LA CPI I LA REVISIÓ DE L’ESTATUT DE ROMA.

BALANÇ

Dra. Claudia Jiménez (UAB)

Dr. Antoni Pigrau (URV)

DRET INTERNACIONAL DELS DRETS HUMANS

DRET INTERNACIONAL HUMANITARI

DRET INTERNACIONAL PENAL

ÀMBIT D’APLICACIÓ En tot moment (llevat d’excepció)

Als conflictes armats Quan es comet un crim internacional

SUBJECTES D’OBLIGACIÓ

L’estat Les parts en conflicte Persones naturals

SUBJECTES ACTIUS Agents de l’estat(o particulars amb tolerància,

recolzament o anuència de l’estat)

Persones que participen directament en les hostilitats

Qualsevol Persona

SUBJECTES PASIUS Qualsevol persona Persones protegides Qualsevol Persona

DENOMINACIÓ DELS ATENTATS

Violació dels Drets Humans Infraccions al DIH Crims Internacionals

ORGANIMES ENCARREGATS DE LA SEVA INVESTIGACIO O SANCIO

1er. Justícia nacional 2n. En defecte, de vegades

organismes internacionals de protecció (ej. TEDH)

1er. Justícia nacional2n En el seu cas la CPI o un

TPI ad hoc per crims de guerra

1er Justícia nacional2n. En el seu cas la CPI o un

TPI ad hoc

Distinció conceptual

I. ANTECEDENTS

• Nuremberg: un abans i un després

• Els Tribunals ad hoc de l’ex-Iugoslàvia i Rwanda

• La Conferència de Roma de 1998

Tribunals penals internacionals al

final de la segona guerra mundial• Acord per al processament dels grans criminals de

guerra de l’Eix europeu (Londres, 8 agost 1945):

Tribunal Militar Internacional (Nuremberg)

• Llei nº 10 del Consell de Control Aliat a Alemanya

• Proclama especial del Comandant Suprem de les

Potències Aliades: Tribunal Militar Internacional per

a l’Orient Llunyà (Tokyo, 19 gener 1946)

Tribunal militar internacional

de Nuremberg

El judici principal

• Jutges i fiscals nomenats

per: RU, EUA, França i URSS

• 22 acusats

•(1 suïcidi durant judici i 1 internat per problemes de

salut mental)

• 1 de octubre de 1946: dotze penes de mort, set penes

de presó; tres absolucions.

Altres 12 judicis a Nuremberg

Tribunal militar internacional de Tokyo

• Onze jutges (Estats Units, Unió Soviètica, Regne

Unit, França, Països Baixos, Xina, Austràlia, Nova

Zelanda, Canadà, Índia i Filipines.

• 28 acusats

(2 morts durant judici

1 internat per problemes

de salut mental)

12 de novembre de 1948:

set penes de mort i divuit penes de presó.

Consolidació de la responsabilitat

internacional penal individualPrincipis de Dret Internacional reconeguts a Nuremberg

(Comissió de Dret Internacional, de l’ONU, 1950)

PRINCIPI I

Qualsevol persona que cometi un acte que constitueixi delicte

de Dret internacional n’és responsable i pot ser sancionada

PRINCIPI II

El fet de que el Dret intern no imposi cap pena per un acte que

constitueixi delicte de Dret internacional no eximeix de

Responsabilitat en Dret internacional a qui l’hagi comès

Creació de tribunals penals

internacionals ad hoc

Consell de Seguretat de les Nacions Unides:

• Resolució 827 (1993), 22 de febrer de 1993:

creació del Tribunal Penal Internacional per a

l’antiga Iugoslàvia.

http://www.un.org/icty/

• Resolució 955 (1994), 8 de novembre de 1994:

creació del Tribunal Penal Internacional per a

Rwanda.

http://www.ictr.org

Ha processat a 161 persones• Procediments en curs: 40 persones (2 encara no detingudes) • Procediments acabats: 121 persones.

• 11 absoltes• 61 sentenciades • 13 transferides a tribunals nacionals• 20 casos en que s’han retirat els càrrecs• 16 casos tancats per mort de l’acusat

Ha processat a 92 persones• Procediments en curs: 48 persones (11 encara no detingudes) • Procediments acabats: 44 persones.

• 8 absoltes• 31 sentenciades • 2 transferides a tribunals nacionals• 2 casos en que s’han retirat els càrrecs• 1 casos tancats per mort de l’acusat

I a més … les jurisdiccions penals

internacionalitzades:

Kosovo, Timor Oriental, Sierra Kosovo, Timor Oriental, Sierra

Leona, Cambotja, Bòsnia-Leona, Cambotja, Bòsnia-

HerzegovinaHerzegovina

S’ocupen de crims de guerra i crims S’ocupen de crims de guerra i crims

contra la humanitat en conflictes contra la humanitat en conflictes

concretsconcrets

LA CONFERÈNCIA DE ROMA DE 1998:

LA CREACIÓ DE LA CPI

Les dificultats de la negociació

[Article 12]35

Prosecutor

The Prosecutor [may] [shall] initiate investigations [ex officio] [proprio motu] [or] on the basis of information [obtained] [he may [he may seek]seek] from any source, in particular from Governments, United Nations organs [and intergovernmental and non-governmental organizations]. The Prosecutor shall assess the information received or obtained and decide whether there is sufficient basis to proceed. [The Prosecutor may, for the purpose of initiating an investigation, receive information on alleged crimes under article 5, paragraphs (a) to (d), from Governments, intergovernmental and non-governmental organizations, victims and associations representing them, or other reliable sources.]]36

N.B. The terms "sufficient basis" used in this article (if retained) and "reasonable basis" in article 54, paragraph 1, should be harmonized.

35 This article was moved here from Part 5.

36 The procedure to be followed by the Prosecutor in relation to this article may be discussed further.

El paper de les ONGs i el model de negociació

10 de febrer de 1995

Un nombre de ONG es reuneixen a Nova York i decideixen formar la Coalició de ONG per una Cort Penal Internacional: CICC

15 juny - 17 juliol de 1998

Membres de la CCPI participen a la Conferencia de Roma i son la

delegació més gran, amb gairebé 500 participants. 17 juliol de 1998

A poques hores d’acabar Canadà presentà un “paquet de compromís”. Tot i l’intent dels EEUU i Índia de bloquejar-lo mitjançant esmenes l’Estatut s’aprova poc abans de la mitjanit

El procés d’entrada en vigor:Comissió Preparatòria de la CPI

• Regles de Procediment i Prova• Elements del Crim• Acord de vinculació entre la CPI i l’ONU• Acord de Seu amb els Països Baixos• Normes i reglaments financers• Acord sobre privilegis i immunitats• Pressupost del primer any de funcionament• Regles de procediment de l’Assemblea dels Estats Parts

1ª Assemblea d’Estats Part (setembre 2002) aprova tots els textos i el procediment de nominació i elecció dels magistrats i del fiscal.

Espanya i la CPI

Participa activament a Conferència de Roma

• Autorització parlamentària ratificació: Llei

Orgànica 6/2000, de 4 d’octubre. (BOE 27.5.2002)

• Ratificació de l’Estatut de la Cort Penal

Internacional: 19 d’octubre de 2000

Mapa de ratificacions

111 Estats Parts

II. LA CORT AVUI

1) Característiques generalsa) La necessària

cooperació per part del estats

b) Estructura

c) Competències

d) Penes

2) Funcionamenta) Qui pot presentar un cas

b) admissibilitat

c) situacions i casos

d) la participació de les víctimes

e) la reparació

CORT PENAL INTERNACIONAL

- És una nova organització internacional

- És una institució permanent

- És una institució no que no es limita a un conflicte

concret

- És una institució que mira al futur

- La jurisdicció de la Cort és complementària de les

jurisdiccions penals nacionals

Cooperació amb la CPI • Limitació dels mitjans propis de la CPI

• Obligació de cooperació dels Estats Parts

• en el finançament de la CPI

• en totes les fases de la investigació i del judici

(elaborar normes internes de cooperació amb la

Cort) (art. 66 i 88)

+ Cooperació voluntària

• en l’acompliment de les condemnes

• en el finançament del Fons en benefici de les

víctimes

Cooperació d’Espanya amb la CPI• Llei Orgànica 15/2003, de reforma del Codi Penal,

de 25.11.03 (BOE 26.11.03)

• Llei Orgànica18/2003, de cooperació amb la Cort

Penal Internacional, de 10.12.03 (BOE 11.12.03)

• Cooperació voluntària

Declaració d’acord amb l’article 103:  ”España declara que, en su momento, estará dispuesta a recibir

a personas condenadas por la Corte Penal Internacional, a

condición de que la duración de la pena impuesta no exceda del

máximo más elevado previsto para cualquier delito con arreglo

a la Legislación española.”

EstructuraAssemblea dels Estats Parts

(AEP)

Fons fiduciari

La Mesa President.

Vice president.Relator/a

La Cort

Secretaria AEPPresident

Fiscalia

Secretaria

OCPV

Divisions judicials

OCPD

Magistrats

18 MAGISTRATS

SECCIÓ DE PRIMERA

INSTÀNCIA

SECCIÓ DE QÜESTIONS

PRELIMINARS

SECCIÓ D’APEL·LACIONS

La presencia de les Víctimes

Víctima: Qualsevol persona que hagisofert dany com a resultat d’un crim competència de la Cort Drets de les Víctimes

– Protecció i recolzament als que compareguin– Participació en els procediments– Ser representats per advocats– Mantenir-se informats del progrés dels casos– Reparació

Primer passos de la Cort Penal Internacional

• 1ª Elecció dels magistrats (febrer 2003)

• Constitució de la Cort (11 març 2003)

• Elecció del fiscal (21 abril 2003): Luís Moreno

Ocampo (Argentina)

• Elecció del Secretari de la Cort (24 juny 2003):

Bruno Cathala (França)

• Elecció del fiscal adjunt (9 setembre 2003):

Serge Brammertz (Bélgica)

Primers passos de la Cort Penal

Internacional

• Elecció del Consell de Direcció del Fons Fiduciari

en benefici de les Víctimes, creat el 2002

(setembre 2003)

• Acord sobre privilegis i immunitats (22 juliol

2004)

• Acord entre la CPI i l’ ONU (4 octubre 2004)

President de la Cort Penal Internacional

Philippe Kirsch

(Canadà)

2002-2009

Sang-Hyun Song

(Corea del Sur)

Fiscal de la Cort Penal Internacional

Luís Moreno

Ocampo

(Argentina)

Fatou

Bensouda

(Gambia)

Secretaria de la Cort Penal Internacional

Bruno Cathala (França)

(2003-2008)

Didier Preira (Senegal)

Silvana Arbia (Italia)

CORT PENAL INTERNACIONAL

Competència material

Es limita als crims més greus:

• El crim de genocidi (article 6)

• Els crims contra la humanitat (article 7)

• Els crims de guerra (article 8)

• El crim d’agressió (no activada el 1998)

Genocidi (Article 6)

• Diverses modalitats de comportament (matances,

lesions greus, imposició al grup de condicions de vida

que comportin la seva destrucció, impedir naixements,

trasllat per la forca de nens del grup)

• Comesos amb la intenció de destruir total o

parcialment un grup nacional, ètnic, racial o religiós,

com a tal

Crims contra la humanitat (Article 7)

• Diverses modalitats de comportament (assassinat,

esclavatge, deportació o trasllat forçat de població,

tortura, violació i altres crims de tipus sexual,

persecució d’un grup per motius discriminatoris,

desaparició forçada de persones ...

• Comeses com a part d’un atac generalitzat o

sistemàtic contra una població civil i amb coneixement

de l’existència d’aquest atac

Crims de guerra (Article 8)

Inclou una gran quantitat de modalitats de crim

que s’han anat ampliant amb els anys

• Compren normes recollides en Convenis de l’Hàia

de 1899 i 1907 i normes recollides en els Convenis

De Ginebra de 1949, en els Protocols de 1977 i altres

• Compren i equipara els crims de guerra comesos

tant en els conflictes armats internacionals com en

els que no tenen aquest caràcter

• Atenció a la Clàusula article 124

CORT PENAL INTERNACIONAL Competència

temporal

• La Cort té competència en relació amb crims

comesos després de 1.7.2002.

• Si un Estat es fa Part després, la CPI té

competència pels crims posteriors a l’entrada en

vigor de l’Estatut respecte d’aquest Estat, a no ser

que accepti data anterior.

• Els crims de la competència de la CPI no

prescriuen.

CORT PENAL INTERNACIONAL

Competència personal

• La Cort només té competència per jutjar persones

físiques

• La responsabilitat individual compren els autors

del crim i els qui participen en la seva comissió

• La Cort no és competent per jutjar persones que

eren menors de 18 anys en el moment de la

presumpta comissió del crim

CORTE PENAL INTERNACIONALPenes aplicables (Article 77)

a) La reclusió por un nombre determinat d’anys que

no superi els 30 anys

b) La reclusió a perpetuïtat quan ho justifiquin la

extrema gravetat del crim i les circumstancies

personals del condemnat

A més, la Cort pot imposar:

a) Una multa;

b) El decomís dels bens procedents del crim

(s’utilitzaran en la reparació de les víctimes)

Com es pot posar en marxa una

investigació de la CPI?

(Article 13)

a)Un Estat Part remet al Fiscal una situació

b) El Consell de Seguretat adopta una resolució que

remet al Fiscal una situació (cap. VII Carta ONU)

c) El Fiscal pot iniciar, amb autorització de la Sala de

qüestions preliminars, una investigació

Condicions d’exercici de la competència

per part de la CPI(Article 12)

Quan la iniciativa és d’un Estat Part o del Fiscal cal el

consentiment de:

a)L’Estat en el territori del qual s’ha produït el crim, o

b) L’Estat del qual sigui nacional la persona acusada

del crim

El consentiment es produeix quan:

• l’Estat és Part en l’Estatut, o

• fa una declaració expressa d’acceptació

(Costa d’Ivori i Palestina)

Admissibilitat d’un cas per la CPI (Article 17)

• Principi de complementarietat: en relació amb la persecució

dels mateixos crims pels tribunals nacionals d’acord amb les

lleis internes

• La CPI no pot admetre un cas quan:

a) Un Estat està investigant o està jutjant el cas

b) Un Estat l’ha investigat i ha decidit no obrir procediment

penal

c) Un Estat ja ha jutjat la persona acusada pels mateixos

imputats

d) El cas no sigui de gravetat suficient, segons la Cort

... Excepte que la CPI consideri que l’Estat en qüestió no està

disposat a dur a terme la investigació o el judici o no pot

realment fer-ho.

Primeres investigacions de la Cort1. Situació a la República Democràtica del Congo des de l’ 1 de

juliol de 2002. Anunci Fiscal (setembre 2003). Iniciativa de RDC (19

abril 2004). Decisió Fiscal (juny 2004)

2. Situació al Nord d’Uganda. Iniciativa d’Uganda (29 gener 2004).

Decisió Fiscal (juliol 2004)

3. Situació a Darfour (Sudan). Iniciativa del Consell de Seguretat,

Resolució 1593 (2005), de 31 de març. Decisió del Fiscal (juny 2005)

4. Situació a la República Centrafricana des de l’ 1 de juliol de

2002. Iniciativa del Govern (6 gener 2005). Decisió del Fiscal (maig

2007)

5. Situació a la República de Kenya. Iniciativa del Fiscal, (26

novembre 2009). Autorització de la Sala de qüestione preliminars (31

març 2010).

República Democràtica del Congo Thomas Lubanga Dyilo, fundador de la Unió dels Patriotes Congolesos (UPC) y de les Forces patriòyiques per a l’alliberament del Congo (FPLC). Primera detenció de la CPI, 17 març 2006:Inici judici gener 2009.

República Democràtica del Congo Germain Katanga, antic comandant en cap de las “Forces de Resistència Patriòtica a Ituri” (FRPI)Segona detenció de la CPI, 17 octubre 2007:Inicio judici: novembre 2009.

República Democràtica del CongoMathieu Ngudjolo Chui, coronel de l’exèrcit i antic dirigent del “Front dels nacionalistes i dels integracionistes » (FNI) y de les “Forces de Resistència Patriòtica a Ituri” (FRPI)Tercera detenció de la CPI, 6 febrer 2008:Inicio judici: novembre 2009.

República Democràtica del CongoBosco Ntaganda, Antic Cap adjunt de l’Estat Major de les Forces patriòtiques per a l’alliberament del Congo (FPLC) i actual cap militar del Congrés Nacional per a la Defensa del Poble (CNDP)

Nord d’Uganda

Cinc ordres internacionals de detenció, contra

cinc comandants de l’Exèrcit de Resistència del

Senyor (ARS): Joseph Kony, Vincent Otti, Okot

Odhiambo, Dominic Ongwen y Raska

Lukwiya

Wanted KONY, J oseph

Legal Status Present family name: KONY

Forename: J OSEPH Sex: MALE Date of birth: (unknown) Place of birth: ODEK / OMORO / GULU, Uganda Language spoken: Acoli , Arabic , English , SWAHILI Nationality: Uganda

Physical description Height: 1.80 meter <-> 71 inches Colour of eyes: DARK BROWN Colour of hair: BLACK

Offences Categories of Offences: CRIMES AGAINST HUMANITY , WAR CRIMES

Arrest Warrant Issued by: THE HAGUE / ICC/ INTERNATIONAL CRIMINAL COURT

I F YOU HAVE ANY INFORMATION CONTACT YOUR NATIONAL OR LOCAL POLICE

GENERAL SECRETARIAT OF INTERPOL

©Interpol, 16 December 2006. Last modified on 24 Jul 2006

ODHIAMBO, OKOT

Born on Nationality Uganda

ONGWEN, DOMINIC

Born on Nationality Uganda

LUKWIYA, RASKA

Born on Nationality Uganda

OTTI, VINCENT

Born on Nationality Uganda

Situació a DarfurAHMAD MUHAMMAD HARUN (« AHMAD HARUN ») ex

Ministre de l’Interior de Sudan (2003-2005), Ministre d’afers

humanitaris (2006-2009) i actual Governador de South

Kordofan

ALI MUHAMMAD ALI ABD-AL-RAHMAN (« ALI KUSHAYB »),

un dels caps militars de les milícies Janjaouid.

Situació a DarfurOMAR AL BASHIR, President de SudanAcusat de ser coautor indirecte:

- Cinc càrrecs de crims contra la humanitat: assassinat; extermini;

deportació o trasllat forçat de població; tortura, i violació

- Dos càrrecs de crims de guerra: dirigir intencionadament atacs

contra la població civil com a tal o contra civils que no participen

directament en les hostilitats i pillatge.

Situació a DarfurBAHR IDRISS ABU GARDA, President i responsable

militar del Front de Resistència Unida.

18 de maig de 2009: Va comparèixer voluntàriament davant la

CPI.

8 febrer 2010: La Sala de Qüestions Preliminars va decidir no

confirmar els càrrecs contra ell.

Situació a la República CentrafricanaQuarta detenció de la CPI, arrestat a Bèlgica i lliurat a la CPI el

3 de juliol de 2008: JEAN-PIERRE BEMBA GOMBO

President i Comandant militar del Moviment d’Alliberament del

Congo, ex-vicepresident de la RDC i actualment Senador.

Comunicacions rebudes pel Fiscal • 8733 comunicacions de particulars o grups, procedents de 140 països (majoria de EEUU, RU,Franca, Rússia i Alemanya).• diverses situacions han estat objecte d’anàlisi detallat:

• tres han generat investigacions,• dos han estat rebutjades (Veneçuela i Iraq)

• sis estan en estudi: (Geòrgia, Colòmbia,

Guinea, Afganistan, Costa d’Ivori i Palestina)

Conferència de Revisió de l’Estatut de la CPIConvocada pel Secretari General de la ONU

el 7 de agosto de 2009

· Per què una Conferència de Revisió? · La selecció dels temes de l’Agenda· Les negociacions· Els resultats

Revisió de l’Estatut de la CPI“Article 123. Revisió de l’Estatut

1. Set anys després de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, el/la

secretari/ària general de les Nacions Unides ha de convocar

una conferència de revisió per examinar les esmenes a

l’Estatut. Aquest examen pot comprendre, especialment però

no exclusivament, la llista dels crims esmentats a l’article 5. La

conferència és oberta als participants en l’Assemblea dels

estats part i en les mateixes condicions.

[…]

3. L’adopció i l’entrada en vigor de tota esmena a l’Estatut

examinada en una conferència de revisió es regeixen per

les disposicions de l’article 121, apartats 3 al 7.”

Revisió de l’Estatut de la CPI“Article 121. Esmenes[...] 3. L’aprovació d’una esmena en una reunió de l’Assemblea dels estats part o en una conferència de revisió en la qual no sigui possible arribar a un consens, requereix una majoria de dos terços dels estats part.4. Llevat el que disposa l’apartat 5, tota esmena entra en vigor per a tots els estats part un any després que les set vuitenesparts d’aquests hagin dipositat prop del/de la secretari/ària general de les Nacions Unides els instruments de ratificacióo d’adhesió.5. Les esmenes als articles 5, 6, 7 i 8 d’aquest Estatut entren en vigor només respecte dels estats part que les hagin acceptades, un any després del dipòsit dels seus instruments de ratificació o acceptació. La Cort no exerceix la seva competència respecte d’un crim que sigui objecte de l’esmena quan aquest ha estat comès per nacionals o al territori d’un estat part que no ha acceptat l’esmena. [...]”

Revisió de l’Estatut de la CPI“Article 124

Disposició transitòria

No obstant les disposicions de l’article 12, apartats 1 i 2, un

estat, en esdevenir part en aquest Estatut, pot declarar que,

durant un període de set anys comptats a partir de la data en

què l’Estatut entra en vigor a aquest estat, no accepta la

competència de la Cort respecte de la categoria de crims

establerta a l’article 8 quan s’al·legui que un d’aquests crims

ha estat comès al seu territori o per un dels seus nacionals. La

declaració formulada de conformitat amb aquest article pot ser

retirada en qualsevol moment. Les disposicions d’aquest article

han de ser revisades en la conferència de revisió que es

convoqui de conformitat amb l’article 123, apartat 1.”

Crim d’agressió, Article 5.2

“2. La Cort exerceix la competència sobre el crim

d’agressió quan s’hagi aprovat una disposició, de

conformitat amb els articles 121 i 123, en què es

defineix el crim i es fixen les condicions sota les

quals la Cort exerceix la seva competència respecte

a aquest crim. Aquesta disposició ha d’estar en

consonància amb les disposicions pertinents de la

Carta de les Nacions Unides.”

Temes proposatsTemes derivats del propi estatut:

• L’article 124• L’article 5.2 (el crim d’agressió)

Temes derivats dels treballs preparatoris• Terrorisme (Holanda)• Narcotràfic (Trinidad i Tobago)• article 16 (paper de la AGNU) (Sud-àfrica en nom de la UA); • Article 8

– prohibició d’ armes nuclears; (Mèxic)– ampliar llistat d’armes prohibides; (Bèlgica)– estendre el llistat d’armes prohibides de conflictes internacionals

a conflictes no internacionals, (Bèlgica)

• L’execució de sentències (Noruega)• Balanç

Temes Admesos

1) El Balanç:cooperació,complementarietat, víctimes, pau i justícia

2) L’execució de sentències

3) L’esmena a l’article 8 sobre conflictes no internacionals

4) La possible derogació de l’article 124

5) El crim d’agressió

Les Negociacions: factors a tenir en compte

· Pros i contres de l’elecció del lloc

· La durada (2 setmanes)

· Els possibles blocs dels estats part (87)

· La activa presència dels estats no part• (USA; Rússia, Xina, Egipte, Iran, Israel...)

· El model de negociació i presa de decisions

· Les ONGs

Estats part no presentsEuropa:Andorra, Islàndia, Lituània, Malta, San Marino

Grup llatinoamericàAntigua i Barbuda, Barbados, Belize, Dominica, Rep.

Dominicana, Hondures, Saint Christopher i Nevis, Saint Vincent i les Grenadines

Àfrica:Benín, Gabon, Libèria, Madagascar

Àsia:Cambotja, Illes Marshall, Mongòlia, Tadjikistan,

Timor Oriental

La pressió de l’opinió pública. Les ONGs

Les ONGs (grau de presència i estratègies)

– La cobertura mediàtica

Conferència de KampalaBALANÇ DE L’EXERCICI DE LA JUSTÍCIA PENAL

INTERNACIONAL

• Resolució sobre l'impacte del sistema de l'Estatut

de Roma sobre les víctimes i comunitats afectades

• Resolució sobre la complementarietat

• Declaració sobre la cooperació

• Pren nota del resum del moderador de la taula

rodona sobre "Pau i Justícia”

• Resolució sobre l'enfortiment de l'execució de

sentències

Conferència de KampalaBALANÇ: VÍCTIMES• Reconeixement com a elements essencials de la justícia:

• el dret de les víctimes a un accés igual i efectiu a la justícia

• el dret a rebre protecció i suport,

• el dret a obtenir una indemnització adequada al perjudici

patit sense demora, i

• el dret a tenir accés a informació pertinent sobre els

mecanismes de recurs disponibles en cas de violació.

• Millora de la informació a les víctimes sobre la funció de la CPI

• Millora de les activitats de difusió i sensibilització

• Increment contribucions al Fons Fiduciari en benefici de les

víctimes.

Conferència de Kampala

BALANÇ: COMPLEMENTARIETAT

• Responsabilitat primària dels Estats d’investigar i

perseguir els delictes més greus amb repercussions

internacionals

• Els Estats han d’adoptar legislació interna per

aplicar l’Estatut de Roma

• Els Estats han de cooperar entre si per enfortir les

capacitats nacionals

Conferència de KampalaBALANÇ: COOPERACIÓ• Els Estats que tenen l'obligació de cooperar amb la CPI ho

han de fer

• Importància legislació interna de cooperació amb CPI

• Importància de l'execució de les ordres de detenció per a

l'eficàcia de la jurisdicció de la CPI

• Crida als Estats Parts a que segueixin enfortint la seva

cooperació voluntària i a donar assistència als Estats que

busquen enfortir la seva cooperació amb la Cort.

• Crida a cooperació dels Estats no Part

• Importància informació pública sobre funció i treball CPI

Conferència de KampalaBALANÇ: PAU I JUSTÍCIALa Conferència va prendre nota del resum del moderador de la

taula rodona sobre "Pau i Justícia”.

• el Tribunal ha marcat un punt d'inflexió, desenvolupant una

relació positiva entre els dos objectius de la pau i la justícia

• tot i que encara hi ha tensions entre aquests dos conceptes,

les amnisties ja no són considerades com una opció en relació

amb els delictes més greus de l'Estatut de Roma

• en el curt termini la justícia pot prolongar la guerra; en el llarg

termini la justícia prevé la guerra.

• mecanismes no judicials han de ser complementaris dels

processos penals, centrats en els crims més greus

Conferència de KampalaPROPOSTA NORUEGA: L'EXECUCIÓ DE LES SENTÈNCIESResolució sobre l'enfortiment de l'execució de sentències:• Demana als Estats que acceptin els condemnats a les seves instal·lacions de detenció • Confirma que les condemnes de presó poden executar-se en un centre de detenció posat a disposició en un Estat a través d'una organització, un mecanisme o un organisme internacional o regional.• Aspecte a incloure en programes d’assistència dels organismes internacionals

Els arts. 8 i 124. De les posicions inicials i els “no” debats a les resolucions finals

Art. 124: El paper de Japó + Colòmbia)• Els No part (Xina, Filipines, Laos y Malàisia)• Les alternatives (Veneçuela, Mèxic)

Art.8 relatiu a estendre a conflictes interns el llistat d’armes prohibides dels conflictes internacionals: esmena de mínims

Article 8Amplia la jurisdicció de la Cort per crims de guerra: estén alguns crims ja previstos per conflictes armats internacionals als conflictes que no tenen aquest caràcter.

• Utilitzar verí o armes enverinades;• Utilitzar gasos asfixiants, tòxics o similars o qualsevol

líquid, material o dispositiu anàlegs;• Utilitzar bales que s’eixamplen o aixafen fàcilment en el

cos humàAtenció: “exclusión competencia de la Corte respecto de las situaciones relacionadas con operaciones de mantenimiento de seguridad pública”“el crimen se comete únicamente si el autor emplea dichas balas para agravar inutilmente el sufrimiento o el efecto dañino sobre el objetivo de este tipo de balas”

(declaracions de França, Canadà, USA, Israel)

Conferència de Kampala

Article 124

• La Conferència també va aprovar per consens una

resolució per la qual va decidir no suprimir ni

modificar l'article 124.

• L'article 124 es manté com està per als nous estats

part.

• L’article serà examinat novament a la catorzena

sessió de l'Assemblea de Estats part en 2015.

L’AGRESSIÓ

· La seva inclusió a Roma

· La creació d’un grup de treball al 2n període de sessions (2002)

· L’acord sobre la definició a l’informe de febrer de 2009

· L’acord sobre els elements del crim a la reunió de Nova York, del 8 al 10 de juny de 2009

· El problema pendent: l’exercici de la jurisdicció

Definició d’agressió• Modalitats d’ús de la força armada que són

agressió d'acord amb la resolució 3314 (XXIX) AGNU,

14 desembre 1974

• L’autor ha d’haver planificat, preparat, iniciat o

realitzat un acte d’agressió

• L’autor estava en condicions de controlar o dirigir

efectivament l’acció política o militar de l’Estat

• Es qualifica com a agressió el crim quan, per la

seva naturalesa, gravetat i escala, constitueix una

clara violació de la Carta de les Nacions Unides

Les claus de l’agressió

• Qui pot iniciar actuacions?

- Model previst per als altres crims

- Només el Consell de Seguretat

- El fiscal però amb autorització del Consell de

Seguretat (o altres filtres)

• La base jurídica per esmenar l’Estatut (arts 121.4 o 121.5)

• El moment i condicions de l’entrada en vigor

Variables en relació amb l’exercici de la jurisdicció

- Clàusula de revisió- Competència - Filtre extern: CIJ, AGNU, altres - Filtre intern (sala de qüestions preliminars, plenària o no)

(unanimitat o no) - Autorització del Consell de Seguretat (o no, o depèn)- Aprovació:

- per 7/8 (i a qui obligaria?) (121.4)- per consentiment (i a qui obligaria) (121.5)

- Entrada en vigor:- Tot junt quan s’arribi als 7/8 ( i obliga a tots)- Tot junt per als que ho ratifiquen (obliga als que ratifiquen) - Per etapes- Moratòria des de la entrada en vigor

- Reciprocitat (+ autorització expressa?) - Opting out (o seguir model del 124)

ELS ÚLTIMS MINUTS...ABS v/s Canadà: La divisió de la Conferència

La fi del diàleg i la transparència

Els “mediadors informals”:

Christian Wenaweser (Lienchestein) Prince Zeid (Jordania)

S’augura un mal final......

Les claus del text finalS’adopta la definició i els elementsEs fa per la via del 121.5No s’aplicarà a estats no part + opting out

(excepte via Consell de Seguretat)

El fiscal podrà actuar previ avís al Consell de Seguretat sempre que:– El CS hagi determinat que hi ha agressió– El CS no determini en 6 mesos el contrari (en aquest

cas requerirà autorització de la sala de qüestions preliminars)

S’igualen els requisits per a la posada en marxa de l’exercici de la competència: l’any 2017 la AEP ho pot acordar per 2/3

Fragmentació del règim jurídicCategories d’Estats en relació amb la jurisdicció de la Cort en relació amb l’agressió (si no és conseqüència d’una decisió del Consell de Seguretat)

• Estats no Part membres permanents del Consell de Seguretat• Altres Estats no Part• Estats Part membres permanents del Consell de Seguretat, que no acceptin l’esmena• Estats Part membres permanents del Consell de Seguretat, que acceptin l’esmena, però facin ús de la clàusula opting out• Estats Part membres permanents del Consell de Seguretat, que acceptin l’esmena però que no facin ús de la clàusula opting out • Altres Estats Part que no acceptin l’esmena • Altres Estats Part que acceptin l’esmena, però facin ús de la clàusula opting out • Altres Estats Part que acceptin l’esmena, però que no facin ús de la clàusula opting out

EL TEXT FINALAdopció per consens però

amb reserves de: Japó, UK, França,

Observacions negatives dels no part: USA, Rússia, Xina, Egipte, Iran, Israel

Observacions positives: Brasil, Sierra Leone, + Gàmbia (no part)

Cort Penal Internacional (www.icc-cpi.int)

Coalició per la Cort Penal Internacional

(www.iccnow.org)