El cristianisme: de la persecució a la llibertat

Tema 1

Primeres persecucions

• Segle I i II no hi ha lleis explícites contra cristianisme

• El cristianisme és vist com a superstició irracional: els cristians no reconeixien ni els déus de l’Imperi ni la divinitat de l’emperador.

• Els cristians es defensen amb les apologies (Tertul·lià): Font per saber com actuaven i testimoni de la fe cristiana.

Persecució generalitzada

• Segle III i IV• El cristianisme s’ha estès i hi ha esglésies per

arreu.• L’emperador dicta lleis contra el cristianisme:

prohibició de culte, persecució de bisbes i preveres, destrucció d’escrits cristians, confiscació dels béns de l’Església, obligació d’adorar l’emperador.

• Dioclecià, Deci, Valeri.

Final de la persecució

• 313 es promulga l’Edicte de Milà: llibertat de culte.

Cristianització de l’imperi

• Constantí va afavorir la cristianització: torna els edificis expropiats, ajuda a edificar nous edificis, encunya moneda amb imatge de Crist, declara festiu el diumenge, els bisbes són governadors.

• 380. Teodosi proclama el cristianisme com a religió oficial de l’Estat: les altres religions són il·legals.