 anys) al de l’Estat

espanyol (17,5 anys sent puristes, 35 iaugmentant sent realistes) ens trobemque el cas espanyol és, una vegada més,un cas excepcional. Existeix, en el cas delconstitucionalisme espanyol, una altradada excepcional que convé recordar:l’Estat espanyol ha tingut, al llarg de lahistòria, més constitucions que ningú,tantes com dotze.

Veieu alguna relació entre la inca-pacitat manifesta de l’Estat espanyolper reformar constitucions i l’existènciade dotze constitucions diferents? Si ésaixí, jo hi trobo dues explicacions: la pri-mera i més simple és que sou uns auto-ritaristes. La segona i més complexa d’ex-plicar és que el constitucionalisme es-panyol, si em permeteu l’ús d’aquesta ex-pressió, ha estat sempre una eina d’a-plicació restrictiva, enfront d’altres lleisfonamentals d’aplicació oberta. Dotzeconstitucions espanyoles després, algúhauria d’haver après, Meseta enllà, queno se li poden posar portes al camp o, diten altres paraules, que o els textos legalss’adapten a la realitat o la realitat acabaadaptant els textos legals. Per a més se-nyes, només cal recordar què diu algu-na constitució espanyola: “La nació es-panyola la formen els espanyols d’amb-dós hemisferis”.

Els catalans i les catalanes afrontemun procés, el del nostre alliberament na-cional, amb les armes més poderoses quehem après de la història: la raó, la pa-raula, la pau i el vot; i el vot, diguin el quediguin els feixistes d’ahir o de demà, ésdemocràcia.

4Votar és democràciaper Carles Caballero

per Josep M. Loste

Després del debat de la pobresa caldriaactivar amb urgència-entre moltes altresmesures- un pla especial per lluitar dedebò contra l’atur dels més grans de 45anys. Caldria articular -amb un gran con-sens polític i social– quotes socials percontractar, tant a l'empresa privadacom a l'administració pública, aquest sec-tor de gent de difícil inserció laboral; peròamb experiència, molt valuosa. Tal comestà el mercat laboral i, sobretot, amb lesarbitrarietats que pateixen, si no es posaen funcionament quelcom excepcional,mai podran tornar a treballar i a tenir unavida mínimament digna.

En un país tan desestructurat com elnostre, la principal dificultat que impe-deix crear ocupació no és el model laboralsinó el, malgirbat, model econòmic. Enun país en què resta tan abandonada la

recerca, la formació i el coneixement dellengües resulta difícil pensar que re-baixant les indemnitzacions per aco-miadament aconseguirem augmentar lacompetitivitat i situar la taxa d’atur en unsparàmetres mitjans europeus. I aixòsense el més important: un marc catalàde relacions laborals. Per altra banda, arai aquí tenim una part de la població –molt abandonada i marginada- que sónels aturats majors de 45 anys. Aquestaporció de població pateix el greu risc so-cial de no poder treballar (gairebé mai)perquè els directius i caps de personal deles empreses privades els consideren“vells i caducats”; però, per contra, segonsles lleis vigents es troben molt lluny, tem-poralment parlant, de la jubilació. A mésa més, cada dia que passa se’ls hi degradaenormement la futura pensió.

Creieu que estaran les institucions i lapremsa del nostre país a l’alçada de laimportància que té aquesta efemèrideper reconèixer-la? No trigarem gairesdies a veure-ho, però d’entrada ens calcomençar amb un record entranyablepels companys que ens han deixat,uns en la lluita durant aquells anys tandurs, i molts altres després, algunsmassa recentment.

No tinc cap intenció de discutirper enèsima vegada sobre el paper fo-namental que va tenir el MDT, perquèestic cansat de polèmiques amb nousindependentistes que justifiquen enles contradiccions d’aquell momentles seves actituds patriòticament dis-tretes d’aleshores. En tinc prou recor-dant la il·lusió i el sacrifici d’aquellsanys, ja tan llunyans. Què feia jo aquellmarç de 1984?

No és fàcil fer un exercici de me-mòria, perquè guardàvem pocs pa-

pers i menys fotos, i el deterioramentcognitiu comença a treure el nas apartir dels cinquanta. Però recordoque durant l’any anterior en Toni Vi-llaescusa, l’Antònia, el Josep, la Pilar,el Cesc, el Julià… ens trobàvem im-mersos en la construcció del Movimentde Defensa de la Terra, entre Sant Boii Martorell. En aquells primers mesosde 1984 érem només quatre, però ensfèiem veure molt, o això deien els ve-ïns. Precisament el verb “Fer” era unamena de lema del Grup de Defensa dela Terra de Martorell.

Tinc constància que aquell març ha-víem fet un petit homenatge particularal Xavier Romeu, mort uns mesos en-rere, amb la lectura d’una de les sevesobres. Una altra curiositat de l’època ésque recordo que mentre preparàvempancartes també sonaven cançons enespanyol, en concret nicaragüenquessandinistes: “Pàtria o Mort”.

per Manel Fantassin

4SOS als més grans de 45

430 anys del MDT

Març 2014

Ciutat Vella| 8


“Convertir el Zoo de Barcelona enun dels millors parcs zoològics delmón”. Aquest és, en paraules deSònia Recasens, tinenta d’alcal-de d’Economia i presidenta delZoo, l’objectiu del Pla Estratègic2012-2020 que s’està comen-çant a desplegar i que ha d’acon-seguir una “gran transformació”de l’equipament.

En aquest sentit, Recasensdestaca “l’important esforç permillorar el parc” fet fins ara enàmbits com les instal·lacions, lescondicions dels animals i l’expe-riència dels visitants. Un esforçque s’ha vist recompensat amb elque ha estat el segon millor re-gistre de visitants dels últims 10anys, amb una mitjana de 2.211persones per dia.

Pel que fa a la modernització

i actualització de les instal·lacions,el pròxim mes de juny comença-ran les obres d’ampliació de l’es-pai d’orangutans i les actuacionsprevistes a la Sabana. A més, el re-cinte comptarà amb un nou igran delfinari que estaria acabat el2017 i que no farà espectacles.

Un projecte, el del delfinari,que han criticat tant l’oposició

com els treballadors del Zoo, aixícom entitats ecologistes, ja que la-menten que es tracta d’una ini-ciativa que no s’ha consensuatprèviament.

En aquest sentit, oposició itreballadors tampoc veuen ambbons ulls l’externalització del ser-vei de manteniment i jardineriadel recinte zoològic.

Croquis del futur delfinari del Zoo, que no farà espectacles. Foto: Ajuntament

El Zoo comença la reforma perser “un dels millors del món”

» Comptarà amb un nou i gran delfinari que no farà espectacles» Oposició, treballadors i ecologistes critiquen el projecte

Trias i Hereu declaren pel cas de l’hotel del Palau de la MúsicaJUSTÍCIA4L’alcalde de Barcelo-na, Xavier Trias, i l’exalcaldeJordi Hereu van declarar dime-cres 19 de març en qualitat de tes-timonis en el judici pel cas del’hotel del Palau de la Música con-tra Fèlix Millet, Jordi Montull il’antiga cúpula d’Urbanisme del’Ajuntament per presumpte trà-fic d’influències en la tramitacióurbanística de l’hotel fallit.

Tal com informen diversosmitjans, Trias va afirmar davantel jutge que creia que l’hotel el fa-ria el Palau de la Música i que Mi-

llet mai no el va informar, quanera el cap de l’oposició, que haviacedit els terrenys a una empresaprivada per construir-lo. Un ar-gument que va compartir Hereu,alcalde en el moment que es vaprojectar l’hotel.

Tant Trias com Hereu van de-fensar un projecte que havia d’es-tar vinculat al Palau de la Músi-ca i van argumentar que la seva“obligació”, “com tots els cata-lans”, era la d’ajudar una insti-tució cabdal per a la ciutat de Bar-celona i per al país.

PROJECTE4Democratitzar lacultura. Aquest és l’objectiu delprograma Apropa cultura, queofereix visites i activitats a per-sones en situació de risc d'exclu-sió social i que ara es consolida icreix amb la incorporació de sismuseus de la ciutat a l’oferta demúsica i teatre ja existent.

El Macba és un dels museusque se suma a la iniciativa i ofe-reix visites comentades a ungrup de persones amb discapa-citat intel·lectual dels Tallers

Bellvitge. Les visites són dinà-miques i la interacció entre l'e-ducador i els participants hi té unpaper clau per estendre la culturaa tots els àmbits de la societat.

SIS MUSEUS COMPROMESOSEl programa Apropa Cultura vanéixer l’any 2006 a l'Auditoriper facilitar l'accés a les personesen situació de discriminació a laprogramació musical a un preumàxim de 3 euros. Des d’ales-hores, 39 equipaments culturals

s'han adherit al programa i no-més l'any passat 11.000 personesvan assistir a les activitats pro-gramades.

A més del Museu d'Art Con-temporani de Barcelona (Macba),el Museu Nacional d'Art de Ca-talunya (MNAC), el Centre deCultura Contemporània de Bar-celona (CCCB), CaixaForum Bar-celona, la Fundació Joan Miró i elMuseu Picasso oferiran aquestesexperiències culturals perquè to-thom formi part del món cultural.

Museu de l’Eròtica | Una exposició inèdita a l’estatEl Museu de l'Eròtica de Barcelona (MEB) va presentar el passat 13 de març l'exhibició

d'escultures eròtiques Contradiction of Attraction de l'artista Rob MacDonald. La mostra,única a tot l’estat espanyol, es podrà veure fins al pròxim 12 de maig al Jardí Eròtic del MEB,

convertit ara en una nova sala del museu i un nou espai de referència artística a Barcelona.


L’hotel havia d’estar vinculat al Palau. Foto: Palau de la Música

Cultura contra l’exclusió social

| 10Ciutat VellaMarç 2014líniaciutatvella.cat

El barri del Pi celebra lesfestes de Sant Josep Oriol

TRADICIÓ4Durant els dies 21,22 i 23 de març, el barri del Pi esva omplir de gegants, música po-pular, cercaviles i festivals in-fantils amb motiu de les festes deSant Josep Oriol, una celebracióque enguany ha arribat a la 20aedició.

Les festes van començar ambel pregó del sociolingüista Mi-quel Strubell, el divendres a latarda, seguit del Ball dels Ge-

gants Originals del Pi i la cerca-vila pels carrers del barri.

Dissabte es va celebrar lacercavila dels gegants del Dis-tricte de Ciutat vella i l’ofrena flo-ral a Sant Josep Oriol, així comel ball de Festa Major a la nit.

Per a diumenge van quedarles matinades, la XX Trobada deGegants i Bestiari de Sant JosepOriol, l’actuació dels Falcons deBarcelona i la Diada Castellera.

Detenen un home perdiverses agressions sexuals

SUCCESSOS4Els Mossos d’Es-quadra van detenir fa un dies unhome per agressions sexuals atres dones. L’home hauria ador-mit les dones mitjançant una be-guda per abusar sexualment i fí-sica d’elles, i robar-los alguns ob-jectes personals.

El detingut coneixia les víc-times en una discoteca i despréses guanyava la seva confiançaper convidar-les a una consu-mició. Els Mossos creuen que elsintroduïa alguna substància a labeguda que els feia perdre laconsciència i anul·lar la sevavoluntat, ja que cap de les donesrecorda res posteriorment.

El detingut abusava sexual-

ment d’elles i les agredia, i des-prés les abandonava enmig delcarrer seminues. També els ro-bava les seves pertinences.

En un dels casos, la víctimava accedir a anar amb l’home aun local de la seva propietat perprendre una darrera consumició.Precisament va ser gràcies a lo-calitzar aquest local, i a la des-cripció similar de l’agressor deles tres víctimes, que es va poderidentificar l’home.

En un posterior registre iescorcoll al seu domicili es vantrobar alguns objectes que haviasostret a les víctimes, fet que vapermetre detenir-lo i que in-gressés a presó.

El Born Centre Cultural (BornCC) és un èxit. Quan ja s’hancomplert els sis mesos de la sevainauguració, el passat 9 de se-tembre, l’equipament ja ha rebutmés d’un milió de visites(1.005.088 visitants). Una xifraque supera, i de molt, les expec-tatives inicials, que preveien quedurant el primer any de funcio-nament passessin pel Born CCuns 750.000 visitants.

Les dues exposicions ques’han fet fins al moment i quesón la permanent, Barcelona1700 de les pedres a les perso-nes, i la temporal, Fins a acon-seguir-ho! El setge de 1714,hanestat visitades per 124.870 per-sones. El jaciment, en les dife-rents modalitats de visites, ha re-but 19.782 persones. A més, desdel novembre, 241 escoles hanseguit algun tipus de formacióeducativa al Born CC, cosa queha fet que més de 12.000 esco-lars ja coneguin aquest nou equi-pament municipal.

Un altre dels èxits del BornCC és la seva presència i segui-ment a les xarxes. El compte de

Twitter del Born (@elborncc) jasupera els 5.300 seguidors i, se-gons informa l’Ajuntament, ésun dels més visitats dels centresculturals de la ciutat.

LA PROGRAMACIÓ NO S’ATURAEl Born CC és el centre de motesde les activitats commemorati-ves del Tricentenari de 1714 i téuna gran programació d’actes iactivitats culturals.

Fins ara s’hi han fet actescom ara concerts, conferències,

obres de teatre, la passarel·la demoda 080 i una variada gammade rutes i programacions fami-liars el cap de setmana.

Per als pròxims mesos, algu-nes de les més destacades sónels diàlegs entre Mònica Terribasi Sami Naïr i Orhan Pamuk dinsel cicle D.O.Europa; la celebra-ció de Sant Jordi, un cap de set-mana dedicat a les Illes Balears(els dies 2, 3 i 4 de maig) i el cin-què Congrés d’Arqueologia Me-dieval i Moderna a Catalunya.

El jaciment del Born Centre Cultural. Foto: Ajuntament

El Born Centre Cultural supera el milió de visitants en 6 mesos


11 |

Març 2014

Districtelíniaciutatvella.cat

CENTRE CÍVIC PATI LLIMONA4Carrer Regomir, 3 / 932566100 -www.patillimona.net

CENTRE CÍVIC BARCELONETA4Carrer Conreria, 1 / 932563320 -www.bcn.cat/ccbarceloneta

CENTRE CÍVIC DRASSANES4Carrer Nou de la Rambla, 43 /934412280 - www.ccdrassanes.cat

CENTRE CÍVIC CONVENT DE SANT AGUSTÍ4Carrer Comerç, 36 /932565000 - www.bcn.cat/centrecivicsantagusti/

Centres Cívics de Ciutat Vella

Recursos | Nou web i compte de TwitterPer agilitzar l’accés als serveis oferts per la Xarxa de Centres Cívics de Barcelona s’ha

estrenat un nou lloc web (bcn.cat/centrescivics), des d’on es pot fer la inscripció als cursos i tallers, consultar totes les activitats i reservar espais, entre d’altres. També s’ha

creat un compte de Twitter (@CcivicsBCN) on s’informa de les últimes novetats.

La cultura, el coneixement, laformació, la tradició, l’associa-cionisme. Tot això és el el que ofe-reixen i fomenten els 51 equipa-ments que formen la Xarxa deCentres Cívics de Barcelona i quees distribueixen per tot el territo-ri de la ciutat per oferir un serveide qualitat i de proximitat.

Els Centres Cívics són equi-paments que tenen com a objec-tiu el desenvolupament social i cul-tural i la promoció de la vida as-sociativa de la ciutat. No noméscom a generadors de cultura, sinótambé com a informadors i difu-sors de l’oferta cultural del districtei de la ciutat i donant suport a lesiniciatives culturals ciutadanes.

De fet, aquest és un dels gransobjectius de cara al futur en el qualla Xarxa de Centres Cívics deBarcelona està treballant: obrir elscentres a les iniciatives que neixendel territori per enfortir el movi-ment associatiu i crear vincles decol·laboració. En altres paraules,aconseguir que la relació amb laciutadania sigui bidireccional.

Cada un dels 51 Centres Cívics

té el seu propi catàleg d’activitats,però tots ofereixen formació, es-pectacles culturals (dansa, arts es-cèniques, música, etc.), exposi-cions i seminaris, entre moltes al-tres. A banda d’aquests serveis, elsequipaments també disposen

d’espais per llogar i cedir a les as-sociacions dels barris, com bucsd’assaig, escenaris o sales d’actes.

INSCRIPCIONS MÉS SENZILLESLa Xarxa de Centre Cívics, a més,està treballant per facilitar l’accésdels ciutadans a l’oferta dels di-ferents centres. Per això s’ha cre-at un aplicatiu que permet ma-tricular-se a tots els cursos i tallersdes de casa.

Una altra de les apostes de laxarxa són els projectes culturals deciutat: aprofitar els grans esde-veniments culturals i de coneixe-ment de la ciutat, com ara con-gressos, per organitzar activitats

als Centres Cívics. És el cas de lacommemoració del Tricentenari,de la qual n’ha sortit l’exposicióL’Aposta Catalana, que arriba atots els districtes i que s’ha adap-tat a la història de cada un dels ba-rris on es pot visitar.

FOTOGRAFIAR LA CIUTATUn d’aquests projectes de ciutat ésObjectiu BCN, que es fa a 12 Cen-tres Cívics i que vol oferir un re-trat de diferents visions de la ciu-tat. Es tracta d’un projecte de fo-tografia documental comissariati coordinat per Samuel Aranda,premi World Press Photo 2012, ien el qual un grup de persones decada un dels Centres Cívics tre-ballaran per oferir un retrat foto-gràfic de la ciutat.

Durant els mesos que duraObjectiu BCN (de febrer a juny de2014), els participants rebran elsconsells d’alguns dels millors fo-tògrafs del panorama internacio-nal, els quals faran de professors.

Les places per participar enaquestes classes estan exhauridesperò també es faran 4 sessionsmagistrals al Museu del Dissenyobertes a tothom. Les impartiranalguns fotògrafs tan reconegutscom Navia, David Airob o Cristi-na García-Rodero.

La cultura, a prop de casa» A Barcelona hi ha 51 Centres Cívics que donen un servei de proximitat a tots els districtes

» L’oferta d’aquests equipaments inclou la formació, les arts escèniques, i el foment de la creativitat


El projecte ObjectiuBCN fomenta la

fotografia a la ciutat

Fotografia de Samuel Aranda per il·lustrar el projecte Obejctiu BCN i un cartell de l’oferta d’activitats dels Centres Cívics. Fotos: Centres Cívics de Barcelona

El nou web de la Xarxa de Centres Cívics ja està operatiu a bcn.cat/centrescivics

Març 2014

Comerç| 12


Els representants del comerçbarceloní i l’Ajuntament vanpresentar fa uns dies un acordsobre la regulació dels horariscomercials d’obertura de lesbotigues de la ciutat.

L’acord permetrà que lesbotigues de Barcelona puguinobrir tots els diumenges de ju-liol i agost durant el matí, des deles 10 fins a les 2 de la tarda. Ladecisió no només afecta els ei-xos comercials i zones de laciutat més cèntriques i, pertant, turístiques, sinó que esfarà extensible a tota la ciutat.

Aquests dies d’obertura sesumen als 10 marcats per la novanormativa catalana, dels qualsl’Ajuntament n’ha triat quatre i elsha adaptat al turisme de con-gressos i a l’afluència de creue-

ristes. Així, s’han fixat el 18 demaig i el 14 de setembre, dos delsdies més forts pel que fa a creuers,i també el 30 de març, data quecoincideix amb el saló Alimentà-ria, i el 29 de juny, coincidint ambel Dia de l’Orgull Gai.

Les associacions comercialsque van signar l’acord –el Con-sell de Gremis de Comerç, Ser-veis i Turisme de Barcelona, laConfederació de Comerç de Ca-talunya (CCC), Pimec i la Fun-

dació Barcelona Comerç– vanmostrar la seva satisfacció peraquesta ampliació.

“Aquest és un acord pensatper satisfer a tothom”, explica aLínia Ciutat VellaVicenç Gasca,president de la Fundació Barce-lona Comerç. Gasca afirma queaquesta mesura va dirigida es-pecíficament al turista que estàde trànsit a la ciutat, ja que “novolem que la mesura afecti la de-manda interna”, conclou.

L’acord busca aprofitar el turisme de curta estada a la ciutat. Fotos: Arxiu

Les botigues podran obrir els diumenges de juliol i agost

» Ajuntament i comerciants arriben a un pacte pels festius d’obertura» Vicenç Gasca, Fundació BCN Comerç: “un acord per satisfer tothom”

Posen en marxa un projectede rehabilitació d’espais

INICIATIVA4La regidoria de Co-merç i Consum, el Districte deCiutat Vella i l’Institut de Cultu-ra volen donar suport als em-prenedors i emprenedores bar-celonins mitjançant la cessiótemporal de locals buits per des-envolupar els seus negocis.

L’Ajuntament, a través del’associació Mentrestant, actuacom a intermediari entre els pro-pietaris de locals i els futuriblesusuaris per tal que aquests puguinobtenir un lloguer assequible. Amés, s’ocupa de la rehabilitació igestió dels espais durant un any.

De fet, a través de Mentres-tant s’ha negociat amb els pro-pietaris de dos locals als carrersPríncep de Viana i Cendra, al Ra-val, els termes d’ocupació d’a-quests espais per acollir empre-nedors que tenen la seva activi-tat relacionada amb la creativitati la innovació cultural.

Tanmateix, els usos podenvariar des d’estudis, taller, co-working, botigues o expositors deproductes. Aquesta iniciativa, amés, impulsa la revitalització i di-namització de diferents zonesdel Raval.

El carrer Nou de la Ramblacelebra els 225 anys de vida

COMMEMORACIÓ4El 1788, anyd’interregne entre Carles III iCarles IV, s’obria un nou carrer ala ciutat de Barcelona: el de Noude la Rambla.

Per tal de celebrar els 225 anysde la creació d’aquest vial, l’As-sociació de Veïns i ComerciantsNou de la Rambla i l’Eix Ravalhan organitzat tot una sèrie d’ac-tes commemoratius d’aquestaefemèride des de finals de 2013.Per exemple, al novembre van

comptar amb el cronista de la ciu-tat, Lluís Permanyer, que va feruna xerrada sobre la història d’a-quest carrer, que fins al retorn dela democràcia el 1975 es va dirConde del Asalto.

Les associacions organitza-dores programen, a més, rutesguiades per la zona, d’una hora dedurada. Per inscriure’s cal enviarun correu electrònic a la direcció[email protected] trucar al telèfon 93 318 62 30.

El Mobile World Centre,premiat amb la Rosa de PlataGUARDONS4L’associació co-mercial Barna Centre va lliurar elpremi Rosa de Plata en la cate-goria de millor botiga remodela-da al Mobile World Centre del ca-rrer Fontanella amb Portal del’Àngel. Més conegut com l’edifi-ci de la Telefònica, aquest immo-ble va ser construir l’any 1928, i alllarg dels seus més de 80 anysd’història ha allotjat oficines i unabotiga a la seva planta baixa.L’any 2013 es va reformar com-

pletament i es va convertir en elque és ara, el Mobile World Cen-tre, una iniciativa público-priva-da duta a terme entre Telefónicai la Mobile World Capital.

L’objectiu dels guardons Rosade Plataés reconèixer els comer-ços de la zona que aposta per la in-novació i l’emprenedoria. BarnaCentre, qui atorga aquests guar-dons, va néixer com a entitat el1973, i aplega més de 18 associa-cions de comerciants del Gòtic.


L’Ajuntament es fa càrrec de la gestió del local durant un any. Foto: Arxiu

Renovació | Reobre el mític bar Núria de la RamblaDesprés de setmanes de reforma, el mític bar Núria, situat davant la font de Canaletes a la Rambla, reobre les

portes. Aquest establiment, nascut l’any 1930 de la mà de Marcel·lí Cortadellas i Josep Vila, ha estat al llarg de la seva història testimoni excepcional de la vida social i política barcelonina. Els actuals propietaris tenen

l’objectiu ”que els barcelonins tornin a ramblejar”, tal com afirma Montse Vila, néta d’un dels dos fundadors.

13 |

Març 2014

Esportslíniaciutatvella.cat

El CN Atlètic-Barceloneta va re-validar el títol de Copa el diu-menge 9 de març després de de-rrotar a la Piscina Pere Serrat elCN Sant Andreu per 14 gols a 5.Amb aquesta victòria, l’equipmariner aconsegueix la desenaCopa de la seva història.

Tot i que la final va començarde manera molt igualada, a poc apoc l’Atlètic-Barceloneta va anarampliant el seu avantatge fins aarribar al descans amb un 6 a 3a favor. A la represa, la intensitatdefensiva i l’atac efectiu dels deCiutat Vella va posar un 10 a 3 almarcador a falta d’un quart. Al’últim temps del partit els dos en-trenadors van donar minuts alsjugadors suplents.

A la lliga, l’enfrontament con-tra el Mataró del cap de setmana

va deixar un favorable 7 a 11 pelsmariners. L’Atlètic-Barcelonetasegueix líder indiscutible de la Di-visió d’Honor amb 54 punts.

PERRONE JUGARÀ AMB BRASILFelipe Perrone, propietat del Flu-minense però cedit a l’Atlètic-Barceloneta, on estarà a les ordresde Chus Martín fins a l’estiu, vaanunciar a BTV la seva intenció detornar a jugar amb el Brasil. Pe-rrone porta vuit anys disputant

partits amb la selecció espanyo-la, però el waterpolista ha accep-tat l’oferta de la Federació Brasi-lera de Natació per disputar elsJocs Olímpics de 2016 amb la se-lecció canarinha.

El jugador, amb nacionalitatbrasilera i espanyola, ha aconse-guit amb el combinat estatal enels últims anys dues medalles,una de bronze i una de plata, alsmundials de 2009 i 2007, res-pectivament.

Aquesta és la desena Copa de la història del CNAB. Foto: RFEN

L’Atlètic-Barceloneta alça la seva desena Copa del Rei

» Els mariners derroten a domicili el Sant Andreu per 14 gols a 5» Felipe Perrone anuncia que jugarà els Jocs Olímpics amb el Brasil

La Marató de Barcelona bat el rècord de participació

ATLETISME4Al voltant de18.000 corredors van partici-par el diumenge 16 de març a laMarató de Barcelona, una deles curses més importants delcontinent i la que aplega mésgent a la ciutat. De fet, el 56% delsparticipants provenien de fora deCatalunya i s’hi van poder veure87 nacionalitats diferents.

Pel que fa a l’àmbit pura-ment esportiu, l’etíop Abayu Ge-tachew, amb un cronòmetre dedues hores, 10 minuts i 45 se-gons, i la kenyana FrashiahNyambura, amb un temps de 2hores, 33 minuts i 27 segons, vanendur-se la victòria en categoriamasculina i femenina, respecti-

vament. El rècord de la prova,per tant, continua en mans delskenyans Jackson Kotut, que el2010 va fer un cronòmetre de 2hores, 7 minuts i 30 segons, iEmily Chepkomi, que el 2012 vafinalitzar la carrera en 2 hores, 26minuts i 53 segons. Entre els deuprimers classificats de la Mara-tó de Barelona 2014 van entrardos catalans, Adrià Garcia i Òs-car Rodríguez.

La cursa, que provenia deSant Martí, va entrar a Ciutat Ve-lla pel parc de la Ciutadella finsa l’Arc de Triomf, on va enfilar laRonda de Sant Pere fins arribara la plaça de Catalunya, on vadescendir fins gairebé al port.

Barcelona serà la seu delGrand Prix 2014 de patinatgePATINATGE4Barcelona ha tor-nat a ser escollida seu d’ungran esdeveniment esportiu.Fa uns dies la Federació Inter-nacional de Patinatge (ISU) vaanunciar que la capital catala-na acolliria la Final del ISUGrand Prix de patinatge sobregel 2014 els dies 11, 12, 13 i 14del mes de desembre.

Així ho va anunciar l’ens es-portiu després de la reuniómantinguda el passat mes de

febrer a Sotxi (Rússia) per la ti-nenta d’alcalde de Qualitat deVida, Igualtat i Esports, MaiteFandos, amb representants dela ISU i la Federació Espanyo-la d’Esports d’Hivern, on es vavalorar que Barcelona poguésacollir aquesta cita. Fandos vavalorar com una “gran notícia”aquest anunci i va destacarque aquest esdeveniment apro-pa la ciutat a poder organitzarels Jocs d’Hivern del 2026.

S’entreguen els setenspremis Dona i Esport

GUARDONS4Barcelona ha re-conegut el paper de les dones enl’àmbit de l’esport amb l’entregadels setens Premis Dona i Esport,en una gala celebrada el passat di-jous al Saló de Cent.

Enguany s’han entregat qua-tre premis i dues mencions, quehan recaigut en l’expatinadora i ac-tualment entrenadora de pati-natge, Rosa Maria Laguna, que varebre el premi Mireia Tapiador ala Promoció de l’Esport; l’esquia-

dora de muntanya Mireia Miró,que va rebre el premi a la Dona Es-portista; l’alpinista Araceli Sega-rra, que ha rebut el Premi al Mit-jà de Comunicació, i el CN Kalli-pollis, que ha estat guardonatamb el Premi al Club Esportiu, unguardó aquest de nova creació.

Pel que fa a les mencions es-pecials, concedides per votaciópopular, van anar a parar a l’es-portista Clàudia Prat i el club Fas-ttriatlon.


Un 56% dels participants a la Marató eren estrangers. Foto: Ajuntament

Futbol | El CF Barceloneta, al fil del descensTot i l’empat a 1 gol davant el Batlló, primer classificat, el CF Barceloneta

continua vorejant els llocs de descens del grup 10è de Tercera Catalana. Elsde Ciutat Vella tenen ara per ara 22 punts i són quinzens, a tres punts de

La Florida, que és qui marca les places de descens a Quarta Catalana.

| 14AgendaMarç 2014líniaciutatvella.cat

AGENDA [email protected]

FINS AL 30 DE MARÇ21:00 Sólo el hombre solo és una història d’un

ésser envoltat d’informació, un anti-heroi tan-cat a un cementiri de paper de periòdic, quefurga a la seva soledat i per sobreviure creamons paral·lels. / Sala Fènix.

DILLUNS 7 D’ABRIL16:30-19:00 Jornades per a la salut mental del

Raval. Mitjançant aquestes trobades es vol po-sar fi a l’estigma que tenen les persones queconviuen amb un trastorn mental. El dia 7 esduran a terme a la Rambla del Raval una sè-rie d’activitats lúdic-esportives.

FINS AL 6 D’ABRILMatí-Tarda I Miss Barcelona és una retrospec-

tiva d’una breu estada a Amèrica, marcadapel retorn a la ciutat enyorada, Barcelona, quecompta amb una perfecta barreja que creenels diferents vessants que la caracteritzen. Acàrrec de Lara Gombau. / Sala Fènix.

FINS AL 12 DE MAIGMatí-Tarda Contradiction of attraction. Exposició

que es pregunta com viure la sexualitatamb més llibertat. La mostra inclou una ex-hibició fotogràfica i un vídeo amb el procésde creació de les peces exposades. / Museude l’Eròtica.

DIMARTS 25 DE MARÇ18:00 Contes a la mà és una proposta de mú-

sica, dansa, pintura i escultura, això és, l’arten majúscules. Els infants participants el des-cobriran mitjançant la narració de contes acàrrec d’Anna Casals. / Biblioteca Sant Pau.

DIMECRES 9 D’ABRIL18:00 A Babel amb patinet. Una comèdia amb

titelles que, a través de l’humor i la cançó, mirade reflexionar sobre la diversitat i els rumorsrelacionats amb els immigrants. Per a infantsmajors de 4 anys. / Biblioteca Barceloneta.

DIUMENGE 6 D’ABRIL12:00 Partit de futbol del CF Barceloneta con-

tra l’Atlètic Prat, en un partit corresponent ala 27a jornada de Tercera catalana. / Camp delDoctor Aiguader.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Les emocions venen i van, i a través d’a-quests contes els participants les ex-perimentaran jugant. Aquesta propostaexplora les emocions d’una manera lú-dica. / Biblioteca Francesca Bonne-maison.

El tren de les emocions

Dm. 9 d’abril a les 18:00

Els carrers del Raval acolliran la cercavilaamb les figures del bestiari popular deBarcelona en una nova edició d’aques-tes populars festes. / Plaça Folch i Torres.

Partit de l’Atlètic Barceloneta

El CNAB rep a casa el CE Mediterraniamb vista a augmentar la seva dis-tància amb el segon classificat, el CNMataró Quadis. Els de Ciutat Vellasón líders indiscutibles de la Divisiód’Honor. / Piscina Sant Sebastià.

En el marc de la commemoració dels225 anys de l’obertura del carrer Noude la Rambla, l’Associació de Veïns i Co-merciants d’aquest carrer i l’Eix Ravalorganitzen rutes guiades per aquestazona. Per inscriure’s cal trucar al telè-fon 93 318 62 30 o fer un correu [email protected].

Ruta històrica pel carrer Nou de la Rambla

Dg. 6 d’abril

Ds. 29 de març a les 12:00

3a Festa de Cultura PopularRaval de Sant Madrona

Dg. 30 de març

| 16Març 2014líniaciutatvella.cat Pròxima edició: 23 d’abril

Liniaciutatvella 35

Documents

Transcript of Liniaciutatvella 35