Les constel·lacions

33
Les constel·laci ons

description

Les constel·lacions. Les constel·lacions consisteixen en una parcel·lació del cel feta seguint només meridians i paral·lels. A vegades, en llibres i revistes veiem figures com aquesta o semblants. LLISTA DE LES 88 CONSTEL·LACIONS. - PowerPoint PPT Presentation

Transcript of Les constel·lacions

Page 1: Les constel·lacions

Les constel·lacions

Page 2: Les constel·lacions

Les constel·lacions consisteixen en

una parcel·lació del cel feta seguint

només meridians i

paral·lels

Page 3: Les constel·lacions
Page 4: Les constel·lacions

A vegades, en llibres i revistes veiem figures com aquesta o semblants

Page 5: Les constel·lacions

LLISTA DE LES 88 CONSTEL·LACIONS

Abrev. Nom llatí (o grec) Genitiu Nom català AR º

And Andromeda Andromedae Andròmeda * 01 35

Ant Antlia " Antliae Bomba pneumàtica 10 -30

Aps Apus " Apodis Ocell del Paradís 17 -75

Aqr Aquarius Aquarii Aquari 22 -05

Aql Aquila Aquilae Aguila 20 05

Ara Ara Arae Altar 17 -55

Ari Aries Arietis Moltó 02 20

Aur Auriga Aurigae Cotxer 05 40

Boo Bootes Bootis Bover 15 30

Cae Caelum " Caeli Burí, Cisell 05 -40

Cam Camelopardalis " Camelopardalis Jirafa 06 70

Cnc Cancer " Cancri Cranc 09 20

CVn Canes Venatici Canum Venaticorum Gossos de Cacera 13 40

CMa Canis Major Canis Majoris Ca Major 07 -25

CMi Canis Minor Canis Minoris Ca Menor 07 05

" Constel·lacions relativament poc conegudes perquè no tenen cap estrella de magnitud inferior a 3,5 i això no les fa destacar en el cel. Hi ha altres 8 constel.lacions (CVn - Cir - Ind - Pic - PsA - Ret - Tel - Tri - Tuc) només en tenen 1.* Noms de personatges i criatures mitològiques.

Page 6: Les constel·lacions

Cap Capricornus Capricorni Cabra 21 -15

Car Carina Carinae Quilla 09 -60

Cas Cassiopeia Cassiopeiae Cassiopea * 01 60

Cen Centaurus Centauri Centaure * 13 -50

Cep Cepheus Cephei Cefeu * 21 65

Cet Cetus Ceti Balena 22 00

Cha Chamaleon " Chamaleonis Camaleó 11 -80

Cir Circinus Circini Compàs 16 -65

Col Columba Columbae Colom 06 -35

Com Coma Berenices " Comae Berenices Cabellera de Berenice * 13 20

CrA Corona Australis " Coronae Australis Corona Austral 19 -40

CrB Corona Borealis Coronae Borealis Corona Boreal 16 30

Crv Corvus Corvi Corb 12 -20

Crt Crater " Crateris Copa 11 -15

Cru Crux Crucis Creu del Sud 12 -60

Cyg Cygnus Cygni Cigne 21 45

Del Delphinus " Delphini Delfí 21 15

Dor Dorado Doradus Orada 05 -60

Dra Draco Draconis Drac 18 60

Page 7: Les constel·lacions

Equ Equuleus " Equulei Cavallet 21 10

Eri Eridanus Eridani Eridà 03 -40

For Fornax " Fornacis Forn 03 -30

Gem Gemini Geminorum Bessons 07 25

Gru Grus Gruis Grua 22 -45

Her Hercules Herculis Hèrcules * 17 30

Hor Horologium " Horologii Rellotge 03 -50

Hya Hydra Hydrae Hidra Femella * 10 -10

Hyi Hidrus Hydri Hidra Mascle * 01 -70

Ind Indus Indi Indi 20 -50

Lac Lacerta " Lacertae Llangardaix 22 40

Leo Leo Leonis Lleó 10 20

LMi Leo Minor " Leonis Minoris Lleó Menor 10 35

Lep Lepus " Leporis Llebre 05 -20

Lib Libra Librae Balança 15 -15

Lup Lupus Lupi Llop 15 -45

Lyn Lynx Lyncis Linx 09 35

Lyr Lyra Lyrae Lira 19 35

Page 8: Les constel·lacions

Men Mensa " Mensae Taula 06 -75

Mic Microscopium "

Microscopii Microscopi 21 -35

Mon Monoceros " Monocerotis Unicorn 07 00

Mus Musca Muscae Mosca 13 -70

Nor Norma " Normae Nivell, Esquadra 16 -55

Oct Octans " Octantis Octant Pol Sud

Oph Ophiucus Ophiuchi Ofiuc 17 -10

Ori Orion Orionis Orió * 05 00

Pav Pavo Pavonis Paó 20 -60

Peg Pegasus Pegasi Pegàs * 22 20

Per Perseus Persei Perseu * 03 40

Phe Phoenix Phoenicis Fènix 01 -45

Pic Pictor Pictoris Cavallet del Pintor 07 -60

Psc Pisces " Piscium Peixos 00 00

PsA Piscis Austrinus Piscis Austrini Peix Austral 23 -30

Pup Puppis Puppis Popa 07 -35

Pyx Pyxis " Pyxidis Brúixola 09 -30

Ret Reticulum Reticuli Retícula 04 -70

Page 9: Les constel·lacions

Sge Sagitta " Sagittae Fletxa 20 20

Sga Sagittarius Sagittarii Sagitari 18 -30

Sco Scorpius Scorpii Escorpí 17 -30

Scl Sculptor " Sculptoris Escultor 01 -30

Sct Scutum " Scuti Escut 19 -10

Ser Serpens Serpentis Serp 16 00

Sex Sextans " Sextantis Sextant 10 00

Tau Taurus Tauri Toro 05 20

Tel Telescopium Telescopii Telescopi 18 -45

Tri Triangulum Trianguli Triangle 02 35

TrA Triangulum Austral Trianguli Australis Triangle Austral 16 -65

Tuc Tucana Tucanae Tucà 22 -60

UMa Ursa Major Ursae Majoris Ossa Major 11 50

UMi Ursa Minor Ursae Minoris Ossa Menor 15 75

Vel Vela Velorum Vela 09 -50

Vir Virgo Virginis Verge 13 00

Vol Volans " Volantis Peix Volador 08 -70

Vul Vulpecula " Vulpeculae Guineu 20 25

Page 10: Les constel·lacions

LES CONSTEL·LACIONS DEL ZODÍAC (12)

Aires (el moltó)Tauro (el toro)Geminis (els bessons)Cancer (el cranc)Leo (el lleó)Virgo (la verge)Libra (les balances)Scorpio (l'escorpí)Sagitario (el sagitari)Capricornio (la cabra)Aquario (el coper)Piscis (els peixos)

Page 11: Les constel·lacions

NOMS MITOLÒGICS (12)

AndròmedaCassiopeaCentaureCefeuCabellera de BereniceEridàHèrculesHidra femellaHidra mascleOrióPegàsPerseu

Page 12: Les constel·lacions

ALTRES NOMS TAMBÉ D'ORIGEN MITOLÒGIC (13)

ÀguilaGossos de caceraCa majorCa menorCigneDelfíCotxerBoverOfiucOssa majorOssa menorFènixUnicorn

Page 13: Les constel·lacions

NOMS D’ANIMALS (23)

Ocell del paradís GirafaBalena CamaleóColom CorbOrada DracCavallet GruaIndi LlangardaixLleó menor LlebreLlop LinxMosca PaóPeix austral SerpTucà Peix voladorGuineu

Page 14: Les constel·lacions

NOMS D’ALTRES OBJECTES (28)

Bomba pneumàtica BuríQuilla CompàsCopa FornRellotge LiraTaula MicroscopiNivell OctantCavallet del pintor PopaBrúixola RetículaFletxa SextantTelescopi TriangleTriangle austral Corona borealVela AltarCorona austral Creu del sudEscultor Escut

Page 15: Les constel·lacions

NOMBRE TOTAL

12 del zodíac12 de nom mitològic13 de nom d’origen mitològic23 de noms d’animals28 de noms d’altres objectes88 constel·lacions en total

NOTA: Modernament el nombre de constel·lacions es considera que és de 89 perquè la de Serpens (la serp) s’ha subdividit en dues: Serpens Caput (el cap de la serp) i Serpens Cauda (la cua de la serp)

Page 16: Les constel·lacions

EXTENSIÓ DE LES CONSTEL·LACIONS

Les constel·lacions no ocupen pas totes el mateix espai en l’esfera celeste, n’hi ha de més grans i de més petites, i les seves dimensions es mesuren en graus quadrats.

L’esfera celeste té una extensió aproximada de 41.252,961 graus quadrats. Repartint aquests graus quadrats en 89 constel·lacions, resultaria una extensió mitjana de 463,52 graus quadrats per a cada una (l’1,1236 % del total).

Vegem a la diapositiva següent les cinc constel·lacions més grans i les cinc més petites, amb l‘extensió corresponent a cada una, en graus quadrats i en percentatge.

Page 17: Les constel·lacions

Rank Abbr   Constellation   Area (sq. deg.) Percentage RA: h m DEC: d m

01 HYA Hydra 1.302,844 3.16% 11 36,73 -14º 31,91

02 VIR Virgo 1.294,428 3.14% 13 24,39 -04º 09,51

03 UMA Ursa Major 1.279,660 3.10% 11 18,76 +50º 43,27

04 CET Cetus 1.231,411 2.99% 01 40,10 -07º 10,76

05 HER Hercules 1.225,148 2.97% 17 23,16 +27º 29,93

84 SCT Scutum 109,114 0.26% 18 40,39 -09º 53,32

85 CIR Circinus 93,353 0.23% 14 34,54 -63º 01,82

86 SGE Sagitta 79,932 0.19% 19 39,05 +18º 51,68

87 EQU Equuleus 71,641 0.17% 21 11,26 +07º 45,49

88 CRU Crux 68,447 0.17% 12 26,99 -60º 11,19

Llista de les cinc constel·lacions més grans i les cinc més petites

Page 18: Les constel·lacions

Andromeda (Andròmeda), amb la galàxia M 31, i Aquila (l’àguila), amb l’estrella Altair. Observeu que pertany a

Andromeda el vèrtex superior esquerre del rectangle del Pegàs

Page 19: Les constel·lacions

Auriga (el cotxer), amb l’estrella Capel·la, i Bootes (el bover), amb l’estrella Arcturus, dues constel·lacions molt

visibles de l’hemisferi nord

Page 20: Les constel·lacions

Camelopardalis (la girafa), molt a prop del pol nord, i Canes Venatici (els gossos de cacera), amb l’estrella Cor

Caroli, també a l’hemisferi nord

Page 21: Les constel·lacions

Canis Major (el ca major), amb l’estrella Sírius, la més brillant del cel, i Canis Minor (el ca menor) amb l’estrella Proció

Page 22: Les constel·lacions

Cassiopeia (Cassiopea) i Centaurus (el centaure), amb l’estrella Rigil Kent, que es la més pròxima a la Terra

Page 23: Les constel·lacions

Cetus (la balena) i Coma Berenices (la cabellera de Berenice)

Page 24: Les constel·lacions

Corona Borealis (la corona boreal) i Corona Australis (la corona austral)

Page 25: Les constel·lacions

Crux (la creu del sud), així anomenada perquè la seva diagonal major apunta molt aproximadament cap al pol sud, i

Cygnus (el cigne), amb les seves estrelles Deneb i Albireu

Page 26: Les constel·lacions

Draco (el dragó), no ben sencera en la figura, cargolat entre l’Óssa Major i l’Óssa Menor, i Gemini (els bessons), amb les

seves estrelles gairebé iguals Càstor i Pòl·lux

Page 27: Les constel·lacions

Leo (el lleó), tampoc no ben sencera a la figura, amb la seva estrella Regulus, i Lyra (la lira), amb la seva estrella Vega, que

tenim a prop del zenit en els vepres d’estiu

Page 28: Les constel·lacions

Octans (l’octant), constel·lació on està situat el pol sud, i Ophiucus (Ofiuc), que hi ha qui la considera com a la 13ª

constel·lació del zodíac

Page 29: Les constel·lacions

Orion (Orió), una de les constel·lacions més conegudes, amb les seves estrelles Rigel i Betelgeuse, i Pegasus (el pegàs),

amb el seu vèrtex superior dret escapçat

Page 30: Les constel·lacions

Sagittarius (el sagitari), en la direcció del centre de la Via Làctea, i Scorpius (l’escorpí), amb l’estrella Antares, dues constel·lacions veïnes i molt visibles a l’estiu

Page 31: Les constel·lacions

Serpens Caput (el cap de la serp) i Serpens Cauda (la cua de la serp), situades a banda i banda d’Ofiuc. Si es compten com a constel·lacions separades, el nombre total és de 89 i no de 88

Page 32: Les constel·lacions

Taurus (el toro), amb l’estrella Aldebaran i el cúmul obert de les Plèiades, i Ursa Major (l’óssa major), amb les seves estrelles Merak i

Dubhe, l’alineació de les quals es dirigeix cap a l’estrella polar

Page 33: Les constel·lacions

Ursa Minor (l’óssa menor), amb el pol nord i l’estrella polar, que es nota que està una mica apartada del propi pol, i Virgo

(la verge), amb l’estrella Spica