L'Eutanàsia dins el camp de la bioètica
67
1 L’eutanàsia dins el camp de la bioètica Treball de recerca Marta Tovias, Institut Montserrat Tutora: María del Carmen Díez Calzada
-
Upload
biblioteca-institut-montserrat -
Category
Documents
-
view
218 -
download
4
description
Autora: Marta Tovias | Tutora: M. Carmen Díez | Tema: Bioètica, Eutanàsia
Transcript of L'Eutanàsia dins el camp de la bioètica
1
L’eutanàsia dins el camp de la bioètica
Treball de recerca
Marta Tovias, Institut Montserrat
Tutora: María del Carmen Díez Calzada
2
«La ciència no té límits. La ciència no té
moral. No és bona ni dolenta, segueix el
seu curs, imparable. Però compte amb el
seu ús». Moisès Broggi
3
Índex
Pàg.
1. INTRODUCCIÓ 4
2. OBJECTIUS 7
3. MATERIAL I MÈTODE 8
4. RESULTATS 10
4.1 LA BIOÈTICA 10
4.1.1 Què és 10
4.1.2 Models bioètics 11
4.1.3 Primers documents 11
4.1.4 Principis de la bioètica 12
4.2 L’EUTANÀSIA 14
4.2.1 Cercant una definició 14
4.2.2 Què és? 15
4.2.3 Tipus d’eutanàsia 16
4.2.4 L’eutanàsia i els drets humans 22
4.2.5. Anàlisi de casos 23
4.2.6 Legalitat de l’eutanàsia 29
4.2.7 L’eutanàsia en el món de les expressions culturals 37 L’eutanàsia en el món musical 37 L’eutanàsia i el cine 40
4.3 EL DEBAT. PUNTS A FAVOR I PUNTS ENCONTRA 43
4.3.1 Pros i contres 43
4.3.2 Anàlisi dels qüestionaris 46 5. CONCLUSIONS 50 6. BIBLIOGRAFIA 54 7. AGRAÏMENTS 56 8. ANNEXOS 57
8.1 Qüestionari 58 8.2 Entrevista: DMD – Associació Dret a Morir Dignament 61 8.3 Terminologia 63
4
1. Introducció
Els constants avanços tècnics i científics permeten, entre d’altres fets, allargar la
vida humana (només cal veure l’increment de l’esperança de vida en el darrer
segle: s’ha multiplicat quasi per tres) i ens situen davant de nous reptes que
s’han de poder valorar adequadament. En l’actualitat els metges poden
prolongar d’una manera extraordinària el procés de la mort d’un pacient. És per
aquest motiu que la bioètica basada en una concepció flexible i pluridisciplinar
requereix una perspectiva ètica, no ens podem basar només en fets biològics i
hem de pensar si és realment moralment correcte el què fem.
En la societat actual, l’eutanàsia és, sens dubte, una tema molt polèmic que
genera opinions de tots tipus sovint divergents i contradictòries segons quina
disciplina la tracti: la filosofia, el dret, la religió...
Sovint ens trobem amb notícies als mitjans que provoquen una reflexió sobre el
tema com la següent:
Un tribunal del Regne Unit estudiarà la petició d'eutanàsia d'un home amb 'síndrome de captiveri' Un home amb paràlisi física total demana protecció legal perquè un metge el pugui ajudar a morir
Un jutge del Tribunal Superior de Justícia de Regne Unit ha acceptat que els tribunals puguin examinar la petició que va iniciar Tony Nicklinson per poder morir "dignament". L'home, de 58 anys, pateix una malaltia neurològica anomenada "síndrome de captiveri" provocada per una embòlia que va tenir l'any 2005. El seu estat físic l'impedeix suïcidar-se. L'eutanàsia activa i el suïcidi assistit estan prohibits i penats al Regne Unit amb penes de presó. La 'síndrome de captiveri' deixa el cos paralitzat però el cervell plenament funcional. Per aquesta raó, Nicklinson considera la seva vida "avorrida i miserable", a més "d'humiliant, indigna i intolerable".
La decisió va ser anunciada al Tribunal Superior de Londres pel jutge William Charles, l'encarregat de decidir sobre una petició preliminar feta pel ministeri de Justícia, qui considerava el debat de l'eutanàsia competència només del Parlament. Però el jutge permet amb el seu anunci d'aquest dilluns que prosperi la petició de Nicklinson, que està casat i té dues filles. D'aquesta manera el cas tindrà una audiència completa, en la qual es podran escoltar els arguments mèdics.
Nicklinson va emprendre una acció legal cercant l'aprovació dels tribunals per al seu pla, que consisteix que un metge pugui practicar-li l'eutanàsia sense que se l'acusi d'homicidi.
L'afectat ha declarat a la BBC tot just després de conèixer la noticia que està "satisfet" que els assumptes relacionats amb la mort passin pels
5
tribunals. I ha afegit que "no és acceptable en el segle XXI que la medicina sigui governada per les actituds cap a la mort del segle XX".
Nicklinson es comunica a través de l'ús d'una targeta electrònica o un ordinador especial, ja que va quedar mut i totalment paralitzat, a excepció dels moviments oculars.
Font de la noticia: diari Ara Data de publicació de l’article: 12/03/2012 Hora de publicació: 17:16 Data de consulta: dimecres 25 de setembre
Sovint també aquestes notícies apareixen quan algú demana ajuda per morir, és
a dir, el tema als mitjans va i ve i no constitueix un debat continu que porti a una
anàlisi clara sinó parcial i puntual.
Per això aquest treball de recerca pretén fer una anàlisi de l’eutanàsia, en el
marc de la bioètica, per intentar arribar a una conclusió sobre la seva pràctica i la
seva legalitat: és possible?, és necessària?, en quins casos?...
La pràctica de l’eutanàsia està lligada amb el desenvolupament de la medicina i
de la ciència i s’ha plantejat de manera persistent en la història de la humanitat
davant de situacions individuals. Al llarg de la història conceptes com aquest,
l’eutanàsia, han determinat l’actitud d’un poble respecte la mort.
Encara que sembli estrany, el tema de l’eutanàsia ve de lluny i ha variat amb el
pas del temps. Per als grecs, per exemple, una mala vida no era digna de ser
viscuda i, per tant, no posaven cap entrebanc moral davant l’ajuda a morir, era el
felici vel honesta morte mori dels romans, que simbolitza una mort agradable i
digna.
A l’Edat Mitja, s’imposa la concepció cristiana de la vida com un do de Déu sobre
el que l’home no pot disposar lliurement. En el marc d’aquesta percepció
l’eutanàsia, el suïcidi i l’avortament són considerats pecats.
A finals de l’Edat Mitjana ressorgeixen les idees de l’antiguitat clàssica i es
consoliden alternatives a la perspectiva cristiana.
Al segle XVII, Francis Bacon va ser qui va fer servir el terme per primera vegada
en el seu sentit actual. Per al filòsof anglès era: “l’acceleració de la mort d’un
home malalt”.
Tomas Moro quan descriu en la seva Utopia l’estat ideal, comenta que s’ha de
donar als moribunds tota la cura possible però també considera que, en casos de
6
dolor extraordinari, es pot recomanar posar fi a la seva vida; se li pot causar la
mort al malalt si aquest està d’acord amb la privació d’aliment o l’administració
d’un verí.
Actualment, i ja des de principis del passat segle XX, les discussions sobre
l’eutanàsia s’han activat. Cal també diferenciar totalment la pràctica de
l’eugenèsia nazi de la idea d’eutanàsia. No té res a veure ja que l'eugenèsia nazi
comportava una sèrie de polítiques que se centraven en la seva idea de
supremacia de la raça i estaven dirigides a aquelles persones que els nazis van
qualificar com "indignes”: malalts mentals, persones amb disminució, dissidents
polítics, homosexuals...
Les opinions estan ara molt dividides i vives. Sovint no responen a un debat seré
sinó que darrera hi ha ideologies que no arriben a cap consens, més aviat
degeneren en batalles polítiques. Sovint també la discussió es relaciona amb la
pena de mort i amb l’avortament, donant lloc a expressions, per a mi totalment
incorrectes, del tipus: “Si estàs a favor de l’eutanàsia, també ho has d’estar de la
pena de mort”.
Segurament el fet de què s’adoptin postures diferents davant la mort ajuda a
que el tema de l’eutanàsia resulti tant controvertit. La relació de l’home amb la
mort es configura de maneres diverses al llarg de la història. Philippe Ariès en la
seva obra Historia de la muerte en Occidente distingeix quatre etapes en relació a
la visió de la mort. Actualment ens trobem en el que ell anomena la “mort
prohibida”, la mort com un tema tabú.
Resulta clar doncs que la postura que tenim en relació a la mort (la negació, el fet
d’evitar qualsevol tipus de reflexió, l’acceptació personal...) junt amb les
experiències, les creences religioses... influeixen en el fet de què ens situem
davant de l’eutanàsia de maneres diferents i sovint ens trobem amb problemes a
l’hora de comprendre conceptes.
Per això l’objectiu d’aquest treball és estudiar l’eutanàsia a través d’aspectes
ètics i mitjançant casos pràctics i l’anàlisi de les dades d’enquestes i entrevistes,
tot intentant posicionar-nos en relació a uns àmbits i aspectes que ens permetin
veure la seva possibilitat per poder arribar a una conclusió. Perquè, en
l’actualitat, els avenços de la medicina permeten allargar la vida humana d’una
manera abans insospitada, però ¿permeten mantenir una mínima qualitat de
vida?
7
2. Objectius
Aquest treball tracta l’eutanàsia com una aplicació de la bioètica que valora la
vida i la mort. És un treball que avarca diferents perspectives com la jurídica, la
social, la filosòfica, l’ètica, la religiosa...
Ens fa reflexionar, perquè si parlem del nostre dret a viure, en conseqüència,
hem de parlar també del dret a morir. Val la pena viure però a vegades depèn de
la situació. Quin preu cal pagar per viure?
“Certes maneres de morir poden ser millors
que algunes de viure” Marc Antoni Broggi.
Dins d’aquesta reflexió ens proposem complir certs objectius:
2.1. Elaborar un marc conceptual: donar una definició exacte del mot eutanàsia
havent llegit, analitzat i estudiat les moltíssimes definicions que apareixen en les
múltiples fonts d’informació (que especificarem a l’apartat següent) i analitzar
l’eutanàsia dins el marc dels drets humans (mirant els articles de la declaració
dels drets humans i veure quins hi estan relacionats i de quina manera).
2.2. Realitzar una anàlisi de situacions i percepcions a la societat analitzant tres
casos diferents, de diferents països i diferents malalties i arribar a poder donar
un “veredicte” de si va ser o no justa la lluita i si va ser o no justa la resposta dels
professionals.
2.3. Valorar els pros i els contres de legalitzar l’eutanàsia i dir sota quines
condicions, característiques i entorns seria just, més ben dit ètic, fer-ho. Recollint
el sentir de la població a través d’enquestes.
Tots aquests objectius els duré a terme mitjançant diverses informacions
(internet, llibres, enquestes, articles, pel·lícules, cançons...) Aquestes
informacions donen peu al següent apartat, material i mètode, que significa que
els següents recursos són els que explotem per donar cos al Treball de Recerca.
8
3. Material i Mètode
Per aconseguir realitzar els objectius proposats hem hagut de trobar la nostra
pròpia informació. El material utilitzat ha estat el següent:
Material d’elaboració pròpia (fonts primàries):
-Entrevista d’elaboració pròpia variable en funció de l’expert entrevistat. Aquest
seguit d’entrevistes donarà lloc a diferents materials: transcripció literal
-Enquestes a diferents ventalls de població (sexe, nacionalitat, edat, classe social,
nivell d’estudis...) Les variades enquestes donaran lloc a diferents opinions les
quals seran estudiades a través d’un anàlisi d’estadística.
-Fitxes de tres casos diferents :
El cas de Chantal Sébire (França) El cas de Ramon Sampedro (Espanya) El cas de Tony Nickolson (Regne Unit)
Aquestes fitxes, les quals pretenc fer molt detallades, les duré a terme
mitjançant fonts externes, les quals s’indiquen a continuació.
Material de fonts externes:
Per les fitxes dels casos escollits dels tres pacients que van decidir demanar la
seva mort, és a dir, deixar de patir a través de l’eutanàsia hem fet servir el
material següent:
-Diferents vídeos a youtube sobre els diferents casos. A youtube no
només hem trobat documentals sobre els casos sinó que també
entrevistes als propis afectats.
-Material de la premsa dels diferents països
-Pel·lícula Mar Adentro, pel·lícula espanyola dirigida per Alejandro
Amenábar que tracta el cas concret del Ramón Sampedro, un dels casos
analitzats.
9
Per aconseguir dur a terme els altres objectius de l’estudi hem aprofitat la
informació següent:
-Internet, llibres, articles a diferents nivells ja que requereix diferents
disciplines (articles de divulgació científica, jurídic, premsa) i de diverses
institucions.
-També, per fer aquest treball utilitzaré un llibre en concret: Per una mort
apropiada de Marc Antoni Broggi.
-Estudi de diverses cançons sobre el tema amb diferents opinions.
-Declaració dels Drets Humans proclamada per l'Assemblea General de les
Nacions Unides, en la seva resolució 217 A (III), el dia 10 de desembre de 1948.
10
4. Resultats
4.1 La bioètica 4.1.1. Què és la bioètica?
«La bioética es básicamente un proceso y un descubrimiento. Un proceso por el que intentamos hacer reales los derechos humanos y esa moralidad común que es nuestro subsuelo, aunque no siempre sepamos verbalizarlo. Un proceso por el que tratamos de ir definiendo qué significa no ya vivir, sino una vida de calidad»
Victòria Camps
El terme ve de «bios» (la ciència dels sistemes vivents) i «ethos» (el saber sobre
els valors) , és a dir, “què està bé i què no en relació amb la vida, tant la humana
com l'animal i la natural en general”1.
La bioètica és una disciplina multidisciplinar: ha d’escoltar la veu de juristes,
metges, filòsofs, pacients... Neix a Nord-Amèrica a principis dels anys 1970 i ha
tingut un creixement espectacular ja que les ciències de la vida s’han
desenvolupat acceleradament en els darrers 50 anys i és inevitable una reflexió
sobre el seu ús ètic.
La sensació d’estar davant d’una medicina cada cop més tecnològica però, alhora
llunyana i deshumanitzada ha augmentat cada cop més. El dret a viure és un dels
anomenats “de primer nivell”, és a dir dels més antics i assumits en la cultura
occidental tot i que cap tradició cultural ni religiosa l’hagi convertit mai en
absolut.
1 Entrevista a Núria Terribas al diari Ara de 24 de juliol de 2012
11
Van Rensselaer Potter (1911-2001)
Van Renssalaer Potter, oncòleg de la Universitat de Wisconsin, va ser el primer
en utilitzar el mot “bioètica”.
Definia el concepte de “bioètica” com: «un projecte d’utilització de les ciències
biològiques per a millorar la qualitat de vida» i defensava la necessitat d’adjuntar
disciplines diverses per preveure i resoldre els problemes ja que, segons Potter,
els valors ètics no s’havien de separar dels fets biològics.
4.1.2 Models bioètics
Al llarg del temps han existit diversos models de la teoria de la bioètica. Molt
ràpidament es poden assenyalar els tres següents:
1. Primera bioètica: representa l’ètica mèdica tradicional que té l’origen en
la tradició grega i humanística clàssica.
2. Segona bioètica: Model bioètic de Potter que recull el plantejament de la
democràcia deliberativa.
3. Tercera bioètica: la trobada entre bioètica, ètica ambiental i pensament
de gènere.
4.1.3 Primers documents
Hipòcrates, el Mestre de metges que va viure durant el segle V a.C va crear un
jurament segons el qual el metge, entre d’altres principis, prometia respectar i
només fer bé al pacient, evitar danys, tractar als malalts de la millor manera
possible, mantenir la confidencialitat...
12
Uns principis ètics que després els metges nazis no van respectar ja que van
practicar horribles experiments a milions de vides. La condemna d’aquesta acció,
expressada en el Codi de Nuremberg al 1947, constitueix un antecedent que
avisa dels perills i riscos de la ciència i la tècnica quan no inspiren a bones
accions.
Tant el Codi de Nuremberg com la Declaració de Hèlsinki de l'Associació Mèdica
Mundial, reconeixen i defensen dos principis:
1. No tot el tècnicament possible és moralment acceptable
2. S’ha d’actuar sempre respectant la dignitat humana
4.1.4 Principis de la bioètica
El tres principis bàsics de la bioètica són:
1. Principi d'autonomia o de respecte vers les persones. Un principi que a
més d'establir que les persones han de ser tractades com a éssers
autònoms, estableix que aquells que tenen disminuïda la seva autonomia
han de ser objecte de protecció especial.
2. Principi de beneficència. No només ha de respectar-se i protegir les
decisions del pacient, també cal un esforç per assegurar el seu benestar.
Per «beneficència» no s’entén caritat, sinó obligació: l'obligació de
beneficiar o fer el bé. Inclou el principi hipocràtic de no maleficència i
l'obligació de «extremar els possibles beneficis i minimitzar els possibles
riscos».
3. Principi de justícia. Implica el tracte igualitari, la imparcialitat en la
distribució de cures i recursos, de beneficis i de riscos. El principi obre la
reflexió sobre qui ha de rebre els beneficis de la investigació i qui ha de
pagar els costos.
La bioètica és un camp que engloba moltes disciplines. Per tant els temes que
tracta són molts i diversos i podríem dir que augmenten o varien paral·lelament
als avenços científics i tecnològics. Els que crec que són més importants i
hauríem de plantejar-nos amb més rigor són:
-L’eugenèsia: millorament genètic d’embrions mitjançant l’enginyeria genètica.
13
-La clonació: reproducció asexual d’un ésser genèticament igual a un original
(Exemple: l’ovella Dolly).
-Les empremtes genètiques: reconeixement i identificació de gens sol·licitats per
oficines diverses.
-Els aliments transgènics: manipulació genètica d’aliments. (ex: el blat de moro
és l’aliment transgènic que més abunda a Catalunya).
-Les noves tecnologies reproductives: inseminació artificial, fecundació in vitro,
mares de lloguer.
-El transplantament d’òrgans
-L’avortament: interrupció de l’embaràs
-L’assignació de recursos i identificació de prioritats
-L’eutanàsia que és l’aplicació que hem escollit per treballar en profunditat en
aquest treball de recerca.
14
4.2. L’eutanàsia
4.2.1. Cercant una definició
Per assolir el primer objectiu ens trobem cercant una definició...
Els progressos biomèdics donen una capacitat i un poder de l’home sobre l’home
i obliguen d’una manera especial— en allò que fa referència a diagnosi, pronòstic
i possibilitats de tractament— a prendre decisions que afecten la vida humana i
la seva qualitat amb una urgència i una freqüència noves.
Amb els avenços tècnics (sobre tot en això que normalment anomenem “primer
món”) no només ens fa por la forma com arriba la mort sinó també que ens porti
a situacions no desitjades. Les decisions quant a la indicació, realització o
suspensió de procediments vers els pacients no sempre és fàcil i menys ara pels
avenços científics i tecnològics.
És en aquest context on se situa l’eutanàsia i on s’han d’intentar aclarir
conceptes que massa sovint es confonen.
El terme en l’actualitat es troba en un debat constant. El motiu és divers; perquè
ara se li dóna moltíssima importància al fet de morir bé, és a dir, a morir en les
millors condicions possibles; perquè avui en dia s’ha creat una popular idea de
un “final dolorós hospitalitzat” i això fa que les preguntes siguin constants.
Que el debat és continu queda clar també perquè sovint es fan enquestes
d’opinió que avaluen el grau d’acceptació de l’eutanàsia entre la ciutadania i els
professionals sanitaris, sovint s’amplifica l’actualitat ens els mitjans quan hi ha un
cas de demanda d’eutanàsia —són el tipus de casos que analitzo en l’apartat
següent: Chantal Sébire (França), Ramon Sampedro (Espanya) Tony Nickolson
(Regne Unit)— i es molta i variada la bibliografia sobre el tema.
Les noves alternatives mèdiques creen nous dilemes ètics. Dilemes on hi ha
posicions enfrontades i que tenen moltes visions: jurídiques, religioses...
15
4.2.2. Què és l’eutanàsia El terme eutanàsia prové de dos mots grecs: « ευ » (bona) i « θανατ » (mort) pel que significa “bona mort”, és a dir “mort sense patiment”, “mort tranquil·la”.
eutanàsia
Mort provocada amb mitjans adequats en un malalt terminal per tal
d’evitar-li sofriments o una qualitat de vida considerada degradant.
...Segons l’aplicació, hom distingeix entre eutanàsia activa i eutanàsia
passiva. En la majoria d’estats constitueix un delicte, bé que la seva
pràctica sovint és consentida en la segona forma. El codi penal
espanyol del 1995 tipifica l’ eutanàsia com un delicte d’inducció al
suïcidi. En algunes legislacions d’estats desenvolupats, la pressió
d’una part creixent de l’opinió pública n'ha comportat una certa
tolerància, amb una regulació més o menys restrictiva...
eutanàsia
eutanasia (es), euthanasia (en)
Mort natural suau, indolent, sense agonia.
eutanàsia passiva
Eutanàsia realitzada mitjançant la interrupció d’un tractament o
l’absència de la seva aplicació.
eutanàsia activa
Eutanàsia realitzada amb una intervenció en el malalt.
Font: Gran Enciclopèdia Catalana
(http://www.enciclopedia.cat)
eutanasia
f. Acción 1. u omisión que, para evitar sufrimientos a los pacientes
desahuciados, acelera su muerte con su consentimiento o sin él.
2. f. Med. Muerte sin sufrimiento físico.
Font: Diccionario de la Real Academia Española
( http://lema.rae.es/drae/?val=eutanasia )
16
4.2.3. Tipus d’eutanàsia
Si existeix dificultat de definir eutanàsia, també existeix dificultat en la forma de
qualificar-la. Així estudiant la bibliografia sobre el mot veiem que es posen molts
i divergents adjectius al seu darrera. La llista és llarga i variada segons s’estigui a
favor o en contra. Eutanàsia...
activa
passiva
voluntària
involuntària
directa
indirecta
piadosa
social
econòmica
eugenèsica
suggerida
Els problemes per definir el terme fan que sigui més difícil mantenir una
discussió o debat sobre el tema. Les diverses definicions són diferents en la gent
per les següents variables que apunta Gascón:
1. Modalitat de la conducta 2. Consentiment del pacient 3. Mòbils i circumstàncies en les que es produeix la mort
17
L’eutanàsia permet diverses classificacions però la més acceptada per modalitat
de conducte és: eutanàsia activa i eutanàsia passiva.
a) L’eutanàsia activa consisteix a provocar la mort indolora del pacient que
esta afectat i a pròpia petició d’aquest mateix.
b) L’eutanàsia passiva consisteix en deixar de tractar la malaltia, així
s’abreuja la vida del malalt, és una mort per omissió.
Aquesta distinció entre activa i passiva té actualment molt sentit perquè donat
els avenços mèdics i tecnològics existeix la possibilitat d’una obstinació
terapèutica.
En relació al consentiment del malalt, es pot distingir entre:
a) L’eutanàsia voluntària: quan un individu que té les capacitats físiques i
mentals per demanar que l’ajudin a morir, ho fa.
b) L’eutanàsia no voluntària: quan l’individu ja no té les capacitats físiques i
mentals per demandar que l’ajudin a morir
Quant als mòbils i circumstàncies en què es produeix la mort, podem parlar de:
a) L’eutanàsia piadosa, és a dir, provocar la mort del pacient amb la finalitat
d’acabar definitivament amb el seu dolor i patiment.
b) L’eutanàsia social i eugenèsica: és un tipus d’eutanàsia que va tenir valor
en un moment històric. Fa referència a l’eliminació de la “vida sense
sentit” o “sense valor” (persones amb discapacitats mentals, epilèptics).
Aquesta eutanàsia no pretén acabar amb els pacients per compassió sinó
tot el contrari. Pretén acabar amb ells simplement perquè considera que
suposen una despesa econòmica innecessària pels ciutadans.
L’eutanàsia eugenèsica fa referència concretament a la diferència de
races. Aquesta classe d’eutanàsia no se centra en el bé del pacient i és per
això, entre d’altres coses, que no es pot acceptar.
La paraula eutanàsia té la seva pròpia història i el seu significat també ha anat
variant al llarg dels anys. Així, el seu ús ha evolucionat i pot definir-se com l’acta
practicat per acció o omissió que té com a finalitat provocar la mort d’un
18
individu que pateix d’una malaltia incurable que li causa un patiment físic i / o
mental intolerable.
Amb el respecte al rebuig d’actuacions
Acceptem que la mort vingui
Amb l’aturada d’actuació fútil Permetem que la mort arribi
Amb l’analgèsia i la sedació Alleugerim la mort que ve
Amb l’eutanàsia Provoquem la mort
Font: Broggi, M.A.: Per una mort apropiada
Si per un segon ens oblidem del concepte ‘vida’ en el sentit d’estar vius, és a dir,
redefinim el concepte vida i el concepte morir i utilitzem les expressions “vida
digne” o “vida lliure” ens hem de parar a pensar que no únicament es basa en
estar vius sinó de quina manera ho estem. És a dir, no basar-nos en la llargada de
les vides sinó en la seva dignitat i llibertat, tot introduint l’expressió: “autonomia
de la persona”.
Després d’analitzar els diferents conceptes, crec que la definició més correcta és
la proposada pel Grup d’Opinió de l’Observatori de Bioètica i Dret del Parc
Científic de Barcelona: “l’eutanàsia –entesa com a activa i voluntària, que és
l’única cosa que pròpiament s’hauria d’anomenar eutanàsia–, mitjançant la
promulgació d’una norma específica i detallada que permeti la col·laboració del
metge en la disposició de la pròpia vida en determinades circumstàncies”.2
2 GRUP D’OPINIÓ DE L’OBSERVATORI DE BIOÈTICA I DRET : Document sobre la disposició de la pròpia vida
en determinats supòsits: declaració sobre l’eutanàsia
19
Altres conceptes i expressions que es relacionen (correctament i incorrecta) amb l’eutanàsia que cal tenir en compte:
El suïcidi assistit
Significa proporcionar en forma intencional i amb coneixement a una persona els
mitjans o procediments per suïcidar-se, inclosos l'assessorament sobre dosis
letals de medicaments, la prescripció d'aquests medicaments letals o el seu
subministrament. Es planteja com a desig d'extinció de mort imminent, perquè la
vida ha perdut raó de ser o s'ha fet dolorosament desesperançada. Cal destacar,
que en aquest cas és el pacient el que voluntària i activament acaba amb la seva
vida.
Les cures pal·liatives
Les cures pal·liatives són el tipus d’atenció que s’ofereix a les persones que es
troben al final de la vida. L’objectiu d’aquest tractament és millorar la qualitat de
vida de la persona malalta i del seu entorn, suavitzar el patiment (físic i
emocional) i oferir la màxima ajuda possible a la persona malalta per morir bé.
Es parla d’etapa final de la vida quan la persona té una malaltia progressiva,
avançada, incurable, sense cap possibilitat de millorar. També es diu que es troba
en situació o fase terminal. En aquesta fase de la malaltia la persona sol
presentar diferents símptomes i molèsties de caràcter intens. També es pot
presentar un impacte emocional en el pacient i la seva família. Donar resposta a
aquestes necessitats és l’objectiu de les cures pal·liatives.
Les cures pal·liatives són un dret que tenen les persones que pateixen una
malaltia crònica progressiva en l’etapa terminal tot i que també hi tenen dret els
seus familiars, les persones que les cuiden i les del seu entorn. Es considera que
tothom hauria de poder estar ben assistint en el procés de morir.
La sedació pal·liativa
Es l’administració de fàrmacs per aconseguir el màxim confort possible davant
d’un patiment físic o psíquic extrem i que es impossible obtenir d’altra manera.
Amb ells, es rebaixa el nivell de consciencia del malalt. Com assenyala en Marc
Antoni Broggi a aquest tipus de sedació abans se li deia “eutanàsia passiva” però
“en aquest moment, forma part de les bones pràctiques, per tant no cal
adjectivar-la de cap manera. La sedació és el bon tractament a una situació de
20
sofriment que no pot ser tractada d'altra manera, quan no hi cap manera de
guarir ni de treure el dolor o l'angoixa.”
La limitació de l’esforç terapèutic - LET
Es acceptar la irreversibilitat d’una malaltia i la conveniència d’abandonar els
tractaments que no li salvaran la vida, però sempre podrà aplicar-se un
tractament pal·liatiu per evitar el patiment.
Document de voluntats anticipades – DVA (el que abans s’entenia per testament vital)
Les voluntats anticipades són les instruccions que una persona major d'edat, amb
capacitat suficient i de manera lliure, adreça al seu metge o metgessa
responsable, per tal que les tingui en compte quan una malaltia irreversible o
terminal que el porti a un estat que li impedeixi expressar-se per si mateix.
Són una forma d'expressió de l'autonomia de les persones a l'hora de decidir en
relació amb la seva pròpia salut, la qual cosa constitueix un dret avalat èticament
i legalment.
El seu objectiu principal és mantenir el respecte a les decisions personals dels
pacients i augmentar la seguretat dels professionals a l'hora de respectar-les.
El suport dels professionals en l'elaboració del document de voluntats
anticipades millora la pràctica clínica i reforça la relació assistencial.
21
Actualment (a abril de 2013) a l’Estat espanyol hi ha 146. 841 declarants inscrits en el Registre nacional d’últimes voluntats.
Font: Ministeri de Sanitat, Serveis Social i Igualtat. Informació estreta del l’article de El País: “Registro Nacional de últimas voluntades” (19 d’abril de 2013)
22
4.2.4. L’eutànasia i els drets humans La Declaració Universal dels Drets Humans, adoptada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, en la seva resolució 217 A (III), el dia 10 de desembre de 1948, assenyala ja al seu preàmbul que un dels seus objectius és “instaurar unes millors condicions de vida dins d'una més gran llibertat”. Simplement aquesta indicació ja ens ha de servir per veure què es vol dir amb ‘millors condicions de vida’ que junt amb l’article 3 de l’esmentada declaració: “Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona” ens porta al tema de la persona humana com una persona lliure.
Font: Elaboració pròpia a partir de la Declaració Universal dels Drets Humans
Dret a una mort digne L’eutanàsia té relació amb el dret a la vida
DRET HUMÀ
DRET A UNA VIDA DIGNA
Dret a la integritat física
Dret a no ser tractat de manera cruel, inhumana o degradant
Dret a la llibertat personal
Dret a la seguretat personal
23
4.2.5 Anàlisi de casos
Per veure casos concrets tenim tres, diferents i similars, que tenen tres elements
en comú: tots els malalts van acudir a la justícia per demanar la seva mort, cap
dels tres va aconseguir una sentència favorable i, finalment, tots tres van acabar
amb la seva vida a través d’una mort que volien diferent.
El cas de Chantal Sébire (França)
Chantal Sébire (28 gener 1955 - 19 març de 2008) va ser una professora francesa
que va viure a Plombières-lès-Dijon, prop de Dijon, a França, i que va patir un
estesioneuroblastoma, un càncer incurable. Aquesta malaltia és extremadament
infreqüent, de manera que en els últims 20 anys només s'han registrat 200 casos
notificats.
En el cas de Sébire, la malaltia li va desfigurar greument la cara i li va fer perdre
els sentits de la vista, el gust i l'olfacte.
Accions
El seu cas es va fer cèlebre per primera vegada al febrer de 2008, quan va fer una
crida pública al president francès, Nicolas Sarkozy. Li va fer una carta on li
sol·licitava morir a través de l'eutanàsia per així detenir el seu sofriment físic.
“El que reivindico és que el pacient que estigui com
jo, en situació d’incurabilitat i encara conscient,
pugui decidir la seva mort, d’acord amb el metge
que el tracta i després de la decisió d’un comitè
mèdic”
Resultats
La llei Leonetti, redactada en 2005, autoritza els malalts a rebutjar un
tractament, el que hagués permès induir a la Sébire a un coma i deixar
d'alimentar-la fins a la seva mort però Sébire rebutjava aquesta opció per
considerar-la una "agonia indigna".
El 17 de març de 2008, el Tribunal de Gran Instància de Dijon va denegar la seva
petició perquè li fos aplicada l'eutanàsia activa.
24
Amb la seva apel·lació a la justícia perquè se li permetés morir per eutanàsia,
Sébire va revifar a França el debat sobre aquest mètode i ha obligat la classe
política a revisar l'actual text legal sobre cures pal·liatives i dret del pacient, que
data de 2005 i només contempla el coma induït.
El ministre d’exteriors i metge de formació, Bernard Kouchner, va dir que s’havia
de permetre a la pacient l’eutanàsia activa per a què no se suicidés, va dir,
“clandestinament perquè faria patir a tothom, sobretot a la seva família”.
No se li va permetre i, dos dies després de la sentència va ser trobada morta a
casa. Una autòpsia realitzada el 21 de març de 2008 va concloure que ella no va
morir de causes naturals. El 27 de març es va publicar que es va suïcidar fent
servir barbitúrics.
25
El cas de Tony Nicklinson (Regne Unit)
Tony Nicklinson (4 de febrer de 1954 -22 d’agost de 2012) va patir durant set
anys, a partir d’una embòlia que va partir en un viatge de negocis cap a Atenes,
una malaltia neurològica anomenada síndrome de captiveri o “locked-in”, per la
que tenia tots els moviments voluntaris paralitzats a excepció del moviment
ocular, de cap i parpelles. Per comunicar-se havia de formular paraules a través
d’un equip altament especialitzat capaç de detectar el parpelleig dels ulls i els
moviments del cap i convertir-los en escriptura i parla.
Donat d'alta després de dos anys i mig, Nicklinson vivia en una cadira de rodes i
no va poder continuar amb la seva vida quotidiana sense l'atenció constant de
familiars, amics i cuidadors.
Accions
En un programa de la BBC de febrer de 2011, a través de l'ordinador, va dir: "Hi
ha milers de raons que expliquen que tenir síndrome de captiveri és frustrant
Imagineu, si podeu, el vostre pitjor malson. Llavors feu que sigui pitjor i encara
estareu molt lluny”. Després d'haver decidit que volia suïcidar-se (considerava la seva vida: “"humiliant, indigna i intolerable"), però que necessiten ajuda per fer-ho, Nicklinson va buscar maneres per fer-ho legalment.
Tony Nicklinson va presentar el seu cas davant de la justícia l’any 2010. Volia
que, arribat el moment, algú l’ajudés a morir sense conseqüències legals, és a dir,
sense que se l’acusés d’homicidi. Donat el seu estat físic ell no podia suïcidar-se.
Resultats
A l’Alt Tribunal tres jutges van estimar que no era la seva atribució modificar la
legislació segons la qual “l’eutanàsia voluntària equival a assassinat” i van
desestimar la seva petició.
Quan va conèixer el resultat de la seva apel·lació va refusar menjar i va morir una
setmana després.
26
El cas de Ramon Sampedro (Estat espanyol)
Ramón Sampedro (5 de gener de 1943 – 12 de gener1998), va quedar tetraplègic
als 25 anys després de tirar-se de cap a l'aigua des d'una roca, tal com el
representa la pel·lícula Mar Adentro protagonitzada per Javier Bardem, la que
compta la història de Sampedro.
Des del seu accident va patir, de manera irreversible, d'una tetraplegia
postraumàtica amb secció medul·lar que li suposava una immobilitat total, tot el
cos excepte el cap: "Sóc un cap sense cos", deia
Mar Adentro Poema de Ramón Sampedro
Mar adentro, mar adentro.
Y en la ingravidez del fondo donde se cumplen los sueños se juntan dos voluntades para cumplir un deseo.
Un beso enciende la vida con un relámpago y un trueno y en una metamorfosis mi cuerpo no es ya mi cuerpo, es como penetrar al centro del universo.
El abrazo más pueril y el más puro de los besos hasta vernos reducidos en un único deseo.
Tu mirada y mi mirada como un eco repitiendo, sin palabras ‘más adentro’, ‘más adentro’ hasta el más allá del todo por la sangre y por los huesos.
Pero me despierto siempre y siempre quiero estar muerto, para seguir con mi boca enredada en tus cabellos
27
Accions
Sampedro va interposar demanda davant el Jutjat núm. 5 de Barcelona
demanant autorització perquè li fossin subministrats els fàrmacs necessaris per
alleujar els seus patiments físics i psíquics.
“Exijo el derecho constitucional porque es la única norma ética
que me garantiza la liberación del totalitario y abusivo dominio de
las castas (...).Basta que la razón entienda que a veces la muerte
es menos espantosa que el dolor que hay que soportar para vivir,
para que sea humana y justa esa libertad.”3
Resultats
Se li va denegar.
El seu recurs a l'Audiència Provincial de Barcelona va ser desestimat per Acte del
29 de febrer de 1994 que va confirmar l'anterior. Tampoc va tenir èxit el seu
recurs davant el Tribunal Constitucional i també per motius processals es va
produir la causa de no admissió. De la mateixa manera va succeir amb el Tribunal
d'Estrasburg. Finalment l'Audiència de la Corunya va establir que Ramón
Sampedro, malgrat els vint anys que portava postrat al llit, no tenia dret a
sol·licitar aquesta ajuda. L'Acte del Tribunal reconeix, però, que "la privació de la
pròpia vida amb l'acceptació de la pròpia mort és un acte que la llei no prohibeix
", però recorda que l'auxili al suïcidi és un delicte tipificat en l'antic Codi Penal
com, encara que de forma atenuada , en el nou, en què els límits de la pena
oscil·len entre un mínim de sis mesos a un màxim de sis anys que en el cas de la
cooperació necessària no hauria d'excedir de dos anys, amb possibilitat en
aquest cas de suspensió de la pena privativa de llibertat.
Després de més de vint anys de lluita pel reconeixement legal del que havia
considerat el seu dret a morir dignament, Ramón Sampedro va posar fi a la seva
vida al poble de Boiro (La Corunya) ingerint el cianur potàssic contingut en un got
que algú, a petició seva, va posar davant d'ell per a què pogués beure. Ramona
Maneiro, íntima amiga de Ramón i cuidadora d'aquest durant els últims mesos
de la seva vida va ser detinguda sota l'acusació de cooperació necessària al
suïcidi, si bé va estar posteriorment posada en llibertat sense càrrecs per
insuficiència de proves.
3 “Carta de Ramón Sampedro al Rey” a El País, 25 de gener de1995
28
El gener de 1998, Ramona Maneiro, quan el delicte ja havia prescrit, va confessar
que va ser ella qui va ajudar a morir a Sampedro donant-li una solució letal
d’aigua amb cianur.
Pocs dies abans de la seva mort Sampedro havia redactat un document adreçat
als jutges i a les autoritats polítiques i religioses en què reflectia la seva situació,
després de vint-i anys, quatre mesos i alguns dies, i anunciava la seva decisió
d'acabar amb la seva vida que ell considerava un dret i no una obligació, davant
d'una situació que estimava com una “humiliant esclavitud”.
Tots tres casos mostren un desenllaç diferent al que ells volien però si hi ha un
article que proclama el dret a la vida, no hauria d’existir un dret a una mort
digna?
Si com hem vist és difícil trobar una sola interpretació del que es pot considerar
‘bona mort’ (les definicions varien al llarg de les èpoques, cultures…), si finalment
ho definim com una mort provocada a algú que així ho demana per partir una
malaltia incurable i que comporta un dolor físic i/o moral, resulta evident que ni
Sébire, ni Nicklinson, ni Sampedro la van trobar. Tots tres casos han servir per a
què no només als seus països d’origen sinó també a nivell mundial el tema es
torni a tractar i s’arribi a trobar una resposta.
29
4.2.6. Legalitat de l’eutanàsia
L'eutanàsia ha estat un tema de constant polèmica respecte de la seva regulació
en els ordenaments jurídics dels diferents països, en la generalitat s'ha optat (i
aquesta és la posició que domina) per la repressió penal quant a la pràctica de
l'eutanàsia activa directa mitjançant la seva tipificació com a homicidi i en la
majoria dels casos, aquesta opció de política criminal s'ha temperat mitjançant
l'observança d'una dosimetria en abstracte de la pena bastant atenuada.
En canvi l'eutanàsia passiva i l'activa indirecta resulten no punibles .
A Europa, l’eutanàsia activa només és legal a Holanda, Bèlgica i Luxemburg.
Suïssa permet el suïcidi assistit i és l'únic país que ajuda a morir als estrangers
A partir del 2002 Holanda es converteix en el primer país que permet la pràctica
de l’eutanàsia activa. Per a què la pràctica no constitueixi un delicte, la nova llei
holandesa exigeix el compliment dels requeriments següents:
1) que el malalt estigui sotmès a un patiment insuportable sense que hi hagi
esperança de cap millora.
2) que el pacient expressi la seva voluntat de manera clara d’acabar amb la
seva vida.
3) que hi hagi una segona opinió mèdica.
4) que el metge que ajuda a morir al pacient redacti un informe immediat a
una de les comissions d’ètica per que estudi el cas i jutgi si realment han
respectat els requisits. En cas de que considerin que no ha complert les
normes, la comissió té l’obligació d’informar al ministeri fiscal.
Aquesta llei introdueix també dues novetats en relació a la jurisprudència
anterior:
1) el testament vital, que és la declaració per part del malalt de manifestar
el seu desig de morir
2) la possibilitat de que els menors a partir de 16 anys puguin demanar
l’eutanàsia activa sempre que els progenitors hi estiguin d’acord.
A l’estat espanyol es considera legal l’eutanàsia passiva en casos acceptats per la llei.
31
Analitzant i cercant les diferents lleis i declaracions relacionades amb el nostre tema, hem realitzat una llista dels principals resultats obtinguts agrupant-los en diferents territoris: Internacionals
Declaración sobre la Promoción de los Derechos de los Pacientes en Europa. (Organización Mundial de la Salud).
Carta Europea de Derechos de los Pacientes. (European Charter of Patients Rights: Active Citizenship Network).
Nacional
Real Decreto 124/2007, de 2 de febrero, por el que se regula el Registro nacional de instrucciones previas y el correspondiente fichero automatizado de datos de carácter personal. (BOE núm 40, de 15 de febrero de 2007, pp. 6591-3).
Ley 16/2003, de 28 de mayo, de Cohesión y Calidad del Sistema Nacional de Salud. (BOE núm. 128, 29 de mayo 2003, pp. 20567-88).
Ley 41/2002, de 14 de noviembre, básica reguladora de la autonomía del paciente y de derechos y obligaciones en materia de información y documentación clínica. (BOE núm. 274, de 15 de noviembre de 2002, pp. 40126-40132).
Convenio para la protección de los Derechos Humanos y la dignidad del ser humano con respecto a las aplicaciones de la Biología y la Medicina. (BOE núm. 261, 20 de octubre de 1999, pp. 36825-36830. Corregido según BOE de 11 de noviembre de 1999).
Ley 14/1986, de 25 de abril, General de Sanidad. (BOE núm. 101, 29 de abril de 1986, pp. 15207-24).
Ley de Promoción de la Autonomía personal y Atención a las personas en situación de Dependencia
LEGISLACIÓ AUTONÒMICA
Andalusia
Ley 11/2007, de 26 de noviembre, reguladora del consejo genético, de protección de los derechos de las personas que se sometan a análisis genéticos y de los bancos de ADN humanos en Andalucía. (BOJA núm. 246, de 17 de diciembre de 2007, pp. 21-8).
32
Orden de 24 de agosto de 2004, por la que se desarrolla el Decreto 127/2003, de 13 de mayo, por el que se establece el ejercicio del derecho a la segunda opinión médica en el Sistema Sanitario Público de Andalucía. (BOJA núm. 173, de 3 de septiembre de 2004, pp. 19756-8).
Decreto 238/2004, de 18 de mayo, por el que se regula el Registro de Voluntades Vitales Anticipadas de Andalucía. (BOJA núm. 104, de 28 de mayo de 2004, pp. 12259-61).
Ley 5/2003, de 9 de octubre, de declaración de voluntad vital anticipada. Comunidad Autónoma de Andalucía. (BOE núm. 279, de 21 de noviembre 2003, pp. 41231-34).
Decreto 127/2003, de 13 de mayo, por el que se establece el ejercicio del derecho a la segunda opinión médica en el Sistema Sanitario Público de Andalucía. (BOJA núm. 102, de 30 de mayo de 2003, pp. 11625-7).
Aragó
Ley 10/2011,de 24 de marzo, de derechos y garantías de la dignidad de la persona en el proceso de morir y de la muerte.
Balears
Decreto 58/2007, de 27 de abril, de ampliación de la Ley de voluntades anticipadas y del Registro de Voluntades Anticipadas de las Islas Baleares (en catalán). (BOIB núm. 70, de 10 de mayo de 2007, pp. 710).
Ley 1/2006, de 3 de marzo, de voluntades anticipadas. (BOE núm. 81, de 5 de abril de 2006, pp. 13198-200).
Canàries
Decreto 13/2006, de 8 de febrero, por el que se regulan las manifestaciones anticipadas de voluntades en el ámbito sanitario y la creación de su correspondiente registro. (BOC núm. 43, de 2 de marzo de 2006, pp. 4296-4301).
Orden de 28 de febrero de 2005, por la que se aprueba la Carta de los Derechos y de los Deberes de los Pacientes y Usuarios sanitarios y se regula su difusión. (BOC 55, de 17 de marzo de 2005, pp. 4338-41).
Cantàbria
Orden SAN/27/2005, de 16 de septiembre, por el que se establece el documento tipo de voluntades expresadas con carácter previo de Cantabria. (BOC núm. 188, de 30 de septiembre de 2005, pp. 10485-6).
Decreto 139/2004, de 5 de diciembre, por el que se crea y regula el registro de Voluntades Previas de Cantabria. BOC núm. 248, de 27 de diciembre de 2004, pp. 12419-20.
https://www.aecc.es/SobreElCancer/bibliotecadedocumentos/Documents/Andalucia/orden%2024%20agosto.pdf
https://www.aecc.es/SobreElCancer/bibliotecadedocumentos/Documents/Andalucia/orden%2024%20agosto.pdf
https://www.aecc.es/SobreElCancer/bibliotecadedocumentos/Documents/Andalucia/decreto%2018%20mayo.pdf
https://www.aecc.es/SobreElCancer/bibliotecadedocumentos/Documents/Andalucia/decreto%2018%20mayo.pdf
https://www.aecc.es/SobreElCancer/bibliotecadedocumentos/Documents/Andalucia/decreto%2013%20mayo.pdf
https://www.aecc.es/SobreElCancer/bibliotecadedocumentos/Documents/Andalucia/decreto%2013%20mayo.pdf
https://www.aecc.es/SobreElCancer/bibliotecadedocumentos/Documents/Andalucia/decreto%2013%20mayo.pdf
https://www.aecc.es/SobreElCancer/bibliotecadedocumentos/Documents/Baleares/decreto%2027%20abril.pdf
https://www.aecc.es/SobreElCancer/bibliotecadedocumentos/Documents/Baleares/decreto%2027%20abril.pdf
https://www.aecc.es/SobreElCancer/bibliotecadedocumentos/Documents/Baleares/decreto%2027%20abril.pdf
https://www.aecc.es/SobreElCancer/bibliotecadedocumentos/Documents/Canarias/orden%2028%20febrero.pdf
https://www.aecc.es/SobreElCancer/bibliotecadedocumentos/Documents/Canarias/orden%2028%20febrero.pdf
33
Castella i Lleó
Ley 8/2003, de 8 de abril sobre derechos y deberes de las personas en relación con la salud. Junta de Castilla y León. (BOE núm. 103, de 30 de abril de 2003, pp. 16650-9).
Castella La Manxa
Decreto 10/2006, de 31-01-2006, de tiempos máximos de respuesta y prestaciones garantizadas en la atención sanitaria especializada de Castilla-La Mancha. (DOCM núm. 25, de 3 de febrero de 2006, pp. 2113).
Decreto 8/2005, de 25-01-2005, de modificación del Decreto 9/2003, de 28-01-2003, de tiempos máximos de respuesta, prestaciones garantizadas, tarifas y abono por gastos de desplazamiento en atención sanitaria especializada de Castilla-La Mancha. (DOCM núm. 20, de 28 de enero de 2005, pp. 1291).
Decreto 15/2006, de 21-02-2006, del Registro de Voluntades Anticipadas de Castilla-La Mancha. (DOCM núm. 42, de 24 de febrero de 2006, pp. 4429-36).
Decreto 180/2005, de 02-11-2005, del derecho a la segunda opinión médica. (DOCM núm.223, de 07-11-2005, pp. 19625-27).
Ley 6/2005, de 7 de julio, sobre la Declaración de Voluntades Anticipadas en materia de la propia salud. (BOE núm. 203, de 25 de agosto de 2005, pp.29509-11).
Ley 24/2002, de 5 de diciembre, de garantías en la Atención Sanitaria Especializada. Castilla-La Mancha. (BOE núm. 24, de 28 de enero de 2003, pp. 3448-9).
Catalunya
Decreto 125/2007, de 5 de junio, por el que se regula el ejercicio del derecho a obtener una segunda opinión médica. (DOGC núm. 4899, de 7 de junio de 2007, pp. 19369-71).
Decreto 175/2002, de 25 de junio, por el que se regula el Registro de Voluntades Anticipadas. (DOGC núm. 3665, de 27 de junio de 2002, pp. 11616).
Ley 21/2000, de 29 de diciembre, sobre los derechos de información relativos a la salud, la autonomía del paciente y la documentación clínica. Cataluña. (BOE núm. 29, de 2 de febrero 2001, pp. 4121-25).
Comunidad Valenciana
Orden de 25 de febrero de 2005, de la Conselleria de Sanidad, de desarrollo del Decreto 168/2004, de 10 de septiembre, del Consell de la Generalitat por el que se regula el Documento de Voluntades Anticipadas y se crea el Registro Centralizado de Voluntades Anticipadas. (DOGV nº 4966, de 15 de marzo de 2005 (edición electrónica)).
34
Decreto 168/2004, de 10 de septiembre, por el que se regula el Documento de Voluntades Anticipadas y se crea el Registro de Voluntades Anticipadas de la Comunidad Valenciana. (DOGV núm. 4846, de 21 de septiembre de 2004 (edición electrónica)).
Ley 1/2003, de 16 de enero, de derechos e información al paciente de la Comunidad Valenciana. (BOE núm. 48, de 25 de febrero 2003, pp. 7587-95).
Extremadura
Decreto 311/2007, de 15 de octubre, por el que se regula el contenido, la organización y el funcionamiento del Registro de Expresión Anticipada de Voluntades de la Comunidad Autónoma de Extremadura y se crea el Fichero Automatizado de datos de carácter personal del citado Registro. (DOE núm. 121, de 18 de octubre 2007, pp. 16210-8).
Ley 3/2005, de 8 de julio, de información sanitaria y autonomía del paciente. (BOE núm. 186, de 8 de agosto 2005, pp. 27513-24).
Decreto 16/2004, de 26 de febrero, por el que se regula el derecho a la segunda opinión médica en el ámbito del Sistema Sanitario Público de Extremadura. (DOE núm. 26, de 4 de marzo de 2004, pp. 2356-8).
Galícia
Decreto 205/2007, de 27 de septiembre, por el que se regula el derecho a la segunda opinión médica en el sistema sanitario público gallego. (DOG Nº 215, de 7 de noviembre 2007, pp. 17804-8).
Ley 3/2001, de 28 de mayo, reguladora del consentimiento informado y de la historia clínica de los pacientes. Comunidad Autónoma de Galicia. (BOE núm. 158, de 3 de julio 2001, pp. 23537-41).
La Rioja
Decreto 30/2006, de 19 de mayo, por el que se regula el Registro de Instrucciones Previas de La Rioja. (BOLR, núm. 69, de 25 de mayo de 2006, pp. 3101 (edición electrónica)).
Ley 9/2005, de 30 de septiembre, reguladora del documento de instrucciones previas en el ámbito de la sanidad. (BOE núm. 252, de 21 de octubre de 2005, pp. 34392-5).
Madrid
Ley 3/2005, de 23 de mayo, por la que se regula el ejercicio del derecho a formular instrucciones previas en el ámbito sanitario y se crea el registro correspondiente. (BOCM núm. 140, 14 de junio 2005, pp.4-6).
35
Múrcia
Decreto 71/2007, de 11 de mayo, por el que se establece el ejercicio del derecho a la segunda opinión médica en la red sanitaria de utilización pública de la Región de Murcia. (BORM núm. 116, 22 de mayo de 2007, pp. 15388- 9).
Decreto nº 80/2005, de 8 de julio, por el que se prueba el reglamento de instrucciones previas y su registro. (BORM núm. 164, de 19 de julio, pp. 17253-57).
Anexo del Decreto 80/2005 - Modelo de solicitud de inscripción en el Registro de Instrucciones Previas de la Región de Murcia. (BORM núm. 178, de 04 de agosto, pp. 18268).
Navarra
Decreto Foral 140/2003, de 16 de junio, por el que se regula el Registro de Voluntades Anticipadas. (BON núm. 81, de 30 de junio de 2003).
Ley Foral 29/2003, de 4 de abril por la que se modifica parcialmente la Ley Foral 11/2002 de 6 de mayo sobre los derechos del paciente a las voluntades anticipadas, a la información y a la documentación clínica. Gobierno de Navarra. (BOE núm. 120, de 20 de mayo 2003, pp. 19106-7).
País Basc
Orden de 6 de noviembre de 2003, de la Consejería de Sanidad por la que se crea el fichero de datos automatizados de datos de carácter personal denominado "Registro vasco de Voluntades Anticipadas" y se añade a los gestionados por el Departamento de Sanidad. (BPV nº 250ZK, de 23 de diciembre de 2003, pp. 24869-73).
Decreto 270/2003, de 4 de noviembre, del Gobierno Vasco, por el que se crea el Registro Vasco de Voluntades Anticipadas. (BOPV nº 233ZK, de 28 de noviembre, pp. 23021-33).
Ley 7/2002, de 12 de diciembre, de las voluntades anticipadas en el ámbito de la sanidad. Gobierno del País Vasco. (BOPV N. 248, de 30 de diciembre 2002, pp. 23318-23).
36
RECOMANACIONS del Grup d’Opinió de l’Observatori de Bioètica i Dret - Parc Científic de Barcelona
Barcelona, desembre de 2003 1. El legislador ha de regular els requisits i procediments perquè la disposició de la pròpia vida en determinats supòsits es pugui dur a terme en el nostre país. 2. La llei ha de precisar amb claredat el paper del metge respecte de tota petició d’eutanàsia que reuneixi els requisits que la mateixa llei estableixi i en la posada en pràctica de l’esmentada petició. 3. S’ha d’acceptar la validesa de la petició d’eutanàsia feta mitjançant un document de voluntats anticipades o manifestada per la persona designada com a representant en el mateix document. 4. La llei haurà de respectar l’autonomia dels menors atenent al seu grau de maduresa. 5. Els poders públics hauran d’afavorir l’extensió d’atencions especialitzades específiques a fi que totes les persones hi tinguin accés i el procés de morir es desenvolupi amb dignitat. Font: Document sobre la disposició de la pròpia vida en determinats supòsits: declaració sobre l’eutanàsia
La recomanació anterior, sintetitza perfectament els cinc punts bàsics per una mort digne, tot respectant al pacient, a l’especialista i a la família de l’afectat.
37
4.2.7 L’eutanàsia en el món de les expressions culturals El tema de l’eutanàsia es troba viu, és a dir, és un tema dinàmic. Com hem ja comprovat, segons els moments té més o menys presència en la premsa però sempre acaba havent-hi un nou cas. En aquest apartat analitzem a través del món musical i cinematogràfic el tema objecte de l’estudi realitzat. L’eutanàsia en el món musical Títol de la cançó: Eutanasia Nom de l’artista: La Polla Records Los tubos mantienen mi respiración y sé que no volveré a mi cuerpo. La ley me obliga a seguir así. Mi fuerza se va por un cable hasta una máquina. Engordar para morir. No puedo recordar, tu dolor aunque me mojan tus lágrimas. Tengo que saber porque no llega mi hora. Tengo que saber si se ha cumplido mi tiempo. ¿Qué soy?, yo soy una máquina. ¿Qué soy?, yo soy un milagro de la técnica. Engordar para morir. No puedo recordar, tu dolor aunque me mojan tus lágrimas. ¿Qué soy?, yo soy una máquina. ¿Qué soy?, me preguntas... un milagro de la técnica. Yo soy un ser en suspensión, esperando el fin. Para esto nadie me educó, me consumiré. Y vivo sin vivir en mí, con la esperanza de morir, alguna vez me apagaré. Final feliz. En aquest tema se’ns reflecteix la idea de que el pacient tingui la possibilitat de decidir l’hora de la seva mort. El cantant parla sobre un pacient que s’ha convertit en simplement un cos i algú que davant seu plora davant la incapacitat de millorar la situació.
38
Títol de la cançó: Derecho a la Eutanasia Nom de l’artista: Disidencia Tu cuerpo has enfermado por no tener cuidado, colega la has cagado. La vas a cascar. La vida no perdona, el que las da las toma, no te creas que es broma: ¡La vas a cascar! Mira ese que se cuida, que ahora tiene el S.I.D.A. conectaran tu vida, muerte o solución, Si ya no tienes vida, si no hay alternativa. ¿Por que alargar la misma? Muerte o solución ¿Por que mas vegetales? ¿Por que mas terminales? ¿Por que mas sufrimientos? Muerte o solución Si ya no tienes vida, si no hay alternativa. Derecho a la eutanasia es la solución Derecho a la eutanasia. Igual que a l’anterior, davant la vida terminal i ja sense possible solució, és a dir, en estat vegetatiu, els autors ens afirmen que per viure només amb la possibilitat de què una màquina ens mantingui, és millor la mort. Per això és necessari la legalització i el dret a l’eutanàsia.
39
Títol de la cançó: El amor de una madre Nom de l’artista: Warcry Mírales... sólo un ciego no puede ver Las palabras de amor a través de su mirada el dolor atenaza el jóven corazón. Ella le da su amor, pero eso no le basta... Y le pidió que acabara pronto con todo el dolor que su alma aguantaba. Él decidió que la madre que una vez vida le dió, ahora se la quitara. El dolor también era su dolor, sin poder ayudar a un hijo que se ahogaba... Decidió, sin pensar en ley o en Dios, sólo una razón: su hijo la necesitaba. Le acompañó hasta el cielo. De la mano le llevó; el dolor amainaba... Él la miró y apretándole la mano, sonrió. Su vida se apagaba... Se la juzgó: ni el jurado ni la gente comprendió lo que ella intentaba... No hay compasión. La llamaban asesina y , en prision, una madre lloraba... Aquest tema, basat en una història real en un lloc Centreeuropeu, tracta d’un noi de vint anys aproximadament que es va quedar totalment paraplègic degut a un accident de circulació. Ell, davant la incapacitat de poder fer qualsevol cosa ni de millorar, li demana ajuda a la seva mare, aquella que li va donar un dia la vida, ara li demana la mort. Finalment ella accepta i acaba sent acusada d’assassinat.
40
L’eutanàsia i el cine Per relacionar els dos aspectes hem vist també una sèrie de pel·lícules. A continuació es troba un llistat amb una breu explicació de cadascuna d’elles: Títol: Amour Director: Michael Haneke Nacionalitat: Francesa Any: 2012
La pel·lícula tracta sobre un matrimoni de músics jubilats que viu a París. La dona queda paral·lítica i en un fràgil estat de salut després d'haver patit un atac de cor. El seu marit en un principi la cuida i quan ella li presenta la seva voluntat de morir i ell se n’adona que dia a dia, l’únic que fa es empitjorar l’ajuda a morir ofegant-la amb un coixí quan ella dorm. Personalment, desprès d’haver vist la pel·lícula i a l’hora estar informada del tema, crec que el títol de la pel·lícula és molt adient ja que és un verdader amor.
“Anne: No hay ninguna razón para seguir viviendo. Ya sé que sólo puedo empeorar. ¿Por qué esto debe afligirnos? A ti y a mí. Georges: Pero tú no me afliges para nada. Anne: No estás obligado a mentir, Georges. Georges: Imagina que estuvieras en mi lugar. ¿No piensas que esto pudo haberme ocurrido a mí? Anne: Sí, claro. Pero la realidad y la imaginación tienen poco en común. Georges: Sabemos que puede mejorar. Anne: No quiero. Haces todo lo posible para facilitarme esto, pero yo no quiero. Por mí, no por ti. Georges: No te creo. Te conozco. Crees que eres un peso para mí, pero si estuvieras en mi lugar ¿qué harías? Anne: No sé, no quiero romperme la cabeza poniéndome en tu lugar. Estoy cansada, quiero acostarme.”
41
Títol: Mar adentro Director: Alejandro Amenábar Nacionalitat: Espanyola Any: 2004
És una pel·lícula basada en un cas real (un dels analitzats anteriorment) de Ramón Sampedro qui va lluitar vint-i-vuit anys per aconseguir el dret a morir dignament. Finalment, Ramona, una amiga del malalt el va ajudar enverinant-lo amb cianur de potassi. Aquesta història ens mostra el dilema davant l’elecció entre viure i morir i ens anima a reflexionar sobre el tema: hem de respectar la llibertat individual o hem de viure malgrat les circumstàncies? “Una libertad que quita la vida no es libertad. Una vida que quita la libertad no es vida.”
Títol: Million Dollar Baby Director: Clint Eastwood Nacionalitat: Americana Any: 2004
Million Dollar Baby ens explica la història d'un veterà entrenador de boxa al final de la seva carrera i els seus esforços per ajudar una boxejadora, Maggi, a arribar fins al més alt. Ho aconsegueix i estableix una forta realació amb ella, relació que, al final de la pel·lícula prendre molta força quan l’entrenador, desprésde què ella s’hagi quedat postrada en un llit de l’hospital, l’ajuda a morir amb dgnitat.
En totes tres pel·lícules participa l’ajuda d’una persona externa a la malaltia, que il·legalment, per l’amor i el respecte que senten pels respectius protagonistes, els ajuden a morir. Les tres persones que ho fan: Georges, Frankie i Ramona, pertanyen a grups socials diferents, tenen una concepció del món diferent i una sensibilitat religiosa també distinta, però tots tres accepten.
42
Títol: You don’t know Jack Director: Barry Levinson Nacionalitat: Americana Any: 2010
És una pel·lícula biogràfica sobre el doctor Jack Kevorkian conegut com a “Doctor Mort”. Des dels principis dels anys 90 és una figura representativa en el debat de l’eutanàsia. Va intervenir en més de 130 casos de suïcidi assistit a l’estat de Michigan per ajudar a morir als seus pacients. "Cuando muere un paciente que está agonizando, se impone la verdadera vocación del médico. Uno debe hacer todo lo que puede, a petición del paciente, para que su muerte sea humana, rápida e indolora..." Jack Kevorkian (Al Pacino) en "No conoces a Jack"
Aquesta pel·lícula no entra en la llista anterior però l’hem inclòs perquè considerem que introdueix, no només la perspectiva del malalt sinó que se centra en la perspectiva del professional davant la situació de veure als malalts morir, també perquè mostra l’actuació d’una part sense tenir la base legal. Es creu que dels incidents protagonitzats per Jack Kevorkian, als EUA, només un percentatge eren malalts terminals. Això ens porta a la necessitat de que ha d’existir una legislació clara perquè les actuacions també ho siguin.
43
4.3. El debat. Punts a favor i punts en contra
En l’estat d’opinió envers l’eutanàsia es donen diferents arguments a favor o en
contra d’aquesta pràctica. La seva valoració es pot donar des de diversos punts
de vista: moral, religiós, legal i mèdic.
4.3.1. Pros i contres (eutanàsia sí/eutanàsia no)
Eutanàsia sí A favor…
Eutanàsia no En contra…
Fi del patiment. Tot i que el dolor pugui
controlar-se de manera relativament
eficaç, alguns altres patiments
persisteixen, com la pèrdua de control
sobre el cos amb la consegüent pèrdua
d'autonomia i degradació de la qualitat
de vida.
És cada vegada més innecessari
recórrer a l'eutanàsia ja que les cures
pal·liatives aconsegueixen controlar
cada vegada millor el dolor i el
sofriment.
En medicina, el respecte a l'autonomia
de la persona i els drets dels pacients
són cada vegada més ponderats en la
presa de decisions mediques.
Incompatibilitat amb una certa visió de
l'objecte de les professions de la salut,
per exemple la que apareix en el
jurament d'Hipòcrates.
La llibertat. La llibertat que té l'ésser
humà sobre la seva vida i el seu cos i,
per tant, sobre les decisions que es
relacionin amb ells.
La societat moderna basa el seu
ordenament jurídic en la protecció dels
drets humans. En aquest sentit, cada
malalt té dret a decidir,
informadament, sobre els assumptes
que pertanyen a una esfera tan privada
com el seu cos; i en virtut d'això,
decidir com vol seguir -o no seguir-
vivint.
La vida es sagrada.
La inviolabilitat de la vida humana dins
d'algunes tradicions religioses es basa
en la concepció de la vida com un do
de Déu sobre el qual l'home no pot
disposar lliurement.
44
Eutanàsia sí A favor…
Eutanàsia no En contra…
Per la ‘dignitat humana’. Dret a triar
lliurement el moment de la mort ja que
la malaltia es percep com una
degradació inacceptable de la condició
humana.
La dignitat humana s’oposa a l’eutanàsia
Legalitzar o despenalitzar l'eutanàsia
permet la seva pràctica dins d'un marc
mèdic que podria limitar els riscos de la
seva pràctica clandestina.
Legalitzar l’eutanàsia no augmenta el
número de morts
L'eutanàsia, com el suïcidi, és contagiosa. L'eutanàsia legal no impedirà les eutanàsies il ·legals, sinó que les potenciarà
Font: Elaboració pròpia a partir de diverses fonts.
45
A part de la taula anterior, he trobat dues argumentacions utilitzades a favor de l’eutanàsia, que volem recollir pel seu significat ja que les pronuncien persones per a nosaltres de molta importància. "Creo que quienes tienen una enfermedad terminal y sufren grandes dolores deberían tener la opción de elegir poner fin a sus vidas, y aquellos que les ayuden deberían quedar libres de ser juzgados".
Stephen Hawking, físic britànic
Font de la noticia: diari El Mundo Data de publicació de l’article: 17/09/2013 Hora de publicació: 18:01 Data de consulta: 22/09/2013
Entrevista aRita Levi-Montalcini, Premi Nobel de Medicina
“Pregunta: ¿Está preparada? [para la muerte]
Respuesta: No hace falta. Morir es lógico.
Pregunta: ¿Cuánto desearía vivir?
Respuesta: El tiempo que funcione el cerebro. Cuando por factores químicos pierda la capacidad de pensar, dejaré dicho en mi testamento biológico que quiero ser ayudada a dejar mi vida con dignidad. Puede pasar mañana o pasado mañana. Eso no es importante. Lo importante es vivir con serenidad, y pensar siempre con el hemisferio izquierdo, no con el derecho. Porque ése lleva a la Shoah, a la tragedia y a la miseria. Y puede suponer la extinción de la especie humana.”
Font de l’entrevista: diari El País Data de publicació de l’article: 18/04/2009 Hora de publicació: 16:04 Data de consulta: 16/07/2013
46
4.3.2. Anàlisi d’enquestes. Algunes dades rellevants
De les enquestes sobre l’eutanàsia realitzades (en total 54), el que sobresurt és
que més del 80% dels enquestats afirmar saber què és l’eutanàsia i curiosament
quasi un 70% diu que no existeix un concepte clar.
47
També és sorprenent però en part comprensible i també sincer el fet de què més d’un 75% dels enquestats afirmi que creu en la legalització de l’eutanàsia i més d’un 50% assenyali que si algú li demanés ajudar per morir o no ho faria (13%) o NS/NC (43%).
48
Dels que afirmen saber que és l’eutanàsia (83%) només hi ha dos casos que no
expliquen que és en el camp obert i entre els que ho fan dues són les idees que
més es repeteixen:
1. El ‘dret a morir’
2. La voluntarietat del fet.
Quant al paper de l’església, és a dir a la pregunta “Creus que l’església ha d’opinar en l’aprovació de l’eutanàsia?”, més del 60% diu que no.
En general, dels resultats de l’enquesta, que no presenten diferències segons
sexes ni segons nivell d’estudis, podem destacar que una àmplia majoria afirma
que sap què és l’eutanàsia (83%) encara que assenyala que és un concepte no
gaire clar (68%); també ressaltar el fet que es qualifiqui l’eutanàsia com un dret i
com una demanda voluntària; que només un 7% diu que no s’hauria de legalitzar
al nostre país (la resta diu sí, 76%, o NS/NC, 17%)4; que més d’un 50% assenyali
que si algú li demanés ajudar per morir o no ho faria (13%) o NS/NC (43%); que el
70% vegi el tema de la mort com un tema tabú i que el 74% dels enquestats
cregui que el fet d’estar o no d’acord amb l’eutanàsia es pot relacionar amb la
cultura.
4 L’Associació Morir Dignament assenyala que en totes les enquestes que s’han fet sobre
l’eutanàsia, sempre ha sortit, des de fa anys, en favor d’aquest canvi de legislació entre el 70 i el 80% de recolzament. La nostra enquesta entra perfectament dins de l’afirmació anterior.
49
Destaca el fet que la segona opció més assenyalada en la pregunta Creus que la
família d’un malalt en estat terminal… hagi estat “vol que el seu familiar visqui
tot el temps que es pugui allargar la seva vida gràcies als avenços de la ciència”
encara que molt per darrera de la primera opció escollida: “vol que el seu
familiar decideixi el que vulgui” (48%).
50
5. Conclusions
En aquest treball hem tractat el tema de l’eutanàsia, les seves variacions al llarg
del temps i de les cultures.
Podem dir que ha quedat clar que el terme eutanàsia porta a visions diferents i
sovint enfrontades perquè no s’entén clarament el seu significat i es polititza,
perquè el tema és molt humà i per tant molt visceral.
Amb l’anàlisi de les enquestes veiem que un 83% diu que està a favor però
curiosament també un percentatge alt (68%) opina que el tema de l’eutanàsia és
un tema no clar. Aquest fet ens pot portar a pensar que potser la resposta
afirmativa a favor de l’eutanàsia entra en el que normalment s’assenyala com
“políticament correcta”, és a dir, que és el que s’ha de dir. No obstant això, altres
preguntes ens fan pensar en la sinceritat dels enquestats quan responen, per
exemple, a si ells acceptarien ajudar a morir a algú (un 44% diu que sí, un 13%
diu que no i un 34% assenyala NS/NC).
Com hem vist, l’eutanàsia és un tema que ha de ser analitzat en diferents
disciplines i és per això que és important que s’abordi des del camp de la
bioètica.
Podem dir que hi ha diversos punts rellevants que han quedat clars i que
responen als objectius que ens havíem marcat inicialment.
Quant al significat i la definició de la paraula, ens trobem amb dues afirmacions
clares i al nostre parer sinceres del terme:
1. La idea d’en Marc Antoni Broggi: “amb l’eutanàsia provoquem la mort”.
2. La idea del Grup d’Opinió de l’Observatori de Bioètica i Dret del Parc
Científic de Barcelona sobre com s’ha de definir: “l’eutanàsia –entesa
com a activa i voluntària, que és l’única cosa que pròpiament s’hauria
d’anomenar eutanàsia”
Aquestes dues definicions acaben amb moltes de les classificacions de
l’eutanàsia i posen de manifest la idea (sovint no entesa) de què l’eutanàsia no
és ni permetre ni alleugerir sinó provocar la mort. Per sort actualment ja no es
discuteixen ni els tractament pal·liatius ni en el que en termes hospitalaris es
reconeix com a ressuscitar.
A la sedació pal·liativa, per exemple, com assenyala en Marc Antoni Broggi ,
abans se li deia “eutanàsia passiva” però “en aquest moment, forma part de les
bones pràctiques, per tant no cal adjectivar-la de cap manera. La sedació és el
51
bon tractament a una situació de sofriment que no pot ser tractada d'altra
manera, quan no hi cap manera de guarir ni de treure el dolor o l'angoixa.”
L’eutanàsia és activa (amb accions encaminades a produir la mort d’un pacient
que pateix) i voluntària (amb accions realitzades a petició explícita del pacient).
Quant a la seva legalització, en els tres casos d’estudi analitzats (situats en
països diferents) hem vist la història de tres persones malaltes que demanaven
voluntàriament el dret a morir dignament (demanaven que se’ls provoqués la
mort) dins de la legalitat i el resultat (per a totes tres) va ser una negativa legal
que va significar que tots ells morissin després d’intentar-ho però on les tres
persones van trobar una mort que ells no desitjaven. Hem escollit aquests tres
però hi ha molts més.
Segons les dades que hem recollit i després d’analitzar les situacions dels tres
casos i el que sol·licitaven (els casos d’en Ramon Sampedro, Chantal Sébire, i
Tony Nickolson) creiem no únicament que la seva lluita va ser justa sinó també
que no se’ls va donar una resposta adequada perquè, com a mínim, si no es
legalitza l’eutanàsia sí (com a mínim) s’ha de despenalitzar en alguns supòsits.
Per aquest motiu creiem que queda clar el fet que la societat no ha trobat una
resposta clara que sí veiem com necessària i que cada cop ho serà més.
És necessària doncs la legalització de l’eutanàsia perquè no implicaria (com
opinen els detractors) més casos sinó una aplicació més correcta, com assenyala
el Grup d’Opinió de l’Observatori de Bioètica i Dret del Parc Científic de
Barcelona:
“mitjançant la promulgació d’una norma específica i detallada que permeti la
col·laboració del metge en la disposició de la pròpia vida en determinades
circumstàncies”.
Perquè la pràctica de l’eutanàsia respon als tres principis de la bioètica:
1. Principi d'autonomia o de respecte vers les persones.
El respecte a la voluntat del pacient és fonamental com a element de la seva autonomia.
2. Principi de beneficència (no en el sentit de caritat sinó d’assegurar el
benestar del pacient).
3. Principi de justícia
52
Perquè els articles 68, 69 i 70 del capítol VII del Codi de Deontologia del Consell
de Col·legis de Metges de Catalunya (2005) recullen tres principis que es
relacionen amb els principis bioètics i que podrien relacionar-se amb la
legalització de l’eutanàsia:
Art. 68. “Tota persona té dret a viure amb dignitat fins al moment de la
mort i el metge ha de vetllar perquè aquest dret sigui respectat. El metge
ha de tenir en compte que el malalt té el dret de rebutjar el tractament
per prolongar la vida. És deure mèdic fona mental d’ajudar el pacient a
assumir la mort d’acord amb les seves creences i allò que hagi donat
sentit a la seva vida. Quan l’estat del malalt no li permeti prendre
decisions, el metge acceptarà la de les persones vinculades responsables
del pacient, però els assenyalarà el deure de respectar el que es creu que
hauria estat el parer del malalt”.
Art. 69. “El metge haurà de respectar i atendre les recomanacions del
pacient reflectides en el document de voluntats anticipades quan n’hi
hagi”.
Art. 70 “L’objectiu de l’atenció a les persones en situació de malaltia
terminal no és d’escurçar ni allargar la seva vida, si no el promoure la seva
màxima qualitat possible. El tractament de la situació d’agonia ha de
pretendre evitar el patiment i l’angoixa”.
També és important destacar que s’hauria de legislar d’una manera unificada i
no únicament en alguns països sinó a tota Europa. És terrible el fet de què es
pugui plantejar, per exemple, el fet d’haver d’anar a Suïssa per poder-se acollir al
suïcidi assistit.
Hem vist a través de l’estudi de les diferents legislacions autonòmiques com, per
exemple, a totes les comunitats està ja instaurat el Document de voluntats
anticipades (DVA) encara que el seu coneixement per part de la població no està
uniformement establert per tot el territori.
Un altre punt que hem vist reiterat amb l’estudi de l’objecte d’aquest treball ha
estat el fet que el tema només surt a la premsa quan hi ha un cas mediàtic, quan
hi ha una pel·lícula que tracta el tema i que té una àmplia audiència... però que
després queda oblidat.
53
Just aquests dies ha aparegut als mitjans de comunicació i a les xarxes socials un
nou cas molt rellevant, el cas d’en Hans Küng, sacerdot i teòleg suís, que ha
tornat a treure el tema i que en la seva condició de teòleg fa que aporti una nova
visió o, com a mínim, una visió on el punt de vista religiós queda diluït. Küng, que
té 85 anys, pateix una malaltia degenerativa, parkinson avançat, i ha comentat
que quan la seva vida ja no sigui digna, ja no sigui humana, es vol acollir al suïcidi
assistit.
Malgrat el que passi al final crec que és important destacar dues de les seves
frases per la seva relació amb el nostre treball:
«Ningú està obligat a suportar el que és insuportable» i
«Ningú, cap persona, pot disposar sobre la vida d’altra persona».
Alguns dels detractors de l’eutanàsia diuen que era el que practicaven els nazis
però crec que també ha quedat clar al llarg del treball que això no és cert perquè
l’eutanàsia ha de ser voluntària, perquè no ha de anar dirigida a cap grup de
persones... perquè el que practicaven els nazis era l’eugenèsia que, en definitiva,
és una discriminació i una violació del ser humà i tots els seus drets, en especial
el principi d’autonomia de l’home que queda totalment descartat. De fet a les
pràctiques nazis que el que quedava anul·lada era la persona com a tal.
El que demana en Küng, dins d’un plantejament ètic, ens ratifica en la nostra
definició i en la necessitat de legalitzar i permetre l’eutanàsia.
També hem arribat a la conclusió de què si tenim dret a la vida (un dret humà
inalienable reconegut a la Declaració Universal dels Drets Humans, encara que
sovint menyspreat, i que es relaciona amb la llibertat i la dignitat de la persona)
també hem de tenir dret a la mort (lliure i digna) perquè la vida i la mort són
dues realitats que no es poden separar.
“. . .
dijo lo mismo que las palabras, y ellas decían:
La muerte es vida vivida
la vida es muerte que viene;
la vida no es otra cosa
que muerte que anda luciendo.”
“La Chacarita” en Cuaderno San Martín (1929), Jorge Luis
Borges
54
6.Bibliografia
AGUIAR, FERNANDO ET AL (2009): Eutanasia y suicidio asistido. Centro de Estudios
Andaluces, Serie Policy Papers. ARGULLOL, RAFAEL (2013): Moisès Broggi, cirurgià, l'any 104 de la seva vida. Barcelona, Quaderns Crema ARIÈS, PHILIPPE (2000): Historia de la muerte en Occidente. Desde la Edad Media hasta nuestros días. Barcelona, Acantilado
Blog Eutanasia: Argumentos a favor y en contra http://eutanasiaotramiradaalmundo.blogspot.com.es/ BROGGI, MARC ANTONI (2011): Per una mort apropiada. Barcelona, Edicions 62 CAMPS, VICTÒRIA (2011): “El concepto de autonomía en la medicina occidental” a Bioètica i debat. Vol. 17, núm. 62 COMITÉ CONSULTIU DE BIOÈTICA DE CATALUNYA (2006): Informe sobre l’eutanàsia i l’ajuda al suïcidi. Barcelona, Generalitat de Catalunya. CRUZ, PEDRO ARTURO: Algunas consideraciones en torno al derecho a la vida y la eutanasia. Disponible a: www.monografias.com/trabajos/eutanasia/eutanasia.shtml
"Eutanasia", monogràfico de la revista Humanitas. Humanidades Médicas, vol. 1, núm. 1, febrero de 2003, de la Fundació Medicina i Humanitats Mèdiques de Barcelona.
FERRER, ISABEL: “La clínica holandesa para la eutnasia ha ayudado a morir a 51 personas en un año” en El País de 1 de novembre de 2012 FONNEGRA DE JARAMILLO, ISA (2001): De cara a la muerte. Editorial Andrés Bello.
FORO CONSULTIVO CIENTÍFICO Y TECNOLÓGICO (2008): Eutanasia. hacia una muerte digna. México GUTIÉRREZ DELGADILLO, HÉCTOR JAVIER: Consideracions sobre la aplicación de la eutanàsia en pacientes en fase terminal. Universidad Autónoma Metropolitana de México. KEOWN, JOHN (2004): La eutanasia examinada: perspectivas éticas, clínicas y legales. México: Fondo de Cultura Económica.
55
MÉNDEZ BAIGES, V.(2002), Sobre morir. Eutanasia, derechos, razones. Madrid: Trotta
MORA, MIGUEL: “Entrevista a Rita Levi-Montalcini” en El País de 19 d’abril de 2009 -- “Francia abre la “Puerta al suicidio asistido y a la sedación terminal” a El País de 18 de desembre de 2012 OBSERVATORI DE BIOÈTICA I DRET (2003): Document sobre la disposició de la pròpia vida en determinats supòsits: declaració sobre l’eutanàsia. Barcelona PNUD (2011) Indicadores internacionales sobre desarrollo humano: http://hdrstats.undp.org/es/indicadores/69206.html
REUTERS (2013): “Stephen Hawking sale en defensa del derecho al suicidio asistido” a “Público.es” de 17 de setembre de 2013 SINGER, PETER (1997): Repensar la vida y la muerte, el derrumbe de nuestra ética Barcelona, editorial Paidós. SOCIETAT CATALANA DE MEDICINA FAMILIAR I COMUNITÀRIA (2012): “Acompanyar fins a la mort” a Reflexions de la pràctica quotidiana núm. 9
TANUR TATZ, BERNARDO (1999): “Por una medicina humanística” en Revista CONAMED, núm. 12 (juliol-setembre)
TOMÁS-VALIENTE, CARMEN (2000) La cooperación al suicidio y la eutanasia en el nuevo Código Penal (artículo 143), Valencia, Tirant lo Blanc.
56
7. Agraïments
Aquest treball no podria haver estat realitzat sense l’ajut de certes persones, essencials per dur-lo a terme.
En primer lloc, la tutora del meu treball: María del Carmen Díez Calzada, la meva professora de química a primer de batxillerat, qui m’ha ajudat a veure el treball sempre de manera molt clara gràcies al seu mètode. No ha estat realitzat com un treball descriptiu sinó com un treball científic. Ha intervingut en tots els aspectes i en tots els esborranys, millorant-los en cada reunió que hem fet.
En segon, a la meva mare. Qui ha fet més fàcil la realització del treball per certs coneixements i perquè, amb la seva paciència, m’ha ajudat a clarificar conceptes.
A continuació, els sincers i profunds agraïments a tota la gent que m’ha respòs l’entrevista dedicant part del seu temps al tema estudiat.
També a Rafael Argullol, filòsof, que m’ha respòs amb molta cordialitat i amb bones recomanacions tots els correus que l’he enviat.
Finalment, agrair la col·laboració a la Clara Garcia Pleyan de l’associació Dret a Morir Dignament que m’ha proporcionat informació i s’ha implicat en el treball (inclús m’ha demanat una còpia per al seu arxiu).
57
8. Annexos
Annex 8.1: Qüestionari utilitzat Annex 8.22: L’Associació Morir Dignament
Annex 8.33: Terminologia
58
Annex 8.1: Qüestionari utilitzat
Qüestionari
L'eutanàsia Sexe: ☐ Femení ☐ Masculí
Edat: ☐ De 15 a 18 anys
☐ De 19 a 40 anys
☐ De 41 a 64 anys
☐ 65 i més anys
Població: ___________________________ En el cas de que siguis de Barcelona, indica de quin districte: ☐ Ciutat Vella ☐ Eixample ☐ Sants-Montjuïc ☐ Les Corts ☐ Sarrià - Sant Gervasi
☐ Gràcia ☐ Horta-Guinardó ☐ Nou Barris ☐ Sant Andreu ☐ Sant Martí
Nivell d’estudis: ☐ Primaris incomplets o sense estudis ☐ Primaris ☐ Formació professional ☐ Secundaris ☐ Batxillerat ☐ Universitar
59
1. Saps què és l'eutanàsia?
☐ Sí
☐ No
☐ NS/NC
En cas afirmatiu, com la definiries?
2. En el supòsit de considerar l’eutanàsia com “procurar la mort d’un malalt que pateix i fa la demanda de poder morir”: Estàs d’acord?
☐ Sí
☐ No
☐ NS/NC
3. Creus que la gent té un concepte clar de l’eutanàsia?
☐ Sí
☐ No
☐ NS/NC
4. Creus que l’eutanàsia s’hauria de legalitzar al nostre país?
☐ Sí
☐ No
☐ NS/NC
5. Creus que l’església ha d’opinar en l’aprovació de l’eutanàsia?
☐ Sí
☐ No
☐ NS/NC
6. Si es legalitzés l’eutanàsia, qui consideres que s’hi oposaria? (pots triar més d’una resposta) ☐ Església ☐ Partits polítics ☐ Ciutadans ☐ Metges
60
7. Qui creus que tindria dret a demanar l’eutanàsia? (pots marcar més d’una resposta si ho trobes convenient) ☐ Qualsevol que ho demani ☐ Un pacient amb una malaltia crònica ☐ Un pacient amb una malaltia terminal ☐ Un pacient que es trobi en estat vegetatiu ☐ NS/NC 8. Amb quin supòsit estàs més d’acord, si saps que es tracta d’un malalt en fase terminal: ☐ Permetre que la mort arribi (no actuar i esperar a que mori) ☐ Alleugeri la mort (medicar a la persona amb sedants) ☐ Provocar la mort (eutanàsia) 9. Creus que la família d’un malalt en estat terminal: ☐ vol que el seu familiar visqui tot el temps que es pugui allargar la seva vida gràcies als avenços de la ciència ☐ vol que el seu familiar decideixi el que vulgui ☐ vol que els experts (metges) decideixin què s’ha de fer ☐ volen decidir-ho ells mateixos, encara que el pacient no hi estigui d’acord ☐ vol que el pacient es mori, acabant amb el patiment però respecta la seva decisió 10. Creus que el fet d’estar o no d’acord amb l’eutanàsia es pot relacionar amb la cultura?
☐ Sí
☐ No
☐ NS/NC
11. Creus que a la nostra societat la mort és un tema tabú (del que no es parla amb normalitat)?
☐ Sí
☐ No
☐ NS/NC
12. En el cas de que una persona molt propera a tu et demanés personalment ajuda per ajudar-lo a morir, quina creus (encara que si no t’has trobat en la situació no pots tenir la total certesa) que seria la teva primera reacció?
☐ Acceptar la seva proposta
☐ No ajudar-lo
☐ NS/NC
Moltes gràcies per haver-me proporcionat aquestes respostes.
61
Annex 8.2: L’Associació Morir Dignament http://eutanasia.cat/
«Dret a morir dignament vol dir: tenir l’oportunitat de ser jo l’únic en decidir,
com i quan vull finalitzar la meva vida, si aquesta no te la qualitat que jo necessito per gaudir-la».
El passat mes de setembre vaig fer una entrevista a Clara Garcia Pleyan que és qui
atén als estudiants de l’Associació Dret a Morir Dignament. La Clara em va explicar
els objectius de l’Associació i els principals temes que tracten.
DMD-CAT es una associació sense afany de lucre. Els seu objectiu principal és
defensar que la voluntat expressa i lliure de qualsevol persona capacitada i malalta
irreversible sigui respectada pel que fa al moment i forma d’acabar-la.
Els objectius de l’Associació són
1. Promoure el dret de tota persona a disposar amb llibertat del seu cos i de la
seva vida i a escollir lliurament i legal el moment i els mitjans per finalitzar-
la.
2. Defensar, de manera especial, el dret dels malats terminals a, arribat el
moment, morir pacíficament i sense patiment, si aquest és el seu desig.
Les preguntes que més reben es relacionen amb molts del termes apareguts en
aquest treball. La gent, que molt sovint no coneix els seus drets, vol saber
exactament què són les cures pal·liatives, què és el suïcidi assistit, què és
l’eutanàsia, si es pot negar un malalt al tractament que proposa el metge, com es
poden fer el document de voluntats anticipades (DVA)...
L’Associació proporciona molta informació (textos, vídeos, recull de notícies...) que
es pot consultar a la seva web.
Les seves idees principals són les següents:
1. Donar suport a les investigacions relacionades amb la mort i la llibertat de l’ésser
humà per escollir racionalment el seu destí personal.
62
2. Promoure un clima d’opinió pública favorable i tolerant amb els objectius de
l’associació
3. Buscar el reconeixement legal i socials dels drets que representen.
4. Defensar els drets dels malats a estar informats sobre el diagnòstic i el
tractament de la seva malaltia, per a què pugui prendre decisions sobre el seu
tractament, inclòs el dret de rebutjar-lo.
5. Difondre el document de Voluntats Anticipades (Testament Vital) i vetllar pel seu
compliment i pel respecte d’aquestes decisions preses de forma anticipada.
6. Atenció personalitzada al soci a final de la seva vida: assessorament sobre drets
dels pacients (rebuig de tractament, limitació de l'esforç terapèutic, testament vital,
sedació terminal), recursos assistencials, etc
7. Qualsevol altra activitat legal amb la intenció d’assolir els objectius de
l’Associació.
63
Annex 8.3: Terminologia
Al llarg del treball hem vist que el terme ‘eutanàsia’ és no només controvertit sinó
que també és confós. Per això hem recollir una sèrie de paraules per distingir i
clarificar el significat de l’eutanàsia. Algunes ja han aparegut en les pàgines
anteriors.
Cures pal·liatives
Les cures pal·liatives són el tipus d’atenció que s’ofereix a les persones que es
troben al final de la vida. L’objectiu d’aquest tractament és millorar la qualitat de
vida de la persona malalta i del seu entorn, suavitzar el patiment (físic i emocional) i
oferir la màxima ajuda possible a la persona malalta per morir bé.
Distanàsia
Prolongació, per tots els mitjans mèdics, de la vida d'un malalt en fase terminal o en
estat d'inconsciència irreversible.
Nota: 1. Els mitjans mèdics utilitzats poden ser ordinaris o proporcionats quan
produeixen algun tipus de benefici terapèutic al malalt, o extraordinaris o
desproporcionats quan el benefici és nul.
Nota: 2. La forma distanàsia pren com a referència la mort, mentre que la forma
obstinació terapèutica pren com a referència l'actuació dels professionals de la
salut.
Font: www.termcat.cat (Diccionari d’infermeria)
Document de voluntats anticipades – DVA
Les voluntats anticipades són les instruccions que una persona major d'edat, amb
capacitat suficient i de manera lliure, adreça al seu metge o metgessa responsable,
per tal que les tingui en compte quan una malaltia irreversible o terminal que el
porti a un estat que li impedeixi expressar-se per si mateix.
Eugenèsia
Per eugenèsia s'entén qualsevol procediment destinat al control geneticohereditari
d'una espècie. L'eugenisme és el corrent ideològic que propugna l'eugenèsia per
millorar l'espècie humana.
En el cas de l'espècie humana l'eugenèsia tracta de controlar tant les
característiques humanes físiques com les mentals, en la mesura que en ser
64
hereditàries pot tenir-se un control sobre elles. En l'eugenèsia tradicional es
distingia entre «eugenèsia negativa», consistent a impedir la reproducció
d'individus amb característiques indesitjables, i la «positiva», consistent a estimular
la reproducció entre aquells que tenen característiques considerades positives.
Va ser en l'Alemanya nazi on es van cometre les més abjectes atrocitats en nom de
l'eugenèsia, convertida en la més bàrbara de les concepcions racistes… Es basaven
en l'ambigu concepte de raça.
Font: Diccionari de filosofia http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/eugenesia.htm
Limitació de l’esforç terapèutic - LET
Es acceptar la irreversibilitat d’una malaltia i la conveniència d’abandonar els
tractaments que no li salvaran la vida, però sempre podrà aplicar-se un tractament
pal·liatiu per evitar el patiment.
Obstinació terapéutica
L’obstinació, terme més sovint emprat com a obstinació terapèutica, consisteix en
utilitzar mesures diagnòstiques o terapèutiques que no produeixin cap benefici o
amb beneficis tan limitats que es puguin considerar fútils. De fet, pot començar
molt abans que la mort s’acosti: ja en la fase d’envelliment de la persona.
Hi ha dos tipus d’obstinació terapèutica. La primera seria la cientificotècnica,
deguda a no identificar correctament les situacions clíniques o no saber aplicar els
procediments adequats. La segona és l’emocional: el sentiment de fracàs ens
envaeix de tal manera que obnubila el nostre bon judici professional.
Font: Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària: “Acompanyar fins a la mort”
Ortotanàsia (del grec orthos: 'recte i ajustat a la raó' i del grec thanatos: 'mort')
Mort recta, natural, d'un malalt en fase terminal o en estat d'inconsciència
irreversible, al qual no se li escurça la vida ni se li allarga innecessàriament amb
l'aplicació de mitjans mèdics extraordinaris o desproporcionats.
Nota: L'ortotanàsia implica tan sols l'aplicació de tractaments pal·liatius raonables.
Font: www.termcat.cat (Diccionari d’infermeria)
65
Bona mort, en el sentit de mort en el moment biològic adequat. El seu sentit és
gairebé igual al que etimològicament té la paraula eutanàsia, però s’ha proposat
com a alternativa per les connotacions negatives d’aquesta.
Font:
Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària: “Acompanyar fins a la mort”
Sedació pal·liativa
Es l’administració de fàrmacs per aconseguir el màxim confort possible davant d’un
patiment físic o psíquic extrem i que es impossible obtenir d’altra manera. Amb ells,
es rebaixa el nivell de consciencia del malalt. Com assenyala en Marc Antoni Broggi
a aquest tipus de sedació abans se li deia “eutanàsia passiva” però “en aquest
moment, forma part de les bones pràctiques, per tant no cal adjectivar-la de cap
manera. La sedació és el bon tractament a una situació de sofriment que no pot ser
tractada d'altra manera, quan no hi cap manera de guarir ni de treure el dolor o
l'angoixa.”
Suïcidi assistit
Significa proporcionar en forma intencional i amb coneixement a una persona els
mitjans o procediments per suïcidar-se, inclosos l'assessorament sobre dosis letals
de medicaments, la prescripció d'aquests medicaments letals o el seu
subministrament. Es planteja com a desig d'extinció de mort imminent, perquè la
vida ha perdut raó de ser o s'ha fet dolorosament desesperançada. Cal destacar,
que en aquest cas és el pacient el que voluntària i activament acaba amb la seva
vida.
66
67
