LES MENTIDES DEL PACTE DE FINANÇAMENT MAS-ZAPATERO

L’Estatut retallat limita el sostre de les necessitats de Catalunya

NI UN EURO MÉS PER CATALUNYA

“Ahora, el total va a ser el mismo, lo que varía es que la composición entre participación en impuestos y transferencias se altera a favor de dar más peso a la participación en tributos Ni el Estado ni las comunidades autónomas tienen más, o tienen menos.”Ho va dir el mateix Secretari d’Estat d’Hisenda, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, a una entrevista al diari EXPANSIÓN pocs dies després del pacte de la Moncloa (26/01/2006)

El nou marc financer pactat entre Mas i Zapatero no canvia el model de finançament de les autonomies. És més, no es modifiquen les regles de joc i no es publiquen les balances fiscals, fet que perpetua l’espoli fiscal català.

Ara s’incrementa el tram traspassat d’impostos, però s’incrementen proporcionalment les nostres aportacions al fons de suficiència. Per tant, rebem més, però paguem més. Resultat: el mateix dèficit fiscal per a Catalunya.

Juan Carlos Rodríguez Ibarra en declaracions que va fer al Parlament

d'Extremadura:

"los niveles de nivelación y solidaridad serán fijados por el

Estado. Nosotros, cuando llegue la hora de negociar la

financiación autonómica propondremos, en consecuencia, las

variables que más nos interesen (...) Eso explica sobradamente

que ERC vote 'NO' en el referéndum que se va a hacer en el

próximo 18 de junio"

ABANS Proposta del Parlament, una agènciapròpia

ARA Amb l’Estatut retallat, només tenim una sucursal

Agència Tributària de Catalunya

Hacienda

Un consorcio concebido como un “sistema de colaboración reforzada”, sin personalidad jurídica propia, limitado a la dirección del impuesto sobre la renta y sin capacidad recaudatoria. De esta forma define el director de la Agencia Tributaria, Luis Pedroche, lo que debería ser en el plazo de dos años el consorcio que el Estatuto catalán (el retallat!) ha concebido para la gestión de los impuestos.

Prácticamente sería un mero organismo de coordinación entre las dos administraciones, sin más competencias que las de establecer las grandes líneas de actuación en el IRPF. Aunque esta impuesto estará compartido al 50%, la caja seguiría en manos del Gobierno central, así como los planes de inspección.

No será, pues, el germen de la Agencia Tributaria propia y única catalana que en algún momento de la negociación del Estatuto se planteó. Tampoco tendrán los contribuyentes catalanes una tercera ventanilla donde ingresar los impuestos compartidos. La cosa quedará más o menos como hasta ahora.

EL PAIS 02.06.2006 Hacienda plantea un consorcio con Cataluña sin apenas contenido

La agencia catalana no tendrá personalidad jurídica propia.

PROPOSTA DEL PARLAMENT: BILATERALITATCatalunya parlava de tu a tu amb l’Estat espanyol de finançament.

ESTAT ESPANYOL, TÉ LA CLAU DE LA CAIXA DE TOTES LES COMUNITATS MENYS EUSKADI I NAVARRA

EUSKADI, CONCERT ECONÒMIC. GESTIONA ELS SEUS IMPOSTOS

TOTES LES 13 COMUNITATS SUBVENCIONADES PER CATALUNYA

NAVARRA, RÈGIM FORAL. GESTIONA ELS SEUS IMPOSTOS

EL PAÍS VALENCIÀ I LES ILLES BALEARS TAMBÉ TENEN UN DÈFICIT FISCAL ENORME

CATALUNYA, ÉS LA PRINCIPAL VÍCTIMA PERQUÈ CONTINUARÀ SUPEDITADA A LES 13 COMUNITATS A LES QUALS FINANÇA PER CULPA DE L’ESPOLI FISCAL. NO TINDRÀ LA CLAU DE LA CAIXA I NO GESTIONARÀ ELS SEUS IMPOSTOS

AIXÒ ÉS LA CONTINUÏTAT DEL MODEL ACTUAL TAN NEFAST. Catalunya finança perpètuament 13 comunitats autònomes que continuen mantenint el seu superàvit fiscal (reben recursos nets de l'Estat, o sigui, bàsicament de Catalunya, encara que la renda disponible per família és igual o superior a la catalana).

Amb l’Estatut retallat es perd la bilateralitat i Madrid fixa les nostres necessitats

Evolució del dèficit fiscal

Milions €

% PIB

ABANS Proposta del Parlament del 30 de setembre de 2005, caminant cap al concert econòmic

DISPOSICIÓ ADICIONAL SETENA

REGULACIÓ DE LES FINANCES DE LA GENERALITAT

L’aplicació dels criteris que estableix aquest Estatut per a regular les finances de la

Generalitat ha de permetre avançar progressivament en la reducció del dèficit fiscal de

Catalunya amb l’Estat, de manera que en el termini de deu anys a partir de l’entrada en

vigor d’aquest Estatut s’equipari al dels territoris de nivell de renda relativa similar en

altres països de la Unió Europea.

DISPOSICIÓ ADICIONAL VUITENA.

CAPACITAT DE FINANÇAMENT

La capacitat de finançament per habitant de la Generalitat s’ha d’equiparar gradualment,

en un termini no superior a quinze anys a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, a

l’obtinguda aplicant els sistemes de concert i conveni vigents a les comunitats autònomes

forals.

ARA Amb l’Estatut retallat, CAP GARANTIA PER ACABAR AMB EL DÈFICIT FISCAL

DISPOSICIÓ ADICIONAL SETENA

REGULACIÓ DE LES FINANCES DE LA GENERALITAT

L’aplicació dels criteris que estableix aquest Estatut per a regular les finances de la

Generalitat ha de permetre avançar progressivament en la reducció del dèficit fiscal de

Catalunya amb l’Estat, de manera que en el termini de deu anys a partir de l’entrada en

vigor d’aquest Estatut s’equipari al dels territoris de nivell de renda relativa similar en

altres països de la Unió Europea.

DISPOSICIÓ ADICIONAL VUITENA.

CAPACITAT DE FINANÇAMENT

La capacitat de finançament per habitant de la Generalitat s’ha d’equiparar gradualment,

en un termini no superior a quinze anys a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, a

l’obtinguda aplicant els sistemes de concert i conveni vigents a les comunitats autònomes

forals.

CEPILLADO

Inversió pública de l’Estat a Catalunya

Inversions de l’Estata Catalunya (%)

Pes del PIB català (%)

DISPOSICIÓ ADICIONAL SISENA. INVERSIONS EN INFRAESTRUCTURES (del

Parlament de Catalunya)

1. La inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures ha de tendir a equiparar-se

progressivament a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb

relació al producte interior brut de l’Estat, tenint en compte la compensació pels dèficits

acumulats.

ABANS Proposta del parlament

el 18,8% a Catalunya = 3.656 milions d’euros

ABANS Proposta del parlament

Catalunya l’any 2006 rep

2.820 milions € d’inversions de l’Estat

Amb la proposta del Parlament, Catalunya rebria 3.656 milions

€, més de 700 milions € suplementaris.

DISPOSICIÓN ADICIONAL TERCERA.

INVERSIONES EN INFRAESTRUCTURAS (Estatut retallat)

1. La inversión del Estado en Cataluña en infraestructuras, excluido el —Fondo de

Compensación Interterritorial—, se equiparará a la participación relativa del producto

interior bruto de Cataluña con relación al producto interior bruto del Estado para un

periodo de siete años. Dichas inversiones podrán también utilizarse para la _liberación de

peajes_ o construcción de autovías alternativas.

ARA Amb l’Estatut retallat, NO ES GARANTEIXEN MÉS INVERSIONS

ARA Amb l’Estatut retallat, no es garanteixen més inversions

Catalunya l’any 2006 rep

2.820 milions € d’inversions de l’Estat

Amb l’Estatut retallat, si el Fons de Compensació Interterritorial (FCI)

s’apropa al 25% de les inversions de l’Estat, Catalunya Rebrà 2.742 milions

€, 78 milions € menys que enguany

Fons de Compensació Interterritorial (FCI): fons al que aporten diners Catalunya, les Balears i el País valencià i

que van a parar a Andalusia, Extremadura i Castella-la Manxa.

Nomes el 18% de la Resta del Pastis pot arribar a Catalunya =

2.742 Milions €

FCI (25% del total d’inversionss)

No només tindrem menys inversions,

sinó que a més:

•El compromís de l’Estat es limita a 7 anys (curiosament, és quan s’han

d’executar les obres de l’AVE fins a la frontera i quan acabaran els Fons

Estructurals Europeus a moltes CCAA).

•Si volem rescatar peatges (un fons que s’havia de finançar amb els impostos

que s’apliquen en aquests peatges: IVA i Societats) ho haurem de restar de les

nostres inversions.

•No es compensa el dèficit històric d’infraestructures.

NO A MÉS ESPOLI FISCAL

NO A L’ESTATUT RETALLAT