Les Aules d'acollida a l'educació primària

TREBALL DE RECERCA

LES AULES D’ACOLLIDA A

L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Júlia Escanilla Gracia

Dirigit per: Manel Pérez

2n de Batxillerat 4

Institut Montserrat

6 de novembre 2013

Institut Montserrat Júlia Escanilla Gracia

Les aules d’acollida a l’educació primària

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ 3

2. IMMIGRACIÓ A CATALUNYA 4

3. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT A L’AULA D’ACOLLIDA 5

3.1. Atenció a la diversitat 5

3.2. Atenció als alumnes nouvinguts 6

3.3. Acollida i integració dels alumnes nouvinguts 7

4. L’AULA D’ACOLLIDA 8

4.1.Què és l’aula d’acollida 8

4.2. Aula d’acollida, normativa i regulació 9

4.3. Objectius 11

4.4. Funcionament i metodologia 12

4.5. El tutor de l’aula d’acollida 14

5. AVALUACIÓ INICIAL I ASSIGNACIÓ DEL CURS 17

5.1. Aproximació a l’entorn personal i familiar 17

5.2. Una anàlisi educativa 17

5.3. Avaluació dels coneixements lingüístics 19

5.4. Assignació del curs 20

5.5. Alumnat estranger amb una base educativa prèvia 21

6. AGRUPACIONS A L’AULA D’ACOLLIDA 26

7. PROCÉS DE TRANSICIÓ 31

8. EMOCIONS A L’AULA D’ACOLLIDA 34

9. PROGRAMACIÓ DE L’AULA D’ACOLLIDA PER

L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA 37

10. CONCLUSIÓ 71

11. BIBLIOGRAFIA 72


3 Les aules d’acollida a l’educació primària

1. INTRODUCCIÓ:

El present treball neix amb la idea de manifestar la importància de l’aula

d’acollida com a facilitadora de la integració del nouvingut. En el marc dels

principis generals de l’escola inclusiva, s’ha de tenir en compte l’atenció a la

diversitat i en la mesura que possible l’atenció dels alumnes ha de tenir lloc en

l’entorn escolar ordinari. En l’estudi es mostra el procés que realitza un

nouvingut des de que arriba al centre i entra a l’aula d’acollida fins que va amb

normalitat a l’aula ordinària.

L’objectiu principal d’aquest treball és conèixer el funcionament

d’aquestes aules a l’etapa d’educació primària i la manera com viuen els

alumnes tot el procés d’adaptació. En l’estudi es veuen reflectits tots els passos

que segueixen els alumnes nouvinguts per tal d’assistir a les aules d’acollida.

Tot i així cal esmentar la limitació de temps amb la que s’ha comptat que ha fet

que no fos possible valorar detalladament tot el seguiment de l’adaptació de

l’alumne nouvingut.

La motivació que ha despertat el interès per aquest tema i les ganes

d’aprofundir-hi ha sigut que des de ben petita he volgut estudiar magisteri, i he

volgut donar a conèixer el treball que es realitza en una aula d’acollida.

S’ha pogut veure que l’aula d’acollida és molt diferent de l’aula ordinària,

però el que m’ha agradat més treballar ha sigut la part emocional dels alumnes

nouvinguts. És un tema que mai n’havia sentit parlar i que m’ha agradat molt

d’investigar, aprofundir-hi i treballar. També cal remarcar especialment el treball

que realitza el professorat, és un treball molt complex.

He d’agrair que gràcies a aquest treball he pogut aprofundir molt en un

tema el qual coneixia molt superficialment i que m’ha sorprès molt gratament.

La tasca que es duu a terme dins de l’ aula d’acollida és realment molt

interessant i important.



2. IMMIGRACIÓ A CATALUNYA:

Analitzant el fenomen migratori a Catalunya, Barcelona és la província que

concentra més població infantil i juvenil de nacionalitat estrangera. Aquesta

població ha crescut espectacularment en els últims anys.

Catalunya comptabilitza, l’any

2006, 7.134.697 habitants, dels

quals 913.757 són de nacionalitat

estrangera. Com es pot veure en

la següent gràfica evolutiva, el

creixement de la població

estrangera ha estat espectacular en deu anys i ha passat de menys de 100.000

l’any 1996 a prop d’un milió de persones el 2006.

Així doncs, la presència del col·lectiu infantil i juvenil de nacionalitat

estrangera es fa visible amb més contundència a Catalunya, on projectes

migratoris de creació de noves famílies es troben més assentats. La següent

gràfica mostra l’evolució de la població estrangera al territori de Catalunya

durant els darrers anys.



3. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I L’AULA D’ACOLLIDA

3.1. Atenció a la diversitat

Un dels trets que caracteritzen l’actual societat és la forta globalització

que s’està donant, això òbviament fa necessari parlar de la diversitat. S’entén

per diversitat el conjunt de diferències socials, econòmiques, culturals,

personals i d’aprenentatge que identifica a l’individu com a ésser únic. Tothom

és diferent i afrontar aquesta diversitat a l’aula ha de ser totalment prioritari.

El model d’educació inclusiva, es justifica, entre altres aspectes, per la

voluntat d’organitzar contextos educatius de qualitat, adequats per a tothom.

L’escola inclusiva és la que ofereix a tots els alumnes, sense distinció de la

discapacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l’oportunitat per continuar

essent membres de la classe ordinària i per aprendre dels seus companys, i

juntament amb ells, dins l’aula.

La presència de

l’alumnat nouvingut als

centres fa latent aquesta

diversitat i demana que el

professorat conegui i

apliqui eines i recursos

per a la gestió d’aquesta

diversitat. Els processos

d’aprenentatge d’aquest alumnat presenten unes característiques més o menys

específiques. Cal tenir en compte que parteix d’una història diferent de molts

dels seus companys pel que fa a referents culturals, llengües o estils

d’aprenentatge. Sense considerar això en cap moment com un inconvenient,

l’aula d’acollida es mostra com un recurs des del qual treballar per afavorir la

total integració a l’aula ordinària d’aquests alumnes.



3.2. Atenció als alumnes nouvinguts

Considerem un “alumne/a nouvingut” aquell que s’ha incorporat per

primera vegada al sistema educatiu de Catalunya en els darrers vint-i-quatre

mesos.

Davant del xoc emocional que li pot representar a l’alumne l’arribada a

un nou entorn social i cultural, el centre ha de preveure mesures específiques

perquè així l’alumne es pugui sentir ben acollit i percebre el respecte envers la

seva llengua i cultura, i intentar que el més ràpidament possible, pugui seguir

amb normalitat el currículum i adquirir l’autonomia personal dins l’àmbit escolar

o social.

El centre on l’alumne està

escolaritzat, ha de donar

una resposta personalitzada

per garantir l’aprenentatge

de la llengua, l’accés al

currículum comú i els

processos de socialització

d’aquest alumnat i establir

així els criteris metodològics

i els materials curriculars

que facilitin la integració a les aules ordinàries des de un primer moment. Tot

això correspon a la comissió d’atenció a la diversitat, que aquesta determina les

actuacions que es duran a terme per atendre les necessitats educatives

d’aquest alumnat, així com els trets bàsics de les formes organitzatives i dels

criteris metodològics que és considerin més apropiats.



3.3. Acollida i integració dels alumnes nouvinguts

Pel centre educatiu i pel professorat que hi treballa, l’acollida i la integració

escolar de tots els alumnes ha de ser una de les primeres responsabilitats i

objectius, això deriva en una sèrie d’aspectes que el centre educatiu ha de tenir

en compte.

Proporcionar a les famílies la informació adequada sobre el sistema

escolar a Catalunya:

funcionament del centre,

tractament i ús de les llengües,

recursos a l’abast, tant al centre com a l'entorn,

possibilitat de sol·licitud d’ajuts,

procés d’integració escolar i social de l’alumne/a al centre,

assoliment dels aprenentatges…

Garantir una comunicació eficient amb la família, per tal de copsar les

necessitats de l’alumne/a (físiques, afectives, emocionals, cognitives,

socials…). El centre pot utilitzar el servei de traducció i sol·licitar la

presència d’un traductor/intèrpret quan l’alumne/a i la seva família

desconeguin les dues llengües oficials a Catalunya. Tant les entrevistes

inicials com el seguiment poden fer-se en sessions individuals o en grup.

Fer l’avaluació inicial de l’alumne/a utilitzant la llengua familiar o

d’escolarització prèvia, en la mesura que sigui possible.

A l’educació bàsica, vetllar per una correcta adscripció de curs i grup,

preferentment al nivell que correspon a l’edat cronològica o a un curs

inferior com a màxim.

Garantir el traspàs d’informació al tutor/a i a l’equip docent.

Atendre les necessitats afectives, emocionals i relacionals derivades

dels processos migratoris i reforçar la tutoria per potenciar l’autoestima i

proporcionar l’orientació escolar i/o laboral necessària.



4. L’AULA D’ACOLLIDA

4.1. Què és l’aula d’acollida

L’aula d’acollida, és l’aula on l’alumnat nouvingut o d’incorporació

tardana més gran dels sis anys comença el curs d’escolarització en una escola

de Catalunya. Normalment els alumnes que són rebuts a les aules d’acollida

són alumnes provinents de la immigració i amb desconeixement dels idiomes

que són parlats a les aules ordinàries.

A les aules d’acollida de Catalunya, hi ha dos tipus d’alumnes

nouvinguts, els que parlen llengües romàniques, com el portuguès, el gallec,

l’asturlleonès, el castellà, l’aragonès, el català, l’occità, el francès, el

retoromànic, l’italià, el sard i el romanès o els de parla de llengües no

romàniques. A part d’aquest factor, també hi ha la diferent cultura i la variació

de l’edat d’inici en l’educació. Aquests factors provoquen que hi hagi una

adaptació més lenta o més ràpida en l’ensenyament català.



Els alumnes de l’aula d’acollida podran deixar d’assistir-hi quan el seu

nivell de llengua sigui el suficient per poder assistir a l’aula ordinària amb

normalitat amb els alumnes de la mateixa edat. Per molt que hi hagi hagut un

canvi d’aula, rebran una atenció educativa específica inicialment.

L’aula d’acollida, només és podrà trobar en els centres educatius en els

quals hi hagi un compromís de l’acollida de l’alumne nouvingut i que hi hagi un

nombre elevat d’alumnes escolaritzats a l’aula d’acollida. Es podrà permetre

que l’alumnat s’incorpori en qualsevol moment de curs a l’aula d’acollida, i si es

troba adient, també es podrà reincorporar a l’aula ordinària en qualsevol

moment.

L’alumne, no només estarà vinculat a l’aula d’acollida sinó que haurà de

ser un punt de referència on hi hagi un marc de treball obert, on hi haurà una

participació constant del centre, que pugi permetre a l’alumne una atenció

emocional i un aprenentatge intensiu de la llengua catalana. Amb això,

s’adjunta el que l’aula pugui proporcionar al nouvingut una atenció adequada a

les seves necessitats i progressos, ja siguin relacionals o lingüístics, com a

complement del treball del grup de la classe.

El nombre de professors que intervenen en una aula d’acollida ha de ser reduït.

Aquest grup de professors han de tenir una bona competència lingüística en

català i una gran sensibilitat pels processos d’acollida i integració de l’alumnat

nouvingut.

4.2. Aula d’acollida , normativa i regulació

El sistema d’acollida especialitzat per als alumnes nouvinguts que es

preveu al decret 142/2007, pel qual s’estableix l’ordenació dels

ensenyaments de l’educació primària, es desenvolupa mitjançant la

previsió d’aules d’acollida a les escoles.



Aquestes aules són espais d’acompanyament emocional i curricular

així com d’aprenentatge de la llengua catalana, pensats per als alumnes

de primària i de secundària que hagin arribat a Catalunya durant els dos

últims anys.

Pel que fa a la resposta de l’Administració a la incorporació de

l’alumnat immigrant, en els darrers anys el Govern autonòmic ha dut a

terme un procés de reforma de l’ordenació curricular de l’educació primària

i secundària. Aquest procés té com a antecedents, d’una banda, la Llei

orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, i d’una altra, les

transformacions socials i culturals a la nostra societat. Així doncs, cal

destacar les mesures sobre atenció a la diversitat del Decret 142/2007, de

l’ordenació de l’ensenyament de l’educació primària.

En la norma es preveu una acollida personalitzada i mesures

organitzatives i curriculars, per als alumnes d’incorporació tardana, que

permetin la seva integració escolar i l’aprofitament dels seus estudis,

d’acord amb les característiques personals, d’aprenentatge i del context

social. L’acollida d’aquest alumnat ha de tenir en compte de manera

especial l’aprenentatge lingüístic, l’accés al currículum comú i els

processos de socialització. El desenvolupament d’aquestes mesures ha de

ser en tot cas simultani a l’escolarització de l’alumnat en els grups

ordinaris, en funció del nivell i l’evolució del seu aprenentatge (art. 11.4).



4.3. Objectius

A l’aula d’acollida hi ha tres objectius principals, els quals es mostren en la

següent figura.

Proporcionar: A l’alumne nouvingut que s’incorpora tardanament al

sistema educatiu català i al qual li resulta la llengua desconeguda, els

mitjans necessaris per poder assegurar una bona integració, ja siguin als

nivells acadèmics i socials, i a molts d’altres.

Fomentar: A l’alumne se li ha de fomentar una actitud positiva vers la

llengua i la cultura catalana, tot i així respectant les diversitats

lingüístiques i culturals de totes les cultures.

Promoure: En una aula d’acollida, es promourà la participació en

activitats on es fomenti l’ús de la llengua i la integració a la cultura

catalana. Aquesta tasca d’integració té un caràcter positiu ja que els

alumnes nouvinguts arriben a sentir-se part de la comunitat educativa.

Proporcionar Fomentar Promoure



4.4. Funcionament i Metodologia

A l’hora d’analitzar el funcionament d’una aula d’acollida, s’ha de tenir en

compte diferents aspectes, en la següent figura es mostren els més importants.

Organitzar els aprenentatges de manera globalitzada suposa partir d’un

enfocament constructivista i procura que l’aprenentatge sigui significatiu. Es

pretén partir del coneixement del propi alumne per connectar-ho amb nous

coneixements, l’aspecte més important no és el contingut que s’ensenya sinó

les seqüències d’aprenentatge i les relacions que s’estableixen entre alumnes i

entre alumne i professor.

Respecte a les activitats resulta interessant que siguin funcionals i

significatives ja que d’aquesta manera s’afavoreix l’aprenentatge, el qual es

crea a partir d’esquemes propis i com a resultat de la interacció amb l’entorn.

El treball cooperatiu és un dels altres factors a tenir en compte, cal

fomentar les interaccions en petits grups, creant un clima de treball cooperatiu

a partir del que els alumnes ja saben i del que poden fer amb el coneixement

que tenen de la llengua d’aprenentatge.

Organització dels aprenentatges de

manera globalitzada

Existència d'activitats funcionals

Foment del treball cooperatiu

Establiment de relacions personals

positives



Finalment convé també establir relacions personals positives tot

procurant incrementar el nivell d’autoestima, la motivació dels aprenentatges i

les expectatives de futur de l’alumnat.

Pel que fa al funcionament general de l’aula és important a tenir en compte

també d’altres factors:

Que l’horari de l’aula d’acollida no interfereixi en les matèries que

l’alumnat nouvingut pugui compartir amb els companys de l’aula

ordinària. Es convenient que l’assistència vagi disminuint a mesura que

es vagin incrementant els aprenentatges.

Cal tenir un espai on l’alumnat pugui interactuar amb la resta d’alumnes i

així poder facilitar el seu procés de socialització.

Cap alumne ha de romandre totes les hores lectives a l’aula d’acollida.

L’opció més recomanable, és que estigui només la meitat de l’horari

lectiu.

El pas de l’alumnat nouvingut a l’aula ordinària, demana molta

coordinació i una atenció educativa, on s’incrementin progressivament

els aprenentatges. Però amb el suport suficient per assegurar l’èxit

escolar.

Els alumnes s’han de poder incorporar en qualsevol moment del curs, i

també s’ha de poder decidir la reincorporació d’un alumne o alumna a

l’aula ordinària en el moment que és consideri més adient.

El nombre de professorat que intervingui, ha de ser reduït.

El recurs “aula d’acollida”, s’estructura de manera flexible en funció de les

necessitats de l’alumnat que ha d’atendre i tenint en compte l’organització de

cada centre. Això implica la possibilitat d’atendre l’alumnat en diversos grups en

funció de la seva escolarització prèvia, la seva llengua d’origen o altres

característiques que puguin determinar necessitats educatives específiques

diferenciades. Es recomana que el nombre d’alumnes nouvinguts, sigui d’un

màxim de 10 alumnes.



4.5. El tutor de l’aula d’acollida

Hi ha una sèrie d’aspectes que el professor tutor de l’aula d’acollida ha de

conèixer en profunditat són, en la següent figura s’enumeren.

És important que el professor tingui experiència en l’ensenyament de

segones llengües i un bon coneixement de l’alumnat. També cal dir que per dur

a terme la seva tasca dins de l’aula d’acollida serà molt favorable la seva

experiència en tutoria i el coneixement d’adaptacions curriculars, són els punts

en els que es recolzarà la seva feina, un bon coneixement i experiència dels

mateixos permetrà uns

resultats més positius.

A part d’això, el professorat

que treballi a l’aula

d’acollida, ha de tenir

experiència docent i domini

de les tecnologies de la

informació i de la

comunicació.



Respectant això, el centre nomenarà un tutor responsable, que seguirà un

assessorament i un pla de formació específic per al professorat de l’aula.

El tutor de l’aula d’acollida ha de dur a terme les funcions següents:

Fer l’avaluació inicial i col·laborar en l’elaboració dels plans individuals

intensius. Si fos necessari, també hauria de col·laborar amb les

adaptacions curriculars individualitzades o en modificar el currículum

d’acord amb les necessitats educatives de l’alumne.

Gestionar l’aula d’acollida:

1. Planificar recursos i actuacions

2. Aplicar les metodologies més adequades

3. Programar les seqüències d’aprenentatge i avaluar

processos i resultats

Aplicar metodologies i estratègies d’immersió lingüística per a

l’adquisició de la llengua

Promoure la integració de l’alumnat nouvingut a les seves aules de

referència.

Col·laborar en la sensibilització i introducció de l’educació intercultural en

el procés educatiu de l’alumnat nouvingut.

Coordinació amb el coordinador/a de llengua, cohesió social i

interculturalitat del centre.

Participar en les reunions dels equips docents per coordinar actuacions i

fer el seguiment.

El centre i els professionals que hi treballen han de tenir en compte:

Donar una resposta personalitzada per garantir l’aprenentatge de la

llengua, l’accés al currículum comú i els processos de socialització

d’aquest alumnat.

Establir els criteris metodològics i els materials curriculars que facilitin la

integració a les aules ordinàries des del primer moment.



Responsabilitzar-se de l’acollida i la integració escolar de tot l’alumnat .

Fer l’avaluació inicial de l’alumne en la llengua familiar o d’escolarització

prèvia en la mesura que sigui possible.

Vetllar per una correcta adscripció de curs i grup, preferentment al nivell

que correspon a l’edat cronològica.

Garantir el traspàs d’informació al tutor/a i a l’equip docent.

Atendre les necessitats afectives, emocionals i relacionals derivades

dels processos migratoris.

Reforçar la tutoria per potenciar l’autoestima i l’orientació escolar i/o

laboral necessària.

Proporcionar l’aprenentatge intensiu de la llengua catalana.

4.6. Avaluació dels alumnes nouvinguts

Cada un dels alumnes nouvinguts, rebrà la seva avaluació que serà duta a

terme amb relació els objectius del seu pla individualitzat i a les aportacions

realitzades del currículum.

L’avaluació serà contínua, amb observació sistemàtica i visió global del seu

progressos d’aprenentatge. Tot i això, s’integraran les adaptacions i les

observacions efectuades en cada una de les àrees.



5. AVALUACIÓ INICIAL I ASSIGNACIÓ DEL CURS

5.1. Aproximació a l’entorn personal i familiar

Per conèixer millor a l’alumne, se li fa una entrevista personal i també es fa

una segona amb els pares o els familiars directes que facin permetre als

professors conèixer les actituds de l’alumne nouvingut. El que es pretén, es

poden entenda el procés migratori que ha tingut, les inseguretats, con son les

dinàmiques familiars,..tots els elements que puguin influir en el

desenvolupament escolar del nouvingut. Les entrevistes, alhora també

serveixen per saber les expectatives acadèmiques de l’alumne i de la seva

família a curt o llarg termini, també l’actitud que mantenen sobre la institució

escolar i les disposicions davant del professorat.

Tot això s’ha de tenir en compte, ja que el caràcter emocional i efectiu de

l’alumne són elements bàsics que intervenen en el procés d’adaptació escolar.

Des del inici fins al final, factors més personals com el caràcter de l’alumne,

la seva situació emocional i la seva capacitat de comunicació poden determinar

l’opció per diferents estratègies educatives.

5.2. Una anàlisi educativa

Fer una anàlisi educativa és essencial per tal que es pugui escolaritzar a

l’alumne en el grup classe més adequat. Amb aquesta anàlisi, ha de permetre

obtenir informació del nivell d’escolarització i d’aprenentatge previ del

nouvingut. També ens hem d’informar sobre les característiques del sistema

educatiu de l’origen del nouvingut.

De l’avaluació inicial no se’n pot esperar que els alumnes nouvinguts,

que venen de diferents marcs educatius i lingüístics, obtinguin els resultats que

considerem exigibles a l’alumnat autòcton, que coneix les llengües oficials el

sistema educatiu, i que ha estat escolaritzat des dels tres anys en un centre



educatiu català. Per aquest fet, les proves inicials no haurien de valorar

únicament coneixements, sinó també aptituds, competències i capacitats.

Per aquest motiu, la Subdirecció de Llengua i Cohesió Social ofereix als

centres diverses proves d’avaluació inicial en les llengües maternes dels

alumnes nouvinguts, així poden controlar l’efecte dels dèficits lingüístics sobre

els resultats.

Per complementar l’avaluació de caràcter cognitiu, s’aconsella que una

part de les proves objectives es faci sota la supervisió d’un professor. Gràcies a

això s’obtindrà informació sobre les habilitats de l’alumne a l’hora de fer front a

la resolució d’un problema i al mateix temps es resoldrien dubtes derivats dels

mètodes avaluadors que poden dificultar els resultats de la prova. L’actitud del

docent a l’avaluació inicial hauria de proporcionar seguretat a l’alumne,

ressaltant els elements que l’alumne coneix per incrementar la seva

autoestima.

La procedència de l’alumne, no és suficient per conèixer les

característiques de la seva escolarització prèvia. Per això s’ha d’aprofundir en

el coneixements de l’escolarització prèvia de l’alumne a nivell individual

(assignatures cursades, dinàmiques d’aula, anys d’escolarització, principals

continguts apresos,..). Aquesta part de l’avaluació requereix la presència dels

pare si de l’alumne, ja que es tracten qüestions que pot ser que l’alumne

nouvingut no en recordi. Sempre que sigui possible, fora bo disposar dels

butlletins de notes dels diferents cursos realitzats en el país d’origen, per així

poder conèixer el desenvolupament de l’alumne en les diferents àrees. Els

butlletins de notes, són un element subjectiu, ja que depèn de lògiques

avaluadores i de nivells d’existència difícilment controlables, però malgrat això,

poden aportar informació sobre les àrees de coneixement en què l’alumne ha

tingut un millor desenvolupament i detectar els punts febles. També seria bo,

poder disposar dels llibres de text que hauria utilitzat l’alumne, ja que aportaria

una major informació dels continguts i dinàmiques dels sistema educatiu

d’origen. Igual d’important és conèixer els hàbits escolars previs de l’alumne.



L’avaluació inicial no ha de ser entès

com una prova tancada totalment

determinant del procés que ha de seguir

l’alumne. Així que es planteja un temps

inicial d’observació de l’alumne, tant a

l’aula d’acollida com a l’aula ordinària.

Això permet ajustar les accions

dissenyades per a l’escolarització de

l’alumnat nouvingut, adaptant-les a l’estat real de formació de l’alumne i a les

capacitats d’aprenentatge que l’observació detecta amb més profunditat que les

proves estandarditzades inicials.

5.3. Avaluació dels coneixements lingüístics

El domini de la llengua del sistema educatiu d’acollida és important, ja

que garanteix èxit en l’escolarització de l’alumne en el nou context escolar.

Tenien en compte que la llengua catalana, te una poca extensió lingüística,

nul·la entre els principals països de procedència de la població estrangera

resident a Catalunya, l’avaluació inicial dels coneixements lingüístics hauria de

ser enfocada a les capacitats potencials de l’alumne per assimilar una llengua

nova i a la detecció de la proximitat lingüística de la llengua d’origen.

Malgrat que l’aprenentatge de la llengua catalana s’ha de mantenir com

un objectiu principal per tal de dotar l’alumne d’una eina bàsica per al

desenvolupament escolar, aquest aprenentatge haurà de ser més prioritari i

intensiu en funció de les eines que tingui l’alumne. Així el domini d’una llengua

romànica, el coneixement del castellà o una base escolar sòlida poden ser

elements que accelerin el procés d’aprenentatge de la llengua catalana.

Per tots els alumnes estrangers que s’incorporen al sistema educatiu

català, el català es la segona i sovint la tercera llengua amb què entren en

contacte. Això fa necessària una diagnosi inicial que detecti els elements que



poden facilitar o dificultar l’aprenentatge de la llengua catalana en totes seves

vessants (expressió oral i escrita, comprensió oral i escrita).

5.4. Assignació del curs

La detecció e necessitats lingüístiques, educatives i social, és necessària

per tal d’assegurar una correcta incorporació de l’alumne nouvingut al centre

educatiu.

En funció de l’edat de l’alumne en el moment que s’incorpora al sistema

educatiu general, es fa l’assignació del curs. Principalment sobre la base de

raons de caràcter psicopedagògic, que aconsellen que s’incorpori a l’alumne

nouvingut en el curs en què es trobaria si hagués inicia amb tres anys d’edat la

seva escolarització a Catalunya. Tot i això, si es detectés dificultats en el

desenvolupament normalitzat de l’alumne dins del seu grup-classe, pot

provocar l’endarreriment d’un curs escolar quan es consideri necessari. Ni el

manteniment en el curs per edat sense una diagnosi prèvia, ni l’endarreriment

automàtic detectat en alguns centres, són mecanismes adequats per a

l’assignació del curs, ja que l’assignació ha de respondre a una atenció

individualitzada per part de l’equip docent. L’endarreriment d’un curs escolar

respecte a l’edat s’hauria de produir només en els casos que es consideri que

els plans individualitzats i el pas per una aula d’acollida no són instruments

suficients per assegurar una correcta evolució de l’alumne amb el seu grup

classe, referent a la seva edat.

Les necessitats lingüístiques i/o educatives poden motivar l’assignació

d’un curs inferior a aquell que li correspondria a l’alumne per edat. Els beneficis

d’aquest endarreriment han de ser clars a l’hora de prendre una decisió. Només

s’hauria d’optar per aquesta via, quan es consideri que la incorporació a un

curs inferior comportarà uns resultats millors a nivell social, lingüístic i educatiu

que l’assignació al curs corresponent per edat.



Un cas excepcional i de difícil tractament, és el dels alumnes que

s’incorporen al sistema educatiu català amb greus dèficits lingüístics i

educatius. En aquests casos, l’assistència al grup classe ordinari d’acord amb

la seva edat o a un curs inferior planteja poques diferències, ja que la distància

entre l’alumnat prèviament escolaritzat i que l’alumnat nouvingut és gran en tots

dos casos. En aquests casos es proposa una atenció individualitzada a

l’alumne mitjançant recursos d’atenció a la diversitat disponible en el centre

amb l’objectiu de reduir la distància real.

En aquests cas és d’importància conèixer les expectatives de l’alumne,

la seva disposició vers l’estudi i la seva voluntat de permanència en el sistema

educatiu més enllà de l’edat obligatòria.

5.5. Alumnat estranger amb una base educativa prèvia

La major part dels alumnes nouvinguts escolaritzats a Catalunya,

provenen de contextos geogràfics en els quals l’educació és obligatòria, i per

tant la seva incorporació al centre es fa sobre una base educativa prèvia. En

aquests casos, en l’avaluació inicial s’observen les capacitats reals d’adaptació

de l’alumne a l’aula ordinària i a partir d’aquesta observació, s’organitzaran els

horaris dels alumnes prioritzant la seva presència a l’aula ordinària, així l’aula

d’acollida, nomes serà vista com un element complementari a l’aula ordinària,

com un element de reforç d’aquesta.



D’aquesta manera, es fixarien les assignatures que l’alumne pot cursar a

l’aula ordinària, tot establint que durant les hores que l’alumne no assisteixi,

pugui assistir a l’aula d’acollida, per tal d’accelerar l’aprenentatge de la llengua

catalana.

Però cal tenir present que qualsevol decisió serà fomentada en les

competències i progrés individual de cada alumne.

L’assistència a l’aula d’acollida, interferirà en el procés d’escolarització

de l’alumnat nouvingut de forma temporal, donant prioritat als horaris de l’aula

ordinària que pretenen potenciar una normalització en aquella escolarització

atès que dissenya la seva assistència a l’aula d’acollida com un mecanisme

compensatori que interromp menys l’escolarització a l’aula ordinària, tot

reforçant-la i permetent que l’alumne es desenvolupi en aquelles matèries que

pot comprendre.

Aquesta organització, planifica les assignatures que l’alumnat fa a l’aula

ordinària, evitant, quan sigui possible, que quedin assignatures dividides entre

els horaris de les dues aules. Malgrat la bona idea d’aquesta organització de

l’assistència a les dues aules, sorgeixen certs problemes que cal tenir presents

a l’hora de conformar els horaris dels alumnes estrangers. Sobretot cal tenir en

compte els dos aspectes que mostra la següent figura.

L'horari de l'aula d'acollida

Diferents nivells lingüístics i edats diverses



• L'horari de l'aula d'acollida

El primer problema que trobem, es que l’horari d’aula d’acollida no engloba

la jornada lectiva completa. El professor d’acollida nomes comprèn disset hores

setmanals. En vista d’aquesta limitació, hi ha centres que han optat per fer

l’horari de l’aula d’acollida al matí, en funció de la capacitat de l’alumne per

seguir els continguts a l’aula ordinària, però el problema d’aquest es que a la

tarda no hi ha ca tipus de coordinació ja que l’aula d’acollida estarà tancada.

Aquesta és una possible solució, però per tal de que l’aula d’acollida sigui

un dispositiu de suport a la docència, seria necessari que el funcionament fos

durant tot l’horari escolar, o si més no, estigués disponible per atendre totes les

necessitats organitzatives de l’atenció a la diversitat en el centre. Això

implicaria, adreçar més recursos educatius a l’atenció a la diversitat. La manera

més directa de fer-ho és incorporant un major nombre de tutors d’acollida, però

també ampliar l’horari de funcionament de l’aula d’acollida, proposant al

professorat de l’aula ordinària que completi la seva dedicació com a suport de

tutor de l’aula d’acollida.

L’aula d’acollida en qualsevol cas, hauria de ser un recurs permanent.

Aquest fet facilitaria que l’alumnat amb dificultats importants per seguir

determinades matèries a l’aula ordinària no es veiés obligat a assistir-hi, evitant

així els sentiments d’incomprensió i de frustració, que poden sorgir. Alhora

hauria de ser un recurs que permetés la combinació dels horaris de l’alumnat

que estarà més hores a l’aula ordinària per tal d’accelerar el seu aprenentatge

lingüístic sense interferir en el seu currículum normalitzat, així s’evitaria que

l’aula d’acollida es convertís en un obstacle per al seguiment d’un itinerari

escolar normalitzat.

• Diferents nivells lingüístics i edats diverses

El segon conflicte sorgeix quan hi ha una coincidència, en un mateix grup,

d’alumnes amb diferents nivells lingüístics i edats diverses. S’ha d’adaptar

l’horari de l’aula d’acollida amb el de l’aula ordinària. Això comporta que en un

mateix grup d’acollida convisquin alumnes amb diferents nivells i diferents



ritmes d’aprenentatge amb diferents trajectòries escolars i amb temps diversos

d’estada a Catalunya.

La varietat de perfils d’alumnes que comparteixen temps a l’aula d’acollida,

dificulta la feina del tutor, que en un mateix temps ha de donar resposta a una

gran diversitat de necessitats educatives i a la vegada ha de treballar amb

alumnat d’edats i madureses molt diferents, igual que la seves llengües

d’origen.

Aquesta realitat implica les necessitats d’organitzar dinàmiques en grups

més reduïts i amb noves estratègies didàctiques, per evitar que els alumnes

que portin més temps a l’aula, s’avorreixin però alhora assegurar un progrés

adequat de l’alumnat d’incorporació recent. Aquest són dos dels inconvenients

de l’aula d’acollida heterogènia. El primer, és que els alumnes que fa més

temps que hi assisteixen senten que l’arribada d’alumnes nous endarrereix el

seu ritme d’aprenentatge, ja que han de repetir continguts ja apresos, per altre

banda trobem els alumnes que arriben, aquests se senten en una situació

d’inferioritat davant dels seus companys, ja que ells ja han progressat. Algunes

de les solucions trobades passen per treballar en grups reduïts dins de l’aula

d’acollida o per la creació de dues aules d’acollida ( ja sigui en edat o pel nivell

de competència en català) o de la incorporació a l’aula d’un professor (que

permeti facilitar el desenvolupament de dinàmiques diferenciades).

L’assistència a l’aula d’acollida hauria de ser dissenyada en el marc de les

hores que cada alumne es troba amb dificultats per seguir amb normalitat els

continguts impartits a l’aula d’ordinària. Això afavoreix per una banda que



l’alumne segueixi amb normalitat el currículum de les matèries per a les quals

el seu dèficit lingüístic no suposi cap problema i per altre, que assisteixi a l’aula

d’acollida per l’aprenentatge de la llengua catalana. Cal remarcar la importància

del disseny d’un pla individual que asseguri el bon desenvolupament i el

progrés de l’alumne en qualsevol aula.

La idea és senzilla, l’aula d’acollida ha d’esdevenir un instrument de suport

principalment lingüístic, organitzat de tal forma que interfereixin el mínim

possible en el seguiment de les assignatures de l’aula ordinària, tot prioritzant

l’assistència de l’alumne al seu grup -.classe de referència com més temps

millor. Tot i així, l’aprenentatge lingüístic no és una qüestió menor, ja que el

domini de la llengua d’acollida és un requisit per assegurar un correcte

desenvolupament a curt i llarg termini. Així que per molt que es consideri que

l’alumne por defensar-se correctament amb uns coneixements mínims de la

llengua catalana, es requereix observar com l’objectiu de la seva escolarització

l’acceleració de l’aprenentatge d’aquesta llengua d’acollida.

Per tal de no interferir en l’aprenentatge curricular, l’alumnat

d’incorporació recent que posseeix una base educativa prèvia haurà d’assistir a

l’aula d’acollida mentre el seu grup classe curs l’assignatura de llengua

catalana amb un nivell més avançat..

També es recomana el disseny d’algunes matèries optatives en el marc

de l’aula d’acollida, que pugin reforçar les habilitats lingüístiques de l’alumnat

nouvingut, especialment aquells que assisteixin poques hores a l’aula d’acollida

però que encara presenten algunes dificultats en la llengua catalana. Però

també hi hauran casos d’alumnes que es creurà convenient que assisteixi més

hores a l’aula que no que li restin lliures. Amb això s’opta per ocupar hores de

les assignatures més fàcilment recuperables, segons els criteris adoptats a

partir de l’avaluació inicial.



6. AGRUPACIONS A L’AULA D’ACOLLIDA

Les agrupacions d’alumnes a l’aula d’acollida estan relacionades amb la

coordinació entre l’aula d’acollida i l’ordinària on l’alumnat estranger estudia.

Establir les agrupacions de l’aula d’acollida no és una tasca fàcil ja que s’ha de

planificar l’assistència dels alumnes d’acord amb la planificació de l’aula

ordinària. Les diferents circumstàncies de l’alumnat nouvingut fan que hi hagi

una gran heterogeneïtat de grups dins de l’aula d’acollida,la qual cosa fa difícil

establir els criteris d’agrupació. Tot i així a grans trets es pot definir tres grans

grups, és mostren en la següent figura.

• Nivell de llengua catalana

Les aules d’acollida per nivells de coneixement de llengua catalana eviten

que un mateix grup d’alumnes amb nivells diferents de català convisquin. Això

afavoreix l’organització de les dinàmiques dins dels grups, ja que així s’eviten

casos d’avorriment dels alumnes amb un nivell més avançat del català.

Ara bé, l’atenció per nivells de coneixement lingüístic comporta que sovint

es creïn grups heterogenis pel que fa l’edat. Això vol dir que en una aula

d’acollida coincideixen alumnes que malgrat tenir un domini semblant de català,

responen a diverses madureses. Aquest fet, pot obligar al professorat a trobar

diverses dinàmiques, ja que s’ha d’atendre una varietat d’interessos i actituds

davant l’aprenentatge.

Nivell de llengua

catalana

Per edat o cicle educatiu

Per procedència



• Per edat o cicle educatiu

Les aules d’acollida que tenen en compte l’edat per poder organitzar-se

tendeixen a organitzar-se per cicles educatius de l’ESO.

• Per procedència

En últim lloc, també hi ha l’organització de l’aula d’acollida d’acord amb la

procedència dels alumnes.

L’ homogeneïtat lingüística possibilita el treball d’estratègies didàctiques que

contemplen la llengua materna, aquesta compartida per tots els alumnes de

l’aula. Això és utilitzat com a instrument sobre el qual construir el nou

aprenentatge.

Per contra, si tots els alumnes de l’aula tenen una mateixa llengua d’origen,

pot provocar una reducció de l’ús del català com a llengua vehicular. Això

passa perquè existeix una altre llengua que es compartida per tots. En aquest

cas es fa innecessari l’ús del català i el català juga com a llengua de

comunicació entre alumnes de diferents nacionalitats en una aula d’acolllida.

L’observació dels aspectes positius i negatius de cada criteri per poder

organitzar els grup de l’aula d’acollida, ens fan pensar i plantejar en la

convivència de fer les combinacions per a l’atenció a la diversitat de l’aula

d’acollida, d’acord amb els diferents perfils de l’alumnat estranger escolaritzat

en el centre.

Al marge de la classificació que s’acaba d’exposar també cal distingir

segons les necessitats lingüístiques i educatives ja que també són aspectes

importants a l’hora de determinar les agrupacions. La següent figura les

enumera i a continuació s’expliquen breument.



1. Alumnat amb necessitats lingüístiques

Quan l’alumnat només planteja necessitats lingüístiques i , per tant,

s’incorpora al centre amb una base educativa sòlida, és habitual que li donin

una gran valor instrumental a l’aula ordinària, considerant-la un espai

normalitzat on s’han d’incorporar per realitzar un bon itinerari acadèmic.

Per a aquest alumnat l’aula d’acollida els hi proporciona els instruments per

realitzar una transició adequada a l’aula ordinària.. Els alumnes amb aquestes

necessitats són procedents de contextos de llengua no hispànica i amb

elevades expectatives acadèmiques (per exemple, alumnes procedents de

l’Europa de l’Est) que estan disposats a assistir, de forma temporal a l’aula

d’acollida per aprendre la llengua catalana. Aquesta els permetrà

desenvolupar-se amb major facilitat en el seu grup classe de referència. Per

aquests alumnes l’organització de l’aula d’acollida hauria de respondre

únicament als nivells de la llengua. Una estructuració diferent portarà a la

convivència de nivells lingüístics diversos viscuda com un obstacle en la seva

formació, convertint la seva assistència a l’aula d’acollida en una pèrdua de

temps.

2. Alumnat amb necessitats lingüístiques i educatives

També hi ha alumnes que plantegen dificultats lingüístiques i de caràcter

educatiu, aquests experimenten la seva assistència a l’aula d’acollida com un

“espai refugi”, on els aprenentatges s’adapten al seu nivell. El professor es



mostra proper i preocupat per la seva evolució, ja sigui educativa i/o emocional

i on, generalment, les seves dificultats són compartides per la resta de

companys d’aula. L’aula d’ordinària, sol ser vista com un “espai amenaça”, ja

que l’alumne es sent vulnerable a causa dels seus dèficits instrumentals (i

sovint lingüístics) i també perquè el professorat de l’aula ordinària no mostra

una part propera cap a l’alumne nouvingut.

El perfil d’aquest alumnes, són els procedents de països amb major

distància lingüística i menor formació escolar prèvia. Això fa que l’agrupació per

nivell lingüístic sigui especialment important en els primers moments per tal de

que els alumnes més vulnerables se sentin més còmodes a l’hora de compartir

espai amb alumnes amb les mateixes necessitats i dèficits lingüístics. Ara bé, si

experimentem algunes dificultats educatives, difícilment compartides per la

resta d’alumnes nouvinguts, l’organització per nivells lingüístics hauria d’estar

combinada amb l’organització per coneixements instrumentals, així l’assistència

a l’aula d’acollida potenciaria l’aprenentatge lingüístic en paral·lel amb

l’instrumental. En funció dels recursos disponibles es podrà plantejar la creació

de diverses aules d’acollida organitzades de forma diferenciada segons la

combinació d’aquests dos criteris o bé el funcionament dins d’una mateixa aula

per subgrups per tal d’atendre aquestes dues necessitats.

Per últim el cas més complex, és aquell que conformen els alumnes amb

dèficits lingüístics i instrumentals greus que dificulten que la seva incorporació a

l’aula ordinària els aporti beneficis educatius i relacionals clars. Aquests

alumnes, no es poden introduir a l’aula ordinària com la resta de l’alumnat

estranger, però tampoc podran romandre a l’aula d’acollida durant tota

l’escolarització. Així que es necessari trobar mecanismes d’atenció a la

diversitat que evitin els sentiments d’inseguretat derivats de la incorporació

d’aquests alumnes a uns grups classe on no poden desenvolupar-se amb

normalitat però que també evitin la confiança del dispositiu que ha estat

dissenyat com a temporal i complementari de l’aula ordinària. En aquests casos

hi ha diverses variables a tenir en compte, en la següent figura s’enumeren.



La combinació d’aquestes variables permetrà dissenyar una atenció

individualitzada que potenciï el seu aprenentatge.

3. Alumnat amb necessitats educatives però no lingüístiques

Aquest grup el formen els alumnes procedents e l’Amèrica Llatina. Aquests

alumnes fixen en l’aula ordinària l’escolarització, però a diferència dels alumnes

amb necessitats lingüístiques, veuen innecessari el seu pas per l’aula

d’acollida. Aquests alumnes no veuen una qüestió prioritària l’aprenentatge de

la llengua catalana, ja que es poden defensar en la seva llengua materna (el

castellà). Qualsevol organització de l’aula d’acollida fa necessària una renúncia

a l’aula ordinària. L’organització per cicles educatius és probablement l’opció

menys negativa per l’alumnat nouvingut, atès que tots assisteixen a uns

mateixos cursos ( i, sovint al mateix grup classe) i l’assistència a l’aula

d’acollida, en coordinació amb l’aula ordinària, pot ser interpretada com un

suport puntual en llengua catalana que no interfereixi en excés en el

desenvolupament de l’itinerari normalitzat. Tot i així, l’organització per cursos

hauria d’estar combinada amb l’organització per coneixements, no estrictament

lingüístics però sí instrumentals, així els alumnes no percebrien l’aula d’acollida

com un espai de nivell instructiu menor.

Les seves expectatives acadèmiques

El temps que hauran o podran romandre en el centre (incloent possibles repeticions de curs)

Les estructures d'atenció a la diversitat existents (aula oberta, extraescolars...)



7. PROCÉS DE TRANSICIÓ

Cada centre utilitza un procés de transició de l’aula d’acollida a l’aula

ordinària diferent. Hi ha quatre lògiques diferenciades, la següent figura les

enumera i a continuació s’expliquen breument.

1. Establiment d’un temps mínim d’estada a l’aula d’acollida

Com a primera opció, trobem l’establiment d’un temps mínim d’estada a

l’aula d’acollida. Els centres que utilitzen aquesta opció, estableixen un mínim

d’estada a l’aula d’acollida (per exemple, sis mesos) amb l’objectiu d’assegurar

la immersió lingüística, malgrat que l’alumne pugui seguir amb certa normalitat

la classe ordinària.

2. Revisió trimestral del progrés de l’alumne

La segona opció que hi ha és la revisió trimestral del progrés de l’alumne i,

per tant, de la necessitat que continuï assistint o no a l’aula d’acollida.

Durant les juntes d’avaluació es debat i es decideix l’ampliació del temps

d’estada de l’alumne a l’aula ordinària. Això fa que s’hagin de reorganitzar els

horaris de l’alumne estranger, emmarcats en el seu pla individual.

Establiment d'un temps mínim d'estada a l'aula d'acollida

Revisió trimestral del progrés de l'alumne

Revisió permanent

Estandarització de la temporalització de l'itinerari a seguir



3. Revisió permanent

Una altra opció per organitzar la transició de l’aula d’acollida a l’aula

ordinària és la revisió permanent. Els centres que apliquen aquesta opció, són

els que no fixen dates ni períodes per decidir la reducció de les hores que en

un alumne assisteix a l’aula d’acollida, sinó que fan una revisió contínua del

progrés de l’alumne i una adaptació permanent dels seus horaris.

4. Estandardització de la temporalització de l’itinerari a seguir

Per últim, hi ha els centres que opten per l’estandardització de la

temporalització de l’itinerari a seguir. Aquests centres dissenyen un itinerari fix

a seguir per tot l’alumnat, establint el temps que correspon a cada etapa i

sense contemplar una evolució diferent.

Així, per exemple, es fixa un any per al “nivell d’iniciació”, un altre any al

“nivell pont” i un tercer any de reforç lingüístic, de manera que tots els alumnes

de l’aula d’acollida estarà vinculat durant tres anys a l’aula, seguint els criteris

establerts per a cada etapa.

Les opcions d’un temps mínim d’estada o l’estandardització de la

temporalització son les dinàmiques que pretenen guiar les transicions de l’aula

d’acollida a l’aula ordinària de l’alumnat estranger. Aquests comporten que no

es faci una adaptació individual a les característiques que no es faci una

adaptació individual a les característiques de cada alumne sinó que fa que es

generin certes pautes aplicables a tots i cadascun d’ells, amb independència

del seu progrés individual.

En canvi les altres opcions, l’avaluació trimestral i l’avaluació permanent,

basen el procés d’incorporació a l’aula ordinària en la supervisió constant del

progrés individual.



Totes aquestes opcions, porten a la mateixa certesa de prioritzar

l’assistència a l’aula ordinària quan l’alumne està en disposició de seguir amb

certes garanties.

Avaluar quan l’alumne està preparat per incorporar-se a l’aula ordinària

requereix que l’avaluació sigui individualitzada i, per tant, que la transició es

dissenyi d’una banda, de forma específica per a cada alumne i, de l’altre, que

s’adapti al progrés real de l’estudiant. Amb això es necessari un seguiment

constant dels diferents ritmes d’aprenentatge de l’alumnat nouvingut.



8. EMOCIONS A L’AULA D’ACOLLIDA

Durant molts anys el sistema educatiu s’ha centrat en el desenvolupament

cognitiu més que en l’emocional, valorant sobretot les competències

lingüístiques i matemàtiques. Amb el temps però s’ha vist la importància de la

part afectiva de la persona i la

necessitat de fixar la mirada en

aquesta direcció.

Un bon coneixement i

gestió de les emocions facilita

a la persona eines i recursos

per resoldre més

satisfactòriament els diferents

reptes que es presenten al llarg

de la vida, així doncs per formar persones íntegres i plenes s’ha d’educar les

emocions. És important treballar-ho dins de l’aula, i especialment a l’aula

d’acollida.

Un dels aspectes més importants del nouvingut és el vincle afectiu que

estableixen amb la societat d’acollida, és molt important treballar amb ells tota

la part emocional ja que la vivència d’aquests alumnes al moment d’arribar no

resulta gens fàcil. Es troben en un lloc desconegut, moltes vegades lluny del

seu país i de casa seva, on es parla un llengua diferent de la seva i on la

cultura i costums són totalment diferents a allò que ells han viscut. Han

abandonat la seva gent, part de la família, dels seus costums i el seu país. Es

mostren desorientats i necessiten la seguretat que els permeti relacionar-se i

interactuar per tal de poder aprendre.

Quan arriba un nen/a un centre convé posar en marxa actuacions amb

l’objectiu de facilitar el procés de coneixement del nou medi. Dins de l’aula

ordinària es pot organitzar diferents activitats per tal de facilitar la interacció

amb el grup. Convé preparar al grup per tal de rebre l’alumne nou, així per



exemple es pot treballar amb el mapa sobre el lloc d’on ve, la llengua...també

es pot triar un company tutor que li faci de guia durant les primeres setmanes

per tal d’ajudar-lo a familiaritzar-se amb l’entorn.

Dins de l’aula d’acollida caldrà treballar específicament la part afectiva tenint

molt en compte la situació particular del nouvingut, en aquests moments serà

molt important l’afecte, l’estima i la comprensió per tal de que poc a poc es vagi

sentint acollit i integrant dins del grup. Les activitats dutes a terme pel professor

per tal de treballar aquesta part afectiva poden ser molt variades però

bàsicament es centraran en els aspectes que es resumeixen en la següent

figura.

Coneixement i comprensió de les emocions:

És fonamental que l’alumne conegui les emocions i quines i perquè es donen

en cada moment, això l’ajudarà a tenir un millor coneixement d’un mateix.

Aprendre a regular i gestionar les emocions:

Un cop l’alumne té coneixement de les emocions i és capaç d’identificar-les i

etiquetar-les convé que es treballi la manera de regular-les i gestionar-les

Coneixement i comprensió de les

emocions

Aprendre a regular i gestionar les

emocions

Treballar l'empatia

Treballar la reslució de conflictes

Treballar l'autoestima



Treballar l’autoestima:

Una bona autoestima és facilitadora de l’aprenentatge, cal que es treballi per tal

de que els alumnes aprenguin a valorar-se i estimar-se amb ells mateixos.

Treballar la resolució de conflictes:

Aquest aspecte és clau per aconseguir un bon ambient a l’aula i per una bona

cohesió del grup. El conflicte és natural i sorgeix espontàniament, cal saber

resoldre’l de manera positiva i convertir-lo en una oportunitat.

Treballar l’empatia:

L’empatia és molt important, s’ha d’educar de tal manera que sàpiguen

entendre al seu company i ajudar-lo quan més ho necessita.



9. PROGRAMACIÓ DE L’ AULA D’ACOLLIDA PER

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

TEMA 1: BENVINGUDA. IDENTIFICACIÓ PERSONAL

TEMA 2: L’ESCOLA I LA CLASSE

TEMA 3: EL COS

TEMA 4: LA FAMÍLIA

TEMA 5: ELS VESTITS

TEMA 6: ELS ALIMENTS

TEMA 7: ELS ANIMALS

TEMA 8: LA CASA

TEMA 9: ELS VIATGES



TEMA 1: BENVINGUDA. IDENTIFICACIÓ PERSONAL

OBJECTIUS:

- Saludar.

- Presentar-se i identificar-se.

- Lletrejar el nom.

- Preguntar i dir l’edat.

- Preguntar i dir el nom de la població i país del que prové.

- Preguntar i dir el número de telèfon.

- Escoltar i comprendre diàlegs molt senzills sobre la identificació

personal.

- Respondre un qüestionari sobre les dades personals.

- Escriure un text breu presentant-se.

- Conèixer les formes de salutació de Catalunya.

- Mostrar interès per l’aprenentatge del català i una actitud participativa a

l’aula.

CONTINGUTS:

- Parlar: expressions com, Com et dius?, El meu nom és...

- Escoltar i entendre breus diàlegs: Em dic.., Sóc de....

- Llegir i comprendre noms propis nens de la classe i dades personals

- Escriure un text breu de presentació

- Coneixement del funcionament del llenguatge: El signes d’interrogació i

d’exclamació. Les majúscules.

http://www.google.es/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&frm=1&source=images&cd=&cad=rja&docid=g-goKkx6VB6ypM&tbnid=w1T2_E8K1PevVM:&ved=0CAUQjRw&url=http://5anysgregorimayans.blogspot.com/&ei=9l1dUvmHGZCr0AW_34GgDg&bvm=bv.53899372,d.ZGU&psig=AFQjCNH16aE0_0LiUC2OOOF2Pr1VO5aXvQ&ust=1381936931857537



- Lèxic: nom de les lletres de l’alfabet, països d’origen, números,

vocabulari referent a dades personals, etc

ACTIVITATS:

-Presentació: dir i escriure el nom a la pissarra, localitzar al mapamundi el país

d’origen, demanar a cada alumne el seu nom i d’on és, escriure-ho a la

pissarra i localitzar-ho al mapamundi.

-Memory alfabet: unir lletres de pal amb lletra lligada.

-Joc de l’oca de l’abecedari.



-Escoltar diàlegs.

-Omplir petit qüestionari sobre dades personals.

-Presentar a un company tot recordant nom, edat i país d’origen.

-A partir de petites descripcions endevinar de quin company es tracta.

RECURSOS

-Pissarra.

-Pissarra digital.

-Bola del món.

-Targetes plastificades amb les lletres de l’abecedari en majúscules i

minúscules (lletra de pal i lletra lligada).

-Joc oca de l’alfabet.

-Fitxes qüestionari dades personals.

CRITERIS AVALUACIÓ:

- Saludar, presentar-se i identificar-se.

- Lletrejar el nom.

- Preguntar i dir l’edat.

- Preguntar i dir el nom de la població i país d’origen.

- Respondre oral i escrit preguntes relatives a les dades personals.

- Distingir majúscules de minúscules.

- Preguntar i dir el número de telèfon.

- Respondre amb les formes habituals de salutació.

- Mostrar interès per l’aprenentatge del català i actitud participativa.



TEMA 2: L’ESCOLA I LA CLASSE

OBJECTIUS:

- Demanar i dir el nom del centre educatiu.

- Demanar i dir les persones que formen part del centre.

- Demanar i dir les matèries i les activitats que fan al centre.

- Demanar que li deixin alguna cosa i respondre quan li demanen alguna cosa.

- Demanar i dir on és alguna cosa.

- Demanar i dir la hora.

- Dir i escriure la data.

- Diferenciar entre els adverbis de situació “aquí” i “allà” i els articles “el, la, l’” i

“un, una”.

-Mostrar interès per l’aprenentatge del català i participar activament en les

activitats i les situacions comunicatives sorgides a l’aula.

CONTINGUTS:

-Parlar: Exponents lingüístics com, A quina escola vas? Vaig a l’escola.... //

Em deixes el ….? Sí, aquí el tens!

- Escolar i entendre audicions d’ordre.



-Llegir i comprendre horaris i calendaris .

-Coneixement del funcionament del llenguatge: Articles determinats (el/la/l’) i

indeterminats (un/una), adverbis de situació i conjunció “i”.

-Lèxic: Dependències de l’escola, personal, assignatures, objectes de l’aula i

material escolar, dies de la setmana i mesos de l’any. També accions.

-Escriure: L’escriptura d’un plànol de manera col·lectiva.

ACTIVITATS:

-Individualment, omplir els buits de la làmina de la classe escrivint cada nom a

la casella segons convingui.

- Donar una volta pel centre i observar tots els seus espais.

- Buidar la motxilla i l’estoig i explicar tot el que hi ha.

- Joc de preguntes i respostes sobre les dependències del centre.

- En una plantilla buida, confeccionar un horari i en els espais corresponents

completar amb el nom de les assignatures.

-Posar el nom de l’alumne, el dels mestre i el nom del centre. Aquest horari

personal de l’alumne li servirà de referent.

- Jugar al veig, veig ... (mobiliari i material de la classe)



RECURSOS

-Cartell de l’aula d’acollida penjat a l’aula.

-Làmina amb text (plastificada) i sense text de la classe.

-Horari dels alumnes i calendari escolar.


-Demanar i dir el nom del centre educatiu.

-Demanar i dir les matèries i les activitats que fan al centre.

-Demanar que li deixin alguna cosa i respondre quan li demanen alguna cosa.

-Demanar i dir on és alguna cosa.

-Demanar i dir la hora i informar d’un horari.

-Diferenciar entre els articles “el, la, l’” i “un, una” i utilitzar-los correctament.

-Col·laborar en l’elaboració d’un plànol de l’escola.

-Mostrar interès per l’aprenentatge del català i participar activament en les

activitats i les situacions comunicatives sorgides a l’aula.



TEMA 3: EL COS

OBJECTIUS:

-Saber parlar del propi cos.

- Preguntar i dir com es troba

- Indicar la localització d’una malaltia o d’una molèstia física.

- Demanar i entendre informació sobre les sensacions i els estats d’ànim.

- Interessar-se per l’estat anímic d’algú.

-Diferenciar entre el so de l’r i de l’rr.

CONTINGUTS:

-Parlar: Cóm es?, Què et passa? Què et fa mal? Em trobo malament. Em fa

mal el cap,

-Escoltar i entendre: Audició d’un diàleg, audició d’ordres

-Llegir i comprendre: Lectura d’una recepta mèdica.

-Coneixement del funcionament del llenguatge: Antònims i sinònims, el so r i rr

i temps verbal present d’indicatiu.

-Lèxic: Parts del cos, malalties, estats d’ànim, àmbit sanitari, higiene, adjectius

i accions.

-Escriure: Escriptura d’un text descriptiu.



ACTIVITATS:

-Ensenyar imatges de les diferents parts del cos i anar dient què són

-Per parelles un assenyala una part del cos i l’altre l’ha d’endevinar.

-Joc de la Ruleta amb les parts del cos

-Accions: Escriure a la pissarra: Ulls, Boca, Cames, Orelles, Braços, Nas.

Apuntar entre tots accions relacionades amb cada part del cos i fer-hi una

frase (per exemple: “Amb les cames correm”; “Ambles orelles escoltem”; .... )



- Dibuixar-se a sí mateixos i escriure les parts del seu cos en el dibuix.

- Realitzar un petit diàleg en parelles. Un alumne adoptarà el rol de metge i

l’altre de pacient.

- Escriure un petit text descrivint a sí mateixos sota el títol Cóm sóc?

RECURSOS

-Targetes plastificades de les parts del cos.

-Targetes per jugar al joc de la Ruleta de les parts del cos.


-Saber parlar del propi cos.

-Descriure trets facials.

-Preguntar i dir com es troba.

-Indicar la localització d’una malaltia o d’una molèstia física.

-Demanar ajuda.

-Interessar-se per l’estat anímic d’algú.

-Diferenciar entre el so de la r i la rr.

-Escriure correctament les paraules amb r i rr.



TEMA 4: LA FAMÍLIA

OBJECTIUS:

-Comprendre i respondre preguntes senzilles de caràcter personal sobre la

família.

- Aprendre els noms dels components de la família.

- Demanar i donar informació sobre membres de la família: la relació, el nom,

l’edat i el que fan.

- Conèixer el vocabulari específic dels oficis.

- Iniciar-se en el coneixement de l’arbre genealògic i la seva convenció gràfica.

CONTINGUTS:

-Parlar: Qui és aquest/a? Quants germans/germanes tens? El meu pare

treballa de...

-Escoltar i entendre: Audició d’instruccions d’un joc

-Llegir i comprendre: Lectura i interpretació d’un arbre genealògic.

-Coneixement del funcionament del llenguatge: Plurals acabats en –ns.

Determinants possessius (meu, meva) i articles demostratius (aquesta,

aquella).El gènere i els oficis.



-Lèxic: La família, oficis, accions

-Escriure: Elaboració d’un arbre genealògic. Descripció del nucli familiar.

ACTIVITATS:

-Observar una imatge d’una família per aprendre’n el vocabulari.

-Completar un text breu sobre les dades familiars.

-Treballar i repassar el vocabulari de la família a través de les targetes de

vocabulari

-Realitzar un arbre genealògic de la família i després presentar-lo als

companys.

-Elaborar un petit text escrit descrivint el nucli familiar.

-Confecció d’un mural anomenat “La nostra família” on tots els alumnes pengin

els seus treballs.

-Treballar els oficis en masculí i femení.



- Parlar sobre els oficis dels nostres familiars.

- Jugar al memory dels oficis.

RECURSOS

- Imatge d’una família acompanyada d’un breu text.

-Targetes de vocabulari plastificades de la família

-Làmina plastificada d’un arbre genealògic per a jugar al Qui sóc?

-Fulls amb les cares dels membres de la família per a pintar.

-Fotografies dels alumnes i les seves famílies.

-Fitxa: imatge dels oficis.

-Targetes dels oficis per a jugar al memory.


-Demanar i dir els components de la família.

-Demanar informació sobre membres de la família: la relació, el nom, l’edat i el

que fan.



-Informar sobre l’ocupació d’un conegut.

-Conèixer el vocabulari específic dels oficis.

-Aplicar correctament la concordança de gènere en els possessius (la meva, el

meu) i en els oficis.



TEMA 5: ELS VESTITS

OBJECTIUS:

-Preguntar sobre la vestimenta d’algú.

-Dir i descriure la roba que porta.

-Descriure cóm va vestit algú.

-Aprendre el vocabulari relacionat amb la roba i els vestits.

-Escoltar, comprendre i llegir un conte curt.

-Classificar la vestimenta segons l’estació i el temps.

-Descriure la manera de vestir d’una persona utilitzant adjectius adequats.

-Introduir-se en la pronunciació muda de la r a final de paraula.

CONTINGUTS:

-Parlar: Cóm va vestit ell/a? Ell/a anava vestit…. Quina roba portes? Jo

porto… // Cóm vesteixes a l’estiu? I a l’hivern? A l’estiu porto…

-Escoltar i entendre: Audició d’un conte, El vestit nou de l’emperador.

-Llegir i comprendre: Lectura i comprensió d’un conte. Identificació de

persones llegint una descripció.



-Coneixement del funcionament del llenguatge: La r muda. Pràctica del present

d’indicatiu.

-Lèxic: Peces de roba, textures, adjectius, accions

-Escriure: Descripció de vestits

ACTIVITATS:

-Parlar i conversar sobre la roba que porten els alumnes i sobre la manera en

que vestim.

-Observar una làmina dels vestits i identificar-ne les peces de roba. Parlar-ne.

- Observar revistes i catàlegs de moda i retallar-ne algunes peces de roba.

- Classificar les peces de roba segons el temps i l’estació en que les portem.

-Escoltar, llegir i parlar sobre el conte: El vestit nou de l’emperador.



- Parlar sobre els vestits d’arreu del món i confeccionar un mural.

-Jugar al memory dels vestits.

-Fitxa de la r muda.

RECURSOS

-Fitxa d’activitat de la r muda.

-Conte “El vestit nou de l’emperador”.

-Targetes plastificades de vocabulari La roba.

-Làmina de la roba i els vestits sense text.

-Revistes i catàlegs de moda.

-Targetes per jugar al memory de la roba.


-Identificar el nom de les diferents peces de roba.

-Preguntar sobre la vestimenta d’algú.

-Dir i descriure la roba que porta algú utilitzant adjectius.



-Preguntar i descriure les característiques d’una peça de roba.

-Participar en una conversa sobre el tema de la roba.

-Comprendre el missatge global d’un conte curt.

-Pronunciar correctament el so de r muda a final de paraula.



TEMA 6: ELS ALIMENTS

OBJECTIUS:

-Parlar sobre el tipus de menjar que pren normalment o que li agrada més,

sobre el que sol menjar en cada àpat i a on.

- Demanar alguna cosa per menjar i beure.

-Elaborar una piràmide alimentària i entendre la seva importància.

-Escoltar un àudio sobre les instruccions d’una recepta de cuina.

-Explicar, oralment i per escrit, una recepta.

-Interpretar i elaborar un menú de restaurant.

-Conèixer la configuració dels àpats a Catalunya.

CONTINGUTS:

-Parlar: Jo menjo... No bec... Què vas dinar ahir? Ahir vaig dinar …Què

soparàs avui? M’agrada... Jo vull... Posi’m...

-Escoltar i entendre: Audició d’una recepta

-Llegir i comprendre: La recepta culinària.

-Coneixement del funcionament del llenguatge: Pràctica del passat simple.



L’apòstrof. Quantificadors: poc, molt, més….

-Lèxic: aigua, llet, suc, pa, cereals,matí, migdia, tarda, nit, esmorzar, dinar,

berenar, sopar, plat, got, cullera, forquilla, ganivet, estovalles, tovalló,

calent, fred, picant, salat, dolç, cru,cuit.

-Escriure: Escriptura d’un menú de restaurant.

ACTIVITATS:

-Presentar i aprendre el vocabulari del tema a través de targetes de vocabulari.

-Parlar sobre els aliments que veiem i classificar-los segons l’hora del dia en

que els mengem. Classificar-los segons si es mengen o es beuen, remarcant

la diferencia entre els verbs beure i menjar.

-Classificar els aliments segons “m’agraden” o no “m’agraden”. Conversa oral i

activitats escrites.

-Treballar els plurals dels aliments a través d’exercicis escrits.

- Interpretar i llegir un menú de restaurant. Parlar sobre ell.



- Elaborar un menú de restaurant.

- Observar i comentar catàlegs d’aliments.

- Escoltar una recepta de cuina.

- Observar i interpretar una piràmide alimentària i elaborar-ne una mitjançant

fotografies retallades de catàlegs d’aliments per a penjar-la a l’aula com a

referent.

- Practicar el passat simple mitjançant fitxes escrites.



RECURSOS

-Targetes plastificades de vocabulari sobre els aliments.

-Piràmide alimentària.

-Catàlegs d’aliments de supermercats.

-Fitxes de construcció de frases: el temps passat simple.


-Parlar sobre el tipus de menjar que pren normalment o que li agrada més.

-Demanar alguna cosa per menjar i beure.

-Entendre les instruccions d’una recepta

-Explicar una recepta.

-Interpretar una piràmide alimentària.

-Elaborar un menú de restaurant incloent-hi totes les parts.

-Valorar la importància d’una dieta equilibrada.

-Explicar la configuració dels àpats a Catalunya.



TEMA 7: ELS ANIMALS

OBJECTIUS:

-Preguntar i dir el nom d’un animal.

-Conèixer les característiques bàsiques de les cinc classes d’animals

treballades.

-Preguntar i dir les parts que té algun animal.

-Fer descripcions d’animals utilitzant adjectius.

-Conèixer la forma femenina de diferents animals.

-Elaborar una fitxa amb les característiques d’un animal.

-Escoltar, llegir, copiar, memoritzar i parlar sobre el poema de la Balena.

-Introduir-se en el coneixement de la fauna de Catalunya.

CONTINGUTS:

-Parlar: Quin animal és? És un… // Cóm és aquest gat? Aquest gat és… // Què

mengen/on viuen/ els ossos? Els ossos mengen/ viuen… //

-Escoltar i entendre: L’audició de “La Balena” i l’audició del diàleg “Tens

animals a casa?”



-Llegir i comprendre: Text poètic i comprensió lectora.

-Coneixement del funcionament del llenguatge: Formació de diminutius. El so

[g]

-Lèxic: gat, gos, goril·la, pingüí, cocodril, pèl, closca, cua, aletes, escates,

bec,plomes, selva, granja, muntanya, caminar, nedar, volar, córrer.

-Escriure: Fitxa d’un animal. Descripció d’animals.

ACTIVITATS:

- Presentar i aprendre el vocabulari del tema a través de targetes de

vocabulari. Parlar sobre les nostres mascotes, els animals que coneixem, que

hem vist, i els llocs on podem trobar-los.

- Enumerar les cinc classes d’animals i escriure-les a la pissarra: Aus, peixos,

insectes, rèptils i mamífers. Demanar als alumnes que intuïtivament

classifiquin en cinc classes els animals de les targetes treballats anteriorment.

Parlar sobre les similituds entre els animals de la mateixa classe, les

diferències, les seves característiques,...

- Relacionar les formes femenines i masculines dels animals escrites en les

targetes plastificades (lleó – lleona, ...).

- Parlar sobre el gat i explicar el so [g] que conté el mot. Realitzar la fitxa

escrita sobre el so g.



- Jugar a esbrinar l’animal a través de descripcions transmeses oralment i per

escrit.

- Poema: Escoltar un poema de la Joana Raspall sobre algun animal, llegir-lo i

parlar sobre ell.

-Parlar sobre la fauna de Catalunya i els animals que viuen aquí: aus (perdius,

coloms, orenetes,galls...) , mamífers (porcs senglars, porcs,...) , insectes

(mosquits, mosques,...), etc.



RECURSOS:

-Targetes de vocabulari dels animals.

-Targetes plastificades per a relacionar el femení i el masculí dels animals.

-Fitxa d’activitat per a treballar el so [g]

-Llibre de poemes Joana Raspall.


-Preguntar i dir el nom d’un animal.

-Esmentar les característiques bàsiques de les cinc classes d’animals

treballades.

-Preguntar i dir les parts que té algun animal.

-Fer descripcions d’animals utilitzant adjectius.

-Fer la forma femenina dels animals correctament.

-Elaborar una fitxa amb les característiques d’un animal.

-Entendre i repetir el poema treballat.



TEMA 8: LA CASA

OBJECTIUS:

-Dir el carrer, el pis, la població i el país on viu.

-Preguntar i dir el número d’habitacions d’una casa i cóm s’anomenen.

-Dir alguna cosa sobre casa seva: habitacions, mobiliari, estris de casa, petits

electrodomèstics.

-Descriure la seva habitació.

-Elaborar un plànol de casa seva indicant els diferents espais i presentar-lo.

-Conèixer i identificar diferents tipus d’habitatges

CONTINGUTS:

-Parlar: On vius? Visc a ..., al carrer..., número... // Com és casa teva?

Quantes habitacions té? Té ... habitacions. Què hi ha a la teva habitació? Hi

ha... // Vius a prop de l’escola? Sí/no visc a prop/lluny de l’escola.

-Escoltar i entendre: Audició de diàlegs:Què hi ha a la teva habitació?

Audició d’indicacions: Moblem un pis.



-Llegir i comprendre: Dibuixar a partir de descripcions Cóm es la casa?

-Coneixement del funcionament del llenguatge: L’estructura “hi ha” del verb

haver.

-Lèxic: ciutat, poble, barri, carrer,davant, darrere, a prop, al costat, lluny, entre,

casa, pis, pensió,habitació, menjador, cuina, bany, lavabo, vàter,entrada,

passadís, taula, cadires,sofà, haver, ser, estar, mar, muntanya, camp,arbre,

parc,.,..

-Escriure: Plànol de casa seva.

ACTIVITATS:

-Presentar el vocabulari bàsic de la casa mitjançant la làmina plastificada LA

CASA. Parlar sobre allò que veuen i llegir els noms de les etiquetes escrites.

Després, repartir la mateixa làmina sense etiquetes escrites i intentar recordar

el nom dels objectes que veiem.

-Jugar amb els targetes de vocabulari.

-Observar làmines impreses dels diferents espais de la casa i parlar sobre els

objectes que es representen a cada una: cuina, sala d’estar, dormitori,

rebedor,...



-Practicar l’estructura “hi ha” del verb haver.

-Llegir un text descriptiu i dibuixar allò que diu.

-Elaborar un plànol de casa seva indicant totes les dependències que té i

afegint-hi una petita descripció a sota utilitzant les estructures lingüístiques

treballades.

RECURSOS

-Làmina amb text i sense text de la casa.

-Làmines dels diferents espais de la casa.

-Targetes de vocabulari sobre la casa.

-Catàlegs de mobles.

-Graella per a realitzar l’activitat Cóm és casa teva?

-Fitxa de l’activitat: Moblar un pis.


-Dir el carrer, el pis, la població i el país on viu.



-Preguntar i dir el número d’habitacions d’una casa i cóm s’anomenen.

-Dir alguna cosa sobre casa seva: nombre i tipus d’habitacions, mobiliari, estris

de casa, petits i grans electrodomèstics i elements de decoració.

-Descriure la seva habitació.

-Elaborar un plànol de casa seva indicant els diferents espais i presentar-lo.

-Identificar diferents tipus d’habitatges.



TEMA 9: ELS VIATGES

OBJECTIUS:

-Comprar bitllets i demanar-ne el seu preu.

-Preguntar a quina hora surt i a quina hora arriba (el tren, l’autobús, ..)

-Intercanviar informació sobre la preparació d’una sortida o d’una excursió

(motxilla, nom del lloc,autocar, tren, ...

-Demanar i donar indicacions per anar a algun lloc.

-Entendre una conversa curta sobre els viatges.

-Comprendre un fullet turístic sobre Barcelona.

-Llegir i escriure una postal utilitzant vocabulari del tema.

CONTINGUTS:

-Parlar: Com es va a ,…?, S’hi pot anar en,..(tren, cotxe, avió, vaixell, ... ) // Un

bitllet d’anada i tornada a Barcelona,sisplau. // Quant val? // A quina hora

arriba ....? //

-Escoltar i entendre: Audició de diàlegs: On podríem anar?

-Llegir i comprendre: Fullet turístic de Barcelona.



-Coneixement del funcionament del llenguatge: Introducció del temps futur

simple: aniré, aniràs

-Lèxic: visita, excursió, colònies,campament, viatge, vacances, tren, autocar,

metro, autobús, avió, cotxe estació, bitllet, preu,horaris, parada, arribada,

taquilla, maleta,motxilla, autopista, via, anar, arribar,baixar, caminar,

tornar,venir, viatjar.

-Escriure: La postal.

ACTIVITATS:

-Presentar el tema mantenint una conversa sobre el lloc on aniran de

vacances els nostres alumnes l’estiu vinent. Parlar de llocs que han visitat com

a turistes, la manera en què hi van arribar, etc.

-Presentar els diferents mitjans de transport i aprendre el vocabulari a través

de les targetes de vocabulari del tema.

-Fer un mural dels mitjans de transport. Amb cartonets enganxar el nom a les

imatges del mural

-Escoltar un diàleg: On podríem anar?



-Llegir i escoltar una conversa sobre una persona que demana indicacions per

anar a un lloc i respondre’n les preguntes.

-En parelles, escollir en un plànol donat un punt de partida i un d’arribada i

explicar la manera d’anar d’un lloc a l’altre utilitzant les instruccions adients

(girar a la dreta, ...).

-Practicar el futur simple mitjançant fitxes escrites (Construcció de frases,

futur).

- Preparar diversos diàlegs sobre sortides. (per exemple, preguntar com

s’arriba a un lloc, demanar per les línies de metro o parades de tren...) fent

servir les expressions treballades anteriorment.

-Llegir i comprendre una postal. Després, escriure’n un a un/a amic/a des de la

destinació escollida.



RECURSOS

-Targetes de vocabulari sobre els mitjans de transport.

-Fotografies i revistes de vehicles per a fer el mural.

-Fitxa d’activitat: Mapa de vols.

-Fitxa d’activitat: Donem indicacions.

-Fitxa d’activitat: Escrivim una postal.

-Fitxa d’activitat: Barcelona.

-Fitxes de construcció de frases: el temps futur simple.


-Comprar bitllets i demanar-ne el seu preu.

-Preguntar a quina hora surt i a quina hora arriba (el tren, l’autobús, ..)

-Intercanviar informació sobre la preparació d’una sortida o d’una excursió

(motxilla, nom del lloc,autocar, tren, ...

-Demanar i donar indicacions per anar a algun lloc.

-Entendre una conversa curta sobre els viatges.

-Comprendre un fullet turístic sobre Barcelona.

-Llegir i escriure una postal utilitzant vocabulari del tema.



10. CONCLUSIÓ

Vivim en una societat cada vegada més globalitzada on la multiculturalitat i

la diversitat en són trets característics. A l’escola es fa necessari atendre

aquesta diversitat i treballar per tal que hi hagi igualtat d’oportunitats per a cada

un dels alumnes, s’ha de mirar la diversitat com una font de riquesa que ens

ajudi a créixer tots junts. Dins d’aquest marc de la diversitat, hem d’esmentar

l’aula d’acollida.

L’important fenomen migratori que s’ha viscut al nostre país en els darrers

anys ha provocat que en les nostres aules convisquin nens i nenes de diferents

països i cultures, en la majoria de casos aquests nens quan arriben a les

nostres aules no tenen ni coneixement de la llengua ni de la nostra cultura,

costums i tradicions, tot això dificulta molt la seva integració a l’aula. El

concepte d’aula d’acollida sorgeix precisament per atendre aquestes

necessitats i facilitar al màxim la integració d’aquests nens.

El present treball, m’ha permès aprofundir en el tema de la diversitat a les

aules fruit dels fenòmens migratoris i analitzar a fons el concepte i

funcionament de les aules d’acollida com a recurs per aconseguir la igualtat

d’oportunitats per a tots els nouvinguts. Si bé és cert que coneixia l’existència

d’aquestes aules, m’ha sorprès força la seva organització i funcionament.

Realment és un llarg recorregut el que segueixen els alumnes nouvinguts des

de que arriben a l’aula d’acollida fins que poden accedir amb normalitat a l’aula

ordinària.

L’objectiu principal que es planteja inicialment aquest treball s’ha vist assolit

de manera satisfactòria, no obstant he de mencionar també com a limitació que

no ha sigut possible, bàsicament per raons de temps i organització dels

centres, analitzar el procés d’acollida d’un alumne nouvingut directament a

l’aula. Tot i aquesta limitació, estic molt satisfeta amb la realització i el resultat

d’aquest treball de recerca.



11. BIBLIOGRAFIA

REFERÈNCIES LEGISLATIVES:

Decret 142/2007

Llei Orgànica 2/2006 de 3 de maig

LLIBRES:

AJA, Eliseo. La immigración estrangera a Espanya. Els reptes educatius.

Barcelona. Fundació “La Caixa”. 1999

CARBONELL, Francesc. Educació i immigració. Els reptes educatius de

la diversitat cultural i l’exclusió social. Barcelona. Mediterrània, 87. 2000

GRACIA, Mar, BALAGUERÓ, M.Emilia, BARRACHINA, Maria,

FUENTES, Mirella, HOMS, Cristina, RUBIO, Ederlinda. Mosaic.

Castellnou Edicions. 2008

JORDÁN, José Antonio (Coord.), PINTO I ISERN, Cristina, CASTELLA,

Enric . Multiculturalisme i educació. Barcelona. Proa. 1998

OLLER, Carles. Alumnado de otras culturas: acogida y escolarización.

Grao, 2010

PALLACH, Josep. Nouvinguts, fins quan? La incorporació de l’alumnat

estranger nouvingut al currículum ordinari. UdG Publicacions. 2009

REVISTES:

COELHO, Elizabeth, OLLER, Judith, SERRA, Josep Maria. Más allá del

primer contacto, ¿cómo dar la bienvenida a los estudiantes extranjeros y

a sus familias?. Prácticas en Educación Internacional n.2. 2010



PÀGINES WEB:

Pàgina de l’xtec, per preparar la pràctica.

http://www.xtec.cat/web/projectes/alumnatnou/materials/catalasecundaria

Pàgina de Barcelona, amb la llei de l’aula d’acollida.

http://www.educacio.novaciutadania.bcn.cat/ca/qu%C3%A8-diu-la-llei-_1802

Pàgina de la Generalitat de Catalunya.

http://www10.gencat.cat/WebAcollida/AppJava/ca/Menu_Principal/Educacio/Ed

ucacio.jsp

Pàgina de la Universitat de Girona.

http://dugi-doc.udg.edu/handle/10256/4690

http://www.xtec.cat/web/projectes/alumnatnou/materials/catalasecundaria

http://www.educacio.novaciutadania.bcn.cat/ca/qu%C3%A8-diu-la-llei-_1802

http://www10.gencat.cat/WebAcollida/AppJava/ca/Menu_Principal/Educacio/Educacio.jsp

http://www10.gencat.cat/WebAcollida/AppJava/ca/Menu_Principal/Educacio/Educacio.jsp

http://dugi-doc.udg.edu/handle/10256/4690

Les Aules d'acollida a l'educació primària

Documents

Transcript of Les Aules d'acollida a l'educació primària