L’HIPERBÒLIC67 PuBLICaCIó PERIÒdICa PER a unIvERsItaRIswww.deria.cat desembre 2008

Totes les novetats de la neu | Les xarxes socials a Internet

Lax’n’busto Torna el rock

Tiratge: 26.330

nEusuPLEMEnt

L’HIPERBÒLICEdItoRIaL2

L’HIPERBÒLIC 67 dEsEMBRE

Edita: Edicat, S. L.C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª08025 de BarcelonaTel.: 93 451 61 70Fax: 93 451 33 91edicat@edicat.net

Editors: Josep Ritort i Antoni González

Direcció: Albert Lladó

Cap de màrqueting: Àngel Garcia

Consell de redacció: Diego Giménez, Irene Torra, Atomic Girls.

Assessorament lingüístic: Rosa Soley

Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo

Foto portada: Ivan Giménez

Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

Impressió: Imprintsa S. A.Dipòsit legal: B-47891-2007

Flaixos

Lloc:

EUADesprés de mesos de campanya electoral, els

Estats Units finalment han celebrat les elec-

cions presidencials. Centenars de periodistes

s’han desplaçat fins a Washington per infor-

mar de primera mà de les notícies d’última

hora. El desplegament mediàtic de les dar-

reres setmanes ha saturat els serveis infor-

matius dels mitjans de comunicació d’arreu

del món. Ara, esperem amb tantes ganes les

noves claus de la política internacional del

govern d’Obama com la reducció del prota-

gonisme de les eleccions nord-americanes.

Xifra:

100El 28 de novembre, l’antropòleg francès

Claude Lévi-Strauss va celebrar el seu cen-

tenari. Fundador de l’antropologia estructu-

ral, ha estat una de les figures intel·lectuals

més rellevants del segle XX. Els seus estudis

han influït en pensadors de la talla de Pierre

Bourdieu, Michel Focault o Umberto Eco. Ara

es reediten les seves obres seleccionades i

revisades per ell mateix.

Nom: Raimon PanikkarFill de mare catalana i de pare indi hinduis-

ta, Panikkar ha dedicat la seva vida al diàleg

cultural i religiós entre Orient i Occident. El

passat novembre, aquest metafísic i teòleg

va fer 90 anys d’història. Durant la seva vida,

ha estat peregrí pel Ganges, catedràtic a Cali-

fòrnia, doctor en Filosofia, Ciències i Teologia,

estudiós del sànscrit, del grec i del llatí, i es

declara cristià, hinduista i budista.

Tirada 26.330 exemplars

L’Hiperbòlic és una publicació independent, plu-ral i alegre. Els articles firmats reflecteixen l’opi-nió exclusiva dels seus autors, que L’Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la lli-bertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L’Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les insti-tucions, i siguin d’interès general.

Subscripció: 1 €

Gaudir de l’hivernSembla que ahir estàvem en banyador i de concerts a la platja, i ja arriba l’hivern. Però no ens desesperem, que no ha de ser sinònim de pluja, tristesa ni sopes calen-tes. Aquesta estació també és ideal per gaudir dels esports d’aventura, per fer altres activitats que amb la calor no podíem fer, i de canviar una mica de xip.

És per això que hem volgut, un cop més, oferir-vos un suplement de neu amb les no-vetats d’aquest any. Veureu, a més, entrevistes a professionals de l’esport, informa-cions sobre les diferents pistes d’esquí i tot un llistat dels materials més innovadors. Per tant, ja no hi ha excusa. A buscar un bon cap de setmana, comparar els preus dels forfets i a escapar-se a la muntanya. Qui deia que l’hivern era avorrit?

A més, com sempre fem des de L’Hiperbòlic, hem investigat sobre les noves mane-res de relacionar-se a través de la xarxa. D’aquesta manera, el tema del mes l’hem dedicat a les noves xarxes socials, des de les més conegudes com el MySpace o el Facebook a les menys utilitzades, per a què, si decidiu quedar-vos a casa, ho feu amb la companyia que la xarxa us ofereix. I si no us acaba de convèncer cap de les opcions, sempre podeu entrar al nostre web, www.deria.cat, on us esperem amb els braços oberts. Bon desembre!

2 EDITORIAL Gaudir de l’hivern

2 FLAIXOS Lloc, xifra i nom

3 JOVENTUT Es busquen 12.500 enginyers

4 MÓN UNIVERSITARI Els estudiants: els protgagonistes

6 ELS CONVIDATS Lax’n busto

8 COSMOCAIXA No et perdis el Reactable

12 TEMA DEL MES Les xarxes socials a Internet

13 GUIA JOVE

15 ALTAVEU Nour, música arabocatalana

16 BOCA A BOCA Eugeni Villalbí, Secretari general de Joventut

18 RECOMANEU Llibres, cinema, misceŀlània...

22 AGENDA Desembre 2008

22 ESCOLA D’ESCRIPTURA L’anell al dit

PÀGINES CENTRALS SUPLEMENT NEU

L’HIPERBÒLIC3JovEntut

Colònies tecnològiques als albergs de JoventutEn la línia d’augmentar els programes socials

als albergs públics, la secretaria de Joventut

del departament d’Acció Social i Ciutadania

ha anunciat que col·laborarà amb Enginycat

organitzant colònies de contingut tecnològic

per a joves. En concret, Joventut adaptarà el

programa “L’estiu és teu!” –de colònies per a

nois i noies d’entre 5 i 16 anys- a continguts

de ciència i tecnologia. Així, a les modalitats

d’esports, música, informàtica i idiomes,

aquest estiu s’hi afegiran unes “colònies tec-

nològiques”. Segons va indicar el secretari de

Joventut, Eugeni Villalbí, durant la presentació

d’Enginycat, enguany s’ofertaran unes 400

places per participar en aquestes estades.

Villalbí també va anunciar que, en el marc del

Programa d’Activitats Escolars –que consta

d’estades d’alumnes de primària i secundària

als albergs per desenvolupar-hi els continguts

curriculars-, també s’hi introduirà la modalitat

d’estades tecnològiques.

La Generalitat impulsa el programa Enginycat, amb el qual donarà 750 beques anuals a estudiants d’enginyeria

Es busquen 12.500 enginyers

Les dades ho demostren: a Catalunya falten enginyers, sobretot enginyeres. Exactament, els estudis europeus calculen que avui hi hau-ria d’haver 12.500 enginyers/es catalans/es més dels que hi ha, per tal d’anivellar-se a la mitjana europea. De totes maneres, el dèfi-cit és encara més accentuat si comparem el nostre país amb Suècia, Dinamarca, Holanda, Alemanya, Noruega o Finlàndia, ja que llavors hauríem de tenir 128.000 professionals de l’enginyeria, enfront dels 98.000 que s’estima que hi ha actualment (30.000 menys).

El problema no és només que estem per sota d’Europa, sinó que en el futur aquesta necessitat es podria fer més gran. Si no s’hi posés remei, Catalunya tindria l’any 2015 prop de 25.000 professionals menys dels que es necessitaran, ja que la demanda del mercat s’incrementarà un 1’2% anual men-tre que la davallada de titulats/des és del 3%. Això és una diferència entre l’oferta i la demanda d’un 4’2% anual.

A tot plegat, hi hem d’afegir dues realitats que accentuen aquest panorama. Per una

banda, hi ha la baixa graduació d’estudiants a Catalunya tant a nivell de secundària (entre el 10% i el 20% per sota la mitjana europea), de graduats en FP (la meitat que al conjunt d’Europa), i de graduats a la universitat en el temps previst (per sota del 60% dels que inicien alguna enginyeria). Per altra banda, només un 24% del total de matriculats a es-tudis d’enginyeria són dones, quan la propor-ció total a la universitat és del 54%.

Per què passa?Les causes de tot plegat, segons ha ana-litzat la Generalitat, és que molts/es joves creuen que els estudis de ciències i tecnolo-gia són poc atractius. Influeixen en aquesta concepció aspectes com ara la suposada

Els consellers d’Educació, Innovació i Universitats, i Governació, i el secretari de Joventut d’Acció Social amb el carnet d’Enginycat.

dificultat dels estudis d’enginyeria i la per-cepció d’una remuneració menor a les se-ves expectatives.

Accions de la GeneralitatAmb l’objectiu de capgirar aquesta situació, les conselleries d’Innovació, Universitat i Empresa, de Governació, d’Educació i d’Ac-ció Social i Ciutadania han posat en marxa el programa Enginycat, que s’ha presentat recentment. Les actuacions de xoc seran múltiples, i s’hi destinaran un total de 3,15 milions d’euros el 2008 i 2009. Entre les ac-cions més destacades hi ha l’atorgament de 750 beques als estudiants universitaris de darrers cursos d’enginyeria. Aquests, rebran 400 euros al mes per dedicar 12 hores set-manals a guiar estudiants de primer curs. Entre d’altres accions, també es faran ta-llers de robòtica a 54.000 alumnes de bat-xillerat per fer-los més atractives les ciènci-es. Els alumnes rebran un Carnet Enginycat de “futura enginyera” o “futur enginyer”, a través del qual els joves podran fer un se-guiment de la seva trajectòria vocacional a través del web www.enginycat.cat.

Mentre la demanda d’enginyers augmenta, cada vegada hi ha menys joves que ho estudien

L’HIPERBÒLIC Món unIvERsItaRI4

Els estudiants: els protagonistes

L’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) és un acord dels països euro-peus per treballar conjuntament en ma-tèria d’universitats. Això pot comportar actuacions molt diverses, però sempre amb l’objectiu de formar millor les per-sones i de fer-ho amb el màxim rendi-ment dels recursos disponibles.

Per assolir aquest objectiu, calen canvis en els sistemes d’aprenentatge, perquè en els estudis de grau s’han d’introduir noves com-petències que s’exigeixen a l’hora de definir els perfils dels titulats, i assegurar que el pas per la universitat serà rellevant en les vides dels estudiants i en el futur del país. A més, ha de quedar constància d’allò que ha après cadascú, perquè només així es podrà assegurar la mobilitat en el context europeu i l’encaix més adequat entre les persones i les tasques que poden desenvolupar.

La Declaració de Bolonya de 1999 és el do-cument de referència inicial en tot aquest procés. En aquesta declaració, es fan explí-cits els motius que mouen els països euro-peus signants per impulsar la integració i la millora del conjunt de l’educació superior europea. Aquests motius són:· L’adopció d’un sistema de titulacions fàcil-

ment comprensible i comparable per promo-cionar l’obtenció d’ocupació i la competitivitat del sistema d’educació superior europeu.

· L’adopció d’un sistema basat essencialment en dos cicles fonamentals: grau i postgrau.

· L’establiment d’un sistema de crèdits com a mitjà adequat per promocionar una mo-bilitat estudiantil més àmplia. Els crèdits es podran aconseguir també fora de les institucions d’educació superior, sempre que estigui reconeguda per les universi-tats receptores involucrades.

· La promoció de la mobilitat, amb l’elimina-ció dels obstacles per a l’exercici efectiu de lliure intercanvi, amb una atenció particular a l’accés a oportunitats d’estudi i formació i serveis relacionats per als alumnes, i la pro-moció al reconeixement i la valoració dels pe-ríodes d’estada dels professors, investigadors i personal d’administració en institucions de recerca, ensenyament i formació europees.

· La promoció de la cooperació europea per garantir la qualitat per tal de desenvolu-par criteris i metodologies comparables.

· La promoció de les dimensions europees necessàries en educació superior, particular-ment adreçades al desenvolupament curri-cular, la cooperació entre institucions, els es-quemes de mobilitat i els programes d’estudi, i la integració de la formació i la recerca.

Un model centrat en l’aprenentatge dels estudiantsLa diferència entre llicenciatures i diplomatu-res desapareixerà i parlarem només de graus, que en general seran de quatre anys. No hi ha un catàleg predeterminat de titulacions, de manera que n’apareixeran de noves amb nous continguts. Però el canvi de veritat con-sisteix en posar l’èmfasi en els estudiants com a protagonistes del procés d’aprenentatge, en un context que promou la mobilitat estudiantil com a element destacat d’aquest procés.

Els estudis de grau s’han començat a im-partir aquest curs 2008-2009, però els de màsters universitaris ja s’imparteixen des del curs acadèmic 2006-2007.

L’HIPERBÒLIC5Món unIvERsItaRI

Els graus, la primera etapa de formació universitàriaEls estudis de grau a l’Estat espanyol són de 240 crèdits ECTS (European Credit Transfer and Accumulation System), que equivalen a un període mínim d’estudis de 4 anys. També hi ha un nombre restringit de graus vinculats a unes professions concretes, com Medicina, que poden tenir més crèdits i suposar un pe-ríode d’estudis més ampli.

Els estudis universitaris de grau estan adscrits a una de les branques següents: arts i huma-nitats, ciències, ciències de la salut, ciències socials i jurídiques, i enginyeria i arquitectura.

Aquest curs 2008-2009, s’han implantat els primers 31 estudis de grau a gairebé totes les universitats catalanes. El Govern de la Generalitat de Catalunya ha elaborat uns cri-teris de programació que garanteixen que els titulats tinguin un bon coneixement d’una ter-cera llengua, hagin realitzat pràctiques exter-nes i hagin adquirit competències generals.

Els màsters, l’especialització Els estudis de màster tenen com a finali-tat que l’estudiant adquireixi una formació avançada, de caràcter especialitzat i mul-tidisciplinari, orientada a l’especialització acadèmica i amb perfil professional i investi-gador. Atesa aquesta especificitat dels màs-ters universitaris, les universitats els modifi-quen i actualitzen amb caràcter periòdic per adaptar-los a les necessitats de la societat en l’àmbit corresponent. Els plans d’estudis tenen una durada d’entre 60 i 120 crèdits.

El Comissionat per a Universitats i Recerca valora satisfactòriament el procés d’implan-tació dels més de 400 màsters universita-ris, que s’ofereixen a la gran majoria de les disciplines científiques.

Els principals criteris per a l’elaboració de la programació universitària de Catalunya són:

· El grau de demanda dels diferents estudis i les necessitats de la societat en educa-ció superior universitària.

· L’equilibri territorial, en un marc d’eficièn-cia en la utilització dels mitjans materials i dels recursos humans del sistema univer-sitari de Catalunya, i els costos econòmics i el seu finançament.

· L’especialització i la diversificació universi-tària en un context de cooperació interuni-versitària.

Aquests nous ensenyaments adaptats a l’EEES han d’aportar als futurs estudiants més coneixements, capacitats, habilitats i aptituds, que els seran indispensables per al seu exercici professional posterior.

Què passa amb els estudis antics?Els estudis universitaris oficials iniciats de conformitat amb l’ordenació anterior a l’EEES quedaran definitivament extingits el 30 de se-tembre de 2015. Els estudiants que finalitzin aquests estudis tindran un títol homologat amb validesa acadèmica oficial que no ha de comportar cap greuge comparatiu respecte dels estudiants que es graduïn amb posteri-oritat. Aquests títols mantindran tots els seus efectes acadèmics i, si s’escau, professionals.

Com s’avaluen les noves titulacions?L’Agència per a la Qualitat del Sistema Uni-versitari (AQU) de Catalunya serà l’encarre-gada de verificar els ensenyaments de grau i màster que s’imparteixin a les universitats catalanes, d’acord amb un conveni de col-laboració que l’agència catalana i l’ANECA, l’agència estatal, han signat recentment.

L’HIPERBÒLIC ConvIdats6

Ens donem molta llibertat entre nosaltres”

Lax’n busto, grup de música

Lax’n’busto no para. Després del primer disc amb la veu d’en Salva Racero (Re-lax, 2007) presenten un nou projecte on el rock, una altra vegada, és el fil conductor. Novament produït per Sylvia Massy, Objectiu: la lluna és la proposta que presenten aquest grup d’El Vendrell que ja té 22 anys de vida. Poca broma.

Si Relax (2007) va ser el ressorgiment del Lax’n’busto, amb la incorporació d’en Sal-va Racero, què suposa el nou disc?Cristian G. Montenegro: Bé, és una continu-ació a nivell de producció. Hem tornat a tre-ballar amb la nord-americana Sylvia Massy i el seu equip, encara que aquest cop és ella qui s’ha traslladat aquí. Però aquest és un disc molt diferent. Hi ha una evolució.

Albert Lladó, albert@edicat.cat Fotos: Martín Frias

Molta gent no recorda, o no sap, per què va marxar l’anterior cantant, en Pemi For-tuny el 2006. Què va passar realment?Pemi Rovirosa: Bé, simplement, després de 20 anys, va voler fer altres coses. Estava cansat. Res més.

En aquell moment, vau pensar que el grup desapareixeria?Pemi: No. Mai. Una de les coses més “gua-pes” del grup és això, que vivim per la músi-ca. Gaudim. No se’ns va passar ni pel cap. Quan ho vam saber, li vam donar suport i de seguida vam pensar en trobar a algú.

I arriba amb força en Salva, quan estava fent el musical Mar i Cel. Qui es va fixar primer en ell?Cristian: Ja el coneixíem, de bastants anys

abans. No sé... nosaltres el teníem a la ment, i el recordàvem, i li vam proposar. El primer assaig ja va ser bestial.

Creieu que el públic ja identifica la seva veu amb els Lax?Pemi: Sí, aquest era el gran repte del primer disc. Jo crec que amb Objectiu: la lluna la gent ja escoltarà Lax sense pensar que la veu és d’un nou cantant. És un procés supe-rat, en aquest sentit.

Com va sorgir el contacte amb Sylvia Massy (productora de grups com Red Hot Chili Pep-pers i REM) i com ha influït el vostre so final?Cristian: A través d’un conegut vam aconse-guir el contacte. Vam enviar-li música nostra i li va agradar molt. En sap molt, és clar, això es nota en el producte final.

Relax, el vau enregistrar a Califòrnia. Aquest, en una masia (La Casamurada) del segle XII ubicada a Llorenç del Pene-dès (Baix Penedès). Com han anat els dies que heu estat “refugiats”?Cristian: La Casamurada és l’estudi d’en Je-sús (Rovira). Vam fer una vida molt intensa. Alguns es quedaven, fins i tot, a dormir allà. Treballàvem moltes hores al dia.Pemi: La veritat és que estar tots reunits va molt bé. Anímicament és molt important. És un procés molt maco.

Per què heu escollit un títol com aquest per al nou disc?Salva Racero: És no posar-se límits. A més, tot això associat amb la lluna... Som una mica animals de nit. La lluna és hipnòtica...Cristian: Tenim una pissarra a l’estudi i l’anem omplint de noms... Un dia, mentre anava a assajar, em va venir al cap. És un títol molt obert on cadascú es pot imaginar una mica allò que vulgui.

És un disc, per sobre de tot, de rock, quan la majoria de grups estan fent pop... A més, vau començar fa 22 anys en català quan tothom estava pendent de la “movi-da madrileña”. Teniu la sensació que aneu a contracorrent?Cristian: Com a mínim, quan vam començar, sí teníem molt aquesta sensació.Pemi: Sí, això és un disc de rock. Sens dub-te. Ens agrada molt tot tipus de música, però a l’hora de tocar... Jo crec que, inde-pendentment de si el disc té més “canya” o no, sempre fem rock...

El disc parla molt de la idea de caure i tornar-se a aixecar”.

L’HIPERBÒLICConvIdats 7

Algun cop us heu queixat del poc cas que us han fet les emissores públiques. Potser és per fer allò que us ve de gust sense tenir massa en compte allò que està de moda?Pemi: Jo crec que això, avui, està superat. Estem molt contents de com està sent rebut el disc, i de com els mitjans se n’estan fent ressò.Salva: Els mitjans, mentre nosaltres ens adap-tàvem a la meva incorporació, estaven una mica perduts. Però avui la complicitat, tant amb mitjans públics com privats, és molt bona.

tinguem molt treballat. Ens ho prenem amb la relativa calma que una cosa així es mereix.

Les lletres i la música no són d’un únic component. Com és el moment creatiu? Algú proposa un tema i el proveu?Pemi: Tots componem. Prèviament a pre-sentar una cançó, cadascú porta de casa la seva proposta poc treballada, només les lletres i la melodia.

Salva: Ens donem molta llibertat i això és el millor del grup. Entre tots ens fiquem en l’es-tructura i aportem la nostra personalitat.

Dues de les cançons que enganxen més són “Que boig el món” i “Sense sentit”. És un disc pessimista, crític o reivindicatiu? O una barreja de tot plegat?Pemi: És una barreja. Nosaltres expliquem a les nostres cançons allò que ens afecta i on cadascú es pot sentir representat. Però jo diria que tira més cap a l’optimisme...

Cristian: Sí, parla molt de la idea de caure i tornar-se a aixecar...

Nosaltres, a cada disc, tenim més ganes”.

Tot i cantar en català, últimament heu anat a arreu del món. Allò que l’idioma era una barrera, creieu que és més un com-plex nostre que una realitat?Salva: I tant! Si tu ensenyes allò que saps fer, la gent s’obre. La música és música si-gui en català o en anglès.

A Relax vau fer versions d’algunes cançons en anglès i euskera. Repetireu l’experiència?Salva: Sí, però com que és un procés molt mi-nuciós, i que comporta molt de respecte cap a aquestes llengües, ho gravarem quan ho

El primer assaig amb en Salva ja va ser bestial”.

Per acabar, a la vostra presentació es diu que teniu “la rebel·lia eternament adolescent”. Us hi sentiu identificats amb aquesta definició? Això, en realitat, és l’esperit del rock?Pemi: Evidentment. Nosaltres, a cada disc, tenim més ganes. L’agafem amb més ener-gia i tenim aquest esperit “rockero”.Salva: Som rebels, som rebels (riuen).

No et perdis el “ReacTable” a CosmoCaixa

REACTABLE: les claus per poder-lo tocarVoleu aprendre a fer servir el RecTable? A CosmoCaixa us donaran claus i es practicaran diverses composicions que us permetran introduir-vos en la pràctica d’aquest nou instrument que Björk ja utilitza als seus concerts. Només hi ha 20 places per sessió, per tant, ja cal que correu i us inscriviu a reservescosmocaixabcn@fundaciolacaixa.es fins el dijous anterior. Cada dissabte, teniu l’oportunitat d’assistir a una demostració de 45 minuts.Preu: 1’5 euros / del 10 de gener al 25 d’abril

+ informació a: www.laCaixa.es/ObraSocial COSMOCAIXA, c/ Isaac Newton, 26 - Barcelona Amb els “ferrocates” i el 196, a 30 minuts de Plaça Catalunya.

Sabeu què és el “ReacTable”? Amb quasi dos milions de visites al Youtube, aquest instrument utilitzat per la Björk, entre altres artistes, s’ha convertit en una tendència consolidada en la fusió de tecnologia i música. Creat pel grup de Tecnologia digital de la UPF, el ReacTable és un instrument musical electrònic dotat d’un “interface” tangible basat en una taula i inspirat en els sintetitzadors modulars dels anys seixanta. És un instrument essencialment multiusuari, que permet que un nombre variable de persones comparteixin el seu control, movent i acariciant objectes en una taula lluminosa. Les posicions i orientacions d’aquests objectes, així com les relacions entre ells, permeten crear complexes i dinàmiques topologies sonores amb objectes generadors de so, filtres, oscil·ladors de baixa freqüència, moduladors, etc. A més, les xarxes sonores resultants es visualitzen permanentment sobre la superfície de la taula, descrivint a cada instant l’activitat musical.

+ Info: http://es.youtube.com/watch?v=0h-RhyopUmc

ReacTable + CoralUn nou experiment us permetrà gaudir d’una experiència única, un concert de ReacTable a l’Auditori del CosmoCaixa a càrrec dels seus creadors i de grups de corals, integrats per estudiants de diversos camps científics. A més, l’entrada és gratuïta! Dijous 11 de desembre a les 19’00 hores

Presentant aquest cupó et regalem

2 entrades gratuïtes a CosmoCaixa

+Reactable:

les claus per poder-lo tocar”

* oferta vàlida del 10 de gener fins al 25 d’abril.

Places limitades. Reserva prèvia

Fes servir el “ReacTable” GRATUÏTAMENT a l’exposició de TECNOLOGIA COMPARADA fins al setembre de 2009. Si teniu el Carnet Jove, el Carnet Estudiant, la Targeta Unidiversitat o la LKXA, teniu entrada gratuïta al museu. Si no tens aquests carnets, fins a 25 anys, només has de pagar 1’5 euros.Fins al setembre de 2009, de 10’00h a 20’00h, exposició de TECNOLOGIA COMPARADA.

APROFITA:

a més a més...

L’HIPERBÒLIC tEMa dEL MEs12

Les xarxes socials a Internet“Cultura Messenger” és l’expressió que es va inventar fa un parell d’anys per descriure els nous patrons de compor-tament social i les noves formes d’es-tablir relacions interpersonals entre les generacions més joves de tot el món amb accés a Internet. Avui, tot i que la cultura del xat continua molt viva, el servei de missatgeria instantània Mes-senger ha deixat de ser el protagonista absolut durant les connexions a Inter-net. El motiu és l’aparició d’altres ma-neres de mantenir-se en contacte amb amics d’ara i d’abans, i d’aquí i d’allà: les xarxes socials.

Què són? Les xarxes socials són comunitats d’inter-nautes que s’agrupen segons interessos, aficions o inquietuds comunes i, alhora, és també un espai de retrobada entre perso-nes que fa temps que han perdut el con-tacte o un lloc on se’n poden conèixer de noves. A hores d’ara, aquestes xarxes van

Irene Torra, irene@edicat.cat

esclatant amb força de manera imparable i, si bé és cert que algunes aconsegueixen consolidar-se i reunir milers d’usuaris, d’al-tres tenen un abast menor i es fonen en el magma informatiu d’Internet. Si tens ganes de saber-ne una mica més, te’n deixem un recull per a què puguis conèixer quines són les més utilitzades i per a què t’assabentis de les que encara no has visitat.

MySpace, la pioneraFins fa poc, era una de les xarxes socials més populars del món. Va ser creada per Tom Anderson i actualment és propietat de News Corporation, hi treballen 300 emple-ats i compta amb 200 milions de membres d’arreu del món. La relació amb la música ha estat una de les claus de l’èxit del MySpa-ce, que ha estat utilitzat com a espai de pro-moció tant per a artistes coneguts com per a d’altres que encara no han trobat espai als circuits comercials. Durant el darrer any, el MySpace s’ha vist obligat a augmentar l’atractiu per als usuaris perquè li ha apare-gut un ferotge competidor, el Facebook.

Facebook, la competènciaEl pare de la criatura és Mark Zuckerberg, un estudiant de la universitat de Harvard que l’any 2004 va tenir la idea de crear una comunitat d’estudiants a la xarxa amb l’ob-jectiu de poder compartir interessos simi-lars entre els membres inscrits. Actualment, Zuckerberg és un multimilionari de 24 anys i el Facebook, que s’ha obert a qualsevol usuari, una de les xarxes socials més utilit-zades: té 110 milions d’usuaris i cada dia se n’hi afegeixen 200.000 més. Els serveis que ofereix són senzills però alhora atractius: a través del seu cercador d’amics, podem tro-bar persones amb qui havíem perdut el con-tacte des de feia temps, conèixer-ne altres de noves, crear grups amb aficions simpàti-ques (“Sóc dels que diuen «5 minutets més!» als matins”, o “Amics d’en Musculman”), de-núncies reivindicatives (“Faltes d’ortografia en català: ja n’hi ha prou!”) o grups insòlits (“Grup de madridistes independentistes dels Països Catalans”). A més, cada usuari compta amb un mur personal on els seus contactes hi poden escriure comentaris o deixar-hi regals (una rosa, un plat de cre-ma catalana, etc.), que són petites icones acompanyades d’un missatge breu.

Linkedin, Xing, xarxes per a professionals A banda de les xarxes socials encarades al foment de les relacions socials, a Internet també en podem trobar per a professionals de diversos àmbits. Linkedin, amb 30 mili-ons d’usuaris, i Xing, amb 5, en són un pa-rell i permeten crear un perfil professional, penjar el currículum i relacionar-te amb al-tres persones que es dediquin al teu mateix àmbit professional o, en cas de multinaci-onals, que treballin a la mateixa empresa però a l’altre cap de món. La finalitat és compartir i intercanviar informació, idees i oportunitats. Aquestes xarxes han facilitat la feina dels caçatalents, que poden espiar els perfils que més s’adeqüin al lloc de tre-ball que cal cobrir.

L’HIPERBÒLICtEMa dEL MEs 13

El futur a l’empresa EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofe-reix una doble titulació: la del centre i la de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta formativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudar-te en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit.

C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67www.eae.es admisiones@eae.es

EDUC

ACIÓ

EDUC

ACIÓ

Disseny, una professió de futur L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, for-ma part d’una xarxa internacional d’escoles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Disseny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video), Moda i Comunicació. És l’escola del projecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat.IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889. info@bcn.ied.es - www.ied.es

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66www.formatic-barna.comformatic@formatic-barna.com

EDUC

ACIÓ

EDUC

ACIÓTurisme, una opció amb

futur Si t’agrada relacionar-te amb la gent, aprendre idiomes, viatjar i conèixer cultures diferents, no ho dubtis, estudia turisme, vine a CETA. A la Di-plomatura en Turisme et podràs especialitzar en gestió hotelera, informadors i guies, i agències de viatge, podràs estudiar fins a set idiomes i gaudir, des del primer curs, d’una borsa de treball amb més de 650 empreses d’arreu del món.

C/ Aragó, 55Barcelona Tel.: 93 227 80 90www.ceta.edu.esceta@ceta.edu.es

EDUC

ACIÓ T’ajudem a assolir l’èxit

L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior.Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la in-serció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET.

Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona).Tel. 93 730 19 00 info@euncet.eswww.euncet.es

GuIa JovEMODAEDUCACIÓSERVEIS NIT

Tuenti, Tu planet, Twitter, etc!Tuenti podria ser l’equivalent de Facebook en l’àmbit nacional adreçat a persones de parla hispana. En aquest cas, però, per ser-ne membre cal que algun contacte que hi estigui inscrit et convidi a entrar-hi. D’altra banda, si ets dels que tens consciència ecològica i et preocupen qüestions com ara el canvi climàtic o el reciclatge, pots mirar-te Tu planet, la primera xarxa social verda que promou petits actes per mantenir una convivència respectuosa amb el planeta. Cada quinze dies, es publica un repte, els darrers han estat tan senzills com tancar l’aixeta quan et rentes les dents i utilitzar bosses de roba o el cistell a l’hora d’anar a comprar. D’aquesta manera, els usuaris es comprometen a participar activament en la preservació del medi ambient. Per acabar, Twitter és un servei de microblogging que permet als usuaris enviar breus missatges de text (de només 140 caràcters) via SMS, missatgeria instantània o directament des del lloc web. Aquest servei va néixer com a eina de comunicació interna de l’empresa

Obvious però el març de 2006 es va obrir a tots els internautes. Els membres de Twitter van fent el seu perfil amb actualitzacions d’estat que es poden enviar a altres usuaris sempre que ho hagin demanat. És un ser-vei molt simple, però d’una gran eficàcia: el passat mes de maig un usuari xinès va ser el primer d’informar sobre els terratrèmols que van provocar més de 8.000 víctimes mortals abans que qualsevol agència de no-tícies i, fins i tot, també abans que el Servei Geològic dels EUA.

La síndrome PokemonSabem que Internet es consolida cada dia com una realitat oberta i dinàmica, un espai ple de tendències on ens podem relacionar de múltiples maneres amb els nostres con-tactes. Però també hem de tenir en compte que entre tanta oferta, ens podem trobar desconcertats. És per això que després d’haver-nos fet membres d’un munt de xar-xes socials hem d’evitar convertir-nos en ca-çadors de contactes embogits i patir la sín-drome de Pokemon: “els he de tenir tots”.

www.enderrock.cat

ESTANISLAU VERDETL’all ho és tot pels anglesosObrir el seu segon disc provoca la necessitat in-

controlable d’anar corrents a una parada de ver-

dures per seguir les indicacions del mestre: “Agafa

un bròquil. Insulta’l fins que es panseixi”. Després

cal anar a la peixateria i unir-se als “Llamàntols

en Zel” (el grup d’admiradors d’aquest nou déu

que professa la passió per allò lleig com a manera

d’entendre la vida). Humor i bona música en el

disc del nou líder espiritual, Estanislau Verdet.

Elisenda Soriguera

MINE!Villa AntonietaSón amics de Rosa-Luxemburg, factor que ens

porta a parlar de joventut, moltes ganes de menjar-

se el món, una tècnica més que decent i una po-

sada a escena treballada fins a l’últim detall. Villa

Antonieta és com un menú de degustació carregat

de tastets, proves lingüístiques (canten en català,

castellà i anglès) i estilístiques. El debut de Mine!

es passeja entre el rock dur i el pop seductor, la

psicodèlia i el folk indie “que tant es porta”.

Elisenda Soriguera

PEPET I MARIETALa Pelu“Vaig a la pelu per rapar-me les tristeses, pen-

tinar-me les idees i tenyir-me d’alegria totes les

penes”. Així les canta en Pepet a La Pelu. Les

experiències més canalles i calentes dels ante-

riors treballs passen a ser més secundàries en

aquest nou disc, on la crítica social i la política

esdevenen protagonistes. Tot ho explica amb els

ritmes tradicionals, de la jota a l’ska, passant pel

pop, i amb una balada per trencar el son.

Alba Danés

L’HIPERBÒLIC15aLtavEu

Nour, música arabocatalana“Nour” és una paraula àrab que vol dir “llum”. Des de fa tres anys, Nour és també la llum que il·lumina el camí musical del músic ca-talanoalgerià Yacine Belahcene. El que va ser cantant i lletrista de Cheb Balowski va inici-ar l’any 2006 un nou projecte personal que ha viscut multitud de transformacions, fins a consolidar-se en una banda estable amb una pota al rock, l’altra al hip-hop i a l’electrònica, i encara una de tercera a les músiques d’ar-rel magribines. Després del debut amb Papi-er mullat (Kasba Music, 2007), tornen a la palestra amb En blanc (Kasba Music, 2008). Ens ho explica Yacine Belahcene.

En blanc és una “tabula rasa” respecte al vostre primer disc, Papier mullat?És començar de nou. A diferència d’allò que fèiem amb Cheb Balowski, on no hi havia cap planificació a nivell musical i simplement anàvem fent sense saber ben bé on ens du-ria el vent, amb Nour em plantejo molt més la meva feina i el concepte musical que vull tre-ballar. I no sé si vull que cada disc soni igual que l’anterior. M’agraden els artistes que aporten sempre coses diferents i es renoven constantment. En aquest cas, la idea ha es-tat despullar-nos, posar la ment en blanc i deixar-nos dur pels nostres impulsos.

No és una mica precipitat replantejar-se tot el concepte de Nour després d’un únic disc?No vull que s’entengui En blanc com una mena d’esmena a la totalitat de Papier mullat, perquè no ho és: ni molt menys! Del primer disc, n’estic orgullosíssim. En aquella ocasió, l’aportació de Guillamino va fer que al disc tot plegat sonés més electrònic que el que fem en directe, on el rock hi té molta més presència. En el fons,

però, la clau de Nour és que som músics sense prejudicis. Aquesta manca de vergonya també era una constant amb els Balowski, però llavors sortia d’una manera molt més desenfrenada: érem joves, ho fèiem, i ja està. Ara ho hem raci-onalitzat més. Ho fem així a consciència.

Aquest disc té un so marcadament més àrab...Crec que és un disc arabocatalà. De fet, és un disc pensat per a què soni així. Els im-

Text: Roger Palà / Foto: Juan Miguel Morales

migrants cada cop tenen més presència a la societat catalana, i volia que aquest disc el poguessin escoltar tant els catalans d’ori-gen com els nous catalans o fills d’immi-grants d’origen magribí que s’hi poden sen-tir identificats. Sé que aquest és un discurs que faig de fa anys i que em repeteixo, però entenc que aquesta idea hauria d’estar molt més interioritzada, i el problema és que en-cara no n’està prou, perquè de bandes com Nour n’hi ha poques .

L’HIPERBÒLICBoCa a BoCa16

“El lloguer pot ser una bona alternativa a la hipoteca”

que no només cap el sector polític. Hi ha un cert distanciament cap a tot allò que ja està creat i on els joves no poden acabar sent els protagonistes. L’any passat, vam presentar un estudi que es deia “Joves, participació i política” i on vèiem que la participació no està en crisi. Hi ha un moment d’estanca-ment però no s’ha disminuït. Per tant, és ve-ritat que hi ha una certa desconfiança vers tot això preestablert. Però no només passa entre la gent jove...

Actualment, hi ha precarietat laboral, so-bretot entre els més joves. S’està fent un Acord Nacional per l’Ocupació Juvenil, quins objectius té i com pot solucionar la precarietat laboral?Sobretot, posa èmfasi en la necessitat de la qualitat de l’ocupació: sous baixos, falta de formació, temporalitat... I és que la situació és preocupant. No podem acceptar com a normal això que avui està passant. I un dels problemes és que la gent es forma i després no troba el seu lloc al mercat laboral. És la sobrequalificació. No acabes treballant d’allò que has estudiat.

Però, a la vegada, es parla molt del fracàs escolar. És un discurs massa apocalíptic?Les xifres parlen per sí soles en quant a fra-càs escolar. Si mirem els percentatges, ve-iem un dibuix molt semblant a un rellotge de sorra. Tenim una part a sota amb formació bàsica. Una part, a dalt, amb formació uni-versitària. I, la part del mig, la de la formació professional, és massa prima. Això ens va molt malament. Per això, cal canviar el dis-curs. Semblava que l’èxit només s’aconse-guia en fer una carrera. I l’èxit és tenir joves ben formats, sigui en cicles formatius, en mòduls o a la universitat.

Eugeni Villalbí, Secretari General de Joventut Albert Lladó, albert@edicat.cat

Eugeni Villalbí (La Sénia, 1978) és el Secretari General de Joventut de la Generalitat de Catalunya. Enginyer de professió, i amb gran experiència dins de l’associacionisme, intenta transme-tre la seva energia per lluitar contra la manca d’habitatge, la precarietat la-boral i el fracàs escolar entre els joves catalans. Ens trobem amb ell per a què ens expliqui com fer-ho.

Per a qui no ho sàpiga, què és i com funci-ona la Secretaria de Joventut?La Secretaria de Joventut és el màxim òrgan responsable en polítiques de joventut a la Ge-neralitat de Catalunya. Tenim una doble fun-cionalitat. Per una banda, la Secretaria disse-nya, planifica i impulsa polítiques. I, per l’altra, l’Agència Catalana de Joventut – que està inte-grada dins de la Secretaria – és l’encarregada de la gestió d’una sèrie de projectes, com el Carnet Jove o la xarxa d’albergs, i l’execució de programes com Habitatge o Treball... També hi ha un Observatori Català de Joventut que es dedica a fer estudis i recerca.

Què s’ha de millorar?Abans de res, hem de passar un procés d’avaluació. Hem fet moltes coses bé però d’altres, no tant. Sempre s’ha de millorar.

Necessitem elaborar tot una sèrie d’indica-dors. Durant 10 anys, la realitat social dels joves ha variat molt. Hem de poder tenir uns mecanismes que, en el dia a dia, poguem canviar segons les prioritats. Per exemple, en l’anterior Pla, no es veia la immigració com un fet prioritari. I fa un any no estàvem en crisi i ara, sí. Tot canvia molt ràpid...

Quines són les línies que està seguint la Secretaria de Joventut per facilitar l’accés a l’habitatge als joves.Nosaltres fem de pont. Intentem ser la cara jove en matèria d’habitatge de la Generalitat. I, naturalment, la gent jove és un dels segments de població que té més dificultats per accedir a un habitatge. I no es pot deslligar d’una situ-ació de precarietat laboral. Però la nostra feina s’ha centrat en consolidar un model, que va ser impulsat pel govern anterior, que és el de les borses joves d’habitatge. Tenim una cinquante-na a tot el territori. Allò que hem volgut fer és racionalitzar aquest model. Fer-lo més eficient. Enguany, hem arribat a cobrir dues terceres parts de la població jove. L’objectiu és, a final de mandat, arribar al noranta per cent..

Cada vegada, sembla que creix la desafec-ció dels joves envers els partits polítics. Com pot influir la Secretaria per fomentar la participació en aquest sentit? És cert que hi ha una desafecció cap els par-tits i cap a les administracions. Però jo crec

L’HIPERBÒLIC CuLtuRa18

SCATAlbert García RipollEdiciones Carena112 pàg.

Fer el seu primer tren és el ritus d’iniciació a què se sotmet Albert Garcia Ripoll, que sig·na com a SCAT, jove “graffitero” del cinturó industrial de Barcelona, l’adolescència del qual transcorre entre la família disgregada, la institucional, les bandes de carrer i la seva afició pels grafits. Les aventures, el primer enamorament d’una immigrant, les desil·lusions i les oportunitats desfilen per les pàgines d’aquest llibre.

The SpiritFrank Miller www.mycityscreams.com

Arriba Spirit, dirigida pel Frank Miller, que és una adaptació de la novel·la gràfica de Will Eis·ner. Danny Colt (Gabriel Macht) és un detectiu emmascarat, un heroi sense superpoders que protegeix del crim als habitants de la ciutat Cen·tral City. Colt persegueix sense descans al villà Octopus (Samuel L. Jackson), que realitza les seves malifetes a la ciutat i assassina a qualse·vol pobre desafortunat que li veu la cara.

Dèria.catwww.deria.cat

Dèria.cat estrena nou portal: la versió digi·tal de les revistes per a joves Secundèria i L’Hiperbòlic. Els nostres objectius són en·tretenir, facilitar la participació i fomentar l’esperit crític. Som premsa gratuïta i estem compromesos amb l’educació i la formació dels joves de parla catalana.

Casaldejoves.orgwww.casaldejoves.org

Els casals de joves són una escola de democrà·cia i participació, un espai on els joves autoges·tionem els nostres propis projectes, una eina de transformació social, un espai d’intercanvi d’ex·periències. La idea és potenciar l’aprenentatge de la ciutadania, l’actitud crítica, la cooperació, la creativitat i l’autoorganització.

RECoManEM

Sabor a XocolataJosé Carlos CarmonaPunt de lectura155 pàg.

Narrada en tercera persona i amb un ritme trepidant, Sabor a Xocolata de José Carlos Carmona ens presenta la vida d’Adrian Troa·dec, un suís que, amb la primera i la segona guerra mundial com a teló de fons, busca la felicitat afrontant la vida com si d’un tauler d’escacs es tractés.

L’intercanvi (The Changeling)Clint Eastwoodwww.changelingmovie.net

A la darrera pel·lícula de Clint Eastwood, l’Anjelina Jolie interpreta Christine Collins, una mare que el 1928 va lluitar a la ciutat de Los Angeles per recuperar el seu fill després d’un segrest. La història no és el segrest en sí, sinó la lluita contra una policia corrupta que li torna un fill que no és el seu. Titllada de boja, només rebrà ajuda del reverend Bri·egleb, interpretat pel John Malkovich.

LLIBRES RECOMENATS PER:

CINEMA

MISCEL·LÀNIA

aGEndadEsEMBRE2008

Dia: 5, 6 i 7 de desembreGamestorming ‘08Videojocs.- Gamestorming és un esdeveniment de caràcter innovador i integrador que engloba totes les facetes del món dels videojocs, des de la formació de les persones que els desenvolupen fins a la seva creació i el seu consum com a producte tecnològic.Lloc: Centre cívic Cotxeres de Sants+info: www.gamestorming.org

Dia: fins al 11/12/2008Cicle de concerts “Músiques de la Mediterrània”Concerts.- Lloc: Oratori de Sant Felip NeriPl. Sant Felip Neri, 5 (Ciutat Vella). BarcelonaEntrada lliure+info: 933173116

Dia: fins al 11/12/2008Concert de música electrònica “Nit de Beat”Concert.- Lloc: Espai Jove Boca NordC. Agudells, 37. (Horta-Guinardó). BarcelonaEntrada gratuïta+info: 934299369

Dies: 12/12/2008Espectacle “Free Kabaret”Circ.- Escenari obert a propostes d’essència circense, teatral, cabaret, clown o tot barrejat.Lloc: Espai Jove Boca NordC. Agudells, 37 (Horta-Guinardó). BarcelonaEntrada gratuïta a les 22:00 h+info: 934299369

Dies: fins al 19/12/2008Concerts al voltant de l’exposició “Ródtxenko. La Construcció del futur”Concert.- Concert “Música de l’avantguarda russa 1920-1930”, a càrrec del conjunt instrumental dirigit per Guerassim Voronkov. Interpretaran obres de Vladimir Xerbakov, Nikolai Andreyevich Roslàvets, Alexander Mosolov, Dimitri Xostakòvitx i Sergei Prokòfiev, entre d’altres.Lloc: Fundació Caixa Catalunya - Casa Milà - La Pedrera - Sala GaudíC. Provença, 261 (Eixample). Barcelona+info: 902400973

L’HIPERBÒLICCuLtuRa 19

L’anell al ditTothom felicitava els nou-casats, però les millors enhorabones anaven destinades al ma-rit. El motiu de l’eufòria entre els amics i els familiars del nuvi era el sermó que acabaven d’escoltar en la cerimònia; glossant la carta de Sant Pau el capellà havia dit: “L’esposa ha de servir el marit i el marit ha d’estimar l’esposa”.

Amb comentaris admiratius els casats de temps es planyien perquè a ells no els havien dit conceptes tan bonics i assenyats en les seves noces.

Ella va intuir molt vagament que alguna cosa no acabava d’encaixar, però no en va voler fer cas; allunyà del seu pensament aquella lleugera impressió d’alarma, i continuà estre-nyent mans de convidats amb el millor dels somriures.

Vint anys després ella recorda vívidament aquella escena davant el cos present del seu marit, mentre fa balanç de la seva vida en comú. Conclou que el resultat és negatiu, es treu lentament l’anell de l’aliança i la llença al taüt. No hi ha retrets en l’acomiadament, sap que la culpa només va ser d’ella, des d’aquella primera impressió.

M. Teresa Saladrigas

aBCdEFGHIJKLMnoPQRstuvWXYZ

Canuda, 6 - 08002 BCN - Tel. 93 317

49 08 - www.escoladescriptura.org

Dies: fins al 13/12/2008Lletra petita - Mots en joc: Taller “Fem l’indi”Taller.- Tallers en família sobre diverses àrees de coneixement (l’art, el medi ambient, la ciència o la literatura) amb un enfocament lúdic i participatiu.Lloc: Centre Cultural Sagrada Família - BibliotecaC. Provença, 480 (Eixample). Barcelona+info: www.bcn.cat/biblioteques934508733

Dies: fins al 10/12/2008Xerrada “Foto Fòrum”Fotografia.- El “Foto Fòrum” no és un curs, sinó una tertúlia sobre qualsevol aspecte relacionat amb el món de la fotografia. No importa el nivell de coneixement fotogràfic que tinguis. Vine i, si vols portar una fotografia, en parlarem. És una activitat oberta i gratuïta per a tothom.Organitza: AFDB (Associació de Fotografia Digital de Barcelona).Lloc: Centre Cívic Can FelipaC. Pallars, 277 (Sant Martí). Barcelona+info: 932563840

Dies: 21/12/2008“Barnatresc” VI Caminada de NadalEsport.- A les 10:00 h. No es fan inscripcions, solament cal acudir al lloc i, a l’hora de la sortida, recollir el full de ruta, que s’haurà de presentar en tots els controls de pas i lliurar a l’arribada.El lliurament a l’arribada del full de ruta degudament complimentat i reomplert servirà per acreditar la participació en cada una de les caminades.Lloc: diferents carrers de la ciutatPg. Lluís Companys, 18 (Ciutat Vella) Barcelona+info: www.euro-senders.com/barnatresc