LA VIVÈNCIA DELS BOMBARDEGIS AERIS SOBRE CATALUNYA I BARCELONA DURANT

LA GUERRA CIVIL (1936-1939)

2

Nom alumne/a:

Grup / Matèria:

Data:

INTRODUCCIÓ A L'ACTIVITAT Un dels canvis més profunds i, amb conseqüències més dramàtiques, que van portar les guerres del segle XX, va ser la transformació de la població civil n un objectiu militar. Mentre que en les guerres del segle XIX el conflicte es resolia principalment en el front de batalla, i es guiava per un codi de lluita relativament definit, amb l’ arribada del nou segle es varen fer cada vegada més comuns els bombardeigs aeris sobre p obles i ciutats, amb l’ objectiu d’atemorir la població i m invar la moral dels enemics. Aquesta nova manera d’entendre la guerra es va estrenar en la G uerra Civil espanyola (1936-1939), amb el bombardeig sobre poblacions del País Basc i Catalunya per part de l’exèrcit sublevat, amb la col·laboració activa de les forces aèries de l’Alemanya nazi i de la Itàlia feixista. Entre 1937 i 1948, 137 localitats catalanes varen ser afectades pels bombardeigs aeris, entre les quals: Reus, Manresa, la Bi sbal, Ll eida, Gr anollers i Barcelona. En aquest context , una de les experièn cies més dramàtiques és la que es va viure a Barcelona on, entre un espai de 41 hores l’aviació italiana va desplegar 12 atacs massius en què es varen llençar 44 tones de bombes sobre la població civil. Així, Barcelona va esdevenir la primera gran ciutat europea en viure aquesta experiència traumàtica. Com varen viure els habitants de Barcelona y Catalunya l’experiència dels bombardeigs aeris? Com varen reaccionar les institucions republicanes i el conjunt de la població per fer front a aquesta amenaça? 1. INICIEM LA RECERCA A continuació es presenta un textos que et permetran contextualitzar els fets estudiats i uns documents d’arxiu que et facilitaran l’obtenció d’informació sobre diferents aspectes relacionats amb la vivència dels bombardeigs aeris sobre Catalunya durant la Guerra Civil. Analitza’ls detingudament, completa les fitxes d’anàlisi i lectura dels documents i després respon les preguntes. Al final de l’activitat, podràs escriure un text

3

2. LA VIVÈNCIA DELS BOMBARDEIGS AERIS SOBRE CATALUNYA I BARCELONA. ANALITZA FONTS SECUNDÀRIES. 2.1. Llegeix el text següent Catalunya  va  ser  un  dels  territoris més  castigats  per  l’acció  de  la  nova  tècnica  de  guerra  adoptada  per l’aviació dels sublevats i es comptabilitzen un mínim de 7400 víctimes mortals, és a dir, el 70% del total de les morts per atacs aeris del conjunt d’Espanya. 

Entre el 13 de febrer de 1937  i el 24 de gener de 1939, Barcelona va patir 385 atacs per part de  l’aviació italiana  i,  en menor mesura,  alemanya  i  franquista.  180  atacs  varen  tenir  com  objectiu  el  seu  terme municipal, amb un total de 1903 impactes de bombes de tot tipus. Els pitjors atacs però, varen tenir loc els dies 16, 17  i 18 de març, amb bombardeigs  sistemàtics que  varen produir prop de 700  víctimes  i 1.200 ferits. Varen caure 192 bombes que van deixar més de 170 edificis total o parcialment destruïts. La ciutat va viure  un  infern  que  cap  altra  ciutat  europea  havia  experimentat  fins  aleshores:  els  bombardeigs  per saturació, una nova tècnica que buscava el col∙lapse i l’enfonsament de la vida ciutadana en posar‐la davant de situacions que no podien resoldre, com els edificis en flames que els bombers no podien apagar, o els sanitaris que no podien  rescatar els  ferits. La ciutadania quedava així, a mercè d’un  infern que semblava que mai  s’havia d’acabar. Si el nombre de morts no va  ser més alt va  ser per  l’obra  ingent de  “defensa passiva” que la pròpia ciutadania i les institucions republicanes havien aconseguit muntar des dels primers bombardeigs de 1937 

Especialment tràgic va ser el dia 17 de març, quan cinc avions Savoia‐79 varen descarregar 8 bombes de 250 kgs, 100 bombes 100 kgs. I 12 bombes incendiàries de 20 kgs. Sobre la ciutat. 

En  l’encreuament de  la Gran Via amb el carrer de Balmes, un dels projectils va  impactar contra un camió carregat amb explosius i va provocar una terrible explosió i una columna de foc que va desconcertar fins i tot als pilots italians. L’explosió va ser enorme, l’encreuament de carrers va quedar compeltament arrasssat i el nombre de víctimes va ser molt elevat  (bona part del miler de morts enregistrats durant aquests tres dies de març). Va deixar un cràter a la zona i va afectar un autobús ple de gent. 

A tota Catalunya,  l’assetjament dels bombardeigs durant  la Guerra Civil va afectar uns 140 municipis amb un balanç aproximat de 4.730 morts.  Destaquen especialment per la seva crueltat els de Reus, Manresa, La Bisbal, Lleida o Granollers. En el cas de Granollers,  l’episodi més dramàtic va  tenir  lloc el 31 de maig de 1938, dia de mercat, en què varen morir un mínim de 224 persones en pocs minuts, en un atac directe contra la població civil. 

L’experiència d’aquest nou tipus de guerra que tenia entre els seus objectius l’enfonsament de la moral de la població civil, havia estat  fins aleshores desconegut. La vida ciutadana va  reaccionar de manera plural davant la nova cara del horror que estava vivint i varen cercar la manera d’integrar‐lo. Era una guerra nova, una experiència nova,  i  les  reaccions  inicials varen ser múltiples, però aquella societat va metabolitzar el sentit d’aquesta guerra i el va integrar. 

Text editat a partir de la información que es troba a http://www.barcelonabombardejada.cat, lloc web impulsat por la Direcció General de la Memòrìa Democràtica de la Generalitat de Catalunya.

2.2. Elabora la fitxa de la lectura Procediments per a realitzar la fitxa de la lectura Enllaç a la fitxa

4

3. LA VIVÈNCIA DELS BOMBARDEIGS AERIS SOBRE CATALUNYA I BARCELONA. ANALITZA DOCUMENTS D'ARXIU. 3.1. Doc. 1

“Notícia del bombardeig de Granollers del 31 de maig de 1938 publicada a La Vanguàrdia.” 1 de juny de 1938. ANC- Col·lecció “La Vanguardia” Codi doc. 2969

3.1.1.Elabora la fitxa d'observació del document Enllaç a la fitxa 3.1.2. Analitza el document

• Cóm es caracteritza l’objectiu dels bombardeigs?

• ¿Quina informació aporten les notícies en aquest sentit?

• Quina referència es fa a la reacció de les autoritats i de la població de Granollers en front dels bombardeigs?

5

3.2. Doc. 2

Ciutadans caminant davant d'aparadors amb els seus vidres segellats amb cinta, a Barcelona. [novembre de 1937 – gener de 1937] Autor desconegut ANC- Fons Generalitat de Catalunya (Segona República) Codi doc. 3276

3.2.1. Elabora la fitxa d'observació del document Procediments per a realitzar la fitxa Enllaç a la fitxa

• Quina idea projecta aquesta fotografia sobre la vida quotidiana a la ciutat de Barcelona en l’època dels bombardeigs?

3.3. Doc. 3

Anotació de l’alumna Teresa Font al Quadern dels alumnes del Grup Escolar Joan Ferrer i Guàrdia, Granollers. 1938 ANC- Fons Joan Triadú i Font.Codi doc. 2970

3.3.1. Elabora la fitxa d'observació del document Enllaç a la fitxa

6

3.3.2. Analitza el document

• Quina informació t’aporta la redacció de la Teresa sobre com varen viure ella i el seu entorn l’experiència dels bombardeigs?

3.4. Doc. 4

Carta de Maria Romagosa a Ramon Castells, on es descriu un combat aeri sobre Barcelona. 5 de desembre de 1938 ANC- FONS Col·lecció documental de la Guerra Civil espanyola. Codi doc. 2718

3.4.1. Elabora la fitxa d'observació del document Enllaç a la fitxa

7

4. LA REACCIÓ DE LES INSTITUCIONS REPUBLICANES I DE LA POBLACIÓ. ANALITZA DOCUMENTS D'ARXIU. A continuació es presenta un text breu de contextualització i uns documents d’arxiu que t’aportaran informació sobre la manera com les institucions republicanes i la població varen fer front als bombardegis aeris. Analitza’ls detingudament i després respon les preguntes. 4.1. Llegeix el text següent Davant de l’amenaça latent de possibles bombardeigs sobre la ciutat, al setembre de 1936 l’Ajuntament de Barcelona va crear  un  primer  “Server  de Defensa  Passiva Antiaeri”  amb  l’objectiu  de  difondre  a  través  de  conferències,  xerrades, emissions  radiofòniques,  fulls volanders  i  cartells,  com actuar davant d’un atac aeri. Concient de  la  importància de  la implicació de  la població, va cercar  la complicitat de vigilants, cases de socors,  farmàcies  i  inspectors de zona, amb  la finalitat de construir una àmplia xarxa que s’havia d’activar en cas de perill. Al mateix temps,   es preparaven defenses antiaèries, s’activaven  les sirenes  i  les alarmes que havien d’avisar a  la ciutadania  i s’instal∙laven refelctors potents que havien  de  detectar  els  vols  nocturns  de  l’aviació  italiana.  A més,  l’Ajuntament  de  Barcelona,  va  destinar  importants partides pressupostàries per construir els primers refugis i per habilitar els túnels del metro de la ciutat, on la població es pogués protegir 

Posteriorment, al juny de 1937, la Generalitat de Catalunya, aprofitant en gran part l’experiència ja desplegada abans pel mateix ajuntament de Barcelona, va crear la Junta de Defensa Passiva de Catalunya, dins de la qual s’integraria la Junta de Defensa Passiva de Barcelona. 

L’organització massiva de la ciutadania es va sumar a aquest esforç de la ciutadania. En aquest context, la xarxa de refugis antiaeris creada a Barcelona al  llarg de  la Guerra civil va  representar  la  resposta específica de  la ciutat contra  la nova forma  d’agressió  que  estava  patint.  En  realitat,  aquesta  va  ser  la  gran  obra  de  la  població,  en  col∙laboració  amb  les institucions.  

L’organització de  la construcció dels refugis normalment s’articulava a partir del  teixit associatiu previ a cadascun dels barris. Una comissió de festes o una associació de veïns podia convertir‐se ràpidament en una junta o comissió per a la construcció de refugis o assumir‐ne  la construcció. Una assemblea de veïns establia els criteris generals que s0’haurien d’aplicar en els  treballs  col∙lectius  i, una  vegada establerts,  s’iniciava  l’obra  amb  la participació majoritària de dones, infants i persones grans, que extreien el material de les llambordes aixecats per fer front a la sublevació militar de l’estiu del 36, de  les esglésies  i convents cremats  i de  les mateixes cases enderrocades per  les bombes enemigues. L’obra es realitzava  sota  l’assessorament  d’un  tècnic municipal  i  rebia  subvencions  econòmiques  segons  les  possibilitats  de  la pr`oìa Junta de Defensa Passiva de la ciutat. 

Una vegada acabada la construcció,  la pròpia organització col∙lectiva que l’havia fet possible establia les formes d’accés ordenat al refugi –per criteri d’edat i gènere‐ quins eren els veïns que el podien utilitzar de manera habitual –tenint en compte que l’accés també havia de quedar obert per a aqeulles persones que es trobessin en trànsit en el moment del bombardeig‐ els encarregats de mantenir l’ordre i el manteniment dels refugis i els usos i costums que calia adoptar en el comportament dins del refugi. 

Sota aquest esquema, es varen construir 1300 refugis antiaeris a Barcelona i 900 a la resta de Catalunya 

Text editat a partir de la información que es troba a http://www.barcelonabombardejada.cat,  lloc web impulsat per la Direcció General de la Memòrìa Democràtica de la Generalitat de Catalunya.  

4.1.1. Elabora la fitxa de la lectura Enllaç a la fitxa

8

4.2. Document 5

Woor Hacks, "Preveníos contra los bombardeos y los gases". Barcelona, Imp. C.A.M. empresa colectivizada.[1936]

ANC- Fons Col·lecció Pau Mercadé. Codi doc 2971

4.2.1. Elabora la fitxa d'observació del document Enllaç a la fitxa 4.2.2. Analitza el document

• Tenint en compte que aquesta publicació és anterior a la data dels bombardeigs sobre Catalunya i Barcelona. Quina informació t’aporta sobre les inquietuds de la població en relació a possibles atacs aeris?

• En el text es fan unes recomanacions davant d’una senyal d’alarma. Què destacaries sobre les mesures de seguretat i convivència a l’interior dels refugis?

9

4.3. Document 6

Memòria descriptiva del plànol número 3 correspondent al projecte de refugis antiaeris a la fàbrica “0” de la Subsecretaría de Armamento del Ministerio de Defensa nacional.8 de febrer de 1938. ANC- Fons La Maquinista Terrestre y Marítima, S.A.Codi doc. 2719

4.3.1. Elabora la fitxa d'observació del document Enllaç a la fitxa 4.3.2. Analitza el document

• Com es justifica en el text la necessitat de nous refugis?

• Quines són les dificultats i els problemes que s’assenyalen en relació a la idoneïtat dels refugis construïts?

• Observa el plànol del refugi projectat i assenyala els aspectes que et cridin l’atenció.

10

4.4. Document 7

Junta de Defensa Passiva de Catalunya. “Informes diaris elaborats per la Secretaria Tècnica d'Informació i Enllaços sobre bombardeigs, alarmes i defensa antiaèria en diversos punts de Catalunya.” 1937 / 1938 ANC- Fons Generalitat de Catalunya (Segona República). Cod doc. 2720 y 3274 4.4.1. Elabora la fitxa d'observació del document Enllaç a la fitxa de document de text Enllaç a la fitxa de document d’imatge 4.4.2. Analitza el document

• Què destacaries de la informació reunida en el mapa i en la fitxa??

• Amb quina finalitat creus que ha sistematitzat aquesta informació la Junta de Defensa Passiva de Catalunya?

- Ficha de identificación y descripción del documento. .

11

4.5. Document 8

Dones a un refugi de guerra antiaeri. [setembre-desembre, 1938] ANC- Fons Brangulí (fotògrafs). Codi doc. 3275

4.5.1. Elabora la fitxa d'observació del document Enllaç a la fitxa 4.5.2. Analitza el document

• Quin missatge dels refugis antiaeris projecta aquesta imatge?

• Has sentit parlar darrerament d’alguna situació en què s’hagi bombardejat a població civil?

• Quina é s la teva opinió sobre la ut ilització del b ombardeig sobre la po blació civil c om estratègia militar?

12

5. CONCLUSIONS

• Relaciona la informació que has obtingut a partir d’aquestes activitats i Elabora un text descrivint la vivència dels bombardeigs per part dels habitants de Barcelona i Catalunya. En redactar-lo, mira de tenir en compte les diferents perspectives de la premsa, les institucions i la ciutadania, i destaca els aspectes que més t’hagin cridat l’atenció.

13

6. AMPLIACIÓ L’experiència dels bombardeigs sobre Catalunya i Barcelona, així com també sobre d’altres indrets fora de Catalunya, durant la Guerra Civil, està molt documentada, la qual cosa et permetrà localitzar tant fonts secundàries com primàries per tal de:

• Realitzar un a ind agació sobre al gun aspecte que hagi de spertat el teu interès en e l desenvolupament d’aquesta activitat; per exemple, la consideració de la població civil com un objectiu militar, les v ivències personals de ls bombardeigs, e ls bombardeigs aer is sobre altres llocs d’Espanya, o la posterior utilització d’aquesta tàctica militar a la resta del món.

A continuació et suggerim un conjunt de fonts que et poden ser útils

• CAMPILLO, Maria (2008). Quan plovien bombes : textos literaris catalans sobre els bombardeigs de Barcelona . Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació, Universitat de Barcelona

• PUJADÓ, Judith (1998). Oblits de rereguarda : els refugis antiaeris a Barcelona, 1936-1939.

Abadia de Montserrat. Col·lecció Biblioteca Serra d’Or, 211.

• GARAY, Jesús (2008). “Mirant al cel”. llargmetratge de ficció documental. 83 minuts. Massa D'Or produccions.

• http://www.barcelonabombardejada.cat.

Página desenvolupada per la Direcció General de la Memòria Democràtica de la General itat de Catalunya, en el marc de la conmemoració del s seixanta anys dels bombardeigs sobre Catalunya durant la Guerra Civil

• www.biografiadiunabomba.it.

Portal d’informació multimèdia sobre els buscadors de m ines i dels atacs aeris soferts per ciutats de tot el món

• www.bombardejosdegranollers.info

Portal d’i nformació multimèdia sobre el bombardeigs que va patir la ciut at de Granollers durant la Guerra Civil.

• www.guiamanresa.com/bombardeigs

Portal dedicat a oferir informació sobre els bombardeigs franquistes a Manresa i a recuperar els noms i les històries de les persones que hi varen morir.

14

Imatge de la portada :

Edificis destruïts per un bombardeig. Barcelona, Gran Via cantonada Balmes, 1938.

Foto: Brangulí ANC - Fons Brangulí (fotògrafs)

Servei Didàctic de l’Arxiu Nacional de Catalunya Autor: Renato Gazmuri Stein

2011