L’HORT A L’INSTITUT

Leila El Gsymy 2n-A

Nom en català: Ceba

Nom en castellà: Cebolla

Nom científic: Allium cepa

La ceba pertany a la família de les liliàcies, que agrupa més de 3.000 espècies repartides per gairebé tot el globus, és una planta vivaç, bulbosa, que pot arribar fins a quatre pams d'alçada. El bulb és gran. Les fulles són arrodonides, d'un to verd-blavós, i les flors es disposen en un ram globulós, en forma d'umbel ·. Els fruits de la ceba són diminutes càpsules plenes de llavors fines i negres.

La ceba no és originària del nostre país. Prové d'Àsia, suposadament de la zona compresa entre Palestina i Índia.

G F M A M J JL A S O N D

x

Es planten a la primavera(Abril)

Nom en català: Alls

Nom en castellà: Ajos

Nom científic: Allium sativum

Planta de l’hort el bulb de la qual té una fortaolor molt característica. Es fa servir com a condiment.

L'origen de l'all sembla remuntar-se als països d'Àsia Central, des d'on una de les seves varietats endèmiques, Allium longicuspic, es va propagar cap al Mar Mediterrani. Els primers vestigis que es conserven de la utilització de l'all per al consum o com a medicina natural es remunten al tercer mil · lenni aC, a l'Índia i l'Antic Egipte.

G F M A M J JL A S O N D

X

Es poden plantar quan volem

És una planta perenne de la família de la ceba. Les fulles són planes y fines, fan fins a 30 cm de longitud. Les arrels arriben fàcilment a profunditats de 50 cm o més. El bulb, de pell blanca, forma un cap dibitit en grills que comunament són anomenats dents. Cada cap pot contenir de 6 a 12 dents, cada una dels quals es troba embolicat en una prima pel· lícula de color blanc o vermellós

Nom en català: Enciam

Nom en castellà: Lechuga

Nom científic: Lactuca sativa

Planta anual o bianual, que inicialment forma una roseta de fulles de fins a 20 cm de llarg i que quan floreix forma una inflorescència amb flors blanques i fruit en forma d'aqueniallargat.

L'origen de l'all sembla remuntar-se als països d'Àsia Central, des d'on una de les seves varietats endèmiques, Allium longicuspic, es va propagar cap al Mar Mediterrani. Els primers vestigis que es conserven de la utilització de l'all per al consum o com a medicina natural es remunten al tercer mil · lenni aC, a l'Índia i l'Antic Egipte.

En l'actualitat l'origen de l'enciam no està definit amb seguretat. Alguns autors afirmen que procedeix de l'Índia, altres esmenten que de regions temperades d'Euràsia i Amèrica del Nord. Els botànics no s'han pogut posar d'acord, principalment perquè hi ha la Lactucascariola L.

G F M A M J JL A S O N D

X

A la tardo i a la primavera

Lactuca scariola L. és un antecessor comprovat de les varietats actuals. El problema és que aquesta es troba en estat silvestre en la major part de les zones temperades del món, de manera que determinar quin és el seu origen exacte és complicat. Les varietats cultivades actualment són una hibridació entre espècies diferents.

El cultiu de l'enciam es remunta a 2,500 anys d'antiguitat. Va ser coneguda pels perses, grecs i romans. Els primers enciams de les quals es té referència són les de fulla solta, encara que també se sap que les acogolladas ja eren conegudes a Europa al segle XVI.

Nom en català: Escarola

Nom en castellà: Escarola

Nom científic: Cichorium endivia

La seva arrel és pivotant, curta i amb petites ramificacions. Les seves fulles estan disposades en roseta, desplegades al principi, no arribant a formar mai pella. No obstant això ja hi ha varietats en què les fulles neixen molt atapeïdes i donen lloc a un blanquejamentnatural.

És originària de la India però ja era consumida pels antics egipcis i molt valorada en l'època de les antigues civilitzacions gregues i romana. Al segle XIX va ser introduïda a Amèrica pelseuropeus.

Al s.XIX es va desenvolupar un sistema de cultiuforçat en una cambra climatitzada i fosca per obtenir fulles completament blanques. Aquesttipus de cultiu es coneix com a endívia.

G F M A M J JL A S O N D

X

A prop de la tardo i a la primavera

Rica en potassi, àcid fòlic, ferro, calci, magnesi i antioxidants. Té continguts moderats en vitamines A i B. Els principis amargs la fan indicada per estimular la secreció de la bilis i prevenir els càculs biliars. El contingut en minerals ajuda a prevenir l'osteoporosis. Es consumeix crua en amanides.

Nom en català: Col

Nom en castellà: Col

Nom científic: Brassica oleracea

La varietat silvestre és una planta bianual, de fulles enteres, carnoses i glabres d'un verd glauc, la tija éssemillenyosa i té flors grogues de quatre pètals, fa fruit en síliqua amb diverses llavors. Gràcies al conreu s'han obtingutdiverses varietats de col, amb cabdell o sense i de diferentsformes i mides.

És natural de vàries zones de la costa europea. Jala cultivaven els egipcis cap al 2500a.C. Va ser cultivada a tot Europa durant l’edat mitjana i jas’utilitzava per eliminar la borratxera en èpocadels antics romans.

G F M A M J JL A S O N D

X

Normalment es planten a la tardo o a la primavera.

És molt rica en vitamines, minerals i fibres. Conté molts glucosinolats que prevenen diversos tipusde càncer.

Es consumeix crua, cuita, fermentada, en sucs o amanides. Val la pena aprofitar les fulles exteriors per a fer saltejats de verdures ja que són molt riques en nutrients.

Nom en català: Pèsols

Nom en castellà: Guisantes

Nom científic: Pasium

Planta herbàcia perenne. De tiges de 60 a 250 cm de llargària. Les llavors són consumides per l'home. Es cultiva en terrenystemplats i humits, l'excés de cal i d'humitat li són perjudicials. El pèsol absorveix nitrogen de l'aire per a la seva alimentació, el sòl, doncs, queda enriquit de nitrogen després de ser cultivat. Es recolecta des de maig fins agost. Té un període de creixement de 4 mesos.

És una de les hortalisses més antigues de la cultura europea. S'han trobat restes de pèsols en excavacions arqueològiques de 9000 anysd'antiguitat. Els antics grecs i romans cultivavenel pèsols i el consumien habitualment.

G F M A M J JL A S O N D

X

A la tardo o a la primavera

El pèsol és ric en proteïnes, té un contingutinteressant en vitamina A, C i sals minerals, potassi, ferro, zinc, luteina i àcid fòlic. És l'alimentmés ric en vitamina B1 i té un 5% de fibra.Els nutrients del pèsol són bons pel cor, redueixen el colesterol a la sang, controlen elsnivells de sucre i són rics en antioxidants.