FONSJOAN SOLER

L'hora és arribada de clarificar la politica catalana i de saberamb que compia Catalunya per l'obra magna del seu redreçamentPHIMKHA ÈPOCA N ó4 15 de Desembre del 1947

REDACCIÓ I ADMIftlSTfUCIO:I3t rue au Pardal, Perpignan

Envieu l'import <tt U» subscripcionsi els donatius al

C. C. foetal Montpellier n* 496.26¿••ep Buiria, t8, rue du Pardal,

Perpignan (P^r.-Qr.)

Abonament ner a jOexemp.: (iüfr.^fe^ (Franqueig indult)^^r«M 4« l'«x«mplar i 5 fr..

&ndaMontFtDtfUCIO - OtiWOCRAC>A SOCIALISME

ÒRGAN CENTRAL DEL MOVIMENT SOCIALISTA DE CATALUNYA ^=---

Amb una claretat formal enganyado-ra perquè dUsimnl* ta confusió politi-ca inherent a la doctrina que defensa,Htírlbert Barrera ha pla ' t teJAt darrera-ment, d»?» de les pagine« de lu « IIu-BantUt », una (('legtto que c t ; r tament«us Interessa aclarir Qui ¿a me» « esquerrá * entre el« comunistes, els l l i

^^»«rtarU J els de l'Esquerra t^B Ka evldert t quo, en ICH condicions

prtaents, aquesta cursa a l'esquerrlMueentre ela p a r t î t « catalans que • ns tro-bem impossibilité de donar provesde I« nostra voluntat, risca senzilla-ment d'ésser una ours a a la demagògiaL'amic Barrera reconeixerà que aquestmal — en la historia recent de Catalu-nya — n* ha «ü U t anicanunt patrimo-ni de led òrgan(teacions obreres. fcjo-fcretol si «ns (liera que, quan es tracta«le pr««tsar remets i soluoloraa „squ> r-rilid« », les orgunlt taciun» obrerresJonon — i això d'ençà que van néixer —formules clar"», d estructuració econò-mic» i «e«,lai, amb les quals Uoïn potestar o no d'<*cord, però que existeixen,I en aqueites formules — aolar im-bo—coincideixen K-H dues branque« delmoviment obrer — socialistes 1 lliber-taris — d'ença du l lurs primeres allínaoious doctrinals.

• 1,'A.llanva de la Democràcia Socia-lista — fundada per Bakunin i perPanelli — vol l'abolició completa 1definitiva de le« (-lauses 1 la Igualtateconòmica t sooial del« home«, ferarribar a aqu'-tt e«tut, vol que uls lus-trumeats de producció passin a assotpropietat de la caMectlvitvi í siguinutilitr»ts,«11 b- nelle! c<íl I t c t t u , per lesassociacions industríala i agiicoleb >.

SI programa data 4e 1 *°y l^Ôtí.-liu-* '"Jart >!* VnuTa'vuf i «'»Vu"1ju«, ^ri mo-

viment obrer, gatautitza a l'eaqurrri-tme • dels que es pretenen d esquerra.

i ¿¡liberar l'home de totes les servituds » — formula qne dona Barrera i<|ne és idèntica, .si fio m'equivoco, a ); ,que, proposada per B lum, ligura en 1declaració de principis d« la S.F.I U.-»orné« es possible, pel Moviment obrei,afirmant lea condicions «ociáis i c«c-framlques d kauest» all 'beracio :la so-cialització dels mitjans de predutcio tde üauvi .

1 coin que IL·ribert Barrera no ensen proposa cap a ï l l a , n i aec< pta aques-tes li diem que toies les (rases, i i id l t · -outLbleuient b r i l l an t s , sobre les ¿tntesl,ncCíMArif*, no fa ' ) me» que recobr i - ¡»o«iifusio Id jo lOt f i ca de l esquerrisacpetlt-burge* dépassât J A arreu , 'Kuro-pa, 1 de la qual ta intel · l igència d<Barter» merci« *l'ibt»rar-sc.

• «»I centrad i a ix í la discussió -- deli-

mitant els c unni —, a f .u iyem-nuH a dirque trobem ivalnii nt Iu te re^antiss'rnaaquesta p ru ï j a d'eiquerri.srue socUlit-xant — o mes i tot — que, dea d.> ítalgun lempa. et> manifes t» dt-a de leâpagines de U t Humani ta t» t'oreupruDfr el» articles ;'» Víctor Torre«,ara és el d'en lUr re i a al qual , no en

^^btem — en »egulran d'altres, l'otser^9n preconitzador» d'un possible partit

liberal r epub l i cans 'r>U yeran d aqu» sti «teres i lur^n remai car jue I estructu-ra social-catalana eu la present con-juntura histérica, justificaria l 'exiBlèn-«la d'asjueat partit, deixant al MovimentObrer l'expressió social i politica delea propies reivindicacions. Al nostreentendre aquestes posicions ideologi.quês dintre de l Ksquo i ra . no poden ja« enganyar a ningú », si se'na permetl'expressió. L es cose-) hau quedat prouclaros eu el t e r reny de 1-s realiUacionfegovernaui«(iU!t>, ( > u i x que du i ani cincanys de noveri!, l Y s q u e i r i me p-til-bungétt ha estui iucapxr u'enceiar tansola les reformes économiques que ajavagament jiruine*. real , tzar , l 'ai tit dela barreja ban eia ideologica, ni sucia-lista ni Ila-era I, i requerra — en con

^te amb,c l nom mode rn— sofreixlalment una crisi de conscience

ïtel.Uctual, expressada— amb aquesuarticles que comentem — pels bcoto-sm<to joves 1 meo i u to resa d n is d ' n q u f e :partit. Ks únicament un esfut^ do cíariflcacio d aquesta c r I.s i el que i i . teni-tem noaaitren amb aquest« uiou.

Quines sou, exactament, les cri t iquí.-qne fa Barrera al Moviment obrei ,per acusar-lo de poo i esquémaU • :

Ja Veiem que no en serios, pel quetoca als llibertaris, acusar-los, sua/*-riament, de simple moviment de defei -sa ectnomvca i de quist religiós, 1 queés ju«t parlar U'm.a coucepcio genera)del Mcviment Obrer, en quant a IVstruotoracio de 1* f u t u r a soen lat .-oci«-llata. De lea diferencies da tonde«..jadlBtre d'aquest moviment, naaaudes de

l Obrer l r! • • - ' i n v i l e n t i h bobf i : t l .s mi t jans aemprar, en pararem després, ni 6s ne-cessari .

Barrera d i u : I / c ro r iomia « marxista 0augmenta la producció. Totes les ex-periències cuc . f i rmen el superior rendímr-nt de l 'economia « l l i u re ».

Nosaltres diem :1 — L'nxpcrtencia economica i social,

el que demostra des de fa prop de 30anys en qne, on l'etapa actual de lasocietat, l'economia « l l iure » — és a

f?

noiuiü.s progressa leni l» guerra u pre-parant se per a la guerra. Barrera potdonar un cop d'ull a les estadístiques,si vol conf i rmar el que 11 diem.

2. — Es absolutament erroni afirma^que les experiències feus tins ara d'e-conomia no capitalista ha résultat unfracas den del puntele vista del desen-volupament de la prodúcelo. Suposemque-, amb aquesta afirmació, Darrera esfa portantveu de la campanya que,contra le» nacionalitzacions, s'hnn

per Josep P ALL ACH \

di r , l 'economia capitalista, car ésaquesta la que d< fensa la < Humanitat *— condueix a crisis organiques de so.breprodijccio, amb milions de parats }i amb les guerres imperialistes que ennon consequência.

Concretament , cu la present situatilohistórica, la f l l iure 0 apropiació delsmi t jans de prodrcoio pelH trusts i pelsmonop 1 s ftt-eiamec.t concentrats, hacessat de j u g a - u n paper progressiu f nen l 'esforç de la p-«duocio. L'economiacapitalista ac tu? ' 'nent és una eoonemia en la qu- t l l 'index de produeelo

ui>oi-i ja la alguns temps a França i aAnglaterra.

Les nacionalitzacions, que no sor:una mesura socialista en tant que Im-pliquen l 'enqu:idramsnt de les realitatsEconomiques dintre rffel marc de fron-teres estretes en l'actual moment euro-peu, i qae tampoc, pel mode de gestióactual, son plenament acceptades perImportant« sectors del socialisme, si-gnifiquen pero, f u t r e a l t re» coses unImportant esfory del moviment «brerper alliberar la nació del poder de lesoligarquies financeres. I es en funció

d..q..cu. iatoai quo ei »ooiauame le>defensa avui i és paftldarl d'aprofondir-'ca i de projectar-les en aquesta dobl<direcció d'internaotonalltzacio i de d<mocràcia.

La gestió e onon.¡,ic* de les naciona-litzacions — pree*aamei,t perquè h «sou — no pot Jutjal ae relativament a l^riateixos criteris amb els quals horr<jutja les empres'-s capitalistes Les nacionalitzaciona s'insereixen en el complexe general econòmic de la naciósotmès a la diroccio de l'e&tat. Es enfunció d'aquesta totalitat dirigida qurcal criticar, en tot cas, la gestió finan-cera. I és tinçuent present airo quepodem dir que el Jeficit dels carbonsfrancesos, per exemple, era produit finsara per la necessitat de no augmentatels preus de venda d'una materia pri-mera indispensablerer a la produccióindustrial i el carbó. L'estat, tinguempresent una conjuntura economica determinada i els Interessos que ell podia considerar apremiarits, pot perfec-tament acceptar i cobrir el dèficit pro-duït per la seva accio de fixació deD reu s. les igualment en relació ambtota una altra conjuntura que l'estat

(Segueix pàgina 4)

C. N. D. C- A. N. F. D.

Declaració del Comitè Permanent de la Democràcia Catalana(Delegació de l'interior) 9

AA

I ) . C

»fis,'H'·· ca!«'un* «vvUat-r—* . • » - « , - • • —primers del passai mes d'Agost, el ('.. 1'.

, orbili is me que, a l'Interior de Cai.uli*iiy¿>Lütfrupa la lohditall dels paitits ('emocràUcs —-menys rivsquei'ra Cfiu1 cregué CUII\IQ lient separar-se'n' i !>e> dues centrals sindicais, acorda en-viar a Franca, In Delegació qui' avui l'a publicàla pi e^pi'l nula explicativa de la se. v a gestió.

La missió d'aquesta Delegació era doble :d'una banda, precisar la posició <% la Resis-tència Catalana de cara a là conjuntura politjieàespanyola, ie:nojíuda per la inicia iva de J'ritela,t de í u l t r a , entaular de nou, :es . e^ociacions per-t i n e n t s ami. els partits i orj>a¡ , i it/-ación s de l'exiJ|,uns arri: iar a creu M a l 'Kxle |j *, !'• truamsined i i i M al catalana q.:e, di j}erl'ei%l,a i f !(B i tu i i cacioami. r inlerior , ie¡)r^:C e. la causa de (.alaii.il.nyai «le'eiisi's en lot niiuu.« it '-'Is n!:.-,t;res di\'i;s anihla màxima eficàcia.

La primera part de la nostra acciò s'acomplisense inlrel)j i ,vc>. Comunica e m oficialment a lacomissió del P. S. O. E. (|ue eì C. P. C. i)., d'aœi-aamb la posidó lixadiï ja molt anteriorment, creuque la solució dei problema espanyol pol Iralrtar-M' entorn de l e> su^e'ò.icies leles per Franca,

Aui·lalerra i els Ks'lals Uni t s en la nota lri|)ar-l i l a de Mare <¡e! l í ) t ( i . KI C. P. 1). C. alïnn-.i ])erô,ben claraméal, ([lie cu a(p¡e¡la si tuació provisio-nal de Govern qiu' restable xi les «íaraialies d'e-nr>erà l iq i ;e - i i lac i la cxinstilla popular, (Attain-»iva l ia de lenir- lu la propia e«lruclura política :le ; e.Urci'OUs a Catalunya les ha cie fer uin Go-vern provisional català'

l^iusTnuiiU le em conci'x^r als politics espa»;iyolstx>m bo hem lei sempre ei fes entrevistes tùnh

giuk\s amb els ( fe l 'Interior (|ue la posició ge-neral del C. P. 1). ( ' . ile cara al futur estat e;pa-n \o l era nelaimijil tedie .'al is ta, i' ( jue q u anse voloí.mppomls a l la r<í abast hauria de donar satis-l'iv.-ció a aquesta a l t ra reivindicació catalana.

ífêSífíA$frBffei• Aeriti, -'A—CCffittiîÇSr**^^«^^J douantnnias compte de la gravetat que, ien

aquests moments, tindria ujiia (fivisió aels catfa-lativs -- començarem les iniegocíacioiïs amb els par-tits catalans exiliíitisi a fi \Tarribar a uns puiaÜsde coincidència que ons permetessin, reeixir ple-nament en el segon aspeóle del mandat que por-lavem de l'Interior.

La qüestió fonamental era, evidentment. Ten-tesa emb l'EsífUL-rra, únic partit democràtic queno ])c'i'lany al C. P. 1). C. (els comuüiistes no sónun pariu democràtic) i aquesta (juestió plantejavala de les relacions del C. P. D. C. amb ei doverlide ta (¡eneralatat. Gom tothom sap, l'Esquerras'havia retirat de l'organismo d'unitat ^e l'I¡ntje-rior. [Cerque aífuest s'ha^'ia negat a iBJonèixcríi 'actual Govern de la Genenalilat* oqnstituJLt ja l'adus anys sentie co,istillar ningú cìe Catalunya, n)ilan vsols la propia Esquerra.

Creia la Delegació que l'evolució de la situa-ció iniernackii.mi, igual que la de Flnteriior, oi'e-ria les bases d un acord general, tell possible inecessària la constitució d'un. nou ti o verni que,representés els partits í organiteacioinis uenocifi-lics ; o b é — - s i és creia millor - fent f jue aquestacord és concretés entomi d'un Consci V Nacionalúnic. integrant entorn seu tot l'esforç polític isocial de Catalunya.

En compte doncs de crear a l'exterior l'orga-nisme que ens represcjiíés, escindint SolidaritatCatalana, com ha intentati 1er. l'Esquerra amb elC. X. 1). C., la Delegació va preferir nejociaramb l'esment al organisme directament. A nosal-tres no ens feia nes que 1 eulesa general oalalanaés l'es a l'entorn d'un« o al t ros, dels % dintre odels de fora. Xo és ])er nrvsaltres una qüestió UL>|)redomini ; el que volem és qup aquesta es facii per això ens compronr.'liein a silenciar les '!io,s-

(Segueix pà-gina .)

qditotici(

Repetim-ho : C a t a l u n y a ha de tenir una política nacional i no una política de

partit i menys encara la política centrípeta d'un partit — digui's majoritari ominor i ta r i — al qual , fent tota mena de concessions, sempre haurem de conside-rar una par t o una fracció de Ca ta lunya . Des de la seva eclosió, el MovimentSocialista s'aferra a aquest principi axiomàtic : la nació en plena llibertat i so-birania pot lliurar-se al joc dels parti ts i resoldre democràticament els seus pro-blemes ideologies i socials ,• la nació oprimida ha de tenir, per damunt de tot,l'obsessió del seu alliberament ifcls seus òrgans representatius han de nodrir-sede totes les llavors i de tots els components de la massa vital heterogènia deseu poble.

Per lleialtat a la Pàtria oprimida el Moviment Socialista ha treballat amb ar-didesa en tota obra genuïnament catalana, vingui d'on vingui, i de faisó corat-josa i abnegada en l'aplegament de les forces de l'alliberació Ha seguit fidelmentel siííne de la un i t a t i ha iniciat o cooperat a tota acció que pogués propiciar-lao enfortir-la, el mateix a l'anterior que a l 'exterior. Ha tingut un lloc destacaten el Consell Nacional de la Democràcia Catalana, sempre en recerca de les for-mules conciliatorios que poguessin convertir aquestes empreses coratjoses iabnegades en instruments efectius de l'aplegament orgànic de tots els catalans.En aquest tímid assaig d'assemblea nacional que ha estat Solidaritat Catalana aFrança, el Moviment Socialista, al costat d'altres fraccions ca ta lanes , ha fet totsels equil ibris i totes les concessions possibles per tal d'esgotar Its possibilitatsd'entesa, per tal de trobar la formula miraculosa que pogués satisfer tots elspartits, àdhuc aquells que es consideren els hereus indiscutibl ts de Catalunya.Més o menys directament, en el si del Govern de Cata lunya, el nostre Movimentha fet arribar el seu esperit conciliador, construct iu, per tal d'arribar a aquestasíntesi nacional que Catalunya necessita com a guiatge i com norma per a man-tenir la seva personalitat en aquestes hores tràgiques.

En els sectors, mes sensibles i conscients de l 'opinió catalana el Moviment So-cialista ha trobat una resposta cordial i un eco d'encoratjament. Tothom sap queno ens mouen ambicions de poder o de privilegi. El privilegi d'avui és el lloc demés sacrifici. Les hegemonies partidistes en aquestes hores són tristos delirisd'alienats. En la massa catalana, la nostra joventut, la nostra empenta, í po-dríem afegir l 'oportu^iitat del nostre adveniment, han trobat una recepció esti-mulan t que es manifesta en la creixença constant dels nostres quadres, sobretot

dintre de Cata lunya on cada dia guanyem en extensió i en qual i ta t .Es el premi a l'acció fervorosa i desinteressada i la prova mil lor de que la

sensibi l i ta t catalana, terriblement afeblida per la dura repressió, ni s'esgota nies mor. L'emulació ens portarà molt més enllà fins a desvetllar en les essènciesdel nostre poble màrtir , la gloriosa vigoria ancestral i l 'amor mai desmentit delscatalans per la l l iber ta t . Som en l ' avui i en el demà de Cata lunya , i tenim l'es-perança de que la nostra constància, el nostre optimisme i la nostra lleialtatacabaran per convèncer els més recalcitrants i que tindrem el goig de veurealgun dia un poble agermanat i digne complint el seu deure històric i trascen-dental

No voldriem excitar recels ni gelosies en aquells que han d'ésser necessàriament els nostres aliats en la l lu i ta contra el furor genocida dels enemics de laterra catalana i en l'obra apassionada del nostre redreçament nacional. Que nin-gú no confongui el nostre impuls combatiu amb les petites i ridícules ambicionsque a altres agullonen. De bon grat deixarem als altres la collita dels avantatgesmater ia l s del triomf. No en tenim cap pena, bino al contrari , un goig sincer,que Esquerra Republicana de Catalunya, en el seu darrer Ple de Montpeller ha-gi adoptat les resolucions polítiques que nosaltres hem vingut defensant des de

„llfttt^involar«\¿\ .<ì« lr»_»»i<»*^ *r~M»»rti' u «t«l ,; da mev^ J* t'»'·l'* ' ì'*^>-j--^i.~«l»- !'.*. . .- -.^.MA.. ..

de les Nacions Unides del i2 de desembre del mateix any . No reivindiquem capprimacia ni cap monopoli Estem contents de trobar-nos per la mateixe rutaamb lotes les forces de l 'al l iberació catalana.

Pero si no ens mouen competències de cleda o de parroquia, ni regategem aningú el dret de postular les preferències de l'opinió, tampoc podem acceptar captracte de protecció ni el rol de parents pobres' La ruta é.- ampla i hi ha lloc pertots, par t icularment per nosaltres que ens l 'hem guanyat a pols. La nostra visiógenerosa de l'estorç com d no ens p r i v a , sinó que ens obliga, a demanar la clari-ficació de la política c a t a l a n a . Si no vo lum privilegis per nosaltres, tampoc nopodem censentir que altres se'ls a t r ibueixin g ra tu i t amcn t . Per això hem proposatla celebració d 'una Conferència Nacional Cata lana en la qua l amb el concensus detots els parti ts genuinarmnt ra ia lans es fixessin les línies generals de la políticanacional de C a t a l u n y a , lis diu que es vol superar el provincianisme que s'hapract ical f ins a ra . Molt bé Ln la llarga l l i s t a de minis t res del« successius go-verns de la República no hi figura pas el nom de cap socialista català. No és pro-bable que caiguem en pecat de provincianisme. Tenim la visió d'una Catalunyaintegral, pol í t icament l l i u r e i suficient que pot cooperar en una solida organitza-ció pen insu la r però que no ha de lornir components solubles a una organitzacióde direcció totalment aliena al nostre sen t i t nacional. Aquesta idea que per algunsno és encara comprensible a r r ibarà a imposar-se parque , malgrat les persecu-cions, Ca ta lunya ha adqu i r i t prou maduresa per a conèixer el camí de la sevaindependència com a poble responsable i o>m a consciència col lectiva discernent.

L'hora és arribada de clarif icar la polí t ica ca ta lana i de saber amb que comptaCata lunya per l 'obra magna del seu redreçament . Fora dolorós que les forces ca-ta lanes s'escindissin amb p icab- i ra l les b izan t ines i petites maniobres de rerabo-tiga. No ho (ora tant si de l'esqueix pogués sortir-ne un rebrot de joventut isani ta t que tingués garanties dt- p t r v i n d r t j . Encara s'és a temps a fer de.- les ins-t i tucions sorgides de! regim au tonòmic una jus ta concreció nacional i del signepresidencial de la Gene ra l i t a t r e s t au rada un guiaipe l l uminós per d a m u n t delsinteicssos de par t i t . La personal i ta t del Presidem l i l a resta, per ara, una ga-rantia Però *'arriba a perdre la l l içó de la c r u e n t a derrota, de l'afrontosa servi-tud i de l ' amargura de l ' ex i l i , cl Moviment Socialista de C a t a l u n y a no vacil·laràa prendre el lloc de responsabil i ta t i de vanguardia en la conducció de les forcescombatives del recobrament de la Pàtria i de la conquesta de la l l iber ta t i elprogrés social de tots els sius fills.

Interessants declaracions de Prieto á « Excelsior » de Mèxic'Copioni (lo[ pr r ¡o<l ¡c mrxic,;V

l)e:sj)ucs de hablar en Fundíafn . i clemeuio-; maiiárípiicos cs-panole->. muy i eprese i l a t i vosy .-.ufincníeniejile antori/ados .Ir.dalccU) Prieto confi.) ayer ae;!e redactor, en forma e.vdu-siva. que iu> se lia llegado a|) :clo alguno con I a mira co-man de derrocar el regime:!t'r i nqu i s l a ; que en esas co<¿i-\ (N sacióles regi.>tráron:ve c - j i i a - -ci lencias y (liscrei)anc.iais másacuerdos (jine diseiicioues y(|i e tale; primeros contactosal>ren amplio margen a ne-gociaciones pos'e. iores (pie pue-den ser decisivas .

Circunstancias de orde i fa-miliar — la enfermedad ^ SAI

hijo Luis obligaron al polí-tico español a anticipar su re-greso a APéxico, a donile no se

pix>i>onía volver por ahora, ya in te r rumpi r las ge>tiuiu-s que«con re-¡pecio al problema jx)li-tico peninsular le llevarotn aEuropa hace lixîs meses y me-dio. El maries j or la noche salióde París ; el miércoles eslabaen Chicago y, el jueves, a lasocbo de la noche, llegaba aBal buen a.

Acerca de mis gestionesse han fantaseado mucho onel Viejo Conliruinte y ahoraveo que tales fantasías hanrepercutid-) ; n América — nosdice el xeAor Prieto cuando lehablamos de sus trabajos po-líticos en Fracia v G ran Bre-

taña.Nos revela yue ha hablado

con ciernen Ix» monárquicosmuy rein-eseiitalivos y sufi-

cientemente autorizados . Siaules declaró'(j uè no aceptaríaconversaciones com dichos ele-mentos, fue porque su criterio,expresado públicamente, no ibaa variar en lo privado, y por-que, además, para negociar, ca-recía de autoridad, por no os-tentar representación alguna.Sin embargo, la Asamblea deAgrupaciones Socialistas en elExilio, reunida en Toulouse, leatribuyó esa potestad y, ya in-vestido de ella, aceptó, y « hastadiría que provoqué » contactoscon los elementos monárquicos.

— Pació no hay xüjnguno

nos dice luego de una pausa.— Todo se ha reducido a am-plísimos cambios de impresio-nes, ere aluados con la miracomún de derrocar al régi-men franquista. EIÍI talescambios de impresiones hanocurrido coincidencias y Dis-crepancias, y, al calibrar-las,me atrevo a decir que las pri-meras son mayores que lasseguJidas. En 'resumem, estosprimeros contactos, por el re-sultado habido, abren ampliomargen a negociaciounes pos-teriores, que puedei ser de-cisivas... »Tocamos el lema de la polí-

tica internaciootnal, en relacióneon el problema español, ynuestro entrevistado unos dice

que las dos canciik'.'ías de Eu-ropa más interesadas eu Es-paña Inglaterra y Francia —,conocen ahora de manera claray directa, sin posibilidad <¡e e-quívooos, por haberles sid > ex-puestos, -primero oralmente ydespués por escrito, los pensa-mientos del Partido SocialistaObrero y de los adidos °.>1 in-fante don Jua¡n.

A ambas representai'! ones,después de habérsenos op¡:>, senos pidió (pie, cada una j-or sulado, redactáramos un n.emo-rándum expositivo de las coin-cidencias y discrepancias y que,en cu ajilo a éstas, cada cual ex-pusiese los fundamentos ('e las

Spfí'ieix página 2)

ENDAVANT

1%T ^ TP JPT* CSL T "* tf"> Ü/W* 1%T 1FW* /Jt T3t T €3J. M ^L^V .M. ^E^ i ^^B JH. ^L f ^L- F JMPL L >KZ^ A^H ^L ^E^ L Ermi -M. ^^FIHH ilHBB . ^^VVHB^^^ 'B^BBB Bi BB^^Mi BB ^H^m^^^^ MHMHBÍ ^^HHHB^M ^^^BMM^^^^ HBHwBTHMBMB MBPBBBBBB l MM ^HBBB VBHHB HH^H MM^HB ÍMI^MVI ^BBBi VBHHB iRHHBlBr

€€ LA OVA ETAPA »Hi ha moltes maneres de contes-

tar els exabruptes i a vegades lamanera mes elegant de totes és nocoDtestar-loi. Pero eos cal distin-gir i establir les degudes propor-cions. Esquerra Republ icana deCatalunya està integrada per gentrespectable i aquesta gent i el par-tit mateix ens mereixi'n tota menade consideracions. Hi ha coses queno lliguen, però. El Secretari ge-neral d'Esquerra Republicana om-plena una part considerable deldarrer mumero de La Humanitat iel seu llenguatge contrasta amb lacorrecció i bon to de l'editorial iàdhuc amb la resta del periòdic.Perquè ? No ho sab^m. Però l 'amfi-bologia del seu kilomètric articlesobre « La nova etapa » i la grolle-ria emprada en la « Lletra a Soli-daritat Catalana » comprometen al'Esquerra car és de suposar que elSecretari general té a lguna a u t o r i -tat per a parlar en nom del part i t .Tot amb tot, costa de creure queon partit de prestigi .vulgui fer sesolidari de les elucubracions i elsexabruptes que s'han acudit al seuSecretari general.

Els escrits que comentem sonmolt llargs i fer-ne una exegesi requpriria un volum. De tant en tanthi ha afirmacions contundents comaquesta . « L'Esquerra diu avui,amb tota fermesa, que ja n 'hi haprou d'aquesta politica, si de poli-tica pot quallflcar-se. » « Poquescoses es faran a Ca ta lunya i a l'exilisense comptar amb el suport del'Esquerra. » Bé, bé. Per moltsanys 1

El que no sabíem és que formés-sim part d 'un Govern de « persona-litats ». E* veritat que el nostrecompany Serra i Moret, ant ic socia-lista català, forma part del Governde Cata lunya, però el MovimentSocialista no ha estat mai invi ta t aforranr-ne part, ni mai no hem es-perat — ni riesi t jat - aquest Convit..I pensàvem que teniem el dret d'o-pinar sobre la const i tuc ió del Go-vern sense o f r n d r e al President nia Esquerra Republ icana . E« veu queno I es diu que « el Moviment SoCiartixta-dsthrt.yter^ya.jjua a!* -UCAScomençimfnts donà cerla esperança a diversos sectors de casanostra, malgrat la incorporació deTelis elements socialistes, va cairntpoc a poc dintre una òrbita J'ncti-vitats que ja foren representades aCatalunya en altres temps i que totfeia preveure que no tornarien arebrotar. » Deu esser per això que« Esquerra Republicana de Catalu-aya en el seu Ple ha pres acordsprecisos que es faran conèixer alPresident de la Generali tat i a l'opi-nio catalana una vegada hagin es-tat aprovats pels companys que noes troben a França. »

Al Secretari d Esquerra Republ i -cana li ha escapat una cosa que, siés veritat, es molt greu. Perquè hade fer conèixer els seus acords pre-citos al President de la Generali tat?Que n'ha de fer el President ? Hade complir-los ? Vet aci el que espreguntarà tothom que llegeixi elfamós article del Secretari general.Desitjaríem no involucrar en aquestpetit afer la figura i l 'autoritat res-pectable del President. Pero, nosom nosaltres qui ho fa. Es el Se-cretari general de l 'Esquerra, és ellel que situa al President com elmandatari del partit. Veinm si algúens aclarirà aquest punt i podremsostreure la primera autori tat deCatalunya de tan perillos interdicte.

**••»Altrament, no vokm que resi per

sosaltres allo de l ' ag lu t inac io delsque senten animadversió per Es-querra Republicana. Si es tractad'ofegar « neguits partidistes » id'establir « una vera concòrdia en-tre ela catalans », tolhom sap quesabem ocupar el nostre lloc i finscarregar-nos de paciència quans'apliquen expedients dilatons pertal de matar els idealistes per can-sament. Amb els companys delegat»del Comitè Permanent de la Demo-cràcia Catalana com atmis amb elsdelegats del Consell Nacional, bemacceptat tots els t e rmin i s , tots elsajornaments, per tal de trobar « elpunt dolç » dels representants de1 Esquerra, gelosos de conservaruna hegemonia que s'han ad jud ica tell» mateixos i q u e i a tolerància delsdemés comporta més o menys pa-triòticament.

Es clar que Ica coses no d u r e n

sempre i el joc d 'avantatge té elsseus límits i també, els seus pe-rills. Tenir amics quan se'ls neces-sita i deixar-los quan hom se n'haservit és una comoditat que nosempre aurt a bon preu. EsquerraRepublicana va separar-se del C.N.D.C., però el C .N.D.C. no es vapas morir de l'ensurt i encara soi-gueix vivint, i l 'Esquerra s'ha que-dat sola, tan sola que ha hagutd'inventar una m<*na d'Estat Catalàper a que li fes compania. Si fa laprova a França probablement liprovarà tant com li ha'provat a Ca-talunya.

No son consells el que nosaltresvolem donar a l'Esquerra, sinó pro-ves d'amistat. El que deia el mani-fest publicat perla Delegació a l'exterior del Comitè Permanent de laDemocràcia Catalana, que publi-quem en aquest mateix numero,era rigurosament cert i demostravaque el Secretari general de l'Es-querra s havia valgut de tots elaardits i expedients per anu l lar launanimitat creada a Solidaritat Ca-talana entorn de les propostes dela ponència. Mancant d'arguments,va optar per lu dilació. Ela delegatsdel C.P.D C. no es divideixen enbons i dolents, es mantenen frater-nalment d'acord i tots son igual-ment dignes de tractar arnb l'Es-

querra i Solidaritat Catalana. Eldesig d'entendre's amb l Eáquerrai de respectar totes les seves prero-gatives és una prova fd'arnistat inosaltres n'hem estat sempre par-tidaris. L'unicfr-cosa que demanemés una justa i slucora reciprocitat.

*•*•*

El Secretari General d'EsquerraRepublicana éa »'imponderable se-nyor Josep Tarradellas, el qual,segons proclama el senyor SolàCañizares, és el més gran políticde Catalunya i d'Espanya. Nosaltres

, som els primers de valorar aquestagemma uuica i ens dol* d e veureque perd brill quan escriu l i teraturade mal gust couí la « Lletra a Soli-daritat Catalana ». En ella adulavanament el delegat del Fronf.Na-cional i de la C.N.T. per tal d'iso-lar el delegat del Moviment Socia-lista —- els tres representants;! delComitè Permanent de la Democrà-cia Catalana a França. Li diu * ex-poumista molHconegut en lea co-marques empordaneses per les se-ves incontrolades activitats duran tla guerra . Aclarirem que es tractadel nostre estimat company JosepPallach, molt conegut, es cert, peròno pas pels titois quo li atribueixel senyor Tarradellns. Esser ex-puomista no és cap deshonor, ïquant a les activitatg incontrolades

basta dir que, en començar la guer-ra, Pallach tenia quinze anys i nopodia loiiir activitats da cap mena

Aquest sol detall posa en evidèneia la valor de les assercions delsenyor ïarradellas que no té escrú-pols en ent intar la dignitat d 'unjove que s'ha fet un nom i un pres-tigi pel seu talent i per la seva ge-nerosa actuació en la lluita perl 'alliberament ; del nostre poble.Això sol és un pecat capital que si elfes el senyor Tarradellas no tindriaimportància , però que fet 'pel Secre-tari general a'Esquerra Republicanaté una gravetat que cus dol moltde rucnarcar. Que vol que li contes-tem el senyor ïarradellas? Vol quecomencem urm'Jletania que no tiu-tria fi? No hem vingut a la palestr»a íer aquesta feina ingrata i a matar l'estona treient els drapeta alsol per molta raó que tinguem i permolt, ple que t inguem el pap de tis-tets de mal gust. Som'oci per a dira Esquerra Republicona que somels seus amics i quoi e n f » trobaràdisposata a tots eln^acrificis per laconcòrdia i la un i tn t de les forcescatalanes, àdhuc el sacrifici de callari no fer mal q u a n ens fora tan fàci lde fer-ne i quan estaria justificatde fer-ne. Si aixo"'no :valgués , nofórem nosaltres sols, sinó Catalunyala que en pat i r ia .

LES DECLARACIONS DE PRIETO (Ve de la pàgina 1)

mismas » . Pero, además, el se-ñor Prieto ha enviado el memo-rándum que sintetiza el criteriode su partido, al Departement»de Estado de Washington.

Don Indalecio Prieto ootn-cluye el capítulo con esta fra-se ca e^órica : « Como antesdigo, el i ahuilado o,e las en-trevistas no cierra ningún ca-mino, sino que, por el oouitra-rio, los abre para una posibleavenencia, a la que todaviano se ha llegado » .Renuncia a exteinderua más

sobre este parlicular, porquecualquiera indisaecißn Jpodrrjiser dañosa pára les fines qué : •persiguen. Salió de Francia elmaries 28, sin podar esperar lallegada de otro de los miembrosde la comisión socialista, TrifónGómez, quien ha debido °e:iiin-barcar el ultime jueves en l'Ha-vre, procedente c'a Washington..

El señor Trifón Gómez y elseñor Antonio Pérez, este últimorep resen lante de los socialislasdel interior de España, comen-zaron a celebrar coní'ereinciascon las colectividades republi-canas que se muestran dispues-tas a tratar con Los socialistas.Son éstas : la GonfederacióknNacional del Trabajo, ei ParlidoSindicalista, Movimiento Socia-lista de Cataluña, Esquerra Re-publicana de Cataluña, y UniónDemocrática Catalana ; amén,claro es, de la Unión Gemeraide Trabajadores. Hasta ahoracontestaron inegati v amenté alllamamiento el Partido Fede-ral y Acción Nacionalista Vas-ca, « entidades de escasísimafuerza » . El Partido Naciona-lista Vasco está esperando re-cibir respuesta de sus órganosdel interior, y en cuanto a Iz-quierda Republicana y UnióniRepublicana -— partidos nacio-nales —, « vienqn m an teniéndo-se en absoluto silencio, sin ha-ber siquiera acusado recibo anuestra comunicació/n enviándo-les el llamamiento. Acaso a-guarden ambas a reunirse qncongreso para responder.

— Lo más lamentable entrelos republicanos —- dice el vseñorPrieto —, aun advirtiéndose onellos reacciones favorables a latesis socialista en pro ds una so-lución traiisacciooal, es la len-tilud con que van- acomodán-dose a las realidades, pues lossucesos marchan más de prisa.Debido a este contraste ¿a per-dió la favorabilísima coyunturade 1915, cuando, al terminar laguerra mundial, se preveía ge-neralmente que urna coni anuen-cia immediala de la victoria delos aliados sería el derrocamien-to de Franco. Y ahora puededarse el caso de que, si caeFranco, por su insostenible si-tuación económico -financiera,no esté presto el instrumento desustitución bajo la forma que

propusieron Estados Unidos,Francia y Gran Bretaña, qn sunota con j mata del 4 de marzode 1946, forma posteriormentesuscrita el 12 de diciembre <%!mismo año por la Asamblea deles Naciones Unidas.

Cree el señor Pristo que si lasCortes españolas se hubieíjn re-unido, era probable obtener deellas, « a pesar de ciertas in-transigencias dañosas », un a-cuerdo acoplado a la aspiracióninlernaciqnal que se manifestóen las dos fechas citadlas. Perono hay espei-anza de que lasCortes aff. r^^^l)|[j|ni*'''tniiii r^'n-vóoadas nái'íi T ¿A Je noviem-

j*

b re en Francia, oí gobierno d«Albornoz acaba de decretar elaplazamiento indefinido, a cau-sa de que ésta — y así se deducodel anuncio oficioso — mo puedecelebrarse en aquel país con lasnecesarias condicioinios de efi-cacia, solemnidad y prestigio.« Tan indispeinsables requisitospodían y puedan conseguirse 1:1Mjéxioo, como se consiguierofnen las sesiones parlamentaria«de entonces, 'por estar aquí pla-namente reconocidas las insli-luciones republicanas ; pero elaclual Gobierno español, delmismo modo que e 1 anterior, seobslinó en que el Parlameuitose congregara en Fra-.iciia, a pe-sar de que allí nuestras insti-tuciones no estám reconocidas, ysólo toleradas algunas de ellas.

eneontráinjdo*» ahora con la im-poisbilidad de que en Franciase reúna el Congreso, y anotán-dose así un fracaso que nos hie-re a todas, pero a él muy par-ticularmente, y que habría sidofácil evitar » .

Va concluyendo la plática.Pero aun deseamos conocer elpunto de vista internacional.

— Mfi impresión — nos dice elseñor Prieto --, después de ha-ber hablado con los jefes de lascancillerías francesa y británica,y con otras personalidades polí-ticas muy relevantes, de ambos4^a|iSes, es que ¿u¡entras n^jaosjíon'gárftfS de acuerdo totlos loeelementos antifranquistas, conexclusión, claro «:s, d«? aquellosque representan íindencias to-talitarias, se hará muy poco,por no decir nada, para ayudar

' desde el extflMor a concluir conel oprobio que para "España ypara el mundo significa el régi-men de Franco.

« Ese acuerdo está logradodentro de España, aunque allí,el sislema de terror imperanteno quepa exteriorizarlo. Sin em-bargo, el acuerdo no existe, co-mo antes se apunto, ein la emi-gración. Consiguientemente asésta, con sus absurdas divergen-cias, quien está obstruyendo lasolución que nuestras gctmles (.'»España ansian a cosía de cualesquiera sacrificios personales ypolíticos » .

Termòmetre ElectoralFrança. — Malgrat l'onada que ha envait' les gran*

viles de França i ha donat un triomf aparent alpartii del General de Gaulle, intitulât Rassemblement duPeuple Français (R.P.F.), les xifres définitives die l«s elec-cions municipals celebradas e,l 19 i 26 d'octubre darrer, hanestat molt encoratjadores pel Partit Socialista Francès (S.F.I.O.), que ha vist augmentar e N seus electius electorals < i einombre dels seus repiosenlauits en les comunes indice..». Va-gis, sinó, les següents xifres :

Consellers sortints Consellers entrants |S. F. I. O.ComunistesM. R. P.R. P. F.Rad. Soc.

58.040 13,3°/° • B5.518 14.5°/° ^36.517 8,1°/" 30.503 (5, lo/o31.095 7,8°/° 11.413 «,8«/°

39.396 8,4°/°78.544 18,0°/° . 95.947 20,5"/°

Com podem veure, fora de les grans ciutats i especialmenta Paris —on la vaga dels transports feta la setmana de loseleccions va portar milers de vots a la reacció—el R. P. F.va tenir un èxit moll limitjat!. Els perdedors alxsoluts lian estatels comunistes els quals han perdut más del 80 per cent delsajuntaments que cotntrulaveu.

Dinamarca. — Els social-dé môcraîes de Dinamaro; acabeude recuperar el lloc i'e primer, parut nacional que liia'iai per-dut en les eleccions ü» 1945. Kn les eleccions de 12 <'oclubrflhan passat de 48 »a 57 diputats i els comunistes de; Itf a 9, osigui que el que han perdut cls comunistes ho han guauiyatels socialistes.

A Noruega, en las ei0~cions. <tel mateix dia, els socialistes .larderei! un Hoc. A Suissa les eleccions d-el dia 20 han Oe-|mostrai que les posicions m) eren canviadess. Em 1915, unallei d'excepció va impedirv als comunistes de prendre part ala contesa electoral i els siccia lisies guanyaren 7 llocs al Con-sell Federal. Ara, eixeeada la interdicció, graci.es a la insis-tència dels socialistes. els comunistes han tomat a tenir eLsseus 7 representants que som els mateixos que han perdut eLssocialistes. Mlalgral tot, els socialistes represent«!! la fracciómés nombrosa de la Cambra lederai.

Anglaterra. — A Anglaterra i el Pais de Gales varen qtle-brar-se eleccions municipals el dia 1 de novembre per la im-novaóió d'una tercera part dels consellers de les comunas.Els resultats representen uui polit desastre pel Partit Laboristaque de 1.475 consellers sortints, només n'ha elegit 823, meuitneque els conservadors, de 618, han passat a 1:239, sense varia-cions importants an les altres fraccions polítiques, llevat delscomunistes que de 10 cornelians sortints n'ham ¡>ogut elegir no-més un.

Aquesla revirada dels electors cal alribuir-la als movimentspendulars de l'anomaiia^a massa neulra. No és probable íjuchagi minvat en el més míiiim la fidelitat dels electors laboris-tse ni que la «èva majoria parlamentaria passi el mós petitperill. No és pas que la missió de les municipalitats laboristesno hagi estat eficaç. Bastarà dir que, des que el Partii Labo-rista va fer-se càrrec del pollar; 500 families han estai diaria-menl aposentados en noMis cases ço que rcprcMinta un totalde 225.000 families sense comptar altres 210.000 a les quals

,s'ha,pro|w>rcional vi vendes ropa rade« o réadaptées. Ljobra delraríit Laborista ¿s 'molt més delusa Sel qué molts cneìiiTì Ta'base del Parlil es troba probablement més consolidada quodas anys enrera. No cal, douics, atribuir a aquast petit desastreelectoral cap importància decisiva.

Els mutilats i invàlidsde guerra catalans

Els mutilats i invàlids deguerra calakms, ja lenojí llurorganització : l'AGRUPACIOCATALANA DE MUTILATS 1INVÀLIDS DE GUERRA, ambresidència a Béziers (Hérault) ,1 1er ruc Saint-Jacques«

ENDAVANT i el MOVIMENTSOCIALISTA DE CATALUNYAque ja s'han pronunciat en fa-

DECLARACIÓ DEL C. P. D. C. (Vé de la pàgina 1)

tres activitats, a l'exterior fins arriban à un aoofrtd.Solidaritat Catalana doncs, amb ple aoor0 d'Es-

querra, nomenà 'inna ponència per a negociarcomposta d'A. C. - F. Ni. í F. LL.

Aquesta ponència amb acord del représentantd'E. R. C., feu una proposta concreta d'emtesa.Aquesta proposta implicava :

1. — Reconeixement del President ^e la Ge-neralitat ; reconeixemia it que, malgrat els desen-ganys soferts, mai no ha regatejat Flntierior.

"2. — Dissolució" de l'actual Govern eie la Gene-ralitat.

3. — Dissolució dels actuals organismes tTunî-lal de l'Interior f de l'exili — "S. C., A.N.F.D.a Catalunya, C.N.D.C. — els quals s'integrariStnen un Oòiniseíï Nacional CJuïc, el President 15elquaf seria proposat per President de la 'Genera-l.ifea't ï fríe? "endat per les organitz'acioinis que entrarien en lesme/atat Com ell.

La delegació comunicà a la Poneincia de S. C.que, una vegada (aprovada la proposta pelple de Solidarität, ella ki transmetria a l'Interiorper a servir de base die aiscusió. I ací' comenceníes maiiLcíbres que justifiquen la presenil nota.

Duraren les negociacioiir a Twirls tot el me'iíTagost. A primers dte Setembre, el 'Secretari* Ge-neral d'E. R. C. comunicà el seu acord personalperò, ens demanà que, per a doinar oficialmentel del seu partit esperéssim l'arribada a'una im-portanl personalitat que, viu a Londres, seme laqual no podia preiKÍre's cap decisió djeffriüíva.Aixriiem passat dos mesos i mig, quan la ur-gència d'una decisió, per tot aquell que senli

Vius eïs neguits de l'Interior í la (necessitat de launitat, és un fet indiscutible, cedirem però denou i esperarem reprimint Je> pnopies im-piciències i dels companys de Catalu/nya. De«soint també, — i no etns en arrepentim — els con-sells dels que ens c'elen que el que calia eratirar el dret si, amb la nostra bona f em o voliem

fer al joc a homes que s'han acreditat en l'art demaniobrar.

Finalment, a mitjans d'Octubre, desprès a>cmolt insistir, el Secrelari Gérerai d'E. R. C., einscomunicà... que no hi havia resposta, que elCongrés del seu partii estudiaria la qüestió. I3S davant de l'incupliíntuit de la promesa formalde l'esmentat senyor que cms prometé ima respos-ta oficial una vcgiada, s'hagués reunit el C. I>.del teu partii que la Delació del C. N. D. C.s'adreça a tots els catalans exiliat^ sigui qui'nsigui el partit al qual pertanyen d'e-vlí-los coms'han desenvolupat aquestes »e;f'0ciuci;ms man-cades i sobre qui rtcau la responsabilUat t! aques-ta nova fallidía.

Per la nostra banda declarem que ,mo ens .sapgreu haver estai maniobráis i que si have:1 fetiperdre 1res mesos ho entén algú com um a viclô-ria, no es pas amb victories dVaquestes com s'al-liberarà Catalunyti.

L'Interior ha demostrat fins ara el sen sentitde responsabilitat, que nosaltres voldríem iki^irqués l'estil de la nova polílica. Nosaltres fidelsel mandai que hem rebul dels que Ihiilen a Ca-lalunya, conli;muarem esforçant-nos per aplegarj,entorn de la politica d'unitat Qemocràttida lo^seís parlits í organi I zac ions exiliades, sepisie ex-cloure'n cap. Es ara a aquests partits que perta-ny dir la seva actitud'. La Delegació OerC.P.D.C.el.s convocarà oficialment dim t re de breus diesperquè, de comú acord, senyalin claramo.it. leslínies directius del nou orgauíisme que, a l'Exte-rior, ha de representat la voluntat del Inost*|'3 po-ble. Aquesta voluntat, més combativa ï més fer-vent que mainilo pararà de lluílar — malgrat lesdefallences die cB'ls homes —, fins aoomseguir laplena Llibertat per Catialunyíai i la pau i la jus-tícia per a tots, els catjalans.Pel Comitè Permanent de la Democràcia Catalana

La Delegació a l'Exterior.

vor de les molt justes aspira-cions dels que no vacil·larem enversar llur sang por defemsaitla llibertal de Catalunya, i ladels demés pobles ibèrics, ¿alu-da amb tota la simpatia aquestanova Agrupació Ca al anà, asse-gurant-los de tot el nostresuport,

I ja que es tracia dels muti-lais i invàlids, quina situacióen la majoria dels casos ésangoixosíssima, recordem al Go-vern de la Generalitat, la npces-silat de fer tot Ihumanameipossible a favor d'aquasfcompalricis. Catalunya té un 'deUiC contret amb els :»js fillamutilats i cal que compleixiamb el seu deure, mitjançantel seu Govern.

De la nostra part, llancemuna crida a totes les bones vo-luntats de lexili, amb situacióper poguer fer-ho, ] »erque a-iportin llur contribució à aques-ta obra de solidaritat nacional ;per a això, suggerim als nos-tres amics, d'adreçar donatiu.1»de roba, menjar, llibres o me-tal.lie a l'Agrupació Catalana ¿^Mlulilíits i Invàlids de Guern^per lai d'ajudar-lia a atendlroles ne í essi lats més urgents djelsseus afiliais.

Cal que fem remarcar queno es tracta de fer una almoiinaa aquests dignes compaiys, si-nó, de fer obra de solidaritat na-cional, per completar la insu-ficiència amb que son atesos ac-tualment, degut a l'anormalitatamb que es veuen obligades aexistir les institucions legala deCatalunya.

ENDAVANT

Fa mol us any*, recorflo 'ha-ver llegit a Barcelona un llibreque duia per títol Teoria del'acte entusiasta No pensopas 1er-ne ara una recensió lifci-plaçada. 'Per associació dioicosrije recordat en pensar Ö>L elsresultats negatius de l'entusias-me. ISobretot,, eu aquests mo-ments en que l'actualitat po-lítica, en quant t'a reí e rància aCatalunya i Espanya, atravessaper un d'aquells tombants tinque la majoria de la nostragent a l'cxtcrior i a l'interior,sentien aquell mus al coll quees presenta en tots eis instantsdecisius o que creiem (incisiusEl joc polític general del quèdepèn lanosi ra sort com a po-ble ós tan complicat i caspós, queno n'h i ha prou amb l'entu-siasme i*r a realitzar-lo.

Recordem l'entusiasme mag-nífic del 19 de juliol <icl 193ü.Hecordein aquell impuls únici generós dels treballadors, iru-posani-fce i venoeut la milita-»rada. Però, lem memoria conien prop de tres anys amà desin-;flant-fee, aieulint-fse, í'ims a caureen la desfeta final. Es cert quftens mancareu! els mitjans, pe-rò ens mancava també quelcomde tant o més important} : mnafixe|sa: i ima fé en els principis.'Quan aquests són fermis i ceris,i arrelen en el f-qiis cl« l'ànimaool.lectiva, a Im curta o a lallarga — és igual — acaben perim pons ar-se.

L'entusiasme, en cunvi, és laflama que tal vegada ho creïn*iot, però acaba sempre perapagai'-se. I el més dolorós, ésque moltes vegades no c*vxa no-més que un munt de cendres.Diem tolas aquestes oa¿*> per-què hem vist recentment algumdels nostres entusiastes més ar-borate abandonar la lluita. Uns,han .acabat dobleganl-&e veuiçuteal jou opressor ; altres, hanpartit vers terres llunyanes, para començar una vida.^npva, cosaque en la majoria vol dir elrenunciamqa't a Ja passada llui-ta i (sacrifici. La llama de í en-tusiasme llur, en extingir-se, ¡noel<s ha deixat altra cosa que lacendra morta d» les esj »rftiicescremados.

I és que l'esperança — que noens ha d abandonar mai — éscosa efímera si només ós fillade l'entusiasme. La única certai persistent ós aquella que neixde la raä i del nostre convanrciment i que té com finalitatconcreta la justícia. I la justí-cia no és país una eintelàquia.No lii vol dir rés el no assolir-la en absolut ; la raó està ensaber-la certa encara que ptvmoment ens sia inacessioie. £,nconi prendi e-1 a, en seuiür-la a»*xi, treballem per a un demàmillor, per a un futur que ¿nsallibera oje 1 egoisme L·IS emu-isiasieji i ent> dona oaamjil ueilsuna força de paciència i gB/ïe-rositat. Perquè, 1 entusiasta, enel fons i àdhuc bense saLer-ho,és un egoista, car treballa en

I la majoria dels casos per un" ' profit immediat i més o ^rne-

nys personal.Ei capdillarge, ía idolatria i

cl messianisme ¿"han fet pelí»entusiastes. I ós per això quen'hem vist tants que han salt/al

per Ambrosi CARRION

que en lloc d'abandonarnse a lesespeculacions simplistes sobral'accio exlerna, el que calia eradonar vida a una acció eficaç,fruii d'una personalitat col.lec-tiva (nie fins ara no existeix, iquo lau iiialeix no pol CQiist,i-luir-ise, només per aquells ho-mes t aquells partits que man-tenen per daminnl de tot la in-tegrila! moral, la llibertat del'homo i Jos valors d'una justí-cia absol u la.

Sabem que se'ns demana uin,aululai per a |K>guer ésser ate-sos, però aquesla no vol pas dirla fusió, la barreja, amb loisaquells que avui e.slan contraTranco. Perquè n'hi ha que,si avui no eslap amb ell, és per-què no els, ha volgut, o perquè,després d'aamelre'ls no els hadonai ei que volien. Els einlu-K i as les de « sigui com sigui >i « sigui amb qui sigui •» resul-ten l an perillosos com la ma-teixa Falange. De l'arribada deLerroux a Mjadrid, cifòls viatgesde Gil Robles a LondirieJs i delsanants i vinents d'un o alinese'u vol 1er Ja p>ulra fonamentaldel nostre alliberament. N« ie-corden eJs entusiastes que elCaudillo radical junt amb GilHol ; les feren la reprihsiò d'As-luriïes '/ Han oblidal que el capde la C. E. D. A., essent minis-tre de la Guerra, va lenir perjisuljiseci elari a Franco i amb ell

feren les celebro* fortificacionsde Mjadrid' '? No han vist que nitan sols accepta la Noia Tri-partita ?

Sortosament creiem encara enels principi's i en la diginilal deceris homes reprexiilatius. Esami) aquestes valors que es po-drà emprendre la lluita conjum-la dels que són dignes ate foragi-tar a P ranco. Els altres nocompten, o Loi el més són c-ne-mics camuflats. I entre aquestaincloem els que volen acapararJa representació dels Iniballa-dotrp i ¡establir la dictadura po-liciaca, el treball forçai, la de-magògia verba| i la tirania efec-tiva en nom d'IMI prolelarialque seria la seva víclinvi.

Cal p reven i r-se contra els teinitusiastes que van tocant timbalsper tots els indrets per atrapanbadocs. Quan hagi passat l'a-brandamenl, els unís cauran enla decepció negre de totes lesnegacions. Altres, els niés vius,els aprofiladors de sempre, es-peren la nova ocasió per a ferelis esqu lloïs consuetudinaris.Sortosament, restaran als freds,els que no c,s deixen embalar,els que mantene-i la fé en elsprincipis i només actuem d'a-cord amb ells. Creiem que noés lluny el dia crue el poble lascaucará dels falsos profetes. 1serà aquell el de l'alba de LaVictorià.

JUa fltiixa^i eterna.Lluïs FORS

Posem un reguladora la màquina econòmica

per

Ter primera ve.gadal, i deu u||lei pagiii&'d'JbiNlMVÁiNl', l'aiguna crida a la joventut caUia,-na, inviLa(iit-ia & .agruparnseentorn uel Mipvimetal Socialistade üaiaiuüya, iront orgàjxic delSocialisme caíala, per tal de ca-nalitzar íes ansies de la joventutque fient i desitjà la implanta-ció de la democràcia i el so-cialisme a Catalunya.

Els ¿iocialusl.es catalans ILO po-dem de cap manera oje¿entqa-dre¡s d'aquest deuie caí- tots sa-bem que eis nous planeóos d'a-vui aeran els homes de •dj·mà.Es per aquesta rao que jo cridoT atenció d« vells i joves »1-quadrats en els rengles ani MLS. C. a l'organilzació de le¿ JO-VENTUTS SOCIALISTES DECATALUNYA, vanguardia deles masses obreres.

La lormació de les joventutsós indispensable puig que ¡no-saiU'es no volem que els ciu-tadans que leiiciii de cieaidir Jasorl dei nostre poble siguin in-capaços i uns automates i nopuguin per ells mateixos discer-nir els iieLs i le«, ideas i lixarel propi pensament 'd'acordamb les línies del pen-sament socialista universal. No-saltres, eJs socialistes catalans,es leni obligats a fer tot el pos-¡ssible per tal que les ideés so-cialistes penetrin ai fons del cordels joves, del contrari manca-ríem ais deures que ftus imposaJa fidelitat al nostre ideal.

J, què és aquest ideal '/ LaiiLea — en el seu ¿«util geuièric,— és el conjunt ue sentiments,d'il, luisions, crespe; ànecs, oie sVmenees i de ne.e^sitaL imme-diates i dft llarga perspectiva.

en el pessimisme nagre de lesnegacions perquè uno portaveua l'esperit aquella fé bàsioa: im-mutable, gué forma la convic-ció raonada i (pernianeni, la queacaba, com la gota d aigua, perforadar la roca.

Hem visi la massa de l'emi-gració passar per una colla

Id'eslals d'entusiasme i esile an-ca que donen moli u ais »nostresconceptes. Un pujnl fou la Car-ta de l'Atlàntic, altre la caigu-da dels règims totalitaris a I-làlia i Alemanya, desprès cltriomf dels laboristes anglesos.la O. N. U., etc., eie., Cada cosa

som ! » — « Aquesta és la bo-na ! » . . . i, també, ele., etc.Unavegada el moment passat i ar-ribada l'hora de la realitat jus-ta, molts, creient-se enganyats,ho han llençat tot. Aquests ex-entusi astes no han vist que no-més s'havien volguí enganyar•ifc mateixos. Nio han comprès

l'entusiasme necessari, triomfa-rem. Els vells lluitadors, mollsdels quals estan encara al cos-lal noslre, han conegut dificul-tats tan grans com les que mio-sallres hem de vèncer i, an grajiipart, iriomfaren perquè el seucor estava saturat de la flamaeterna de 1 'ideal i paliaren man-tenir-se en la més pura moral iun una perfecta honestedat po-lítica.

DosaIIres, els joves, (¡ue sani.els que hem de fressar els nouscamins i acabai* em b el règimde despotisme que malmena lanostra Ierra, amb l'explotaicóde l'home per l'home que s'hal'et avui més terrible que mai,Ien im niés |)rol)al)ililals de s-or-lir victoriosos perquè compierliemb el guialglet i la experienciadels vells lluiladiori% i tots unitsi ten compenetrats podrem a-oomplir J'obra que l'a cent anysva començar-se senyalant el ca-mí del fu tu r . La creació de lesJOVENTUTS SOCIALISTES DECATALUNYA dintre del Movi-ment Socialista de Catalunya ésuna necessitat imperiosa carningú millor que la mateixa jo-ventut coneix els seus propis]> roblemos. Ens cal treballarwet'se descans per arrencar lesjoventuts de l'obscurantisme iel fanatisme, 'orientar-les versel progrés social, deslliurar-lcsde l'es propagandes demagò^i-queii i donar-ltois^ii el sentit dela realitat i ¡de la r^spoiisal.'ili-tat.

Els'joves tenim els sentimioitsarljorals. Foren aquests senti-,ments els que ens menaren acombalre el feixismef, i si aliiii*anàrem a lia paleara eri de'ttisade !e ; llibertats del poblie i con-

avui uno]>odem mancar en el grain oom-Lal del recobrament de Catalu-nya i ¡de la instauració del so-cialisme. Hem de 1er que Cata-lunya pugui sentirle orgullosa<ìc lenir una j o v > n t u l sana idisposada1 a lots els sacrificisper a redimir la Pàtria delsiKcslres amors i J'er d'ella unesleí quo i l- lumini a lots els

d'un camp a l'aline, j>er oi>os(att> ; Es, en el nostre cas, l'amor a j de le; llibertats del poblque siguin, o que han caigui, la nostra Pàtria, el desig de que /ra Fran^H i la Etalante,

sSigui pròspera, lliur« i feliç,amb la realització del socialismoi l'esperii de solidaritat uni\er-sal.

Si tenim ja el coneixementdels clements que constitueixen!la idea, cal saber quina és lamissió dels homes que la posse-íeixteü; i Ja interpre'ein. Fora im-]rroi>i i inhumà que reservés-sim la idea pe;' a nosaltres sols i pobles i 'nacions,i no ;l a féssim extensiva a lots Joves catalans : Us ho diuels homes. La missió nostra com un company vostre ! Unim-nosa socialistes catalans és lluitar sota els plecs de la bandera (Vlœr a de ¡vetllar les consciències socialisme universa! qu-' arborai encaminar-lcs vers u¡i per-,vindré millor i 1er comprendre

d'aquestes aixecava un ¿«niujAas- a les classes laborioses (pic els j perquè la promesa socialista po-me de follia. « Ara si que hi inieiessos de Catalunya só-n els gués convertir-se en realitat. El

sens propis interessos car sónelles les que han Jal la riíjiresade Catalunya i les que tenen "1dret de gauoTir-les abans queningú més.

L'obra que anem a empren-dre iserà dura i difícil. No peraixò tenim de descoratjar-nos,car, malgrat tol, si hi posem

He llegit amb un veritableplaer l'article que el senyor Mia-nuel Serbai i Moret ha publicaien el 11° 24 de « Quaderns - .En realitat sempre dona gustllegir el que escriutìA o escollar¡ei que diuen aquelles personesque us fan conèixer, per a-quests mitjans, les idees nasc i-des en els llurs cervifiïlís i aio J3Sque han extret dels llibres quehan llegit.

En el fons de l'article quecomento hi ha moltes idees so-lides aplicables a aquest mo-ment dificil per el que passaprincipalment Europa però, dolque no es lliure cap pais delreste del món. No obstant, jocrec que fora uiia imprudènciagraiij limitar-se a apagar el focsense pensai1 ein estabilitzarl'edifici desprès de l'incendi.Tots sabem tfue els edificis in-cendiats poden haver resislil ie-lativamenl bé la prova del foc,però resien desprès tan primpa-rats què s'esfondren per eiLsmateixos quan el l'oc ha dcs,apa-regut.. Cal evitai', de toies ia:>maneres que es pugui, qii(B

^aquesla imalge aplicable als edi-licis incendiais, es reprodueixien el cas de l'edifici econòmicde l'Europa occidental.

A fi de cercar una organitza-ció econòmica, compatible ambel període que seguirà al queara 'estem suportant, cal estu-diar quins eren els délestes quetenia l'organització ecoiiiòrnicaque ens conduí a aqui-sl desastre.

Tota màquina necessita um re-gulador i cal examinar si lamàquina economia el temia ono. L'idea de regulacüor es tansencilla : es un mecanisme que,sense 'ésser exageradament sen-sible, intervé per corregir iesirregularitats del foncionamoinld'una maquilla i .per protegir-!acontra els accidents deguts aíiqneixes J^^Murilats

Examinanl objeclivameijit elfuricionamont de la màquinaeconòmica veiem que el lliuref unción ameinl que permeti a laproducció adaptar-ise a les exngències del consum esta diíicul-iat, sino travat, per dos obsta-cles : el preu fix de la mà d'o-bra i el pneu îix de l'inlerèsdel diner -prestat.

• Observem .solament un indus-trial- de bona fé dels que n'hiha segurament més del que ¿.em-bla. Que la fàbrica doni o queno doni, ell esta obligat a pagarels interessos del ^mer que liha avançat el banc, per m ¡llo-rar Iutillatg€f ;t i tasta obligat amantenir els salaris del seupersonal.

En les grans aglomerackwsindustriais on el nombre d'ope-rariïs i lompleats es compia permilers i on existeix una graupart del capital represen lai pe.'obligacions a interès fix. e¡ plo-blema es realment difícil de re-soldre si es j)re:senla una e n})io-rada de crisi. La gran aglomte--racio indus iria i té, per sortdic per sort a desgrat ^cl (¡uèlinsen molls — tendència aesmicolar-.-.«. D'un costat IVk-c-tricilat, d'allra ])tart res facili-tats de tra.-¡sport i, per fi, elperill de bombardeig ajudien aaquest esmicolament sanitos.

La gran aglomeració in-dustrial es fil 'a de la necessitatd'aprofitar a peu die màquina,corn si diguéssim, la potènciade la màquina hidràulica i lapotència de la màquina de va-por» L'ernbajTpajt i la trjansmissioper cable, únics miljans aplica-bles als dos motors quie han fetel progres de l'indùstria durantla primeva elapa del maquinis-me, no \ ermelen allunyar-: e•«aire del lloc on està el motor.

el Moviment Socialista de Cata-lunya. Milens- i milers han mori

millor homenatge que podemiclre als r.ostres morts, als nos-lre; herois, als nostres mosti es,és el de seguir Jes i eves peljadeisi enarbolar ben alia la bauidera([iie jMjrlarà la flama eterna aJa consagració del (riomf del so-cialisme caíala !

C 1er mon t- Parr and.

per Joan MARÇAL

La transmissió elèctrica haresolt aquesl inconveuiient iavui es fa cada cop mes possi-ble la transformació de la granindústria cenlralilzad'a i f alai-meni militaritzada, en urna granconfederació de petits artisans.

Avanlatges d'aquesta nova or-ganització '/ Que un petit i|ndus-trial i més encara urva indús-tria familial no sofreix l'incon.-venienl del pneu fix de la màd'obra. Tots els que treballenen una pelila indùstria on exis-teix una veritable col.laboradoentre unís i altreis, estain al cor-rent tie l'estat de prosperitat ode crisi del negoc|i i s'airronsem os'estiren segons allô que la but-xaca dona de si. Es el regulador(lue funciona en ple.

Ja se que hi ha el que opinalot'el contrari. El que creu ques'ha d'embaralir la produccióJ'eiil vastes ce i lirais industriaisl)er j.oder competir amb cl mer-cat ^estranger. Errada, fonanum-lal perquè aquesta lluita eco-nòmica e;s Ja causa inevitable dela guerra. Aquell poble que veuque malgrat lots els mitjans po-sais a contribució per conquis-lar un mercal foraster no potaconseguir-ho, pensa per forçaen aplicar cl recurs de la guer-ra. Si cadascú es contenies eyi1er la seva vida sense impediral veí que íes lambe la «evia,s'haurien acabat les guerres. A-vuí en el món hi ha prou ma-neies d'eisialviar-se els esforçasexcessius i de 1er (\\m els po-bles visquin bé, sense capficar-se del que-f an els altres, ( j i ie ésridícul portar le; coses per ons'han portal. Cal millorar elrendiment V Doncs la manerames dircela no és la de compli-car els rodatges amb interven-cions estatals i de trusts queamenacen l'Estat. Cal aplicar aions l'energia elèctrica i deixarque l'obrer de mica em mica,amb resmicolamenl de la granindústria esdevingui e! .seu pro-pi patró.

Hi lia industries no esmicola-bles ? Evident. Per ara en a-( rues íes indústries cal conthiiuarel statu quo actual, pero sensedevesi>orar de I roba r ima mil lorsolució. Aqnesla hi és, per cer-tes'industries, i·ii e! subterfugilegitim de la nacionalització.Pero àdhuc en aquestes indus-tries cal aplicar el principi dela pari ici pació de lots, en elsguanys de l'empresa, o millorencara en les econome» que esfacin gracies a Tiniervcmció i;n-leljigenl de l'agent ö icarregaldel funcioname.il de tal màqui-na o de ¡el allre sistema.

L'altra punt dur que is'oposaa la regulació racional de lamàquina econòmica és l'iniercsíix del diner.

En els primers temps del ca-pitalisme algú li'igui l'empes-cada de donar in iinlerès l'ix,inferior naturalment ai tant perceni de benefici (ie l'enipresa,a aquells que aportessin calíaisamb els quals es volia ampliarnegoci.

Pero aquesta empescada qreels uns v.ui iejmir, els al l res lavan copiar. I al cap d'una gene-ració o dues ens trobem quel'interès íix de les obligacionsdes passà l'inlerès variable de 'e1-accions. O sigui que ei neg.-ciestava en estat de f a l l i d a .

Dos exemples. La ciutat d.'Borce'.iïUi en e] 1901 lenia unaxarxa de tramvies qu ' anavaeleclri , icant. Les companyiesguanyaven els dinrers cjiie vo-l i e n . . erò 'els banquers terqueanKemi)rc la manera de colloc-'ircapitals i ]!ier lai de i'er-bo. ungrup cercà la manera de c¡cal-unies d'autobusos, men t r e das

AVIS IMPORTANTS'agrairà extraordinàriament els nostres lectors que tinguin

publicacions, manifestos, opuscles, llibres, etc., sobre laguerra d'Espanya o publicacions en la forma qu» sioui del'emigració, de qualsevol tendència í en qualsevol idioma, queels tremetin a la següent adreça i

FRONT DE LA LLIBERTAT, Boîte postale 6, PARÍS VI I

Els camarades í amics que atenent aquesta crida per tal derecollir material documental que necessitem ens trametinalguna cosa, els hi serà acusat rebut directament pel companyresponsable d'aquesta tasca.

altres grups cercaren la manerade construir les dues línies afametro. I que vaesde\enir ? Queel creixement de Barcelona, noseguint el rilrne del.s miljans deIranisporl que se li oferien, (nio ^va permetre el manteniment del *tipus de tant per cent que tjaiiael capital dels tramvies sols.El tanl per ceni davallà persota del , lipus assegurat a lesobligacions i començaren elsmaldecaps i les assemblees d'o-bligacioiiisles.

Si les obligacions no hagues-sin existit ; si lot el capital ha-gués tingui un ¿uajny -proporcio-nal als benefivis reals de lesempreses, Iotes elles haurienviscut bé, sense cap sotragada.El lant per ceni hauria <atnant,baixant, evidenlmenil, però pú-blicament, ningú no se n'hauriaadonal. i el maleix petit capita-lisai no hauria sentit cap dife- 'rència apreciable ja que iota Ja/ndúslria, lliure de la preoceu-j)acio de l'interès fix, hauriatreballat en millors condicions ia mé-s bon preu' i el cosí de lavida hauria diavallal sensible-ment.

Una' població, una ciulal, uinpaís, no disposen d'una sumail·limitada per oferir al comerç,i a la indústria. El que gastem<;nlre tots e¿¡ exactament el queguanyem tots j llegats.

En el 1924, el poble de Gelidava veure's dotat d'un ferrocarrilfunicular que enllaça el pobleemb l'estació de la linía de Bar-celona a Vilafranca del Pqne-dès. El Consell d'Administracióva aplicar una tarifa que li va.semblar lemuneraliva. Al cupdel primer 'exercici el Consellva j u t j a r qiu- la ta r i fa noera ¡suficient i Ía va augmenlar.Però el nombre de bi l lleis des-lialxats es ledui en una propar-ció tal (¡ue, al cap del segonany, els ingressos havíem estatexuclament els maieixos cp.ie alcap del j «rimer exercici. En re-sum ; cjue el poble de Gelida nodisposava de més (Vinci's persostenir la vida del funicular .

Es inút i l creure que. a forçade maiemaliques s'arriba a can-viar el curs normal de les coses.I ;es coses son com son i ¡np cojína nosaltres ens convindria quesignessin.

Els financers han oblidatdues coses que no liaurien d'ha-ver ignorat. Una es que l'ore.s una piedi ra i que corn a tal,no està dotada rite la facultat de

1 reproduir-se, reservada pen laNatura als éssers que moren.L'al tre es que col·locant els rè-dits donáis per les obligacionsen noves /emissions, \(\c fe') han]M>sal, a interès compost, el ca-p i t a l sobrant, sempre, creixent,que roda pel món.

L'inlerès composi, per si sol;és ¡n bomba alóniic'.i més des-t r u c t i v a (JUG és pol aplicar auna màquina. Es la progressiógeomètrica con Ira la qual calreaccionar com ho fa la Xa lu-ra ( onira el ' l ime albir dels ho-mes, de les best'e^ i d-e lesplantes, quan es reprodueixend'una mar.e'.'a exageraría.

I In l'acuì lai de l'or de repro-duí r-se ha d'acabar j er portar-lo !ol a una unica nivi : la d'npib'slat lant poderos que, el diaq ne això arribi, b aura de deci n-rar <|uc l'or no lé val·ir perquèsino no voiì'drn res. î:,n el mónlot allò que 'os exageració noes ],ol lenir en compte. La Suis-sa de des]) ré s (¡le la ' guerra de!191 I vegé i e lu i l considerable-ment ri -sen ¡ i - e s s u j v i ; - ! d'ingres-sos i i i i i cament a cau ;i de quèla .'èva moned:» est;:va massaal la .

En resiuii :e - , i i>!a qne hi hanos p u n i s imnorlanl- , a posaren estuil i si és voi i ;ue la mà-qu ina econòmica l i l i ; n i un ve-riíab'lc regulador :

!" Tendir a 1er de l'obrer un•.u'ìhà (pie beneficií ( 'e l ' i n i t l i -li va del tre!>all '< u'*'!>• 1 creaci«de l'empresa.

2 1 i;er de>ai)arèixer almenysdel mó n industriiti, tot dpcu-¡neiil a interès fix. Cí^ivertint-cn guany proporcionin 1 al l>ene-fici de ì'emjiresa.

BNÜAVANT

ELS ESTATS UNITS D'EUROPAPresenta una paradoxa força

ingrata haver d'admetre queEuropa és exhaurida ¡jerque haperdut guanyant-les ! dues{guerres mundials, l'oro quanuna majoria adopta un eri.Ierio accepta una tesi cal suposarque hom es t roh a en camí de laveritat. Els arguments són m u l -tiples : filosòfics, biològics, demogràfics, econòmics, de tècni-ca i plàstica. Kuropa per tanyal passat. Les dues poter.-jiescabdals emergides de l'últimaconflagració a llevant la UnióSoviètica i a ponent l'Amèricadel Nord1 tenen l'Europa' o-primida entre dos blocs ineluc-tables que la converteixen e,nsimple camp de comivetència,en extensió colonial, en noman's ¡una

No hauríem de forçar gaireete arguments per arribar4 a laconclusió que Europa va equi-voear-i.se i KpJie, en lloc de oom-hatre l'impuls genètic germànicde dominació i expansió, haviade secundar l'aventura i rejiovie-nir-seen aquell esclat de primi-tiviïsme brutal. La vitalitat n.<fés precisament la sensibilitat,ni el refiname.nt, ni lïntel.lecte.L'energia no és la lògica, mi lajustícia. L'estratègia de la Idea.en Hegel, fa que el poble victo-riós « dilcti el dret »t i 'que dizWeitffeschichtc txt o,,s W^Ufr'-ncht o sigui (fue la històriadel món ós el judici del món ».Si Europa, en lloc de combatràNapoléó i Hitler, hagués seguit.dòcil nuen t la inspiració d'aquest«*dos genis pnovidents, avui seriaencara la reina '¡indiscutible detots els continenti i 110 coneixe-ria el maraismje i la impotènciaque la consumeixen i la erwi-dern nen a l'obliteració.

I^es dues guerres mundialsrepresenten unia nova experièn-cia massa fresca encara per aded!uir-ne conclusions historicquês. En el fons, semblem reac-ción« autèntiques comlra l'abso-lutisme. Hom s'esforça a justi-ficar-lets en dot al Is i accidentscomplementaris. Si no vans equi-voífúem, han ostai una i Mitraiaia victòria euroj>ea. El tempsho ha de dir. La visió trans-oendtent*d etns mena a civureque han eslat episodis revolu-cionaris de gran amplitud pe-rò classificables en l'ordre deles revolucions, com l'anglesa de1688-89, la nordamericana, de1775-831 i la francesa de 1789-99. Les conseqüències aparejiLsde la primera guerra mundialforen la consagració europea dela nació-eslal, l:i dislocació del'equilibri de foro«.1«, la disrnp-ció económico-capitalista i e!naixement del sistema soviètic ;las <le la segona són la polarit-zació dels dos imperialismesnordamericà i soviètic, — pre-missa necessària per a la lluilafinal. La nostra canididesa ensI>ermet de veure el procés entermes molls clars : són cor-rents històrics qutí véneui delluny i que cristal.litx.en en unaconsciència que esdevé univer-sal i que es perfecciona en u^ipunt determinai : la resolució ila incor{>oració de l'home, del'home comú, en la fixació delsseus propis destins.

Ens atrevim ai dir que lesdues guerres mundials, no sola-ment coniradiuein, inó que in-verteixen els termes de Hege!.No « as la història del món laque fa el judici del món , si-nó el judici del món el que fala historic Les dues guerress'han geslal a Europvi, s'hanll iurat a Europa, s'han guanyata Europa. Les potències occi-dentals » no les voli. ¡i, les es-quivaven, sabijen que anàvemnomés a pèrdues. Però les fe-ren, les acceptaren, ai nomd'Europa. Esa d i r c o n t r a c l i g u e r e nla història, com han conlrad(itla història totes les iwolucionsveritables. En fer les guerres,Europa acceptava el pat r imonide ¡es revolucions, el reconeixiacom a substància del seu ésser,com a raó suprema de la seva

Considerem interessant de reproduir un fragment d 'un important assaig

sobre Els Estats Units d'Europa del nostre company Sforra i Moretpubl ica t en el darrer numero de La Revista de Catalunya.

existència. Aquest triomf intrín-sec de Ja revolució, aquesta in-oorj>oració definitiva dels seusprincipis en la moral pública,deixa perplexos els revolucio-naris vocacionals que sentenel Lui t i l'ociositat de la prèdica.Fer vindicar els drets de la per-sonalitat humana es t'eia un dis-curs, un periòdic o un motí ;per a conservar aquest^ drets,Europa s'enfronta amb la guer-ra total. El més. interessant ésque la guerra es guanya i eldret per vi u.

L'anticipació del judici histò-ric és lícita perquè és necessà-ria. Es el començament de lai evolució, és la revolució veri-table. Es aquella subtil grada-ció que Eriés, el gran deixeblede Kant, establia entre coneixe-ment, creences i pressentiment.Al nostre, enternd re, les duesguerres mundials les va fer elRenaixement. La guerra futural'estem fent ara. La part episò-dica, com en les revolucions, téinterès poemàü|C i 'narratiu. Eu-ropa, per virtut de la seva revo-lució profunda, per virtut de laseva tradició greco-llalina, pervirtut del Renaixement, n« »estroba a llevant ni a pouie-iU,sinó en el cantre, en el cor'delmón. Segueix essent la semença,el nucli viital, i llevant i jjonenten són la crosta o l'escorçaexterior. La semença no s'ofegamai, encara que resti enterradaen ja tenebra més profuuida ;la veiem grillar després» diemil.lenis, bon puniti concorrencircumstàncies favorables. Ladecisió, doncs, entre llevaint iponent, és farà a Europa. Eu-ropa serà el caní]) de balai la,és ja avui el camp de batalla. Iés la balai lia d'avui la que téinterès, la que resoldrà itòr en-davant la batalla episòdica, en-

cara que sigui una Iwtalla atò-mica. 1 per endavant arrisquemde dir que ni llevant mi ponentno guanyarà^) la lluila, car a-questa, com Iotes k's prece-dentjs,la guanyarà Europa.

La raó del nostre « pressenti-ment » és la revolució guanya-da, el punt U'eqtuilibri que fad'Europa l'heliocenlre de l'uni-vers. El nostre Lluís Vives, de-molint els sofismos escolàstics,feia la revolució cabdal. El seuamic Erasme la concretava mésen una filosofia politica,. Kjíiro-üus, en lG25a establia la graurevolució del dret natural en elseu De jure belli el /tacts, arri-bant a l'afirmació que «. leslleis de 4a naUira són iinialtera--jAds i |el mateix Déu no pol al-terar-les com n*>-*pot ulterar unaxioma matemàtic. Aquesteslleis .són la die.u de la naturahumanai i la jlnspiració de l'ho-me com a ésser social ; i re-sulten vàlides'encara que ,uo hiUaguqs Déu- o que Déu no inter-vingués en el goveimament delmou ». 1 ets en 1700 que Spino-za escriu en a| seu Tractat polí-tic : ; La finalitat última di-to l govern 119 és pas ordenar iobligar* a l'obediència, sinó, alcontrari, lliurar l'home, de lapiqr i fer-lo v?4iure amb seguretat.En altres paraules, refermar elseu driet natural a l'existènciai al treball en harmonia ambels altres homes. No : l'objec-tiu d'un govern nio és canviarois éssers racionals en bèsliieso titelles, sinó facilitar el de-senvolupament de llurs facul-tais i d¡e llurs aptituds en unclima de sjegiure¡tal 4 QM® PU-guin servi|r-se de la raó senserestriccions, ^jeuse mostrar odi,ira o decepció,, i sense vigilàn-cies suspecte« de gelosia o d'in-juLslJíicia. En realci, la vieri-

table finalitat de tol govern ésla llibertat. »

Sota ©1 signe de la inquisi-ció, (ialile.ii escrivia que elllibre de l'univers eslava escrilamb caràcters matemàticsSota el signe, de la depressióque ens inclijma a mirar a lle-vant o a poneinl. \eiem els ca-ràcters matemàtics que ens in-diquen el grau d'equilibri euro-peu. Quan el Henaixemetnt ha-via vindicat Demòcrit per da-munt d'Aristòtil, les revolucionsepisòdiques iniciaren la sevacronologia, i quan la reacciós'ha fel massissa i ha volgutdonar Tassali a la consciènciaeuropea, dues guerres mundial«han assegurat la pervivència dela raó. Europa na quedat, ex-h austa de l'esforç, però encaraés viva. Europa té la fortunade no pertànyer mi a llevantni a ponent. Just és que siguicamp de Jluftai i 'qute, des d'ara,es reservi el dret a ésser-ho.Es ací on en úll ima instànciaas resoldran els destins de lahumanitat. Comenlajnt Heròd'ot,dèiem anys enrera que < dar-rera la lluita armadia i en oifons d'ella, glalia el .sent ime/utde reflexió i de moderació d*;la mentalitat hel.lènica, i lapassió i lei fanatisme orientals;i, en el fons de.l t'o)ii&, la di'stin-

{ ció religiosa entre I)éu i l'ho-me ». Ara ens cal afegir queEuropa no és una vídua peuie-djida i no seni recaída d'haveresclafat l'impuls genètic germà-nic, sinó que, saturad^ d'íiuma-nisme, fa el presagi de les tem-pesties futuras i sap que a costade sang, de (knkurU i die miseriaj,Europa serà Eunopa/, i veu ve-nir el moment ejii què Europaserà lei món. Europa desmenteixHagel : és e,l judici del mónel que ha de fer la història.

c^wLirl^¥0%*£S^-"> ,&• ' --,.-..1. '<

*G+

Abans te'n deia el Komintern iarfl se'n diu el Kominform. Comque no som ga\re forts en filologiaeslava no podríem dir guina dife-rència hi Àa entre Komintern t Ko-minform si és que el mot fa lagosa.De tote» maneres savem que la cen-tral comunista de Varsòvia reuneixels sets països er laus — la Rumaniai la Hongria compreses — ocupatsper les tropes soviètiques, fondis degoverns ben controlats, i on el « nouordre » ¿s assegurai per uns tribu-nais • populan » gué funcionen ac-tivament. Després de ? afusellamentde Petkov a Bulgaria, Maniu i elssets companys del gloriós PartitAgrari de Rumania han eslat con-demnats a preso perpètua, i els diri-gents de tots els partits demòcratesque no son a í'er gas tu í procurenevadir-se per a salvar la pell.

França i Itàlia han estat gracio-sament admeses en el conclave deVarsòvia a ti tol de • colònies » re-dimióles de la tirania democràtica.Es tracta de « salvar » els països oc-cidentals de la « servitud » que elsimposaria el Pla Marshall. Ks evi-dent 'que L'ajuda economica norda-mericana fora la desgràcia d'Eu* opa,la represa ds la producció, el resta-bliment de l'alt nivell de vida delstreballadors dOdident, el gaudi deles llibertats individuals i la conser-vació de la cultura « burgesa t queno deixa capir els aventatgea d^-.lrtgim stelli nia. Cal e^itar-hn, siguicom »igui. Per això s'organitzenvagues, sabotatges, perturbations ipropaganda veneri' sa, es paralitzala vida d'aquests pjisos i es posa • lp'-olttariaten tren de lluita consum-tiva i e»tèrit per tat de que arribi aaquell estât de bf.afituH en el qual elstirans de dreta o d'esquerra aparei-xen com els salvadors dal poble.

Per això els comunistes espanyolsno son admesos al flamant Komin-form. Què hi farien ? A Espanya jahi ha Franco i Iq >< revolució »» jaesta feta i el « nou ordre « està tanassegurat com a Iß U. fí. S. S., aBulgària o et Iugoslàvia. Esa Fran-

Espanya a les Nacions UnidesLa radio i la premsa fran-

quistes han engegat tot T arti-fici del seu foc d'encenalls per acelebrar el que ells considerencl seu primer triomf internacio-nal. Segons ells, la bondat de laseva causa comença a obrir-secamí i les Nacions Unides nuotrigaran a fer-los justícia i aobrir-los les portes del reconePxemenl i la convivèaicia inter-nacionals. No -n'hi ha per tant !Confessem que l'acord de ladarrera Assemblèa no pol satis-fer-nos, peno tampoc no pot sa-tisfer als franquistes. L'any pas-sat, l'acció dq l'Assemblèa vasenyalar un progrés en el sentitde prendre mesures electivescontra Franco, i ara aquestprogrés s'ha delingut. Podíemdir de passada, que el noslrecompany Serra i Moret eslavapresent a l'Assemblea de l'anypassat, i que amb el seu tacte ila seva constància va sumar ad-hesions imprevistes a la causade la democràcia espanyola.Gom que la política de l'exiliés una mena de món ,a l'inre-vés, el fracàs de la delegaciórepublicana espanyola a la O.N. U. no ens podia sorprendre.

Els debats sobre el problemaespanyol foren més breus quede costum, però gràcies a lesoportunes inlerveincions del de-legat de Polònia. Dr. Lauge, delde Txecoslovàquia, Jan Masaryk,i dels dielegats de Guatemala,Venezuela, Mèxic, Panamà, U-ruguai i Cuba, la Comissió Po-lítica va arribar a aprobar cltexte següent : < L'Assemblèareafirma la seva resolució de12 de desembre de 1910 relativaa les relacions dels membres deles Nacions Unides amb Espa-nya i expressa la seva confiamçade que t>l Consell de Seguretatexercirà k's seves responsabili-ta t s d'acord, amb la ('.arla deles Nacions Unides ban puntconsideri que aixi ho reclamala situació d'Espanya. » • Com

es pol veure, aquesta resolucióera una bona estratagema pera deixar en peu l'acció empresal'any anterior, djeixajnt la porlaoberta pel dia que \es circums-làncie-s fossin més propicies.

Desgraciadament la pro;posi-ció aprobada per la ComissióPol Rica fou' divida en paris iels defensors de Franco vàremIrobar la fórmula de fer votanals paràgrafs de la mateixa se-par ad afm en t. Fou així com elparàgraf que ratificava l'acordde 12 de desembre de l'anypassai va obtenir 29 vots a fa-vor, K) en contra i 8 abslan-

cions, 410 acojn&eguint la neces-sària majorih dels dos lerçosi perdent per tant. la seva víali-desa.

La resolució definitiva resta,doncs, redactada die la següentmanera : « Considerami que elSecretari General en el seu in-forme anyal ha donat comptea l'Assemblèa die, Ics mesurespreses pels Estats membres del'organització en complinianit dela recomenació adoptada en 12de díesembre de 1946, l'Assem-blèa General expressa la sevaconfiança de que el Colliseli deSeguretat exercirà les seves res-

EI moulent (forer i r " esQuerrisne " petit-Humes(Vé de la pàgina J;

pot decidir no cobrir més,el deficit, sino ho creu cpnvenlent pèl conjunt dela politica economica.

P*l que fa referència a la capi·ltatde prodúcelo de les empreses naclonalitzadea ; el mateix exemple de les mi-nes de carbó franceses - o el de l'elec-tricitat, o el dels transports, desnun-tiria les afirmacions de Barrera.

3. — Des dels punts de vista de lajusticia distributiva 1 de la llibertat —estretament lligats, en efecte, — PSperfectament il·lícit jutjar l'efectivitatde les solucions qut dona el moviment obrer, en func'o únicament delexperiència soviètica qu,e Barrera sapque no ha estat mai reconeguda coma socialista per la immensa majoriadel proletariat català.

Ara bé, si el rostre amic creu queno vol dir res defensar la democràciaen els partits que es pretenen obrem iels sindicats ; si pensa que os un t jocde mots » la diferència entre socialit-zació (gestió directa dels »rganlsmesdemocràtics obrers), i nacionalizado(en l'actualitat, gestióestatal)aleshoresno val la pena insistir en la discussió..

Ens permetrà péro dir que la diferèn-cia existent, per exemple, entre la ges-tlo econòmica de la Berliet i la Renault ,és molt menys joc de mots que tota lafumarola de frases amb la qual sovintens atabalen els t esq'jerristes » pe-tlt-burgesos, al servei de l'economia

capitalista dite a lliure ».*

Amb aquests tres ¡punts voldríemacabar una discussió que tant de bos'enfoqués seriosament i «ense dema-gògia. Barrera és dels que, dintre delseu partit, podria fer-ho 1 aleshorespotser si que tots plegats podríemaprendre molt de les experiències vis-cudes, i dels fracassos — que no neguem — de molts d'esquemes doctrinals.

Buscar solucions reals, autentiques,el terreny dels fets, de la vida socialque cada dia va gestant unes realitza-cions — qui més que nosaltres desitjr.fer-ho ? I ptrqne no trobaríem, en grai¡part de les experiències de gestió eco-nòmica fetes durant la nostra guerraun bon index de le* inquletuts del nos-tre moviment obrer, )>er a ceraar le&n*Yes forme* de producció alliberadesalhora de l'opressiu capitalista i de lade l' ístnt totalitari ?

Bs gairebé possible assegurar li,- al'amic Barrera, que ai aquesta voluntad'alliberació economica i social, garantia de la politica i moral, és autènticael rendez-vous que dona el MovimentObrer serà fructífer.

Els socialistes, que també ens hiconvidem modestament, en fixem perù,algunes conditions. Son les que alllarg de la seva historia, ardent 1 glo-riosa han anat precisant arreu del monla lluita emancipadora del MevimeiiiObrer.

pousübiliilaU d'acord amb laCarta bon pujit ouM&ideri queho exigeix lu sitimelo d'Espa-nya ; .

Es això un triomf franquis-ta V En 'rigor >K> és res més queJa suspensió de l'amenaça (piesu pesava l'acord di'. l'any j>as-síï-l. Sabem que i*l Con ;c!l deSegúrela t no l'ara res i això

moralment pot Iranquilit/ara Franco. l'ero, la coiKlemmadel règim franquista res'la enpeu i les ivlacions amb aquestrègim resten en el mateix eslatde l'ite-íljar i de! d¡¡islancia en ques'han mantingut fins ara. Fran-co segueix essent un eoíndeinuat,el seu comerç s'aprima cad'adia, l'esperança de crèdits es va•esvaint i la seva situació ¿v/)-nòmica es torna desesperada.

Trobarà remei- a aqiu'sla si-tuació •? L'altuosfera de Ics Na-cions Unides ;es resini de l'es-tat de lensió inteiinacional i delclima de guerra almenysguerra de nervis que algunstenen ic;teres en mantenir. A-quesla íesolució de les NacionsUnides va Irobar ia major ia ne-cessària dels dos terços donantcom a resultai lili vols a favor,5 en contra i 12 absteucLons.Entre les abalenciqius -— perprimera vegada s'hi comptenels Eslals Units ço que és unmal síntoma. Hi ha, pere), elvot favorable dels altres grans :(iran Bretanya, França, Xina ila U. R. S. S. El cas d'Espanyiaresta, doncs, encara, un probl,e-ma a resoldre, la condemnacióde Franco persisteix, i si no po-dem dir que la resolució de laO.'N. U. hagi alimentat cap deles nostres esperances, podemen canvi dir que els esclats de,joia dels franquisüjes; indiquem!que la seva vïda està penjadad'un fil i que s'aconlie^iten, node ia salvació, sinó die l'ajonia-meiH de l'execució de la sen-tència.

Komi ote r n o Kominform ?

.ça i a /tali» 09 cal fer I« <n.revolu-ció », ^lla on tei perverses d<mê-credes garanticen le» Uiberfuts tin-duals, on el rexptcie a.la vida, hu-mana és encara, una liei inviolable.Cal persistir fins que la ruina « /0miséria deixi» als treballadors *n ladesesperado, la reprexiio faci victi-mes i e* crei el elimo, convenientper r instaurado de la sospiradadictadura.

Komintern o Kominform, quinadiferència hi ha ? A'n llenguatgevulgar d'això se'n diu imperialismesoviètic o sigui la traducció modernade l'imperialisme fiorista rua, deles consecutives invasion* astiati-tiques damunt la vella Europa.

Per assegurar-se el per vindré

El teriodixta ang/às, Cedri" S'lter, ha tornat a Espanya i descriucom « poc a poc, pero de forma re •guiar i inflexible es va paralitzanttot el rodatge de l'economia espanyo-la ». Comparant el règim franquistaamb el de Hitler i Mussolini, diuque « resulta evident que desprésd'un temps determinat, al cap d'untdeu anys, el dictador deve un prato -n*r d'una partida de lladres i perdtota mena de contacte amb el poble ».Explica que mitja do&ena de gutu-rals acaben -de col·locar a Tangeruns 20 milions de lliures etti r lints— més de dos mil mutons de p*sM-Hs —• en dojars o francs suïssos pei-tai d'asscgurar-ne el peroindre queü'han guanyat « honradawnt ambd'v atra perlo i altos* activitats igual-ment productive».

L'agonia d'Espanya é», natural-ment, l'agonia del reg im -franquista.Trista perspectiva fa H-harer despe-rar que es mori el mttlnlt perqué4esapareÍAÍ la malal'ia ! Pero, comdiu Salter, « Franco té un lecurs•.extraordinari, Els gang fers que elvolten s'ito juguen tot, àdhtc lespropies vides, en la creença f/< quevindrà la guerra amb In U. fí. S. SQuan la guerra arribi I Americatindrà necessitat a*Espanya i dePortugal per a establir un cep depont en el continent europeu. Peraixò creuen que les demografies oc-cidentql» no deixaran enfomar l'Es-panya completament i que ab à n» deyaifc un torrent d'imporla iws an-'f leses i americanes vindrà a aliauntar les indústries espanyoles mori-bundes, »

/ Sali'-r acaba aixi : « ¿,'amin metpoderos de f ranco.és el Kremlin. Sito U. R. S. S. suprimis lamtnaçad'una tercera guerra mundial nuer^stiria cap necessitat éstragègieud'impedir l'wsuldada economicad'Espanya i els generals del mercat/a/egre sabrien que tenen la partidapeaditda. Car, sense l'ajuda exterior,fcspanya té vida per poc temps. »

E4 quixoffsme espanyol

Kl quixo-is.me fi&parnjo4p t Minif estar-se de moltes manettes fins i tot>r,miscuintse çn la politica interiordels paisas on es troben et pany »krecollits en Qualität de refugiats. Avegades aquesta política pren caràc-ters de rtolènda i els e$panveln estroben en el seu elemen i podennlltugir la nostàlgia d aquelle*dtMdes en que dirimien une* elee*dons 'municipals a -:op» d'estaca.Obliden, pero, cue hi ha països pocinclinats a la guerra civil i que, afi de oomptçK, -els ciutadans es posa-ran à"acord per n fer pagar els platstrencats als forasters imprudens queno retarden que no son a casa llur.

Hi ha arrogancias que nop'ooetti que només serveixin per a mostraruna candidesa d« jardí d'infància.No cal impacientar se. Hom potguardar les energies pel dia que elKominform ho hagi envaït tot.Aleshore* es veurà el rol honorific <queen reserva als refugiats e»pa.nuolii de quina minera podran inl"rvenir»•n els afers publics dels panos inte-grats en la pàtria del proletariat.A la Sibèria hi caben cinc ceniciEspanyes..,

^-V