Batalla percanviar elnomenclàtorfranquistaAlguns ajuntaments gover-nats per la dreta mostrenla seua reticència a com-plir la Llei de la MemòriaHistòria i retirar la simbo-logia franquista dels seuscarrers pàg. 09

ESTAT

“El governtxec vol il!legalitzar elcomunisme”Milan Krajcà, membre dela il!legalitzada Unió delJovent Comunista de laRepública Txeca ens parlade l’onada anticomunistaal seu país pàg. 06-07

INTERNACIONAL

Manifestació a València per la repúblicapàg. 17

+ Notícies

EN IMATGES

Sobiranisme gràficplanes centrals

18 D’ABRILPrimavera 2008

2 euroswww.lavanc.com

#148

Escola Valencianapresenta les Trobades 2008 pàg. 11

L’ombra del feixisme amenaça el barri d’Orriols

CONVIVÈNCIA! EL DISTRICTE MANTÉ EL SEU TEIXIT SOCIAL

Guillem Agulló, ni oblit, ni perdóBurjassot va viure el passat dissabte 12 d'abril una jornada convocada per Maulets de record i protesta pel trist aniversari de l'assassinat feixista del jove Guillem Agulló, ara fa 15 anys. pàg. 20

Pintades de caràcter nazi i pallisses a immigrants en Internet disparen l’alerta. L’Associació veïnalacusa l’Ajuntament de València i la Generalitat de voler convertir el barri en un ghetto pàg. 18-19

XAVIER MARTÍNEZ

02 L’Avanç informació, 18 d’abril de 2008

FRANZ KAFKA

“Els punts de vista de l’art i la vida són distints

inclús en el mateix artísta”

EMILI OLMOS Professor i POETA

Un dia assolellat i novembrenc del2001 el profe de Socials de l'Es-cola Les Carolines de Picassent

invità 4 indígenes maputxes en una jor-nada irrepetible. Aquell proletari de l'en-senyament havia preparat fins al darrerdetall, estudi previ de la geografia i cul-tura maputxe, preguntes de l'alumnatinsistent, l'horari esperava el moment,50 alumnes de 1r i 2n de Secundàriacompartiren el matí maputxement men-tre 3r i 4t ho feren vespertinament. Granpreocupació del mestre, tracteu decomportar-vos, no parleu, no rieu, quande sobte el problema fou el ritme de tre-ball tan intens que no podien seguir elsmaputxes verament. Després creàremel G.A.M. -Grup Ajuda a Maputxes-.Conferències, festes i paradetes solidà-ries, contenidor a Territori Maputxeamb ordinadors i llibres, entrevistes a latele, programes de ràdio, articles, mi-lers d'euros solidaritzats, trobada degrups maputxes a Menorca. Arribà l'es-tiu del 2002 i Emili anà a Territori Ma-putxe, 600 quilòmetres al sud de San-tiago de Xile, Temuko, terra de Neru-da. Una ciutat com Castelló de la Planaperò sense mar, horta com a València,ací cultiven la terra, allà la ciutat o el durtreball, el carro de cavalls, la camione-ta que es trencà, el dispensari, l'autopis-ta de peatge obligatòria sense alterna-tiva de carretera, gràcies Ferrovial pelcapitalisme brutal, ací cara a cara, no t'a-treviries, allà és diferent, voraç multina-cional d'excrements. Passen els dies.Apaga y vámonos. Manel Mayol direc-tor. 3 anys buscant la pel·li i a la fi laporten els Premis Tirant. Tot començàfa 500 anys, conquesta colonitzadora asaco d'Abialala -nom indígena amb elqual alguns pobles identificaven el te-rritori d'Amèrica-. 64 milions genocidatsa Abialala del Nord, Abialala Central iAbialala del Sud. El putrefacte rei cas-tellà Felip IV signà al 1643 un tractat depau amb el poble maputxe, seria el pri-

mer i darrer a tot el continent abialalenc.La frontera el riu Bio Bio. Vivien a la na-tura com els sioux, txeiene, seminoleso tants altres. 40.000 maputxes morts.També la captura i execució del capitàcastellà Pedro de Valdivia a mans ma-putxes. 1997 tornen les colonitzadores.L'espanyolíssima multinacional Ende-sa clava la mirada i les urpes al riu BioBio que baixa salvatge dels Andes, te-rra i territori ancestral o del 2000 i es-caig maputxe eternal. Segons una lleixilena les terres de propietat indígenano es poden vendre. Els endesins esllancen a permutar. Terres de 800 a 1300metres d'altitud que permuten per al-tres de 2000. Moltes maputxes nomésparlen mapudungun, algunes analfabe-tes -des del punt de vista occidental- en-ganyades, estafades, coartades, destor-bades. Un cec analfabet desconeixe-dor del castellà que signa la permuta.Una maputxe no cega en condicionssemblants. El treballador endesí li aga-fa un dit, l'impregna de tinta i l'estam-pa contra el paper. Quan l'entrevistenper criticar l'atropellament diu que aell la policia li fa el mateix quan es trauel carnet i no passa res, pinotxetismeefervescent. Inunden una cultura an-cestral, un territori, 14 cementeris sa-grats, 7 comunitats indígenes. Mapu-te-rra i txe-gent, la gent de la terra i senseaquesta no són res. L'engany és la mort,a 2000 metres les collites no creixenigual, hivern neu i gel, no tenen quadresper a animals, les cases permutades ple-nes de goteres, la teulada no resistirà,els prometeren llum debades, arribà 4anys després i l'han de pagar. Cinismecolonial. Agost del 2002 visite Ralco, lazona de la presa, amb Pancho Kakilpan,cada 5 minuts un camió en aquell pai-satge irrepetible, visitem les nyanyes -2 germanes majors- assistim a una as-semblea de les famílies que resisteixen-en són 7, tot dones- xantatge, a unanyanya Endesa li ha fet una pista fores-

tal que arriba a la porta de sa casa. Hade permutar, ha de permutar. Els espe-rits del bosc han marxat, la fada de lesaigües fugí. Tot açò ja és mort. Hem su-fragat dues vegades el capitalisme eu-ropeu, primer quan Pedro de Valdivia ila massacre colonitzadora, ara amb En-desa, diu un maputxe. Qui s'oposa a lapresa és terrorista, és jutjat amb testi-monis de rostre ocult i són condemnats.Martín Villa, el gran franquista indem-ne, el responsable dels obrers morts aGasteiz el 1976, l'interlocutor entre elgovern xilé i Garzón quan Pinochet, ell,sí, ell és l'honorable president d'Ende-sa. Per què no indemnitzaren, almenys,els maputxes dignament? El capitalis-me té el seu estil, ara Endesa està perla Patagònia fent 6 centrals. I si inundà-rem nosaltres els seus cementeris? Elsagradaria? Manel Mayol és agradós, ide-es clares, accessible, jove, el persegui-ren per Xile, perquè allà com ací el ca-pitalisme no accepta democràcies. Ellno hagué de fer-se cirurgia estètica comMiguel Littín, per filmar al Xile pinot-xetià. Roberto Celedón és un agradósadvocat. Crec recordar haver-lo vist enuna ocasió quan visitàrem maputxes ala presó de Los Ángeles -Territori Ma-putxe-. Al documental està insuperable,bo, simplement es manifesta com és idiu que al Palau de la Moneda -Santia-go- va fer de mediador entre maputxesi Endesa. La situació era fastigosa, pre-potència execrable, feixisme i intoleràn-cia putrefacta per part del gerent d'En-desa-Espanya, cap diàleg, racismexenòfob. Caldrà alertar a aquelles ques'estimen Les Espanyes, el capitalismei les democràcies occidentals que tot allòací exposat és fem multinacional meri-dional que cal imputar al país original. Iens sentim tan exultants i emocionatsaquell minut de cada 4 anys mentre vo-tem en llibertat. Sarcasme dictatorial endies d'electricitat i llamps! Budells devolcans ancestrals!

Maputxe

COORDINACIO: Guillem Carreras REDACCIO: Rubén Fernàndez, Xavier Ginés, Miquel Ramos,David Segarra, Xavier Sarrià, Tòfol Cruz, Xavier Martínez, Carles Senso, Moixama, Anna Coll,Lucas Marco, Kike Navarro, Jordi Muñóz, Sandra Quintero, Òscar Bornay COL!LABORADORS:Emili Olmos, César Lledó, Pere Fuset, Josefina Juste, Toni Cucarella, Toni Mestre, Laia Altarriba,David Sastre, Sussanna Anglés, Marc Peris, Pau Caparrós, Iñaki Aicart Altre Castelló- DossiersCrítics, Cultura Obrera, Vicent Usó, Estel Ortells, Ferran Vilafranca i Salvem El Desert,CORRECCIO: Jordi Caballero. L’Avanç és membre de l’Associació de Publicacions Periòdiques enCatalà (APPEC).

L’Avanç S.L Carrer Tomasos, 17 pta. ICP 46006 València ! 96 333 93 68redaccio@lavanc.org ! www.lavanc.org

Ahores d’ara, la Generalitat Valenciana li deu ala Universitat de València més de 134 milionsd'euros de l'exercici de 2007. La situació de la

nostra universitat és terminal. No es paga alsproveïdors, les nomines es paguen amb crèditsbancaris i mentre els rectors denuncien el cas a lapremsa, el portaveu del Consell manifesta que lesnostres universitats públiques estan ofegades endiners i no per la seua falta. Clar per molt gran quesiga la mentida, repetida mil vegades en l'òrgand'expressió del PP valencià, Canal 9, al finalconvencen als valencians d'aquesta mentida. Segonsha pogut contrastar L’Avanç Informació, són moltesles empreses que normalment proveïxen a laUniversitat i que des de fa més de 6 mesos que noreben el pagament dels seus serveis. Això si. La VIU(universitat virtual patrocinada pel consell) si queestà ofegada de diners. La catòlica i el Sant Pau CEU,també. Tampoc tenen problemes econòmics en laPolitècnica de València. És a dir que no és unproblema de falta de diners sinó d'orientació políticade les nostres més elevades institucionsd'ensenyament. Mentre la VIU es munta amb personal de confiançadel Consell, les universitats de l'Església són afins alPP i la politècnica a arribat a donar fins i tot unconseller (Justo Nieto) al govern de Camps, la nostrauniversitat pública s'ha encabotat a mantenir la, jafamosa, autonomia universitària. Cosa que impedeixal Consell fer i desfer en la nostra institució. I és que al País Valencià, el sectarisme afecta a tots, iclar la dreta no anava a ser menys. Es destruïx allòque no es controla i s'afavoreix al que participa delbessamans. Per al nostre govern, que sol confondreels nostres interessos amb els del seu partit aMadrid, qualsevol bretxa oberta contra rojos iseparatistes va bé. Ja siga la violència de l’ultradreta,encoratjada des del Consell i que mai ha condemnat,ja siga posar traves a lleis estatals com la dedependència simplement per a desgastar al governcentral. I mentre manxecs, andalusos, catalans, etc. esbeneficien de les aportacions econòmiques i deserveis que preveu aquesta llei, els valencians ensaguantem perquè és més important fer la guerra aZapatero. El PP valencià ha aconseguit connectar amb la nostrasocietat amb un llenguatge populista i maximalista degrans esdeveniments i grandiloqüents discursos enCanal 9, mentre el nostre país se situa en els primersllocs de marginalitat, de fracàs escolar, problemessanitaris, falta de llits en hospitals i falta dedotacions en les escoles públiques. Fins a ara els valencians havíem de buscar treballfora si volíem investigar, dedicar-nos al cinema, alteatre o a qualsevol tipus d'ocupació que tingués aveure amb l'art o les noves tecnologies. A partir d'aratambé haurem de començar a pensar en anar-nos aestudiar i operar-nos a Conca.

La Generalitat apreta i ofega

Des de fa uns anys un assumpte sobreïx en el debat polític,la igualtat... entre les autonomies. Sí, abans la igualtat erala batalla principal de l'esquerra en la lluita per millorar les

condicions de vides de la classe treballadora. Ara la igualtat tansols és l'ariet del PSOE i el PP, partits monàrquics i neoliberalsque sense ser el mateix fan la mateixa política; un ariet per a lesseues disputes xovinistes entre territoris que encobrix elsproblemes principals.Les inversions de l'Estat en cada una de les autonomies, elstransvasaments, la celebració d'esdeveniments esportius són,entre altres, motiu de pugna i inflamats discursos de peperos ipsoeros clamant igualtat entre els territoris. Izquierda Unidacontagiada del debat oficial atribuïx els seus roïns resultatselectorals a un sistema electoral desigual que afavorix segons ellsals nacionalistes. Evidentment serà als espanyols, PP i PSOE, jaque el sistema electoral si fóra pur, proporcional i decircumscripció única nomésperjudicaria estos dospartits. Si en la Transiciópareix no es van a donarque la llei electoral esdissenyava per a laminar ales minories i afavorir unsistema bipartidista –permitjà de circumscripcionsprovincials, establint 350diputats i ni un més ni unmenys, un Senat de 3+1...-ara seguixen sense adonar-se que eixe sistema electoral parit peltardofranquisme, com és lògic, no estava fet per a afavorir elsnacionalistes bascos i catalans. Malgrat tot, continuen en undircurs victimista sobre la igualtat front els nacionalistes.Però el substancial del fals debat de la igualtat és que impregnafins a tal punt a la societat que fins a les organitzacions imoviments d'esquerra menys sospitosos de col·laboracionisme ambl'statu quo cauen en la trampa. Cada dia és més freqüent veure al'esquerra nacionalista i la que diu no ser-ho treballar en paral·lel iinclús en competència amb l'esquerra amb què no compartixenpostulats nacionals. El moviment estudiantil i obrer són unexemple. El moviment republicà també patix este mal introduït perla ideologia dominant, en conseqüència hi ha dubtes sobre si unspretenen en el fons tirar als Borbón perquè tot quede igual però encatalà –i les lloes a Jaume I alimenten la sospites-, i per altra partsospites de si una república espanyola no serviria fonamentalmentper a laminar definitivament les reivindicacions nacionals –les lloesal poble espanyol són les que en este cas desperta sospites-. Lapedra de toc es sintetitza en la “ruptura democràtica”, eixeconcepte tan antic com la restauració monàrquica sota el feixisme;quan les distintes persones i organitzacions d'esquerra entenenque sense eixa necessària ruptura no és possible cap avanç real,superen les contradiccions i treballen junts per a tombar l'existenti a partir d'ací construir allò nou, basat en un procés popular idemocràtic que serà el que definirà que model polític és el queaconseguix l'hegemonia i la seua plasmació. Trencar amb la primera desigualtat, la de la monarquia i tots alsque representa i al mateix temps la sostenen, és l'objectiuprincipal. Treballar i reivindicar per separat la república és commanifestar-se dividits per la retirada de les bases de l'OTAN, deles tropes d'Afganistan o de les tortures en comissaria perdefendre distints models d'exèrcit o policia. En el 31 ho van tindremés clar, encara que amb conflictes i contradiccions. Ningú diuque el camí siga fàcil, però hi ha tant que guanyar i tan poc queperdre que la divisió i la paràlisi és inacceptable.

CANAL NOU Tot i estar presents amb cameres i redactors aldesallotjament d’una vaqueria en Aboraia afectadaper un PAI, la televisió autonòmica va decidir noemetre les imatges de les brutals càrreguespolicials contra els veïns d’aquesta població del’Horta Nord.

MAULETSL’organització independentista va organitzarun homenatge a Guillem Agulló, assassinatpels feixistes ara fa 15 anys. L’organització vaconseguir agrupar més de 500 persones pertal d’honorar al jove de Burjassot i denunciarla impunitat feixista.

03OPINIÓL’Avanç informació, 18 d’abril de 2008

El fals debat

LA MARJAL

CESAR LLEDO

Evidentment serà als espanyols, PP i PSOE, ja que el sistema electoral si fóra pur, proporcional i de circumscripció únicanomés perjudicaria estos dos partits

TONI CUCARELLAEscriptor

Ahir el PP i els seus còmplicesacudiren a inaugurar la re-construcció del refectori i el

locutori del monestir de la Valldigna,a Simat. Una reconstrucció que s’hapagat amb diners públics (1’7 milionsd’euros), i que hauria de servir per-què els valencians el gaudírem i mos-trarem amb orgull un patrimoni cul-tural que ens pertany. En principi,hauríem de felicitar les nostres au-toritats autonòmiques per recuperarel nostre patrimoni.Però no s’escau la felicitació. No hemde caure en el parany de pensar queal PP li interessa el nostre patrimonicultural i històric perquè són valen-cians com cal i amants i protectors dela cultura. Pecaríem de blavets. Al PP,tothom ho sap, l’interessa només elnegoci, i fa servir la política per fer-ne. Si no tens un duro i tens el car-net del PP, no t’has d’amoinar per res:alguna paradeta t’apanyarà el partit;a costa dels pressupostos públics, ésclar. Amb els diners de tots, els amicsdel PP fan bons negocis sense arris-car ni un cèntim. Com és d’agraïda lapolítica per a la butxaca d’alguns!Però anem al cas. La reconstrucciódel monestir de la Valldigna no es faper a oferir aquest monument del se-gle XV als simaters i als valencians, oa les persones d’arreu del món quesaben apreciar el valor cultural d’a-questa joia nostra. Ni de bon tros. Elque fa el PP és preparar el terreny pera un negoci que ja té apamat i ben

apamat. Al final de la notícia d’ahir,mireu què ens aclareix la conselleradel Cultura [sic] del PP: “Miró expli-có también tras la inauguración quese sigue redactando el proyecto deconstrucción de un hotel en la anti-gua hospedería del cenobio…”Un hotel al monestir! I serà un hotelde luxe, és clar. El que està fent arala conselleria, com ja us haureu men-jat la partida, és preparar-ne l’en-torn idílic, amb l’excusa de la recupe-ració del nostre patrimoni, i a càrrecdel nostre pressupost públic. Fins itot l’hotel serà a càrrec de la nostrabutxaca. Després concediran l’explo-tació del negoci a qualsevol amic seu,per quatre xavos o barat a col·labo-rar amb la tresoreria del partit, i ambel partit en general. Per exemple,com fa el seu president provincial, ialcalde de Xàtiva, Alfonso Rus, queha invertit morterades de diners pú-blics en la plaça de bous de Xàtiva(que ja no és de Demetri Ribes, ai),que l’ha donada en arrendament a unamic i que quan hi va fer el míting elPP no li van cobrar ni un cèntim. Peròvés-hi tu sense el carnet del PP iveuràs si tens prou butxaca o no pera llogar-la.I perquè vegeu que això d’invertir di-ners públics en patrimoni cultural idesprés donar-lo en explotació alsamics no és un cas aïllat, us explicaréque quan l’edifici de Xàtiva conegutcom el Palasiet, modernista, va pas-sar, de resultes d’un PAI conflictiu, a

l’ajuntament de Xàtiva, l’alcalde Rusva dir que el cedirien perquè hi ferenun hotel. Com que hi va haver esca-ma popular, de moment el projecteestà aparcat. De moment. Això sí, eljardí s’ha obert al públic. Suposem quefins que es farà l’hotel i aleshores seràd’ús exclusiu per als clients.I més d’hotels: després que les darre-res monges abandonaren el conventde les clarisses del carrer Montcadade Xàtiva (arramblant amb tot el quevan poder endur-se), l’ajuntaments’ha negat a adquirir el monumentper a la ciutat. I podría haver dema-nar un preu “polític” si tenim encompte la cabassada d’euros públicsque ens ha costat arreglar la Seu pera l’exposició La llum de les imatges.Una cosa per l’altra. Però no hi ha ha-gut mans. L’alcalde no ha volgut com-prar el vell convent on és enterradaSaurina d’Entença, esposa de l’almi-rall Roger de Llúria. I sabeu per quinmotiu? Perquè vol adquirir-lo unaempresa privada per fer-hi… un ho-tel! El promotor hoteler ja sabràagrair al partit que no hi haja hagutcompetència en la compra.Alerta, doncs, amb aquests del PPque ens volen fotre el patrimoni. Iaprofitem, ara que encara podem,per visitar aqueixa meravella nostraque és el monestir de Santa Maria dela Valldigna. Quan hi facen l’hotel,només hi entrarem si tenim la but-xaca prou femada per llogar-hi unahabitació.

Un hotel al monestir de la Valldigna?

El partit del país?GUILLEM FONT

Ala llum dels resultats electo-rals sembla que PP sigal’acrònim del partit del país.

Des de 1993 ha guanyat totes i ca-dascuna de les eleccions que s’hancelebrat al País Valencià. I en van set-ze! I, el que és encara pitjor, no esbesllumena cap canvi. A les generalsd’enguany, després de governar mésde setze anys l’Ajuntament de Valèn-cia i els principals consistoris, mésde dotze anys la Generalitat i les tresdiputacions, no s’ha apreciat gens dedesgast. El PP, amb una abstenciórelativament baixa (20’1%), ha tretni més ni menys que un 52’16% delssufragis, més de set punts i mig quela suma de tota l’esquerra (PSOE,EU i Bloc-Iniciativa-Verds), que hanabastat, tots tres, el 45’02%.

O l’esquerra ho fa molt malament(que ho fa) o la dreta sap jugar lesseues cartes. Un cicle de victòriescom aquest no deu ser producte dela casualitat. Entre altres coses elPP ha sabut presentar-se com unpartit ideològicament interclassistai de molt ampli ventall, en què ca-ben “tots” els valencians. Contrària-ment, l’esquerra ha sigut presenta-da (amb èxit, dissortadament) commarginal i traïdora a la “comunitat”.Ja sé que és el món al revés però elscientífics socials saben que unamentida creguda per molts esdevésocialment eficaç i funcional.De tal manera que Rita Barberà iFrancisco Camps han aconseguitque bona part de les classes socialscreguen que (a diferència del

PSOE i, no cal ni dir-ho, EU i Bloc,que serien còmplices del “catala-nisme” i alhora, veges tu, servilis-tes davant el govern central) són“reivindicatius” tant davant de Bar-celona (contra els hipotètics atacsa la “nostra” personalitat) com da-vant de Madrid. Ja sé que són unsespanyolistes de mena però pre-gunteu als vostres veïns o com-panys de faena. I al cap i casal lacosa encara és pitjor.El PSOE, mentrimentres, té a JoanLerma, qui ja estigué al govern du-rant el Consell Preautonòmic, coma president de la gestora; EUPV estàa la cerca de les essències anteriorsa la caiguda del Mur de Berlin i elBloc està decidit a repetir el cicleque començà en 1987. Fantàstic!

En la línea de recuperar la memòriahistòrica calia ,també, fer justícia atres científics, professionals de la

medicina i la salut pública, representatiusd´ una sanitat que no va poder ser, enparaules del Professor de la Universitat d´Alacant Josep Bernabeu. Doncs bé, aquestos dies s´ ha fet la presen-tació pública de tres llibres, producte d´una iniciativa feta al si del Consell Valenciàde Cultura, amb la qual preteníem exem-plaritzar l´ esforç reformador de la IIRepública en al camp de la salut pública. Elresultat el tenim ja a l’abast, es tracta detres obres amb molts comuns denomina-dors. En primer terme, els autors tres uni-versitaris, a més a més del ja esmentatacadèmic, estaríem el catedràtic jubilat deCadis José Gomez Sanchez, i el, tambécatedràtic de la Universitat de València,Josep Lluís Barona. Altres elements comuns els podem trobar

a l’objecte dels llibres, es tracta de l´ acti-vitat de tres metges, dos valencians denaixement, altre d´ adopció, així com elfets de que tots tres serien objecte de larepressió, patint-ne, allò que s´ ha anome-nat l’exili interior, a més a més de la pre-só i altres càstigs. En un breu comentaricom aquest, sols podem remarcar puntsmolts generals, especialment insistir enun marc social i històric de les reformessanitàries, amb la seua interrupció per laguerra i la dictadura.El professor Barona ens ha aportat unestudi molt suggerent sobre José Chabas,metge nascut a Dènia, Doctor per laUniversitat de València, el qual durantmolts anys, va jugar un paper molt impor-tant en la lluita contra la tuberculosis, aixícom en la creació d´institucions, publica-cions i investigacions, en relació a lesmesures preventives sanitàries.Per altre costat, la figura silenciada del que

fou responsable de la sanitat republicanadurant part de la guerra, Doctor EstellesSalarich , ha estat objecte de tractamentper part del Professor Berenàveu, l’activi-tat el qual fou un exemple de compromíssocials, tenint ben present com el tema dela salut es bàsic per una societat modernai un estat del benestar. Finalment, i comtercer llibre, esta el dedicat al professorUrtubeny, degà de la facultat de Medicina,durant la guerra civil, el qual presenta unaaportació valuosa al camp de la histologia,i seria expulsat de la vida acadèmicadesprès de la victòria franquista.Amb aquestes tres publicacions estemcontribuint a fer justícia, a recuperar lamemòria històrica, cosa important t per ala normalitat d´una societat que volavançar en la reforma i la reconciliaciódemocràtica. Tanmateix, val la pena reha-bilitar trajectòries científiques margina-des com aquestes.

OPINIÓ04 L’Avanç informació, 18 d’abril de 2008

Recuperant la memòria de la sanitat republicana

VICENT ÁLVAREZCONSELL VALENCIÀ DE CULTURA

Mira que fa temps que va la cosa iencara no deixe de sorprendre'mdavant de certes actituds en

aquesta societat nostra tan Orwelliana. Elcas és que ens van trucar de Ràdio 9 per aquè els enviàrem el nostre nou cd Saó.Ens van dir que mirarien de posar-lo i queaquesta mateixa nit en parlarien durantuns instants al final de l'informatiu. Aixídoncs, estàvem atents a la ràdio per a voreque deien. Han sonat els primers compas-sos de "Farem Saó" i el periodista s'haposat a llegir algunes línies amb informa-ció general nostra i del nou disc. Fins acítot correcte, no han parlat de les lletres nidel significat del títol del disc, però erad'esperar.Després el periodista en qüestió ha ditmés o menys això: "La Gossa Sorda pre-sentarà el seu disc a la comarca de l'Hortael proper 12 d'abril a Burjassot i estaranacompanyats per Obrint Pas, FeliuVentura i 121 db" i prou, no han dit resmés.Per si no ho sabeu vos aclarisc que al con-cert de Burjassot d'aquest dissabte, el fetque nosaltres presentem disc és una cosatotalment secundària. El concert estàemmarcat dins d'una jornada de lluita queporta per nom. "Ahir, avui, demà.Organitza't i lluita contra el feixisme. 15anys sense Guillem" i està organitza't perMaulets amb el suport d'altres col·lectius.Agraïsc el suport que alguns periodistesdels mitjans públics valencians estandonant a la música en valencià, tot i quecomptem amb l'animadversió manifestadels seus caps i comissaris polítics. És unsuport tímid i encara insuficient però real-ment valuós si tenim en compte la seuasituació professional.

Entenc (però no justifique) que hague-ren censurat la primera part del lema delconcert i que no diguen res dels organit-zadors (dimonis pujats a la terra per per-vertir la joventut, com tothom sap).Entenc que quan fa dos anys vam anar aRàdio Nou a presentar el Garrotadesposaren tot el disc excepte "Som de LaMarina"; entenc això i moltes altrescoses, els periodistes han de menjar idesgraciadament ací pràcticament no hihan mitjans que respecten la llibertatprofessional.Però passar per alt que el concert del dis-sabte vinent és un homenatge a GuillemAgulló és un colp baix que no pense tole-rar. De cacicades en tenim tots els dies,però amagar la memòria d'un jove valen-

cià assassinat per les seus idees a bandade ser una actitud individual freda i cruel,denota també un perfil professional moltbaix i una deriva patològica cap a l'auto-censura realment preocupant. Potser hiha alguna altra explicació a tot aquestafer i sóc jo el que estic ficant la pota cri-ticant professionals que pretenen ajudar-nos, potser no tenien temps de dir resmés, o potser és que quan dius GuillemAgulló bota una alarma als estudis deRàdio Nou i immediatament la polícia delpensament et porta a alguna sala freda detortura, no ho sé.El que sí que sé és que durant tot aques-tos anys he aprés que pensant mal sempreem quede curt.País de covards.

Ràdio 9 i Guillem AgullóJosep Nadal

CANTANT DE LA GOSSA SORDA

Ara més que mai,ens cal honrar elGuillem

VICENT COMPANY

Fa temps que el meu amic Carlesde Barcelona en demana queexpresse la meua opinió sobre

diferents afers polítics i quotidians delPaís Valencià, i jo sempre li contesteque jo el que faig és informar i que noem sembla oportú donar l'opinió perno solapar funcions, però davant laconvocatòria del proper dissabte i lacrida feta als blocaries dels PPCC, hedecidit, però llançar-me.El fet és que, al meu parer, l'actitudde població valenciana enversl'assassinat del Guillem, 15 anysdesprés, no té el ressò que li pertocaen una societat democràtica i madura(que pel que sembla no es el cas deValència).Els pronunciaments polítics del'anomenada esquerra valenciana hanestat escassos i/o inexistents, i lamobilització fins avui una micadescafeïnada.Copsant al personal, he trobatrespostes de tota mena, gent que nosap res del tema, altres queprefereixen anar-hi a aniversaris, id'altres que sols pregunten sil'autobús de La Valldigna és o nogratuït. Supose que tots vivim lesgrans ressaques electorals sofertesdarrerament al nostre país pelnacionalisme, i ens envaeixl'aburgesament propi de l'edat iamplificat per la situació actual.València duu en mans de la dretarecalcitrant quasi dues dècades isembla que totes ens hem acostumattant a que manen, com a quemanipulen i coaccionen. Arreu delpaís hi ha detencions i intervencionspolicials més que sospitoses: el casdels 13 de Gandia n'és un de tantsexemples, però no l'únic, l'ús delvalencià en comissaries si no estàpenat per la llei, a la praxis provocamolts problemes als ciutadans que hivivim en aquestes terres, i elmenyspreu a la nostra llengua icultura es cada dia més evident.És per això que us convide tant a lareflexió com a l'actuació, plantantcara a la injustícia que patim ,recuperant la memòria històricaimmediata (sols fa 15 anys dels fetsque rememorem), demanant lareparació i l'exigència de justícia, jaque els assassins campen solts per lesnostres terres, i s'atreveixen apresentar-se en llistes electorals comsi res passara, davant la inoperànciade la justícia espanyola, i la posturasubmissa de les nostres consciències.Valencians, en peu alceu-se perhonrar al patriota Guillem Agulló, quecom tants ha estat víctima delnacionalisme espanyol més ranci.

DE PROP

05OPINIOL’Avanç informació, 18 d’abril de 2008

Dos conceptes actualment denigrats ique tanmateix a nosaltres ens sem-blen imprescindibles i que aspirem

que recuperen la dignitat i respecte que maihavien d’haver perdut.Des d’inici d’any fins al moment d’escriureaquestes línies a l’estat espanyol s’han pro-duït trenta morts a conseqüència de laviolència masclista, 26 d’elles dones, peròtambé almenys tres menors. I cada diven-dres de l’any (exceptuant el primer) mos-trem el nostre rebuig i el nostre dolor pereixes pèrdues.La mateixa compassió sentim pel cas de lamenor Mari Luz Cortés, que pot ser noencaixe a les definicions i estadístiques de laviolència masclista, però que indubtable-ment ha mort a conseqüència del fracàs de

la nostra societat.Són ara moltes les veus que s’alcen recla-mant mesures directes, cridaneres (cadenaperpètua, castració química, publicitat delscondemnats per delictes sexuals ….) i queno fan més que alçar un odi exacerbat, diri-git contra l’agressor. Ell és el culpable, i con-tra ell s’ha de dirigir no el càstig sinó la iracol·lectiva, al temps que s’atia aquesta. Unaespiral perillosa que a més no ens conduiràenlloc, més que al mateix lloc on estem. I potser d’això és tracta.Com tampoc enlloc van les especulacionsdirigides a penjar el cartell de culpable a unapersona concreta de la judicatura, un cap deturc que es reclama tallar inclús des de tri-bunes mediatiques que sembla que pensenque és coherent tindre un decàleg per altractament de les notícies sobre violènciamasclista i fer portades sensacionalistes itendencioses amb titulars com ¡Pudo evi-

tarse! baix una gran primer plànol d’unamenor, i reproduint a l’interior, morbosa-ment, part dels fets provats d’una sentènciacondemnatòria per delicte d’abusos sexuals.Com a col·lectiu de dones i juristes, admiremel comportament del pare de la menor quedes de la seua pena, reclama que es depurenresponsabilitats fins les darreres conseqüèn-cies i justícia per a la seua família.Però alhora, reclamem una reflexió mésenllà, que es comprenga que no es tractad’un problema conjuntural, sinó estructural,que no és el cas concret d’un agressor, ni lesdeficiències d’un Jutjat, que no podem limi-tar-nos a apagar el foc (siga el cas d’AnaOrantes, d’Svetlana, de les xiques d’Alcàssero el de Mari Luz) i després continuar igualque abans, com si es tractara d’un objectemés de consum. Cal que cada persona es corresponsabilitzeper arribar a una societat justa.

Si Jaume Ialçara el cap

CARLES SENSO

Va haver un dia en que el PaísValencià, Catalunya, les IllesBalears i Aragó formaven part

del mateix territori; la Corona d’Aragó.I ho feien orgullosos. Baix una mateixallengua, baix una mateixa procedència.Inclòs baix una mateixa forma deconcebre el món. Als Borgia elsanomenaven els catalani a El Vaticà,els vaixells de la Corona, junt alsanglesos, foren els protagonistesd’innumerables saquejos de les riquesesque els castellans confiscaren a lesAmèriques, i tots junts, baix Jaume IIarribaren a la conquesta de Còrsega,Sardenya, Sicília, Malta, Djerba o elDucat de Neopàtria, fins controlar lanavegació en la Mediterrània occidentali oriental. Hui tot açò ha restat a un racó sensellum de la història. Els altres territorisque formaren aquella Corona d’Aragóes mantenen fidels a les seues arrels.Nosaltres, els valencians, en canvi,rebutgem el passat per interessospolítics actuals. No convé a una sèriede polítics interessats que es lliguenels presents dels històrics membresd’aquella Corona fundada per JaumeI. No els convé que es faja palès, quedurant tota la història, laquadribarrada no era tabú pelsvalencians (tampoc ho era, per cert,en la tan pròxima i al mateix temps,llunyana, Transició). Hui tot torna aser diferent. A l’homenatge al monarca pel seuvuit-cents aniversari, Francesc Camps“el president de tots els valencians”,fou l’únic màxim representant políticdels territoris que formaren la Coronad’Aragó que no hi participà en lacelebració. Delegà competències, encanvi, en la seua consellera decultura, Trinitat Miró. Una conselleraque no prengué la paraula en l’acte ies limità a escoltar els discursos,asseguda junt als restants consellers.En segona fila. Sense protagonisme.El pare abat del monestir del Poblet(on descansen els restes de Jaume I ion es va realitzar la cerimònia) JosepAlegre, lamentà l’absència del màximrepresentant dels valencians i afirmà“un poble que no ama les seuestradicions i la seua llengua perd lesseues arrels, que és l’antesala de laseua mort”. Els presidents balear,català i aragonés destacaren elsvincles culturals i lingüístics que ensuneixen i l’interés de seguir junts alfutur per ser més forts. Larepresentant valenciana afirma que noparticipà perquè no la convidaren afer-ho. Utòpic. Qui ofèn el passat, ho paga en el futur.Prompte deixarem de ser valencians.Serem una altra cosa però novalencians. Si Jaume I alçara el cap.

DE PROP

De la compassió a la JustíciaMaria Josep Ortega

ASSOCIACIO DE JURISTES DONES D’ALZIRA

Que quasi quaranta anys més tard, lesparaules del professor Tomàs iValiente –víctima del terrorisme

d’ETA-, mantinguen tota la seua vigència, jaresulta preocupant i desolador: efectivament,l’any 1969, el catedràtic de dret, en prologarl’obra de Beccaría De los delitos y las penas,afirmava: “No és avui la tortura un recursemprat per la policia d’estats civilitzats i occi-dentals o lliures?” I afegia: “encara que, natu-ralment, no es reconega així, davant l’opiniópública”. I tot això quan, expressament, lacomunitat internacional, ja fa vint i cinc anysaprovà la Convenció contra la Tortura.Ho resumia perfectament el Pemi Nobeld’Economia, Joseph Stiglitz, en afirmar: “Hasucceït l’impensable: un president dels EEUU–Bush- ha defensat l’ús de la tortura...i haignorat el Conveni internacional que prohi-beix utilitzar-la en qualsevol circumstància.”Efectivament, així ocorria a l’agost del 2002,quan el departament de Justícia dels EEUUelaborà un dictamen que constituïa unadefensa aclaparadora, per justificar fins i totles tàctiques més cruels, per ser aplicat per laCIA i l’exèrcit nord-americà als presonersd’Afganistan i de l’Iraq. Aquell dictamen esreelaborà en forma de manual, en febrer de2005 i “autoritzava” doloroses tàctiques detortura física i psicològica, com colpejar-los alcap, submergir-los a l’aigua a punt d’ofegar-los, sotmetre’ls a molt baixes temperatures,obligar-los a escoltar música estrepitosa, queels impedia dormir dies i nits seguides iemmanillar-los durant hores en postures fati-goses. I tot això en un país –EEUU-, que pre-tén ser exemple de democràcia i llibertat, aixícom capdavanter de la defensa dels dretshumans davant del món sencer. I encara hemhagut de conèixer l’episodi lamentable de lacomplicitat dels estats europeus –Espanyainclosa-, en el trasllat il•legal i en condicionsinfrahumanes de simples “sospitosos” deterrorisme, cap a la base nord-americana deGuantànamo, a l’illa de Cuba, que obligà alParlament europeu a emetre una Resolució,el 14 de febrer de 2007, reconeixent la com-plicitat i condemnant el transport i detenció

il•legal de presos, el manteniment de presonssecretes i la pràctica habitual de la tortura,que ha fet parlar al professor Capella de “bar-barització” de la humanitat. Lamentablement,al capdavant d’una tal tragèdia se situen elsEEUU, pel refús i la violació que fan dels trac-tats internacionals i de justificació de la tortu-ra.La “justificació” –és a dir l’excusa- per a l’úsquotidià d’aquells procediments aterridors haestat el terrorisme que diuen combatre, quanel que fan és, justament, fomentar-lo i donar-li “ales”. Perquè per més criminals i injustifi-cables que siguen –que ho són- les accionsterroristes, únicament poden ser combatudes–com afirma el jurista Jiménez Villarejo- desdels paràmetres de l’imperi de la llei i amb elsinstruments propis de l’Estat democràtic i dedret. Qualsevol altra “solució” degrada i per-verteix la democràcia i genera tota classe d’a-busos, arbitrarietats i atemptats contra elsdrets humans. I val a dir que així ho entenguéel Congrés de Diputats, en la moció aprovadael 20 de maig de 2005, en referir-se a lesintervencions sotmeses a les lleis, com a mos-tra de la fortalesa de l’Estat de Dret, en la llui-ta contra el terrorisme.Altrament el terrorisme no apareix per casua-litat, ni per enveja dels països subdesenvolu-pats envers la nostra riquesa i benestar.Tampoc pel choque de civilizaciones que

alguns polítics –d’abans i d’ara- d’ingratamemòria, encara defensen sense rubor. Elprimer i últim origen d’una tal lacra de lahumanitat es troba en la pobresa generalitza-da de més de mig món; en l’explotació delsrecursos –especialment el petroli, però tambél’aigua i la riquesa maderera- dels païsospobres a favor i per part dels països rics; enels conflictes territorials, ètnics o econòmics,hàbilment atiats pels països colonitzadors; enles accions bèl•liques despietades dels païsospoderosos –amb els EEUU al capdavant- percontrolar els punts estratègics del planeta; enel manteniment de règims polítics titella, fal-sament democràtics, al servei dels interessosde les nacions riques i poderoses; fins i tot enles profundes desigualtats socials dins el nos-tre món desenvolupat, amb barris immensosempobrits i degradats, amb altíssims nivellsd’atur i misèria, al costat de l’opulència dedistrictes elegants i provocadors. Amb unapanoràmica semblant –amb comerç d’armesincontrolat, per l’afany de guany dels païsosproductors, és a dir dels països rics i alhoracolonitzadors-, no és estrany que apareguenel descontent i la revolta i que els més agosa-rats es convertesquen en “líders”, contra l’o-pressió i el genocidi que practiquen –practi-quem?- els països “civilitzats”: el terrorismeestà servit.És aleshores, quan des de la societat benes-tant occidental i “democràtica”, s’enlaira laproclama de la necessària i “justificada” inter-venció per combatre aquell terrorisme...ambun altre terrorisme igual o pitjor: el terroris-me d’Estat, que manipula al seu arbitri elspodes públics i fins i tot les lleis, per comba-tre la lacra que ells mateixos han generat. Iaixò conculcant les garanties jurídiques delspropis ciutadans del món occidental, queveiem com les llibertats i els drets individualsi col•lectius es posen entre parèntesi, perraons de força major: el combat contra elsterroristes. És així com hem iniciat la cursacap a l’afebliment i fins i tot la destrucció del’Estat democràtic i de dret, la convivènciapacífica i una més que desitjable –i cada vega-da més llunyana- “aliança de civilitzacions”.

La tortura encara (1)

MARC ANTONI ADELLPsicòleg

00 L’Avanç informació, 18 d’abril de 200806

“El govern txec vol il·legalitzar la tercera força política del país”

AURORA MORA

La Unió del Jovent Comunistade la República Txeca (KSM)va ser disolta oficialment i

il·legalitzada per l’Estat Txec el 12d’octubre de 2006. Quatre diesdesprés, la KSM va rebre una car-ta del Ministeri de l’Interior anun-ciant la decisió, presa a pesar dela campanya organitzada per laKSM dintre i fora de les fronterestxeques alertant sobre una possi-ble il·legalització, que finalment esva produir.

Aquesta il·legalització s’em-marca en una atmòsfera de perse-cució anticomunista a Europa, re-flectida també en l’intent de cri-minalització i il·legalització delPartit Comunista de Bohemia iMoravia (KSCM), just una setma-na abans de les eleccions munici-pals en les quals aquest partit par-ticipava.

Tanmateix, la il·legalització dela KSM no ha tingut l’èxit que elgovern txec esperava, ja que elsjoves comunistes es troben moltactius al seu país, i tampoc ha su-posat la fi de la campanya inter-nacionalista de solidaritat, quecontinua en marxa i que ha arribata València. Fa uns dies va visitarla ciutat del Túria Milan Krajcà, unjove comunista txec amb quil’A-VANÇ va conversar sobre aquestgreu atac a la democràcia i a laseua organització.

Podries fer-nos un diagnòstic dela situació política i econòmica ala República Txeca?La situació al nostre país és de cri-si política, social i econòmica, laqual cosa significa molts proble-mes per al poble. Per exemple arahi ha un problema molt fort ambla destrucció del sistema de salut,amb els atacs a les Universitats i

en general, contra tot el sistemasocial. També hi ha un problemamolt fort amb la política interna-cional. De fet, ara la qüestió mésimportant per al poble és la possi-bilitat de la construcció d’un basemilitar dels Estats Units al nostrepaís, contra la qual hi ha una granoposició, un moviment popularmolt fort i contra el govern, querecolza els Estats Units. Si el pri-mer problema són les qüestionssocials i el segon, l’orientació in-ternacional del país; el tercer pro-blema versa sobre el nivell de de-mocràcia o el nivell de drets i lli-bertats polítiques, on vull esmen-tar especialment els atacs contrales organitzacions d’esquerra, tantcomunistes com del movimentsindical, per exemple, contra lameua organització, la JuventutComunista.

Parlem una miqueta de la teua or-

ganització. Com era abans de seril·legalitzada? Som la Unió del Jovent Comunis-ta (KSM). Som l’organització ju-venil del Partit Comunista. Crecque és important dir que el PartitComunista del nostre país és unpartit molt fort. De fet, és el ter-cer partit del sistema polític, ambel 15% dels vots i amb uns 80.000militants. Nosaltres som l’organit-zació juvenil del PC i com a tal, or-ganitzem el jovent, els estudiants,lluitem pels drets de la majoria deljovent a les Universitats i els seusllocs de treball. A més som una or-ganització socialista, comunista illuitem contra el sistema capita-lista i pel socialisme.

Quins van ser els moviments queva fer el govern txec per dur a ter-me la il·legalització de la KSM?Existia algun precedent? En el meu país existeix una cam-

MILAN KRAJCÀACTIVISTA DE LA IL!LEGALITZADA UNIÓ DEL JOVENT COMUNISTA DE LA REPÚBLICA TXECA “

“El Partit Comunista és el tercer partit del país, amb el 15 per cent dels vots i amb uns 800.000 militants”

“La il!legalització de les joventuts del PC forma part d’una campanya per il!legalitzar totes les organitzacions comunistes”

KSM. La Unió del Jovent Comunista (KSM) són les joventuts del PC de la República Txeca. XAVIER MARTÍNEZ

07L’Avanç informació, 18 d’abril de 2008 INTERNACIONAL

panya molt forta i permanentorientada especialment contra elPartit Comunista. Existeixen dife-rents atacs contra el PC en formade propostes per a il·legalitzar-lo.Per exemple ara tenim una pro-posta de llei que es discuteix ac-tualment al Parlament i que té coma finalitat il·legalitzar totes les or-ganitzacions i partits polítics quetinguen en el seu nom la paraula“comunista”. Però la il·legalitzacióde la Unió del Jovent Comunista(KSM) ha estat el primer èxit de lacampanya per la il·legalització delmoviment comunista a la Repúbli-ca Txeca.

Quins motius va al·legar el Minis-teri de l’Interior per a la il·legalit-zació? Creieu que hi ha altres mo-tius diferents dels què es van anun-ciar?El motiu oficial que finalment vautilitzar el Ministeri de l’Interiorper a il·legalitzar la KSM és que elJovent Comunista té al seu progra-ma un passatge que diu que lluitempel socialisme i que açò significaque lluitem pel canvi de la propie-tat privada dels mitjans de produc-ció a propietat pública. Ells diuenque això és un atac contra la pro-pietat privada i per tant, contra lallei. Però això no és veritat perquèno tenim cap llei que diga que nopodem lluitar contra la propietatprivada dels mitjans de producció.

En la nostra opinió eixa és solsla raó oficial i crec que la vertade-ra raó és atacar el Partit Comunis-ta, perquè, com vaig dir, el PC ésuna força molt important al meupaís. En eixe sentit, s’ha d’assen-yalar que la il·legalització es va ce-lebrar solament tres dies abans deles eleccions i podem veure unaconnexió molt clara entre la il·le-galització i els atacs contra el par-tit per part del govern i dels partitsde la dreta.

Has comentat que un dels frontsd’activitat del Partit Comunista erael rebuig a les bases nord-america-nes. Creus que això ha influit per aquè el govern pro-americà actue?Crec que sí, perquè per exemple enels atacs contra el Jovent Comu-nista podem veure la connexió ambel moviment contra la base militar,ja que el Jovent Comunista va serla primera organització que va ini-ciar la campanya forta de resistèn-cia popular contra la base militar iara podem veure uns resultats alvoltant del 70% de la població queés contrària al govern i als EstatsUnits en aquest cas.

La petició del Jovent Comunistaara té com uns 150.000 signaturesi es celebren una multitud de mar-xes, concentracions, events cultu-rals, debats i discussions contra labase militar i és el moviment po-pular més fort des dels anys de larestauració del capitalisme al nos-tre país. I sí, nosaltres podem veu-re la connexió entre eixe movimenti els atacs contra els comunistes,que són la força principal d’aquestmoviment.

Creieu que aquesta il·legalitzacióva ser un cas aïllat o pel contraris’engloba en un marc més interna-

cional?Crec que sí, que aquesta il·legalit-zació de la KSM no és alguna cosaaïllada, sinó que podem veure atota la Unió Europea diferentsatacs contra el moviment comu-nista, socialista, sindical i d’esque-rres. Una demostració d’açò que etcomente és, per exemple, les reso-lucions anticomunistes de les ins-titucions de la UE, com el Parla-ment Europeu o l’Assemblea Par-lamentària del Consell d’Europa.Els resultats dels quals no sols po-dem veure’ls ara a la RepúblicaTxeca, sinó també a Hongria, on aras’està duent el procès de la Cortcontra tots els membres de la di-recció del Partit Comunista delsTreballadors d’Hongria; o també hopodem veure als països bàltics, queara hi són també a la UE, on els par-tits comunistes són il·legals. Bo,crec que no és una cosa aïllada ique aquest cas té una espenta for-ta de les institucions de la UE.

Quina va ser la vostra resposta aaquest procès d’il·legalització?

Nosaltres vam organitzar una cam-panya d’informació per a informara la gent del nostre país sobreaquest cas i sobre uns altres atacscontra els drets democràtics i lesllibertats. Organitzàrem aquestacampanya, també vam fer una pe-tició que té milers de signatures, elnostre partit va protestar contraaçò tant al Parlament Txec com alParlament Europeu. Vam rebre l’a-juda i la solidaritat de diferents mo-viments i organitzacions sindicalis-tes, estudiantils, culturals, etc.També va ser molt important la so-lidaritat que vam rebre des de lesorganitzacions de Veterans de laLluita Antifeixista al nostre país.Per altra banda, hi ha una campan-ya internacional que es celebra enmolts països d’Europa i del món,que organitza per exemple, la Fe-deració Mundial del Jovent De-mocràtic i que té èxit. Molts movi-ments i personalitats ens mostrenla seua ajuda i solidaritat, com perexemple, l’escriptor italià i guan-yador d’un premi Nobel Dario Fo oaltres. Com a part d’eixa campan-

ya em trobe visitant l’estat espan-yol convidat pel PCPE i per altrescol·lectius comunistes, per a infor-mar, especialment al jovent, sobreel moviment anticomunista al meupaís i a la Unió Europea.

Vosaltres vau interposar una re-curs davant els tribunals contra lail·legalització. Quin ha sigut el re-sultat?Encara no hi ha cap resultat i ja famés d’un any i mig des de la nostrapregunta pel procès. Encara nohem rebut cap resposta però espe-rem que se celebre.

Què ha suposat per als militants isimpatitzants del KSM la il·legalit-zació? Ha hagut una campanya derepressió? Sí. S’ha de dir que anys abans de lail·legalització molts amics, camara-des i companys tenien molts pro-blemes amb la persecució, no solsper part de la policia o de l’Estat,sinó també a les Universitats i alsllocs de treball i ara açò és molt mésfort. Com també és molt més fortal’agressivitat per part de la policiadurant els esdeveniments públics ia més, està activa la policia secre-ta, amb l’objectiu d’infiltrar-se, pro-vocar i tot això. Però el més im-portant és la campanya mediàticacontra nosaltres i contra el PC ques’utilitza per a accelerar el procèsd’il·legalització del Partit Comu-nista.

Us heu reorganitzat amb un altrenom?No. Nosaltres treballem com KSM.Amb molts problemes, però enca-ra és possible treballar com a joventcomunista, especialment per l’opi-nió pública i per la campanya de so-lidaritat que s’ha desplegat al vol-tant de nosaltres, que bloquegenl’acceleració dels atacs contra no-saltres, tot i que no és sempre pos-sible i quan no és possible, que ésmoltes vegades, hem de treballarde diferents formes, amb les nos-tres associacions estudiantils, cul-turals i tot això, però allò importantés que continuem amb la nostra ac-tivitat i la nostra lluita.

Fa uns mesos un neonazi va assas-sinar un jove antifeixista a Praga.Creus que hi ha un rebrot de laviolència neonazi a la RepúblicaTxeca?L’anticomunisme al nostre país ésuna part del moviment de l’extre-ma dreta contra la democràcia icontra les forces progressistes i enels últims anys s’ha produït un in-crement del moviment feixista i,especialment, del moviment neo-nazi. Ells celebren les seues mar-xes, les seues demostracions con-tra accions nostres i contra accionsdel jovent i l’agressivitat dels neo-nazis augmenta cada dia, la qualcosa es demostra per l’assassinatbrutal d’un jove antifeixista a mansd’un neonazi. Aquest assassinat ini-cia una altra vegada un movimentde resistència del jovent, especial-ment del jovent contra neonazis ifeixistes. Nosaltres, com a JoventComunista, lògicament participemen aquest moviment perquè ésmolt important lluitar contra açò.

“L’onada anticomunista d’i!legalitzacions està sent esperonada per les institucions de la Unió Europea”

“L’anticomunisme al nostre país forma part del moviment de l’extrema dreta contra la democràcia”

XAVIER MARTÍNEZ

INTERNACIONAL08 L’Avanç informació, 18 d’abril de 2008

PASCUAL SERRANO*

Imaginem que el departament deprotecció audiovisual de la infante-sa de Mèxic o de Perú requerís a unatelevisió del seu país el canvi d'ho-rari de la sèrie Els Simpson per noconsiderar adequada la seua emis-sió en horari infantil. Algú s'imagi-naria mig centenar de titolars depremsa en mitjans hispans del tipusdels “mexicans no podran veure ElsSimpson”, “Mèxic prohibeix l'emis-sió dels Simpson” o “A Calderón noli agraden Els Simpson?" Evident-ment és difícil pensar en desenes demitjans titolant així. Ara bé, si aixòocorre a Veneçuela la cosa canvia.

El que ha succeït a Veneçuela ésque l'organisme regulador denomi-nat ‘Consejo de Telecomunicacio-nes’, després de rebre diversesqueixes ha determinat que en apli-cació de la Llei de ResponsabilitatSocial en Ràdio i Televisió queprohibeix els “missatges queatempten contra la formació inte-gral de nens, nenes i adolescents”,la sèrie Els Simpson havia d'aban-donar l'horari infantil en què s'e-metia a la cadena de televisió Tele-ven. Per tant, són falsos la majoriadels titolars que han bombardejatels mitjans estatals: no es prohibei-xen, no s'impedeix la seua emissió(només es canvia d'horari), no esveten, els veneçolans els poden se-guir veient, ni tan sols se li impedeix

als nens (poden fer-ho fora de l'ho-rari infantil), no sabem si li agradena Chávez o no, el president d'aquestpaís no ataca a cap dibuixos animatsni els escanya… L'única censuraque han sofert Els Simpson, va serdel seu propi canal nord-americà,Fox, que va censurar en un capítolla frase "This sure is a lot like Iraqwill be", que podria traduir-se com"Això s'assembla molt a com estaràl'Iraq". Feien referència a la imatgedevastada de Springfield, la ciutatdels Simpsons, que segons semblaha estat atacada pels marcians enuna guerra en la qual l'excusa ésque tenien armes de "desintegració"massiva.

El que ha succeït a Veneçuela ésnomés que l'Estat, a través d'un or-ganisme professional, ha conside-rat que havia d'assumir la respon-sabilitat que els continguts de tele-visió en l'horari infantil s'ajusten acriteris pedagògics i educatius perals nens. Podria haver ocorregutcom a l’Estat espanyol, on els mit-jans no critiquen la política gover-namental perquè no aquesta és ine-xistent. A l’Estat espanyol no se'lsexigeix res, existeix només un Codid'Autorregulació que han creat lescadenes i que després no el com-pleixen. Un informe de la Universi-tat Rey Juan Carlos difós al juliol delpassat any denunciava que les ca-denes de televisió van cometre nimés ni menys que 9.000 infraccions

del codi de la infantesa en 14 set-manes. “Les televisions d'àmbit es-tatal (TVE 1, Antena 3, Quatre, Tele5 i la Sisena) van infringir en tan sols14 setmanes 9.000 vegades el Codid'Autorregulació sobre ContingutsTelevisius i Infància”, assenyalaval'informe realitzat pel grup d'Inves-tigació sobre Comunicació, Socie-tat i Cultura (GICOMSOC) de laUniversitat Rey Juan Carlos. El tre-ball va analitzar del 25 de setembreal 31 d'octubre i del 2 gener al 12d'abril, de dilluns a divendres, lesmés de 1.400 hores de producció te-levisiva que van emetre aquestescinc cadenes en horari infantil deprotecció reforçada (entre les vuiti les nou del matí i entre les cinc iles vuit de la tarda).

D'aquestes 9.000 infraccions, lameitat (49%) corresponien a com-portament social, seguides de temà-tica conflictiva (25%), violència(20%) i sexe (6%).

Les infraccions afectaven des deles telenovel·les a les sèries de te-levisió, inclosos els dibuixos ani-mats, i cita els exemples de ShinChan a Antena 3 “en el qual el pro-tagonista és un nen amb comporta-ment social inadequat, llenguatgegroller o actituds sexistes, així comreferències sexuals constants entots i cadascun dels seus capítols”.També citen altres exemples de di-buixos animats com Bola de drac iPretty Cure, ambdues del gènere

manga. El govern es va limitar a demanar

a les televisions que complisquen elcodi, que és el mateix que autorit-zar-les a seguir incomplint-lo. Val lapena el reportatge d'El País del 26de novembre passat, “La telees-combreria devora als nens", de Ma-ría R. Sahuquillo i Rosario G. Gó-mez, on es recorda que “barallesconjugals, infidelitats i insults do-minen la programació televisiva enhorari infantil - Creixen les veus queexigeixen sancions i un consell su-pervisor”. De fet, alguna televisió vaprendre nota, com La Sexta, que algener va deixar d'emetre Padre deFamilia al migdia, segons semblaatenent a les massives queixes queconsideraven inadequada l'emissiód'aquesta sèrie en un horari tant al'abast dels nens.

No és desgavellat pensar que,amb criteris educatius i pedagògics,es puga considerar lamagnífica sè-rie Els Simpson no apropiada per anens de set anys per la irreverènciadels seus continguts, la ironia delsquals no pot ser captada pels me-nors. Per cert, el joc per Nintendodels Simpson on Homer no fa unaaltra cosa que menjar i caure estàrecomanat pera majors de dotzeanys pel fabricant. La pàgina webespecialitzada en els Simpson Ra-pids Simpson establix el gènere dela pel·lícula com “Animació; Comè-dia. Classificació per edats PG-13,

no recomanada per a menors de 13anys, per “humor irrespetuòs i im-pertinental llarg de la pel·lícula”.

A més, la pel·lícula dels Simpsonva ser qualificada per a majors de13 anys als Estats Units, a Colòm-bia va ser classificada per a majorsde 7, a Portugal i Alemanya per amajors de sis i a Mèxic la versió enanglès va ser classificada per a ma-jors de 13 anys. Ningú amb un mí-nim de criteri pedagògic discuteixque la seriosa Els Simpson és per aadults.

En qualsevol cas, el que es plan-teja és si creiem que un organismeregulador públic gestionat per pro-fessionals pot tenir competènciesper a definir quins continguts sónaptes per a l'horari infantil o deixemque les cadenes ens prenguen el pèlestablint codis d'autorregulació quedesprés no compleixen per a apa-rentar criteris ètics.

O potser ni aquest dilema exis-teix en aquests titulars, només lanecessitat de mentir una vegadamés per a poder posar en la picotaal president de Veneçuela HugoChávez. Per cert, un país en el qualcom revela Javier Adler Els Simp-sons no ha de desagradar tant al go-vern quan el seu Ministeri de Cul-tura va organitzar un “cinema fòrumper a discutir i analitzar la seuapel·lícula”.

*www.pascualserrano.net

Ara Chávez persegueix Els SimpsonEl mal personificat. El que és normal a qualsevol democràcia occidental esdevé un acte de tirania si el seu promotor és el govern d’Hugo Chávez.

ANÀLISI! MÉS MENTIDES MEDIÀTIQUES CONTRA VENEÇUELA

El suposat cas de censura contra la famosa sèrie nord-americana de dibuixos animats esdevé l’enèsim cas de manipulació informativa contra el govern bolivarià de Veneçuela, que l’únic que ha fet ha sigut traslladar l’emissió dels Simpson fora de l’horari infantil, a instàncies d’un organisme que protegeix la formació i els drets dels menors

09L’Avanç informació, 18 d’abril de 2008

ÀLEX ROMAGUERA

A hores d’ara, ningú no dubta que laLlei de la memòria històrica ha que-dat centrada en la polèmica dels ves-tigis franquistes. Llevat d’aquells mo-numents aixecats durant la Dicta-dura, dels quals els nostàlgics vanacatant l’eliminació progressiva ambalgunes resistències sonades, el no-menclàtor ha desfermat una guerramotivada per sectors que busquenescletxes a l’obligació d’eliminarqualsevol carrer referit a l’antic rè-gim. Un precepte que les adminis-tracions haurien d’executar, peròque ja està topant amb interpreta-cions interessades perquè algunesde les vies dedicades a personatgesde la dictadura es mantinguen dinsdel nomenclàtor.

Entre les poblacions més re-fractàries al canvi de nomenclàtor hiha ciutats governades pel PP, comLleó, Pamplona o Jaén, en les qualsels respectius alcaldes busquen ar-gúcies per conservar carrers o viespúbliques que reten homenatge a al-caldes, a artistòcrates o, directa-ment, als capitostos de l’aixecamentfeixista de 1936. A la capital lleone-sa, per exemple, l’equip municipal hadecidit conservar carrers que, se-gons el Fòrum per la Memòria, tenenuna “clara inspiració franquista”,però que l’alcaldia manté amb l’ex-cusa que es tracta de referències re-lacionades amb la ciutat; apel·lant,doncs, a la mateixa “memòria histò-

rica”. De manera que, al caliu d’a-quest esperit, ha decretat la preser-vació dels carrers de Fernández La-dreda, General Lafuente, Carlos Pi-nilla, Raimundo Rodríguez del Vallei d’altres destacats falangistes.

De la seua banda, l’alcadessa po-pular de Pamplona, Yolanda Barcina,ha presentat un recurs contra lasentència del Tribunal Administra-tiu de Navarra que l’obliga a canviar20 noms de carrers del barri deTxantrea que recorden soldats fran-quistes “muertos en la Cruzada”.Barcina afirma que el dictamen judi-cial no és “imparcial” perquè el po-nent de la resolució ha estat candi-dat d’Izquierda Unida a la comunitati perquè, segons ella, la Llei de sím-bols forals, sobre la qual consideraque s’ha de regir la ciutat, només par-

la de monòlits i d’estàtues, però encap moment dels noms dels carrers.

Mentrestant, la Regidoria de Cul-tura de l’Ajuntament de Jaén, tambéen mans del Partit Popular, apel·la a“l’esperit integrador” de la Llei de lamemòria històrica per mantenir enel nomenclàtor oficial l’avinguda de-dicada a un dels franquistes més im-portants de la ciutat, l’exprimer al-calde després de la guerra, Juan Pe-dro Gutiérrez. Fins i tot, en aquestacursa desbocada per superar el filtrede la llei, hi ha casos tan escandalo-sos com el de Santander. Controla-da pel PP, la capital de Cantàbria ésl’única de l’Estat que conserva dem-

peus una estàtua eqüestre de Fran-co amb l’excusa que, d’aquí a unsquants anys, unes obres al seu em-plaçament obligaran a retirar-la.Doncs bé: a hores d’ara, l’Ajunta-ment acaba d’inaugurar un nou vialdedicat al falangista Antonio Zúñiga,traspassat al gener de 2006, accep-tant així una proposta de La Falan-ge, que a Cantàbria té força influèn-cia política.

D’aquesta manera, la “flexibilitat”de la normativa que s’atribueixen di-versos alcaldes ha donat ales a La Fa-lange i a altres grups ultres per pres-sionar. Així ha passat a Madrid, oninsta l’Ajuntament a dedicar un ca-

rrer a l’almirall Blas de Lezo, consi-derat un dels grans estrategs del’«Armada española», i alhora instaaltres consistoris a respectar el no-menclàtor franquista perquè la sevadesaparició seria «un acte de ven-jança, reobriria ferides i faria oblidaruna part significativa de la històriad’Espanya”.

La campanya de la ultradreta noha fet sinó esperonar el Fòrum de laMemòria i alguns partits d’esquerres,que, davant les vacil·lacions delsajuntaments, continuen retirant pla-ques mentre proposen que el nou no-menclàtor permeti restaurar la dig-nitat democràtic

Batalla pel nomenclàtor franquistaVestigis del passat. En ple segle XXI hi ha nombrosos carrers per tot l’Estat que fan referència a personatges i conceptes de la dictadura.

La Llei de la memòria obliga els municipis a retirar la simbologia franquista, incloent-hi els noms de carrers que hi fanreferència. No obstant això, alguns ajuntaments governats per la dreta mostren la seva reticència a complir aquestprecepte. A Lleó, Pamplona o Jaén els alcaldes apel!len a la mateixa memòria històrica per mantenir noms de la dictadura

L’ajuntament de Santander acaba d’inaugurar un nou vial dedicat a un líder falangista local

L’alcaldessa de Pamplona ha recorregut una sentència que l’obliga a canviar el nom franquista de 20 carrers

El mandat d’eliminar les referèn-cies del franquisme ha conduït auna pluja de peticions perquè lanova llista de carrers incorporenoms de persones que s’han dis-tingit pel seu compromís amb lesllibertats democràtiques. El casque ha tingut més notorietat me-diàtica ha estat el del poble ara-gonès d’Illueca, on el regidor delCHA ha proposat que el carrerFranco passe a denominar-se delChiki Chiki. Aquesta proposta enclau d’humor no ha agradat en al-guns sectors defensors de la recu-peració de la memòria històrica,

que consideren que hi ha milersde lluitadors antifranquistes o de-fensors de la democràcia que esmereixen tindre abans el nomd’un carrer. Un nom que està apa-reguent a moltes propostes a Ca-talunya és el de l’activista inde-pendentista Lluís María Xirinacs. Segons la Llei de la MemòriaHistòrica és a les comunitats au-tonòmes a qui correspon vetlarpel seu compliment. La Generali-tat valenciana ja ha anunciat queno mourà ni un dit en favor de ladesaparició de la nomenclaturafranquista als carrers.

Homenatge a Xirinacs

REDACCIÓ

“Escola Valenciana té la convic-ció que el rei Jaume I assistiria a lesTrobades amb la samarreta, con-vençut que el Valencià És Futur”.Amb aquest referència va encetarDiego Gómez, president d’EscolaValenciana, la roda de premsa depresentació de les Trobades d’Es-coles en Valencià 2008, que va tin-dre lloc el passat 18 d’abril a la Seudel Consell Valencià de Cultura.

Pel 2008, les Trobades complei-xen 23 anys i se celebraran en 19municipis amb el lema “El Valenciàés Futur”. Aquest lema serà el cen-tre de la campanya gràfica dissen-yada per Xavier Mariscal, consis-tent en 20.000 cartells, 60.000 sa-marretes i 28.000 pins commemo-ratius. Gómez ha explicat que ambaquesta proclama “es vol transme-tre un missatge en positiu, una de-claració d’intencions, convençutsque l’aposta de l’entitat per pro-moure la nostra llengua en diversosàmbits està donant els seus fruits,front a l’escassa de política lingüís-tica del govern valencià”.

Laura Font, presidenta de la Co-ordinadora d’Escola Valenciana deValència ciutat, explica els poblesque acolliran les Trobades 2008, tot

destacant “la visió vertebradora deles Festes per la Llengua del nostreterritori”. Les Trobades comença-ran divendres a Agost i clouran el 7de juny a Canal, tot passant per Al-baida, Sollana, Museros, Faura LaRomana, Benicàssim, València, Xi-xona, Alabal, Guardamar, Riba-Roja, Beniarjó, Beniarbeig, Altea,València Escola de Magisteri i Bar-celona.

L’encontre més multitudinariUn any més, les Trobades es pre-senten com l’encontre lúdic-reivin-dicatiu més multitudinari del PaísValencià, i esperen superar els220.000 assistents de la darreraedició. Aquest creixement respon,segons s’ha explicat des de l’enti-tat, a que “l’Escola Valenciana haobert la convocatòria de l’escola ala societat en general, del centreseducatius a tot aquell que apreciala llengua i que creu que el valen-cià és la llengua pròpia, oficial i d’usnormal per a tots i per a tot”. Així itot, l’entitat recorda que al centrede les Trobades continuen les es-coles en valencià, en total hi parti-ciparan 700 centres educatius queorganitzaran més de 2000 tallers.

Precisament la matèria educati-va ha centrat part del discurs de

Diego Gómez, i en referència a l’en-senyament de les llengües al cen-tres valencians ha afirmat que “si elConseller Font de Mora vol real-ment millorar la política lingüísticaa les escoles el primer que ha de ferassentar-se a la taula, escoltar i tre-ballar conjuntament amb EscolaValenciana”. El president d’EscolaValenciana ha reiterat en diversesocasions que l’objectiu de l’entitatde reunir-se durant la present le-gislatura amb el Conseller.

CommemoracionsAixí mateix, les Trobades 2008 en-cetaran les activitats d’Escola Va-lenciana centrades en commemo-rar els 25 anys de l’aprovació de laLlei d’Ús i Ensenyament en Valen-cià, que arribaran al seu punt cul-minant el 23 de novembre, dataconcreta en que es va aprovar la lleii en que l’entitat té previst presen-tar l’ambiciosa proposta de l’Ofici-na de Drets Lingüístics.

La commemoració del 800 ani-versari del naixement Jaume I tam-bé estarà present a les Trobades2008, i amb motiu Gómez ha reite-rat el seu suport al Consell Valen-cià de Cultura en la seua propostad’anomenar l’actual plaça de l’A-juntament Plaça Jaume I.

Paral·lelament a les Trobades2008, Escola Valenciana ha presen-tat La Gira, el Festival Itinerant deMúsica en Valencià, que posarà elritme a les nits de les Festes per laLlengua. La tercera edició de LaGira celebrarà un total de 21 con-certs on s’oferiran 45 actuacions de30 grups diferents. Com l’any pas-sat, Benlloch clourà el Festival elmes de juliol, oferint un marc in-comparable per posar punt i final a4 mesos de concerts de nord a suddel País Valencia. Pel 2008, s’inau-gura l’itinerari a la localitat de Del-tebre, on se celebrarà el Festour-Gira 2008, gràcies a un acord entrela productora Tercera Via i l’Esco-la Valenciana. Altra de les novetatsde darrera hora, ha estat la incor-poració a La Gira d’un itinerari aMallorca, al poble de Santa Marga-lida. Segons el gerent d’Escola Va-lenciana, Àngel Martí, la Gira “haesdevingut un dels principals festi-vals de música del moment, per xi-fres de concerts, assistència i grupsparticipants”. Alhora ha destacatLa Gira com “un projecte on dotze-nes d’entitats organitzadores unei-xen forces per generar una ofertaconjunta, que permet una major di-fusió de la música en valencià”.

www.fev.org

11L’Avanç informació, 18 d’abril de 2008

Comencen les Trobades 2008

Jesús Huguet, secretari del CVC, Diego Gómez President d'Escola Valenciana, Laura Font Coordinadora de la FEV-València i Àngel Martí Gerent de la FEV amb la samarreta Mariscal. XAVI MARTÍNEZ

Les 19 Festes per la Llengua, que preveuen superar els 220.000 assistents, commemoraran l’aniversari del naixementdel rei Jaume I i els 25 anys de la LUEV. En la seua presentació, Escola Valenciana ha instat a la Generalitat a “treballarconjuntament si realment vol millorar la política lingüística a les escoles”

Un any més, les Trobades es presenten com l’encontre lúdic-reivindicatiu més multitudinari

Amb el lema ‘El valencià és futur’ es vol transmetre un missatge en positiu perquè l’aposta de l’entitat està donant fruïts

PRESENTACIÓ! LA FESTA DE LA LLENGUA CAMINA DE NOU

COMARQUES12 L’Avanç informació, 18 d’abril de 2008

REDACCIÓ VALÈNCIA

El vaixell Garcia Lorca, de la Fun-dació Baleària i amforat al port deDénia, va acollir el passat dissabte 12d'abril la presentació del projecte onvan assistir Jaume Fullana, presidentde la CAPPEV i coordinador d’Acos-ta’t al Territori, Diego Gómez, presi-dent d’Escola Valenciana, Ricard Pé-rez, gerent de la Fundació Baleària,Josep Vicent Mascarell, director deprogrames de la mateixa fundació iSusana Mefford, regidora d’Educa-ció de l’Ajuntament de Dénia.

“Una proposta inherent a l’Esco-la Valenciana que siga referent de lesactivitats extraescolars dels centresvalencians sota les premisses de nor-malització lingüística, qualitat, in-terculturalitat i seguretat”. Aquestessón les bases de la proposta Acosta’tal Territori, que el passat dissabte dematí va presentar Escola Valencianai la seua coordinadora a la MarinaAlta, la CAPPEV i de la que la Fun-dació Baleària és patrocinadora ofi-cial del projecte.

Segons van informar els impulsorsdel projecte en la seua comparei-xença, l’Acosta’t al Territori oferirà5 propostes als centres educatius:conèixer la comarca. Programa des-tinat a descobrir els espais que ensenvolten i el patrimoni natural i et-nològic que el formen, Parcs Natu-rals del País Valencià l’objectiu delqual és el coneixement del territorinatural mediterrani, Centres histò-rics. Es tracta d’una invitació al pas-sat de cada ciutat o vila que permetentendre millor el seu desenvolupa-ment al llarg de la història, Viatges fide primària. Programa en el que esrealitzen sortides de tres a cinc diesarreu del territori i que ens ajuda acrear llaços amb altres realitats so-cials i culturals, Terra de Retroba-ment. Intercanvis d’àmbit escolarentre la nostra comarca i les Illes Ba-lears.

A més de presentar les línies ge-nerals del projecte, l’acte va tenircom a motiu central la presentaciódel primer viatge d’Acosta’t al Terri-tori, emmarcat dins el programaViatges de fi de primària. Per aquestmotiu, a la inauguració van assistirmés de 100 persones, entre alumnes,pares i professors que participen alviatge.

Aquest tindrà com a nexe el vai-xell de la Fundació Baleària, i partiràel dilluns 21 d’abril de la Marina i arri-barà al port de Dénia el 26 d’abrildesprés d’haver visitat Barcelona,Palma de Mallorca i Santa Margali-da. La lògica del programa implica elconstant intercanvi i convivència en-

tre centres. En aquest cas serà l’es-cola de Santa Margalida a Mallorcala que acollirà als escolars valen-cians, i des de fa un mes les escolesd’ambdós costats del mediterranipreparen activitats d’intercanvi cul-tural. Un exemple serà el taller del’intercanvi de danses i cançons po-pulars. Just abans de la presentació,els pares i alumnes que han assistita l’acte han assajat al Port de DéniaLa dansada gegant de la Marina.

A aquest viatge hi participaran102 alumnes de les escoles de Graüll(Xàbia), Gabriel Miró (Calp) i de lesescoles rurals de la Retoria. Entre lesactivitats previstes destaquen la vi-sita al Delta de l’Ebre, al Camp Nouamb acollida per membres de la plan-tilla del primer equip, la visita a laciutat de Barcelona (liceu, casc an-tic, Sagrada Família, Aquarium, Pa-lau Sant Jordi, Fira de Sant Jordi,Museu de la Ciència...), visita a la ciu-tat del Palma, coves del Drac i visitai intercanvi escolar a Santa Margali-da. El viatge clourà amb una festa debenvinguda al port de Dénia. Tantabans com després del programa, elviatge de primària comptarà amb untreball de recolzament pedagògic ales classes.

A més, el viatge comptarà amb l’e-

dició de suports pedagògics editatsper Edicions 96, com ara l’AgendaAcosta’t al Territori, on els alumnestindran tota la informació necessà-ria i que servirà com a dietari del viat-ge.

Des de l’organització, Jaume Fu-llana va destacar que la “qualitat pe-dagògica serà el centre de l’Acosta’tal Territori, volem generar una ofer-ta que responga a les necessitats del’escola pública valenciana”. Per laseua banda, el president d’Escola Va-lenciana-Federació d’Associacionsper la Llengua, Diego Gómez, va des-tacar que Acosta’t al Territori “naixa la Marina Alta amb vocació d’esde-venir un dels programes més ambi-ciosos de l’entitat cívica, i que l’anyque ve el programa s’oferirà a totesles escoles valencianes”. Alhora, elsrepresentants d’Escola Valencianavan agraïr a Baleària el seu compro-mís amb el programa.

El viatge de fi de primària i la res-ta de programes d’Acosta’t al Terri-tori que aniran desenvolupant-seprogressivament compten amb elssegüents denominadors genèrics co-muns: La llengua: S’empra el valen-cià com a llengua vehicular en totesles activitats, la seguretat: S’hi fa unaespecial atenció, tant pel que fa en

els desplaçaments com en el desen-volupament de la pròpia activitat.Les empreses de transport són cui-dadosament seleccionades i els iti-neraris revisats… l'interculturalitat:La perspectiva intercultural tambéhi és present en la nostra planifica-ció. Ho considerem molt necessàriamés encara en una comarca com lanostra on la presència d’alumnes d’o-rigen estranger representa entre el20 i el 80% de l’alumnat segons elscentres. Es tracta d’aprendre a viu-re junts sense pèrdua d’identitat fo-mentant una visió positiva de la di-ferència i de la diversitat. En el casvalencià –com en altres de culturaminoritzada—tant important és elrebuig de les concepcions etnocèn-triques de la cultura com el fomentde l’autoestima i el desenvolupa-ment d’actituds per a guanyar-se elreconeixement de la societat.

Finalment, afirmen des d'Acosta'tal Territori, "treballem per a que laQualitat constituisca un pilar de lesnostres actuacions. Aquesta ve ava-lada per un sistema d’indicadors quedeterminen l’adequació de les acti-vitats i que les reorienta d’acord ambels fins proposats. En definitiva que-den definits criteris per a avaluar-neregularment l’eficàcia".

Des de Dénia. La primera activitat serà un viatge en vaixell per diversos punts de la Mediterrània

INICIATIVA! INTERCULTURALITAT EDUCATIVA

Escola Valenciana presenta‘Acosta’t al Territori’

El programa consta de cinc propostes d’activitats extraescolars enfocades a conéixer el territoria partir de les premisses de normalització lingüística, qualitat, interculturalitat i seguretat

Recorde molt bé el dia que emvaig assabentar de l’assassinat

d’en Guillem Agulló. Jo anava a l’ins-titut Lluís Vives de València. Recordeel moment, la llum que entrava per lafinestra de l’aula, recorde la tristaconversa amb els companys de clas-se . Recorde que quelcom es va tren-car dins nostre, un silenci ens envaíde sobte. Quasi no ho podíem creure.Recorde aquell dia perquè potser fouel que marcà la fi de la meua infante-sa, la pèrdua de la ingenuïtat, el nai-xement conscient d’una ràbia que haestat el motor de la meua trajectòria.Aquell dia, als fills de la transicióprogressista a València ens esclatà labombolla en la qual molts ens haví-em criat. De sobte ens adonàrem queens podien matar per les nostres ide-es, per la nostra llengua, pel nostreorigen. Teníem 15 anys, com deia lacançó, i una ombra cobrí els primersamors, les primeres festes, l’aprenen-tatge, com si fos un eclipsi ominós.De sobte, tot ho inundà la ràbia,tancàrem l’institut i eixírem al carrer.El poblàvem com descobrint-lo, em-mirallats pel poder d’unir-nos, ensmanifestàrem una i una altra vegada.Aquest carrer havia quedat desertdurant anys a València. La majoriaérem joves, tot just preníem cons-ciència que calia lluitar. Quan tornà-rem a l’institut, a la nostra aula algungos havia pintat amb esprai un “Gui-llem Jódete”, rubricat amb unaesvàstica. Així que açò era Espanya...Recorde temps després, el judici delsassassins a Castelló, milers de perso-nes demanaven una justícia que maies dugué a terme. Com sempre, l’úni-ca resposta fou la repressió. Lasentència fou una broma macabra.Quatre anys per assassinar a sangfreda un jove que estava d’acampadaamb uns amics i amigues.Però el que més em dol és vore quematar-nos els surt tan barat. El botxíPedro Cuevas, aquest instrument delsistema, ara es presenta per ser regi-dor en la farsa de democràcia valen-ciana. Premi reconegut a la carn decanó que els fa la feina bruta, ofrenanoves glòries a Espanya, apallissaimmigrants i indigents, posa bombesen seus de partits polítics... Aquest ésel Currículum Vitae d’un autèntic ca-bró.En Guillem, en canvi, mai no poguécompartir amb nosaltres aquestsanys de lluita, ni seguir gaudint del’estima dels seus, o de viure tranquilal seu poble, Burjassot. A en Guillem,de moment, li han furtat aquestsquinze anys. La seua memòria no haestat restituïda com cal. No ha pogutriure amb els amics, no ha viscut lamaduresa, no ha pogut crear novesvides. Ni ell ni nosaltres hem pogutencara vore la nostra terra lliure.Però d’alguna manera, en totsaquests anys ens ha acompanyat elseu record, ens ha carregat de força,ens ha empentat quan dubtàvem,quan les cames feien figa, quan tení-em por, o estàvem cansades o perdu-des. Perquè ell lluità, i això li feu do-nar-lo tot, aquesta és la força que ensregalà, potser, sense saber-ho. Peraixò no t’oblidem Guillem, i davant elsilenci nosaltres cridem ben alt: Lalluita continua!

+info: desdelilla.blogspot.com

Des de l’Illa

Els 15 anys furtats a Guillem

MARC PERIS

Recull de cartellsi enganxines so-

biranistes durantels anys de la

transició

EN IMATGES14 L’Avanç Informació, 18 d’abril de 2008 15EN IMATGESL’Avanç Informació, 18 d’abril de 2008

Dissenys per la sobirania

17COMARQUES L’Avanç informació, 18 d’abril de 2008

REDACCIÓ VALÈNCIA

‘Perquè la democràcia sí importa,volem la República’. Amb aquestlema i per tercer any consecutiu -l'any passat va ser en Alacant amb l'a-rribada del Tren Republicà de Cas-telló a alacant- la Coordinadora delPaís Valencià`per la República(CPVR) ha convocat una manifesta-ció a la ciutat de València aquest dis-sabte 19 d'abril que discorrerà a par-tir de les 18 hores des de la plaça deSant Agustí fins a la plaça del Pa-triarca.

Aquesta manifestació és l'actecentral dels republicans valenciansen un mes, el d'abril, en el qual es de-senvolupen desenes d'iniciatives alllarg del País Valencià. al final de lamanifestació es realitzarà una parò-dia del "Tinc una pregunta per a vos-té" en la qual Juan Carlos I com a con-vidat respondrà les qüestions que seli plantegen.

Des de l'Alacantí, Elx i Oriola ei-xiran autobusos per a reforçar la ma-nifestació. I trens de rodalia coordi-nats procedents de Gandia, Moixent-Xàtiva, Utiel, Sogorb i Castelló reco-lliran els col·lectius republicans lo-cals per a acudir a la manifestació.

L'ajuntament de València, com java ocórrer fa dos anys, ha tractatd'obstaculitzar la manifestació, de-sestimant el recorregut inicial pro-posat per la Coordinadora.

La Constitució no ha resolt els pro-blemes de convivència a l’Estat es-panyol, no permet avançar en justí-cia social ni tampoc reconeix el dreta l’autodeterminació dels pobles."Som republicans perquè la monar-quia és una institució arcaïca, un re-sidu antidemocràtic del passat. Però,

a més a més, ací representa la conti-nuitat amb la dictadura, que va im-posar la reinstauració monàrquica,amb un rei que acumula importantspoders. Sols en un estat republicà éspossible la democràcia plena, co-mençant pel fet que la màxima re-presentació de l'estat estiga sotme-sa a la sobirania popular". Així s’ex-pressa el manifest signat per les or-ganitzacions republicanes que s’hansumat a la convocatòria.

Passat l’aniversari de la capitalitatvalenciana de la República durant laguerra civil, la flama republicana se-gueix encesa al País Valencià. “En un

nou aniversari de la proclamació dela II República, l'enderrocament dela monarquia és avui més que una es-perança, és una reivindicació queestà sobre la taula i s'exigeix cada ve-gada amb força al carrer, especial-ment per part de la joventut”. El ma-nifest fa referència a episodis com lacrema de fotografies del rei o les crei-xents protestes contra la monarquia,que han portat “al règim monàrquica reprimir la lluita republicana i la crí-tica a la família reial, com hem vist re-centment en diversos casos”.

L’obejtiu de la Coordinadora és“assolir un règim de justícia i lliber-

tat mitjançant la restitució de la Re-pública. No ens serveix cap reformadel règim monàrquic. No consideremlegítima la monarquia per quant su-posa una imposició del franquisme.Tampoc la Constitució monàrquicade 1978, a la que també consideremimposada, per haver-se redactat sotala coacció dels aparells repressius he-retats de la dictadura”.

A diferència d’altres convocatòriesunitàries que s’estan succeïnt a l’Es-tat espanyol, la valenciana respectales diverses ascripcions nacionals del’heterogeni moviment republicà.“Els demòcates de veritat -expressen

els convocants- ens caracteritzemper voler sempre més democràcia entots els àmbits, en totes les organit-zacions, en totes les institucions i entots els països. A l'igual que quan rei-vindiquem el dret a una sanitat o a unensenyament públics i de qualitat noens entrebranca si opinem queaquests han de ser valencians o es-panyols o catalans, quan reivindi-quem la república hem de reivindi-car-la tots units per a tots els humansi no només per a un determinat país.Des d'aquesta metodologia en posi-tiu, quan la Coordinadora del País Va-lencià per la República reivindica larepública està reivindicant les repú-bliques: totes les repúbliques”.

Entre les organitzacions convo-cants hi ha Foro por la III Repúblicade Alicante, Plataforma Castellonen-ca 14 d'Abril per la III República, Pla-taforma 14 d'Abril per la III Repúbli-ca, Mov. Ciudadano por la III Repú-blica 'Miguel Hernández' d'Oriola,A.C.R. Constantí Llombart, Repúbli-ca Valenciana-pve, PCPV, A.R, Gon-zález Germà, Bloc, Ateneu Republicàd'Aldaia, Fòrum per la Memòria delPaís Valencià, CJC, Plataforma Re-publicana 'Sobirania Valenciana', Co-ordinadora de Treballadors del PaísValència, Iniciativa d'Esquerres d'Al-ginet (IdEA), ARDE, Ciutadans perla Repúbliuca-PV, PCE (m-l), ENV,Republicanos de Rocafort, Fòrumper la República del Camp de Mor-vedre, Plataforma per la III Repúbli-ca de Nurjassot, Estat Valencià, Pla-taforma per la III República de Car-let, EUPV, JCPV, Plataforma 14 d'A-bril per la III República de Torrent,IRPV, Col·lectiu Autònom de Treba-lladors i Ateneo Republicano de Pa-terna

MANIFESTACIÓ! 19 D’ABRIL A VALÈNCIA

La república és vivaLa commemoració de la Segona República ve marcada enguany per l’esperit unitari de les convocatòries demobilitzacions pel retorn a la legalitat de 1931. Nombroses entitats i organitzacions polítiques eixen al carrer el 19 d'abril

Presentacó amb membres del Bloc, Sobirania Valenciana, Esquerra Unida i PCPE. XAVIER MARTÍNEZ

COMARQUES18 L’Avanç informació, 18 d’abril de 2008

ÀNGEL CASAS

Barri perifèric de València, inte-grat per classes populars, amb unapresència cada vegada més palesade població immigrant i abandonatper les diferents administracions,pel que fa a inversions i serveis pú-blics. Orriols ofereix molts delstrets perquè esclaten brots xenò-fobs i agressions de caire feixista.

L’alarma es va disparar en aquestbarri del nord del cap i casal, inde-pendent de la capital fins a l’any1882, en aparéixer imatges deviolència nazi en Internet, en con-

cret, setze vídeos de brutals agres-sions en el portal YouTube. Entred’altres, el llançament d’un explo-siu dins d’un cotxe on dormien dosimmigrants o l’apallissament d’unjove per la seua condició d’homo-sexual.

Abans d’això, una de les princi-pals vies d’aquesta barriada obre-ra, el carrer Duc de Mandas, va apa-réixer en dos ocassions amb pinta-des de caràcter nazi-feixista, comrepresentació d’hesvàstiques, re-ferències al “poder blanc” i consig-nes vexatòries amb el col·lectiu im-migrant. Una d’elles va romandre

més de vint dies en un dels mursmés visibles de la barriada.

Des de l’Associació de veïns d’O-rriols confirmen la presència d’unnucli consolidat de caràcter feixis-ta. “Es tracta -afirmen- de gentjove, en situació socio-laboralprecària i amb una ideologia pocdefinida, molt aprofitable pergrups d’extrema dreta amb majorformació política. El seu discursconsisteix en culpar els immigrantsdels problemes del barri”.

Els veïns han constatat queaquest grup rep suport extern i,fins i tot, venen de fora a alliçonar-

los. Recorden les “ràtzies” en el ba-rri vinculades a la violència futbo-lística, protagonitzades per les“brigades branquiazules” desprésd’un partit Llevant-Espanyol, o percomponents de la penya valencia-nista Yomus. Es va parlar fa dosanys, a més, de la convocatòria dedesfilades al estil de Russafa perpart d’España 2.000, “i no estemdisposats a consentir-ho”.

Un dels portaveus del col·lectiuveïnal, Antonio Terrones, alertaque “hi ha un perill real” que es pro-pague la violència d’extrema dretaa Orriols. “Hem parlat amb l’Ajun-

Perifèria. El barri d’Orriols és un dels rostres amagats de la València de la Copa Amèrica i la Fórmula 1. FIRMA DEL AUTOR FOTOGRAFIA

Des de l’associació de veïns del barri es denuncia la presència d’un nucli consolidat de caràcter feixista

El veïnat porta una dècada reclamant-li a la Generalitat un centre sanitari, del qual només està habilitat el solar

L’ombra del feixisme amenaça OrriolsAquesta barriada obrera i popular de la perifèria de València suma a les tradicionals mancances de serveis i equipa-ments públics la presència d’un nucli consolidat de caràcter feixista que amenaça amb trencar la convivència d’una zonaque s’ha convertit en una de les més receptores de la ciutat de població provinent d’altres parts del món

DENÚNCIA! L’ASSOCIACIÓ VEÏNAL ACUSA L’AJUNTAMENT I LA GENERALITAT DE VOLER CONVERTIR EL BARRI EN UN GHETTO

CAMPANYA D’OBJECCIÓ FISCAL 2008

Informa’t al 96 383 44 40

Confederació General del Treball del País ValenciàAv. del Cid, 154-Baix

www.cgtpv.org

19COMARQUESL’Avanç informació, 18 d’abril de 2008

ÀNGEL CASAS

El País Valencià compta amb elrècord d’agressions feixistes a l’es-tat espanyol durant l’any 2007, amb600 atacs, segons denuncia el Mo-viment Contra la Intolerància.

Des del col·lectiu Autodefensa’ts’apunta la “complexitat” de les cau-ses que expliquen el creixent pesdel feixisme al País Valencià. “L’es-querra ha perdut el carrer; aques-tes xifres demostren que avui Valèn-cia esdevé la capital del feixisme al’estat espanyol. Mentres l’esquerrano faça autocrítica i recupere el ca-rrer, les agressions continuaran”.

Autodefensa’t arriba més llunyen l’explicació de les causes: un aug-ment de la població immigrant queha servit de coartada? a un discurs“Xenòfob” i “espanyolista” com elque practica España 2.000. “Enmolts casos els immigrants no pre-senten denúncia a causa de la seuasituació legal, a més que el sistemajudicial afavoreix els agressors”.

“En València l’extrema dretagaudeix d’una impunitat judicial ab-soluta”, afirma el col·lectiu. “En elcas de les agressions d’Orriols la fis-calia encara està plantejant-se siobrir o no una investigació. Així ma-teix, el sistema judicial mai aplica nil’agreujant per racisme, ni perti-nença a banda armada ni motiusideològics. Això dona als ultres unmarge d’acció”.

Quant al tractament dels mitjansde comunicació, “aborden la qües-tió com un conflicte entre tribus ur-banes i mai li donen un fons polític.Això crea una societat passiva per ala qual no existeix el racisme”.

Què es pot fer per a frenar aques-

ta plaga? “El primer de tot es per-dre la por i denunciar públicamentel que està passant: Hi ha exemplesde denúncia al carrer que han eixitpositivament, com les formuladescontra Levantina de Seguridad”.“Cal movilitzar-nos, recuperar elsespais i autodefensar-nos sense es-perar que es produïsca una agres-sió”.

Onda i Silla, “punts calents” de la presència ultraEls punts àlgids de la presència ul-tra al País Valencià en l’actualitatsón Onda i Silla, municipis amb unregidor d”Espanya 2.000. Tambénen Castelló s’han produït atacs con-tra el Kasal Popular, l’últim durantles festes de la Magdalena. L’Hortai La Costera, on grups independen-tistes han patit agressions, i Valèn-cia Capital, amb “barris conflictius”com Benimaclet o El Carme, formenpart de la geografia de la violènciaultra. Casals Jaume I de partits na-cionalistes també han sofert en elsseus locals les ires de l’extrema dre-ta.

tament i l’únic que han fet es en-viar al barri a la policia local per, ala manera d’una pel·lícula dolentaamericana, prendre el barri durantuna hora i procedir a l’identificaciód’immigrants. Tot el contrari d’allòque se’ls havia demanat”.

Les crítiques de l’associació veï-nal apunten directament a les ad-ministracions municipal i autonó-mica com a responsables de la de-gradació que pateix el barri. “Volenconvertir Orriols en un ghetto. Enla ciutat de la Copa Amèrica i laFòrmula 1, una barriada obreracom la nostra presenta mancancesmolt greus; de fet, no es realitzeninversions malgrat que en els úl-tims cinc anys la població ha aug-mentat vora un 25%”.

ReivindicacionsEl llistat de reivindicacions és nom-brós. Els veïns porten una dècadareclamant a la Generalitat un cen-tre sanitari, del qual està habilitatel solar però no comença l’execu-ció de les obres. Mentestant, l’a-tenció primària es dispensa en unbaix. Tampoc no hi ha al barri cen-tres socials, esportius ni juvenils, ienguany han minvat els treballa-dors socials que presten serveis enla llar del jubilat. També han de-manat policia de barri. “No per a larepressió –aclaren- sinó per a pre-vindre situacions d’aldarulls i van-dalisme durant el cap de setmana”.

Malgrat aquesta preocupació,Antonio Terrones assegura que laconvivència en el barri és “bona”.“Existeix un teixit de poble i de ba-rriada que no volem perdre. Moltagent es coneix i participa. Es famolta vida al carrer”.

La Plataforma d’Entitats del Ba-rri d’Orriols, en la qual estan re-presentats l'Institut, l’associació decomerciants, Valencia Acoge o elCentre Cultural Islàmic, rebutjaqualsevol tòpic xenòfob: “som elbarri amb major població immi-grant de València alhora que tenimuna de les taxes més baixes de cri-

minalitat. Els problemes de con-vivència no són diferents als dequalsevol altra zona de la ciutat”.

Manifesten, així mateix, que noacceptaran que es considere

Orriols “un barri a degradar cara afuturs processos d’especulació ur-banística i immobiliària”, com enels casos del Cabanyal, Velluters oEl Carme.

Segons dades municipals, ala barriada d’Orriols resi-deixen 17.528 persones, a

les quals cal afegir aproximada-ment 5.000 del nou barri de SanLlorenç (que inclou una part delNou Orriols) i els no empadro-nats. En total, podria arribar-seals 25.000 habitants.El 26,8% de la població constata-da en les fons municipals és es-trangera, cosa que sitüa Orriolscom el barri del cap i casal ambuna taxa més alta d’immigració.Més de la mitat provenen d’Amè-rica Llatina, sobretot Ecuador,tot i que també arriba gent delmagreb, Europa de l’Est i l’Àfri-ca Subsahariana. El 22% del totalde la població del barri proce-deix de l’estat espanyol. Aques-tes xifres confirmen Orriols comun barri de consolidada tradiciómigratòria.Per la seua composició socioló-gica es tracta, a més, d’un barride classe treballadora, castigatper l’atur i la precarietat laboral(principalment en el sector de laconstrucció), i on el fracàs esco-

lar i la mancança de treball haestat un problema endèmic.La situació de l’habitatge permetdibuixar un fidel retrat d’Orriols.De les 7.502 habitatges registratsper l’Ajuntament de València,més de la mitat (4.573) es vanconstruir en la dècada dels sei-xanta del segle passat. Orriolss’adaptava, d’aquesta manera, almodel de barri obrer amb abun-dants blocs de VPO característicdel “desenrotllisme” franquista.Amb el pas del temps, i en aug-mentar el seu nivell de renda, elsprimers compradors han venutuns pisos que, pel seu preu asse-quible, han estat un reclam per ala població immigrant.Teixit urbanístic compacte, ambels preus dels habitatges més ba-rats de la capital, una xarxa depetit comerç regentat cada vega-da més per immigrants i unanova zona residencial (al voltantde l’avinguda Alfahuir) que se-grega el barri en dos àrees neta-ment diferenciades, completenla fotografia urbanística d’O-rriols.

De barri obrer a ghetto

RADIOGRAFIA

València, capitalde l’ultradreta

UNA CIUTAT EN CONFLICTE

José Luís Roberto. Líder d’España 2000El perfil del feixista del barri és un jove en situació sòcio-laboral precària i amb una ideologia poc definida

Malgrat tot, la convivència al barrri és “bona”, existeix un teixit de poble i barriada que no es vol perdre Pintades de

caràcter nazi ipallisses aimmigrants enInternet disparenl’alerta

!!

COMARQUES 20 L’Avanç informació, 18 d’abril de 2008

REDACCIÓ / FOTOS: XAVIER MARTÍNEZ

Burjassot va viure el passat dissab-te 12 d'abril una jornada de recordi protesta pel trist aniversari de l'as-sassinat feixista del jove GuillemAgulló, ara fa 15 anys. Persones detotes les edats van passar la ves-prada al costat dels amics i fami-liars de Guillem per recordar el jovei l'injust desenllaç del cas. Els ac-tes es van convertir també en unnou crit d'alerta davant el rebrot dela violència feixista que pateix elPaís Valencià, i l'escàs interès queles autoritats mostren per aturar-ho. Altres localitats com Barcelonao Vic van realitzar actes simultanisen record del jove antifeixista.

Un miler de persones va marxarel passat dissabte pels carrers deBurjassot per commemorar el 15aniversari de l'assassinat de Gui-llem Agulló, veí del poble que fouapunyalat per un grup de neonazisi que s'ha convertit en tot un sím-bol de la lluita antifeixista al PaísValencià. La marxa va transcórrersense incidents, amb crits en re-

cord de Guillem i contra el feixis-me, i va acabar davant l'Ajunta-ment del poble d'on era naturalGuillem. Allà, un representant deMaulets , organització on militavaAgulló, va llegir un manifest unita-ri i va destacar la fortalesa i l'e-xemplar esperit lluitador de la fa-mília de Guillem, que també ha es-tat víctima. Així, es va recordar laimpunitat amb la què compten elsfeixistes al País Valencià, destacantla ridícula pena que va acomplirl'assassí de Guillem, únic condem-nat i a 16 anys, dels quals nomésva acomplir 4. L'acte va finalitzaramb la Moixeranga i diversos con-certs a la casa de la cultura, que vanarribar a concentrar vora 2.500 per-sones.

A Barcelona, una concentracióde protesta i un concert organitzatper Espai País Valencià i diversesorganitzacions van recordar tambéen Guillem. A més, durant tota lasetmana, la xarxa es convertia enun crit solidari de record, amb nom-brosos articles i un banner que hacirculat arreu del ciberespai

Ni oblit, ni perdóMANIFESTACIÓ! 15 ANYS SENSE GUILLEM AGULLÓ

21L’Avanç informació, 18 d’abril de 2008

XAVIER CORRALES

Els Jutjats de Violència sobre laDona del País Valencià, a dia d'avui,es mantenen ferms en la seua vagaindefinida de dues hores diàries ambla finalitat d'aconseguir les seues rei-vindicacions laborals que, entre al-tres aspectes, inclouen unes ins-tal·lacions adequades en les seus ju-dicials que asseguren la protecció dela víctima de la violència domèstica,una formació professional per alsfuncionaris destinats en aquests jut-jats que garanisquen el correctecompliment de la Llei de ViolènciaDomèstica i portar a terme les seuesfuncions amb l'agilitat i diligènciaque requereix la transcendència d'a-quest tipus de delictes. És per aixòque fa gairebé dos mesos van deci-dir declarar-se en vaga.

A pesar de la urgència dels casosque no cessen d'arribar als jutjats, laConselleria de Justícia no ha mani-festat fins al moment cap mostra devoluntat encaminada a la solució delconflicte. Després de dues meses denegociació en les quals les propos-tes efectuades per Conselleria vanser únicament verbals, la qual cosadenota una falta notable d'interèsreal a solucionar els problemes, en

l'última reunió es va presentar perescrit un xantatge inacceptable pera les treballadores i treballadorsafectats, això és, accedir a la majo-ria de les reivindicacions a canvi dequelcom insòlit: romandre tota laplantilla judicial fins a les 19,00 ho-

res, tots els dies cada tres setmanes,per a, segons ells, defensar els dretsde les víctimes.

No obstant això, Jutges i Fiscalsno tindrien aquesta obligació de per-manència. Però la pregunta clau és:quins professionals tenen més res-

ponsabilitat en la defensa dels inte-ressos de la víctimes? Els funciona-ris que estan immersos en el procésde negociació amb la Conselleria, lafunció de la qual queda reduïda atranscriure i donar compliment alque Jutges i Fiscals acorden, o a

aquest últim col·lectiu, l'obligaciódel qual és vetllar per la integritat deles víctimes maltractades, dictant lesresolucions oportunes?

L'Administració està intentant,davant l'opinió pública, atribuir alsfuncionaris d'escales inferiors unaresponsabilitat que només compe-teix a Jutges i Fiscals, assenyalant-los, errònia i malintencionadament,com responsables de la integritat fí-sica i moral de les víctimes.

Donades totes aquestes cir-cumstàncies, les i els funcionaris handecidit seguir lluitant per a aconse-guir l'efectiva tutela judicial de lesvíctimes, amb l'esperança que l'Ad-ministració reconsidere la seua pos-tura i intente un acostament de pos-tures sense posar en joc els dretgsde les víctimes. En qualsevol cas, talcom estan les coses, la prolongaciódel conflicte, etc., i tenint en comp-te el que el ministre de Justícia deZapatero, Fernández Bermejo, vapactar amb els dirigents sindicals es-tatals d'UGT i CCOO, al marge delsComitès de Vaga i de l'Assembleesde treballadors, no és d'estranyarque el nostre honorable conseller deJustícia i Administracions Públi-ques, Fernando de Rosa, intenteaquests dies una maniobra sem-blant. Esperem que aquesta no sigamassa desfavorable per als funcio-naris i funcionàries dels Jutjats deViolència sobre la Dona del País Va-lencià.

Uns Jutjats sense justícia

Comitè de vaga. A pesar de la urgència dels casos que no cessen d’arribar als jutjats, la Conselleria no cedeix en res.

ANÀLISI! DOS MESOS DE VAGA ALS JUTJATS DE VIOLÈNCIA

Miquel Gil s’estrena oficialment a València

El cantautor valencià Miquel Gil es presenta per prime-ra vegada a casa, set anys després de començaraquesta darrera etapa que l’ha portat a ser un habituala les llistes europees de ritmes ètnics, present en granscites i festivals arreu d’Europa, ha col!laborat amb artis-tes com Savina Yannatou, Lluís Llach, Martirio, MiguelPoveda, Sprig Hill Jack, Sol Picó, Pascal Comelade, aramateix es un referent de la veu mediterrània i un reno-vador de les formes valencianes de cant, el proper 25d’abril es presentarà al claustre del carrer de la Nau dela Universitat de València dins de la Setmana per laLlengua ,organitzada des del Servei de Política Lingüís-tica de la pròpia Universitat. Per a l’ocasió, Miquel Gils’ha envoltat de còmplices i amics del món musical va-lencià, com és el cas de Soledad Giménez, així com elreconegut pianista de jazz Ricardo Belda, el també can-tautor xativí Feliu Ventura, Spyros Kaniaris del grup defusió balcànica Krama, els membres de l’OrquestraÀrab de Barcelona el violinista Mohamed Soulimane iel cantant Mohamed Bout “Ayoub” vinguts per a l’oca-sió. Al Tall, el seu bressol, ha volgut sumar-se. No es fà-cil, per a determinats artistes valencians presentar elseu treball en bones condicions. Haver tocat als millorsfestivals o compartit escenari amb els millors artistesno es cap aval per a la ciutat de València, s’ha hagutd’esperar pacientment, però, ha arribat l’hora de pre-sentar-se a casa amb un espectacle fet a mida per al’ocasió, tal i com es mereix el cap i casal, amb la diver-sitat i l’heterodòxia, guarit pels textos d’Enric Casasses,Manel Rodríguez Castelló, Anna Montero, Teresa Pas-qual, Tono Fornés, Jaume Pérez Montaner, Ramón Gui-llem ,Josep Piera, Joan Barcelò, Manuolis Rasoulis, po-etes que habitualment escriuen les cançons de MiquelGil als seus discos. Miquel Gil, format al grup Al tall, vaésser part del grup pioner de música ètnica “TerminalSur”, l’arribada del seu primer disc en solitari, Orgànicel va situar com un dels màxims referents de la músicafolk a nivell nacional; el segon treball d’estudi “Katà” liva valer el reconeixement de la crítica especialitzada anivell europeu, la seua veu comença a fer-se habitualen la ràdio internacional; amb “Eixos” s’ha passejatquatre mesos pels top-ten de les llistes especialitzades,festivals com el “Ollin Kan” a Mèxic DF o el que partici-parà el proper mes de juny a Chicago i al novembre aBrasil confirmen aquesta projecció.

L’Avanç Informació, 18 d’abril de 2008

REDACCIÓ El Festival Itinerant de Música enValencià arriba a la seua terceraedició. En total, La Gira 2008 téprevist celebrar 20 concerts onparticiparan més de 25 grups: Sva-ters, Agraviats, Desgavell, OrxataSound System, Rapsodes, OvidiTwins, Mugroman, Sant Gatxo,Odi, Urbàlia Rurana, Soul Atac, LaGossa Sorda, Bajoqueta Rock, TheSkartats, Miquel Gil, TheSkafeinats, Ràbia Positiva,Atzukak, Skatimat, Skapolits, RaçaBorda, Aspencat, Lilit i Dionís,Pinka i Anguiles de Camal. Lesparades de la Gira 2008 sónMuseros, Agost, Albaida, Faura,Riba-Roja, Sollana, Benicàssim,Cocentaina, Albal, Guardamar,Altea, Beniarjó, Beniarbeig,Deltebre, Barcelona, Picassent,

Universitat d’Alacant i Benlloch.El festival itinerant de música envalencià compta, a més, amb lacol·laboració de Vilaweb, Info TV,Icat Ràdio, Cadena Ser València,Cadena Ser Ràdio Litoral, LevanteAlacant, Canfali, Enderrock, ElPunt, L’Avanç i l’Accent.En l’edició del 2007, la Gira vasuperar els 18 concerts, 15.000assistents, 5000 km de recorreguti 30 grups participants,consol·lidant-se com el principalfestival itinerant de música envalencià. Els instituts, coordinado-res d’Escola Valenciana i poblesque acullen La Gira són els encar-regats de seleccionar any rere anyels grups presents al Festival.Segons expliquen, els organitza-dors la Gira potencia la presènciade nous grups de les comarques

valencianes amb l’actuació de ban-des ja consolidades en el panora-ma musical valencià.Com l’any passat, Benlloc clourà elFestival el mes de juliol, oferint unmarc incomparable per posar punti final a 4 mesos de concerts denord a sud del País Valencià. Pel2008, s’inaugura l’itinerari a lalocalitat de Deltebre, on se cele-brarà el Festour-Gira 2008, gràciesa un acord entre la productoraTercera Via i l’Escola Valenciana. En la seua tercera edició La Giraacumula xifres de rècord. En tresanys El Festival Itinerant deMúsica en Valencià ha realitzat 52concerts amb 134 actuacions demés de 70 grups diferents.

+ info:www.lagira.cat

ENGUANY LA GIRA ARRIBA A LA SEUA TERCERA EDICIÓ AMB VINT CONCERTS ARREU DEL PAÍS TANCANT-SE A BENLOC FOTO: MSF

LA GIRA2008

TRETD’EIXIDA

L’Avanç informació, 18 d’abril de 2008 23

PEP MARTÍ

Octubre Centre de Cultura Con-temporània, de València, ha presen-tat ‘Spectra-Primer Simposi Mundialsobre Teoria de la Conspiració’, ques’ha fet a la capital del País Valenciàdel 17 al 19 d’aquest mes d’abril. S’hiapleguen els millors especialistes dediverses teories complotistes quehan flagel·lat la societat al llarg deles darreres dècades. Mike Ibáñez iEmili Payà són els coordinadors d’a-quest simposi que pretén analitzarel perquè de l’èxit d’aquestes fanta-sies que, des del «contubernio ju-deo-masónico» a les teories sobrel’11- M han cobrat un protagonismeimmerescut. També l’atemptat con-tra les Torres Bessones va alimentarparanoies vàries.

Emili Payà és un dels coordina-dors del simposi. Segons ell, l’ac-tualitat de la trobada és evident:«Les teories de la conspiració sónmés vives que mai. I amb les novestecnologies tenen una capacitat im-mensa per arribar a molts sectors.Creiem que són una amenaça per ala democràcia, i l’única arma eficaçcontra aquest perill és l’anàlisi se-riosa de la informació que rebem».

Leo taxil Entre els participants hi ha el jesuï-ta Ferrer Benimeli, que ha investi-gat la famosa teoria conspiranoicacontra els maçons alimentada desdel règim franquista; Joan M. Olea-que, que va estudiar el cas de les ne-nes d’Alcàsser; Gudrun Greunke, es-pecialista en el cas de l’oli de colza ien altres escàndols vinculats a la sa-lut; O Javier Cavanilles, expert a des-muntar les moltes fantasmades so-bre fenòmens paranormals, entred’altres. Segons Payà, les conspira-noies continuen construint-se se-guint els patrons de les esbojarradeshistòries del falsificador Leo Taxil,l’home que al final del segle XIX vaerigir- se en el gran denunciant d’u-na suposada conspiració de maçonsper dominar el món. Taxil és un pro-totipus que ha tingut molts segui-dors. L’home va començar intentantajudar a augmentar les vendes d’unperiòdic de Marsella: es va inventarl’existència de taurons al port mar-sellès.

Payà explica que el Simposi, alqual han posat el nom de Spectra,vol presentar el conspiracionismecom una part de la cultura popular,amb un especial èmfasi en l’estudidel paper dels mitjans: «Vivim en laparadoxa de rebre un volum d’in-formació abassegador, però això noimplica que ens fem una idea mésexacta dels fets, sinó que, a vegades,el que passa és que creix la confu-sió».

Les nenes d’alcàsserEl crim d’Alcàsser va sacsejar la so-cietat espanyola el 1992. Tres nenesvan ser segrestades, violades i as-sassinades brutalment. Durant me-sos, les càbales sobre possibles sos-pitosos van generar una espiralaprofitada per alguns mitjans de co-municació per treure suc del drama.Finalment, un dels culpables va ser

detingut, però el principal respon-sable, Antonio Anglés, continua enparador desconegut. Un dels qui vanseguir el cas és el periodista JoanManuel Oleaque, autor del llibre Desde la tenebra (Empúries), la millorinvestigació sobre el cas.

Oleaque va cobrir els fets, però enla segona part del llibre fa una anà-lisi crítica de l’actuació dels mitjansen aquell cas. Oleaque explica que

«Alcàsser va ser el primer símptomade l’aplicació de teories conspirati-ves entorn d’un fet mediàtic en elnostre país. Pensem que els fetsd’Alcàsser van coincidir amb l’enge-gada de les televisions privades i laposterior lluita aferrissada per l’au-diència. Abans hi havia hagut el casde l’assassinat dels marquesos d’Ur-quijo, que va tenir també un fort im-pacte, però que va ser un aperitiu

del que vindria després amb Alcàs-ser. En el cas de les nenes assassi-nades, es va fer córrer la brama queexistia una misteriosa xarxa de per-sones poderoses implicades en el se-grest. Fins i tot es va arribar a dir quemembres del Govern hi estaven im-plicats». Es va donar el fet que undels pares de les nenes es va con-vertir en un assidu de molts progra-mes «especials» sobre els fets:«Cada vegada que aquest pare hiparticipava i semblava donar la raóa tesis complotistes l’audiència pu-java».

Per Joan Oleaque, les teoriesconspiratives suposen una forta dis-torsió de la veritat, que és víctima dela lluita per l’audiència i l’experi-mentació sobre nous formats televi-sius. La solució? «No n’hi ha d’altraque la reflexió aprofundida del queha passat i de com evitar- ho. Per-què el més lamentable és que el so-roll mediàtic sobre tots aquests dra-mes, al final, no serveix per evitar-ne d’altres, com s’ha vist ara amb elcas de Mari Luz».

Fenòmens paranormalsUn altre gran front que és un niu deconspiranoics és tot el referent alsmolts fenòmens paranormals publi-citats des de certs mitjans. Un delsperiodistes que els han investigat ihan demostrat la farsa de molts su-posats «fenòmens inexplicables» ésJavier Cavanilles, autor de Los carasde Bélmez (Ed. RiE). Cavanilles ésun estudiós de tot un seguit de fenò-mens aparentment irracionals quesolen aparèixer en els mitjans de co-municació i que atribueixen a forcesestranyes fets com el de les cares deBélmez. En aquest cas, es tracta d’u-nes suposades cares dibuixades a lacuina d’una casa de Bélmez de la Mo-raleda (Jaén) que van aparèixer el1971 i des d’aleshores han fet córrerrius de tinta. Al final, un seguit d’es-tudis químics han demostrat que totera una invenció d’alguns per guan-yar diners. A Cavanilles, el cas el vadur a denunciar especialistes delsfets paranormals com Jiménez delOso i Iker Jiménez.

Les cares de Bélmez, que algunsespavilats van arribar a definir coml’esdeveniment paranormal més im-portant de la història d’Espanya, noés l’únic fenomen d’aquestes carac-terístiques. Les invencions de relatsentorn de suposats ovnis o contac-tes amb gent d’altres mons, per de-mostrar que «no estem sols», hanservit per omplir moltes butxaques.Com diu Cavanilles, «hi ha personesque busquen simplificacions per nohaver de respondre dels seus actes,i la mateixa societat que creu aques-tes coses després vota Jesús Gil». Lalluita per la racionalitat és un com-bat inacabable.

MÉS ENLLÀ DE LES DADES EMPÍRIQUES

LA PLAGA DELS ‘CONSPIRANOICS’València acull el primer simposi sobre teories conspiratives. Les jornades abasten totes ‘tesis’ que tracten fets com si foren fruit d’una tramasecreta, des del cas de les xiquetes d’Alcàsser fins els atemptats de l’11-M a Madrid, passant pels precedents històrics

Típic cartell dels ‘Peones Negros’, organització ultra que qüestiona l’autoria de l’11-M.

24 L’Avanç informació, 18 d’abril de 2008

Fotos: Juanjo FemeniaLA SONORA DEL MAURÀ, TONI DEL'HOSTAL, SERGI CONTRÍ, LACARDIACAN TOUR, LILIT I DIONÍS,ASPENCAT. Festa de la Primave-ra. Pego. 5 d'abril Ben aviatveurà la llum QUE DIGUEN MIS-SA! el primer i sorprenent discde LILIT I DIONÍS. De momenthem celebrat la bona nova ambbons amics i grans artistes elpassatdia 5 d'abril a Pego enuna festa per donar la benvin-guda anticipada a la Primavera,el bon temps i les samarretesde tirants.

Lílit i Dionís celebren l’arribada de la Primavera

L’Avanç informació, 18 d’abril de 2008 25

Fotos: Mar CerveraConcert 15 anys sense Gui-

llem Agulló. Feliu Ventura,La Gossa Sorda. Obrint Pas.

12 d’abril. Auditori de Bur-jassot. L'organització Mau-lets va organitzar tot un se-

guit d'actes el passat 12 d'a-bril de 2008 a Burjassot

(Horta Nord) per recordar el15é aniversari de l’assassi-

nat de Guillem Agulló amb ellema, que van finalitzar ambun concert inoblidable a cà-

rrec de Feliu Ventura, La Gos-sa Sorda i Obrint Pas.

Homenatge a Guillem

26 L’Avanç informació, 18 d’abril de 2008

PROGRAMACIÓ ràdio i televisió

El Món de Xicutel a Punt 2Aquesta nova sèrie infantil per als matins de diumengeque està protagonitzada per Edu Borja com ProfessorTimonet, Ana Conca menge Mandarina, José Banyulsmenge Senyor Popi i Mari Giner en la veu de Xicutel, iha estat escrita i dirigida per Charly Álvarez i ManuelValència. Una aposta per l'humor com vehicle educatiu,tan necessària com radical. Aventures, riures, màgia,música i ensopecs! Un programa diferent quetransportarà els xiquets a un món on tot és possible.

Ficció

Info Televisió comença a emetre en directe a internet Info TV| www.infotelevisio.com

A més d’eixa emissió ininterrompuda,els interessats poden trobar tambéles notícies del dia, amb el seu titular,el text corresponent i un enllaç aalguna pàgina web que amplie lainformació. Però l’internauta tambédisposa de la versió audiovisual enformat windows media video (wmv),en peces que contenen la locució delperiodista i les intervencions delsprotagonistes. També són accessiblesles notícies dels dies anteriors. Elspròxims dies, el web infotelevisio.comampliarà progressivament els

continguts i els serveis, mitjançantl’habilitació d’espais temàtics desd’on els interessats podran obrir odescarregar-se vídeos i reportatges detemes socials i polítics, d’ara mateix ode fa un temps, però sempre de lamàxima actualitat. S’obriran tambéseccions dedicades a l’entreteniment,a les curiositats o a la participaciódels ciutadans, que podran reflectires este espai les seues opinions sobreqüestions d’actualitat. L’emissió perInternet és una aposta d’InfoTV queva en la línia de reforçar la seua

presència i arribar a tot el públic queara mateix no té accés a un canalcaracteritzat pel seu compromís ambel dret a la informació, la pluralitatpolítica i social, la llibertatd’expressió i les idees de progrés. Éstambé una manera ben eficaç desortejar tots els impedimentsadministratius que, des del juny del2005, ha posat la GeneralitatValenciana a este projecte obert iprogressista. Val a recordar queInfoTV no va rebre cap llicència detelevisió digital en el concurs

convocat fa tres anys pel governvalencià, que va servir per dibuixarun panorama audiovisualmonopolitzat per canals de televisiólocals i autonòmics pròxims al PartitPopular. Segons l’última medicióoficial disponible de l’audiència, fetal’any 2007 per l’empresa TNS Global,InfoTV té 63.000 espectadors diaris iun acumulat mensual de 330.000espectadors, xifres certamentespectaculars a la vista d’unpressupost que a penes arriba als500.000 euros anuals.

21.15. Para Taula.21.30. L’Info.22.05. L’Oratge.22.10. Tenim Paraula.22.12. Animailades.22.15. L’Info. (Anàlisi)22.50. Els Debats d’Info TV al Micalet.

Presenta Ignasi Munyoz.23.15. Watts. (Videoclips).23.45. Els Reportatges d’Info TV.00.05. L’Info (Redifusió).

01.00. L’Info. L’Anàlisi.01.30 La Nit d’Info TV

DIVENDRES14.45. Para Taula15.00. L’Info.Primera Edició.

Presenta: Lucía Calvo. 15.25. L'oratge.15.30. Programació de Vesprada18.00. L’Info. Primera Edició

(Repetició)

18.30. Programació de Vesprada.19.50. Meninfo TV.

Presenta Pau Blanco. (Espai d’Humor).

20.10. Els Debats d’Info TV.Des del Teatre El Micalet de València.

21.15. Para Taula.21.30. L’Info. Presenta Juli Esteve.22.10. Animailades.

R

R

InfoTVCanal 42 d’UHF+ info: www.infotelevisio.com

DILLUNS I DIMECRES 14.45. PARA TAULA

(Espai de Cuina)15.00. L’INFO. Primera Edició.

Presenta: Lucía Calvo. 15.30. PROGRAMACIÓ DE VESPRADA.18.00. L’INFO. Primera Edició 18.25. L’ORATGE. 19.00. UNIVERSITAT OBERTA.

Presenta Artur Balaguer.19.45. CASABLANCA.

Presenta Blanca Gras. (Espai de Cinema)

20.10. LES MÚSIQUES D’INFO TV. Presenta Clara Esteve.

20.45. L’INFO. L’ENTREVISTA.21.20. PARA TAULA.

(Espai de Cuina)

21.30. L’INFO. Presenta Juli Esteve. Inclou L’Infoesport amb M. Àlamo.

22.10. L’ORATGE.22.15. TENIM PARAULA.22.17. ANIMAILADES.22.20. L’INFO. ANÀLISI22.45. VEUS LITERÀRIES.23.15. L’INFOBORSA.23.20. LES MÚSIQUES D’INFO TV23.50. ESPECIAL.00.30. L’INFO 01.10. L’INFO. L’ANÀLISI 01.30. LA NIT D’INFO TV

DIMARTS I DIJOUS14.45. Para Taula.15.00. L’INFO. PRIMERA EDICIÓ.

Presenta: Lucía Calvo. 15.30. Programació de Vesprada.18.00. L’Info. Primera Edició. 18.45. Especial.19.30. L’Info. L’Anàlisi. 20.00. Veus Literàries.20.30. Les Músiques d’Info TV. R

R

R

R

R

R

R

R

22.15. Universitat Oberta.23.00. Casablanca.23.30. Infoborsa.23.35. Les Músiques d’Info TV.00.10. L’Info (Inclou L’Anàlisi) 01.30 La Nit d’Info TV

DISSABTE14.00. La Setmana. Infomigdia.16.00. Programació de Vesprada.

18.00. CasaBlanca. programa dedicat a la informació cinematogràfica i a l'emissió de curtmetratges.

Presenta: Blanca Gras.

19.45. L’Info (Anàlisi) 21.00. Els Debats d’Info TV.22.15. Les Músiques d’Info TV.23.20. Meninfo TV.00.50. La nit d'InfoTV.

Els millors moments de la programació d'InfoTV.

DIUMENGE14.00. La Setmana. Infomigdia. 16.00. Programació de Vesprada.20.00. La Setmana.

Noticiaris Nocturns i de l’Infosport.

00.00. Casablanca 00.30. La nit d'InfoTV.

Els millors moments de la programació d'InfoTV.

NOTES1.- Durant la resta del dia InfoTV emet els espais Lesmúsiques d'InfoTV, Les entrevistes d'InfoTV, Els debatsd'InfoTV i MeninfoTV, que recuperen els moments mésinteressants de la programació més recent. Entreprograma i programa sempre va intercalat un capítol deTenim Paraula.2.- Info TV emet pel canal 42 a València i l’àreametropolitana. En cas de tindre a casa una antenacol!lectiva, s’hi ha de col!locar un mòdul amplificador.Consulteu l’antenista. A La Safor i a determinades àreesde La Marina Alta i de La Ribera Alta, a algunes horesdel dia, Info TV es pot vore a través de Gandia TV. I aOntinyent i part de la Vall d’Albaida, a través de laTelevisió d’Ontinyent.3.- Durant el cap de setmana Info TV emet amb lacol!laboració de Gandia TV els partits del GandiaBàsquet.

R

R

R

R

R

R

R

R

R

Del 21 d’abril al 5 de maig de 2008Majors de 7 anys Majors de 13 anys Majors de 18 anys Repetició Subtitols per a sords SR18137

PluraliaTVwww.pluralia.tv

NOTÍCIES PRÒPIESReflexions sobre la vivenda, Obradordóna suport a la rebe!lió

ÚLTIMES NOTÍCIESRussafa notícia, Entrevista Irak

NOUS MITJANSCol!lectiu “Bajo el asfalto está lahuerta”

TREBALLADORSMango tango, Lluita Treballadors Mc Donalds, Precaris en lluita

MICHAEL MOORENova edició

AUTOREntrevista a Miriam Ciscar, Documental“Ganga del Cel a la Terra”

CREACIÓ

Super TV, Bill Viola, Vicent (Tim Burton)

SOMRIUCàlico enamorat, contra els marcians...

RESÚM EDICIONSResum de les edicions anteriors ambels millors vídeos

CURTSSecció especial de curtsmetratges

RàdioKlara104.4 FM València+ info: www.radioklara.org

DILLUNS06:00 - 13:30 Lliure Directe (Info)13:30 - 14:30 Africania 16:30 - 18:00 El Jardín de Epícuro 19:00 - 20:00 Hora Roja (Joves EUPV)20:00 - 22:00 Maldición de Malinche22:00 - 22:30 El Vaivén22:30 - 00:30 El Perito Pirómano

DIMARTS06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Radio Insurgente EZLN16:30 - 17:00 Radio Ciencia19.00 - 20:00 Nosotras en el Mundo20:00 - 21.30 Poesia/El taller de etc. 21:30 - 23:00 Argento23:00 - 01:00 La Descoberta

DIMECRES06:00 - 13:30 Lliure Directe 16:00 - 18:00 Acció Directa/Dones Lliures

DIJOUS06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Taller de Folk 17:00 - 19:00 La Passió pel Teatre 19:00 - 20:00 La Vereda 20:00 - 22:00 Club amigos del crimen 22:00 - 00:00 Klartelera (Cinema)

DIVENDRES06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Cajas Negras 20:30 - 21:30 La Caixa de Música00:30 - 02:00 Con otro acento

DISSABTE09:00 - 12:00 Comentarios y Música 12:00 - 13:30 Nautilus 16:30 - 18:30 Café con vistas

DIUMENGE20:00 - 22:00 Cinema Film obert 22:00 - 00:00 Dilluns Tempestuos

NOTES1. El Magazine diari Lliure Directe inclou entrevistes apersonatges de l’actualitat, espais d’opinió, els informatiusDemocracy Now, Red Con Voz, BBC Notícies i Radio FrançaInternacional.2.- La resta del dia Ràdio Klara emet redifussions dels programesmés interessants de la seua graella.