Lluita Internacionalista 117, juliol 2012 1

nº 117 juliol 2012 - especial- donatiu 1 euro nº 117 juliol 2012 - especial- donatiu 1 euro nº 117 juliol 2012 - especial- donatiu 1 euro nº 117 juliol 2012 - especial- donatiu 1 euro nº 117 juliol 2012 - especial- donatiu 1 euro

Editorial pàg 2

Amb els miners! pàg 3-5

Paraguai: contra el cop parlamentari pàg 5

Per la rnPer la rnPer la rnPer la rnPer la rn

Grècia: pàg 6-8Després de les eleccions,el nou govern no estabilitza la situacióEl desmantellament de l'ensenyament públic.

Suplement:IV Congrés Mundial de la UIT-CI

Amb els miners!

Per la rPer la rPer la rPer la rPer la reconstreconstreconstreconstreconstrucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Internacionalnacionalnacionalnacionalnacional

2Lluita Internacionalista 117, juliol 20122

EDIT

ORIA

L L

29/06/12

La cimera europea del 28-29 de juny va obrir la possibilitat d’injectar els diners derecapitalització directament als bancs, a canvi de la pràctica desaparició dels bancscentrals que cedirien la seva sobirania al Banc Central Europeu, és a dir, al capital

financer alemany, a partir del 2013.Això deixa de moment els 100.000 milions com a deute públic que després, diuen,

«fàcilment» podrà passar-se a injecció directa, i com les condicions directament vindran deBerlín, ja es parla de tancament de bancs i caixes amb els consegüents acomiadaments.

En la mateixa cimera, Merkel aclareix que no cediran en el control del dèficit ni en què elcompliment de les condicions.

El discurs del creixement, amb una injecció líquida petita, servirà per repartir diners públicsentre els empresaris i per fer una nova volta de rosca al mercat laboral.

Almunia, ja abans de la cimera, va deixar clar que les «recomanacions» de Brussel·les sónobligacions. És a dir, vénen l’aplicació immediata de les «recomanacions»: pujada de l’IVA,acomiadaments i retallades de salaris de treballadors públics...

No obstant això, el que determina si amb els diners públics es paga el deute que va a pararals banquers, o la supervivència dels treballadors i treballadores és la lluita de classes. I enaquesta, com assenyalàvem al LI 116, comencem a veure canvis. La marxa negra queavança cap a Madrid, mentre es manté la vaga indefinida, està marcant una fita que ha posatal seu davant a CCOO i UGT, que han vingut frenant tot procés de lluita, neguen l’extensió delconflicte, i segueixen dilatant la convocatòria del necessari pla de lluita que inclogui la vagageneral.

Els professors interins asturians se sumaven als miners amb una vaga indefinida a principisde juny; es preveu que el curs no començarà a Madrid, Guadalajara, Balears..., mentre esdiscuteix en altres comunitats.

A Catalunya, el procés de no inici de curs arrenca de baix, votant centre a centre, coordinantles zones educatives,i constituint un comitè de vaga mixt -representants de zona i sindicats que donen suport a lavaga- que prepara una indefinida discontínua.

D’altra banda, l’hipotètic respir de què parlaven els governs de la UE amb el triomf pírric enles eleccions gregues de Samaràs, ha durat un sospir. La pressió de la lluita expressada en

l’avanç substancial de Syriza, havia imposat condicions també a la «triomfadora»Nova Democràcia, comprometent-se en la seva campanya a una renegociació a laqual ni Alemanya ni els seus socis estan disposats.

Si la nit de les eleccions estava cantat que el nou govern no tancava la crisi, ladimissió abans de ser nomenat de l’home fort del mateix, el ministre d’economia,

acompanyada de la «indisposició» de Samaràs per anar a Bruesl·les, són tot un al·legat.

Grècia segueix sent el punt més alt de la lluita de treballadors i treballadores contra els plansde la UE, i sumar-se a ells, com fer-ho aquí i ara als miners asturians, és imprescindible pertrencar l’aïllament a què ens condemnen les burocràcies sindicals, un aïllament que nomésbeneficia a l’Europa del capital.

Ni a Grècia ni aquí s’ha de pagar ni un euro de deuteNi a Grècia ni aquí s’ha de pagar ni un euro de deuteNi a Grècia ni aquí s’ha de pagar ni un euro de deuteNi a Grècia ni aquí s’ha de pagar ni un euro de deuteNi a Grècia ni aquí s’ha de pagar ni un euro de deute

Amb els miners,Amb els miners,Amb els miners,Amb els miners,Amb els miners,amb els treballadors i treballadores gregues:amb els treballadors i treballadores gregues:amb els treballadors i treballadores gregues:amb els treballadors i treballadores gregues:amb els treballadors i treballadores gregues:

per la unitat de les lluites front els plans del capitalper la unitat de les lluites front els plans del capitalper la unitat de les lluites front els plans del capitalper la unitat de les lluites front els plans del capitalper la unitat de les lluites front els plans del capital

P

Lluita Internacionalista 117, juliol 2012 3

La vaga dels miners delcarbó ja supera el mes dedurada, amb més força ales zones mineres de Lleó,Astúries i Palència. Hamfet talls de tren icarreteres, tancaments enalguns pous i en oficinesde l’administració del’estat i, el passat 18 dejuny, una vaga generalconvocada pels sindicatsminers d’UGT i CCOO,amb un seguiment gairebétotal. El 22 de juny es vainiciar l’anomenada MarxaNegra, amb 3 columnes deminers (procedentsd’Astúries, Lleó i Terol)que marxen cap a Madrid,on arribaran l’11 de juliol,en defensa dels llocs detreball i del futur delsector, davant els ajustosdel govern del PP.

En l’actualitat, el carbó que es cre-ma a les centrals tèrmiques és la fontpròpia més important per a lageneració d’energia elèctrica del’estat espanyol (28% del total), ambuna producció prevista el 2012 d’11milions de tones. El gas naturalsuposa un 26%, l’energia nuclear un19%, les renovables i la hidroelèctricaun 17%, i les petrolíferes un 8,9%.

La plantilla de la mineria del carbóa desembre de 2012, segons el vigentPla del Carbó, serà de 5.032treballadors. D’aquests, al voltant del50% pertanyen a l’empresa públicaHulleras del Norte S.A. (HUNOSA,gestionada per la Societat Estatal deParticipacions Industrials, SEPI), i laresta a 28 empreses privades,algunes d’elles part de holdings comel Grup Viloria, que també es dedi-quen a d’altres activitats relacionadesamb l’energia i el subministrament decombustibles. Al costat d’aquestaplantilla ha de considerar-se l’efecte

d’un eventual tancament de les mi-nes sobre l’ocupació induïda(contractes, que triplicarien les xifresde la contractació directa), i sobrel’ocupació indirecta, ja que la majoriade l’activitat econòmica de les zonesmineres, especialment a Astúries,Lleó, Palència i Terol, té a veure ambla mineria

La reestructuració del sector:cap al tancament negociat,amb subvencions a la patronal

La reestructuració de la mineria delcarbó forma part del procés dedesindustrialització i ‘adaptació’ alsinteressos de les burgesies europees–especialment de l’alemanya i la fran-cesa- de l’entrada d’Espanya en laUnió Europea, amb una economiaenfocada al turisme, els serveis,l’especulació, i la venda i privatitzaciódel sector públic. Amb l’actual pressióeuropea sobre el ‘dèficit’ dels estats,i amb la imposició de mesures

Als MINERS/ES EN LLUITALliurat als miners tancats en els Pous Candín i SantiagoLliurat als miners tancats en els Pous Candín i SantiagoLliurat als miners tancats en els Pous Candín i SantiagoLliurat als miners tancats en els Pous Candín i SantiagoLliurat als miners tancats en els Pous Candín i Santiago

Companys/es:

Volem fer-vos arribar la nostra més fraternal solidaritat amb aquesta lluita que heu iniciat per la defensa dels llocs detreball, pel futur de la mineria.

Seguim amb atenció la vaga indefinida, els tancaments, les manifestacions i talls de rutes, i molt especialment lapreparació de la vaga general del proper dilluns 18 de juny. Efectivament, com assenyaleu, si no aconseguim frenar lapolítica del govern sobre la mineria està en joc el futur de les comarques mineres. Ens vam sumar a la vaga generalconvocada a les comarques per al proper 18 de juny.

Però no és només la mineria, el Govern es posa al servei dels grans capitals bancaris per lliurar-los enormes summes dediners perquè després paguem aquesta factura el conjunt dels treballadors/es, amb el tancament d’inversions i ajudes asectors productius, amb acomiadaments en l’empresa pública, amb retallades de salaris i pensions, amb retallades ensanitat i educació públiques. Si deixem que segueixi el Govern no deixarà res.

Per això creiem que la vostra lluita ha de tenir continuïtat en un pols de tots els treballadors/es i les organitzacionssindicals per aturar la política que dicten els bancs, la UE i el FMI, i acabar fent fora aquest govern. Calen novesconvocatòries de vaga general que acabin amb la sagnia en llocs de treball i drets.

Compteu amb tot el nostre suport.

VVVVVisca la lluita dels miners/es. Tisca la lluita dels miners/es. Tisca la lluita dels miners/es. Tisca la lluita dels miners/es. Tisca la lluita dels miners/es. Tots/es a la vaga del 18 de junyots/es a la vaga del 18 de junyots/es a la vaga del 18 de junyots/es a la vaga del 18 de junyots/es a la vaga del 18 de juny.....Ni un duro per a la banca. Inversions per aixecar plans d’industrialització i ocupació públicaNi un duro per a la banca. Inversions per aixecar plans d’industrialització i ocupació públicaNi un duro per a la banca. Inversions per aixecar plans d’industrialització i ocupació públicaNi un duro per a la banca. Inversions per aixecar plans d’industrialització i ocupació públicaNi un duro per a la banca. Inversions per aixecar plans d’industrialització i ocupació públicaPer una solució definitiva amb la nacionalització de la indústria energètica i la mineria.Per una solució definitiva amb la nacionalització de la indústria energètica i la mineria.Per una solució definitiva amb la nacionalització de la indústria energètica i la mineria.Per una solució definitiva amb la nacionalització de la indústria energètica i la mineria.Per una solució definitiva amb la nacionalització de la indústria energètica i la mineria.Cal convocar una nova vaga general ja!Cal convocar una nova vaga general ja!Cal convocar una nova vaga general ja!Cal convocar una nova vaga general ja!Cal convocar una nova vaga general ja!

14 de juny de 2012Lluita Internacionalista

No la deixem aïllada!VVVVVaga de la mineriaaga de la mineriaaga de la mineriaaga de la mineriaaga de la mineria

4Lluita Internacionalista 117, juliol 20124

d’ajustament per part de tots elsgoverns, el tancament de la mineriasembla que ha d’accelerar-se,doncs la UE planteja acabar la sevapolítica de subvencions el 2014.

Per justificar el tancament de lamineria del carbó s’uti l itzenarguments ecològics –per lesemissions de CO2 i cost per al medi-, i ‘econòmics’ – pel preu més baratdel carbó de l’exterior. Davant d’aixòs’argumenta la necessitat demantenir uns mínims de producciópròpia per contrarestar l’enormedependència energètica exterior, alvoltant del 80%, i els avanços

tecnològics, com la ‘crema neta’ enles centrals tèrmiques, queredueixen les emissions de CO2.

En aquest marc, des de 1990s’han anat negociant diversos plansde reducció progressiva de laproducció i les plantilles, entre elgovern, els sindicats UGT i CCOO,i la patronal privada de la mineria,CARBUNION. L’efecte d’aquestsplans ha estat el següent: de les 234empreses de l’any 1990, amb unaplantilla de 45.212 treballadors i unaproducció de 19,32 milions detones, es preveu arribar a finals del2012 amb una producció d’uns 11milions de tones (per sobre dels 9,1previstos en el Pla del Carbó 2006-12) i una plantilla directa de 5.032treballadors, en 28 empreses.Paral·lelament, s’ha incrementatl’activitat de les subcontractes (enproporció de 3 a 1) i s’han repartitcentenars de milions en ajudes a lesempreses privades, gestionades perla Comissió de Seguiment del Plaque formen els signants. Aquestesajudes havien de servir tant per a lapolítica de reducció ‘no traumàtica’de les plantilles (prejubilacions i

baixes incentivades), com per aprojectes privats de reactivació deles conques mineres que, en moltscasos, i en paraules de l’actualMinistre d’Indústria, no s’han portata terme. L’empresa públicaHUNOSA, inclosa en el Pla,compleix el paper de comprador ales empreses privades ambproblemes, i de suport per alfinançament de projectes privatslligats al Pla del Carbó.

L’ajustament del govern i laproposta de les direccionssindicals

El febrer passat, el govern del PPanunciava la congelació de lesajudes de l’actual Pla del Carbó,vigent fins a desembre del 2012.L’ajustament es tradueix en unaretallada als Pressupostos del’Estat. Les ajudes estatals a laproducció de carbó, amb les qualsse subvenciona a les empresesmineres, passen de 301 milions a111; la partida per a la creaciód’infraestructures (fons miners) esredueix de 167 a 101,6 milions; ladotació per a beques passa de 56a 2 milions; les ajudes per ainstal·lació de noves empreses a leszones mineres (reactivació industriali econòmica) passen de 167 milionsa 39. I en matèria de SeguretatMinera, el Pla preveia una inversióde 12 milions que desapareix.

L’ajustament del govern va pro-vocar la immediata amenaça detancament per part de la patronal.Per la seva banda, les direccionsde CCOO i UGT, a més de negar-se a la retallada, plantegen lanegociació d’un nou pla fins a 2018(data prevista per la UE per altancament de les empreses que

necessitin subvencions). Aquest plahauria d’incloure el manteniment del’activitat minera del carbó, al costatde la resta de fonts de generaciód’energia, i una actualització delfracassat projecte de reactivacióeconòmica de les conquesmineres. En aquesta línia, CándidoMéndez, secretari general de laUGT, planteja al govern que demaniun préstec per garantir les ajudesprevistes, «com fa per ajudard’altres sectors industrials».

La necessitat d’una sortida:nacionalització iracionalització

Les direccions sindicals i el governeludeixen parlar clarament de laprincipal mesura que faria possiblela racionalització del sector i lareactivació de les zones en perill: lanacionalització de la indústria minerai energètica, actualment subjectaals altibaixos dels mercatsinternacionals i de l’interès privat.

En no plantejar la nacionalització,les direccions de CCOO i UGTutilitzen l’heroica lluita dels minersper posar-se del costat de la patro-nal i defensar les seves subvencionsactuals, mentre pretenen seguirnegociant la lenta agonia de lamineria. Perquè només des d’unaindústria energètica pública i unifi-cada es pot encarar laracionalització de la mineria,reestructurant el que calgui enfunció de l’interès social i tenint encompte els efectes sobre el mediambient, i incloent un Pla dereindustrialització i ocupació quegaranteixi els nivells actuals i eldesenvolupament de les zonesdependents de la mineria.

No deixar aïllada la lluita dela mineria

A 2005 després de gairebé unmes de vaga i amb un gran nivellde radicalització, es signava l’actualPla. A 2010, la patronal va deixarde pagar els salaris i va haver-hi unanova vaga, en la qual va intervenirel govern del PSOE. En aquestaocasió, davant la dràstica retalladadel govern del PP, els miners s’hanllançat novament a la lluita, obliganta sumar-se a les direccionssindicals que ara pretenenreconduir-la cap a un nou Pla 2013-18, que continuï l’agonia negocia-da del sector i noves subvencionsa la patronal.

Però, més enllà de les sevesparticularitats, la situació que viuen

Lluita Internacionalista 117, juliol 2012 5

INTE

RNAC

IONA

Lels miners s’emmarca en elsatacs que la classe treballadorasofreix a escala estatal i euro-pea, i la seva lluita coincideixamb els motius que ens vanportar a l’anterior vaga generaldel 29 de Març a l’estatespanyol, que ha quedat sensecontinuïtat. Per això molts imoltes veiem amb simpatia isolidaritat aquesta lluita, mésenllà de la polít ica de lesdireccions d’UGT i CCOO, queutilitzen als miners per pressionarcap a una sortidanegociada.Una sortida que nocontemplarà la nacionalitzacióde la mineria i el sectorenergètic, la fi de lessubvencions a la patronal i lareindustrialització de les zonesmineres. I una política que haintentat mantenir el conflicte elmés aïllat possible. Els dirigentsd’UGT i CCOO no han volgutfins ara convocar una vaga ge-neral a escala estatal perl’ocupació i contra les retalladesdel govern, convocatòria que ésajornada des del 29 de Març.Ni tan sols estan organitzantactes o convocatòries ensolidaritat amb la lluita minera entota la geografia estatal.

Avui, la lluita dels miners ensfa dir que ja és hora d’unificarles lluites dels treballadors itreballadores contra la políticadel govern, i no de defensarsubvencions per a la patronal acosta de les nostres lluites, sinóde començar a proposarsolucions de fons als nostresproblemes.

TTTTTot el suport a la lluita delsot el suport a la lluita delsot el suport a la lluita delsot el suport a la lluita delsot el suport a la lluita delsminers.miners.miners.miners.miners.

Per la nacionalització delPer la nacionalització delPer la nacionalització delPer la nacionalització delPer la nacionalització delsector energètic i la mineria.sector energètic i la mineria.sector energètic i la mineria.sector energètic i la mineria.sector energètic i la mineria.

Per la reindustrialització dePer la reindustrialització dePer la reindustrialització dePer la reindustrialització dePer la reindustrialització deles conques mineres.les conques mineres.les conques mineres.les conques mineres.les conques mineres.

Per un pla d'ocupacióPer un pla d'ocupacióPer un pla d'ocupacióPer un pla d'ocupacióPer un pla d'ocupaciópública contra les retallades,pública contra les retallades,pública contra les retallades,pública contra les retallades,pública contra les retallades,

les privatitzacions i lales privatitzacions i lales privatitzacions i lales privatitzacions i lales privatitzacions i ladestrucció d'ocupació.destrucció d'ocupació.destrucció d'ocupació.destrucció d'ocupació.destrucció d'ocupació.

VVVVVaga general contra laaga general contra laaga general contra laaga general contra laaga general contra lapolítica del govern!política del govern!política del govern!política del govern!política del govern!

Luis Carlos Gómez Pintado -Luca

El Partit dels Treballadors (PT), rebutja i repudia amb indignació ifermesa el cop que va significar el judici polític celebrat avui al Senat-afavorit i patrocinat per la dreta tradicional del nostre país-, que vaacabar amb la destitució de Lugo i la designació de Federico Fran-co com a President.

Ens reafirmem que el Parlament Nacional, una veritable cova de lladres,no representa el poble treballador i no té la més mínima autoritat política nimoral per destituir una persona que ha estat designada per la majoria delpoble, per la via de les eleccions generals, per exercir el càrrec de presidentde la República. Reafirmem la nostra posició de que Lugo mereixia serjutjat i destituït però per la voluntat popular, no pels trànsfugues i antipopularsparlamentaris. Lugo va ser triat per la majoria del poble per mitjà d’eleccionsi és aquest mateix poble qui havia de destituir-lo.

El PT, no reconeix el govern de Federico Franco per ser il·legal i il·legítimi imposat per un cop parlamentari. És un govern que sorgeix d’una violacióa bàsics principis democràtics. Repudia, també, tots els partits que vandecidir tirar endavant aquesta farsa: el Partit Liberal Radical Autèntic, elPartit Colorado, el Partit Pàtria Querida, el Partit Unace i el Partit DemocràticPopular.

Instem totes les organitzacions polítiques i socials que es considerindemocràtiques a rebutjar i no reconèixer el nou govern, i a repudiar elspartits colpistes, en el marc de defensar les llibertats públiques d’organitzaciói mobilització així com la plena vigència de les garanties constitucionalsbàsiques.

Aquest cop, cal dir-ho, és només la crònica d’una tragèdia anunciadaper resultant de la política «d’enganyarem i utilitzarem la dreta», «ensaliarem als sectors democràtics dels partits capitalistes per acumular iavançar» i l’engany massiu que va significar el «poncho juru» que va portara desarmar el moviment de masses, cosa queva crear condicions per alcop. Aquesta política és responsabilitat completa de Lugo i les esquerresluguistes que van acabar rebutjats pels seus «aliats» polítics.

Creiem que, amb organització i mobilització, hem d’exigir la convocatòriaurgent d’una Assemblea Nacional Constituent, democràtica i sobirana,que reorganitzi la nostra nació sobre noves bases que assegurin terra, pa,treball, sobirania i llibertat per a tot el poble paraguaià.

Darrere d’aquest objectiu cridem a totes les organitzacions socials ipolítiques d’esquerra a treballar junts en unitat d’acció orientada a cons-truir un gran moviment de la classe treballadora que trenqui definitivamentamb la inservible política d’aliança amb els sectors»progressistes idemocràtics» de la burgesia, i es projecti un govern obrer, camperol ipopular.

Comitè Executiu NacionalPartit dels Treballadors

Asunción (Paraguai) 22 de juny de 2012

ParaguaiParaguaiParaguaiParaguaiParaguai

Contrael copparlamentari

6Lluita Internacionalista 117, juliol 20126

INTE

RNAC

IONA

L

Els resultats de les eleccionsdel 17 de juny apuntenalgunes diferències respecteles del 6 de maig.

La principal és, perdescomptat, que ara els dospartits burgesos i promemoràndum poden formargovern. Això principalmentcom a resultat de l’augmentsignificatiu de NovaDemocràcia i el bonus de 50escons1. Però, això és nomésun aspecte de la realitat, omés aviat una aparença, unaimatge. A l’altre costat, tenimuna nova pujada del’esquerra, que obté un nourècord històric i aconsegueixun resultat sense precedents,al voltant del 33% -34%.

Aquesta és l’altra diferènciapel que fa a les eleccions del 6de maig. És a dir, que elresultat de les eleccions del17 de juny és més polititzat ia més mostra una tensió depolarització, fins i tot unadivisió de la societat.

Abans de treure les nostresconclusions, hem d’observarbreument els resultats:

1. 1. 1. 1. 1. En les eleccions del 6 de maigels dos partits burgesos,els dos partits burgesos,els dos partits burgesos,els dos partits burgesos,els dos partits burgesos, NovaDemocràcia i PASOK van perdreprop de 3,3 milions de vots encomparació al 2009. En leseleccions de juny van rebaixar lesseves pèrdues al voltant de550.000 vots, de manera quefinalment van perdre al voltant de2,7 milions de vots en comparacióal 2009. Però aquest petit augmentes basa en que ND va absorbit totsels petits partits pro memoràndum(LAOS, Al iança Democràtica,Acció, etc) i més. Això mostra quetambé en aquestes eleccions es vadonar una disminució, encara quepetita, del pes electoral de les

Grècia. Primeres conclusions de les eleccions del 17 de JunyGrècia. Primeres conclusions de les eleccions del 17 de JunyGrècia. Primeres conclusions de les eleccions del 17 de JunyGrècia. Primeres conclusions de les eleccions del 17 de JunyGrècia. Primeres conclusions de les eleccions del 17 de Juny

Qualsevol govern tindràun caràcter transitori

forces burgeses promemoràndum, encara queaquestes forces es van unir a N.D.com era més o menys previsibleen una situació que es polaritza.El PASOK va perdre un puntpercentual més, del 13,18% el 6de maig va caure al 12,28% el 17de juny.

2. L2. L2. L2. L2. L’esquerra’esquerra’esquerra’esquerra’esquerra va augmentar propde 7 punts percentuals, del 27%del 6 de maig fins al 33% -34% del17 de juny, la qual cosa demostraque el gir a l’esquerra delstreballadors, de les masses pobrespopulars i els joves, continua ambel mateix impuls.

a )a )a )a )a ) Aquesta vegada l’únicguanyador va ser SYRIZASYRIZASYRIZASYRIZASYRIZA, que vaaugmentar el seu percentatge en11 punts percentuals (del 16,78%al maig al 26.86% al juny!)guanyant els vots de les altresforces de l’esquerra (KKE ,Antarsya, ml KKE - KKE ml, etc.)En general, van ser confirmades ienfortides totes les tendències quees van produir en les eleccions demaig: SYRIZA va expressar millorl’esperit que bàsicament domina –de moment- les masses populars,és a dir, la cerca d’una solució através de les eleccions,probablement dins de la UE.D’altra banda, objectivament, vaexpressar, com al maig, l’esperit

combatiu de les masses, el seudesig de lliurar-se de les forces promemorandum, el desig de la unitatde les forces de l’esquerra i potserd’un govern d’esquerra o unasolució alternativa en contra de labrutalitat del sistema.

b) El Partit Comunistab) El Partit Comunistab) El Partit Comunistab) El Partit Comunistab) El Partit Comunista va perdreal voltant del 50% de les sevesforces, del 8,48% al maig al 4,50%al juny, un percentatge inferior alque va obtenir en 1993 (4,53%després del col· lapse del«socialisme existent», la participacióal govern de «salvació nacional» deTzanetakis2 , dues grans ruptures,etc). S’han confirmat i enfortit totesles tendències que s’havien pogutveure a les eleccions de maig, és adir, va perdre més suport electorala les zones obreres i populars,sobretot a Atenes. Es vadesaprovar, per descomptat, elconjunt de la seva política que mésenllà de divisions, sectarisme, etc,es fa cada vegada més incompren-sible, incoherent, i repulsiva.Haurem d’esperar per veure lesconseqüències imminentsd’aquests errors.

c)c)c)c)c) LLLLL’extr’extr’extr’extr’extrema esquerra ema esquerra ema esquerra ema esquerra ema esquerra (Antarsya,la coalició electoral de ml KKE- KKEml) va tenir pèrdues significatives.A més, va disminuir la força electo-ral de Antarsya (de l’1,19% al maiga 0,33% al juny, caientaproximadament un 70%!) A part

Lluita Internacionalista 117, juliol 2012 7

d’altres factors, a causa de ladebilitat política de les duesformacions, sembla que nos’estabi l i tza una fortaconsciència anti-capitalista enun sector de les masses.

3 . E l par t i t de ls Grecs3. E l par t i t de ls Grecs3. E l par t i t de ls Grecs3. E l par t i t de ls Grecs3. E l par t i t de ls GrecsIndependentsIndependentsIndependentsIndependentsIndependents va tenir pèrdues(de 10,61% al maig a 7,51% aljuny), però en generalmantenen les seves forces, laqual cosa indica que seguiranexercint un paper en el procéspolít ic dins de les forcespolít iques burgeses antimemoràndum.

DIM.ARDIM.ARDIM.ARDIM.ARDIM.AR33333 va mantenir elsseus resultats i ara ha de mos-trar el seu veritable rostre, coma partit del sistema.

4 .4 .4 .4 .4 . El costa t negat iucosta t negat iucosta t negat iucosta t negat iucosta t negat iud’aquestes eleccions,d’aquestes eleccions,d’aquestes eleccions,d’aquestes eleccions,d’aquestes eleccions, comde les anteriors, és que la ban-da feixista de Chrisi Avgi4 vamantenir les seves forces, ambun percentatge del 6,92%(6,97% al maig), que mostra lesprofundes causes socials ipolítiques que van permetre laincubació d’aquest «ou de laserp.» Però, en qualsevol cas,el moviment obrer had’abordar aquest risc per simateix i especialment és elsseus sectors més febles, comels immigrants.

5. 5. 5. 5. 5. És obvi que els xantatgesels xantatgesels xantatgesels xantatgesels xantatgesfeixistes, les tones de fang ifeixistes, les tones de fang ifeixistes, les tones de fang ifeixistes, les tones de fang ifeixistes, les tones de fang imentides que van utilitzar lesmentides que van utilitzar lesmentides que van utilitzar lesmentides que van utilitzar lesmentides que van utilitzar lesforces burgeses, forces burgeses, forces burgeses, forces burgeses, forces burgeses, els mitjansde comunicació i els seusservidors, i més especialmentNova Democràcia, la UE i elsimperialistes, van aconseguirterroritzar un sector,bàsicament estrats de la petitaburgesia, cosa que vapermetre unir-los en el partitconservador de Samarás, ia judar a les forces promemoràndum (ND, el PASOK,la troica), a formar un govern.En aquest resultat SYRIZAtambé té les sevesresponsabilitats, perquè nonomés no va poder respondrea l’atac previst de les forcesreaccionàries, sinó que tambéva ser incapaç de defensar-sea si mateix, i al programa petitburgès que va presentar, i varetrocedir cada vegada més,esforçant-se en les seves

Efectes de les retalladesEfectes de les retalladesEfectes de les retalladesEfectes de les retalladesEfectes de les retallades

El desmantellament del’educació públicaLes escoles i els instituts públics de Grècia acullen el 95% de l’alumnat.L’educació ha estat un dels sectors més afectats per les retalladesimposades per la «troica» (UE, Banc Central Europeu i Fons MonetariInternacional) en els dos plans de «rescat del país». N’hi ha prou amb uncop d’ull a les xifres per adonar-se que es tracta d’una ofensiva dedesmantellament de l’educació pública en tota regla:

· Despesa. Despesa. Despesa. Despesa. Despesa. El 2009, abans del primer pla de «rescat» Grècia destinava el2,94% del PIB a l’educació pública. L’any passat hi va destinar el 2,69%. L’objectiudel pla és que el 2015 es rebaixi fins el 2,23%. Això suposa una retallada del pressuposteducatiu (en un país on ja era dels més baixos de la UE) del 20% en sis anys.

· Escoles tancades. Escoles tancades. Escoles tancades. Escoles tancades. Escoles tancades. El ministeri d’Educació ha anunciat el tancament 1056escoles (851 de primària i 205 de secundària). Els centres es fusionen i s’augmentenles ràtios de 25 a 30 alumnes per aula. El tancament d’escoles qüestiona l’accés al’educació de milers de famílies de les zones rurals i les illes. Les beques de transports’han suprimit. Per al proper curs es preveuen més tancaments i fusions de centres.

· Problemes de funcionament. Problemes de funcionament. Problemes de funcionament. Problemes de funcionament. Problemes de funcionament. Amb les retallades, les escoles no tenenpressupost per al funcionament bàsic (llum, calefacció, telèfon) i la municipalitzaciódel manteniment dels centres encara ha empitjorat les coses. En molts centresdemanen diners als pares per poder-los mantenir en funcionament. El curs passatels llibres de text no van arribar fins al Nadal.

· .Supressió del suport. Supressió del suport. Supressió del suport. Supressió del suport. Supressió del suport. Els programes d’atenció als alumnes amb necessitatseducatives especials simplement s’han eliminat. També el reforç educatiu a lasecundària I les anomenades «escoles de segona oportunitat. També s’ha eliminatl’orientació professional als instituts, 800 biblioteques escolars.

· Continguts. Continguts. Continguts. Continguts. Continguts. La reforma educatiuva promou «l’escola orientada al mercat».S’han rebaixat les hores de llengues estrangeres, plàstica, educació per a la ciutadaniai música. Tendència a eliminar assignatures de contingut humanístic. S’obre la por-ta a la intervenció empresarial en la definició del currículum.

· Administració de centres. Administració de centres. Administració de centres. Administració de centres. Administració de centres. El govern impulsa la reconversió dels directors engerents, amb l’objectiu d’abolir qualsevol forma de govern col·lectiva o de democràciainterna dins els centres.

· Reducció de plantilles. Reducció de plantilles. Reducció de plantilles. Reducció de plantilles. Reducció de plantilles. Entre 2010 i 2011 s’han jubilat 17.500 docents i sen’han incorporat 3.400. Sobre una plantilla de 160.000 mestres, suposa una reducciódel 10%. L’objectiu al final del pla és una rebaixa del 40%.

· Precarització. Precarització. Precarització. Precarització. Precarització. Amb les retallades de personal arriben els trasllats obligatorisa d’altres àmbits de la funció pública. Els mestres i professors han patit fins ara unaretallada salarial del 40%, tot i que ja tenien uns sous per sota de la meitat de lamitjana europea. Ara un mestre amb 30 anys d’experiència guanya 1.000 euros iun que s’incorpori de nou 660.

· Jubilacions.Jubilacions.Jubilacions.Jubilacions.Jubilacions. L’edat de jubilació s’ha augmentat fins als 65-70 anys i els anyscotitzats per cobrar la pensió íntegra han passat de 35 a 40 (s’ha eliminat la possibilitatque tenien els mestres de retirar-se als 60 després de 30 anys cotitzats). Les pensionsdels mestres s’han rebaixat en la mateixa mesura que els salars.

Davant d’aquesta realitat, OLME, sindicat de mestres de secundària, demanaDavant d’aquesta realitat, OLME, sindicat de mestres de secundària, demanaDavant d’aquesta realitat, OLME, sindicat de mestres de secundària, demanaDavant d’aquesta realitat, OLME, sindicat de mestres de secundària, demanaDavant d’aquesta realitat, OLME, sindicat de mestres de secundària, demanala cancel·lació del deute, la retirada de la troika de Grècia, l’abolició della cancel·lació del deute, la retirada de la troika de Grècia, l’abolició della cancel·lació del deute, la retirada de la troika de Grècia, l’abolició della cancel·lació del deute, la retirada de la troika de Grècia, l’abolició della cancel·lació del deute, la retirada de la troika de Grècia, l’abolició delmemoràndum i de totes les mesures que se n’han derivat.memoràndum i de totes les mesures que se n’han derivat.memoràndum i de totes les mesures que se n’han derivat.memoràndum i de totes les mesures que se n’han derivat.memoràndum i de totes les mesures que se n’han derivat.

Corresponsal a Atenes

8Lluita Internacionalista 117, juliol 20128

INTE

RNAC

IONA

L promeses de lleialtat al règim, laUE i l’euro.

El fet que Nova Democràcia iEl fet que Nova Democràcia iEl fet que Nova Democràcia iEl fet que Nova Democràcia iEl fet que Nova Democràcia iPPPPPASOK pugu in fo rmar unASOK pugu in fo rmar unASOK pugu in fo rmar unASOK pugu in fo rmar unASOK pugu in fo rmar ungovern no signif ica que hagigovern no signif ica que hagigovern no signif ica que hagigovern no signif ica que hagigovern no signif ica que hagicanviat la correlació de forcescanviat la correlació de forcescanviat la correlació de forcescanviat la correlació de forcescanviat la correlació de forcessocial i pol í t ica producte desocial i pol í t ica producte desocial i pol í t ica producte desocial i pol í t ica producte desocial i pol í t ica producte del’empobriment, les lluites de lesl’empobriment, les lluites de lesl’empobriment, les lluites de lesl’empobriment, les lluites de lesl’empobriment, les lluites de lesmasses i els resultats de lesmasses i els resultats de lesmasses i els resultats de lesmasses i els resultats de lesmasses i els resultats de leseleccions al maig i junyeleccions al maig i junyeleccions al maig i junyeleccions al maig i junyeleccions al maig i juny..... Ni elsuport electoral de ND, significauna incorporació social i políticade sectors de la societat mésenllà dels qui es beneficien de lespolítiques de memoràndum. Finsi tot la possibi l i tat -nomésaritmètica- de formar un govern,no significa la restauració del’aparell polític de la burgesia idels imperialistes, de l’escenaripolític i, en general l’eliminació oalmenys l’atenuació de la crisipol í t ica. Tot això no potaconseguir-se, en la mesura enquè continuarà d’una manera od’una altra la pol í t ica delmemoràndum, i es mantindrà is’aprofundirà la correlació sociali política existent del poder.

Potser tindran la possibilitataritmètica de formar un govern,però pol í t icament trobaranobstacles insuperables. L’ajudadel «grup de la voluntat» deDIM.AR juga aquest paper, peròfins i tot aquesta ajuda tindrà unpreu, i en qualsevol cas no resolel problema. Qualsevol governformat t indrà un caràctertransitori, més aviat breu, perquè

es demostrarà aviat queSamaràs, Venizelos, Kouvelis i elsseus amics han mentit més quePapandreu al poble grec.

La crisi del capitalisme grec noés reversible i principalment no ésadministrable amb mit jansnormals. Sobretot perquè la crisia la UE i especialment a la zonade l’euro empit jora, la fal l idad’Espanya és un fet, i la d’Itàlias’espera en els propers dies... ila dissolució de la zona eurogairebé és inevitable.

Tot això mostra la nova situaciócreada i la magnitud del conflicteque arriba, que per descomptatno serà només electoral. OKDEha assenyalat aquesta situaciói cont inuarà fent-ho en e lperíode que s’obre. En poquesparau les , d iem que hemd’enfortir l’auto-organització deles masses i de les l luites, laconstrucció d’una nova força

revo luc ionàr ia i la l lu i ta per larevolució socialista.

19/6/2012

Organització dels ComunistesInternacionalistes de Grècia

(OKDE)www.okde.gr

ergatikipali@okde.gr

Notes.Notes.Notes.Notes.Notes.

1 La llei electoral grega otorgacinquanta escons adicionals al partitmés votat.

2 A 1989 el Partit Comunista vaportar al poder al conservador TzanisTzanetakis després d’una sèrie deescàndols de corrupció del Pasok en elgovern.

3 Esquerra Democràtica. Partitescindit de Syriza a 2010 i al qual s’hansumat els diputats del Pasok quetrencàven amb l’austeritat. Forma partdel govern de coalició amb la dreta

4 Alba Daurada. Partit neonazi

Ap. Correus 23036 CP - 08080 de BarcelonaAp. Correus 206 CP- 17080 de GironaAp. Correus 92 CP-28320 de Madride-mail: luchaint@telefonica.nethtpp://www.li-litci.com

Aquí ensAquí ensAquí ensAquí ensAquí enstrobaràstrobaràstrobaràstrobaràstrobaràs

Pots subscriure't a la nostra revista mensual (a escollir vesióen castellà o en català) enviant les teves dades a l'apartatde correu i fent l'ingrés per un any al compte corrent: La CaixaLa CaixaLa CaixaLa CaixaLa Caixa2100- 3459-38- 2100220515 2100- 3459-38- 2100220515 2100- 3459-38- 2100220515 2100- 3459-38- 2100220515 2100- 3459-38- 2100220515 (25 euros si te l'hem d'enviarper correu dins de l'Estat espanyol). La subscripció delliurament en mà és de 17 euros i la podeu fer posant-vos encontacte amb qualsevol militant del grup.

Publicació mensual de Lluita Internacionalista. Dip. legal B-48673-2001Lluita Internacionalista no es fa responsable de l'opinió expressada enels articles signats.