L'Estatut és de Tothom

8/7/2019 L'Estatut s de Tothom

1/66

El procs participatiu per a la reforma de lEstatut

dautonomia de Catalunya

COLLECCI PARTICIPACICIUTADANA 1

LEstatut s de tothom

Generalitat de CatalunyaDepartament de Relacions Institucionals

i Participaci


2/66

El procs participatiu per a la reforma de lEstatut

dautonomia de Catalunya

LEstatut s de tothom


3/66


4/66

LEstatut s de tothomEL PROCS PARTICIPATIU PER A LA REFORMA

DE LESTATUT DAUT ONOMIA DE CATALUNYA

Collecci Participaci Ciutadana, 1

Generalitat de CatalunyaDepartament de Relacions Institucionals

i Participaci

Edita: Generalitat de Catalunya.Departament de Relacions Institucionals i Participaci.Barcelona, 2006.Tiratge: 1.000 exemplarsDisseny: Estudi Juste CalduchCorrecci lingstica: Montserrat Aguilera VilarImpressi:Imprs en paper ecolgicISBN: 84-393-6990-5Dipsit Legal:

BIBLIOTECA DE CATALUNYA. DADES CIP:

LEstatut s de tothom : el procs participatiu per a la reforma de lEstatut dautonomia deCatalunya. _ (Collecci participaci ciutadana ; 1)ISBN 84-393-6990-5I. Catalunya. Departament de Relacions Institucionals i Participaci II. Collecci: Collecciparticipaci ciutadana ; 11. Reformes constitucionals _ Catalunya _ Participaci ciutadana342.4(467.1)

Aquest llibre ha estat elaborat per lequip de treball de la Direcci General de ParticipaciCiutadana: Llus Alonso Perell, Carol Blesa lvarez, Joaquim Brugu Torruella, FrancescaCatal Mart, Lorena Elvira Ayuso, Joan Manuel Espuelas Puigdollers, Conchita MontoroCorts, Jordi Pacheco Canals, Fernando Pindado Snchez i Xavier Riu Sala.


5/66

Presentaci

Editem aquest llibre quan encara no sha completat ni la negociaci nilaprovaci del nou Estatut dautonomia de Catalunya, potser la principalaposta poltica i el repte de Govern ms ambicis que, en el marc de lAcorddel Tinell, es va proposar el nou govern catalanista i desquerres. Catalu-nya sha decidit, finalment, a elaborar i presentar una proposta pensadatant per incrementar la seva capacitat dautogovern com per millorar len-caix amb Espanya. I ho ha fet a travs duna proposta de nou Estatut so-cialment avanada, nacionalment ambiciosa i polticament consensuada.

Els continguts daquesta proposta sn bsics per al futur de Catalunya,marcaran un punt dinflexi. Desprs de 25 anys dxit de lEstatut de1979, la proposta de nou Estatut est pensada per guanyar el segle XXI.Per la novetat del nou Estatut no rau nicament en els seus continguts,sin tamb en la forma delaborar-lo.

Sha apostat per un document ambicis i innovador, per tamb per unprocs delaboraci on es demostrs que no noms es volen fer coses di-ferents, sin que tamb es volen fer duna manera diferent. Calia, evi-dentment, redactar un excellent Estatut; per tamb fer-ho amb transpa-rncia, amb debat pblic, amb participaci ciutadana i amb lacordmajoritari de les forces poltiques catalanes.

LEstatut havia de ser dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya; recollirles seves preocupacions, incorporar les seves aportacions i comptar amb


6/66

(A la nostra ciutat) dir Pricles ens preocupemalhora dels afers privats i dels pblics, i gent dediferents oficis tenen coneixement suficient de lacosa pblica; ats que som els nics que considerem,no home pacfic, sin intil, a qui no hi participa,i, a ms, o ens formem un judici propi o, si ms no,estudiem amb exactitud els negocis pblics, senseconsiderar la discussi com una nosa per a lacci,sin com un pas previ indispensable a qualsevolacci assenyada.

Tucdides, Histria de la Guerra del Pelopons.

les seves complicitats. Noms aix farem un Estatut per al segle XXI :un Estatut redactat des de la maduresa poltica duna ciutadania exigenti dunes institucions compromeses amb laprofundiment i la qualitat de-mocrtica.

Aquesta aposta era, com el mateix text estatutari, innovadora i ambicio-sa. Per realitzar-la no comptvem amb referents previs, per s amb elcomproms dels darrers anys per la radicalitat democrtica. Un compro-ms que ens va portar a preparar i desenvolupar un procs participatiu alvoltant del nou Estatut. A les properes pgines sexpliquen els objectius,les actuacions i els resultats del procs, per en aquesta presentaci vol-dria destacar-ne un parell daspectes.

En primer lloc, hem treballat en un tema i en un entorn complex, per hohem fet sense concessions. Els processos participatius sovint comportendificultats, per no hem buscat cap drecera. Hem fet sempre all que hemconsiderat que calia fer, defugint doperacions dimatge i convenuts queescoltar la ciutadania serviria per acabar disposant dun millor Estatut.

En segon lloc, tamb voldria manifestar la nostra satisfacci pels resultatsaconseguits. La nostra convicci inicial sha vist refermada, ja que el pro-cs participatiu ens ha perms no noms generar un debat pblic, sintamb recollir aportacions que han fet el text ms complet. El procs departicipaci, duna banda, ha fet la proposta de nou Estatut ms forta ims rica. El procs de participaci, duna altra, ha millorat la qualitat dela nostra democrcia i el comproms de les institucions poltiques amb la

ciutadania.

Ens sentim, en definitiva, satisfets i orgullosos de com hem elaborat laproposta de nou Estatut.

Joan SauraConseller de Relacions Institucionals i Participaci


7/66

ndex

INTRODUCCI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

CAPTOL I. LESTATUT S DE TOTHOM: QU ES VA FER, PER QU I COM? . . 19

1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 192. Per qu volem un Estatut amb participaci ciutadana? . . . . . . . . . . 203. Com es va articular la participaci en la redacci del nou Estatut? 23

3.1 La comunicaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 253.3 La participaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 273.3 La presa en consideraci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

4. Valoracions del procs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

CAPTOL II. LA PARTICIPACI ELECTRNICA: EL WEB DEL NOU ESTATUT . . . 35

1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 352. Utilitzaci del web per part de la ciutadania . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

2.1 Nombre de visites i de persones usuries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 372.2 Navegaci pels continguts i per les utilitats . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

2.2.1 Continguts esttics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 402.2.2 Instruments de participaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42

3. Perfil de les persones usuries del web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 494. Accs i accions de difusi del web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 525. Valoraci de les persones participants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 586. I tot aix, per a qu? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

LESTATUT S DE TOTHOM 11


8/66

CAPTOL III. LA PARTICIPACI EN EL TERRITORI:

EL REPTE DE TREBALLAR DES DUN GOVERN SUPRALOCAL . . . . . . . . . . . . . . . 65

1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 652. El repte de portar lEstatut al territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 663. Un ampli ventall dactivitats en el territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 714. Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77

CAPTOL IV. LA CIUTADANIA RESPON AMB VINT-I-DUES MIL APORTACIONS . . 79

1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79

2. La participaci dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya . . . . . . . . . 813. La contribuci de la ciutadania al debat estatutari . . . . . . . . . . . . . . . 82

3.1 Aconseguir la felicitat: drets, deures i principis rectorsdels poders pblics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84

3.2 Competncies, totes. Finanament, imprescindible . . . . . . . . . . 883.3 Redefinir les regles del joc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 893.4 Catalunya s una naci. Catalunya ha de ser... . . . . . . . . . . . . . . 91

CAPTOL V. EL COMPROMS I LES APORTACIONS DE LA SOCIETAT CIVIL . . . . . 93

1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932. Estatut i mbit economicolaboral: innovaci, responsabilitat

i competitivitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 953. Estatut i benestar social: volem un Estat del benestar catal! . . . . 974. Estatut i medi ambient: impregnar lEstatut de sensibilitat

ambiental i sostenibilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 995. Estatut i societat del coneixement: educaci, innovaci

i noves tecnologies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1016. Estatut i immigraci: una de les principals raons per fer

el nou Estatut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1037. Estatut, aprofundiment democrtic i modernitzaci administrativa . 1058. Estatut i llengua: el catal siguala al castell,

tothom t el dret a parlar-lo i el deure de conixer-lo . . . . . . . . . . . . 1089. Estatut, Estat espanyol, Europa i el mn . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110

12 LESTATUT S DE TOTHOM

CAPTOL VI. DEL GOVERN A LA SOCIETAT CIVIL,

EL RETORN DEL PROCS PARTICIPATIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113

1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1132. La negociaci poltica sintensifica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1143. El debat poltic i social comparats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1154. La proposta de reforma saprova al Parlament de Catalunya . . . . . 1185. La proposta de reforma arriba al Congrs dels Diputats . . . . . . . . . 1226. Explicar lEstatut i aconseguir-hi adhesions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1247. Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126



9/66

Introducci

El primer encrrec que va assumir la Direcci General de Participaci Ciu-tadana poc desprs de la seva creaci, a principis de 2004, va ser el pro-cs participatiu per a la reforma de lEstatut dautonomia de Catalunya.Com veurem al llarg daquest volum, portar a la prctica un repte da-questes caracterstiques implicava nombroses dificultats. No hi havia pre-cedents dexperincies similars, s a dir, de processos de participaci ciu-tadana dmbit supralocal que tractessin sobre un assumpte de lacomplexitat i labstracci duna norma jurdica com lEstatut dautonomia.De fet, la mateixa Direcci General no comptava amb cap precedent. Avui,dos anys desprs, ja existeixen dues direccions generals ms en altrescomunitats autnomes que persegueixen lobjectiu de fer participar laciutadania en la vida poltica, la qual cosa demostra lesperit innovador ila visi estratgica que va palesar el Govern de la Generalitat.

La Direcci General de Participaci Ciutadana aspira a convertir-se en

un servei transversal sense un objectiu per si mateix, sin que justifica elseu treball en la mesura que s capa de contribuir, a travs de la parti-cipaci ciutadana, a millorar les poltiques pbliques. A partir daquestplantejament, la Direcci General ha establert tres lnies principals detreball.

La primera, t a veure amb el que hem anomenat la participaci al serveidels projectes de pas i es tracta de generar espais de debat i participacial voltant dassumptes que transcendeixen els lmits departamentals, com



10/66

16 LESTATUT S DE TOTHOM INTRODUCCI 17

El llibre que teniu a les mans t un doble objectiu. Duna banda, explicai fa balan daquest procs, des del seu disseny inicial fins a la recollidadadhesions que va acompanyar la proposta de nou Estatut presentada alCongrs dels Diputats. A ms de deixar constncia de la feina realitzada,creiem que una obra daquestes caracterstiques s un instrument ex-cellent per reflexionar crticament i pblicament sobre les diferents ac-tuacions que han compost el procs participatiu. Lobjectiu no s altre quedifondre la nostra experincia, tant de les destreses com dels desencerts,amb lesperana que les llions que hem aprs puguin ser tils en altresentorns.

Daltra banda, aquest volum recull els resultats de lanlisi de contingutdels cent documents aportats per diferents institucions i entitats de lasocietat civil organitzada i les ms de vint-i-dues mil aportacions escritesde la ciutadania, presentades al llarg del procs participatiu. Aquest subs-trat dinformaci constitueix una oportunitat immillorable daproximar-sea les opinions, inquietuds i reflexions generals tan riques com diversesde la ciutadania de Catalunya.

En el captol I ens ocupem dexplicar per qu volem fer un Estatut ambla participaci de la ciutadania, qu vam fer per aconseguir-ho i com esva articular aquesta participaci a la prctica. Prenent com a refernciaels tres objectius principals del procs (explicar, escoltar i prendre nota),exposem les actuacions realitzades i navaluem el resultat.

Els dos captols segents fan referncia a dos aspectes del procs que

hem volgut singularitzar perqu representen una novetat en el nostre en-torn ms proper. En el captol II, descrivim i avaluem el funcionament delweb del nou Estatut, una experincia de participaci ciutadana a travsdInternet. En concret, ens fixem en la utilitzaci del web tant dels con-tinguts esttics com dels instruments de participaci, en el perfil delsinternautes, en els accessos i les estratgies de difusi daquest espai i,finalment, en la valoraci que en fan les mateixes persones usuries. Enel captol III, fem balan de lestratgia de pluja fina que va portar elnou Estatut per tot el territori, a travs dactes, xerrades, tallers de debat,

s el cas del procs participatiu per a la reforma de lEstatut. La segonalnia de treball est orientada al servei de les poltiques sectorials del Go-vern i consisteix a fomentar i donar suport en termes tant estratgics comoperatius a la incorporaci de la participaci en el disseny i lexecuci deles poltiques dels diferents departaments. s a dir, no es tracta que la Di-recci General de Participaci Ciutadana faci participaci, sin daconse-guir, per exemple, que la nova Llei de serveis socials selabori participati-vament, que lacollida de les persones immigrants sigui debatudasocialment o que els plans territorials sobrin a les opinions de la ciuta-dania. Finalment, i aquesta s la darrera lnia de treball, la Direcci Ge-neral de Participaci Ciutadana es posa al servei del mn local, donantsuport econmic, formatiu i metodolgic als ajuntaments interessats a in-corporar lgiques participatives en les seves poltiques.

En termes ms operatius, tamb hem treballat per crear instruments departicipaci de democrcia electrnica; en lordenaci del mapa de con-sells, rgans i espais de participaci a travs dels quals es canalitzen lesveus de la societat civil organitzada; i en laplicaci de diverses metodo-logies participatives que s necessari adaptar a cada especificitat temti-ca i temporal. Pensem que s essencial entendre que la participaci es vaconstruint a travs daplicar diferents metodologies, per que cap da-questes no sn participaci. La participaci, en canvi, s una manerade fer i de pensar, una mentalitat i una sensibilitat que noms simposa-r quan impregni la cultura organitzativa. Treballar en formaci i difusiinterna s, en conseqncia, fonamental per anar generant aquest procsde progressiva impregnaci.

A ms, tot aix ho pretenem fer des duna estructura directiva i organit-zativa pensada per a la transversalitat, s a dir, incorporant un estil msseductor que jerrquic i una organitzaci ms gil que poderosa, tant entermes de personal com de recursos pressupostaris.

Amb aquestes coordenades de partida, vam encarar el nostre primer granprojecte: conduir el procs dinformaci, de debat i de recollida daporta-cions al voltant de la redacci del nou Estatut dautonomia de Catalunya.


11/66

el bus de lEstatut o lespectacle darts de carrer Festatut. Aquesta diver-sitat diniciatives ens va permetre dur a terme cent noranta-quatre actua-cions en un centenar de municipis de Catalunya.

En el captol IV, examinem el contingut de les vint-i-dues mil aportacionsde la ciutadania utilitzant, com a marc danlisi, els quatre blocs tem-tics que, en sntesi, formen el text estatutari: drets, deures i principis rec-tors dels poders pblics; competncies i finanament; institucions i or-ganitzaci territorial i de lAdministraci; i elements simblics i de definicide la identitat de Catalunya. En el captol V, fem el mateix amb les apor-tacions collectives de les entitats de la societat civil organitzada i de lesinstitucions, si b, en aquest cas, presentem una lectura temtica delcontingut dels documents lliurats. s a dir, identifiquem all que es re-clama en el nou Estatut en mbits especfics com, per exemple, el mediambient, la immigraci o la societat del coneixement.

Finalment, en el captol VI, ens ocupem, duna banda, del que hem ano-menat el retorn del procs participatiu i que constitueix la darrera fasedun procs daquestes caracterstiques, tal com la teoria recomana: ex-plicar a les persones participants qu se nha fet de les seves aportacions.Aix mateix, tamb fem referncia a laprovaci de la proposta de reformade lEstatut al Parlament de Catalunya, a lopini de la ciutadania sobreel contingut i loportunitat de la reforma i a la campanya de recollida dad-hesions que el Govern de la Generalitat ha iniciat.

Desembre de 2005


CAPTOL I

LEstatut s de tothom:qu es va fer, per qu i com?

1. INTRODUCCI

Durant els darrers anys han estat cada vegada ms freqents les expe-rincies que, duna o daltra manera, han volgut incorporar la veu de laciutadania en el disseny i la implantaci de les poltiques pbliques. Aques-tes experincies shan desenvolupat en parallel a laparici detiquetes ide metodologies diverses com ara: els plans estratgics, els consells ciu-tadans, els nuclis dintervenci participativa, les agendes 21 o els pres-supostos participatius. Daltra banda, aquestes metodologies shan des-plegat de manera gaireb exclusiva en lmbit local, un espai on laproximitat les justifica i les facilita.

Hem acumulat, doncs, un seguit de coneixements i dexperincies que enshaurien de permetre donar alguns passos ms en la poltica de participaciciutadana. En primer lloc, perqu sovint ens hem concentrat excessivamenten les metodologies participatives i hem oblidat els objectius que les justi-fiquen. Pensar ms en el perquque en el comes converteix en un exerci-ci de maduresa en el procs de consolidaci de la participaci ciutadana.En segon lloc, hem de ser capaos dincorporar la participaci en lmbitsupralocal, de manera que tamb la seva poltica pugui comptar amb elsavantatges que justifiquen la preocupaci recent per la participaci.

En les pgines segents ens referirem a aquests dos passos, i ho farem atravs duna experincia poltica tan significativa com s la participacien la redacci del nou Estatut dautonomia de Catalunya.



12/66

20 LESTATUT S DE TOTHOM LESTATUT S DE TOTHOM QU ES VA FER, PER QU I COM? 21

ciutadania i que aquesta ciutadania pugui prendre-hi part. Se sol presen-tar el divorci entre uns poltics cada vegada ms autistes i una poblacicada vegada ms indiferent, com un dels principals factors de malestaren les nostres societats. Tothom sembla compartir aquesta diagnosi, en-tre pessimista i fatalista, i es fa palesa la necessitat dafrontar-la amb po-ltiques dalta intensitat participativa, amb iniciatives que ens ajudin aconsolidar els drets de la ciutadania a estar informada, a ser consultada ia prendre part en els afers pblics. El Departament de Relacions Institu-cionals i Participaci va voler convertir la retrica en prctica, tot deixantde proclamar bones intencions i posant-se a treballar en un assumpte com-plicat, per important, com el nou Estatut.

En aquesta posada en prctica, es va treballar a partir dun triple com-proms amb la ciutadania, un comproms que es relaciona amb les tres di-ferents intensitats del dret de participaci i que resumim en els termesexplicar-nos, escoltar i prendre nota.

En primer lloc, vam voler explicar-nos, informar la poblaci sobre qus un Estatut, de qu parla, per qu volem modificar-lo i com ho es-tem fent. Aquestes explicacions ens van exigir elaborar una estratgiade comunicaci, a la qual ms tard ens referirem, per tamb a ex-plicitar un reconeixement de la capacitat dels nostres ciutadans i ciu-tadanes per entrar en un debat que massa sovint els poltics solenreservar-se per a ells.

En segon lloc, un vegada informada, la ciutadania ha de poder dir-hi

la seva. Es tractava descoltar quines eren les seves preocupacions,les opinions, les expectatives i les aportacions al nou Estatut.

Finalment, no podem deixar parlar la gent, si no estvem disposats aescoltar-la, a prendre nota dall que ens deien i, com a mnim, a te-nir-ho en consideraci. No vam assumir el comproms volem subrat-llar-ho dincorporar totes les aportacions al text estatutari. En canvi,vam assumir el comproms descoltar tothom abans que es prengues-sin les decisions. Potser es podria haver anat ms lluny en aquest cas,

2. PER QU VOLEM UN ESTATUT AMB PARTICIPACICIUTADANA?

De fet, quan parlem de participaci ens referim a una cosa tan simple comla relaci entre els governants i la ciutadania. Unes relacions que la de-mocrcia representativa limita al moment electoral i que cal ampliar. Per,per qu cal ampliar labast daquesta relaci? Ms concretament, per quconsiderem que la redacci dun nou Estatut reclama una ms gran i msintensa participaci de la ciutadania?

Per respondre la pregunta ms genrica, cal fer referncia a dos tipus deperqus, el que justifica la participaci des del punt de vista de la ciuta-dania i el que es refereix a la perspectiva dels governants, dall que es-peren de la participaci.

Des del punt de vista de la ciutadania, la participaci s un dret quees pot exercir amb diferent grau dintensitat. La participaci, aix, in-clou el dret de la ciutadania a estar informats, a ser consultats i a pren-dre part en les decisions. Avanar des de la simple informaci cap aprendre part, passant per la consulta, defineix un procs dintensifi-caci de la participaci, daugment de la seva qualitat i de maduracide la relaci entre governants i governats.

Daltra banda, la participaci tamb es justifica en funci dall quenobtenen els governants. En aquest cas, podem distingir entre dosobjectius tradicionals: augmentar la legitimitat i millorar les decisions;

i dos objectius de nova generaci: disposar de persones collaborado-res i generar capital social.

Aquests objectius, en tota la seva diversitat, van impregnar la voluntat dedesplegar un procs participatiu al voltant de la redacci del nou Estatut.Dentrada, vam voler aprofitar un assumpte polticament rellevant per con-vertir les promeses sobre el nou rol de la ciutadania en una realitat. For-ma part de la retrica polticament correcta referir-se a la necessitat dereduir la distncia entre governants i governats, dacostar la poltica a la


13/66

sentit com, s molt rellevant quan pensem en la negociaci del pro-cs daprovaci del nou Estatut. Una negociaci que pot ser molt di-ferent si es fa sobre un text que noms coneixen quatre poltics o so-bre un text que compta amb el suport duna comunitat que lha debatut,hi ha fet aportacions i se lha fet seu.

En darrer terme, un procs participatiu com aquest tamb serveix peraconseguir lefecte indirecte danar reconstruint i dotant de ms con-fiana les relacions entre el Govern i la ciutadania. s una prova de lavoluntat de passar de la teoria a la prctica. En lenfortiment de lesrelacions entre uns i altres, les poltiques del Govern milloren, per lasocietat civil tamb creix i madura.

Amb totes aquestes esperances i tots aquests objectius vam dissenyar elprocs participatiu per redactar el nou Estatut, per: com ho vam fer?, comes va dur a la prctica i amb quins resultats? Aquests interrogants sn elsque tractem en els apartats segents.

3. COM ES VA ARTICULAR LA PARTICIPACIEN LA REDACCI DEL NOU ESTATUT?

Els experts expliquen que els governants disposen de tres models de re-laci amb els governats. El primer s el que noms parlen uns quants: elsque en saben. Com el professorat que parla des de lautoritat dels seus

coneixements i de de les seves tarimes, els poltics elaboren discursos,creen espais restringits per parlar i, una vegada preses les decisions, de-manen lopini dels qui no la tenen, normalment perqu no han tingutocasi de formar-se-la. Quan la ciutadania contesta amb el desconcert,els poltics acostumen a queixar-se perqu no disposen duna ciutadaniasuficientment activa i participativa.

En el segon model, en canvi, tothom parla, fins i tot els qui no tenenres a dir. Aquesta inflaci participativa pot derivar en una xerrameca

LESTATUT S DE TOTHOM QU ES VA FER, PER QU I COM? 2322 LESTATUT S DE TOTHOM

per en un assumpte com lEstatut ens va semblar important marcaruns lmits que salvaguardessin lhonestedat del procs. I, per ser ho-nestos, quan rebem propostes diverses i contradictries el que pod-em assumir era que les incorporarem al debat, no que totes serienguanyadores.

Daltra banda, un procs participatiu tamb es justifica des de la pers-pectiva dels objectius i dels interessos del Govern. Recuperant els es-mentats ms amunt:

La participaci legitima una norma jurdica bsica i, daquesta mane-ra, actua com a garantia del seu desplegament. Noms quan la gentpercep una norma jurdica com a seva i la comparteix, aquesta asso-leix la mxima efectivitat. LEstatut del 79 va arribar precedit de mo-bilitzacions reclamant llibertat, amnistia, Estatut dautonomia i sen aquest grau de legitimitat i complicitat social on ha trobat la claude lxit assolit durant 25 anys. Ara, el context histric s diferent i nopodem pensar a repetir aquella mobilitzaci. Ha calgut buscar alter-natives per aconseguir una legitimitat que noms la ciutadania potdonar-li.

La participaci tamb s til en la mesura que enriqueix les decisions.En un entorn complex, canviant i divers com lactual, s arrogant iingenu pensar que alg, encara que disposi de legitimitat democrti-ca, sap el que toca fer i el que ens conv a tots plegats. Convidar lagent a participar per millorar les nostres decisions no s, doncs, un

exercici daltruisme poltic, sin una necessitat, un acte de realismedavant duna realitat que sens escapa, si no som capaos de mirar-laa travs dels ulls de moltes persones i el que cadascuna de lles repre-senta.

Estratgicament, la participaci s imprescindible per aconseguir per-sones collaboradores, cmplices, que ens ajudin a tirar endavant lesdiferents iniciatives poltiques. Noms quan la gent sent que una cosas seva est disposada a defensar-la i promoure-la. Aquesta idea, de


14/66

luntat de crear espais ordenats i sistemtics en els quals expressar-se, i el comproms danalitzar totes les aportacions i fer-les arribar alsredactors del nou Estatut per tal que les valoressin i les concretessinen un resultat tangible. Sn aquests tres objectius els que, tal comsesquematitza en la figura 1, justificaven els eixos del procs parti-cipatiu:

FIGURA NM. 1. EIXOS DEL PROCS PARTICIPATIU

3.1 LA COMUNICACI

Quant a lestratgia de comunicaci des del Govern cap a la ciutadania, esva treballar a partir de quatre lnies: elaboraci de continguts, campanyade difusi, edici de materials divulgatius i pedaggics, i xerrades divul-

gatives.

Elaboraci de continguts. De manera prvia a qualsevol altra iniciativa,calia treballar per traduir un assumpte complex i distant com lEstatut enun text comprensible i proper per a la majoria de la poblaci. Per fer-ho,es va articular un discurs al voltant de quatre preguntes, els quatre inte-rrogants que es plantejaria qualsevol ciutad o ciutadana abans de co-menar a parlar sobre lEstatut: Qu s? De qu parla? Per qu cal can-viar-lo? Qu sest fent per facilitar aquest canvi?

1. ComunicaciDel Govern a la ciutadania

2. ParticipaciDe la ciutadania al Govern

3. Prendre en consideraciDel Govern al Parlament(Informe daportacions pera la Ponncia Parlamentria)


on sexpressen veus que ning no escolta i on no es produeix cap sntesi,cap acord que es tradueixi en resultats concrets. Com el professoratque no sha preparat la classe i improvisa un debat sobre les notcies deldia, en aquest cas els poltics es dedicarien a obrir altaveus en els qualsles opinions se superposarien, es barrejarien i es difuminarien en la con-fusi.

Des del punt de vista de la redacci dun nou Estatut per a Catalunya,aquests dos models representaven els principals perills operatius del pro-cs participatiu que es va iniciar:

Duna banda, si noms parlava poca gentens hagussim trobat ambun Estatut elaborat a porta tancada, a travs dun procs on els ex-perts i els poltics professionals haguessin monopolitzat un debat delqual la ciutadania noms en rebrien els resultats ja cuinats.

De laltra, si tothom parlavapodien aparixer turbulncies que poses-sin en perill la capacitat descoltar i de processar la informaci queemergia. Si aquest hagus estat el cas, tot plegat hagus quedat enmolt de soroll per a no res.

El procs que des del Departament de Relacions Institucionals i Partici-paci es va posar en marxa volia allunyar aquests perills, tot articulantun tercer model de relaci amb la ciutadania. El que es pretenia eragenerar un dileg autnticentre persones que parlessin a partir duna in-formaci prvia, duna posici argumentada, i amb la voluntat decidida

descoltar i darribar a alguna conclusi. Aconseguir aquestes condicionsno era fcil, per tots els instruments que es van dissenyar per debatresobre lEstatut desprs ens hi referirem estaven pensats per acostar-shi.

Aix, en impulsar qualsevol dels instruments que ens van servir permaterialitzar el procs participatiu a lentorn del nou Estatut, es vantenir molt en compte tres elements cabdals: la voluntat dexplicar-nosi dinformar la ciutadania sobre lEstatut i la seva modificaci, la vo-


15/66


dptics i altres materials per facilitar la tasca dacostament i implicacide la ciutadania en el procs de debat estatutari.

Xerrades divulgatives. Finalment, es va considerar fonamental acompan-yar aquests materials del contacte directe amb la poblaci, i organitzar uncicle de xerrades i tallers de debat per explicar-nos, respondre els dubtesde la gent i escoltar-ne les opinions i aportacions.

3.2 LA PARTICIPACI

La campanya de comunicaci, com ja hem explicat, va anar acompanya-da de lobertura despais de participaci i de canals a travs dels quals laciutadania es podia adrear al Govern. Van ser molt diversos, per els po-dem agrupar sota quatre grans epgrafs: pactes amb la societat civil orga-nitzada i amb les institucions; espais temtics de trobada i debat; canalsper a les persones, a ttol individual; i dimensi territorial.

Pactes amb la societat civil organitzada i amb les institucions. En primerlloc, es tractava de recollir les aportacions de totes les entitats, associa-cions, agrupacions o institucions que, cadascuna des del seu mbit, repre-senten la societat civil i institucional de Catalunya. A ms, aquesta reco-llida es convertia en un pacte a travs del qual el Govern proporcionavamaterial de treball i dassessorament tcnic, mentre que, a canvi, les en-titats generaven un procs de debat intern que servia per estendre la sen-sibilitat envers el procs i que, finalment, culminava en la presentacidun document escrit en qu es plasmaven les seves aportacions i de-mandes.

Espais temtics de trobada i debat. Els pactes amb la societat civil vancomportar una relaci bilateral entre una entitat i el Govern, mentre queel que hem anomenat espais temtics de trobada i debat van permetreaplegar diversos actors (socials, econmics, culturals, institucionals) pertal que poguessin discutir i formular conclusions al voltant dun tema depreocupaci compartida. Aquests espais van resultar molt tils tant perlintercanvi dopinions generat com pel fet dhaver centrat el debat entemes nous i de gran transcendncia per al futur Estatut.

Campanya de difusi. Parallelamenta la construcci dun discurs asse-quible, resultava imprescindible des-pertar linters de la poblaci i collo-car lEstatut a lagenda del debatpoltic. s per aix que es va iniciaruna campanya de difusi que, ambleslgan LEstatut s de tothom.Parla, volia subratllar la necessitatdincorporar la ciutadania, la sevaveu, en un assumpte que, ms enllde la seva rellevncia per a les elitspoltiques, havia de ser de tothom.

Edici de materials divulgatius i pe-daggics. A partir del discurs ela-borat i amb el suport de la cam-panya de difusi es van elaborar

A travs de les noves tecnologies ens vam apropar als ms joves. En la imatge, undetall de laventura grfica del nou Estatut.

El procs participatiu va comptar amb elsuport duna campanya de difusi a travsde diversos mitjans de comunicaci.


16/66

espai es completava amb un recull de materials de suport i lexpli-caci, de manera entenedora, del procediment formal de reforma.

Bsties per al correu postal

Respostes rebudes 5.853Aportacions a la bstia de lautobs 769

Bsties per al correu postalEncartat a la revista InfoCatalunya, que es tramet a tots els domi-cilis del pas, es va distribuir un qestionari prefranquejat amb

preguntes de resposta oberta sobre els quatre grans blocs de con-tinguts de lEstatut. A travs daquest mitj es van rebre 5.853cartes i qestionaris emplenats. A la bstia installada al bus delEstatut, es van dipositar 769 qestionaris.

Detall del qestionari prefranquejat encartat a la revista InfoCatalunya.

QUADRE NM 1. CONTACTES AMB INSTITUCIONS I ENTITATS

Reunions 175 (aprox.)Documents amb aportacions 100Jornades temtiques 8Nombre dentitats i institucions representades a les jornades 300 (aprox.)

Canals per a les persones, a ttol individual. Un repte important i com-plex va consistir a aconseguir aportacions formulades per ciutadans i ciu-tadanes, a ttol individual. Per avanar en aquesta modalitat, en primerlloc, era molt important organitzar el debat a lentorn duns eixos prou

clars i comprensibles. La tasca realitzada en la primera etapa delabora-ci de continguts va ser cabdal i ens va permetre establir una relaci proufluida amb persones de molt diversa formaci i interessos. En segon lloc,calia obrir canals per rebre les aportacions: un web i una adrea postal,en els quals poguessin trametre uns qestionaris oberts, van ser les viesescollides. A travs del web, els ciutadans i ciutadanes podien, a msde fer-nos arribar les seves aportacions, accedir a informacions molt di-verses sobre lEstatut i participar en un frum de discussi amb altrespersones.

QUADRE NM 2. EL CONTACTE AMB ELS CIUTADANS I CIUTADANES

El web del nou Estatut, www.gencat.net/nouestatut

Visites 86.757Aportacions als frums 9.587

Aportacions a lespai El Govern tescolta 4.530

El web del nou EstatutVa estar actiu durant ms de quatre mesos. Amb ms de 86.000visites, va esdevenir una eina important en el procs participatiu.A travs de la bstia El Govern tescolta, es van rebre ms de4.500 missatges amb propostes, suggeriments, crtiques i refle-xions. Aix mateix, la ciutadania va utilitzar el frum de debat perenviar ms de 9.500 missatges. La informaci continguda en aquest



17/66

3.3 LA PRESA EN CONSIDERACI

Finalment, no podem oblidar que totes aquestes iniciatives tenien unadestinaci clara: la Ponncia Parlamentria, com a comissi responsablede la redacci del nou Estatut. Calia traduir el procs participatiu en un in-forme que permets als ponents escoltarla ciutadania i que, a partir da-qu, poguessin prendre en consideraciles seves aportacions. La DirecciGeneral de Participaci Ciutadana es convertia, aix, simultniament,en lorella i la veu dels ciutadans i ciutadanes. Lorella que escolta i la veuque transmet.

Daquesta manera, el 17 novembre de 2004, el conseller Joan Saura pre-sentava a la seu parlamentria el resultats dels debats i de les aportacionsdels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Culminava un procs innovadori difcil, que no volia limitar-se a la celebraci dactes o a lobertura de ca-nals participatius, sin que shavia de traduir en un document que expres-ss la voluntat i les expectatives de la ciutadania. Un document que, a ms,es feia arribar als ponents amb lantelaci necessria perqu poguessin con-siderar-ne el contingut abans de tenir el text estatutari ja redactat. Un do-cument que hauria de servir com a base tant per expressar les expectati-ves de la societat civil catalana, com de punt de referncia per, msendavant, contrastar fins a quin punt la ciutadania deixava la seva lem-premta en el nou Estatut. Aquest document, juntament amb els resultatsdel procs participatiu, es va incloure al web www.gencat.net/nouestatutper tal que tothom en pogus conixer els continguts i qui havia fet apor-tacions pogus constatar com aquestes havien estat incorporades. Final-ment, com veurem ms endavant, aquest document va servir per fer el

seguiment i per saber fins a quin punt el text estatutari responia a les ex-pectatives ciutadanes.

4. VALORACIONS DEL PROCS

Des del punt de vista quantitatiu, els resultats es van materialitzar en unconjunt dactivitats molt diverses, les quals com hem explicat pretenien


Dimensi territorial. Plantejar un procs participatiu a escala catalanarepresentava un repte addicional: el territorial. No podem esperar sim-plement que tothom es pronuncis, amb independncia del seu pobleo la ciutat de residncia. Calia, en canvi, desplegar una estratgia proac-tiva destinada a portar el debat i les possibilitats de recollir aportacionsal conjunt del territori. Una mplia diversitat diniciatives, com se sinte-titza en el quadre segent, van servir per traslladar aquesta voluntat a larealitat.

QUADRE NM 3. LESTATUT AL TERRITORI

Xerrades i tallersMunicipis visitats 54Participants 1.368

Bus de lEstatut

Ciutats visitades 65Visitants 5.041Quilmetres recorreguts 11.000Propostes bstia 769Propostes electrniques 279

Setmana de lEstatut

Actes previs 28Actes centrals 7Participants 1.312

Festatut

Ciutats visitades 19Aportacions rebudes 1.275Persones assistents 4.400

Universitats

Conferncies 13Persones assistents 1.000

Comunitat educativa

Presentacions materials didctics 8Persones assistents 650


18/66

mes dassistncia i visibilitat. Es va apostar, en canvi, per lacumulaci demultitud desforos. Vam haver de treballar amb pacincia, amb lobjec-tiu danar generant linters i la complicitat dels ciutadans i ciutadanesde Catalunya. No vam apostar per sacsejar la poblaci des de lespecta-cularitat, sin per anar impregnant la comunitat des de la pacincia i lainsistncia. A banda, tamb cal advertir que mai hem prets treballar ambuna mostra representativa de la poblaci de Catalunya i que, en conse-qncia, calia valorar els resultats obtinguts sempre des de la prudnciaque aquesta limitaci comporta.

Quant al contingut de les aportacions, el qual sanalitzar amb ms detallen els captols 4 i 5, volem avanar algunes idees generals:

Pertinena de les aportacions. Dentrada, en contra dall que algunspensaven, les aportacions de la ciutadania han estat majoritriamentsensates, adequades i pertinents. Aix no vol dir que shagin expres-sat estrictament en termes estatutaris. s a dir, la gent no sexpressacom els catedrtics i catedrtiques en dret constitucional ni parla comsi dicts un text articulat, per aix no impedeix que expressi opinionsi preocupacions que una vegada interpretades poden incorporar-sea lEstatut. La pertinena de les aportacions no noms reflecteix elgrau de maduresa de la ciutadania, sin tamb la capacitat de con-nectar lEstatut amb preocupacions del dia a dia. Vincular el text ju-rdic a la realitat viscuda pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya eraun dels principals objectius del procs.

Diversitat de les temtiques tractades. La poblaci ha ents que lEs-tatut s una norma jurdica que actua com a paraiges des del qualabordar una mplia diversitat daspectes que afecten el nostre be-nestar, la nostra identitat i el nostre progrs. En conseqncia, les se-ves aportacions shan dispersat fins abraar el conjunt de la comple-xitat dun text com lEstatut.

Temes estrella. Dins la diversitat abans esmentada, alguns temes hanestat plantejats amb ms freqncia i intensitat. No podem presen-

arribar a la gent perqu pogus opinar amb coneixement de causa i per-qu nosaltres pogussim escoltar-ne les aportacions. Unes 1.300 perso-nes van assistir a tallers i xerrades, ms de 5.000 van visitar lautobs delEstatut i prop de 5.000 van assistir al Festatut, el web va tenir ms de86.000 visites, hi va haver ms de 9.500 intervencions en el frum i esvan recollir 4.530 missatges per correu electrnic, mentre que 6.622 ensvan arribar a travs del correu postal i del bus de lEstatut; vam mantenirreunions i contactes amb gaireb 500 institucions i entitats, i en els es-pais temtics de debat vam comptar amb la presncia dunes 400 perso-

nes, en representaci duna mplia diversitat dentitats i institucions; msde 1.000 persones van assistir a les conferncies pronunciades en uni-versitats; uns 650 membres de la comunitat educativa van rebre materialsi van assistir a les xerrades sobre lEstatut; i la Setmana de lEstatut vamobilitzar ms de 1.300 persones darreu del pas en representaci, denou, de moltes entitats i institucions de lmbit local o comarcal.

Totes aquestes dades illustren una estratgia de pluja fina: es volia fu-gir de lorganitzaci duns quants actes ms o menys espectaculars en ter-


El conseller de Relacions Institucionals i Participaci, Joan Saura, lliura linformede resultats del procs participatiu als membres de la Ponncia Parlamentria.


19/66

CAPTOL II

La participaci electrnica:el web del nou Estatut

1. INTRODUCCI

Quan la Direcci General de Participaci Ciutadana va dissenyar el procsparticipatiu per a la reforma de lEstatut, es va prendre la decisi des delprincipi de posar en marxa un espai a Internet per recollir propostes i infor-mar la ciutadania.

Aquest propsit es va canalitzar mitjanant una aplicaci informticapropietat de la Generalitat dissenyada per a una finalitat similar i que,fins al moment, no havia estat utilitzada. Es tracta duna eina que, ambuns mnims coneixements, permet administrar un web a persones no ex-pertes en els llenguatges dInternet. La simplificaci de determinades ope-racions la feien un instrument fcil dutilitzar, per, necessriament, laconvertien en una eina amb certa rigidesa. Amb tot, les possibilitatsde laplicaci sadaptaven a les necessitats del procs participatiu i per

aquesta ra es va decidir utilitzar-la per suportar el web del nou Estatut:www.gencat.net/nouestatut.

El web va estar actiu durant prop de cinc mesos. En aquest perode detemps va rebre 86.757 visites, va recollir 4.530 aportacions (el 40% deltotal del procs participatiu) i la ciutadania va utilitzar els frums de de-bat per enviar ms de 9.500 missatges. El balan global va ser claramentpositiu. Ara b, lexperincia viscuda va posar de relleu els punts febles delaplicaci i ens va proporcionar coneixements que seran tils en el futur.

tar-los de manera exhaustiva i precisa, per s que oferim una pinze-llada, a partir dels quatre eixos de debat que hem esmentat ms amunt.En primer lloc, la qesti de la definici de Catalunya i la seva identi-tat s una preocupaci molt estesa i que sha materialitzat en el debatsobre el concepte de naci i el dret a lautodeterminaci. En segon lloc,la ciutadania reclama als governants compromisos concrets en termesde drets que han de garantir el seu benestar en el sentit ampli de laparaula. Apareixen, aix, demandes respecte de la necessitat que lEs-tatut sigui un comproms dels poltics vers la cohesi social, la soste-nibilitat, laccs a lhabitatge, la dignitat de la gent gran, la igualtatdoportunitats sense distinci de gnere, etc. Quant a les competn-cies, sha plantejat la necessitat danar tan lluny com sigui possible i,ms en concret, dincorporar matries noves com ara les referents ala immigraci, la societat del coneixement o les noves tecnologies. Fi-nalment, des de lmbit de les institucions i les regles de joc hi ha trestemes estrella: lordenaci territorial, la presncia a la Uni Europeai, sobretot, la necessitat que lEstatut prevegi un model de finana-ment que garanteixi lefectivitat de tot plegat.

El disseny i lexecuci dun procs participatiu al voltant de la redaccidun nou Estatut dautonomia per a Catalunya ens ha perms observar desde la primera fila, la desconfiana acumulada en les relacions entre elsgovernants i els governats. Per tamb hem vist com aquesta desconfian-a es transforma, poc a poc, en illusi, ganes de collaborar i satisfacciquan els ciutadans i ciutadanes perceben que els governants els expliquenles coses i els presten atenci quan parlen. La participaci de la gent a

lEstatut ens permet disposar, sens dubte, dun text millor i ms fort; pertamb ens ha perms fer un reconeixement a la ciutadania. s el primerpas per anar reconstruint les confiances i complicitats sense les quals smolt difcil, avui per avui, afrontar els reptes que tenim plantejats i avan-ar com a pas.

34 LESTATUT S DE TOTHOM LESTATUT S DE TOTHOM 35


20/66


2. UTILITZACI DEL WEB PER PART DE LA CIUTADANIA

2.1 NOMBRE DE VISITES I DE PERSONES USURIES

El web es va posar en funcionament el 21 de juny de 2004, coincidintamb la presentaci del procs participatiu als mitjans de comunicaci, ien va finalitzar lactivitat el 15 de novembre del mateix any, dos dies abansde la compareixena del conseller de Relacions Institucionals i Participa-ci davant de la Ponncia Parlamentria redactora del nou Estatut per lliu-rar-li linforme de resultats. Va estar, doncs, prop de 5 mesos en funcio-nament. Durant aquest perode de temps va rebre 86.757 visites1

distribudes tal com mostra el grfic nm. 1 i va servir ms de 700.000pgines.

GRFIC NM. 1. EVOLUCI DEL NOMBRE DE VISITES

Font: T-Systems.

Com saprecia en el grfic, el volum ms important de visites es va pro-duir durant el primer mes de funcionament. En concret, aquest perode

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

21/06/04 06/07/04 21/07/04 05/08/04 20/08/04 04/09/04 19/09/04 04/10/04 19/10/04 03/11/04

LA PARTICIPACI ELECTRNICA: EL WEB DEL NOU ESTATUT 37

Mai fins aquest moment shavia posat en marxa un procs participatiu di-rigit a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tan ambicis i sobre unassumpte tan rellevant com aquest. En un escenari ideal, laplicaci hau-ria dhaver estat testada prviament amb una matria ms senzilla. Labastmaterial, la complexitat i labstracci de lEstatut plantejaven un repte afe-git. Lagenda poltica, per, obligava a iniciar el procs participatiu i caldeixar clar que, al darrera de la decisi de posar en marxa el web, hi ha-via una voluntat de fer coses, de passar de la retrica a la prctica, msque no pas improvisaci.

A partir de lanlisi crtica daquesta experincia i amb voluntat dapren-

dre, volem remarcar que el balan va ser positiu i que el web del nou Es-tatut va complir perfectament amb els dos objectius pels quals es va po-sar en marxa: informar i escoltar la ciutadania.

En aquest captol ens proposem avaluar la utilitzaci dels continguts delweb per part de la ciutadania; elaborar un perfil mnim sobre les personesusuries (o, ms ben dit, donar algunes de les seves caracterstiques ex-tretes de lexigua informaci disponible); avaluar les actuacions de difu-si i les vies daccs al web; i, finalment, exposar la valoraci que les ma-teixes persones participants van fer sobre el web.

El web del nou Estatut.

1. Una visita s una srie daccions que comena quan un visitant visualitza la primera pgina del servidor i acabaquan el visitant abandona el web o queda inactiu ms enll dun temps determinat dinactivitat.


21/66


Per tant, els visitants nics sn persones que una o ms vegades van vi-sitar el web del nou Estatut. Daquestes, la gran majoria (82,8%) noms vavisitar el web una vegada. Aix significa que les 6.628 persones visitantsrestants sn les responsables de les quasi 55.000 visites que falten percompletar el nombre total (86.757). La mitjana de visites daquestes dar-reres, per tant, est situada en vuit visites.

2.2 NAVEGACI PELS CONTINGUTS I PER LES UTILITATS

Lestructura del web del nou Estatut estava composta per una pgina ini-cial que, a ms de contenir una part de contingut fix, permetia laccs di-

recte a les eines de participaci (frum, El Govern tescolta, i llista dedistribuci) dun dels quatre blocs temtics amb els quals es va dividir eldebat sobre el contingut del nou Estatut. Cada bloc va estar a la pginainicial un determinat perode de temps amb lobjectiu de dirigir latencide les persones usuries cap a tots els mbits que ha de regular el nouEstatut. Cada bloc plantejava una srie de qestions especfiques per pro-moure la participaci de la ciutadania.

Aquesta estratgia va funcionar en tant que concentrava les visites i elsmissatges de les persones usuries en els instruments del bloc present ala pgina inicial, per no va aconseguir que les propostes es referissin almbit temtic que es proposava. El ciutad que entrava al web amb la in-tenci de fer una determinada aportaci, escrivia el seu missatge al frumo a la bstia de El Govern tescolta amb independncia del bloc en elqual ho feia. Per accedir als blocs que estaven en segon pla i, per tant, es-criure laportaci en el bloc pertinent, era necessari clicar en una pestan-ya situada a la pgina inicial i aquesta s una operaci que no tots els usua-ris i usuries van descobrir o van voler utilitzar.

Una vegada explicada lestructura, analitzarem, en primer lloc, la nave-gaci que les persones participants van fer pels continguts esttics delweb, s a dir, textos escrits actualitzats o no peridicament, publicats enpgines web o en documents independents (bsicament pdf) i, en segonlloc, la utilitzaci dels instruments de participaci dels quals disposava elweb: frum, bstia El Govern tescolta i llista de distribuci.


va aplegar el 45% del total de visites rebudes. Passat el primer mes, eltrnsit es va estabilitzar a la baixa fins al setembre, mes en el qual va tor-nar a repuntar a lala (a causa com veurem ms endavant de la trame-sa duna animaci grfica i de lefemride de l11 de setembre). Els mesosdoctubre i de novembre el nombre de visites va tornar a estabilitzar-se ala baixa.

Les visites es van produir, de forma majoritria, en dies laborables. Si lamitjana de visites en un dia laborable est per sobre de les 700, els dies decap de setmana i els festius, aquesta xifra baixa fins a poc ms de 300 (da-

qu el perfil de pics i valls que es pot observar de forma clara al grfic nm.1). Els dos dies de la setmana amb ms activitat van ser els dilluns i els di-marts. El trnsit del web es va desenvolupar durant la franja horria que vade les 8 fins a les 20 hores, i els perodes de 12 a 14 hores i de 18 a 20 ho-res van ser els de ms alt volum de visites (el grfic de levoluci de les vi-sites durant el dia estaria representada per dues campanes, la primera msgran que la segona, amb una depressi central situada entre les 15 i les 17hores). Aquest patr dactivitat es va reproduir prcticament igual en la tra-mesa de missatges a la bstia de El Govern tescolta i als frums (si ben aquest darrer instrument el nombre de missatges per dia de la setmanava ser ms homogeni, tot i que el de ms activitat va ser els divendres).

Ms enll de saber quantes visites va tenir el web, una dada rellevant atenir en compte s quantes persones van visitar-lo (o ms ben dit, des dequants ordinadors diferents es van fer). El quadre nm. 1 mostra aques-

ta informaci de forma aproximada.

QUADRE NM. 1. PERSONES VISITANTS NIQUES

Nombre aproximat

Total 38.433Persones que van visitar el web una vegada 31.840Persones que van visitar el web ms duna vegada 6.628

Font: T-Systems.


22/66


El nombre de visites a la resta dinformaci va ser similar (entre 2.500 i3.000).

Com hem vist en lestructura del web, cada bloc temtic tenia associadauna relaci de materials de suport, idntics per a tots els blocs, la majo-ria dels quals estaven publicats en documents pdf. Per accedir-hi, caliadescarregar-los o visualitzar-los amb el programa Adobe Acrobat. El qua-dre nm. 3 mostra el nombre de descrregues2 dels materials de suport.

QUADRE NM. 3. DESCRREGUES DELS MATERIALS DE SUPORT

Nombre dedescrregues

Informe sobre la reforma de lEstatut de lInstitut dEstudis Autonmics 10.996Estatut de Nria 1.780Constituci espanyola 754Constituci de lEstat lliure de Catalunya, ERC 1.697Bases per un nou Estatut nacional de Catalunya, CiU 949Bases per lEstatut dautonomia de Catalunya, PSC-CpC 710Bases per a la reforma constitucional i estatutria, ICV 647

Nota: no es disposa de dades de les visites a lEstatut de 1979 ja que es tractava dun recurs

extern al web. Font: T-Systems.

LInforme sobre la reforma de lEstatut de lInstitut dEstudis Autonmicsva ser el document ms descarregat amb quasi 11.000 descrregues. Elconjunt de documents jurdics es completava amb lEstatut de Nria (el

segon ms descarregat amb 1.780 descrregues) i la Constituci espa-nyola. Pel que fa a les propostes de reforma de lEstatut dels partits ambrepresentaci al Parlament de Catalunya, val a dir que el document dERCva ser, amb diferncia, el que ms van consultar les persones usuries delweb i el segon, en nombre de descrregues, va ser el de CiU.


2.2.1 CONTINGUTS ESTTICS

La pgina inicial enllaava amb la informaci sobre el perqu del web i so-bre la necessitat de modificar lEstatut, explicava com shi podia participara travs dInternet i presencialment, quin seria el procediment formal a se-guir, qu es faria de les aportacions ciutadanes, com saccedia al web de laPonncia Parlamentria i del Festatut, que va rebre poc ms de 3.000 visi-tes, i, finalment, presentava el bloc temtic destacat i els seus instrumentsde participaci associats.

El quadre nm. 2 mostra quantes visites van consultar les informacionsde la pgina inicial i les vegades que van visualitzar-les (una visita pot vi-sualitzar una informaci ms duna vegada).

QUADRE NM. 2. VISITES I VISUALITZACIONS DEL CONTINGUTDE LA PGINA INICIAL

Visites Visualitzacions

Com pots participar en la reforma de lEsta tut? 5.597 6.934Per qu cal un nou Estatut? 3.896 5.094Normes de participaci 2.929 3.516Actes al territori 2.783 3.858Consells per participar-hi 2.727 3.254Com es reformar lEstatut? 2.557 3.257Traducci del contingut del web al castell 1.711 2.174Resum en angls 544 656

Font: T-Systems.

Tenint en compte que el nombre de persones visitants niques s molt su-perior a les xifres del quadre anterior, s evident que la majoria de perso-nes no van consultar la informaci que senllaava a la pgina inicial. Detotes maneres, el text de la pgina inicial donava unes mnimes indica-cions sobre el perqu del web, la possibilitat de fer-hi aportacions i la sevadestinaci final. El contingut ms visitat va ser el que explicava les for-mes de participar a travs del web (amb fora diferncia sobre la resta),seguit de largumentari que justificava la necessitat de reformar lEstatut.

2. Nombre de descrregues completes en el disc dur o de visualitzacions en pantalla del fitxer. Si es va produirun error durant una transferncia, aquesta no es comptabilitza.


23/66

Tenint en compte el nombre aproximat de visitants nics, podem afirmarque, com a mnim, una de cada 10 persones que va visitar el web va feruna aportaci a la bstia de El Govern tescolta.

La ciutadania va utilitzar El Govern tescolta quasi exclusivament perenviar les propostes, les reflexions i els suggeriments. Els correus elec-trnics demanant ms informaci o expressant consultes concretes no vanarribar a la cinquantena. Cal destacar, a ms, que els ciutadans i ciuta-danes van utilitzar aquest servei per a la finalitat per la qual va ser crea-da, s a dir, nicament es van rebre una desena de missatges que no te-nien relaci amb lobjectiu del web, si b s cert que la diversitat detemtiques que tracta lEstatut afavoria un criteri geners sobre la perti-nncia de les aportacions. Es tracta dun fet que difereix de la prcticadexperincies anteriors. En tot cas, podem presumir que el fet danun-ciar, al costat del formulari, lexistncia de nombrosos mitjans de contac-te que la Generalitat disposava per recollir queixes o obtenir informaci,va actuar de tallafocs.

El formulari de tramesa dels missatges constava de tres camps: nom i cog-noms, adrea electrnica i text del missatge. Lobligaci de proporcionaraquestes dades personals (tot i ser conscients que no les podem verifi-car), juntament amb el fet que els missatges tramesos eren consultats ni-cament per ladministraci del web i, per tant, no comptaven amb noto-rietat pblica, va fer que el nombre de correus de broma, irrespectuososo grollers fos insignificant.

El formulari demanava nom i cognoms, i aquest s un requisit que vancomplir el 89,2% dels ciutadans i ciutadanes (en alguns casos, no pocfreqents, fins i tot es donava el DNI, telfon o adrea postal). La restanicament va posar el nom de pila, i en un nombre molt redut de casos,pseudnims o sobrenoms. En fora ocasions, escrivien errniament la-drea electrnica, la qual cosa va impossibilitar enviar-los una resposta.De totes maneres, per, s molt probable que els correus retornats tambes produssin com a conseqncia dadreces inventades, de persones queno haurien volgut revelar la seva adrea electrnica personal.

42 LESTATUT S DE TOTHOM LA PARTIC IPAC I ELECTRNICA: EL WEB DEL NOU ESTATUT 43

2.2.2 INSTRUMENTS DE PARTICIPACI

El Govern tescoltaDes de la nostra perspectiva, aquest era linstrument ms interessant, jaque era la via mitjanant la qual havem de recollir les aportacions de laciutadania per tal descoltar-la. Tamb era, aix mateix, un instrument din-formaci, ja que ens vam comprometre a respondre les consultes i els dub-tes que els ciutadans i ciutadanes podien tenir sobre la reforma de lEs-tatut. Va ser laplicaci que millor va funcionar. Durant el perode dactivitatdel web, va rebre 4.530 missatges amb propostes i suggeriments de laciutadania, s a dir, el 40% del total daportacions del procs participa-tiu. La pgina, que contenia el formulari habilitat per enviar els missat-ges, va rebre prop de 10.000 visites i 19.000 visualitzacions, la qual cosasignifica que quasi la meitat de visites a aquesta pgina es van convertiren aportacions.

Si excloem els correus electrnics signats amb un nom de pila3 (ja que elspodrem considerar com aportacions duna nica persona i, en realitat, po-drien ser de diferents persones amb el mateix nom), podem garantir queels 4.530 correus corresponen a, com a mnim, 3.679 persones (si pre-sumim, s clar, que els noms sn certs i que han estat escrits per aques-tes mateixes persones). Daquestes, el 92% noms van escriure un mis-satge. El quadre nm. 4 mostra les freqncies del nombre de missatgesescrits per persona.

QUADRE NM. 4. FREQNCIES DEL NOMBRE DE MISSATGES ESCRITS

PER PERSONA

1 missatge 92,1%2 missatges 5,3%3 o ms missatges4 2,6%

Font: elaboraci prpia.

3. Noms representen poc ms del 10% del total de missatges rebuts.

4. A tall dancdota val a dir que 3 persones van enviar ms de 10 missatges, una de les quals en va enviar 29.


24/66

La bstia de El Govern tescolta estava dirigida a persones individuals,per tamb va ser utilitzada per organitzacions de la societat civil. Quanaix succea, es derivaven els correus cap al circuit establert per a les apor-tacions collectives.

Vam assumir pblicament el comproms de contestar de forma persona-litzada tots els correus, per agrair laportaci, quan es tractava duna pro-posta, o per respondre sobre lassumpte consultat. Les respostes comen-aven citant el nom de la persona que havia escrit el correu per tal quefos conscient que els gestors del web havien llegit la seva aportaci i , se-guidament, sescrivia el cos del missatge, que en el cas dels agraments

era un missatge model. El fet que quasi tots els correus fossin propostes,amb menys crrega de feina que les consultes, va permetre assolir un ter-mini de resposta redut. El quadre nm. 5 mostra els terminis de respos-ta de El Govern tescolta.

QUADRE NM. 5. TERMINIS DE RESPOSTA DELS MISSATGESDE EL GOVERN TESCOLTA

Menys de 24 hores 75,8%24 48 hores 6,8%48 72 hores 6,3%Ms de 72 hores (mxim 7 dies) 11,1%


El ritme de resposta de les aportacions shagus pogut mantenir per sotade les 72 hores, si no hagus estat per la tramesa massiva en tres dies

de ms dun miler de missatges, que el Collectiu per a la Correcci delDesequilibri va promoure entre els seus adherits. Aquesta no va ser lni-ca crida per a la tramesa massiva de correus, si b va ser la que va pren-dre ms significaci. Aix, els impulsors del web www.estatut.org van acon-seguir promoure la tramesa dun centenar de missatges, a travs de ladreaelectrnica de contacte del web. Finalment, tamb podem ressenyar unaquinzena de correus amb un text idntic sobre el dret a lautodetermina-ci i un altre bloc de setze missatges sobre els drets i la protecci delsanimals.


Sobre lextensi dels missatges, val a dir que la majoria daportacions vanser relativament curtes, entre 125 i 225 paraules. Tamb hi va haver, per,missatges duna o dues lnies i altres que no cabien en lespai mxim dela bstia (unes 600 paraules, aproximadament una pgina). En aquestscasos, senviaven les aportacions a travs de la bstia de contacte del web(algunes fins i tot amb ms duna desena de pgines redactades sha-guessin pogut enviar en forma darticulat). De totes maneres, aquest mit-j de contacte tamb va rebre missatges que haurien pogut estar enviatsdes de la bstia de El Govern tescolta (s a dir, van utilitzar aquestaadrea de contacte per enviar missatges, malgrat que al web sindicava

clarament que la via per trametre aportacions era El Govern tescolta).Altres mitjans electrnics aliens al web del nou Estatut que tamb vanrebre aportacions sn la bstia de lespai de participaci en els avantpro-jectes de llei del Govern ([email protected]) i la bstiadinformaci del web de la Generalitat ([email protected]), els gestorsde la qual van redirigir els missatges.

Tal com mostra el grfic nm. 2, el 79,8% dels missatges provenien de remi-tents amb noms masculins i el 19,5% de noms femenins. Pel que fa a lidio-ma, el 95,8% dels missatges estaven escrits en catal i el 4,1% en caste-ll (grfic nm. 3).

GRFIC NM. 2 NOMS UTILITZATS GRFIC NM. 3 IDIOMA UTILITZAT


Noms

femenins

19,5%

Noms

masculins

79,8%

Catal

95,8%

Castell

4,1% Altres

0,1%

Sense

determinar

0,7%


25/66

FrumsAquest instrument es va concebre com un espai de debat a disposici dela ciutadania. Lobjectiu era promoure la deliberaci entre els ciutadans iciutadanes com un mitj denriquir les aportacions. Leina estava dissen-yada per tal dafavorir el mxim nombre possible de missatges, ra per laqual no era necessari identificar-se per fer-hi aportacions. Lnica limita-ci de laplicaci era lexistncia dun filtre de paraules malsonants. LAd-ministraci del web no intervenia en cap moment (la figura del moderadorno existia), si b mantenia la possibilitat deliminar els missatges que nocomplien les normes de participaci.

La intenci inicial respecte daquest instrument era, a banda dafavorir ladeliberaci entre qui hi participava, seguir el debat i elaborar un resumde les aportacions. Malauradament, per, les caracterstiques duna granpart de les intervencions van complicar aquesta tasca en excs. La tra-mesa de missatges intolerants o redactats amb llenguatge groller (empa-rats en lanonimat del frum), la publicitat de diversos webs, els enfron-taments personals entre uns pocs participants assidus o, simplement, lavoluntat dadquirir notorietat dalgunes persones usuries, van desnatu-ralitzar aquest instrument. En tot cas, aquesta experincia ens ha ensen-yat que, en temes tan sensibles com lEstatut, s millor sacrificar una partde les aportacions a canvi dafavorir el civisme en les intervencions i mi-llorar-ne la qualitat pel fet de demanar lobligatorietat de laportaci dedades didentificaci dels participants. En altres tipus de matries, per,la configuraci de frums lliures podria ser possible 5.

Malgrat tot, seria injust valorar nicament de manera negativa lactivitatdels frums, ja que estarem ignorant lexistncia dintervencions raona-des, fruit de la reflexi i de la deliberaci, aix com crides a la concrdia,al debat ordenat i al civisme. A ms, aquest instrument va aportar elementspositius com ara una alta participaci (tal com mostra el quadre nm. 6,es van fer ms de 9.500 intervencions), a ms de visibilitat i dinamismesobre lactivitat del web.


QUADRE NM. 6. NOMBRE DE MISSATGES ALS FRUMS

Nombre Perode de publicacide missatges a la pgina inicial

Drets, deures i principis rectorsde les administracions pbliques

1.906 21/06 06/07

Competncies i finanament 2.905 07/07 25/08

Organitzaci territorial,Administraci pblica, institucions

2.491 26/08 26/09

Elements simblics i identitaris 2.285 27/09 15/11Total 9.587


Els frums van ser les seccions del web amb ms trnsit: 23.061 visites.Les pgines amb els missatges es van visualitzar 343.833 vegades, la qualcosa significa que cada visita va visualitzar, de mitjana, 15 pgines (aques-ta xifra es podria considerar com una aproximaci al nombre de missat-ges visualitzats per visita).

Si excloem les intervencions signades amb un nom de pila 6, per evitar elproblema de les repeticions que hem comentat anteriorment, podem afir-mar que els 9.587 missatges del frum corresponen a, com a mnim, 2.737persones, si presumim que cada nom diferent ha estat escrit per una per-sona diferent.

El 77,7% de persones que van intervenir en el frum van fer-ho noms

amb un missatge. La resta, s a dir, les610

persones que van enviar msdun missatge, sn responsables de la tramesa de 7.460 missatges (ditduna altra manera, el 22,3% de persones que van participar en el frumsn les autores de quasi el 80% dels missatges). La majoria de les inter-vencions, doncs, corresponen a un petit grup de persones. Aquesta afir-


6. Es tracta duna precauci que, de fet, podrem obviar perqu lobservaci del comportament de les personesparticipants en el frum ens ensenya que la majoria de persones escullen noms nics. Aquesta s lnica manerade diferenciar-se dels altres i que aquests reconeguin el rol que cada participant est adoptant. Aix mateix, calindicar que la majoria de les persones participants van utilitzar pseudnims en comptes de noms de pila, per laqual cosa hi ha menys probabilitat que es produeixin repeticions.

5. Aix, per exemple, en el procs participatiu del Pla de recerca i innovaci 2005-2008, es va utilitzar la matei-xa aplicaci de frum que el web del nou Estatut amb un resultat totalment satisfactori.


26/66

publica a la pgina inicial o passa a segon pla). Aquesta estructura es-tava pensada per concentrar latenci en totes i cadascuna de les reestemtiques de lEstatut. Lexperincia ens ha demostrat que aquesta es-tratgia, que de fet venia imposada per la naturalesa de laplicaci, noserveix per a una temtica de labast material de lEstatut (pensem quepodria funcionar en temes ms senzills i puntuals). Quan un ciutad ociutadana vol donar la seva opini sobre un determinat assumpte, la dnaencara que ho hagi de fer en un frum que no tracta daquella temtica.Qui ordena el debat, per tant, s el ciutad o ciutadana i no les perso-nes que administren el web. Aix, lestratgia adequada hauria estat

mostrar, dentrada, tots els frums i, dins daquests, fer una nova divisitemtica. Amb aix, haurem afavorit la tramesa dels missatges en el llocadequat.

Llista de distribuciAquesta utilitat permetia a les persones que administren el web enviar in-formaci, peridicament, a travs del correu electrnic a les persones queaix ho sollicitaven en un formulari en el qual havien de facilitar el nom iladrea electrnica. Ms de 300 persones van utilitzar aquest servei, queva rebre 9 correus electrnics amb informaci de les xerrades, tallers dedebat, jornades temtiques i altres actes organitzats a lentorn de la re-forma de lEstatut; litinerari del bus de lEstatut i la programaci delsespectacles del Festatut.

3. PERFIL DE LES PERSONES USURIES DEL WEB

Com hem vist al llarg daquest captol, intentar dir alguna cosa sobre lespersones usuries del web sense disposar duna eina dautenticaci s unexercici arriscat. Malgrat tot, disposem de determinades dades que, pre-ses amb cautela, ens poden donar una idea aproximada del perfil de lespersones participants i de les visitants del web. Aix, el perfil de la perso-na usuria del web del nou Estatut t les caracterstiques segents:

maci encara pren ms cos, si tenim en compte que hi va haver un grupde 20 persones que va enviar el 35% del total de missatges del web (unasola persona daquest grup en va enviar 738).

QUADRE NM. 7. FREQNCIES DEL NOMBRE DE MISSATGES ESCRITS PERPERSONA

Nombrede missatges Percentatges

1 77,72 10,8

3 3,44 1,95 - 10 3,511 - 50 2,1Ms de 50 0,6


Tenint en compte el nombre aproximat de persones visitants niques,podem afirmar que, com a mnim, el 7% de les persones que va visitar elweb va intervenir en els frums, una proporci que s inferior al de lespersones que van fer aportacions a la bstia de El Govern tescolta (el10%).

Sobre lestructura i la configuraci dels frums, val a dir que lelevat nom-bre de missatges en cada un dels frums va dificultar el seguiment del

debat i la crrega de les pgines. Es tracta duna eina que podria haverfuncionat amb prop de 300-500 missatges per frum, per que es va mos-trar insuficient per acollir 2.000 missatges. Les persones participants, ams, van realitzar les seves aportacions ignorant o obviant lencapala-ment temtic del frum, la qual cosa va complicar encara ms larticula-ci dun debat coherent.

La configuraci de laplicaci deixa en mans dels administradors la de-cisi dordenar el debat per temes (aix, es pot decidir quan un frum es



27/66

T ms inters a fer arribar la seva opini al Govern que a la restade la ciutadania.Els missatges enviats a la bstia de El Govern tescolta correspo-nen, com a mnim, a 3.679 persones, mentre que els dels frums noarriben a 2.800 persones.

Malgrat tot, sinteressa per les opinions dels altres.Els frums, amb ms de 23.000 visites, van ser les seccions ms vi-sitades. Les pgines que contenien els missatges dels ciutadans i ciu-tadanes es van visualitzar 343.833 vegades.

Quan participa en els frums i en El Govern tescolta noms hofa una vegada.El 92% de les persones que van utilitzar la bstia de El Govern tes-colta noms van enviar un missatge. El 76% de les persones que vanparticipar en els frums tamb noms en van enviar un.

Sexpressa amb independncia de lespai en qu es troba.La persona que entrava al web amb la intenci de fer una determina-da aportaci, escrivia el seu missatge al frum o a la bstia de El Go-vern tescolta amb independncia del bloc temtic en el qual ho feia.

Fa aportacions pertinents.Malgrat que la divisi temtica interna no era respectada, quasi totesles aportacions es van referir a qestions relacionades amb el nouEstatut.

No demana ms informaci o aclariments.Els missatges enviats a El Govern tescolta demanant ms informa-ci o expressant consultes concretes no van arribar a la cinquantena.

No est disposat a rebre informaci peridicament per correuelectrnic.Noms 330 persones, sobre les prop de 40.000 que van visitar el web,van facilitar les seves dades per rebre ms informaci peridicament.


s un home.El 80% dels missatges de El Govern tescolta estaven signats ambnoms masculins.

s catalanoparlant.El 96% dels missatges enviats a El Govern tescolta estaven escritsen catal.

Sinteressa per les propostes de reforma de lEstatut dERC i de CiU.Set de cada deu descrregues de les propostes dels partits poltics vanser daquestes dues formacions.

Es connecta al web des del seu lloc de treball o centre destudis.La mitjana de visites en dies festius i caps de setmana va ser el 57%inferior a la dels dies laborables. La majoria de visites es van produiren horari laboral i a les hores del mat.

Noms entra al web una vegada.El 83% de les persones visitants noms va entrar al web una vegada.

s ms visitant que participant.Noms el 17% de les persones visitants del web va enviar un missat-ge a El Govern tescolta o a algun dels frums.

Sexpressa de manera breu.Lextensi de la majoria dels missatges va oscillar entre 125 i 225

paraules.

No consulta els materials de suport ni les informacions sobre elprocs participatiu.Les visites/descrregues sobre els continguts esttics no van arribar ales 6.000, excepte en el cas de linforme de lInstitut dEstudis Auto-nmics que va rebre 11.000 descrregues. En tot cas, es tracta dunnombre de visites/descrregues (cal recordar que no estem parlant devisitants) molt inferior als 38.433 persones visitants niques.


28/66


FIGURA NM. 1. ACCESSOS A TRAVS DE MITJANS DIGITALS

Mitjans decomunicaci digitals

Versions digitalsdels diaris:- La Vanguardia- El Peridico de Catalunya- El Pas- Avui- Diari de Tarragona- Segre

Mitjans exclusivamentdigitals:- Vilaweb- Yahoo

Publicitat pagada Publicitat no pagada

Web delnou Estatut

MicroSpotTramesa d'una animacigrfica a 10.000 adrecesde correu electrnic depersones ms grans de 18anys residents a Catalunya.

Cercadors i portalsGoogle, Altavista, Terra, etc.

Informacions en mitjans digitalse-Notcies, Telenoticies.com, Vilaweb,La Malla, El Peridico, La Vanguardia,etc.

Webs associacions, fundacions, collegisprofessionalsDemocraciaweb (Fundaci JaumeBofill), Ciutadans pel Canvi, Collegi dePolitlegs i Socilegs, CONFAVC, etc.

Comunitats virtuals i grups organitzatsEstatut.org, Grup MSN Nou Estatut,Collectiu per a la Correcci delDesequilibri, Sant Feliu Suma perl'Estatut, Frum Cvic per a laReforma de l'Estatut de Molins deRei, Comunitat virtual Fer Empresaen la Societat del Coneixement (UOC).

Webs ajuntamentsMatar, Vic, Vilassar de Mar, SantaColoma de Cervell, Torrelles deLlobregat, Banyoles, Barcelona,Santa Perptua de Mogoda, etc.

Webs universitatsPompeu Fabra, Vic, Ramon Llull,Barcelona, Politcnica de Catalunya,Rovira i Virgili, Girona, Obertade Catalunya, Abat Oliba.

Webs GeneralitatGencat, DREP, CAT365, EDU365,Parlament.


4. ACCS I ACCIONS DE DIFUSI DEL WEB

Un web de participaci ciutadana no serveix per res si no es promocionaadequadament. Aquesta s una mxima que, malgrat que sembli unaobvietat, moltes vegades soblida. El web del nou Estatut, per, ha estatun espai privilegiat en aquest sentit. Una part important del pressuposti dels esforos del procs participatiu es va destinar a aquesta finalitat iaix segurament explica el bon resultat obtingut pel que fa a nombre demissatges.

La campanya de difusi sobre el procs participatiu per a la reforma delEstatut va ser dissenyada i executada per la Direcci General de DifusiCorporativa del Departament de la Presidncia, que va establir un pla ambinsercions en mitjans audiovisuals (les principals emissores de rdio i te-levisi de Catalunya), mitjans impresos (premsa diria, inclosa la premsagratuta, premsa comarcal i revistes) i mitjans digitals (portals i versionsdigitals de mitjans impresos). El pla de mitjans, doncs, combinava la uti-litzaci dinstruments tradicionals i digitals, perqu lobjectiu era arribara tota la poblaci (i no noms generar trnsit al web). El web del nou Es-tatut es va beneficiar del fet que tots els anuncis nesmentaven ladrea,tret de les falques de rdio que difonien el telfon 012 com a mitj decontacte (en aquest nmero, els operadors i operadores tamb informa-ven de ladrea). La publicitat del web del nou Estatut, per, no va sernicament de pagament. Les notcies i informacions aparegudes en elsmitjans de comunicaci tradicionals i digitals, aix com els acords i lacollaboraci prestada per altres entitats, grups organitzats i institucions,

van contribuir a generar trnsit en el web.

La part ms important del pressupost publicitari es va invertir en mitjansde comunicaci tradicionals. Des del punt de vista del web, es tracta dunaestratgia que, a priori, s efica per poc eficient, ja que amb la publici-tat en mitjans tradicionals sinverteixen recursos per arribar a persones queno sn usuries dInternet o que no hi accedeixen mai. Per aquesta ra, elsresponsables del disseny de la campanya van establir un pla especfic depublicitat en mitjans digitals.


29/66

permetia visualitzar lanimaci7. Cal advertir, per, que la visualitzaci delanimaci no implicava necessriament la visita al web del nou Estatut.Amb tot, podem establir una relaci evident entre el nombre de correuselectrnics oberts i el nombre de visites al web: durant els tres primersdies posteriors a la tramesa de lanimaci (que van concentrar el 73% delscorreus oberts), es van produir ms de 1.500 visites per sobre de la mit-jana habitual.

Publicitat no pagadaCom hem comentat anteriorment, la collaboraci desinteressada daltreswebs va contribuir de manera significativa a atreure persones usuries capal web del nou Estatut.

Pel que fa als webs de lentorn de la Generalitat, cal destacar, en primerlloc, la publicaci duna tira electrnica a la pgina inicial del web de laGeneralitat durant prcticament tot el procs participatiu. Pensem que vaser una de les vies daccs ms importants i ho demostra el fet que du-rant el primer dia dactivitat, quan noms era accessible a travs daquestapgina, el web del nou Estatut va rebre ms de 3.000 visites en menys de12 hores. El web del Departament de Relacions Institucionals i Partici-paci, el portal CAT365 i el web de la Ponncia Parlamentria redactorade lEstatut tamb van mostrar de forma destacada lenlla cap al web delnou Estatut. Aix mateix, cal destacar els accessos provinents del portalEDU365. En aquest web, shi va publicar una aventura grfica, iniciativade la Direcci General de Participaci Ciutadana, dirigida als estudiantsde secundria que pretenia fer comprensible el procs de reforma de lEs-

tatut i els encoratjava a participar-hi (el final de laventura enllaava ambel web del nou Estatut). Gaireb en un mes de funcionament, laventuragrfica va rebre 5.500 visites.

La collaboraci prestada al web del nou Estatut, per, no va provenir nica-ment de lmbit de la Generalitat. La Direcci General de Participaci Ciu-tadana es va dirigir a les universitats catalanes, a tots els ajuntaments de Ca-talunya i a diverses associacions, fundacions i collegis professionals, perdemanar-los que incloguessin enllaos cap al web del nou Estatut en els seus


Publicitat pagadaEl Pla dinserci danuncis en mitjans de comunicaci digitals dissenyatper la Direcci General de Difusi Corporativa, estava previst en tresfases, de les quals noms es van executar dues: del 22 de juny al 9 de ju-liol i del 10 de juliol al 31 dagost. La fase anullada corresponia al mesde setembre.

Les insercions en els mitjans de comunicaci seleccionats van aconseguiratreure de forma directa cap al web 5.460 visites (s a dir, es va clicar 5.460vegades sobre els anuncis). Els webs que van atreure ms visites van serVilaweb(2.523 visites, el 46% del total), El Peridico de Catalunya(906visites, el 16% del total) i Yahoo!(707 visites, el 13% del total).

Vilaweb, a ms, va ser un dels webs ms rendibles en termes de la rela-ci entre el cost i el nombre de visites atretes, juntament amb Yahoo!Elmenys rendible, amb diferncia, va ser El Pas, seguit de La VanguardiaiEl Peridico de Catalunya (malgrat que aquest darrer va obtenir el 16%del total de visites).

Aix mateix, cal destacar que es van produir 3.281.364 impactes sobre477.708 persones, que sn els visitants dels espais on estaven situats elsanuncis, amb una freqncia mitjana de 4,46 vegades que la personausuria va poder veure lanunci.

Al marge daquest pla de mitjans, la Direcci General de Participaci Ciu-tadana va contractar la producci duna animaci grfica que es va tra-

metre a 10.000 adreces electrniques preses aleatriament del fitxer Co-rreo Direct (format per persones majors dedat residents a Catalunya). Labreu animaci grfica exposava de manera atractiva les principals ideesdel procs participatiu i convidava a participar-hi (al final de lanimacies donava la possibilitat denllaar amb el web del nou Estatut). De les10.000 persones destinatries, 3.409 van obrir el correu electrnic que

7. Font: eMascar Consulting.


30/66

hem comentat anteriorment, van aconseguir promoure la tramesa duncentenar de missatges al web del nou Estatut.

Collectiu per a la Correcci del DesequilibriEl Collectiu per a la Correcci del Desequilibri va promoure, entre elsseus adherits, una campanya de tramesa massiva de missatges idnticsa la bstia de El Govern tescolta que va aconseguir mobilitzar un mi-ler de persones.

Comunitat Fer Empresa en la Societat del Coneixement(http://www.uoc.edu)Es tracta duna comunitat virtual de la Universitat Oberta de Catalun-ya que funciona de forma estable, que va elaborar un document queva presentar com a aportaci collectiva.

Grup MSN NouEstatutComunitat virtual creada a iniciativa dun dels participants ms actiusdel web del nou Estatut. El seu objectiu era consensuar un documentamb propostes per al nou Estatut per tal de presentar-lo collectiva-ment. Amb el pas del temps, lactivitat del web va anar disminuint finsque va quedar prcticament inactiu.

Sant Feliu Suma per lEstatut(http://www.nouestatutsantfeliu.llobregat.org)Es tracta duna plataforma ciutadana que va realitzar un procs par-ticipatiu a Sant Feliu de Llobregat per tal de presentar una aportaci

collectiva sobre el nou Estatut. Va crear un web amb la informacisobre el procs, els materials de suport, els enllaos, les notcies, la-genda, etc.

Frum Cvic per a la Reforma de lEstatut. Plataforma de ParticipaciCiutadana per a la Reforma de lEstatut a Molins de Rei(http://www.molinsderei.net/estatutdetots)Una plataforma ciutadana de caracterstiques molt similars a la deSant Feliu. Tamb va crear un web.

portals (per facilitar aquesta tasca, sels va lliurar diversos recursos grfics:anuncis esttics, tires electrniques, etc.). Nou universitats van respondrepositivament collocant enllaos en diversos espais (a la pgina inicial, a laintranet, etc.): Pompeu Fabra, Vic, Ramon Llull, Barcelona, Politcnica deCatalunya, Rovira i Virgili, Girona, Oberta de Catalunya i Abat Oliba. Lelevatnombre de missatges a la bstia de El Govern tescolta, signats per per-sones amb adreces electrniques daquestes universitats, ens indica queaquests enllaos van ser efectius a lhora de generar visites al web.

No disposem de dades sobre el nombre dajuntaments que van posar en-llaos als seus webs ms enll de poder-ne citar alguns: Matar, Vic, Vi-lassar de Mar, Santa Coloma de Cervell, Olesa de Montserrat, Torrelles deLlobregat, Banyoles, Barcelona, Santa Perptua de Mogoda, Gelida, LaBisbal de lEmpord, Montblanc, Tossa de Mar, Fornells de la Selva, Bar-ber del Valls, Sant Adri del Bess, Sitges, Blanes, Palafrugell, SantJoan de les Abadesses, Manresa, etc. A ms daquests enllaos, els ajun-taments acostumaven a informar en els seus webs de larribada del busde lEstatut, de les xerrades i dels tallers de debat que es realitzaven enel seu municipi i dels espectacles del Festatut. Aquestes informacionssempre esmentaven ladrea del web del nou Estatut.

Altres webs que tamb van incloure enllaos sn els de la Fundaci Jau-me Bofill (Democraciaweb), Ciutadans pel Canvi, la Confederaci dAsso-ciacions de Vens de Catalunya i el Collegi de Doctors i Llicenciats en Cin-cies Poltiques i Sociologia de Catalunya.

Un fenomen que mereix que sigui destacat s laparici, al voltant del webdel nou Estatut, duna srie de llocs web i comunitats virtuals que es vanconstituir per fer propostes de forma collectiva o per promoure la trame-sa massiva de missatges a la bstia de El Govern tescolta:

Estatut.org (http://www.estatut.org)Un web creat a iniciativa dun grup de ciutadans i ciutadanes amblnic objectiu de generar adhesions a un text i promoure la seva tra-mesa al web del nou Estatut (i a altres persones destinatries). Com



31/66


del Govern a les aportacions i, especialment, la seva rapidesa. Les valo-racions negatives expressaven desconfiana sobre la finalitat real del webi sobre la rellevncia de les aportacions ciutadanes en el procs delabo-raci del nou Estatut, alhora que, sobre aspectes ms concrets, sindica-ven algunes mancances de lespai des del punt de vista tcnic (sobretotdels frums), es criticava la informaci continguda al web perqu no eraobjectiva o per la poca presncia de la llengua castellana. A continuacireprodum alguns fragments illustratius del contingut dels missatgesrebuts:

Vull deixar pals que no estic gaire informada sobre els canvisque es volen dur a terme en aquest nou Estatut catal, per detotes maneres felicito els pensadors/ores daquesta iniciativa, quesembla per fi, un exemple clarament demo

L'Estatut és de Tothom

Documents

Transcript of L'Estatut és de Tothom