L’HORT ESCOLAR. Disseny, construcció i experimentació ... · L’HORT ESCOLAR. Disseny,...

L’HORT ESCOLAR. Disseny, construcció i experimentació científica d’un hort escolar

Imatge captada pels alumnes de l’INS Maria Aurèlia Campany

Sònia Pavon Cobos, Rafael Navarro Màrquez, Josep Romero Gómez i Andrea Garcia del Rio.

Aquesta proposta s’acull a una llicència Creative Commons BYNCSA. http://creativecommons.org/licenses/byncsa/3.0/es/deed.ca

http://creativecommons.org/licenses/by

ÍNDEX

FASE 1. PREPARACIÓ

1. Dissenya el model de l’hort. Factors medi ambientals 2. Disseny i construcció de l’hivernacle 3. Anàlisi d’aigües. 4. Anàlisi del sòl

a. ACTIVITAT 1. Tipus de Terra b. ACTIVITAT 2.La permeabilitat dels sediments

5. Planter, plantar i recollida de dades 6. Generació d’electricitat mitjançant una bicicleta

FASE 2. PLANTEM I CANVIEM VARIABLES DINS L’HORT

7. Generació d’experiment: HIPÒTESI I DEDUCCIÓ. 8. Full de seguiment de l’hort. 9. Construcció d’una estació meteorològica. 10.Mesurem els fruits i les llavors

FASE 3: ANALISI DE DADES I MODELITZACIÓ

11.Anàlisi de dades 12.Modelització del creixement d’una planta 13.Conclusions. Dossier

AVALUACIÓ DE L’ALUMNE AVALUACIÓ FORMADORA O FORMATIVA DE L’ALUMNAT AVALUACIÓ DE L’EXPERIÈNCIA



FASE 1: PREPARACIÓ

1. Dissenya el model de l’hort. Factors medi ambientals Activitat individual Objectius Fer mesures a l’hort amb les eines adequades i, dissenyar un model d’hort per tal d’aprofitar l’espai i els recursos ambientals. Treballar figures geomètriques per fer més rentables les parcel∙les. Seleccionar el millor espai per plantar les plantes que estudiarem. Material Cinta mètrica Paper mil∙limetrat Regles Compàs Si observem alguns fenòmens físics i químics que ens envolten, podem millorar el rendiment del nostre hort... veiem horts al costat de la carretera, al poble, a la ciutat, grans, petits, molt verds, molt grocs.... però tots diferents! Cadascú aprofita els recursos que te al seu voltant per poder treure una millor collita i estalviar en energia. Que hem de tenir en compte per poder fer un hort sostenible? Aigua. El rec i el seu sistema es un factor molt important a l’hora de treballar i delimitar les parcel∙les. Sol. L’orientació espaial a de cubrir les màximes hores de sol. Sòl. El terra ha de d’estar abonat, amb els nutrients necessaris per que la nostra planta creixi amb força. S’ha de llaurar i s’ha d’analitzar. Plantes aromàtiques. Aquestes ens ajuden a controlar les plagues, hi han algunes plantes que són “amigues” dels insectes, i d’altres els repel∙leixen. Procediment Baixa a l’hort amb una cinta mètrica i un paper i fes les mesures dels diferents espais de l’hort, apuntant les dades en el full. Tenint en compte els tres factors esmentats abans i les dimensions del nostre hort, fes el teu model d’hort de l’institut, amb la distribució que pensis més adequada: (fesho en un paper mil∙limetrat)



2. Disseny i construcció de l’hivernacle

Activitat per grups Objectius Dissenyar un petit hivernacle per poder controlar alguns dels factors medioambientals que afecten al creixement de les plantes Material

Plàstic Fusta

Corda Claus

Silicona Canyes

Esquadres Altres materials reciclats

Procediment 1r. Segons el material que heu triat fes un esbós de l’hivernacle que ha de contenir 9 plantes: 3 blancs + 3 factor controlat 1 + 3 factor controlat 2. Aproximadament (1x1,2x0,3)m

2n. En el taller prepara el material necessari: talla la fusta o les canyes a les mides de l’esbós i comença la construcció.



3. Anàlisi d’aigues. Activitat per grup 1. Introducció L'aigua que utilitzarem per l'hort és una aigua que conté sals en forma d'ions. Els ions són àtoms carregats positivament (cations) o negativament (anions). Aquestes sals són les que anem a quantificar o analitzar, ja que pot haverhi aigües amb alt contingut de sals i altres baixes. Depenent del contingut de sals aquestes aigües seran aptes o no per regadiu. Pel que fa a la duresa de l'aigua vol dir la quantitat de carbonats. Un aigua molt dura és aquella en què se supera el 180 mg /l de carbonats. 2. Objectius. Amb l'ajut dels controladors i analitzadors de sals ( clorurs, amonis, fosfats, nitrats, nitrits, sulfats, etc. ) sabrem si l'aigua de l'aixeta i una aigua d'ampolla són útils pel regadiu, ja que se sap que una aigua per sobre d'1g/l en sals és perjudicial pel regadiu. 3. Procediment experimental Es tracta d'analitzar tres tipus d'aigua: l'aigua de l'aixeta ( amb la qual regarem), aigua d'ampolla i aigua destil∙lada. Llegeix les instruccions de cada anàlisi i omple la taula següent. Has d'observar amb el patró de colors quines concentracions són. NOTA: com són observacions de canvis de colors, només s'ha de fer una vegada. Si no hauríem de ferho per triplicat. Aigua Destil.lada Aigua Ampolla Aigua aixeta

Ions Fosfats

Ions Sulfits

Ions Nitrats

Ions Nitrits

Ions Amoni

Ions Clorur

Ions Carbonats

pH



4. Preguntes i conclusions.

1. Amb les dades anteriors, quines conclusions podem obtenir? Quina de les tres aigües són aptes per regadiu? Has de tenir en compte que ha d'haver sals en l'aigua, en una justa quantitat. Justifica la resposta.

2. El tema està relacionat amb el tema de les solucions. Què vol dir que una solució sigui saturada, sobresaturada, diluïda i concentrada? Exposa les formes que coneixes d’expressar la concentració d’una solució.

3. Com podem dissoldre les sals d’una solució sobresaturada? 4. Espressa els resultats anteriors que estan en mg/l en molaritat, g/dm3 i en % en

massa.



4. Anàlisi del sòl

ACTIVITAT 1. Tipus de Terra Activitat pensada per ser realitzada individualment. OBJECTIUS Conèixer un mètode per determinar la textura d’un sòl. Familiaritzarse amb l’ús de claus dicotòmiques. Familiaritzarse amb l’ús del triangle de la textura del sòl. MATERIALS Mostres de diferent tipus de sòl aigua. PROCEDIMENT Una forma fàcil de conèixer la textura del sòl és usant el tacte. Segons la textura, els sòls es comporten de manera diferent quan intentem modelarlos. Segueix aquests passos per identificar la textura de les teves mostres agafades de l’hort.

1. Agafa un grapat petit de sòl, més o menys de la mida d’un glaçó de gel i humiteja’l. Premsa’l per intentar fer una bola. Si la bola es trenca o s’esgruna, afegeixli una mica més d’aigua. Si està massa mullada, afegeixli una mica més de sòl. a. Si no aconsegueixes formar una bola de sòl, la textura serà................................................................. b. Si es forma una bola,.....................VES AL PUNT 2.

2. Intenta fer un xurro amb la bola i després pressiona amb els dits per formar una cinta. Intenta que la cinta tingui un gruix i una amplària uniformes. a. Si no aconsegueixes formar una cinta, la textura del sòl serà............................................................. b. Si no aconsegueixes formar una cinta.............VES AL PUNT 3.

3. Fixa’t en la mida i consistència de la cinta que has pogut formar: a. Si la cinta que aconsegueixes formar una cinta, d’entre 3 i 5 cm sense que es trenqui, la textura serà............................................................................. Per veure exactament quin tipus és,.................................VES AL PUNT 4. b. Si aconsegueixes formar una cinta més llarga de 5 cm sense que es trenqui la textura serà................



Per veure exactament quin tipus és,......................VES AL PUNT 5. c. Si la cinta que aconsegueixes formar una cinta és petita i feble i es trenca amb facilitat, la textura serà............................................................. Per veure exactament quin tipus és,...............VES AL PUNT 6.

4. Fixa’t en el tacte: a. Si és granulós, es tracta d’un sòl amb textura........................................................................................ b. Si és suau i granulós al mateix temps, es tracta d’un sòl amb textura................................................... c. Si és suau, es tracta d’un sòl amb textura...............................................................................................

5. Fixa’t en el tacte: a. Si és granulós, es tracta d’un sòl amb textura.......................................................................................... b. Si és suau i granulós al mateix temps, es tracta d’un sòl amb textura..................................................... c. Si és suau, es tracta d’un sòl amb textura................................................................................................

6. Fixa’t en el tacte: a. Si és granulós, es tracta d’un sòl amb textura........................................................................................... b. Si és suau i granulós al mateix temps, es tracta d’un sòl amb textura.........................

7. Si és suau, es tracta d’un sòl amb textura..........................................................

PARAULES CLAU

franca, arenosa, argilosa, arenofranca, francoargilosa, argil∙loarenosa, argil∙lollimosa, francoargil∙lollimosa, francollimosa,francoarenosa, francoargil∙loarenosa

QÜESTIONS Una manera molt visual de representar la textura d’un sòl és utilitzant un triangle de textura. Cadascun dels costats del triangle representa el percentatge d’argila, llim i sorra, respectivament. Combinant els percentatges de cada fracció, es pot trobar el tipus d’estructura que representa el sòl de l’hort.



1. Quin percentatge de sorra conté un sòl argil∙lollimós? 2. Quin percentatge d’argila presenta un sòl francoargilós? 3. Quina textura presenta un sòl amb el 60% de sorra, 10 % de llim i 30 % d’argila? 4. I un amb el 20 % de sorra, 65 % de llim i 15% d’argila? 5. Quina textura tindrà un sòl si el 90 % de les seves partícules tenen menys de 0.02 mm de diàmetre? 6. En un sòl arenós, hi haurà més partícules de 0.02 i 0.05 mm o de 0.05 a 2 mm? 7. Situa al triangle el tipus de sòls que has analitzat

Extret de: Astres 3. Física i i Química . Editorial Teide.

ACTIVITAT 2.La permeabilitat dels sediments Activitat pensada per ser feta en grups reduïts. OBJECTIUS Observar la diferent capacitat que tenen sorres i argiles de permetre el pas d l’aigua. Entendre la diferència entre permeabilitat i porositat. MATERIALS una proveta aigua tres ampolles de plàstic de 2 litres. mostra de graves, sorres i argiles ganivets o tisores cronòmetre o rellotge amb secundària. cotó fluix

Extret de: Astres 3. Física i i Química . Editorial Teide.



PROCEDIMENTS 1. Talla les ampolles pel terç superior, destapales i posa un tros de cotó fluix a la boca de

cadascuna per evitar que hi passin els sediments. 2. Inverteix la part superior perquè quedi com un embut i col∙locala sobre la part inferior,

que et servirà de recipient per recollir l’aigua. 3. Omple un dels embuts amb grava, altre amb sorra i un altre amb argila. Assegura’t de

posar el mateix volum de cadascun dels sediments. 4. Afegeix 400 ml d’ aigua en cadascun dels filtres. 5. Mesura la capacitat del sediment de deixar passar l’aigua: mesura el temps

transcorregut des que afegeixes l’aigua fins que ja no surt. 6. Mesura el volum d’aigua recollida en cadascun dels dipòsits quan deixa de sortir. 7. Completa la taula següent.

QÜESTIONS 1. En quin recipient ha caigut més de pressa l’aigua? Per què? 2. Defineix permeabilitat i porositat. Creus que un sòl molt porós és necessàriament

permeable? 3. És igual la permeabilitat de les sorres que la de les argiles? A què es deu? 4. Calcula l’aigua retinguda per cada sediment. Quin n’ha retingut més quantitat? 5. Fixa’t en els esquemes següents:

Extret de: Astres 3. Física i i Química . Editorial Teide. a. Creus que la granulometria del sediment pot ser l’únic factor que influeix en la porositat? I en la permeabilitat? b. Quins altres factors creus que poden intervenir en la permeabilitat del sòl?

6. Quin creus que pot ser un sòl bo o ideal per al cultiu de vegetals? Per què? Quin tipus de vegetals podríem plantar al nostre hort?



5. Planter, plantar i recollida de dades

Activitat per grups Objectius

Fer el planter de les plantes a estudiar Transplantar les 9 plantes en l’espai amb factors controlats i a l’hort Recollir dades per l’investigació

Material

Ampolles de plàstic Procediment

Per realitzar el planter, hem de preparar els recipients on deixarem les llavors: ampolles de plàstic retallades amb cotó humit.

Un cop preparats els recipients, plantem les llavors i les deixem a l’aula, reguem cada dia.

Quan han germinat seleccionem 9 plantes amb mides semblants (aprox. 10 cm) que transplantarem a 9 testos que es posaran a l’hivernacle construït. La resta es planten a l’espai escollit a l’hort escolar.

A l’hivernacle numerem els testos: Blanc: 1, 2 i 3 HORT I HIVERNACLE. (XBH i XBI:X= Mongeta o fava o pesol o rave blanc hort o hivernacle) Factor 1: 4, 5 i 6 Factor 2: 7, 8 i 9

Controlem a cada planta el factor seleccionat i fem un seguiment de 2 mesos, prenen les dades que cal omplir al full de recollida de dades. (Full individual)

Estudiar les dades al final de l’investigació i treure conclusions.



6. Generació d’electricitat mitjançant una bicicleta

Com heu pogut comprovar no tenim cap font d’energia elèctrica a prop de l’hort. No hauria de ser un problema doncs com a hort ecològic no hem de consumir electricitat. Però poder disposar d’una petita font d’energia podria ajudarnos en determinats moments a la nostra feina a l’hort. Com podem aconseguir energia sense tenir un endoll a prop? Podem produir electricitat? Quins materials tenim a l’abast per aquesta producció d’electricitat? Ei! Mireu! Allò d’allà no és una bicicleta vella? Activitat Busca informació sobre com fer servir una bicicleta per la generació d’electricitat. Primer de tot mira aquest enllaç on explica com funciona la dinamo d’una bicicleta i en què es basa el funcionament d’un motor elèctric: http://electricmotorsce.blogspot.com.es/ http://www.xtec.es/~jasensio/pelis_flash/motor6.swf Però com poder fer servir una bicicleta per produir electricitat? I com la podem emmagatzemar? Ens caldria una bateria, no? Però segur que es pot fer? Exemple d’un projecte de construcció d’un sistema d’acumulació d’energia a partir d’una bicicleta. http://www.taringa.net/posts/hazlotumismo/14456619/Construyetupropiabicigeneratordeelectricidad.html

1. Dissenya un sistema de generació i acumulació d’energia elèctrica a partir de la força motriu humana i mitjançant l’ús d’una bicicleta.

2. Dibuixa un esbós o croquis del teu projecte. Explica pas a pas com seria el seu funcionament.

3. Fes una llista del material i les eines necessàries 4. Indica el procediment per la construcció del projecte. 5. Fes una llista dels problemes que has trobat durant la construcció i com els has

solucionat. 6. Fes un balanç econòmic de la construcció de l’objecte. Indica tant els preus dels

materials com de les hores de feina. La construcció d’aquest objecte podria ser viable més enllà del prototip?

7. Presenta tota la informació recollida a les preguntes anteriors en forma d’informe final. Aquest informe final hauria de tenir els següents punts:

a. Portada b. Index c. Presentació de l’informe. Necessitat problema. Introducció al problema.


http://www.taringa.net/posts/hazlo-tu-mismo/14456619/Construye-tu-propia-bici-generator-de-electricidad.html

http://electricmotorsce.blogspot.com.es/


http://www.taringa.net/posts/hazlo-tu-mismo/14456619/Construye-tu-propia-bici-generator-de-electricidad.html

http://www.xtec.es/~jasensio/pelis_flash/motor6.swf

d. Introducció electricitat i generació energia elèctrica. Motors elèctrics i generadors. Acumulació d’energia elèctrica

e. Descripció de la solució proposada. Caldrà incloure l’esbós o croquis. f. Llista de material i eines necessaris. g. Manual de la construcció del generador d’electricitat. Cal incloure quins

poden ser els principals problemes durant la construcció i quines són les solucions proposades.

h. Preu estimat del generador una vegada finalitzada la seva construcció. Llista acurada dels preus de tots els materials requerits.

i. Conclusions del informe j. Valoració

Objectius a desenvolupar prèviament Transmissió de moviment: http://www.juntadeandalucia.es/averroes/recursos_informaticos/andared02/maquinas/ L’electricitat. Funcionament d’un motor elèctric https://www.youtube.com/watch?v=nQ4TlgBBcYU http://www.xtec.cat/~rjosa/flash/electricitat.swf http://www.xtec.es/~jasensio/pelis_flash/motor6.swf Material Necessari: Bicicleta vella, fustes de diferents mides, cargols M4 i femelles de cargol M4, corretges de cautxú, un alternador vell de cotxe, una bateria de cotxe, un polímetre, eines del laboratori de tecnologia


https://www.youtube.com/watch?v=nQ4TlgBBcYU

http://www.xtec.es/~jasensio/pelis_flash/motor6.swf

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/recursos_informaticos/andared02/maquinas/


http://www.juntadeandalucia.es/averroes/recursos_informaticos/andared02/maquinas/

http://www.xtec.cat/~rjosa/flash/electricitat.swf

FASE 2. PLANTEM I CANVIEM VARIABLES DINS L’HORT

1. Generació d’experiment: HIPÒTESI I DEDUCCIÓ

Activitat pensada per ser realitzada en grups reduïts.

OBJECTIU Formular hipòtesis i consolidar el mètode científic.

INTRODUCCIÓ Per realitzar aquesta part de la fase 2, has de tenir assolits coneixements sobre el mètode científic i les seves parts.

PROCEDIMENT Omple la taula següent tot utilitzant el mètode científic per dissenyar l’experiment i poder investigar quins factors influeixen en el creixement de les plantes. Les variables a tenir en compte són: les hores de Sol, l’adob, la quantitat d’aigua, la Temperatura i la lluna (creixent o decreixent)



Identificació del nostre problema.

Hipòtesis

Disseny d’ experiments

Resultats esperats

NOTA: els resultats finals, les conclusions s’estipularan a la fase 3



2.FULL DE SEGUIMENT DE L'HORT.

Variables: Temperatura, humitat i adob, Temperatura i lluna. Plantes: Mongeta, pèsols, faves o raves.

Abreviacions HORT exemple Mongeta:

MBH: mongeta blanc hort x3 MX1H:mongeta factor 1 hort x 3 MX2H:mongeta factor 2 hort x 3

Abreviacions Hivernacle:

MBI: mongeta blanc hivernacle x3 MX1I:mongeta factor 1 hivernacle x 3 MX2I:mongeta factor 2 hivernacle x 3

X= hores de Sol, Adob, Quantitat d’aigua, Tª exterior i Lluna

SEGUIMENT HORT

MBH MBH MBH MX1H MX1H MX1H MX2H MX2H MX2H

SET1

SET2

SET3

SET4

SET5

SET6

SET7

SET8



SET9

SET10

SEGUIMENT HIVERNACLE

MBI MBI MBI MX1I MX1I MX1I MX2I MX2I MX2I

SET1

SET2

SET3

SET4

SET5

SET6

SET7

SET8

SET9

SET10

Es mesuraran alçades i s'escriuran característiques observades: color, aspecte, etc.



3. CONSTRUCCIÓ D’UNA ESTACIÓ METEOROLÒGICA

Ara que tenim un petit tros de terra que és el nostre hort i que hem entès la importància de les condicions ambientals pel creixement de les plantes hauríem de tenir informació de quines són aquestes. Us proposem construir una estació meteorològica. Es tractaria de poder mesurar de forma contínua temperatura, humitat relativa, pressió atmosfèrica, llum rebuda, etc. Podem optar a muntar aquesta estació a partir de termòmetre, higròmetres, baròmetres tradicionals o podem construir una estació meteorològica amb components electrònics. Activitat 1.Busca informació de com és una estació meteorològica tradicional. A partir d’aquesta informació dissenya la teva estació meteorològica tenint en compte els següents factors: economia, materials disponibles, facilitat d’ús i accés, freqüència de lectura de les dades, requeriments energètics, etc. Recorda que la teva estació meteorològica ha de tenir protecció enfront les condicions climatològiques. També cal tenir present si la estació meteorològica tindrà una ubicació permanent o caldrà que sigui portable. 2. Dibuixa un croquis o esbós de la solució proposada. Explica amb indicacions en el croquis el funcionament de la teva estació meteorològica 3. Fes una llista amb tot el material necessari així com les eines que faran falta. 4. Indica el procediment de construcció a seguir. 5. Indica quins problemes has trobat a l’hora de portar el teu projecte a termini i com els has solucionat. 6. Creu un manual d’usuari per poder fer servir l’estació meteorològica construïda per tu. 7. Fes un balanç econòmic de la construcció de l’objecte. Indica tant els preus dels materials com de les hores de feina. La construcció d’aquest objecte podria ser viable més enllà del prototip? 8. Presenta tota la informació recollida a les preguntes anteriors en forma d’informe final. Aquest informe final hauria de tenir els següents punts: a. Portada b. Índex c. Presentació de l’informe. Necessitat problema. Introducció al problema. d. Introducció sobre les condicions ambientals i el creixement de les plantes. Estacions meteorològiques. Electrònica analògica aplicada a sensors ambientals. Construcció de petits circuits electrònics. Programació de circuits electrònics. e. Descripció de la solució proposada. Caldrà incloure l’esbós o croquis. f. Llista de material i eines necessaris.



g. Manual de la construcció de la estació meteorològica. Cal incloure quins poden ser els principals problemes durant la construcció i quines són les solucions proposades. h. Preu estimat de la estació meteorològica una vegada finalitzada la seva construcció. Llista acurada dels preus de tots els materials requerits. i. Conclusions del informe j. Valoració Objectius a desenvolupar prèviament: Llei d’Ohm: http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/ohm/ Aplicació de la llei d’Ohm amb resistències en sèrie i paral∙lel: http://www.xtec.cat/~ccapell/llei_ohm/llei_ohm.htm Resistències dependents de la temperatura (PTC i NTC): http://ca.wikipedia.org/wiki/Termistor Llenguatges de programació: Scratch https://scratch.mit.edu/ Scratch for Arduino https://sites.google.com/site/s4avoramar/ Arduino http://arduino.cc/ Phyton http://code.google.com/p/swfkes/downloads/list Construcció de petits circuits electrònics mitjançant una placa protoboard i components electrònics senzills com commutadors, resistències fixes, ldr, etc. https://sites.google.com/site/s4avoramar/ Material necessari: LDR, sensor temperatura i pressió DHT11, sensor pressió BMP 180, resistències fixes de 4,7KΩ i de 10KΩ , sensor d’humitat del terra, connectors, commutadors o interruptors, placa protoboard, tarjeta arduino, ordinador raspberry pi, adaptador per bateria de 9V, bateria de 9V.


http://www.xtec.cat/~ccapell/llei_ohm/llei_ohm.htm

https://sites.google.com/site/s4avoramar/



http://arduino.cc/

http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/ohm/

http://www.xtec.cat/~ccapell/llei_ohm/llei_ohm.htm

http://code.google.com/p/swfk-es/downloads/list


http://ca.wikipedia.org/wiki/Termistor

https://scratch.mit.edu/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Termistor

4. Mesurem els fruits i les llavors

Avui mesurarem i pesarem diversos fruits i llavors dels vegetals de l’hort. Les mesures del fruit s’han de prendre abans de trencarlo per extreure les llavors. MATERIAL Fruit Regle Balança Paper mil∙limetrat

ESPÈCIE VEGETAL

NOM POPULAR

NOM CIENTÍFIC

FAMÍLIA

DIBUIX (a escala)

Fruit

Llavor



FRUIT PES (g)

Longitud (cm) Amplada màxima (cm)

Nombre de llavors

1

2

3

4

5

PES DE LES LLAVORS

Nombre de llavors

1 2 3 4 5 6 7 8 9

Pes (g)

Representa sobre el full de paper mil∙limetrat els pesos obtinguts de les llavors. A quines conclusions pots arribar a partir de les dades obtingudes a la gràfica representada?



FASE 3: ANALISI DE DADES I MODELITZACIÓ

1. Anàlisi de dades Objectius

Ordenar a partir dels criteris establerts al disseny de l’experiment les dades obtingudes amb l’ajut d’aplicacions informàtiques de full de càlcul. Aprofitar les eines de Google Drive per fer aquest treball i poder compartir els resultats amb la resta dels membres del grup i de la classe

Representar les dades obtingudes en forma de gràfics i saber destriar quin tipus de gràfic és més adient per cada tipus de dades.

Saber decidir amb criteris objectius quins són els gràfics que aporten més informació en funció dels objectius de l’estudi i els resultats obtinguts.

Procediment

CONEIXEMENT DE L’ENTORN DE TREBALL GOOGLE DRIVE

Pràctica I: Entorn de treball del full de càlcul. Posar dades a net

1. Un dels objectius de tenir un hort seria conèixer quines fruites i verdures podem menjar segon l’època de l’any. A la següent taula pots veure a quins mesos podem trobar les diferents fruites de temporada.



Extret de: Escutia, Montse, (2009). “L’hort escolar ecològic”, Biblioteca de Guix, 167. Editorial Graó. Cerca informació sobre els diferents productes que podem obtenir del nostre hort i a quins mesos podriem disposar d’ells. Fes una taula com la imatge on es pugui veure el calendari dels productes. 2. Els horts escolars, sobretot a les escoles urbanes, disposen d’un espai limitat. És molt important, per tant, tenir en compte les associacions de cultius. Una associació de cultius consisteix a conrear més d’una espècie a la mateixa parcel∙la compartint l’espai. Cal tenir en compte que hi han associacions favorables i associacions desfavorables. Cerca informació sobre les associacions dels principals conreus d’horta. Construeix una taula amb la informació trobada seguint el següent model:

Associacions dels cultius d’horta principals

Cultiu Associació favorable Associació desfavorable

Pràctica II: Tipus de referències del full de càlcul



Per poder posar en marxa un hort cal disposar d’una sèrie de materials i eines (aixada, rasclet, pales, adob, planter, llavors, pots, regles ,sorra, etc. Fes una cerca del preu de tot el material i eines necessàries. Fes una llista, amb ajut dels teus companys i del teu/teva professor/a. Passa la llista a google drive i calcula el pressupost total de la compra. Pots fer servir la següent llista de la compra com a model.

Observa la cel∙la ressaltada. Com pots veure per fer qualsevol operació a un full de càlcul has de començar amb el símbol “=”. Després, la paraula suma ens indica que volem fer l’operació suma. Per últim, a dins de parèntesi trobem la referència D4:D17, que indica que tots els valors de les cel.les D4 a la D7 són els que han de ser sumats. Cal tenir present que als fulls de càlcul les dades les podem posicionar en funció de columnes, files o rangs : Les columnes es designen amb lletres: A, B, C, D, ... Les files es representen mitjançant nombres: 1, 2, 3, 4, ... Les cel∙les s'indiquen amb una lletra i un nombre, que indiquen, respectivament, la columna i la fila que determinen la cel∙la. Per exemple, la cel∙la C5 és la intersecció de la columna C amb la fila 5. Ampliació: Resulta que a la botiga d’eines us faran un 10% de descompte, però a la botiga de materials (adob, sorra, planter, etc.) el descompte arriba al 15%. Recalcula el pressupost final en funció d’aquests descomptes. Tots els càlculs han d’estar reflectits en format fòrmula al document de drive. Com ho podem fer? Pots seguir aquest exemple:



Ara sou una botiga d'esports i heu de tenir un full de càlcul per gestionar els preus dels vostres productes.

Una vegada que heu copiat totes les dades al vostre full, el desareu amb el nom esports_cognom.

A la cel∙la D2 posareu el rètol FACTOR, i a les cel∙les D3, D4 i D5 posareu una fórmula que doni com a resultat un nombre que multiplicat pel preu de cada tipus ens doni el preu rebaixat. Penseu una mica.....

En el cas de la cel∙la D3 seria =(100C3)/100 Ho entens? No? Llavors pregunta'm!!

Ara caldrà multiplicar cada producte pel seu factor per obtenir el preu rebaixat corresponent.

Així, per exemple a la cel∙la C8 faríem =B8*D3, no? Correcte, no?

Ara fes la prova de copiarla adequadament perquè s'apliqui a tot el rang D8:C11. Observa els resultats i t'adonaràs de seguida que no són correctes. La fórmula s'ha copiat a les altres caselles actualitzantse, és a dir que ha esdevingut (comprovaho fent clic a les diverses cel∙les) B9*D4, B10*D5, B11*D6... i en realitat tu haguessis volgut B9*D3, B10*D3, B11*D3... és a dir «sempre D3». És a dir hauriem de fer servir una referència absoluta.

Tornem a començar, esborra tot el rang C8:C11 i ara a la cel∙la C8 escriuhi la fórmula =B8*$D$3 on apareixen uns signes $ davant de la lletra de la columna i de la xifra de la fila, que són els que indiquen la referència absoluta a una cel∙la. Això vol dir que encara que copiïs aquesta fórmula cap abaix o cap a la dreta les posicions B8 i D3 es mantindran.



Ara ja pots copiar i enganxar C8 a tot el rang C9:C11.

Per últim hauràs de fer el mateix pels productes del tipus B i C.

Pràctica III: Creació de gràfics

A partir de les dades obtingudes als experiments arriba el moment de representar els resultats en forma de gràfics. Primer de tot caldrà introduïr els resultats a un full de càlcul. Les sèries de dades les posarem a columnes consecutives. La primera columna han de ser els rètols del gràfic.

A tall d’exemple aquí teniu la taula:

Alçada de la planta (cm)

MES CONTROL ADOB

Febrer 5 6

Març 10 11

Abril 13 20

Maig 18 27

Si seleccioneu totes les dades de la taula (a excepció de la primera fila del títol) i piqueu a insertar un gràfic (tant al menú insereix com a la barra de botons ràpids) s’obrirà una pantalla com aquesta:



on podreu escollir el tipus de gràfic, les dades de partida, el títol del gràfic o dels eixos, etc. Una vegada configurats tots els aspectes de disseny i dades del gràfic, al picar al botó “insereix” el gràfic formarà part del vostre full de càlcul. Qualsevol canvi que vulgueu fer després ho podreu fer picant sobre l’element del gràfic a modificar o sobre el triangle que trobareu a l’extrem superior dreta del quadre. No només es tracta de fer tots els gràfics possibles a partir dels resultats dels experiments, si no d’avaluar quin tipus de gràfic pot ser més interessant en cada cas i quins gràfics aporten informació rellevant i els podrem incloure a l’informe final i quins no. Demaneu, quan tingueu dubtes, ajut al/la professor/a

2. Modelització del creixement d’una planta Un dels objectius del mètode científic és entendre la realitat que ens envolta. A partir de les dades experimentals i les observacions realitzades, la modelització cerca la forma d’explicar quins factors i de quina forma i amb quin pes actuen. És a dir, el nostre objectiu és poder explicar, el creixement de les plantes ajustant els resultats obtinguts a un model matemàtic.



Netlogo és un programa informàtic que permet crear escenaris de modelització de sistemes biològics. Per més informació sobre el programa i descarregarne l’última versió cal accedir a http://ccl.northwestern.edu/netlogo/. El programa Netlogo ens permetrà entendre com poder modelitzar de forma molt senzilla el creixement d’una planta, diferenciant entre la seva part aèria i la part subterrània. Una vegada obert el programa caldrà cercar els exemples que ja venen instal∙lats. Per això cal anar a “ArchivoBiblioteca de modelos”. Allà cercareu dins de la carpeta “BiologyUnverified” i trobareu el model “plant growth”. Una vegada obert us trobareu amb aquesta pantalla

1. Poseu en marxa la simulació. Primer heu de picar a “setuppatches”. Això us dibuixarà l’escenari de la simulació. Després piqueu a “setupplant”, així generareu una planta just al mig que tindrà només un punt verd (cèl∙lula aèria) i un punt marró (cèl∙lula subterrània). Després al picar a “grow” podreu veure com la planta comença a créixer. Per una banda la part aèria a la meitat superior i per altra banda la part subterrània a la part inferior.

2. Una vegada activat el creixement de la planta (botó “grow”) podreu veure com la planta creix tant en alçada com a la seva part subterrània. També veureu que



http://ccl.northwestern.edu/netlogo/

sovint la planta sembla que deixa de créixer i a vegades desapareix! Això vol dir que la planta ha mort.

3. Però analitzem que ha passat. Per poder entendre com ha estat el creixement de la planta hem de tenir més informació sobre el model que hi ha darrera del escenari.

a. El model de creixement de la planta està basat en dues variables que representen dos “nutrients” necessaris per la planta: la llum i l’aigua.

b. A la part aèria del escenari trobem la variable llum (color groc) i a la part subterrània la variable humitat (color blau). La intensitat del color és proporcional a la quantitat de nutrient.

c. Existeixen dos factors que afecten a la distribució dels dos nutrients: “nutrientdensity” i “nutrientconcentration”. i. Nutrientdensity: Factor que afecta sobre la densitat de punts de

nutrients a l’escenari. Per veure com funciona deixa al mínim“nutrientconcentration” i genera escenaris amb diferents nivells de “nutrientdensity”

ii. Nutrientconcentration: Factor que afecta el gruix de l’àrea de nutrient. Observa com funciona canviant els valors.

d. Es pot activar o desactivar el creixement en forma “cactus”. Aquest creixement en forma “cactus” afecta el creixement en l’eix vertical.

4. Repetiu el model unes quantes vegades. Jugueu amb els factors que afecten als nutrients. Jugueu amb el tipus de creixement. Per cada situació repetiu l’experiment generant més d’una planta per donar consistència a les vostres observacions.

5. Avaluem el model: a. Quina relació es pot establir entre la variable llum i la planta? Quina

relació hi ha entre llum i part aèria? b. Quina relació hi ha entre l’aigua i la planta? Quina relació s’estableix entre

l’aigua i la part subterrània? c. Quina relació hi ha entre la part aèria i la part subterrània de la planta? d. Per què pot morir una planta? Com afecten la densitat i la concentració

d’un nutrient a la seva supervivència? e. Quina diferència en quant a la modelització representa el factor “cactus” f. Com podriem millorar el model? La distribució dels dos nutrients en forma

de punts repartits aleatòriament per l’espai és un plantejament adient? Com el podriem millorar?

g. Llum i aigua tenen una relació proporcional a la natura? Com podriem millorar el model en aquest aspecte?



3.Conclusions i dossier

Amb tots els anàlisi realitzats de les dades obtingudes, treu conclusions, finalitzant el mètode científic i prepara la publicació de resultats. Has d’entregar el dossier amb totes les activitats realitzades durant l’experiència i amb una presentació ja que la manera de publicar els resultats han de ser mitjançant una presentació Power Point o Prezzi més un informe de resultats que ha de seguir aquest format:

1. Portada 2. Índex 3. Introducció 4. Objectius de l’experiment. 5. Desenvolupament de l’experiència (taules, fotos…) 6. Resultats ( gràfics) 7. Conclusions

Per tal de presentar el treball davant dels vostres companys heu d’utilitzar una presentació en PowerPoint o Prezi: hi podeu reflectir el problema, les hipòtesis inicials, el mètode utilitzat per resoldre’l (incloent la informació obtinguda a la sortida), les conclusions més importants, fotos, dibuixos, etc. Penseu que quan feu la defensa del vostre treball no podreu llegir, però si podeu utilitzarlo com a guió.



AVALUACIÓ DE L’ALUMNE

Criteris d’avaluació Dossier Presentació

1. Selecció i formulació del problema

1.1 Treballa continguts CTM

1.2 Participació i compromís

2. Continguts i objectius.

2.1. Com s’interralacionen els continguts

2.2 Han adquirit certes habilitats i actituds

2.3 Coherència amb els objectius

3. Riquesa competencial

3.1 Reflexió d’allò après: metaaprenentage

3.2. Treball Cooperatiu i responabilitat

3.3. Competències correlacionades

4. Procés d’aprenentage proposat

4.1 Ús de les TIC

4.2 Treball autònom i analític

4.3 Realització de totes les activitats

AVALUACIÓ FORMADORA O FORMATIVA DE L’ALUMNAT Al llarg del procés d’aprenentatge s’inclouen activitats per afavorir que l’alumnat vagi

regulant els obstacles, dificultats i errors. S’ha de dir que ja les mateixes activitats són

l’avaluació formadora, donat que l’objectiu principal d’aquesta experiència és saber

quines variables són les que afecten al creixement d’una planta.



Activitats 1 2 3 4 5 6 7

FASE1. PREPARACIÓ

1. Dissenya el model de l’hort.

2. Disseny i construcció de l’hivernacle

3. Anàlisi d’aigües

4. Anàlisi del sòl/ permeabilitat dels sediments

5. Planter, plantar i recollida de dades

6. Generació d’electricitat mitjançant una bicicleta

FASE 2. PLANTEM I CANVIEM VARIABLES DINS L’HORT.

7. Hipòtesi i deducció

8. Full de seguiment de l’hort

9. Construcció d’una estació meteorològica

10. Mesurem fruits i llavors

FASE 3. ANÀLISI DE DADES I MODELITZACIÓ

11. Anàlisi de dades.

12. Netlogo

13. Dossier

1. Indagació i recerca

2. Treball de camp i experimental

3. Autonomia i autogestió

4. Aprenentatge del model científic

5. Contextualització

6. Cooperació i aprenentatge entre ells.

7. Capacitat d’argumentació



AVALUACIÓ DE L’EXPERIÈNCIA

L’alumne treballa en grups i al final de la unitat ha d’haverhi uns resultats que es posaran en comú entre tots els grups de treball i es posarà de manifest una avaluació cooperativa després de l’anàlisi de resultats mitjançant una rúbrica sobre la presentació dels alumnats

Nom del grup 1 2 3 4 5 6 7 8 9

1. Format i estructura demanat 2. Ús de la llengua 3. He entès allò explicat 4. Ha estat un treball cooperatiu 5. Ús de les TIC 6. Han assolit els objectius 7. Anàlisi de resultats i conclusió 8. Conclusió de la presentació 9. Valoració global del treball



L’HORT ESCOLAR. Disseny, construcció i experimentació ... · L’HORT ESCOLAR. Disseny,...

Documents

Transcript of L’HORT ESCOLAR. Disseny, construcció i experimentació ... · L’HORT ESCOLAR. Disseny,...