L’HORT:UN ECOSISTEMA

Recordem aquesta imatge?

Matèria orgànica

5%

Aire 25%

Aigua 25%

Minerals 45%

COMPOSICIÓ DEL SÒL

TEXTURA I ESTRUCTURA

A

Restes orgàniques en diversos graus dedescomposició.Color fosc per presència de matèria orgànica.Rentat.

BPrecipitació de les substàncies rentades en A

CFragments i restes de meteorització de la roca mare

D Roca mare

• Imitem un bosc:la matèria orgànica es retorna a la terra

• Plantes i arbres > fullaraca i branques > organismes descomponedors del sòl (bacteris, larves, cucs, cargols, fongs, insectes...) i altres animals > humus > aliment per les plantes

El cicle de la matèria orgànica

COMPOSTATGE EN JARDÍ

El cicle de la matèria orgànica

COMPOSTATGE EN JARDÍ

El cicle de la matèria orgànica

COMPOSTATGE EN JARDÍ

EL COMPOST MILLORA EL SÒL

Aigua

Partícula sòlida

Compost

Aire

Humus: matèria orgànica transformada per microorganismes i animals en condicions aeròbiques (amb oxigen). Material esponjos de color fosc.

Adob natural d’alta qualitat: aporta nutrients de manera lenta i continuada al terra.

100 kgde brossa orgànica

30 kgde compost

¿Què és el compost?COMPOSTATGE EN JARDÍ

Característiques i beneficis de l’ús del compost

COMPOSTATGE EN JARDÍ

QUÍMIQUESConté una sèrie de macronutrients (N, P, K) i micronutrients en forma de complexos químics que faciliten que siguin assimilats per les plantes.Millora la capacitat d’intercanvi catiònic evitant la lixiviació.Té pH neutre. Regula el pH, augmentant el poder tampó.

FÍSIQUESAugmenta la capacitat de retenció hídrica, de manera que cal regar amb menys freqüència i alhora facilita el drenatge, aconseguint sòls menys entollats. És a dir, fa més permeables els sòls argilosos i més absorbents els sorrencsAugmenta la porositat obtenint sòls mésesponjosos que permeten el flux d’aire i oxigen.Augmenta la capacitat calorífica, reduint les oscil·lacions tèrmiques.

BIOLÒGIQUESRegula i afavoreix l’activitat dels microorganismesque són beneficiosos per les plantes.Afavoreix la germinació de les llavors.Millora la nutrició mineral i proporciona substàncies amb propietats fisiològiques per les plantes.

EXPERIÈNCIA COMBUSTIÓVERSUS COMPOSTATGE

Combustió:Matèria orgànica + O2 → CO2 + H2O + Cendres

Compostatge:Matèria orgànica + O2 → CO2 + H2O + Compost

LES ESCOMBRARIES

RENDIMENT DEL COMPOSTATGE

•De la cuina:• Restes fruita i verdura• Pa sec i restes de

menjar cuinat• Closques d’ou i de fruits

secs aixafades• Iogurts i sucs de fruita

caducats• Taps de suro i paper de

cuina• Oli i vinagre d’amanir• Marro de cafè i restes

d’infusions

ES POT COMPOSTAR:Què es pot compostar

COMPOSTATGE EN JARDÍ

•SEMPRE AMB

MODERACIÓ I EL MÉS VARIAT

POSSIBLE•Del jardí:

• Flors, fulles i plantes verdes o seques

• Gespa i altres herbàcies• Restes de poda triturades• Cendres i serradures de

fusta natural• Restes de collita de l’hort• Fems d’animal de granja i

palla

• Taps de suro: triguen més temps

• Pinassa i altres fulles dures: pot aturar el procés

• Cartró ondulat o d’ouera: trossejar abans d’abocar-lo

• Pells de cítrics: poden crear acidesa

• Molta quantitat de plantes o fruits podrits: excés d’aigua

Amb moderació:COMPOSTATGE EN JARDÍ

Què NO es pot compostar• Carn i peix: poden produir males olors, barrejar-les amb materials secs,

millor quan el procés estigui molt avançat• Ossos, espines i closques de marisc: triguen massa temps• Cendres o serradures de fusta tractada o aglomerats (coles i vernissos)• Pols d’escombrar• Materials no biodegradables

Amb temperatura d’higienització: 65°C• Fems d’animals domèstics o d’humans (patògens)• Fruita i plantes malaltes: malalties per fongs i bacteris en el compost

final• Males herbes: les llavors poden germinar on apliquem el compost

COMPOSTATGE EN JARDÍ

QUI FA LA FEINA

BIODIVERSITAT AL COMPOSTADOR

Anèl·lidsSimetria

bilateral

Cos segmentat Sense apèndixs

Mol·luscsSimetria bilateral Cos no segmentat

Cos tou

ArtròpodesSimetria bilateral Cos segmentat

Apèndixs articulats

VertebratsSimetria bilateral Columna vertebral

Crani

FongsEucariòtics

Heteròtrofs

BacterisMicroorganismes

Unicel·lulars Protocariotes

Multiplicació per bipartició

CLASSIFICACIÓDELS ARTRÒPODES Simetria bilateral

Fílum o embrancament Artròpodes Cos segmentatApèndixs articulats

Classe Crustacis Classe Insectes Classe Quilòpodes

Classe DiplòpodesClasse Aràcnids

4 parells de potes Sense antenes Cos en 1 o 2 parts AranyesOpilions Àcars

5 o més parells de potes 2 parells d’antenesCos en 2 parts Porquets de Sant Antoni

3 parells de potes 1 parells d’antenes Cos en 3 partsSovint 2 parells d’ales MosquesEscarabats Tisoretes Col·lèmbols

Molts més parells de potes1 parell de potes per segment 1 parells d’antenesCos en 2 parts Centpeus

Molts més parells de potes2 parells de potes per segment 1 parells d’antenesCos en 2 parts Milpeus

ALTRES VISITANTSCol·lèmbols

Àcars

– Primaris (mengen MO morta)

• Bacteris• Fongs• Àcars• Protozoos• Larves• Mosques• Llimacs• Paneroles• Cucs de terra• Cargols

– Terciaris (mengen tots dos)

• Aranyes• Pseudoescorpins• Àcars predadors• Centpeus• Formigues• Escarabats

Quan més vida hi hagi millor serà la qualitat del compost

– Secundaris(mengen primaris)

• Tijeretas• Àcars• Rotífers• Protozoos• Escarabats• Nemàtodes• Cucs plans

OrganismesCOMPOSTATGE EN JARDÍ

Organismes

COMPOSTATGE EN JARDÍ