L’HIPERBÒLIC62 PuBLICaCIó PERIÒdICa PER a unIvERsItaRIswww.deria.cat maig 2008

La cuina de Ferran Adrià | Recordem el Maig del 68

Facto Delafé y las Flores AzulesUna llum d’optimisme

Tiratge: 26.330

L’HIPERBÒLICEdItoRIaL2

La imaginació al poderAquest mes fa 40 anys d’allò que es va anomenar “Maig del 68”, una revolució que va situar París en estat d’excepció i que va fer creure al món sencer que la utopia era possible. Ara, quan la societat ha canviat tant, cal recordar què va fracassar però també, què vam aprendre.

Més enllà de nostàlgies poc realistes, i més enllà de l’anàlisi pessimista, és cert que alguns dels ideals, i drets, que es defensaven en aquella França encara perduren. Per això, en aquest número de L’Hiperbòlic, hem volgut explicar com, de manera extraordinària, els estudiants, obrers i inteŀlectuals van anar de la mà per fer-se amb el carrer i lluitar contra un món que se’ls havia quedat caduc. I és que, avui, la jornada de 40 hores, i el sou mínim, els veiem com una cosa que ha existit sempre. I no és així.

Naturalment, els sistemes democràtics, i la llibertat d’expressió, han anat augmentant aquests anys i existeixen altres formes de reivindicar allò que creiem just. El dia a dia, on podem demostrar que som conseqüents, és més efectiu que una revolta efímera. Però cal mirar el passat, analitzar-lo, per saber d’on venim i, sobretot, qui som. Només així podrem construir les nostres utopies.

2 EDITORIAL La imaginació al poder

4 MÓN UNIVERSITARI Notícies

5 DIUE ...Es busquen enginyers

6 ELS CONVIDATS Facto Delafé y las Flores Azules

10 TEMA DEL MES Es compleixen 40 anys del

Maig del 68

12 ALTAVEU La revista Enderrock celebra 15

anys amb el número 150

13 JOVENTUT La Generalitat convoca els Ajuts al

Lloguer Just per a joves

14 TENDÈNCIES Dives que marquen tendència

18 BOCA A BOCA Ferran Adrià, cuiner

20 GUIA JOVE

21 SEXE Tens focs uterí?

22 RECOMANEM

12 AGENDA MAIG 2008

23 ESCOLA D’ESCRIPTURA

L’HIPERBÒLIC 62 MaIG

Edita: Edicat, S. L.C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª08025 de BarcelonaTel.: 93 451 61 70Fax: 93 451 33 91edicat@edicat.net

Editors: Josep Ritort i Antoni González

Direcció: Albert Lladó

Cap de màrqueting: Àngel Garcia

Consell de redacció: Diego Giménez, Atomic Girls, David Baret, Jaume López

Assessorament lingüístic: Rosa Soley

Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo

Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

Impressió: Imprintsa S. A.Dipòsit legal: B-47891-2007

Flaixos

Lloc:

Xina

La Xina serà l’organitzadora dels Jocs Olímpics aquest estiu. Mentre prepa-ren els últims detalls, la polèmica per la seva relació amb el Tibet segueix viva. De moment, per aturar les protes-tes, han expulsat tots els periodistes internacionals. Molta gent es pregunta com una país on la pena de mort enca-ra funciona, i on portar una fotografia del Dalai Lama és un greu delicte, pot representar els valors que totes Olimpí-ades simbolitzen.

La frase:

“Es una falta de respeto por ser mujer, catalana y estar embarazada”José Conde, president de l’AME (Asocia-ción de Militares Españoles) en declara-cions a ServiMedia ha comentat que el nomenament de Carme Chacón com a Ministra de Defensa és un despreci per l’exèrcit, ja que és dona, catalana i està embarassada.

Nom: Simone de Beauvoir

Aquest any fa 100 anys del naixement (París, 8 de gener de 1908) d’aquesta escriptora i pensadora, símbol del fe-minisme i de l’existencialisme francès. Amb una ideologia clarament d’esquer-res, i amb un compromís social que la va fer molt famosa, va ser la compa-nya del també filòsof Jean Paul Sartre. Destaquen, entre moltes altres obres, les novel·les Els mandarins (1954), La dona trencada (1968) o l’assaig El se-gon sexe (1949).Tirada 26.330 exemplars

L’Hiperbòlic és una publicació independent, plu-ral i alegre. Els articles firmats reflecteixen l’opi-nió exclusiva dels seus autors, que L’Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la lli-bertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L’Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les insti-tucions, i siguin d’interès general.

Subscripció: 1 €

L’HIPERBÒLIC Món unIvERsItaRI4

Les universitats són

La URV, campiona de Vòlei Platja Abel Bernal i Enric Bescós són els guanyadors de la final celebrada a la platja Regueral de Cambrils el diumenge 30 de març. El Campionat de Catalunya Universitari de Vòlei Platja es va disputar en una única jornada, en la qual podien participar les parelles inscrites de l’alum-nat, PAS i PDI en les categories masculina i femenina. El medaller final va ser en categoria masculina, la URV la primera classificada (van guanyar per dos sets a 0, amb un resultat de 23 a 21 i 21 a 12, a la parella 1 de la UPC). En total, de la URV van participar la parella mas-culina guanyadora i una parella femenina, Neus Bardají i Júlia Latorre. Al campionat, hi van participar set universitats catalanes: URV, UVIC, UAB, UdL, URL, UPC i UB, amb 22 esportistes en categoria femenina (11 parelles) i 28 participants en masculina (14 parelles). Pel que fa als Campionats d’Espanya Universitaris, diumenge es va disputar el de Carrera en Ruta a Madrid, que organitzava la Universitat Carlos III, en el qual la URV va quedar quarta per equips en categoria femenina. Les esportistes han aconseguit la cinquena posició (Esther Aragonés) i la setzena (Natalia Rakislova).www.url.edu

notíciaEl primer vaixell-universitatLa UPF va preparar un ampli ventall d’activitats acadèmiques i lúdiques per als passatgers de

The Scholar Ship, el primer vaixell-universitat que desenvolupa un programa acadèmic a bord

per a estudiants de tot el món. El vaixell, que acull en aquest viatge prop de 200 alumnes

universitaris i de postgrau, i professors de 35 nacionalitats diferents, va arribar a Barcelona el

21 de març. Va ser la primera i única parada que fa en un port de l’estat espanyol.

El programa va incloure diferents conferències impartides per professors de la UPF, que van

tindre lloc al campus de la Ciutadella entre el 24 i el 26 de març, i que abastaren els àmbits

següents relacionats amb l’actualitat i la història de Barcelona i la Mediterrània: estudi de

conflictes de la zona, art i cultura, cultura global i canvi social, política, arqueologia, estudi

del medi ambient i negocis internacionals. Així mateix, per acompanyar aquestes sessions

acadèmiques, es van planificar una sèrie de sortides tant per la ciutat comtal com per tot el

territori català, amb l’objectiu d’ajudar a conèixer més a fons la realitat del nostre país. Les

activitats van incloure visites a museus, entitats, institucions i multinacionals destacades,

entre d’altres.

www.upf.edu/grec/en

La UPC al projecte europeu BiorenewLiderat pel Centre d’Investigacions Biològiques del CSIC (CIB-CSIC), l’objectiu de Biorenew,

amb un pressupost de 15 milions d’euros, és fabricar paper sense contaminar i generar

nous productes paperers, amb noves prestacions, aplicant la biotecnologia, tot imitant al-

guns processos que es donen a la natura. Hi participen 12 països, 26 empreses, instituci-

ons i universitats.

L’Empresa Nacional de Celulosa d’Espanya (ENCE), el Centre Superior d’Investigacions Ci-

entífiques (CSIC), l’empresa fabricant de pasta de paper CELESA, el grup d’Enginyeria pa-

perera i gràfica de la UPC, i la Universitat de Santiago de Compostela conformen la xarxa

de socis espanyols que treballen al projecte Biorenew. Al voltant de 30 persones adscrites

a aquests centres i empreses, es donaran cita el proper dia 3 d’abril, a l’Escola Tècnica Su-

perior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT) de la UPC, per participar

d’un programa tècnic al voltant del qual es debatran i es presentaran aspectes relacionats

amb aquest projecte.

www.upc.edu

notícies breus

En col·laboració amb: Amb el suport de: Organitzat per:

Cursos d’Història de Catalunya reconeguts amb crèdits de lliure eleccióUAB 2 crèdits i UPC 1,5 crèdits

Informació i inscripció: www.accat.cat (Formulari), A/e: universitaris@accat.cat, Tel.: 93 412 57 33 (de 10 a 14 h)

INTENSIUS JULIOL 2008

Curs “La història de Catalunya”Conèixer la història per entendre la nostra realitat contemporàniaDurada: 10 sessions de 3 hores cadascuna.Inici: A partir de l’30 de juny de 2008.Horaris: Grup J-1: diari de dilluns a divendres de 10 a 13 hores, del 30 de juny a l’11 de juliol de 2008. Grup J-2: diari de dilluns a divendres de 18 a 21 hores, del 30 de juny a l’11 de juliol de 2008.Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat final. Crèdits: UAB 2 crèdits, UPC 1,5 crèdits.Matrícula: 40e Inclou: llibres, material curs i visita a museus. Matrícula oberta fins el 26/06/2008

Curs “La història de Catalunya”Conèixer la història per entendre la nostra realitat contemporàniaDurada: 10 sessions de 3 hores cadascuna.Inici: A partir de l’3 de juny de 2008.Horaris: Grup M-1: de dimarts a divendres de 10 a 13 hores. Grup M-2: de dimarts a divendres de 16 a 19 hores.Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat final. Crèdits: UAB 2 crèdits, UPC 1,5 crèdits.Matrícula: 40e Inclou: llibres, material curs i visita a museus. Matrícula oberta fins el 26/06/2008 Curs “La història Pas a Pas”

Conèixer la història tot visitant els grans museus de Barcelona Durada: 10 sessions de 3 hores cadascuna.Inici: A partir de l’1 de juliol de 2008.Horaris: Grup M-1: de dimarts a divendres de 10 a 13 hores, de l’1 al 17 de juliol de 2008. Grup M-2: de dimarts a divendres de 16 a 19 hores, de l’1 al 17 de juliol de 2008.Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat final. Crèdits: UAB 2 crèdits, UPC 1,5 crèdits.Matrícula: 60e Inclou: llibres, material curs i visita a museus. Matrícula oberta fins el 26/06/2008

L’HIPERBÒLIC5Món unIvERsItaRI

www.gencat.cat/diue

La demanda d’estudis d’enginyeries ha baixat considerablement i, en canvi, la necessitat d’enginyers per part de la so-cietat és cada dia més gran. Per pal·liar aquesta falta d’enginyers, el programa ENGINYCAT, promogut pel Comissionat per a Universitats i Recerca, fomentarà actuacions en els àmbits preuniversita-ri, universitari i laboral.

La demanda dels estudis d’Enginyeria ha experimentat una davallada considerable des del 2002 fins al curs actual. Concreta-ment, els alumnes que han demanat cursar alguna de les enginyeries ofertes per les uni-versitats catalanes en primera preferència el 2002 eren 8.375, i el juny de 2007 ho van demanar només 6.591 estudiants, un 21,3% menys.

Aquest curs, de les 8.848 places d’Enginye-ries que ofereixen les universitats públiques, finalment s’hi han matriculat 6.342 estudi-ants. És a dir, només es cobreix el 71,68% de les places ofertes per les universitats pú-bliques catalanes.

A més, gairebé cap de les titulacions d’Engi-nyeries supera la puntuació de 6 en la nota de tall i la gran majoria tenen com a nota d’accés un 5. Hi ha algunes excepcions, com ara Enginyeria aeronàutica amb un 7,89; Enginyeria de camins, canals i ports amb un 6,91; o Enginyeria industrial amb un 6,44.

Per tal de pal·liar aquesta falta d’enginyers, el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa posarà en marxa amb el nom d’ENGINYCAT una sèrie d’actuacions que tindran la finalitat d’incrementar el nombre d’estudiants d’enginyeria.

Els objectius d’aquest programa són:

. Incrementar el nombre de vocacions en l’àmbit de les enginyeries.

. Millorar la formació científica i tècnica dels estudiants en la fase d’educació preuni-versitària.

. Contribuir a la millora dels resultats aca-dèmics en els estudis d’enginyeria.

. Afavorir un millor encaix entre l‘oferta i la demanda de professionals del sector tec-nològic.

El programa ENGINYCAT agruparà actuaci-ons en els àmbits preuniversitari, universi-tari i laboral, que es duran a terme durant els propers cinc anys (2008-2012).

Dins l’àmbit preuniversitari, es pretén donar suport als processos d’orientació educati-va i professional dels estudiants i integrar, especialment, estratègies que afavoreixin la presència de les dones en aquest àmbit d’estudi. També es vol incrementar l’interès dels joves per la ciència i la tecnologia mit-

Es busquen enginyers

jançant recursos didàctics basats en activi-tats lúdiques de contingut tecnològic, com ara tallers de robots; o premis i concursos per a estudiants de secundària.

Pel que fa a l’àmbit universitari, es crearan recursos per a l’aprenentatge i per fomen-tar aliances amb centres internacionals de referència. També es preveu afavorir que s’estableixin xarxes d’intercanvi d’experièn-cies i de grups d’innovació docent centrats en les matèries científiques i tecnològiques. A més, es persegueix implicar els estudiants dels últims cursos d’enginyeria per tal que col·laborin amb el seu centre en els proces-sos de tutoria i orientació dels estudiants nous. Una altra de les accions que realit-zaran aquests estudiants és donar suport als alumnes de secundària per fomentar la seva participació en el concurs internacio-nal anual de robots de la First Lego League.

Per últim, dins l’àmbit laboral es vol afavorir un millor encaix entre l’oferta de titulats i la demanda de professionals de l’àmbit tecno-lògic de les nostres empreses.

L’HIPERBÒLIC ConvIdats6

És un disc lluminós”Helena Miquel, Òscar D’Aniello i Marc Barrachina són els components del grup Facto Delafé y las Flores Azules. Amb lletres positives, que barregen quotidianitat i poesia urbana, i amb la inconfusible veu de l’Helena, han aconseguit enamorar el públic català. Després del seu primer disc, i de fer la banda sonora de la pel·lícula Yo soy la Juani de Bigas Luna, publiquen La luz de la mañana. Ritme, ganes de passar-ho bé i molt de positivisme.

- Per què “Facto”, “Delafé” i “las Flores Azules”?

Helena: Es tracta de pseudònims. “Facto” és en Marc, que fa les bases, “Delafé” és l’Òscar, que escriu les lletres i jo, “Las Flo-res Azules”, que juga amb el significat de la paraula “blue” en anglès, que es refe-reix a la melangia, i les flors vindrien a ser la part pop del grup.

- Sou un grup que barregeu hip-hop, rock, pop, electrònica i soul. Creieu que hi ha algú que estigui fent música semblant?

Marc: Nosaltres abans de ser músics vam ser oients de tot tipus de música i això ens ha condicionat molt a l’hora de fer les cançons. Crec que cada estil musical té defectes i virtuts, i el que intentem fer és agafar el millor de cada un d’ells. D’al-tra banda, crec que en l’àmbit nacional el nivell està pujant i hi ha grups que fan coses interessants relacionades amb la música més groove, com poden ser Man-dalas, Nubla, El Guincho...

Albert Lladó, albert@edicat.catFotos: Juan Miguel Morales

Tal com rajaNoms:

Helena Miquel

Òscar D’Aniello

Marc Barrachina

Lloc i data de naixement:

Helena: Barcelona. 02.05.1972

Òscar: Barcelona. 06.07.1977

Marc: Barcelona 29 07 1977

Un grup de referència:

Helena: The Cure

Òscar: Fugazi

Marc: Calle 13

Una mania:

Helena: L’ordre

Òscar: Deixar la música sonant quan surto

de casa

Marc: Posar-me dos mitjons quan jugo a futbol

Una qualitat:

Helena: Un bon despertar

Òscar: L’insomni

Marc: Tinc un bon despertar, també

Un somni:

Helena: Trepitjar la Lluna

Òscar: Volar

Marc: ZZZzzzzzzzzzz...

On us agradaria actuar:

Helena: En una residència per a gent gran

Òscar: Nova York, Los Angeles, Tokyo, Sidney,

Londres, Berlin, Paris, Buenos Aires...

Marc: Per tot arreu

Teniu fama de ser molt…

Helena: Endreçada

Òscar: Despistat

Marc: ji ji ja ja ju ju je je oeee oee oeee!!!

Facto Delafé y las Flores Azules, grup de música

- Per a qui no ho sàpiga, què és el “groo-ve”?

Marc: És el “Pam tu maka tum pah”, més o menys...

- Icomvainfluir l’estànciaaLondresdel’Òscaralapersonalitatdelgrup?

Oscar: Senzillament vaig estar dos anys vivint a Londres i en tornar vaig redesco-brir Barcelona. Això em va donar peu a escriure. D’allò van sortir gran part de les lletres del primer disc. A nivell musical, Londres em va apropar molt a la música negra i al seu esperit, fet que està molt present a FDFA.

- Des que vau guanyar el premi Joves pro-meses delMasnou, el 2003, fins avui,com heu evolucionat?

Helena: Des d’aleshores hem crescut tant en la manera de treballar com en la manera de plantejar-nos el que fem com una feina diària.. L’evolució ve donada per la pròpia experiència, encara que a vega-des és inconscient.

- L’Helena va arribar per fer una col-laboració is’haquedat.Era lapeça fe-menina que faltava? Teníeu previst un grupdetres?

Marc: Abans que es formés el projecte recordo que tenia la idea de fer un grup que sonés a girl group anys 60 barrejat amb hip-hop. Quan vam començar l’Òscar i jo, evidentment no existia la més mínima possibilitat de dur a terme aquella idea, però amb l’arribada de l’Helena tot va canviar.

- Els tres teniu experiència amb altresgrups. Per quin motiu creieu que ha ar-ribat tantelvostrediscursa lagent? Icom teniu els altres projectes?

Helena: Crec que, principalment, el públic se sent identificat amb les nostres lletres i que, a més, troba atractiu el fet que siguin positives, que parlin de la bellesa de les petites coses i de la felicitat. Però no ho fem de forma dramàtica sinó que el que volem és passar-nos-ho bé i que la gent s’ho passi bé. Veure les persones somri-ent després d’un concert ho és tot, ens omple moltíssim. Personalment, seguei-xo treballant amb l’Élena. Precisament ara estem preparant el tercer disc, que serà en català. Tenim pensat enregistrar-lo a l’octubre.

Òscar:Per la meva part, compagino la fei-na amb FDFA i Mishima, però he hagut de buscar una baterista substituta per quan coincideixin les dates de concerts. Incon-venients de l’ofici…

- Com recordeu la col·laboració a la pel-lícula Yo soy la JuanideBigasLuna?Sem-blaqueusvatrucardesprésquelireco-manéslavostramúsicalasevafilla,no?

Helena: Sí, la seva filla li va donar el nos-tre primer disc i el Bigas Luna, en aquell moment, estava mirant de trobar els grups que li podien fer la banda sonora. Li van agradar molt “Mar el poder del Mar”, “Crema Solar” i “Enero en la playa”, i va pensar que aquella música li encaixava molt bé. L’experiència va ser fantàstica, va ser el revulsiu per tornar a compondre i

L’HIPERBÒLICConvIdats 7

ens va permetre investigar una mica més en el so, ja que es tractava d’un projecte molt concret. A més, allò va donar peu a allò que seria el so del nostre segon disc.

- Cadavegadafeumésdirectes.Comelsprepareu?

Helena: Des que va sortir el segon disc, es-tem fent moltes actuacions i estem mante-nint el mateix espectacle. Com que no por-

tem una banda clàssica amb bateria, baix i guitarra, hem incorporat sobre l’escenari altres elements com les projeccions, els glo-bus gegants, una màquina de bombolles de sabó, confetti i sobretot molta actitud.

Marc: Cada cop gaudim més. Simplement intentem mantenir l’esperit de passar-ho bé i ser conscients que cada concert és únic per a cadascuna de les persones que ens vénen a veure.

- Elprimerdisc,Facto Delafé y las Flores Azules vs El monstruo de las ramblas (2004),vaserunarevelació.Aquestse-gon, La luz de la mañana, és una conti-nuació o un trencament?

Òscar:Una continuació, sens dubte.

- Podemparlard’unàlbumoptimista? Òscar:Sí. Hem volgut fer un disc que doni

energia, que posi contenta la gent i que

els faci treure un somriure. Un disc llumi-nós. Un cant a la llum i a la vida.

- Sensdubte,unadelescosesquecridenmésl’atenciósónelsvostresvídeos,onnormalment utilitzeu el plànol seqüència. Comseràelvideoclipdelnoutreball?

Òscar:És un secret. (riu...)

L’HIPERBÒLIC tEMa dEL MEs10

Es compleixen 40 anys del Maig del 68Ja han passat 40 anys d’aquella revo-lució, també francesa, que va sacsejar l’ordre preestablert, les antigues mane-res de pensar i, fins i tot, les posicions de l’esquerra del moment. Estudiants i obrers, de la mà, van sortir al carrer per reivindicar que la utopia era possible.

AntecedentsMolts són els antecedents i les influències que podrien haver causat el Maig del 68. La Guerra de Vietnam, les guerrilles llatinoameri-canes, la mort un any abans de Ché Guevara a Bolívia, la Primavera de Praga – un període d’obertura polític ocorregut a Txecoslovàquia del 5 de gener al 20 d’agost, i que va acabar amb la invasió de la URSS – o, simplement, la falta d’adaptació al ferotge capitalisme que s’estava imposant a tota Europa.

O una barreja de tot. Però, el que és cert, és que el París de finals dels 60 no era compa-rable a altres parts del món, on la precarie-tat, la falta de llibertats democràtiques i la

Albert Lladó, albert@edicat.catFotos Jean-Claude Seine

violació dels drets humans eren molt més evidents. Llavors, per què una revolució?

Reaccióal’avorrimentCom dèiem, el món estava en plena con-vulsió, però França era un país modern, industrialitzat, amb un creixement sostin-gut. La societat burgesa vivia amb una cer-ta comoditat i enviava els seus joves a la universitat. Uns joves que semblaven que no tenien consciència política. Per això, el veterà periodista Pierre Viensson-Ponté es-criu un article el 14 de febrer, al diari Le Monde, on parla de l’avorriment de la nova societat francesa i de la passivitat davant d’un món que pateix. És una invitació a l’acció social. Una provocació que funciona en uns estudiants que veuen el seu entorn com a caduc. Calia canviar el món que els havia tocat viure.

De Nanterre a ParísCom en tota revolució, hi ha uns fets, molt pun-tuals i que semblen de poca importància, que desencadenen totes les accions posteriors.

22 de març. A Nanterre, una població als afores de París, una quarantena d’estu-diants ocupen durant un dia el rectorat. Protesten per la separació, a la universitat, entre nois i noies. Com a càstig, tanquen el centre l’1 de maig. Ha saltat l’espurna que encén una bomba de rellotgeria.

París es suma a les protestes. Es fan les pri-meres assemblees i la policia creu que amb repressió pot aturar-ho. És pitjor. Els excessos d’autoritat, i la manca de diàleg, fan que els estudiants cada vegada s’organitzin millor. El sindicats, i el Partit Comunista Francès, no vo-len implicar-se massa. Després, quan les va-gues les fan els treballadors, volen recuperar el protagonisme. Però els líders de la revolta ja són uns altres, escollits espontàniament.

Un país en lluitaEn pocs dies, els obrers i els intel·lectuals fan seva la revolució. La societat no pot entendre com se li ha anat de les mans al govern i com ha reaccionat de manera tan violenta. La matinada de l’11 de maig es co-

Cohn-Bendit i SartreDaniel Cohn-Bendit – Dany el Vermell –, amb

només 23 anys, va ser el líder de la revolta

des del principi. Amb ideals anarquistes, i

proper als situacionistes, va ser un dels estu-

diants que va començar la revolució a Nanter-

re. Quan tot va acabar, va exiliar-se durant 10

anys. Avui, és eurodiputat pel grup Els Verds.

Jean Paul Sartre, filòsof, escriptor i dramaturg,

era ja el màxim representant de l’existencialis-

me francès. Durant la revolta, es va solidaritzar

amb els moviments d’esquerra i va encoratjar

els treballadors a ocupar les fàbriques.

L’HIPERBÒLICtEMa dEL MEs 11

neix com la “Nit de les Barricades”, en què la policia ha de lluitar amb més de 60, distri-buïdes al centre de París i construïdes amb les llambordes dels carrers. L’agressivitat, de les dues parts, és extrema.

El 15 de maig, els estudiants entren al Te-atre Odèon. El dia següent, els treballadors de Renault ocupen la fàbrica i segresten el director. Hi ha vaga a la majoria d’empreses i més de 10 milions de treballadors, dos tercis del total, deixen de treballar per participar a les batalles campals, amb barricades i cot-xes tombats, al Barri Llatí. El 23 de maig, un estudiant perd la vida. Milers de ferits, entre policia i manifestants, són la conseqüència directa d’un mes on el país ha estat aturat.

Una revolució efímeraNingú sabia com acabaria la revolta. El 25 de maig, el primer ministre Pompidu nego-cia amb els sindicats un augment del 35% del sou mínim, i un 10% de la resta. El presi-dent De Gaulle, que ha sortit del país, torna i convoca eleccions anticipades. El 23 de juny, quan el seu partit guanya amb el 60% del vots, la revolució ha acabat.

Molts han volgut veure, en aquest caràcter efímer, un sinònim de fracàs absolut. Però la veritat és que les principals reivindicaci-ons del Maig del 68, com la igualtat per les dones, la importància dels estudiants com a col·lectiu, la fi de la precarietat laboral, po-sar fre a l’autoritarisme de l’estat o el res-pecte per les minories, encara són vigents. I, segurament, ho són per aquesta sensació que les injustícies es poden canviar.

Els eslògansAlgunes frases, eslògans i graffitis del Maig

del 68, amb missatges clarament revolucio-

naris, han passat a la història:

“Il est interdit d’interdire” (prohibit prohibir).

“L’imagination au pouvoir” (la imaginació al

poder)

“Soyez réalistes, demandez l’impossible”

(siguem realistes, demanen allò impossible)

L’HIPERBÒLICaLtavEu12

La revista Enderrock celebra

15 anys amb el número 150El 23 d’abril de 2008 es celebren 15 anys del llançament de la revista En-derrock. L’efemèride coincideix amb la publicació del número 150, una edició doble on, a més de la revista de cada mes, hi ha l’especial Quinze que canten, amb els 15+2 artistes més influents dels darrers 15 anys i les 15 bandes amb més projecció. També inclou un DVD de producció pròpia sobre el mí-tic concert del “rock català” del Palau Sant Jordi, el 14 de juny de 1991, on els protagonistes fan balanç de l’evo-lució de l’escena musical. A més, per celebrar l’aniversari, Enderrock convoca un concert a la sala Razzmatazz de Barcelona el dia de Sant Jordi, amb 15 propostes artístiques amb projecció de futur, i llança la campanya “+ MÚSIK Q MAI” per difondre les noves realitats de la música als Països Catalans.

El número especial del quinzè aniversari es diu Quinze que canten i està inspirat en el llibre Tretze que canten, un volum publicat

l’any 1982 amb biografies i entrevistes amb els artistes més rellevants de la Nova Can-çó i l’Ona Laietana. L’Enderrock 150 parteix d’aquest model, i entrevista i dibuixa els 15 artistes més rellevants del pop-rock en català dels darrers quinze anys, als quals s’afegeixen un músic de la cançó i un músic del folk: Antònia Font, Brams, Dr. Calypso, Dusminguet, Gossos, Inadaptats, Ja T’HoDiré, Lax’n’Busto, Obrint Pas, Els Pets, Albert Pla, Quimi Portet, Sangtraït, Sau i SopadeCabra, a més de Roger Mas i de Miquel Gil. Les entrevistes s’acompanyen de perfils elaborats per disset escriptors i periodistes com Sebastià Alzamora, Salva-dor Cardús, David Castillo, Vicent Partal, Jo-sep Pedrals, Sebastià Roig, Vicent Sanchis, Màrius Serra o Matthew Tree. Es completa l’especial amb un reportatge amb 15 grups emergents, escollits a partir de la votació de 30 periodistes. També s’hi inclou un àlbum de fotos de les 15 imatges més destacades dels darrers 15 anys. A més, a l’Enderrock d’abril també hi trobeu una portada excep-cional, protagonitzada pels personatges del “Polònia”, i l’estrena d’un nou disseny, no-ves seccions i nous col·laboradors.

23 d’abril. razzmatazz. 21 H

Amb la selecció feta en el número especial dels 15 cantants i grups catalans amb ma-jor projecció de futur, el Grup Enderrock ha preparat per al proper 23 d’abril el concert de Sant Jordi 2008, que es celebrarà a les sales 1, 2 i 3 del Razzmatazz (Barcelona), amb capacitat per a 2.500 persones. Mazo-ni, Sanjosex, Verdcel, Sanpedro, Nisei, ElFilldelMestre, Anímic, PlouenCatximbes, Refree, ClaraAndrés, CeskFreixas, Miquel Abras, Rosa-Luxemburg i Albert Pla toca-ran a la gran festa de la música catalana emergent. El cartell només és la punta de l’iceberg del boom del nou pop en català, per això anirà amb el nom de la campanya “+ MÚSIK Q MAI”. L’entrada valdrà 10 euros, i amb el tiquet que inclou el número 150 hi ha l’opció d’entrada 2x1.

La gran nit del Sant Jordi: el concert clau del rock en catalàLa gran nit del Sant Jordi és un DVD documen-tal sobre el concert més important de la histò-ria del “rock català”, el 14 de juny de 1991 al Palau Sant Jordi de Barcelona, amb Sau, Sopa deCabra, Sangtraït i ElsPets. Una mirada re-trospectiva amb tots els protagonistes que van marcar un punt d’inflexió en el moment que el rock en català es va convertir en un fenomen

de masses. Inclou imatges d’arxiu del concert enregistrades per Televisió de Catalunya, fins ara inèdites, i entrevistes amb els protagonis-tes, tant artístics com del públic.

Campanya per la música catalana“+ MÚSIK Q MAI” és una campanya per mostrar el moment d’efervescència creativa de la músi-ca en català. Hi ha més quantitat de música en català que mai, la qualitat és més destacada que mai i hi ha més diversitat musical que mai (d’estils i escenes). El tret de sortida és l’Ender-rock 150 i el manifest obert “+ MÚSIK Q MAI”, que es publica a l’especial de la revista. Ender-rock presentarà aquesta campanya arreu dels Països Catalans amb una sèrie de concerts “in-èdits” i presentacions de la revista.

JovEntut

La Generalitat convoca els Ajuts al Lloguer Just per a joves

Estudiar, treballar, pagar el lloguer... Més sovint del que voldríem, i del que és sa, la vida ens empeny a una sèrie d’obligacions que poden ser feixuges. Buscar pis de lloguer pot resultar un petit martiri tenint en compte els preus del mercat, l’especulació... I si ja teniu pis, això de viure dignament (sense de-manar massa: anar a sopar fora un cop a la setmana, al cine, no viure de les camises de Nadal) s’ha acabat? La Ge-neralitat mira de posar-t’ho més fàcil i torna a convocar, per quart any conse-cutiu, els Ajuts al Lloguer Just.

Què són?La Generalitat de Catalunya ha obert la convo-catòria d’ajuts per pagar el lloguer a persones amb ingressos baixos, els coneguts com Ajuts al Lloguer Just. A aquest ajuts poden optar-hi diversos col·lectius, entre els quals, el jove.

La quantia de l’ajut a què poden optar els i les joves que es trobin en aquesta situació és, com a màxim, de 240 € mensuals (2.880 € anuals). La quantia de la subvenció és el resultat d’uns càlculs que tenen en compte, per exemple, la zona geogràfica on està situ-at l’habitatge pel qual es demana l’ajut.

Són compatibles amb la Renda Bàsicad’Emancipació?A diferència de la Renda Bàsica d’Emanci-pació, que s’adreça als i les joves d’entre 22 i 30 anys, els Ajuts al Lloguer Just els poden sol·licitar les persones que tinguin entre 18 i 35 anys i compleixin els requisits. I per una durada indefinida, no només quatre anys.

Els Ajuts són compatibles amb les deduccions fiscals a favor del llogater, però no amb la Ren-da Bàsica d’Emancipació. És a dir, si durant el 2008 s’ha demanat una prestació no es pot sol-licitar l’altra i a l’inversa. Si no se n’ha demanat cap de les dues, a la teva Borsa Jove d’Habitat-ge t’informaran de quina et resulta més benefi-ciosa. Les persones que l’any passat ja gaudis-

L’HIPERBÒLIC13

Si tens entre 18 i 35 anys pots optar a un ajut de fins a 240 € mensuals

sin d’aquest ajut, podran triar quina prestació prefereixen quan renovin la sol·licitud.

Finsquanespodendemanar?El termini per presentar les sol·licituds finalit-za el 30 de juny. Per als contractes realitzats mitjançant les Borses Joves d’Habitatge (BJH) i les Borses de Mediació Social per al Lloguer Social, el termini finalitza el 31 d’octubre.

Onespodendemanar?Es poden sol·licitar a les BJH convingudes amb la Secretaria de Joventut. En el cas que no hi hagi borsa jove al municipi, també es poden demanar a través de les borses de Mediació i la resta d’oficines d’habitatge dels ens locals i la Generalitat.

Qui pot demanar aquests ajuts?

Els i les joves de fins a 35 anys d’edat, sem-

pre que els compleixin dins del termini de

presentació de les sol·licituds i que, a més:

- Estiguin empadronats/des en un municipi

català des de fa dos anys.

- La renda del lloguer sigui com a mínim

90 € al mes.

- La unitat de convivència tingui uns ingres-

sos anuals ponderats no superiors a 2,5

vegades l’IPREM, segons les zones geo-

gràfiques vigents.

- Els ingressos mínims anuals de la unitat

de convivència siguin de 5.500 €.

- En cap cas, no es concediran ajuts al llo-

guer quan el contracte s’hagi signat entre

persones que tinguin relació de parentiu

fins al segon grau de consanguinitat o afi-

nitat (pares, fills, néts).

+ informació: JOVE.CAT

L’HIPERBÒLICtEndEnCIEs14

Les consagradesAmy WinehouseNascuda el 14 de setembre de 1983, Amy és

una compositora britànica de jazz i soul que

va debutar el 2003 amb l’àlbum Frank, amb

què va guanyar l’Ivor Novello Award el 2004.

Però és amb Back to Black (2006) que es

consagra com a artista de referència de la

música pop.

www.amywinehouse.co.uk

Tori AmosAmos és una de les cantautores més impor-

tants de principis dels noranta, i també una

de les poques estrelles pop que fan servir el

piano com a instrument principal. És conegu-

da per les seves cançons gòtiques i profunda-

ment emocionals, que assoleixen temes com

la sexualitat, la religió i la recerca personal.

Cal destacar els singles, “Winter”, “Crucify”,

“Silent All These Years”, “Caught a Lite Sne-

eze”, “Me and a Gun”, “Jackie’s Strength”,

“God”, “Cornflake Girl”...

www.toriamos.com

Cat PowerÉs el nom artístic de la cantautora americana

Charlyn “Chan” Marshall. Coneguda pel seu

estil minimalista, sap treure molt de partit

a la seva veu, el piano i la guitarra. Filla de

pares divorciats, Chan va néixer a Georgia el

1972. El 2007, va estar nominada com a mi-

llor cantant pels Brits awards. El seu àlbum

The Greatest està considerat com un dels

millors del 2007.

www.myspace.com/catpower

Diego Giménez, diego@edicat.catDives

Les que vénen

Leslie FeistLeslie Feist va néixer el 13 de febrer de 1976

a Amherst, Nova Escòcia, Canadà. Nascuda en

una família d’artistes, el seu pare, Harold Fe-

ist, és un pintor expressionista abstracte. Els

seus pares es van divorciar poc després de

néixer. Ha guanyat un premi Juno i un Grammy.

Com a solista, fa servir el nom de Feist però

també forma part del grup de rock Broken So-

cial Scene.

El 1991, amb 15 anys, va començar la seva

carrera musical a la banda punk Calgary Pla-

cebo. El 1993, es varen adjudicar la cerimònia

d’obertura del festival Infest amb Los Ramo-

nes. En aquest concert, va conèixer Brendan

Canning i Kevin Drew, amb qui va formar Bro-

ken Social Scene deu anys més tard.

www.listentofeist.com

Louise Khan / Terry Poison“Vàrem començar amb la música perquè volíem

lligar amb nois. Realment som nenes de casa

bona, podeu pensar que vivim al límit... però

això és recent...” Aquesta és la forma irònica

com es presenten les components del grup Ter-

ry Posion, del qual Louise Khan és la veu. El seu

àlbum debut és Buzz on the bell.

http://terrypoison.com

Lovefoxxx / CssLovefoxxx és el nom artístic de Luísa Hanaê

Matsushita, nascuda el 25 de febrer de 1984

a Campinas, Brasil. És la cantant del grup indie

electrònic Cansei de Ser Sexy (també conegut

com CSS). Il·lustradora i assistent de disseny

artístic des dels 16 anys, va deixar la feina per

dedicar-se al seu grup. És coneguda per prac-

ticar l’stage diving durant els concerts i pel seu

look vintage. En una de les últimes actuaci-

ons, va sortir a l’escenari vestint tot els seus

“trapets” que es va anar canviant fins quedar

despullada.

www.fotolog.com/lovefoxxx

El passat febrer, l’Amy es va fer amb 5 Grammys convertint-se en la primera ar-tista britànica que n’aconsegueix tants en una sola nit i entrant, alhora, en l’ex-clusiu club d’artistes que en guanyen 5 en una gala, com Lauryn Hill, Alicia Keys, Nora Jones i Beyonce. Va guanyar els pre-mis a millor àlbum pop, millor cantant fe-menina, artista revelació, cançó de l’any per “Rehab” i millor gravació de l’any.

Segur que molts estaríeu d’acord en dir que el sobat “Umbrella” no és el millor exemple de cançó indie. Alhora, probablement coincidiríem a dir que, potser, “Rehab” sí és el millor exem-ple de cançó indie que ha sabut no només cre-ar estil sinó també, moda. Aquesta setmana a Secundèria i L’Hiperbòlic, parlarem de les dives que marquen tendència. En aquest sen-tit, cal començar per Amy Winhouse que amb l’àlbum Back to Black ha sabut situar-se més enllà del que molts consideraven com una pro-mesa problemàtica. I és que les dives estan de moda, no només per la música sinó també per-què promouen una forma d’entendre la vida i reivindiquen la seva posició d’artistes.

que marquen tendència

Amy Winehouse Tori Amos

Cat Power

Louise Khan

Lovefoxxx

Leslie Feist

BEQUESMECCURSOS D’IDIOMES

DUBLÍNCORKLONDRESWIMBLEDONBRISTOLEDIMBURGOTORONTOVANCOUVERPARÍSBERLÍNFRANKFURTMUNICHSIDNEY

DUBLÍNCORKLONDRESWIMBLEDONBRISTOLEDIMBURGOTORONTOVANCOUVERPARÍSBERLÍNFRANKFURTMUNICHSIDNEY

PRACTICA UN ALTRE IDIOMAEN EL PAÍS D’ORIGEN

VIATGES ROSA DELS VENTS, S.A.Avinguda Madrid, 95 5-3 - 08028 Barcelona - Tel: 935 036 035 / 902 504 003 - Fax: 93 503 60 44

E-mail: comercial@rosadelsvents.es - www.cursosidiomas.com

HORARI D’OFICINA: 9:00h-13:00h i de 15:00-18:00h (durant tot l’any)

Amb Rosa dels Ventses possible

Te’ls perdràs?Consulta’ns els Cursos disponibles

Demana’ns informació

Presentant aquest cupó et regalem

2 entrades gratuïtes a CosmoCaixa i al Planetari*

* oferta vàlida fins el 30 de juny,places limitades

Les dues cares de la por

Què és la por? Per què la sentim? Quan, com i per què gaudim

del terror? La música, la llum, la recreació de l’ambient... tot

està perfectament estudiat per portar el cervell humà fins als

límits de la por.

Vols conèixer els secrets de Freddy Kruger i no morir en l’intent?

A càrrec de la Càtedra del cervell social, UAB

El racó de la percepció

Si vols veure coses que no hi són, escoltar paraules que no

s’han dit, moure el cursor de l’ordinador amb la ment, posar

a prova el teu nas o descobrir que estàs quasi sord... passa’t

pel racó de la percepció.

Està escrit que no t’ho pots perdre.

A càrrec d’investigadors del CRG, d’altres centres d’investigació i de l’equip de CosmoCaixa.

+ informació a: www.lacaixa.es/ObraSocialdins del Cicle Ciència-Barra Lliure

Il·lusionisme i comunicació no verbal

Els mags, els polítics i els bons venedors saben que és més important allò

que es veu que allò que es diu. Dominar la comunicació no verbal ens pot

fer guanyar les eleccions, aconseguir la noia dels nostres somnis o fer

un truc de màgia realment sorprenent. I, a més, els mags utilitzen altres

tècniques que semblen traspassar els límits de la ciència i sorprendre’ns.

Amb el Mag Lari, el Dr. Sebastià Serrano, Catedràtic de lingüística

i el Dr Jordi Camí, Dr. en Medicina i Director del PRBB

COSMONIT II:Percepcions, La nit de la il·lusióDissabte 17 de maig, de 20h a 1h.Per què fan por les pel·lícules de terror? Per què el negre aprima i el blanc engreixa? On va amagar David Copperfield l’Estàtua de la Llibertat? Per què sempre sortim del súper amb allò que no necessitàvem? Has tingut mai la sensació de viure una experiència per segona vegada, un dejà vu?

Jugar amb la teva ment i els teus sentits pot canviar-te la percepció de la realitat. I si a més la il·lusió entra en joc, el nostre cervell es queda KO.

Atreveix-te a venir i posar els teus sentits al límit.

Sessions de

Planetari tota la nit!

TOTES

SÓN GRATUÏTES

LES ACTIVITATSI L’ENTRADA

L’HIPERBÒLIC BoCa a BoCa18

Autor: Ramon Texidó Fotografies: Maribel Ruíz de Erenchun (cedides per El Bulli)

La cuina és un llenguatge amb què et comuniques”

Ferran Adrià, cuiner

Com si d’un deliciós àpat es tractés, entre-vistar en Ferran Adrià (Barcelona, 1962) ha estat tot un plaer. El cuiner català de di-mensió internacional, és xef i copropietari del restaurant El Bulli de Cala Montjoi, a Roses (Girona). El seu establiment ha es-tat distingit amb les tres estrelles Michelin i considerat millor restaurant del món per algunes de les més importants revistes es-pecialitzades. El passat 17 de desembre, Ferran Adrià va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona.

Enprimer lloc,el felicitemper la recent in-vestiduracomadoctorhonoris causa. Per co-mençarl’entrevista,ensagradariacomentarquevostèvainiciar-sedinsdelmóndelares-tauraciógairebépercasualitat.Quèrecordaambmésafected’aquellaprimeraèpoca?Una sèrie de circumstàncies van fer que ara mateix estiguem parlant. No era una cosa que jo buscava. La casualitat, el destí, di-gues-li com vulguis, em va fer arribar on es-tic ara. A mi no m’agradava la cuina, ni volia ser cuiner, ni estava al meu cap. Això és un fet que sens dubte m’ha marcat. No és el mateix una persona que de petit vol ser una cosa, que una persona que no. Això fa que em pregunti sempre el perquè de les coses. ElBulliestàobertuns160diesl’any.Perquin motiu? Pel model que tenim. A nivell creatiu, no

pots estar produint i creant cada dia. Això és lògic en qualsevol disciplina. Has de de-dicar molt temps a la creativitat sense pro-duir. Nosaltres som una disciplina que hem de produir i crear, i no n’hi ha tantes. Per exemple, un dissenyador crea i després no produeix. Nosaltres a més de crear, hem de produir, cosa que fa que sigui bastant dur.

Per revolucionar la cuina com ho ha fet, no creuqueaixòrespond’algunamaneraalaseva base artística o creativa? Sí. Actualment, al món occidental és molt im-portant l’Alta Cuina, per desgràcia a l’altre, no. Hem passat de quan fa molts anys es passava gana, a la situació actual. Això fa que ens preguntem què és el menjar. Actual-ment, ens ocupa tres hores diàries del nostre temps lliure i això fa que tinguem una altra vi-

sió. La punta de la piràmide de tot és el men-jar com a llenguatge i experiència creativa. Vostè ha creat noves tècniques que ja formen partdel’AltaCuina,unacuinad’investigació.La cuina és una disciplina molt transversal ja que toca l’economia, la salut, el món de la ciència, el món de l’art... Hi ha disciplines que no ho són tant, però la cuina és una dis-ciplina molt transversal i ho toca tot. És partidari de fer arribar l’Alta Cuina alcarrer? Allò que en realitat volem és que la gent co-negui aquest món. La filosofia dels cuiners sí que pot arribar al carrer. De fet, ja està arribant i tothom sap qui són els cuiners. La cuina ja és un fet social.

L’HIPERBÒLICBoCa a BoCa 19

La cuina és un llenguatge amb què et comuniques”

Malgratlasofisticaciódelacuina,segonsvostè,hihaunsingredientsessencialsquemainopodenfaltar:lasal,elousilallet.Quan parlem de cuina, sovint parlem de menjar com caviar, llagosta... En canvi, per a mi, la sal, la llet i els ous són productes im-prescindibles i no costen gaire, si ho compa-rem amb el que valen la llagosta i el caviar. Existeixenreglesd’orpercuinar?Allò que importa és la llibertat. Per exemple, hi ha molta gent que veu escandalós menjar peix cru i, en canvi, és un fet cultural al Japó. Allò que és bo i és dolent és molt relatiu.

Tambéesdónamoltaimportànciaalapre-sentaciódelsplats.Forma part de l’estètica. El fet del menjar és el més multisensorial que existeix. No hi ha cap altre disciplina en què no intervinguin els cinc sentits: vista, tacte, olfacte, gust i oïda. Per menjar, l’oïda és molt important pel tema

del parlar. Un bon menjar sense una conver-sa no és el mateix. Quan tens en compte això, t’adones de la complexitat del menjar. Lacuinaambelscincsentits.I és que no hi ha cap sentit que hi falti. Xoca molt perquè és una disciplina molt bàsica. El menjar és menjar. Però com per a qui pin-ta, pintar és pintar, també hi ha un moment que és una altra cosa. Amb el menjar passa el mateix. La cuina requereix molta comuni-cació amb la gent i això és molt maco. L’haninvestitdoctorhonoris causa i preci-sament, vostè sempre ha promogut que la gastronomiahad’arribaralaUniversitat.És que és normal. Durant milers d’anys la gent passava gana. La fam ha estat un dels grans problemes de la humanitat. En aquell moment, era impensable que pogués entrar dins del món de la cultura doncs era un problema molt més gros. Ara ha canviat i s’ha convertit en un dels temes del moment. Sobre la imatge elitista de

l’Alta Cuina, cal tenir en compte que la cuina ha tingut en moments de la història una part elitista, i això explica que no hagi hagut conne-xió entre molta gent i el món de l’Alta Cuina. LaCuinad’AutorilaCuinaTradicional,sónduescaresd’unamateixamoneda?Hi ha molts tipus de cuina. La gran diferència és que l’Alta Cuina ha vingut de la cuina professi-onal i aquesta ha vingut també de la cuina de casa. Uns macarrons es poden menjar a casa i també, en un restaurant. Què és Cuina Tradicio-nal i què no ho és? Què és Alta Cuina i què no ho és? Tot està una mica barrejat i al final només hi ha dos tipus de cuina: la bona i la dolenta.

És curiós i simpàtic sentir-li dir que perdavantdelfast food(menjarràpid)s’hadepromoure el fast good(ràpidibo).Això és una proposta que vàrem fer a Barcelo-na, un experiment sociològic en què es busca-va pagar una mica més per una millor qualitat. Hi molta gent al món i hi ha gent per a tot. Hi ha qui pensa que la gent és d’una determinada manera, doncs no. Hi ha gent de tota mena. Ha publicat diversos llibres de cuina. Dequin està especialment satisfet?Del Catálogo general, que són 5 volums amb 8.000 pàgines. És un treball de 5 anys del qual estem molt orgullosos i molt contents.

GuIa JovE L’HIPERBÒLIC 20

MODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

El futur a l’empresa EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofe-reix una doble titulació: la del centre i la de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta formativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudar-te en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit.

C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67www.eae.es admisiones@eae.es

EDUC

ACIÓ

T’agrada el turisme?Adscrits a la primera universitat en re-cerca turística del país, amb nosaltres podràs cursar des de cicles formatius d’allotjament, agències de viatges i in-formació turística, f ins la Diplomatura i el nou segon cicle oficial en Turisme.Una borsa de treball amb més de mil ofer-tes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta! Descobreix per què som líders en turisme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

EDUC

ACIÓ

EDUC

ACIÓ

Disseny, una professió de futur L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, for-ma part d’una xarxa internacional d’escoles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Disseny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video), Moda i Comunicació. És l’escola del projecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat.IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889. info@bcn.ied.es - www.ied.es

EDUC

ACIÓ T’ajudem a assolir l’èxit

L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior.Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la in-serció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET.

Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona).Tel. 93 730 19 00 info@euncet.eswww.euncet.es

Turisme, una opció amb futur Si t’agrada relacionar-te amb la gent, aprendre idiomes, viatjar i conèixer cultures diferents, no ho dubtis, estudia turisme, vine a CETA. A la Diploma-tura en Turisme et podràs especialitzar en gestió hotelera, informadors i guies, i agències de viatge, podràs estudiar fins a set idiomes i gaudir, des del primer curs, d’una borsa de treball amb més de 650 empreses d’arreu del món.

C/ Aragó, 55 - Barcelona Tel.: 93 227 80 90www.ceta.edu.es ceta@ceta.edu.es

EDUC

ACIÓ

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66www.formatic-barna.comformatic@formatic-barna.com

EDUC

ACIÓ

sxc.hu

L’HIPERBÒLIC21sEXE

Tens foc uterí?A la passada edició d’aquesta revista, introduírem un nou concepte que tení-em previst desenvolupar en pròximes entregues: el foc uterí. Com es podria definir aquest terme? El que està clar és que té a veure amb el foc (calentor, desig sexual, en una paraula, fortor!) i l’úter (part de l’aparell reproductor fe-mení). Si relacionam aquests dos signi-ficats, doncs, ja tenim el que és el foc uterí: la fortor sexual incontrolable per part de la dona.

ResultatsMajoria de respostes A:

El teu foc no és uterí, és cerebral, el tens cre-

mat per estar tan cohibida sexualment. Rela-

xa’t i recicla’t sexualment.

Majoria de respostes B:

Vas per bon camí, d’aquí poc et convertiràs

en una consentida nimfòmana.

Majoria de respostes C:

Si al diccionari existís la definició de foc uterí,

com a sinònim hi hauria el teu nom, llinatges i

telèfon. Ets insuportable, només penses en el

sexe, en apagar aquell ardor que tant de mal

et fa, perquè la teva vida no és vida, la teva

vida és un polvo darrere un altre, del qual ni

tan sols pots gaudir perquè estàs més pen-

dent de no refredar-te que de passar gust.

Atòmic Girls

Quantsamantshastengutenlestresdar-reres setmanes?a) Cap, estic en un període de sequera in-

voluntària.b) Un o dos, un cap de setmana un i un cap

de setmana l’altre.c) Uf! No me’n record... he perdut el comp-

te.

Etsenunbardecopesnocturn,set’acostaunjove,quèfas?a) Surt corrents.b) Li somric pícarament.c) Li frec el cul per les seves parts a l’estil reggaeton.

Alafotocopiadoradelteuedificiettrobesambelbuenorrodelaclasse...a) Dissimules i passes de llarg com si no

volguessis fer còpies.b) Et desfàs la camisa dissimuladament

deixant part dels teus pits a l’aire. c) Li demanes si l’excitaria la idea de fer-ho

damunt la màquina.

Al parc, passejant amb el teu ca, et trobes elveídelcinquèqueetposatant.a) El saludes tímidament.b) Li dius que t’agradaria pujar un dia a

casa seva per mostrar-li fotos del ca quan era petit.

c) Li proposes un trio, tu, ell i el ca.

L’altre dia fent copes, va passar per devo-ra nosaltres un d’aquells homes que t’acti-ven el radar i en aquell moment una amiga nostra va dir l’expressió: “Me cauen ses bragues.” Totes entenem perfectament el significat d’aquesta frase, sobren les expli-cacions. Davant aquest fenomen, no podem fer altra cosa que deixar-nos dur pels nos-tres instints més ocults. Si et posa, et posa, no té sentit reprimir-se.Ja ho diuen, per apagar el foc no es neces-sita més foc, sinó treure la llenya, amb això volem dir que el foc uterí no pot alleujar-se amb més foc, sinó primer treure la llenya cre-mada i tornar a encendre la gran xemeneia amb llenya nova, seca i de bona cremar.

A continuació, algunes preguntes per saber si teniu o no, foc uterí.

Quanetpassabonunmascleperdevora,et cauen les bragues?a) Sí.b) No.c) No en duc.

Quanvaserladarreravegadaquetengue-resunatrobadasexualambalgú?a) L’estiu de l’any passat, en una verbena

de poble.b) Deu fer cosa d’un mes, ja era hora que

qualcú em llevàs les teranyines!c) Fa un parell d’hores, és que tenia una

hora buida entre classe i classe.

LLIBRES

Pelo de ZanahoriaJules RenardDebolsillo

Jules Renard ens ofereix amb Pelo de Za-nahoria, basant-se en la seva pròpia vida, potser una de les primeres novel·les d’inicia-ció contemporània. Així, assistim a l’enfron-tament d’un jove pèl-roig amb un món hostil on el dolor de conèixer la solitud del món ens porta inevitablement a la màxima de Hesse en Demian, a saber, que per a néixer, s’ha de destruir un món.

CINEMA

Or NegreMarc Francis i Nick Francis

Documental sobre els interrogants que hi ha darrera del comerç del cafè. La pel·lícula vol fer prendre partit sobre la importància del comerç just per als pagesos que veuen els seus interessos sotmesos als de les multi-nacionals del cafè.

Blakle http://www.blackle.com

Si vols estalviar energia, et recomanem aquest site on pots arribar a estalviar fins a 600.000 watts per hora. Blakle està poten-ciat per Google i estalvia energia perquè la pantalla és negra.

MISCEL·LÀNIA

Bloc de Dèria http://bloc.deria.cat

Les revistes Secundèria i L’Hiperbòlic estrenen bloc aquest mes. Hi trobareu el dia a dia de les coses que fem a la revista, continguts, entrevistes, i també, enllaços interessants.

RECoManEM

L’espectre se’n vaPhilip RothLa Magrana

Roth torna, a L’espectre se’n va, amb Nathan Zuckerman com protagonista, a es-criure sobre la mort i la decadència física que sol acompanyar la vellesa i construeix un món en què la realitat i el desig es confo-nen, i apel·la, d’aquesta manera, a la litera-tura com a forma independent de la realitat.

PingpongMatthias Luthardt

El suïcidi del pare d’un noi de 16 anys és el principi d’una història que, com Teorema de Pasolini, s’endinsa en la vida d’un jove i el drama que emergeix quan arriba a una nova família.

aGEndaMaIG2008

Dia: del 02/05/08 al 16/05/08Any RodoredaExposició .- Exposició de fotografia “Mercè Rodoreda”, dins el marc “L’aventura de llegir, comentaris i recitacions de Mercè Rodoreda”.Lloc: Biblioteca Francesca BonnemaisonC/ Sant Pere Més Baix, 7Ciutat Vella+info: http://www.bcn.cat/biblioteques

Dies: del 04/04/08 al 14/06/08XXI Festival TradicionàriusConcerts .- Cicle de concerts XXI Festival Tradicionàrius.Lloc: Centre Artesà TradicionàriusTravessera Sant Antoni, 6. Gràcia+ info: http://www.tradicionarius.com

Dies: fins al 03/05/08 Domini PúblicTeatre.- Cicle Radicals Lliure: espectacle Domini Públic, de Roger Bernat, amb els alumnes d’escenificació de l’Escola EòliaLloc: Fundació Teatre Lliure - Sala Espai LliurePl. Margarida Xirgu, 1Sants-Montjuïc+ info: http://www.teatrelliure.cat

Dies: fins al 03/05/08 El Rei de la SoledatTeatre . Cicle Radicals Lliure: espectacle El Rei de la Soledat, amb Xavier Bobés.Lloc: Fundació Teatre Lliure - Sala Espai LliurePl. Margarida Xirgu, 1Sants-Montjuïc+ info: http://www.teatrelliure.cat

Dies: del 03/05/09 al 09/05/08Barcelona PoesiaFestivals .- Qui tingui ganes de trobar-se cara a cara amb l’esperit dels altres, i escoltar de prop la paraula més sentida, tindrà prop de 100 oportunitats irrepetibles: recitals, concerts, passejades literàries. Arriba a la ciutat el Barcelona Poesia.Lloc: diferents emplaçaments de Barcelona+ info: www.bcn.cat/barcelonapoesia

Dies: fins al 04/05/08Bcn Producció 08Fira.- Bcn Producció ‘08 s’ha plantejat com una convocatòria oberta a la qual es poden presentar projectes artístics que requereixin ajudes per a la producció.Lloc: Institut de Cultura de Barcelona - Sala d’Exposicions La CapellaC/ Hospital, 56Ciutat Vella+ info: 934427171

Dies: fins al 04/05/08Prínceps etruscs. Entre Orient i OccidentExposició.- Avui seguim parlant del “misteri etrusc”, un poble misteriós, diferent a la resta que van poblar la Itàlia antiga.Lloc: Barcelona. Caixa FòrumPreu: Gratuït+ info: http://obrasocial.lacaixa.es

L’HIPERBÒLIC CuLtuRa22

Dies: 06/05/08Joe SatrianiConcert.- És l’últim guitar hero del rock, un estilista de l’instrument amb més de 20 anys de trajectòria de culte, mestre de guitarra de Kirk Hammett (Metallica) i Larry LaLonde (Primus), reclamat per mites com ara Mick Jagger i Deep Purple, i col·laborador de Robert Fripp i Steve Vai al projecte G3.Lloc: Palau de la Música Catalana+ info: http://www.satriani.com

Dies: 17/05/08Pascal ComeladeConcert.- Les simfonies miniaturitzades de Pascal Comelade anuncien noves conspiracions. Mètode de rock’n’roll, la nova obra d’aquest català del nord proposa entremaliadures sense fronteres: pasdobles, boleros i homenatges al rock’n’roll primitiu de Vince Taylor i a la cançó catalana (Serrat, Riba, Pi de la Serra) reformulats amb instruments de joguina, guitarres delicadament desafinades i una actitud iconoclasta amb dosis d’ironia entre línies.Lloc: Auditori Can Roig i Torres (Santa Coloma de Gramenet)+ info: http://www.comelade.com

Dia: 24/05/08Ruta de l’aiguaNatura .- Al llarg del matí, es realitzarà un recorregut amb bicicleta als voltants del parc fluvial del Túria, tant per dins de la població com al llarg del riu.Horari: 10 a 14 h. Menors de 16 anys acompanyatsCoordina: Quart Jove

Dies: fins al 25/05/08Chasing the dreamExposició.- Iniciativa del Programa de Cooperació Internacional i la Campanya del Mil·lenni de les Nacions Unides.Aquesta exposició analitza com es poden complir cadascun dels vuit objectius de desenvolupament del mil·lenni.Lloc: CaixaForum Centre Social i CulturalAv. Marquès de Comillas, 6Sants-MontjuïcEntrada Lliure+ info: http://www.laCaixa.es/ObraSocial

Dia: fins al 20/07/08Kawaii. El Japó araExposició .- La Fundació Joan Miró presenta un cicle de cinc exposicions que permeten fer una ullada a la creació japonesa més actual. Aquestes exposicions, centrades en el descobriment d’artistes molt joves, són un retrat de la societat japonesa d’avui.Lloc: Fundació Joan Miró - Espai 13Av. Miramar, 1Sants-Montjuïc+info: http://www.bcn.cat/nadal

EMPADRONAMENTQue t’adormis als meus braços algun cop mai no voldrà dir que hi tinguis una llar.

Una llar no és el carrer on nia de tant en tant, l’oriol. Ni la boca on se m’instal·la el somriure quan passejo per un plany com un gat per les baranes.

Em descordo la nuesa mentre els teus ulls, bambolines de fireta, matussegen l’amor: naufraguem en llàgrimes de comèdia...

Per un plor brillantment aconseguit,no hi tindràs, en mi, una casa.

Sóc la veu enrogallada d’un tango o una balada d’envelat, ocell de pas: plego veles amb la ressaca dels besos. O dels versos.

Que jo m’adormi als teus braços algun cop mai no voldrà dir que em siguis una llar.

Posa’m al teu cens, millor, com transeünt. (Inèdit)

Isabel M. Ortega Rion

Canuda, 6 - 08002 BCN - Tel. 93 317 49 08 - www.escoladescriptura.org

sxc.hu

aBCdEFGHIJKLMnoPQRstuvWXYZ

L’HIPERBÒLICCuLtuRa 23

Dies: fins al 31/08/08Amazònia de sol a solExposició.- “Amazònia de sol a sol” al CosmoCaixaLloc: CosmoCaixa BarcelonaC/ Teodor Roviralta, 47Sarrià-Sant Gervasi+ info: http://www.cosmocaixa.com

Dies: fins al 31/05/08Centre d’art produeix música popExposició.- Un projecte de l’artista Oscar Abril Ascaso entorn de les transformacions actuals en l’àmbit de la música pop i el paper que exerceix el sector públic en aquest context.Lloc: Centre d’Art Santa MònicaC/ la Rambla, 7Ciutat Vella+ info: 933162810

Dies: fins al 31/12/08Àmbit PicassoExposició.- “Àmbit Picasso” Lloc: Lloc: Museu Nacional d’Art de Catalunya+ info: 936220376