Les xarxes a l'Administració pública

1

Col·legi Enginyers Industrials,

14 març 2011

Sessió competir compartint i cooperant Jordi Graells i Costa

Les xarxes a l’Administració pública

lapt

op©

karp

idis

CC

BY

2.0

Avís legalAquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Jordi Graells Costa) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca

2 ‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0

Canvi de paradigma

3

Rodera en ADN 17 febrero 2010

‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0

Una crisi estructural


Economia del coneixement


Superar el model actual de prestacióde serveis

Syr

inge

©an

dres

rued

aC

C-B

Y-2.

0


Innovar sempre

ABS

OLU

T IN

NO

VATI

VE©

grae

llsC

C-B

Y-2.

0

7

I sobretot innovar la gestió de serveis...

Imatge de l’article “Com innovar serveis a l’Administració” de Jordi Graells Costa a Escola Innovació. Butlletí de la funció directiva núm. 1. Barcelona: EAPC, nov. 2007

Innovar és transformar coneixement en valor.Innovació = canvis que generen valor perquè són avantatges competitius i sostenibles en el temps.



... i mirar cap un context més ampli

9

Quin model de generació de valor?

Treballar en xarxa per produir valor públic amb la resta d’actors.

1. Promoure l’obertura de dades (open data - reciclatge) per:

- impulsar la transparència amb la ciutadania

- facilitar que les empreses hi afegeixin valor i generin riquesa

2 Col·laboració:

- externa (ciutadania)

- interna (comunitats, grups...)

Participació

Transparència

Col·laboració


10

Atributs d’aquest canvi de model


11

Hi veieu res?


14

Littl

eha

nd, b

ighe

art©

dere

kgav

eyC

C B

Y 2.

0

Ara sí


15

1r: Transparència



Transparència

18

Què representen aquests colors?


19

Aquestes marques


20

2n: Participació


21

DIY: do it yourself!

www.youtube.com/watch?v=Y1L2sAt9lxUwww.makerwiki.com


22

La ciutadania s’organitza 1/2


23

La ciutadania s’organitza 1/2


24

3r: Col·laboració


25

Administracions que comparteixenserveis (equipaments…)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Pista_coberta_d'atletisme_de_Catalunya


26

Coworking

Cow

orki

ng©

khaw

kins

04-C

C B

Y 2.

0


27

Treballador col·laboratiu, nou rol

L’objectiu ha de ser gestionar els recursos humans perquè se sentin implicats (Gary Hamel):

1. Situar l’empleat en el primer pla.

2. Fomentar la intraemprenedoria, que els empleats emprenguin des de dins.

3. Connectar el talent dins i fora de l’organització.

4. La satisfacció de la ciutadania serà la conseqüència d’aquest nou enfocament (no l’objectiu).

Exemples:

- Happy. Si no t’agrada el teu cap, pots sol·licitar canviar-lo.

- IBM. Organitza brainstorming entre 150 mil persones en 2 dies.

- Shell (mercat d’idees entre professionals i clients…), etc. ww

w.h

appy

.co.

uk/h

appy

-ele

arni

ng



INprenedoria: emprendre des de dins l’Administració

29

4t: Reciclatge


30

Reciclar per generar valor: open data


31

Concurs Show Us a Better Way: app Where Does My Money Go?

www.wheredoesmymoneygo.org


32

Control despesa pública: ITdashboardLes contractacions en TIC del govern dels EUA, amb la foto del responsable i l’estat d’execució de la despesa.

ww

w.it

dash

boar

d.go

v


33

Explorador inversió fons R+D

http://bis.clients.talis.com‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0

34

Transporte públic

www.metroparisiphone.com


35

Qualitat de les aigües 1/2



Qualitat de les aigües 2/2

37

Dades Obertes de la Generalitat Cat

http

://da

deso

berte

s.ge

ncat

.cat


38

> 2 aplicacions per a mòbils

Canal de realitat augmentada “Equipaments de Catalunya”

• Canal de realitat augmentada" gratuït i lliure de publicitat sobre la plataforma Layar, amb nom "Equipa-ments de Catalunya" per a usuaris de telèfons Android o Iphone.

• Dóna informació dels equipaments que hi ha en un radi de distància X a la seva posició actual.

• Es poden triar les categories (salut, esport, administració pública, etc.) i visualitzar els equipaments sobre mapa i en llista.

Informació meteorològica de Catalunya per a Android

• Prediccions meteorològiques a 3 dies vista, radar de pluges i informació de temperatures, vent i pluges acumulades.

• També permet posar un giny a la pantalla d'inici per tenir sempre a la vista la predicció i temperatura dels pobles de Catalunya que es vulguin.

• Tota la informació meteorològica es basa en dades obertes de la Generalitat de Catalunya i el Meteocat.

Desenvolupat per Gynoid Apps,

Desenvolupat per Joan Pujol.

Aplicacions fetes per la ciutadania


39

Web Renfe de la Generalitat...

http://rodalies.gencat.cat


40

... Rodalies.info feta per la ciutadania

www.rodalies.info ‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0


Gràcies al rol actual de la tecnologia

42

1a Etapa: TIC i Internet a l’Administració


43

Guany/estalvi en l’ús de tecnologiaEn el cas del directori de persones i de telèfons de la intranet del Departament de Justícia:a) Nombre de consultes al directori telefònic (p.ex. abril 2009): 38.207b) Guany estimat (en segons) respecte a la consulta en paper: 25 segonsGuany total: a x b = 955.175 segons (265,32 h)És a dir, es guanyen 35,4 dies laborables.

http

://ju

stic

ia.in

trane

t


44

2a Etapa: Administració electrònica (eGovernment o eGov)


45

Compliment de Llei 11/2007, d’accés electrònic dels ciutadans als SPTràmits en línia com a conseqüència de racionalització processos.

www.gencat.cat/ovt‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0

46

3a Etapa: Governança oberta (oGovernment o oGov)


47

Una tecnologia més social i relacional

1. La tecnologia és més lleugera i permet comunicar ubíquament i viralment.

2. Més autonomia de l’usuari respecte el departament de sistemes.

3. Promou un canvi en l’elaboració, la gestiói la prestacióde serveis.


48

Les xarxes socials,un efecte incalculable

per a les organitzacions


49

Les xarxes socials transformen la ciutadania i els professionals

La transmissió de missatges a les xarxes socials és viral, com en el cas de Facebook (amics i grups d’amics). Per això, FB és útil també per a l’àmbit polític, professional i social a més del comercial (revoltes a Egipte i intimitats/detalls de celebrities):

- La comunicació i capacitat d’organització FB va de baix a dalt.

- A Twitter, de dalt a baix (com la TV). El sistema per obtenir molts seguidors (i ser influent) és més lent.

FB dóna més poder als usuaris (no passius). A canvi perden parcel·les de privacitat, o bé perquè s’exhibeixen més o bé perquèho han de fer obligatòriament. Per evitar-ho, l’educació hi té un paper clau (evitar deshumanització/uniformatització dels usuaris).


50

L’Administració a Facebook

El caràcter comercial i propietari de FB no és obstacle perquèl’Administració usi aquesta força viral per comunicar-se i relacionar-se reexidament, però ho ha de fer coherentment.

Hi ha un canvi generacional en la relació i el procés d’identificaciódels usuaris amb les empreses i organitzacions. Això explica elsmilions de simpatitzants de Coca-Cola, Starbucks, The Gap, Zara...


51

Nous models de negoci


52

Estratègia de negoci de Google

Filosofia de Google

Un cop es tingui tràfic i s’afegeixi valor als clients, apareixeran sobre la marxa models de negoci que permetran monetitzar el tràfic i ser rendibles. Primer la tecnologia al servei dels usuaris, després el negoci.

1. Centra’t en l’usuari i la resta vindrà sola.2. És millor fer una sola cosa realment bé.3. Si pot ser ràpid, millor que lent.4. La democràcia a la xarxa funciona.5. No cal ser davant de l’ordinador per necessitar una resposta.6. Es poden guanyar diners sense fer mal.7. Sempre hi haurà més informació de la que tenim.8. La necessitat d’informació traspassa totes les fronteres.9. Es pot ser seriós sense portar un vestit elegant.10. Volem millorar l’immillorable.

ww

w.g

oogl

e.co

m/c

orpo

rate

/tent

hing

s.ht

ml


53

Estratègies de negoci a Internet

Normalment els negocis al món web estan relacionats amb:

1. La publicitat (Adwords a Google, personalitzada a Facebook...)

2. Addició de valor a la dada / obra / llibre / quadre...

CC

BY

2.0

–w

ww

.flic

kr.c

om/s

hiffa

au/2

1995

7955

9


54

Google Art

Noves funcionalitats de Google Art que aporten valor a línia de negoci:

1. Les d’Street View.

2. Desar visites.

3. Millora l’accessibilitat.

4. Nivell d’apropament plàstic més gran.

5. Preparació de les visites físiques al museu.

Com afecten les visites presencials als museus? Negativament? No, les complementa, com succeeix amb els llibres, les pel·lícules, etc.

www.googleartproject.com‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0

56

Reptes en el treball col·laboratiu


57

Els reptes actuals: consolidació de la col·laboració interna i...

Source: Nielsen, 2006 Font: Jordi Graells 2010

‘Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0

10% Heavy

Contributors

80% Intermittent

Contributors

10% Lurkers


59

A. Col·laboració amb la ciutadania i altres actors


60

Guia d’usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat

¿Com es gestiona la presència de la Generalitat a les xarxes socials?

1. Certificació del procés.

2. Edició en equip des d’entorns intermedis de publicació.

3. Suport per CoPi mentoratge.

Tercera edició:abril 2011


61

Fluxograma xarxes socials Generalitat


62

[…]

Atenció ciutadana per xarxes socials

ww

w.tw

itter

.com

/tran

sitc

atw

ww

.twitt

er.c

om/e

mer

genc

iesc

at


63

Xifres absolutes juliol 2009 – març 2011

Xarxes socials @gencat

Twitter

Nre. de tuits: 2.922

Nre. de retuits (RT): 6.213

Nre. de seguidors: 11.359

Facebook

Nre. d’admiradors : 2.825

Xarxes socials @gencat

Twitter

Nre. de tuits: 2.922

Nre. de retuits (RT): 6.213


Facebook


Repositoris @gencat

Reproduccions Youtube: 13.223

Visites Slideshare: 13.032

Visites fotos Flickr: 190

Bookmarks Delicious: 350

Repositoris @gencat



Visites fotos Flickr: 190

Bookmarks Delicious: 350

Alguns indicadors de la presència de la Generalitat a les xarxes

Xarxes socials tota Generalitat

Twitter

Nre.de tuits: 50.000

Nre. de retuits (RT): ----


Facebook


Xarxes socials tota Generalitat

Twitter

Nre.de tuits: 50.000

Nre. de retuits (RT): ----


Facebook


Repositoris tota Generalitat



Visites fotos Flickr: ---

Bookmarks Delicious: 5.000

Repositoris tota Generalitat



Visites fotos Flickr: ---

Bookmarks Delicious: 5.000


64

gencat Twitter

http

://tw

itter

.com

/gen

cat


65

ICS Facebook

ww

w.fa

cebo

ok.c

om/ic

scat


66

Mossos Facebook

ww

w.fa

cebo

ok.c

om/m

osso

scat


67

B. Col·laboració interna, entre els professionals


68

CoP a l’Administració

A l’Administracióhi ha professionals que s’organitzen en CoPa partir de les seves afinitats laborals, comparteixen la informació i obtenen millors resultats gràcies al coneixement col·lectiu que elaboren.

An Innovation Competence Process Coming From KnowledgeManagement © Alex Osterwalder. CC BY 2.0

‘Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0

69

Com el programa Compartimde la Generalitat de Catalunya, amb unes 1.500 persones organitzades en 15 CoP i amb més de 21 grups de treball des de fa 4 anys.

ww

w.g

enca

t.cat

/just

icia

/com

parti

m


70

Però, quin valor té la col·laboració?


71

L’eficiència i la transparència obliguen a incorporar l’avaluació com a pràctica sistemàtica:

1. Identificar polítiques públiques que funcionen.

2. Quin impacte tenen.

3. En quina mesura l’impacte és atribuïble al problema o a la intervenciópública. És a dir, si hi ha menys incendis, no forçosament significa que és a causa de la bona actuació dels bombers.

4. Moltes variables que influeixen sobre l’impacte a més de la intervenciópública i compliquen l’avaluació (evolució de l’economia i la societat, altres programes, lleis en vigor, etc.).

5. Avaluació de l’impacte no significa, doncs, què s’ha esdevingut amb la intervenció pública, sinó comparar què hauria passat si no s’hagués fet la intervenció.

Què vol dir avaluar serveis i polítiques públiques

Com

pass

©O

cean

Fly

nn-C

C N

C S

A 2.

0


72

Y1 = outcomes esdevinguts amb la intervenció pública

Y0 = outcomes esdevinguts sense la intervenció pública (contrafactual). Es tracta sempre de trobar unitats amb trets similars a les que participen del programa que s’avalua.

Per ex.

Y1 = quantes persones han trobat feina després de seguir curs de formació; nombre de patents registrades per subvencions R+D+I

En canvi, Y0 és molt difícil de calcular. Es tracta d’elaborar hipòtesi al màxim de realista i quantificable per mitjà d’un escenari de comparació observable.

Ex. Departament d’Ensenyament i programes per dotar de més autonomia els centres educatius per millorar la qualitat de l’educació:

Y1 = qualificacions dels infants d’aquests centres dotats de més autonomia

Y0 (hipòtesi contrafactual) = qualificacions infants en escoles similars però que no són al programa

Fórmula per avaluar l’impacte Impacte = Y1 – Y0


73

Avaluant el programa CompartimL’avaluació de l’impacte de la CoP d’educadors socials del Compartim per la fórmula Impacte = Y1 – Y0 prova que el treball col·laboratiu és més eficient.Per veure la presentació sencera: www.slideshare.net/jordigraells

A. EN COMUNICACIONS: 2.416 consultes a repositori de fitxers (s’avalua aquesta eina):1. Estalvi de costos de tramesa de 2.416 MB (fitxers d’1 MB de mitjana)2. Estalvi de temps

43 dies (2.416 x 8 min [guany respecte a cerca en altres xarxes]) = 19.328 min o 42,95 dies

B. EN DESPLAÇAMENTS Es feien 11 jornades (sense plataforma tecnològica) – 8 (amb la plataforma) = 3 x 8 (membres CoP) = 24

1. Estalvi econòmic: 1.584 € 24 x 220 km/estalvi viatge = 5.280 km estalviats x 0,30 €/km = 1.584 €2. Estalvi temps: 24 dies

C. EN CONSULTORIA1. Estalvi econòmic aprox uns 10.000 i 20.000 € (en projectes semblants fets per consultories externes) 2. Estalvi de temps: 50 dies [50 h (2,5 mesos estalviats) x 8 (membres CoP) = 400 hores o 50 dies]

D. EN FORMACIÓ1. Estalvi econòmic

125 [formats pel treball en CoP] – 25 [formats per curs] = 100 persones més formades84 € [ràtio cost formació curs] – 17,6 € [ràtio formació per CoP] = 66,4 € estalvi per persona

2. Estalvi de temps: 500 h [de no-treball per assistència a curs] – 160 h [de no-treball per acció en CoP] = 340 h estalvi


74

Seria el conjunt de:

1. Indicadors d’activitat, producció i impacte.

2. Indicadors d’eficiència econòmica (diapositives anteriors).

3. Indicadors de canvi de tendències a la societat, a partir de paraules clau, conceptes.... que es puguin observar des del moment d’inici del nou model col·laboratiu.

Avaluació global de l’impactedel nou model

mea

sure

men

tof t

heco

lor©

arqu

era

CC

-BY-

2.0


75

Extra

ído

del I

nfor

me

Soci

edad

de

la in

form

ació

n 20

09 .

Fuen

te: M

ckin

sey

Qua

rterly

Glo

bal S

urve

y20

09. D

atos

de

julio

de

2009

. * In

cluy

e re

spue

stas

de

quie

nes

está

nut

ilizan

do a

l men

os u

na te

cnol

ogía

Web

2.0

, aun

que

sea

en p

rueb

as.

Via

MJ

Salid

o @

Odi

las

Avaluació:altres casos


76

Col·legi Enginyers Industrials,

14 març 2011

Jordi Graells i Costa

Gràcies!

lapt

op©

karp

idis

CC

BY

2.0

Avís legalAquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Jordi Graells Costa) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca

Les xarxes a l’Administració pública

Sessió competir compartint i cooperant

Les xarxes a l'Administració pública

Business

Transcript of Les xarxes a l'Administració pública