LES CONDICIONS DE VIDA DE LA CLASSE OBRERA A LA...
Transcript of LES CONDICIONS DE VIDA DE LA CLASSE OBRERA A LA...
1
LES CONDICIONS DE VIDA DE LA CLASSE OBRERA A LA BARCELONA DEL XIX
La Industrialització i el Naixement del Moviment Obrer a Catalunya (IV):
Nomenament d’Ildefons Cerdà per formar part d’una comissió d’obrers
[4 de juliol de 1855] ANC1‐244‐T‐72 . Codi doc ANC@ula 4383
2
Nom alumne/a:
Grup / Matèria:
Data:
1. INTRODUCCIÓ
En la Barcelona del primer terç del segle XIX, al compàs de la industrialització, va sorgir una nova classe social.
Quina era aquesta nova classe social?
Quines eren les condicions de vida d’aquesta nova classe social?
Era conscient de la seva situació?
Quins eren els principals problemes als que s’enfrontaven? Per donar resposta a aquestes preguntes, en primer terme, treballareu alguns conceptes per tal de resumir i matisar pertinentment la terminologia que haureu d’utilitzar. Tot seguit, treballareu amb fonts primàries, analitzant‐les críticament, veient el seu contingut i el context en que van ser produïdes (qui les va fer, amb quin objectiu, etc.), i amb dades estadístiques que ens permetran conèixer les condicions de vida d’aquella nova classe social. Finalment, haureu de treure conclusions per respondre les preguntes sobredites, de manera que, en acabar, haureu d’haver adquirit algunes claus per comprendre un procés central en la Història Contemporània: la formació de la classe obrera. Aquest procés global, el veureu a través del cas concret de la ciutat de Barcelona a mitjan s. XIX.
3
2. DEFINIM CONCEPTES
La industrialització de Barcelona va comportar diferents problemes, derivats del creixement demogràfic i la proliferació d’indústries dins d’una ciutat limitada per les muralles. Ara bé, no totes les classes socials ho patien de la mateixa manera ni en les mateixes condicions.
Abans d’entrar a analitzar aquestes condicions de vida. Sabem però, a què ens referim quan diem “classe social”? I “classe obrera”?. Aclarim els conceptes.
2.1. Primeres definicions
Com definiries, sense buscar informació, els següents conceptes?
Classe social
Artesà
Classe obrera
4
2.2. Aclarim el concepte classe social
Llegeix la següent definició i respon les preguntes que se’t formulen a continuació.
Classe social:
Fenomen històric que unifica una sèrie de fets dispars i aparentment desconnectats en el que es refereix tant a la matèria prima de la experiència como a la consciència. La classe apareix quan algunes persones, com a resultat d’experiències comunes (heretades o compartides), senten i articulen els seus interessos tant en relació entre ells com en relació amb altres persones els interessos de les quals són diferents als seus (i generalment oposats).(...) L’experiència de classe està àmpliament determinada per les relacions productives en les quals els homes naixen o entren de manera involuntària. La consciència de classe és la manera que aquestes experiències són manejades en termes culturals: encarnades en tradicions, sistemes de valors, idees i formes institucionalitzades. Si la experiència ve determinada, la consciència de classe no. Podem veure una lògica en les respostes de grups ocupacionals similars que passen per experiències similars, però no es pot postular cap llei. La consciència de classe sorgeix de la mateixa manera en diferents temps i llocs, però mai exactament de la mateixa manera.”
Thompson, E.P., prefaci a La formación de la clase obrera. Inglaterra, 1780‐1832, reeditat a Edward Palmer Thompson. Obra esencial, Barcelona, 2002, pp. 13‐14.
● Segons l’historiador E. P. Thompson, quins dos elements determinen l’aparició d’una classe social? Enumera’ls i defineix‐los amb les teves paraules.
5
● Què determina, en darrer terme, les experiències comunes d’una classe social?
● Què són les relacions productives?
● Què és la consciència de classe? Quins elements la componen?
● Les experiències comunes determinen de manera automàtica la consciència de classe?
● Torna a definir classe social amb les teves paraules, que has afegit respecte les teves definicions inicials?
6
2.3. Aclarim el concepte classe obrera
2.3.1. Primera definició
● Observa atentament les següent imatges. En una hi apareixen artesans i en l’altra obrers fabrils o proletaris.
Doc. 1
ANC1‐42‐N‐5862. Codi doc 4404
Doc 2
ANC1‐42‐N‐1093. Codi doc 3755
7
● Compara1 les imatges i detalla les similituds i diferències entre artesans i obrers
Similituds Diferències
2.3.2. Segona definició
● Llegeix el següent fragment d’un manifest obrer del 26 de juny de 1856:
“No comparéis nuestro trabajo [el de la classe obrera] con el de la generalidad de los artesanos, porque ni es tan monótono, ni tan pesado, ni se verifica bajo unas condiciones tan poco higiénicas y tan repugnantes como el nuestro. Nuestro Trabajo nos acaba física y moralment. El obrero artesano, en general, comparte su trabajo con el maestro; hay entre ellos relaciones de igualdad, algunas veces son amigos; su trabajo, tal vez de más difícil ejecución que el nuestro, tiene el aliciente de la variedad y el atractivo de la aprobación de los demás. Nuestro trabajo se verifica bajo opuestas condiciones. Metidos en grandes cuadras donde impera una severa disciplina, parecemos un rebaño de esclavos sujetos a la vara del señor; colocados junto a las máquinas, somos servidores de éstas; desde las 5 de la manyana hasta las 7 y ½ de la tarde, siempre hacemos lo mismo. Para nosotros, lejos de ser el fabricante nuestro igual, es el ojo vigilante y espía de nuestras acciones: nunca trabajamos bastante; siempre descontento de nosotros, no podemos menos de ver en él nuestro tirano”
Manifest obrer del 26 de juny de 1856, citat a Benet, J., i Martí, C., Barcelona mitjan segle XIX. El moviment obrer durant el Bienni Progressista 81854‐1856), Curial, Barcelona: 1976, p. 129.
● Quines diferències indica l’autor que hi ha entre artesans i obrers? Què li sembla que és pitjor, ser artesà o obrer?
1 Per consultar la imatge ves a http://ancaula.cultura.gencat.cat/ i a “cerca per camps” introdueix el codi doc al camp corresponent
8
● Llegeix el següent quadre informatiu:
Artesans i menestrals
Treballadors/es manuals o mecànics que participen i controlen diferents etapes del procés de producció, solen tenir la propietat de les seves eines de treball i tendeixen a treballar en establiments petits, que sovint és la mateixa botiga on venen els seus productes (cas en el que s'aplica el terme menestral). A l’Antic Règim, els termes artesà i treballador manual eren sinònims. Llavors, tenien rangs o categories a través dels quals aspiraven a ascendir: aprenent (jove que no cobrava sou i aprenia l’ofici), oficial (treballador assalariat) i mestre (propietari del taller que pagava el salari). La consciència de pertànyer a un ofici era molt marcada i, sovint, predominava sobre la consciència de pertànyer a una classe social.
Obrers/proletaris
Treballadors i treballadores mecànics o manuals que venen la seva força de treball a un empresari, de qui en reben el sou, salari o jornal. Generalment, es dediquen a una etapa concreta del procés de producció i treballen en fàbriques o factories. No són propietaris de les seves eines de treball. La consciència de l’ofici pot ser molt marcada però, per causa del procés de proletarització (major precarietat i mobilitat laboral, despersonalització de l’ofici, el treball conjunt d’una major quantitat d’obrers en les fàbriques, etc.), la consciència de pertànyer a una mateixa classe social guanya pes.
Capçalera d’un romanç titulat La taxidora.
ANC1‐244‐72 . Codi doc ANC@ula 4384
La distinció entre artesans i obrers, però, en la època en la que ens situem, no sempre és clara, ja que el procés d’industrialització just començava i s’estenia de manera diferent depenent dels oficis. És un moment de proletarització, de transició entre una forma de treball i una altra. Així, un artesà podia no ser propietari de les eines i llogar‐les o treballar en una petita factoria familiar, per exemple.
9
2.3.3. Definició final
● A partir de tota la informació llegida, elabora una definició final del concepte “classe obrera”
3. ANALITZEM I APROFUNDIM
Entre els dies 2 i 11 de juliol de 1855 es va produir la que es considera com la primera vaga general de la història d’Espanya. Aquesta va ser una vaga fonamentada en el dret a associació i la potestat de les associacions obreres de negociar condicions laborals (convenis) amb els patrons en un període convuls a la capital catalana marcat per una crisi econòmica, la proliferació de l’epidèmia del còlera, la repressió del Capità General Zapatero envers les associacions obreres. En aquest context, les autoritats locals van decidir enviar una comissió mixta (amb representants obrers i càrrecs de l’Ajuntament i la Diputació) a Madrid amb l’objectiu d’exposar‐li al govern les reivindicacions del moviment obrer. Ildefons Cerdà va ser nomenat membre d’aquesta la comissió, però segons el seu parer, tot i que les denúncies i reivindicacions fetes pels seus representants eren raonables i clares, no tenien dades suficients per recolzar els seus arguments sobre les condicions de vida dels obrers, per la qual cosa es va proposar recollir aquestes dades en el llibre Monografía estadística de la clase obrera de Barcelona en 1856. Tot seguit, analitzarem algunes de les dades sobre la situació de la classe obrera que va recollir Ildefons Cerdà. Abans, però, hem d’analitzar críticament la font primària d’on s’han extret, l’autor i el context.
10
3.1. Anàlisi del context de la font
Doc. 3
Nomenament d’Ildefons Cerdà per formar part d’una comissió d’obrers [4 de juliol de 1855]. ANC1‐244‐72 . Codi doc ANC@ula 4383 Transcripció del document
● A qui es dirigeix el document? De què l’informa?
● Quin és l’objectiu de la comissió d’obrers?
● Quines institucions o associacions són presents en aquesta acció política?
● Quin és el context concret en el que es van recollir les dades?
● Amb quin objectiu va recollir Cerdà les dades sobre la classe obrera?
11
● Busca una biografia d’Ildefons Cerdà i resumeix‐ne els aspectes més importants tot relacionant la seva vida, la seva ideologia política, els seus oficis i la seva obra.
Ildefons Cerdà i plànols de Barcelona, topogràfic de 1859 i Projecte d’eixample de Cerdà de 1860
Vegem ara les dades que va recollir sobre les condicions de vida de la classe obrera de la Barcelona de mitjan s. XIX en la sèrie de taules que segueixen.
12
3.2. Anàlisis de dades
Taula 1. Treballadors segons oficis i categories professionals de la Barcelona de 1856
Categories professionals Nombres absoluts
(% sobre el total de treballadors: 54.272).
Homes dones Total
(homes i dones)
1. Agricultura, ramaderia, pesca, caça, salines.
42
(0,07%)
‐ 42
(0,07%)
2. Indústries extractives, producció i distribució d’energia.
214
(0,39%)
‐ 214
(0,39%)
3. Indústria i comerç d’alimentació. 2.085
(3,84%)
1.621
(2,98%)
3.706
(6,82%)
4. Construcció. 2.052
(3,78%)
‐ 2.052
(3,78%)
5. Tèxtils, cuiros i vestits. 16.216
(29,87%)
10.661
(19,64%)
26.877
(49,52%)
6. Productes químics, ceràmica, cristalleria.
194
(0,35%)
‐ 194
(0,35%)
7. Fusta, ebenisteria, papereria. 2.260
(4,16%)
149
(0,27%)
2.409
(4,43%)
8. Siderúrgia, mecànica, fàbriques no incloses en altres capítols.
3.493
(6,43%)
143
(0,26%)
3.636
(6,69%)
9. Altres comerços bancs, assegurances.
985
(1,81%)
17
(0,03%)
1.002
(1,84%)
10. Transport, tràfic. 2.182
(4,02%)
‐ 2.182
(4,02%)
11. Serveis personals i diverses professions liberals.
1.516
(2,79%)
17
(0,03%)
1.533
(2,82%)
12. Administracions polítiques i d’interès general.
222
(0,4%)
‐ 222
(0,40%)
13. Culte, ensenyament, defensa nacional.
‐ ‐ ‐
14. Sanitat, diversions, hostaleria, servei domèstic.
762
(1,4%)
9.441
(17,39%)
10.203
(18,79%)
Total 32.223
(59,37%)
22.049
(40,62%)
54.272
(100%)
13
● Enumera, per ordre d’importància, els oficis o categories professionals segons el nombre de membres.
● Quin ofici o categoria professional predominava a Barcelona?
● Quins altres 5 oficis o categories professionals seguien en ordre d’importància?
1
2
3
4
5
● Quants homes apareixen registrats com a treballadors? I quantes dones?
Homes
Dones
● A què creus que es deu l’anterior diferència?
● Per què creus que hi ha sectors on no hi figuren dones?
14
Taula 2. Mitjana d’ingressos i despeses setmanals d’una família obrera2
Any Ingressos Despeses
Total ingressos
Manutenció (aliment)
Habitatge Vestit i neteja
Total despeses
1835 120 rals 63 rals 7 rals 20 rals 90 rals
1840 140 rals 72 rals 9 rals 20 rals 101 rals
1845 130 rals 84 rals 13 rals 20 rals 117 rals
1850 120 rals 96 rals 12 rals 20 rals 128 rals
1855 120 rals 105 rals 12 rals 20 rals 137 rals
● En quin àmbit es gastaven més diners els treballadors?
● Fes un gràfic (manualment o amb programes específics) en el què hi figurin el total d’ingressos i el despeses. En l’eix de les abisses situa‐hi el període i, en el d’ordenades, els diners en rals. Comenta el gràfic
● Què va passar amb el total de despeses entre 1835 i 1855?
● Què va passar amb la mitjana d’ingressos entre 1835 i 1855?
2 Dades basades en el prototip familiar obrer compost per un pare i una mare, teixidors de cotó, i tres fills
15
● Calcula la diferència entre ingressos i despeses des de 1835 a 1855 (p. ex., el 1835 la diferència és de +30). Quines conclusions es poden treure?
Taula 3. Esperança de vida, segons classes socials, dels habitants de Barcelona
majors de cinc anys. 1845‐1847
Classe social Homes Dones Total
Rica 53,22 anys 47,05 anys 50,13 anys
Menestral 48,08 anys 46,64 anys 47,35 anys
Jornalera o pobra 46,33 anys 48,78 anys 47,55 anys
● De totes les xifres, quina és la més baixa? Quin sector en formava part? I la següent més baixa? Quin sector en formava part?
● Quina és l’esperança de vida més elevada? Quin sector en formava part? I la següent més alta? Quin sector en formava part?
● Quines conclusions creus que es poden treure?
16
Taula 4. Mortalitat infantil3 Percentatge sobre el total de morts,
segons la classe social. 1845‐1847
Classe social Percentatge sobre el total de morts
Nens Nenes
Rica 33,6% 34,20%
Menestral 52,31% 52,63%
Jornalera o pobra 58,16% 46,11%
● Quin és el percentatge de mortalitat infantil més elevat? Quin sector en formava part?
● Quin és el percentatge de mortalitat infantil menys elevat? Quin sector en formava part?
● Quines conclusions en treus?
3 Menors de 5 anys
17
Taula 5. Esperança de vida segons oficis. 1836‐1847
Professions i oficis Esperança
de vida
1. Eclesiàstics exclaustrats 65,44
2. Eclesiàstics seculars 64,69
3. Militars retirats 63,78
4. Escrivans i procuradors 63,04
5. Comerciants, corredors i fabricants 57,65
6. Metges‐cirurgians 55,69
7. Magistrats i advocats 54,9
8. argenters 54,51
9. Oficis estants, zootècnics: carnissers, assaonadors, saladors, escurapous o pouers, etc.
53,4
10. Pintadors (especial en estants) 53,32
11. Oficis semovents en general: traginers, corders, etc. 53,04
12. Oficis sedentaris: sastres, sabaters, espardenyers, gerrers, cistellers, brodadors, pinters, rellotgers, etc.
52,16
13. Exclaustrats llecs 51,63
14. Oficis estants termotècnics: forners, ferrers, fonedors, clavetaires, cuiners, fogoners, etc.
48,98
15. Oficis semovents hidrotècnics: mariners, tintorers, taverners, etc. 48,04
16. Oficis estants en general (no compromesos en anteriors): impressors, guanters, boters, capellers, etc.
47,11
17. Farmacèutics 45,62
18. Teixidors (especialment en sedentaris) 44,38
19. Militars en servei actiu 40, 52
● Quins 6 oficis tenien una esperança de vida menor?
● Creus que es pot establir alguna relació de causalitat entre l’ofici i l’esperança de vida? Detalla‐la.
18
● A quins factors creus que es pot atribuir aquesta varietat en l’esperança de vida? Posa exemples amb alguns oficis.
4. CONCLUSIONS
● Resumeix, en un text explicatiu, les principals conclusions que has extret al analitzar
les condicions de vida de la classe obrera.
19
● Dona la teva opinió, de forma argumentada, respecte els efectes que tenia la industrialització sobre la classe obrera.
20
● Et sembla que la classe obrera era, en general, conscient de la seva situació?
● Entomava la classe obrera de forma resignada la situació o plantejava algun tipus de queixa o resposta?