Apunts Primers Auxilis

PRIMERS AUXILISPRIMERS AUXILIS

•DEFINICIÓ:- Són totes aquelles mesures o actuacions que realitza l’auxiliador, en el mateix lloc on ha ocorregut l’accident i amb material improvisat fins a l’arribada de personal especialitzat.

Els primers auxilis no són tractaments mèdics. Són accions d’emergència per a reduir els efectes de les lesions i estabilitzar l’estat de l’accidentat

Atenció!!- Són una obligació moral (Llei Orgànica 10/1995 de 23 de

novembre, del Codi Penal), i per tant aquelles persones que ometen el deure de socors, que ometen el deure d’impedir i/o denunciar certs delictes, o que cometen delictes imprudents poden ser castigades amb penes de pressó.

Spectator Today… Victim Tomorrow! Don’t turn a blind eye to accident victims.

Hui espectador, demà víctima!No et faces el cec davant víctimes d’accidents

OBJECTIUS:

1- PRESERVAR LA VIDA.

2- PREVENIR NOUS ACCIDENTS I LESIONS.

3- AJUDAR A LA RECUPERACIÓ.

4- ASSEGURAR EL TRASLLAT SEGUR DELS ACCIDENTATS A UN CENTRE ASSISTENCIAL

NORMES D’ACTUACIÓ- S'entén per emergència aquella situació que, per causa de malaltia o

accident, requereix una atenció mèdica ràpida, perquè perilla la vida de la

persona afectada.

- A les emergències, l’actuació de personal no sanitari pot ser de gran ajut per resoldre aquestes situacions, si segueix unes pautes reglades d’actuació.

- Les normes d’actuació que hauríem de seguir són aquestes: Mantenir la calma

Cridar immediatament al 112.

Prendre mesures per evitar agreujar l’accidentat.

Allunyar les persones que no intervenen en la seua assistència (als curiosos)

Exploració detallada de les lesiones que haja pogut patir.

Tranquil·litzar l’accidentat.

Mobilitzar el mínim possible al ferit. Mantenir la víctima tombada i quieta. PLS (Posició Lateral de Seguretat)

No posar les mans si no sabem què anem a fer.

Analitzar el grau de consciència.

Comprovar si respira i el pols.

Evitar que es toque les ferides.

Molta atenció al coll i a l’esquena.

No administrar begudes alcohòliques ni aigua.

Què cal fer davant d’un accident?

Què cal fer davant d’un accident?

AVISAR

S’ha de requerir ajuda urgent avisant els serveis sanitaris adients i s’ha d’informar. El número d’emergències és el 112. Donarem informació sobre:

Lloc exacte en el que ens trobem.

Tipus d’accident.

Nombre de ferits i situació.

Identificació personal.

SOCÓRRER

A l’accidentat o malalt repentí “in situ” fins l’arribada de personal especialitzat que complete l’assistència. En cas necessari, s’ha d’examinar la víctima reconeixent els signes vitals: que són aquells que reflecteixen el correcte funcionament del cos humà (consciència, respiració i pols)

* En alguns casos, es podria primer socórrer i després avisar.

PLANTEJAMENT GENERAL DE L’ASSISTÈNCIA

Exploració primària:

1- Valorar el nivell de resposta de l’accidentat: orientació, resposta a estímuls verbals i dolorosos, mobilitat de les extremitats…

2- Valorar la vía aèria del pacient: si està lliure o no. Sempre hi ha sospita en un trauma múltiple d’una possible lesió cervical.

3- Valorar la respiració: si respira o no, amb què freqüència, i si li costa fer-ho.

4. Valorar la circulació: si té pols o no, freqüència i força del batec.

Exploració secundària:

- Una vegada assegurades les funcions vitals, passaríem a “l’entrevista”, on pretenem recollir informació de la víctima, i per una altra part faríem una exploració detallada de cada part del cos en busca de signes (inflamació, ferides, deformitats...) o símptomes (que ens manifesta l’accidentat com dolor, fred, falta de sensibilitat...) que ens puguen fer sospitar de l’existència de lesions o malalties.

REANIMACIÓ CARDIOVASCULAR (RCP)

QUÈ HEM DE FER QUAN ENS TROBEM AMB UNA VÍCTIMA QUE ESTÀ EN ATURADA CARDIORESPITARÒRIA?

1.- Autoprotecció.

Abans de posar-nos en contacte amb una possible víctima aparentment inconscient cal assegurar-nos la nostra protecció: per exemple tallar el corrent elèctric en cas d'una possible hidrocució, no baixar a un local tancat (per exemple una cisterna) per possible presència de gasos tòxics o absència d'oxigen.

2.- Valoració inicial

- Comprovem que la víctima està inconscient, ràpidament. En no reaccionar a la paraula (per exemple, en cridar-lo) o al tacte/dolor (fins a un fort pessic).

- Demanem ajuda, o col·laboració (si no estem sols).

- Comprovem que no respira o que a penes o fa (mínims moviments com si volgués agafar aire, l'aturada respiratòria llavors és imminent).

* Si respira col.locar en posició lateral de seguretat.

3.- Activar el sistema de resposta d'emergències

- Enviar a algú a demanar ajuda. Si estem sols, sense allunyar-nos molt, alertem als serveis d'emergències al 112.

- Enviar a algú a buscar un desfibril·lador extern automàtic (DEA) si n'hi ha un disponible i si se sap on és; i posar-lo en marxa.

- El desfibril·lador extern automàtic és un dispositiu mèdic que permet identificar, sense errades, les arítmies que requereixen desfibril·lació i administrar la descàrrega elèctrica quan està indicada. Aquests aparells, poden ser utilitzats per personal no mèdic, però adequadament format per al seu ús, permeten una primera actuació que, per la seua immediatesa, pot millorar les possibilitats de supervivència de les persones afectades per aquestes patologies.

4. Reanimació cardiopulmonar

C, compressions: Fem 30 compressions toràciques, a un ritme d'almenys 100 per minut (això vol dir que les 30 les hem de fer en menys de 18 segons). L'estèrnum ha de baixar almenys 5 cm en l'adult, i un terç del diàmetre anteroposterior del tòrax en infants i lactants. Controlar el pols carotidi només si estem experimentats, si no, és inútil perdre el temps en tractar de trobar el pols, i considerem que està (o continua) en aturada cardíaca.

A, alliberament de vies aèries:

- Posar una mà sobre el front, dos o tres dits de l'altra sobre la barbeta i elevar la barbeta; això obre la via aèria.

- Inspeccionar la boca, si veiem un objecte (aliments, per exemple), el traiem delicadament. Només eliminarem els objectes que vegem bé.

B, ventilació: Fem dos insuflacions, que ens portaran uns 2 segons (1 segon per ventilació).

- Quan es fa el boca-a-boca en un adult, cal segellar amb els nostres llavis la boca del pacient, i tapar el nas (prement la punta del nas amb dos dels nostres dits per cloure les narius; en un infant petit i en un lactant la nostra boca pot cloure alhora la seua boca i el seu nas.

- Quan són dos reanimadors, és preferible que treballen des dels costats oposats a la víctima i es deu utilitzar una relació de 30 compressions per dos ventilacions.

Repetir C-B, fins que arribe ajuda. La relació pot ser 15:2 per a infants i lactants quan hi haja dos reanimadors.

Maniobra de Heimlich- La maniobra d'Heimlich, també anomenada

compressió abdominal, és un procediment de primers auxilis per a desobstruir el conducte respiratori, normalment bloquejat per un tros d'aliment o qualsevol altre objecte. És una tècnica efectiva per a salvar vides en cas d'asfíxia.

- La maniobra d'Heimlich és anomenada així pel Dr. Henry Heimlich, que va ser el primer a descriure-la en 1974.

- Té diverses modalitats segons la víctima estiga de peus o tombada. En xiquets menors de 4 anys s’adaptarà la maniobra, donant uns colps entre els omoplats, col.locant al xiquet/a com es veu a la foto.

Com es realitza?- Una persona que realitza la maniobra d'Heimlich usa les mans per a exercir

pressió en la part inferior del diafragma. Aquest ‘moviment’ comprimeix els pulmons i exerceix pressió en l'objecte allotjat en la tràquea, amb la intenció de que siga expulsat. Es crea un tossit artificial (la víctima d'una obstrucció respiratòria, havent perdut la facultat d'introduir aire en els pulmons, perd la capacitat de tossir per si mateix).

LESIONS I ACCIDENTS MÉS HABITUALS A L’ESPORT

1. Ferides2. Contusions3. Estrebades musculars4. Tendinitis5. Esquinç articular6. Fractura o fissura7. Traumatisme al cap8. Hemorràgia nasal9. Lipotímia10.Epilepsia11.Crisi asmàtica12.Cremades

1- FERIDES

DEFINICIÓ

Situacions en les quals es perd la continuïtat de la pell.

CONSEQÜÈNCIES

Aparició d’hemorragia. Risc d’infecció

Es classifiquen en obertes i tancades, lleus i complicades. N’hi ha de molts tipus: abrasives, punxants, incises…

NORMES D’ACTUACIÓ

- Evita tocar la ferida amb les mans

- Rentar la ferida amb aigua i sabó

- Neteja amb gases

- Antisèptic iodat

- Apòsits porosos

- Vacuna, si escau (antitetànica)

NO S’HA DE FER:

- No tocar la ferida amb les mans brutes

- No soplar sobre la ferida

- No col.locar cotonpel absorbent sobre la ferida en sang.

- No aplicar apòsits adhesius directament sobre la ferida

- No aplicar embenatges humits

2- CONTUSIONS

DEFINICIÓ

Agressió mecànica per impacte. És el que anomenem col.loquilament, un colp.

CONSEQÜÈNCIES

Classificació segons la força de l’impacte:

-Contusió simple: provoca un enrogiment de la pell. Per ex. una bofetada.

-1r grau o equimosi: és el trencament de xicotets vasos sanguinis que donen lloc a acumulacions de sang (moradures) que se situen en la dermis.

-2n grau o hematoma: la sang, s’acumula en el teixit cel.lular subcutani, bony.

-3r grau: mort dels teixits profunds.

NORMES D’ACTUACIÓNormalment s’aplica la fórmula RICE: Rest, Ice, Compression, and Elevation.

-L'abreviatura RHCE vol dir: repòs, gel, compressió i elevació.

S'usa com a primer tractament per a moltes distensions musculars, esquinços de lligaments o altres moradures i lesions. RHCE s'usa immediatament després que ocorre la lesió i durant les primeres 24 a 48 hores després. El repòs, gel, compressió i elevació poden ajudar a reduir la inflamació i el dolor, i al fet que la lesió es cure més ràpid.

- GEL: no aplicar mai gel directament sobre la pell. Mantenir entre 15-20’, i descansar 15’-20’, així tantes vegades com es vullga durant el primer i segon dia després de la lesió.

- REPÒS: durant 24-48 hores per a previndre que s’agrave més la lesió.

- COMPRESSIÓ LLEUGERA: ajuda a limitar la zona afectada, i també servix de suport addicional.

- ELEVACIÓ: alçar els membres lesionats per reduir la inflamació. Ajuda a que la sang retorne.

NO S’HA DE FER

-Massatge

- Calor

- Mobilització

NORMES D’ACTUACIÓ:

DEFINICIÓ

És un grau superior a la distensió muscular. El mecanisme d'acció és el mateix però aquí sí que hi ha lesió anatòmica. Hi ha ruptura de miofibril·les

Alguns termes que s’han de diferenciar:

Contusió muscular. La gravetat de la contusió està en relació directa amb la intensitat de contracció del múscul i la força agressora.

Rampa. És la contracció espontània del múscul per causa de la fatiga. És un avís que el múscul ha de deixar de funcionar perquè una exigència més gran d'aquest pot originar una lesió més greu.

Contractura. És l'escurçament del múscul en un punt determinat, mentre que en la rampa es dóna en tota la seua extensió.

Distensió. És un estirament o elongació violenta de les fibres musculars que produeix extravasació. El múscul veu sobrepassats els seus límits d'elasticitat de forma homogènia. És el primer pas cap a l'esquinçament muscular.

3. ESTREBADA MUSCULAR

Una de les normes comunes aplicables en tots els casos de lesió muscular és el repòs. S'ha d'interrompre l'activitat per evitar que la lesió no empitjore. L'embenatge i l'aplicació de gel també són adequades per a totes les lesions.

En una situació de contractura i distensió, a més d'un repòs funcional i d'aplicar gel durant dos o tres dies, el metge pot recomanar activitat física progressiva al llarg dels dies següents, sempre sense sobrepassar el llindar del dolor, aplicació de calor en qualsevol de les seues formes i pomades antiinflamatòries. A més, en la contractura (no en la distensió) és recomanable fer estiraments suaus.

Pel que fa a l'estrebada i a la ruptura o esquinçament muscular, el tractament va encaminat a limitar l'hematoma i l'esquinçament. Repòs, embenatge i gel poden anar acompanyats d'antiinflamatoris, aplicació de calor i massatges, sempre sota la supervisió d'un especialista. Una vegada cicatritzada la lesió s'ha de remuscular la regió, perquè es produeix una atròfia notable. En la ruptura, el període de curació serà més llarg. Per tant, també ho seran l'atròfia i la posterior rehabilitació.

En qualsevol cas, el retorn a l'activitat física s'ha de fer suaument, de manera gradual, augmentant el volum i la intensitat segons la resposta muscular que es done.

QUÈ S’HA DE FER EN CADA CAS?

DEFINICIÓ:La tendinitis és la inflamació d'un tendó o d'una inserció musculotendinosa d'un múscul a l’ós, i que pot associar-se amb la degeneració de l'estructura afectada.

Són sobretot freqüents al:

* Tendó d'Aquiles, o tendinitis aquil·liana. És freqüent en esportistes, i es manifesta amb dolor al taló, i sovint el tendó augmenta de calibre i la pell de la zona s'inflama. * Tendó bicipital. Que afecta al tendó de la porció llarga del bíceps braquial.

SIMPTOMATOLOGIA:-Dolor local al punt d’inserció

4. TENDINITIS

TRACTAMENT: El principal tractament consisteix en el repòs, de vegades amb el suport de fèrules. Ocasionalment cal realitzar infiltracions amb glucocorticoides.

De vegades és necessari modificar el calçat: algunes sabatilles esportives, que pretenen protegir el tendó d'Aquiles són, algunes vegades, la causa paradoxal del problema.

Altres tipus de tendinitis també habituals són:

* Tendinitis calcificant, també anomenada peritendinitis calcària o periartritis calcificant, en la que es produeix un dipòsit de calci en el manegot dels rotatoris. Aquest dipòsit es reabsorveix de manera espontània i el tendó es recupera plenament. * Tendinitis del manegot dels rotatoris, que es localitza especialment en la zona del múscul supraspinós. Quan es complica pot comportar la ruptura parcial o total dels tendons. La tendinitis bicipital s'associa freqüentment amb lesions del manegot dels rotatoris. * Tendinitis del supraspinós, que de vegades acompanya la lesió de tot el manegot dels rotatoris. * Tendinitis de la pota d'ànec, que és la que formen els músculs sartori, recte intern i semitendinós. S'inflama la inserció tendinosa i les bosses seroses d'aquests músculs. És més freqüent en ciclistes.

5- DISTENCIÓ/ESQUINÇ

DEFINICIÓ

Consistix en la separació momentània de les superfícies articulars, produint un estirament dels lligaments, a voltes trencament, generalment després d’efectuar un moviment forçat (es dobla) de l’articulació en un sentit determinat.

CONSEQÜÈNCIES

Punt dolorós, incapacitat funcional.

Les lesions lligamentoses es classifiquen segons el grau d’afectació en:

-Grau 1: esquinç lleu o elongació lligamentosa

-Grau 2: esquinç moderat o trencament parcial

-Grau 3: esquinç greu o trencament total.


- Alçar l’extremitat afectada i repòs absolut.

- Fred local.

- Embenat compressiu, immobilitzar la zona afectada.

Passats 3-4 dies: calor, massatge.

6- FRACTURES o FISURES

DEFINICIÓ

Interrupció de la continuïtat d’un ós

Classificació:-Incompletes: no hi ha divisió de l’ós-Completes: l’ós es dividix en un o més fragments.

També es poden classificar en tancades (l’ós es trenca però la pell que recubrix l’extremitat queda intacta) i en obertes (la pell que recubrix l’extremitat també es trenca). Les obertes es poden complicar per infecció, hemorràgia, o lesions de les estructures que envolten l’ós.

SIMPTOMATOLOGIA:

-Dolor intens a l’intentar mobilitzar

- Deformitat de l’extremitat

- Inflamació

- Impotència funcional

- Enrogiment de la zona


- Parlar en la víctima

- No moure al ferit

- Comprovar l’existència de pols en la part més llunyana de l’extremitat lesionada.

-Aplicar fred local (gel envoltat de tovalla)

-Immobilitzar, sense reduir-la (sense tornar els óssos al seu lloc.

- Aconseguir el trasllat a un centre sanitari.

7. TRAUMATISME CRANOENCEFÀLICColp fort al cap que pot afectar l’encèfal.

Símptomes:

- Dolor de cap intens- Hemorràgia per nas i oïts- Aparició d’hematomes al voltant dels ulls.- Deformitat evident dels óssos del crani.

Els símptomes que ens indicaran si el sistema nerviòs està afectat són:

- Alteració de la conciència- Dilatació de les pupil.les- Alteració de la simetria de les pupil.les (cada una té una mida diferent)- Pèrdua de memòria.- Convulsions- Alteració de la respiració.

ACTUACIÓ:

- Activar de forma immediata la cadena d’emergència.- Evitar el moviment de la víctima- Vigilar les constants vitals i intentar mantindre l’accidentat despert si encara està conscient.

8. HEMORRÀGIA NASAL

Les hemorràgies que fluixen pel nas s’anomenen EPISTAXIS. Poden ser produïdes per un colp, per un desgast de la mucosa nasal o com a conseqüència d’una patologia.

Per a detindre l’hemorràgia s’ha de:

- Seure a la víctima. Així reduirem el rec sanguini per cap i nas.- Si és necessari inclinar el cap endavant per evitar la sang i ocasionar el vòmit.- Pressionar sobre l’envà nasal, això permetrà obstruir l’arteria principal que irriga el nas.- Remetre a un centre assistencial si no para l’hemorràgia.- No sonar-se el nas.

9- LIPOTIMIES

DEFINICIÓ

Pèrdua momèntania de coneixement, que la majoria de vegades es produïda per un descens de la tensió arterial.

SIMPTOMATOLOGIA

-Sensació de fatiga

-Suor

- Malestar

- Palidessa…


- Tumbar el subjecte a l’ombra

- Afluixar la roba

- Cames en elevació

- Ventar / Donar aire

- Donar xicotetes bufetades a la cara

- Després de la recuperació, HIDRATAR.

10. EPILÈPSIA

DEFINICIÓTrastorn transitori de la conciència o de la funció motriu, sensitiva o vegetativa, amb o sense pèrdua de la consciència.

Quadre clínic:

Aparició repetida de crisis cerebrals que van acompanyades d’espasmes generalitzats (convulsions). Aquestos atacs solen anar acompanyats d’amnèsia (pèrdua de memòria), relaxació d’esfínters i molta salivació.


- Deixar al pacient on està, millor tombat.- Llevar objectes que puguen ser perillosos en la zona.- No subjectar-lo si té convulsions.- No donar-li de beure- No traslladar-lo en ple atac.- Si no ha patit mai atacs, traslladar-lo a un centre assistencial una vegada finalitzada la crisis

La crisi asmàtica és l'empitjorament o aparició d'algun o diversos símptomes característics de l'asma (dificultat per respirar, sensació de falta d'aire, xiulets, tos seca i/o opressió toràcica).

Es pot desencadenar per infeccions, esforços físics, estrès, exposició a pnemoal·lergògens o irritants, etc.

Quan s'entra en contacte amb alguns d'aquests desencadenants es produeix una reacció inflamatòria a les vies respiratòries i, en conseqüència, es produeix una disminució del flux d'aire expirat pels pulmons.

La gravetat de la crisi s'avalua pels símptomes i la funció pulmonar i constitueix una emergència mèdica que s'ha de diagnosticar, avaluar i tractar en el menor temps possible.


- Utilitzar broncodilatadors inhalats

11. CRISI ASMÀTICA

11- CREMADES

DEFINICIÓ

Lesions provocades per efecte del calor.

SIMPTOMATOLOGIA

- Color roig de la zona

- Aparició d’ampolles

- Dolor

- Calor


- Aigua.

- Antiinflamatoris hidratants

- Fred

- No treure la roba

- No tocar les ampolles(es poden punxar)

Recordeu…

de vegades ens veiem en situacions en les quals la nostra ajuda es fa imprescindible per altres persones. No es tracta de ser herois ni heroïnes…simplement hem de fer el que cal en cada situació.

Apunts Primers Auxilis

Technology

Transcript of Apunts Primers Auxilis