Les Actes de martiri del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi expliquen que el diumenge 16 de gener de l’any 259, sota la persecució dels

emperadors Valerià i Gal·liè, el governador de la província Tarraconense va ordenar l’empresonament del bisbe de la ciutat, Fructuós, i dels seus dos diaques, Auguri i Eulogi. A la presó van ser visitats i assistits per la comunitat cristiana. També a la mateixa presó el bisbe va batejar un

catecumen anomenat Rogacià. El 21 de gener, divendres, els màrtirs van ser conduïts a la presència del governador Emilià per ser jutjats. En un judici ràpid i infl exible, el bisbe i

els diaques van ser condemnats a morir cremats vius a l’amfi teatre. La comunitat cristiana va acompanyar els màrtirs al suplici mentre pregava per ells. Fructuós i els seus diaques, segurs de la salvació que esperaven, es van lliurar al martiri d’una manera abnegada i valenta. Van pregar per l’Església universal i van reconfortar la comunitat amb la promesa que ja no li mancaria mai pastor i que l’amor i la promesa del Senyor sempre estarien presents. La comunitat cristiana va recollir les seves despulles i les va enterrar al cementiri del riu Francolí.

La Passio Fructuosi cal entendre-la com un document literari cristià en el qual es fon el testimoni directe d’aquells que van presenciar el procés martirial dels sants tarragonins, la consulta directa de les actes públiques del procés per part del redactor i un rerefons pietós afegit que va acabar per donar forma a la narració. Són les actes martirials més antigues de la Península Ibèrica.

Des de l’època tardoromana el culte de sant Fructuós de Tarragona es va estendre per tot el món romà, i a partir de l’època medieval i moderna, per la resta del món. El culte més fort de sant Fructuós a l’actualitat es troba a Catalunya, Aragó, Occitània i al nord d’Itàlia. Amb tot, també es documenten comunitats a l’Amèrica Llatina.

Fructuós, bisbe de Tarragona, i Auguri i Eulogi, diaques

1750 aniversari del martiri de sant fructuós bisbe, i sant auguri i sant eulogi, diaques

Sigueu BenvingutsTarragona és una ciutat mediterrània ubicada al costat del riu Francolí amb una

població d’uns 150.000 habitants i una altitud mitjana de setanta metres sobre el nivell del mar. El seu clima benigne, la seva privilegiada posició geogràfi ca i el seu tarannà acollidor ja van ser lloats pels clàssics. El poeta romà Publi Virgili deia, referint-se a la ciutat: “Doncs mireu, m’ha encantat la seva hospitalitat: em sembla que fi ns i tot per a qui ha viatjat molt, és el més agradós de tots els indrets propis per al repòs”.

Ocupada pels romans al segle III a. de C., fou elevada, al segle I a. de C., a capital de la Provincia Hispania Citerioris o Tarraconensis; arrel d’aquest fet, va assolir un gran poder i prestigi. Al segle III es documenta una comunitat cristiana que anirà assolint una gran importància a partir de l’època tardoromana com a seu metropolitana i primada. Després de l’època visigòtica i amb la irrupció islàmica, la ciutat fou abandonada. A partir del segle XII se’n dugué a terme, de manera efectiva, la restauració. Fou en els segles XIII i XIV quan la ciutat experimentà un gran creixement i s’enfortí el govern municipal. A partir del segle XV Tarragona experimentà una forta recessió. Durant l’època moderna es consolidà com una important plaça militar patint les vicissituds pròpies del moment (atacs de corsaris, pestes i les guerres dels Segadors i de Successió). El 1811 fou ocupada pels exèrcits napoleònics després d’un setge ferotge. Durant el segle XIX experimentà una progressiva recuperació demogràfi ca i econòmica.

A l’actualitat Tarragona s’erigeix com un important nucli industrial, comercial i turístic amb una gran vitalitat. L’any 2000 els seus monuments romans foren declarats Patrimoni Mundial de la UNESCO. L’any 2007 el papa Benet XVI va concedir un any jubilar (2008-2009) a la seva església diocesana amb motiu de la celebració del 1750 aniversari del martiri del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi, cremats vius el 21 de gener de l’any 259 sota la persecució dels emperadors Valerià i Gal·liè.

La ciutat i la seva església diocesana us conviden a conèixer aquest magnífi c patrimoni i a seguir les petjades dels nostres màrtirs a través d’aquest itinerari.

Edita: Patronat Municipal de Turisme de Tarragona • Textos: Andreu Muñoz Melgar • Fotografi es: Josep Ma Macias, MNAT/Ramon Cornadó, Andreu Muñoz, Albert Sanahuja, Quim Vendrell • Disseny: Mira, Factoria de Disseny • Traduccions: Tarraco Translation • Impressió: I. G. Gabriel Gibert • D. L. T.656-2008• Agraïments: Associació Cultural Sant Fructuós.

Ofi cina de l’Any Jubilar: Seminari Pontifi ci de TarragonaC. de Sant Pau, 4 - 43003 TARRAGONATel.: + 34 977 233 412, ext. 245 - 977 252 186Fax: + 34 977 251 847A/e: ajubilar@arquebisbattarragona.catWeb: http://ajubilar.arquebisbattarragona.cat

2- Capella de Sant Fructuós

3- Torre del Pretorii volta llarga

4- Amfi teatre

6- Àrea funeràriadel Francolí

1- Capella de Sant Pau

5- Camí cap al cementiri

7- Vil·la romana de Centcelles

a Con

stant

í

1

2

3

4

6

7

Punts d’informació turística

Obert tot l’any

Obert temporal

Ofi cina del pelegrí

Ofi cina de Turisme:C. Major, 3943003 TarragonaTel. + 34 977 25 07 95www.tarragonaturisme.cat

la ruta dels primers la ruta dels primers cristians decristians detàrracotàrraco6

6- Basílica paleocristianadel Parc Central

3. Torre del Pretori i volta llarga

Les estructures del recinte del Concilium Provinciae o del fòrum provincial són l’escenari arquitectònic del poder de Roma a Tàrraco. El bisbe de

la ciutat, sant Fructuós, i els seus dos diaques, sant Auguri i sant Eulogi, foren empresonats el 16 de gener de l’any 259 per ordre del governador Emilià i posteriorment foren jutjats. Les restes d’aquest imponent edifi ci ens evoquen l’ambient del judici. A l’interior del conjunt podem accedir a la «volta llarga», una volta de canó de 93 metres de longitud que hi ha en bona part sota l’actual carrer de l’Enrajolat. Inicialment podria haver estat un magatzem públic agrícola (horreum), i amb l’imperi de Domicià es va aprofi tar com a estructura del circ romà. La volta limitava amb la plaça de la representació del Concilium Provinciae, l’anomenat fòrum provincial. Tot i que desconeixem la ubicació de la presó de Tàrraco que ens narra la Passio Fructuosi i que arqueològicament no la podem identifi car de cap manera amb la «volta llarga», aquest espai i la seva atmosfera ens poden evocar l’ambient que van viure els sants màrtirs en l’experiència del seu empresonament.

«Tan bon punt hi arribaren, van ser empresonats. Fructuós, segur i joiós de la corona a la qual era cridat, pregava sense parar.» (Passio Fructuosi, 1)

4. Amfi teatreL’amfi teatre era un edifi ci el·líptic dedicat a oferir espectacles de gladiadors. Tenia capacitat

per a uns 14.000 espectadors i va ser construït durant la primera meitat del segle II d. de C. Durant l’imperi d’Heliogàbal, a principis del segle III, l’amfi teatre va experimentar algunes reformes. Poc temps després, el 21 de gener de l’any 259, a la mateixa arena, el bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi van ser cremats vius. L’església de Tarragona va construir al segle VI una basílica en memòria dels màrtirs, possiblement en l’espai precís on els sants van ser immolats. Sobre aquesta construcció, al segle XII es va aixecar un nou temple sota l’advocació de Santa Maria del Miracle, com ho documenta una butlla del papa Anastasi IV, datada el 1154. Al segle XVI els frares trinitaris van erigir un convent al costat del temple. La comunitat va perdurar en aquest espai fi ns al segle XVIII.

«Així doncs, dret davant la porta de l’arena de l’amfi teatre, a punt d’encaminar-se vers la corona immarcescible més que no pas al suplici, en presència dels soldats benefi ciaris -el nom dels

quals abans hem esmentat- que vigilaven encara que fos per raó del seu ofi ci, Fructuós, mogut per l’Esperit Sant que parlava i ensenyava, digué de manera que ho sentiren tant els

soldats com els nostres germans: “Mai no us faltarà pastor. I no fallaran l’amor i la promesa del Senyor ni en aquest món ni en l’altre, perquè això que veieu és breu com la feblesa d’una hora”. Així doncs, havent consolat la comunitat de germans, van entrar a la salvació, dignes i feliços de patir aquell martiri, perquè rebien el fruit promès en les Santes Escriptures.» (Passio Fructuosi, 3)

5. El camí cap al cementiriSuposem que la processó funerària va seguir una via paral·lela a la

línia marítima que li va permetre arribar fi ns a la zona portuària, on els carrers de servei i les rengleres de magatzems del port facilitaven la discreció oportuna fi ns arribar a la via del Francolí i a la fi nca escollida per a la depositio. Un recorregut aproximatiu pels carrers actuals de Tarragona ens portaria a sortir de l’amfi teatre, baixar pel vial William J. Bryant en direcció a l’estació de ferrocarrils i prendre el carrer Reial per pujar l’avinguda Vidal i Barraquer fi ns a la zona del cementiri paleocristià.

«En caure la nit van córrer cap a l’amfi teatre, portant vi per apagar els cossos encara mig cremats. Fet això n’aplegaren les cendres i tots en van recollir tantes com van poder.» (Passio Fructuosi, 6)

6. Àrea funerària del FrancolíEn aquesta àrea la comunitat cristiana de Tàrraco va enterrar els sants màrtirs. L’espai va

adquirir molta importància per a l’església local, i els fi dels van mostrar un gran interès per cercar la proximitat amb les relíquies dels màrtirs (tumulatio ad sanctos o martyres). Ja a fi nals del segle IV o principis del segle V es va construir una gran basílica amb baptisteri per venerar les relíquies dels màrtirs. També al segle V, a uns 200 metres d’aquella, es va bastir un nou conjunt basilical que s’inspirava en l’estructura arquitectònica de Sant Pere del Vaticà, erigida per l’emperador Constantí. Cal pensar, doncs, que tota aquesta àrea va tenir una importància extraordinària per a l’església de Tarragona generada com a conseqüència del culte martirial dels sants Fructuós, Auguri i Eulogi.

«Fructuós i els seus diaques, que portaven els vestits de la promesa divina, es van aparèixer igualment a Emilià, aquell que els havia condemnat. I el van amonestar, tot retraient-li que de res li havia servit allò que havia fet. Doncs ell, que creia haver-los desposseït per sempre dels seus cossos aquí a la terra, ara els contemplava glorifi cats.» (Passio Fructuosi, 7)

7. Vil·la romana de CentcellesAquest conjunt format per les restes d’una vil·la romana del segle I a. de C. es troba

ubicat a la població de Constantí, a uns vuit quilòmetres de Tarragona i al costat del riu Francolí (antic Tulcis). A mitjan segle IV la vil·la va experimentar un seguit de reformes. Així, es va bastir una gran sala de planta centrada rematada en cúpula i decorada amb un fastuós mosaic. Entre les diferents escenes que hi apareixen (cacera, fi guracions de les estacions, personatges entronitzats…) destaquen escenes bíbliques (Adam i Eva, Jonàs, els tres hebreus a Babilònia, el profeta Daniel, el Bon Pastor, la resurrecció de Llàtzer…) amb un clar signifi cat escatològic i salvífi c. És un dels testimonis més impressionants de l’art paleocristià en el món romà. Encara que desconeixem la titularitat i la funcionalitat de l’edifi ci, alguns autors assenyalen un ús funerari a la manera d’un gran mausoleu, i d’altres el consideren un àmbit profà a la manera d’una gran sala de recepció de convidats. En qualsevol cas, el propietari de l’edifi ci va ser un gran terratinent cristià. Aquest conjunt evidencia que l’església de Tàrraco va sobreviure a la persecució de Valerià.

«Oh màrtirs benaurats, provats al foc com l’or preciós, revestits amb la cuirassa de la fe i l’elm de la salvació, coronats amb la diadema reial i la corona immarcescible per haver trepitjat el cap del diable. Oh màrtirs benaurats que meresqueren una digna estada al cel, i ara estan a la dreta de Crist, beneint Déu Pare Omnipotent, i Jesucrist, el seu Fill, i l’Esperit Sant. Amén.» (Passio Fructuosi, 7)

1. Capella de Sant PauPetita capella construïda al segle XIII i actualment

ubicada a l’interior d’un dels claustres del Seminari Pontifi ci de Tarragona. Estava vinculada a una comunitat anomenada de Sant Pau formada per preveres infermers de l’hospital dels canonges de la Seu. És un espai venerable que ha esdevingut per a l’església de Tarragona un símbol que evoca les arrels paulines de les quals participa la ciutat, segons una antiga tradició.

«Així, doncs, quan hauré complert aquesta missió i els hauré consignat el fruit de la col·lecta, passaré a visitar-vos tot anant cap a Hispània.» (Rm. 15,28)

2. Capella de Sant Fructuós a la catedral de TarragonaCapella renaixentista feta construir per l’arquebisbe Joan Terès i projectada per

l’arquitecte Pere Blai. Les imatges dels sants màrtirs són obra de Benet Baró de principis del segle XVII. A l’altar es conserven les relíquies dels sants màrtirs. Les modernes pintures parietals són d’Hermini Sentís i representen la història dels màrtirs i la translació de les relíquies a Itàlia per sant Pròsper, últim bisbe de la Tarragona visigòtica. La capella té una cripta on hi ha enterrats el Cardenal de la Pau, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (1919-1943), i l’arquebisbe Josep Pont i Gol (1970-1983). A la

mateixa cripta s’erigeix la memòria del bisbe auxiliar Manuel Borràs, martiritzat l’any 1936.

A l’època de sant Fructuós, en aquest espai s’ubicava l’àrea sagrada del Concilium Provinciæ, presidida probablement pel temple d’August. Malgrat que ignorem el lloc exacte on es va produir el judici i la condemna dels màrtirs tarragonins, el gran complex del Concilium Provinciæ podria haver estat l’escenari d’aquest procés. En aquest espai són especialment evocadores les paraules de les actes:

«El governador Emilià digué a Fructuós: “Ets bisbe, tu?” Fructuós digué: “Sí que ho sóc.” Emilià digué: “Ho fores.” I va manar que fossin cremats vius.» (Passio Fructuosi, 2)