L'Avanç123

Immigració,premsa,ràdio i televisióLa societat valencianaés cada cop més diversai multicultural, però elsmitjans de comunicacióno reflecteixen aquestarealitat. pàg. 10-11

COMARQUES

Polònia travessa eltúnel deltempsEl páis viu una etapade regressió políticaamb el govern ultracon-servador i integristacatòlic dels dos ger-mans Kaczynskipàg. 06

INTERNACIONAL

Un fosc empresariromanès crea unpartit a Castellópàg. 12

+ Notícies

ESPECIAL

Convenció Republicanapàgines centrals

23 DE MARÇHivern 2007

1,5 euroswww.lavanc.com

#123

El llarg conflicte de la falla Sueca-Literat Azorín a fonspàg. 17

Camps pretén callar laTV3 al País Valencià

CENSURA GEST DEL PP A LA CAVERNA ANTICATALANISTA

Puigcercós: “No som una anècdota”El líder d’Esquerra Republicana de Catalunya parla sobre el projecte de la seua formació al País Valencià i explica perquè a les Illes hi ha hagut pacte i al País Valencià no pàg. 13

El 300 aniversari de la Batalla d’Almansa podria coincidir amb un dels majors atacs contra la llibertat d’expressió de la història de la Generalitat valenciana pàg. 09

Quadern

25 ANYS DE RÀDIO KLARAL’emissora de ràdio llibertària de la ciutat deValència celebra els seus 25 anys decontrainformació a les ones i, ara, a la xarxa

02 L’Avanç informació, 23 de març de 2007

OPINIÓFRANZ KAFKA

“La literatura és sempre

una expedició a la veritat”

VICENT ÁLVAREZCONSELL VALENCIÀ DE CULTURA

Gràcies a la tasca que estafent el departament de léxili republicà a la

Biblioteca Valenciana hem cone-gut com es va organitzar la justí-cia republicana a València, i moltespecialment la aportació que desde l’advocacia es va fer `per tal degarantir l’ordre i la justícia enaquells moments difícils de lluitacontra el feixisme i dels inicialsexcessos.Aquesta part de la memòria histò-rica sempre ha estat ignorada, fal-sejada, i els injustificables exces-sos comesos per part dels incon-trolats es va utilitzar de formaexagerada amb l´ intenció dedonar una imatge de desordre icaos, la qual no s’ajusta a la reali-tat tal i com els recents estudishan evidenciat.El cas és que al 1936, al esclatarla guerra, es van produir algunsfets lamentables per part d’algunsque pretenien fer justícia sensecap garantia. Per això, un sectorde professionals del dret, unsadvocats, van ocupar el seucol·legi i l’audiència per tal de fre-nar les accions punitives incon-trolades, i restablir un sistemajudicial amb garanties i uns pro-cessos ajustat a les normes. Entreaquest grups hi ha alguns nomsque destaquen: José RodriguezOlarzabal, Rafael Supervia i AngelGaós.

Els dos primers eren azanyistesdeclarats, persones que nosaltresara situarien dins del camp delésquerra moderada, Gaos -germà de láctriu Lola i el filósogJosé- era comunista. Rosdrigueznascut a Valencia en 1906, era unprestigiós lletrat i es convertiriaen President de la AudiènciaTerritorial, va possibilitar el resta-bliment de l’aparell judicial deste-rrant les actuacions incontroladesd’alguns comitès, i fins el final vanestar ferm en aquesta missió, noexempta de dificultats, cosa ques’ha verificat amb la donació quefeu del seu arxiu. En ocasions esva enfrontar decididament ambaquells que volien actuar pel seucompte. Rafael Supervía nascut a Riba-roja, al 1904, va estar un bonadvocat penalista, ajudà aRodriguez en la tasca comMagistrat i , fou el seu col·labora-dor directe en la reconstrucciódels jutjats normals i ordinàries atota la demarcació territorial, elsquals durant tota la guerra funcio-narien en temes habituals , com,delictes, temes civils o dáltresordre. Cal afegir el fet de la crea-ció de la figura del jurat, formataquest darrers per la ciutadania.Durant el període de guerra va ahaver una sistema judicial en fun-cionament de normalitat, val lapena reproduir unes paraules de

Rodriguez Olarzabal davantdúnes amenaces: “ podran vostésapoderar-se de l’audiència, sinó hiha força que ho impedisca, peròen aquesta Sala s’esta adminis-trant justícia en nom de laRepública, i jo tinc la responsabi-litat, que pense complir, que açòes fasa amb totes les garantiespossibles. Aquestos homes que sássenten ací a la banqueta delsacusats són, entre tots els pre-sents, els que mereixen elm+màxim respecte”Doncs, bé, encara podrien allar-gar-nos mes. Hi ha una llarga llis-ta de noms que podríem afegir-ne, baste simplement remarcarcom aquesta professió de la queforme part sempre ha demostratamb l’exemple la seua disponibili-tat democràtica i sentit de lesgaranties . Interessa reivindicarcom davant d’un ordre que va sot-metre tota la justícia al codi mili-tar i als tribunals militars, comfou el franquista, a l’altre bàndol,però, es va reconstruir i establirun sistema judicial civil, en elqual molts juristes van jugar unpaper clau, i als quals cal rehabi-litar, donats casos com el que hecitat que tingueren que fugir a l’e-xili.Crec que no tenim ni carrers niplaces que recorden a aquestosadvocats. En algun momentcaldrà fer-los justícia.

Aquells advocats republicans

COORDINACIÓ: Guillem Carreras REDACCIÓ: Rubén Fernàndez, Xavier Ginés, Miquel Ramos,David Segarra, Xavier Sarrià, Tòfol Cruz, Xavier Martínez, Carles Senso, Moixama, Anna Coll,Lucas Marco, Kike Navarro, Jordi Muñóz, Sandra Quintero, Òscar Bornay, Marc Peris.COL·LABORADORS: Emili Olmos, César Lledó, Pere Fuset, Josefina Juste, Toni Cucarella, ToniMestre, Laia Altarriba, David Sastre, Susanna Anglés, Pau Caparrós, Iñaki Aicart Altre Castelló-Dossiers Crítics, Cultura Obrera, Vicent Usó, Estel Ortells, Ferran Vilafranca i Salvem El Desert,CORRECCIÓ: Jordi Caballero. L’Avanç és membre de l’Associació Catalana de PublicacionsPeriòdiques (APPEC) i del Gremi d’Editors del País Valencià.

L’Avanç S.L Carrer Tomasos, 17 pta. ICP 46006 València · 96 333 93 [email protected] · www.lavanc.org

Sembla que al Partit Popular no li agrada moltla llibertat d'expressió. I és normal si tenimen compte el passat de la majoria dels seus

dirigents, fundador inclòs. Primer va venir laconcessió de llicències de TDT al País Valencià, onel PP de Camps es dedicà a regalar-li llicències aempreses de fora del nostre país –curiosa manerade potenciar la indústria audiovisual autòctona– i aalguna de la terra, però, això sí, gairebé totes ambun denominador comú ésser ideológicament afins.D'aquesta manera van obtenir llicència ultres comJiménez Losantos o els seus actuals caps: laConferència Episcopal. Es tractava, sota el puntde vista del nostre Consell, de deixar les coseslligades i ben lligades quant al control de lainformació es refereix. I és que, com ja hemdenunciat repetides vegades en aquestes pàgines,la democràcia no ha arribat encara al País Valenciài menys al PP que en massa ocasions deixa rereseu un tuf a antic règim adobat amb encens icaspa local. Doncs bé. Ara li ha arribat el torn a TV3.L'emissora catalana, que es veu des dels seusprimers dies d'emissió en la nostra terra, corre elperill de desaparèixer de la nostra graellatelevisiva. El Consell vol impedir que el senyald'aquesta cadena arribe als nostres televisors i totperquè suposa una veu discordant amb lespolítiques del PP i a més, aquesta decisió potassegurar-li uns quants vots provinientes del'extrema dreta anticatalanista. L'aposta delGovern valencià complix, doncs, dos objectiusretallar la llibertat de comunicació d'una emissoraque no li és afí i arrencar uns quants vots a UV iCV, que caminen per ací criticant al Consell per laseua excessiva tebiesa en temes lingüístics. De res serveixen a la Generalitat les veus ques'han alçat contra aquesta mesura. Associacionsculturals i de periodistes han manifestat el seumalestar per aquesta mesura que limita l'accés a lainformació de tots els valencians, i és que elgovern de Camps té una crisi d'excés d'autoestimai prepotència que li duen a no escoltar a ningú defora de les seues files, i quan diem les seues filesens referim exclusivament als campistes. Ja queels zaplanistes estan sent agranats dels seuscàrrecs públics d'un en un i al preu que coste, i sino que l'hi ho pregunten a l'antic candidat al'ajuntament de Gandia, el zaplanista FernandoMut o la directiva local del PP de l'El Puig. Peròaquesta prepotència amb la qual actua FranciscoCamps li passarà factura les pròximes eleccions, jaque amb el partit trencat a Gandia, el Puig i algunaltre municipi sembla impossible que la diputaciócaiga en les seues mans. Aquest excésd'autoestima ja va passar factura a Aznar tres anysenrere i pot repetir-se ara en el nostre país. Quanmés alt estàs més soroll fas en caure i el PP estatalno ha deixat de fer soroll des de fa tres anys.

Prepotència i llibertatde comunicació

Les recents manifestacions que s'han celebrat contra la guerrad'Iraq han sigut una nova mostra del cinisme i electoralismeen què es mou bona part dels convocants, començant com

no pel PSOE. Aquest partit ha actuat a imatge i semblança del quefa el PP amb les seues convocatòries de manifestació. D'unabanda, traure la gent al carrer recolzant-se en les seuesorganitzacions satèl·lits, en els mitjans de comunicació afins i enels governs i institucions que controlen. Per l'altra, fixar com aobjectiu de la mobilització el desgast del contrincant electoral,sense importar realment el motiu de la convocatòria demanifestació. Una última semblança, la utilització de les víctimes, iés que la manifestació contra la guerra que es va celebrar a Madridva acabar per a avergonyiment propi i alié en Atocha, en elmonument a les víctimes de l’11-M.D'ací fins a les eleccions de maig es van a succeir lesmanifestacions que amb motius justos però amb una finalitatelectoral es convoquen per part del PSOE i els seus afins. Elproblema d'aquestes convocatòries no són les manifestacions en simateix, sinò la utilització i manipulació de la gent que mobilitzant-se honradament sóncarn de canó delscomités electorals dela socialdemocràcialiberal. Fins aquestmaig, i fins a leseleccions generals demarç de l'any que ve,caldrà analitzar amblupa les manifestacionsque es convocaran,valorar la conveniènciad'assistir i de mirar enquè condicions, en cas contrari tot quedarà reduït a un al carrerque ja és hora de votar. El problema últim de les manifestacionselectoralistes convocades des del poder, les institucions i elsmitjans de comunicació és, a més de la fastigosa manipulació deles persones, la posada en dubte quan no inutilització per al futurde la mobilització com l'element subversiu front a l'Estat.Les manifestacions contra la guerra d'Iraq que es van convocar enbona part de l'Estat espanyol han amagat, a banda dels objectiuselectorals, llavar la imatge d'un govern, el de Zapatero, quedefineix una línia bel·licista cada dia més evident. No sols és elgovern que més tropes has desplegat en intervencions militars sino que a més té el dubtós honor de donar permís per a l'oberturade dos noves bases militars de l'OTAN, una a Saragossa i l'altra ací,a Bétera. Tropes espanyoles en el Líban servint als interessossionistes d'Israel i ocupant, en compte de territori de l'agressor, unpaís invadit i massacrat en el que a més han de sostindre ungovern titella com el de Siniora. Fins fa poques dates a Haití,donant cobertura al colp d'estat que, orquestrat per Estats Units iFrança, va derrocar a Aristide. A Kosovo segueixen les tropes quevan anar amb l'anterior govern socialista a rematar la liquidació deIugoslàvia per l'OTAN i els seus bombardejos indiscriminats. AAfganistan a sostindre un altre govern titella i de pas donar tempsa què es construïsca el gaseoducte que ha de fer arribar el gasturkmeno a aigües de l'Índic.Així que les mateixes organitzacions que van decidir liquidar elmoviment contra la guerra una vegada va arribar el PSOE al poder,han convocat manifestacions que lluny de ser mobilitzacionsantiimperialistes i pacifistes responen exclusivament a interessospartidistes. Atenció a les mobilitzacions que en qüestions coml'urbanisme o els drets nacionals amaguen models polítics ieconòmics compartits entre la dreta i la socialdemocràcia liberal.

EL CONSELL Sembla que la llibertat d’expresió i de comuni-cació, no agrada al govern valencià. Desprésd’atorgar les llicències de TDT als seus acolits,ara pretenen evitar que els valencians pugamvore TV3. Tindran por de que fem comparacionsamb la nostra manipulada TVV?.

LA GIRAUn any més, la Federació Escola Valenciana,organitza la Gira de músics en valencià. Grà-cies a ells podrem gaudir a diferents comar-ques de bona música feta des d’ací i en lallengua d’ací. Mentre altres trauen la llenguaal valencià, altres la potencien.

03OPINIÓL’Avanç informació, 23 de març de 2007

Al carrer que ja és hora

LA MARJAL

CÉSAR LLEDÓ

El problema d'aquestes convocatòries no són les manifestacions en si mateix, sinò la utilització i manipulació de la gent que mobilitzant-se honradament són carn de canó dels comités electorals de la socialdemocràcia liberal

Les burocràcies d’Espanya

GUILLEM FONT

MARC ANTONI ADELLPsicòleg

Ara que s’acosten les eleccions,els “populars” –a més d’ate-morir els votants, comparant

els altres partits polítics amb el dimo-ni i els seus “pactes” amb el diluvi uni-versal-, han posat en marxa la màqui-na de fabricar medalles, per anar se-les posant en les setmanes que falten.Així presenten amb triomfalisme in-dissimulat les “dades” –que no les in-tervencions contundents i ben pro-gramades- per combatre la violènciaescolar. Es vanten de què només 3dels 633 episodis violents –un 0.47%!-enregistrats on line i protagonitzatsper adolescents, són “assetjament es-colar”, sense que ens conste quina de-finició del fenomen han adoptat, qui-na anàlisis conceptual han abordat,quins paràmetres d’intervenció hanmodelitzat, ni quin equip d’experts hafet una tal “valoració”. Això sí, el “con-sejero” de torn ja ha anunciat canvisen el PREVI –Plan de Prevención dela Violencia y Promoción de la Con-vivencia en los Centros Escolares dela Comunidad Valenciana.- al poc detemps d’haver-lo presentat, pocmenys que com l’instrument mira-culós per solucionar els episodis devioléncia, a les escoles i instituts.Sembla que la Comunitat Valenciana–manllevant l’eslogan de Fraga, quanera ministre de Turisme de Franco-is different. Una “bassa d’oli”, vaja,que contradiu totes les estadístiquesmés solvents, com ara les dades delDefensor del Pueblo, que acreditaque 3 de cada 10 alumnes de la ESOhan estat objecte d’insults, el 8.5%

han patit amenaces i el 4.1% agres-sions i un mínim del 3% són acos-sats. D’altra banda, el telèfon de laFundación ANAR –Ayuda a Niños yAdolescentes en Riesgo- ha vist pas-sar del 2% al 9%, les trucades telefò-niques, en demanda d’ajuda per bull-ying. La Conselleria, però, en lloc de re-conèixer el problema, com adverteixel professor Marina i posar-se a tre-ballar per minoritzar-lo, aprofita l’a-vinentesa per posar-se medalles, araadmetent que el miraculós PREVI -mala còpia del que fa anys es posà enmarxa amb el nom més modest de“Projecte de Convivència als CentresEducatius” i que la mateixa Conselle-ria col•lapsà, perquè ja es detectavaun nivell de violència escolar, que elspolítics varen preferir silenciar, per si“deslluïa” l’eslògan vigent aleshores“d’España va bien”-, pot ser necessi-ta algun “retoc”. En suggerim alguns:1. Abordar el tema de la violència es-colar des de paràmetres més amples:polítics, socials, culturals, assisten-cials i educatius.2. Programar intervencions interins-titucionals, per afavorir la integraciódels immigrants i els socialment de-safavorits, en el context escolar i so-cial. 3. Apostar, seriosament, pel fomentdel pluralisme i la convivència de cul-tures i llengües, al si dels centres edu-catius.4. Recercar les intervencions mésconvenients, que impliquen al con-junt de la comunitat educativa –im-

plicant, especialment, les famílies-, apartir d’un projecte educatiu i curri-cular amarats de valors, per fer frontal fenomen.5. Col•laborar amb l’acció policial i ju-dicial, quan s’escaiga, mitjançant lesfiscalies i els jutjats de menors, en-vers les situacions problemàtiques re-ferides a la violència juvenil.6. Prioritzar el tractament recupera-dor de conductes -per als menorsagressors-, amb la indefugible impli-cació familiar i social, tot considerantamb cura, la compensació a les vícti-mes del buylling.7. Focalitzar la formació de la perso-na, amb intervencions afavoridoresd’actituds i hàbits de socialització po-sitiva.8. Reforçar estratègies d’intervencióno prou prestigiades ni compensades,com la tutoria i el treball cooperatiua l’aula.9. Dimensionar continguts dels curri-cula, com la formació ètica i l’educa-ció en valors i per a la ciutadania.10. Introduir programes de minora-ció de l’absentisme escolar, brou decultiu en la gestació de conductesagressives i antisocials.I, -òbviament- implicant a la Inspec-ció Educativa –i al Serveis Psicope-dagògics Escolars- en intervencionsdel més alt nivell tècnic i operatiu,més enllà de la simple recollida de da-des –ni que siga on line-, per “cuinar-les” a gust dels polítics de torn.El tema és prou seriós com per dedi-car-li alguna atenció, més enllà deles rodes de premsa electoralistes.

Més electoralisme

Sovint hem escoltat que l’Espan-ya de les autonomies és un es-tat idíl·lic que hauria sabut com-

binar a la perfecció unitat i descentra-lització, tot un exemple per als cinccontinents. No debades és la vuitenapotència econòmica del planeta. Unaautèntica meravella!Aquest estat tan estupendo, a més, espreocupa pels seus ciutadans mit-jançant una administració moderna,eficaç, àgil i particularment poliglota.Per donar fe d’aquestes qualitats con-taré una experiència personal queha aconseguit reforçar l’estima quetinc per aquesta estructura políticaentranyable.He comprat una moto de segona mà,ho confesse, una scooter. Ja sé que és

millor la bici i el transport públic, pun-tual i ràpid però, tenint en compte quesóc un treballador amb diverses ocu-pacions precàries a extrems distintsde València, he optat per dur lacontrària a les autoritats municipals.Tanmateix, com que vull ser un ad-ministrat responsable, m’adrecí al 012per informar-me del canvi de nom. Emvan advertir que eren de la Generali-tat i que de les altres gestions ni idea.M’enviaren un enllaç del model quecalia pagar al banc. Després, al PROP,m’obsequiaren amb tres quarts d’ho-ra de cua. Duia original i còpia de totel que m’exigien. Ho promet! Doncsencara em calgué un altre paper.Amb els documents que em facilita-ren cap a la Prefectura de Trànsit, a

l’administració perifèrica de l’Estat, adiversos quilòmetres del PROP. Pri-merament, visita i cua a la caixa, onnomés es pot pagar en efectiu. Unpasseig a la cerca d’un caixer automà-tic i novament cua. Quasi 50 méstard, més d’una hora d’espera per pre-sentar unes sol·licituds que en trentaanys de democràcia no han tinguttemps de traduir al català.Al capdavall, després de quatre cuesi dos pagaments em fiu amb un pa-per del Regne d’Espanya en més devint llengües tret de la meua i n’isquísatisfet i orgullós de pertànyer aaquest gran projecte comú. Gràciesa tot plegat no puc sinó acabar igual-ment que Rajoy en la darrera mani-festació de Madrid:

Si la dreta és l’extrema dreta, el cen-tre esquerra deu ser el centre il’esquerra deu ser -com a molt- el

centre esquerra. Més o menys.Hi ha per pensar -amb tot l’atac de furi-bund nacionalisme espanyol que practi-quen els dirigents del PP- que l’enemicintern de Rajoy, però també d’Acebes i

de Zaplana, és qui inspira eixa estratègiadel llaç blau en forma de gallina estan-quera. ¿ O potser busquen només unaenorme sacsejada per veure què passa?¿Hem de tenir por? ¿És la caiguda imme-diata del govern espanyol el que perse-gueixen i no la de Rajoy? ¿Els convé queZapatero convoque les eleccions espan-yoles alhora que les municipals i lesautonòmiques? Ves per on, segurament

ens aniria bé, al País Valencià.De tota manera, res no és gratuït, emsembla. I la passada d’ultranacionalismeespanyol tindrà conseqüències. I, comsempre, el pobret de les postetes (llegiu-hi aquest país negat) pagarà el beure.Puta i pitxera. ¿Som nosaltres els nacio-nalistes? Mare meua, açò nostre és unabroma. Volverán banderas victoriosas alpaso alegre de la paz.

Volverá a reír la primaveraXavier Hervàs

MEMBRE DE L’EXECUTIVA DEL BLOC

OPINIÓ04 L’Avanç informació, 23 de març de 2007

ALTRES VEUS

És inevitable. Qualsevol reflexió sobreles falles em transporta als anys per-duts de la infància. El fet, per literari,

em fa una certa gràcia. Però això mateixm'impedeix qualsevol pensament mitjana-ment crític --adult. L'analista social sap queles qüestions biogràfiques no són mai argu-ments de caràcter explicatiu. Però sap, aixímateix, que les vivències personals consti-tueixen un pes viu no sempre fàcil de deixarde costat. En qualsevol cas, la infància és, per definició,l'etapa de les descobertes. I, ara, a tall de l'a-mable comanda de l'article, em veig recorrentla ciutat de València, carrer dels Serrans en-dins, visitant falles i descobrint, amb elles,dos fets puntuals. D'una banda, la llengua es-crita: la llengua del llibret i del cartell de per-gamí que, de manera pedagògica i militant,em feia llegir mon pare. De l'altra, la d'un certhumor de sal grossa, un pèl tòpic, poques vol-tes divertit, sempre indefugible. La vida adulta em torna ara sobre els vellstemes. I, com és comprensible, me'ls fa veu-re amb ulls distints. Hem descobert, en elcamí, que la llengua, com l'humor, s'han con-vertit en focus d'interessos i de manipula-cions. I hem aprés que escriure no és nomésuna habilitat tècnica, sinó que, segons com,pot esdevenir tot un estigma. Una paraula,una innocent grafia, al regne de les simbolit-zacions compensatòries, pot portar una in-nocent persona alfabetitzada al foc purifica-dor de la inquisició lingüística. L'humor, perla seua banda, irreverent com és, es pot per-metre segons quines transgressions. Però,hem descobert alhora que el pervers sem-pre es riu de les deformitats, de la lletjor i deles mancances --reals o imaginàries. I que elfeixista exigeix a la gent que se'n riga d'ellamateix. Hem arribat a comprovar que el súm-mum del patetisme s'esdevé, de fet, quan lapròpia condició personal o grupal és causa deriota institucionalitzada i de menyspreucol.lectiu. L'andalús que conta acudits d'an-dalusos analfabets i ingenus, el jueu que faburla de la gasiveria jueva o el valencià ques'autoridiculitza com a llaurador del neolíticsón mostres amargues del més autodestruc-tiu dels autoodis. La vida adulta, per desgràcia, m'ha fabricatuna idea de les falles que ha destruït la imat-ge candorosa que guardava a l'arxiu de la ve-lla memòria. Llengua escrita i humor, llevatde casos èpicament destacables, s'hi uneixenen un binomi fantàstic i alhora demoníac. Elcas extrem d'aquesta perversió és l'ús de la

llengua amb un exclusiu objectiu burlesc. Lacomicitat de la llengua escrita rau, lògica-ment, en la seua incapacitat intrínseca per aexpressar segons quines coses: per a parlarde certs temes, en certs contextos i amb al-gunes persones. La caricatura lingüística delsvalencians que simbolitzen la major part deles falles és la prova més evident de la inac-ceptació de la pròpia manera de ser. Els sainets d'Eduard Escalante en són pot-ser el precedent històric més immediat. Nodebades sainet i falla són carn i ungla: expres-sen la galta més coenta de la societat valen-ciana. La llàstima és pensar que la modernit-zació de les tradicions autòctones --sainets ifalles, entre altres-- hauria d'haver estat elfactor de massificació d'una certa cultural na-cional. La construcció d'una cultura moder-na no és altra cosa que la innovació a partirde la tradició --per molt inventada que sigaaquesta darrera. Però en el pecat portem lapenitència: el sainet i les falles no solamentno hi han contribuït, sinó que, en general, són

els elements antimodernitzadors i distorsio-nadors. Els canvis de llengua en la societat valencia-na del segle XIX descrits per Escalante enclau d'humor són, de fet, un impagable docu-ment sociolingüístic. El problema apareixquan aquell gènere es vol convertir en la mos-tra de l'únic teatre popular valencià possible.I quan el seu model de llengua es presentacom el registre referencial fins i tot per alsmitjans de comunicació audiovisuals.Paral.lelament, l'humor i el model lingüísticde les falles han esdevingut unes mostres cul-turals arrelades al tradicionalisme i al folklo-risme. Això és especialment contradictoriamb la modernitat que necessita tant unacosa com l'altra --tal com han vist els fallersmés lúcids i cultes. La consolidació de les fa-lles durant la primera part del segle --en uncontext agrari i pobletà i una dictadura polí-tica i antivalenciana-- va determinar tambéels trets culturals que en caracteritzen la ma-jor part. El resultat de tot plegat n'ha estatun humor reaccionari concebut com a armallancívola contra qualsevol renovació dels va-lors de la comunitat essencial. I un model dellengua que criminalitza i ridiculitza qualse-vol intent de recuperació de la tradició literà-ria culta i que invalida, de fet, els usos estan-darditzats que imposa una societat terciàriacom és la valenciana. El conflicte lingüístic valencià es manifestaa les falles amb tota la seua vivesa. El valen-cià macarrònic --híbrid acastellanat-- confir-ma, com diem, la seua inadequació als usosmoderns i industrials. L'ús d'un model de llen-gua empeltada de construccions forànies éssempre el primer pas per al seu abandó. L'o-bra d'Escalante també n'és el manual. Per laseua banda, la llengua i les persones perma-nentment divertides són també els focus per-petus dels prejudicis i d'actituds vexatòries.L'humor pot ser higiènic si critica l'acarto-nament, la involució i les mitologies de cam-panar, però la "mala bava satírica" de què par-lava Joan Fuster, esdevé, en el nostre cas, una"sàtira reaccionària" i una pràctica culturalsuïcida. De fet, es converteix sovint en la pro-va més evident que la nostra no és una con-dició cultural seriosa. En fi, escriure i riure són dues activitats vi-tals. Però, el mateix Fuster ens alertava queles faltes d'ortografia són l'únic pecat mortalque ens queda. I el detergent de la riota sem-pre serà millor que el reservem contra els cur-sis i els esnobs que tant abunden entre nosal-tres: les "eminències grises" que "bufen encaldo gelat".

Les Falles: llengua i humorToni Mollà

ESCRIPTOR

Omertà

DIEGO FERNÁNDEZ

PERIODISTA

Tot va començar l’any 1992 amb ungran incendi que arrasà 450hectàrees de massa forestal a

Benidorm. La tragèdia ecològica vavindre molt bé a l’alcalde de Benidormd’aleshores, l’inefable Eduardo Zaplana.Al 1997 els 10 milions de metres quadratsde zona no urbanitzable van rebre laclassificació de dotació d’oci, i la caixaregistradora va començar a funcionar.Factures falses que s’abonaven enparadisos fiscals, obres de jardineria ambpreus astronòmics, banquets de fustamés cars que el caviar, novesreclassificacions adjudicades a dit al’amic Ortiz i als seus fills, uncunyadíssim que es feia milionari de la nital matí,... El parc, prompte, es vaconvertir en una bomba de rellotgeriainstal·lada al baixos de la Generalitat.Camps va heretar al 2003 la vara demanament amb hipoteca inclosa. Elsdraps bruts i les vergonyes es tapen ambel silenci. Qui trenque l’omertá –el pactetàcit entre corruptes i corruptors– sapque serà el proper en caure. Vilar coneixmolt be com se les gasten al regne delscecs. I cadàvers a l’armari semblen tenirtots els membres de la “família” desd’Oriola a Castelló.Les flames, finalment, han acabatcremant al Consell. Gema Amor nos’amaga i reconeix conèixer la històriacompleta, i no només la punta del’iceberg que ens ha deixar veureHisenda. Però com on acabarà anant ésmillor estar ben acompanyada, hanominat també a Gerardo Camps i aVicente Rambla. “De l’A a la Zeta” va assegurar elpresident de la Generalitat que coneixia.I ara comencem a saber que significaaixò: Quines són les persones que hantret profit de les firmes fantasmes i elsrebuts il·legals. Per què la dolenta gestióha acabat beneficiant un constructor moltdeterminat en la reclassificació deterrenys que van ser expropiats ambl’excusa de l’interès públic. Què pintenZaplana i el seu ex cunyat en totaaquesta història, si finalment són certesles greus acusacions que un empresariimplicat va deixar gravades per a laposteritat.Continuem amb els interrogants: On hananat a parar els 4,4 milions d’eurosestafats a l’Agència Tributària. Per què esva crear un entramat d’empresesinexistents per cobrar factures falses al’empresa pública Societat Parc Temàticd’Alacant. Per què alguns pagaments esfeien mitjançant comptes bancaris enparadisos fiscals. Per què les atraccionsvan costar 159 milions d’euros perdamunt del que estava pressupostat.A aquest ritme no hi haurà paper a lesimpremtes que done cabuda al cos delletra que necessitaran els titulars.L’operació Malaya deixarà d’ostentar elrècord, i el xoriç valencià suplantarà almarbellí.

PER L’ESQUERRA

Durant aquestes últimes setmanes, enshan estat arribant sorprenents notíciessobre Guatemala; sobre l'espiral de

violència que ha suposat la mort de tres dipu-tats salvadorencs i el seu xòfer, a la qual va se-guir l'homicidi dels seus presumptes assassinsen un penal de màxima seguretat. Aquesta no-tícia no ve sinó a treure a la llum una realitatquotidiana en la qual preval la impunitat i enla què la corrupció és la norma. La principal diferència – d'ací la revolada in-formativa – és que, aquesta vegada, la violèn-cia ha arribat a assenyalats membres de l'o-ligarquia centroamericana: entre ells, Eduar-do D’Aubisson. Ni més ni menys que el fillde Roberto D’Aubisson, el sanguinari majorde l'exèrcit salvadorenc, responsable de l'as-sassinat d'Óscar Romero. Un dels protago-nistes en la guerra contrainsurgent que du-rant dècades va mantenir el govern i l'exèr-cit salvadorencs contra el seu propi poble,donant suport logístic i econòmicament elsEUA. Ara, ja no són només els centenars de donesviolades, torturades i esquarterades, els cadà-vers de les quals apareixen periòdicament enels abocadors. Ara, ja no són únicament elsnens i nenes del carrer, apallissats fins la mortpels esquadrons encarregats de la neteja so-cial en la capital. Ara, ja no són les desenesde líders i dirigents indígenes i camperols ques'oposen a la construcció dels grans projec-tes de la globalització, morts i desaparegutsdurant els últims anys.

Aquesta és la trista realitat: ara ens hem as-sabentat que Guatemala és violenta, perquèsón els rics els què comencen a morir. I aixòsi és una novetat. I és que a Guatemala, igual que en la majorpart de les repúbliques centroamericanas,l'oligarquia ha assolit copar totes les esferesde poder polític, econòmic i social, dirigintels destins d'un Estat al que no pertanyen, iamb el qual no s'identifiquen. És el que es co-neix com societat dual, en la qual les elitsestan a anys llum d'un poble al que, no obs-tant això, necessiten per als seus interessoseconòmics. Més enllà d'això, no importa quemoren a milers cada any, a causa de la violèn-cia quotidiana, ni que les situacions d'e-mergència alimentària estiguen a l'ordre deldia, ni que les dinàmiques econòmiques dela globalització estiguen acabant amb els te-

rritoris que donen sustent a pobles sencers.En Guatemala avui, com al llarg de gairebétota la seua història, l'Estat no es concep comun instrument al servei del poble, sinó coml'arma per a mantenir-lo sota control, per amajor benefici d'aquesta oligarquia, que éscada vegada més transnacional. No obstant això, aquesta absoluta debilitatde les institucions públiques –buscada cons-cientment– unida a la criminalització i ataccontinu contra el moviment social i popular,ha derivat en una situació de ingobernabili-tat en la què sorgeixen nous grups de poder,disposats a dur-se la seua part del pastís.Nous i, tanmateix, vells coneguts. Des de lesselves del nord, fins als barris de la capital,sorgeixen accions protagonitzades peraquests poders paral·lels que són els matei-xos que altre temps contractaren les elits pera ofegar la revolució i deslligar el genocidicontra els pobles indígenes. Efectivament, a ningú en el país se li escapaque molts dels principals capos de la droga,que controlen els seus propis territoris per ala plantació, conten amb exèrcits, i estan in-filtrats en les més altes esferes dels aparellsde seguretat de l'estat, són els militars d'altrang, amb els quals els anomenats governsde la pau han estat més que generosos. En Guatemala, avui, no estem davant la llui-ta dels narcotraficants contra l'Estat, sinó da-vant la baralla entre dos grups il·legítims depoder que pugnen violentament per mante-nir i ampliar les seues quotes de beneficis. Iel poble, com sempre, és el què sol posar ales víctimes... Llevat rares excepcions.

Què està passant a Guatemala?Diego Jiménez

ACSUD-LAS SEGOVIAS PAÍS VALENCIÀ

ALTRES VEUS

05OPINIÓL’Avanç informació, 23 de març de 2007

Urbi et Orbi

JOSEFINA JUSTE

L'Església universal continuasent-lo. Amb això guarda iprotegeix la seua supervivència

i els seus interessos tant seculars comtemporals. Per a això ha d'oblidarque, alguna vegada, va ser l’ Esglésiadels pobres, dels desposeits i delsdesemparats. Almenys en nom de totaixò van donar la seua vida elssacerdots del Tercer Món. MonsenyorAngelelli va ser massacrat en laprovíncia de San Luis (Argentina) enplena carretera, lluitant per establirprincipis mínims de debò. I avuiseguim com si no hagueren passat 30anys de lluita. L'última llei d'educacióaprovada sota el govern del presidentKirchner, intenta establir principisd'igualtat i inclusió per a tots elsargentins, i sobretot per a aquells quevan quedar a la intempèrie a partir deldesastre econòmic de 2001. Enaquesta llei es garanteix l'assistència al'escola secundària per a tots i totes,la qual cosa inclou als nens quedelinqueixen en delictes menors i lesxiquetes que es queden embarassadessent encara nenes o adolescents.També establix l'educació sexual enles escoles, partint que elconeixement informa i orienta lesconductes. La sida, i no elsembarassos adolescents, són els quèestan hipotecant a les novesgeneracions dels païsossubdesenvolupats. La falta d'accés ainformació, i les cures que d'elladeriven, són els què estan aacorralant a les noves generacionsllevant-los el futur. Aquesta llei tambéestableix l'existència de guarderies enles escoles que així ho requereixen,possibilitant així la concurrència deles mares-nenes a classe i impedintl'abandó de l'educació que és aixívista com l'única possibilitat de futurper a aquests xiquets. La Conferència Episcopal Argentina,fidel als seus més cars principis, ja haqüestionat tant les classes d'educaciósexual com l'existència de bebés ambles seues mares en els col·legis, laqual cosa es torna més greu encara sies té en compte que més de 100escoles estan prenent aquestamodalitat solament a Buenos Aires.En ambdós casos l'argument és quees desvirtuen els objectius del'educació. El Sant Pare que viu aRoma va estar d'acord: l'educació hade formar en valors cristians no enpràctiques que van contra la creencesde la seua religió, per la qual cosa elMinisteri d'Educació local està lluitantper a poder conservar les partidespressupostàries que sostinguen elprincipi d'igualtat en les escoles, osiga que tots tenen dret a educar-semés enllà de les seues possibilitatscircumstancials. I l'educaciósexual...suspesa!!!, fins al pròxim curs.

L’AMÈRICA

La nit que es va celebrar la reposiciódel claustre del Palau de l'Abat almonestir tenia un cabreig de por.

Ho confese. Era un dia on l'alegria haviade regnar per tot arreu, però aquells queestimem la nostra Valldigna no podíemestar contents. I és que cap representantdels estaments socials, cívics, culturals ociutadans de la Valldigna havien estatconsiderats com a dignes per acudir alacte-sopar que cloïa la jornada.Un oblit, per no dir un clar despreci, atanta i tanta gent que ha lluitat i lluita perrecuperar les arrels, perquè la Valldignarealment siga allò que ha estat plasmat alnou Estatut.Confesse que dissabte i diumengesegüents molts valldignencs i valldignen-ques m'expressaren la seua sensaciód'haver estat com a forasters en la seuapròpia terra en recordar tot allò que vagirar al voltant de l'acte aquella nit.Tot això li ho comentava precisament eldiumenge al gerent de la Fundació JaumeII el Just, denunciant la marginació de laValldigna, i fins i tot la dels seus repre-sentants que ens hem assabentat per lapremsa de l'anul·lació del lliurament delspremis.Vaig quedar sorprés quan el mateix

Vicent Burgos, gerent de la FundacióJaume II el Just va manifestar que tambés'havia assabentat per la premsa de l'a-jornament del lliurament dels actes, percontinuar dient que la seua voluntat eraque al sopar assistira, com sempre, unaampla representació de la Valldigna. "Noestic ací per separar, sinó per sumar, peraglutinar. I també estime la Valldigna".El gerent, quan es va assabentar de l'a-jornament de lliurament dels premis, esva posar en contacte amb laMancomunitat per recordar que laFundació Jaume II el Just tenia contrac-tat la instal·lació de la carpa i el sopar. Aescassos dies de l'acte no es podienanul·lar les places ni el contracte, ni des-convocar els convidats ja avisats. Perttant va dir al president de laMancomunitat que el sopar es mantenia(el paga la fundació i que li enviara larelació de entitats i persones de laValldigna que com tots els anys anaven aser convidades.Preferesc callar la resposta del presidentde la Mancomunitat, però la bona qüestióes que la relació no va arribar mai a laFundació Jaume II el Just. Dijous i diven-dres, l'entitat va haver de menejar-seperquè la carpa no es quedara buida.Li vaig demanar disculpes al gerent de laFundació, per haver-lo considerat l'autor.I ara em veig amb l'obligació de contar el

que va passar perquè no poden quedarcom a culpables persones que es veierentambé perjudicades per l'actuació d'unasola persona.Es veritat que en el ple i quan el presi-dent va informar de la proposta d'elegirFrancisco Camps com "Amic de laValldigna", cap dels consellers presentsva expressar la seua disconformitat. EUno va assistir. Després van ser els partitspolítics, PSOE, BLOC i EU, els que vanmanifestar el seu rebuig.Aquest fet ha marcat enguany els actes dela Valldigna, però la Mancomunitat no ésnomés el president. Aquest no pot decidirunilateralment l'ajornament d'actes i nocomunicar-ho almenys als alcaldes que,com a vicepresidents de la Mancomunitat,també tenen alguna cosa a dir. Ens hemassabentat per la premsa, i després peraltres conductes que no va voler convidaral sopar a ningun estament social,cívic,cultural o ciutadà de la Valldigna.Lamentem que des de la Presidència dela Mancomunitat de la Valldigna no s'a-complesca el paper de consens a l'horade prendre decisions i que només es façala seua voluntat. Aquestes formes d'ac-tuar han creat malestar, confusió i sónpoc democràtiques i participatives.Aquestes lletres volen deixar clar el per-què i el com s'han fet les coses, i quecadascú en traga les conclusions.

Al Cèsar el que és del CèsarJesús Ferrando Peris

ALCALDE DE BENIFAIRÓ DE LA VALLDIGNA

06 L’Avanç Informació, 23 de març de 2007

PASCUAL SERRANO

No se li està parant molta atencióa les iniciatives del govern ultradretàpolonès dels germans Lech y Jaros-law Kaczynski, president i primerministre respectivament.

Només arribar al poder crearenl'Institut de la Memòria Nacional, lamissió del qual és expulsar de l'Ad-ministració pública qualsevol perso-na que haguera format part de l'an-terior sistema socialista. Es tractavad'una mesura de discriminació ide-ològica que s'aplica amb el silenci icomplicitat de les institucions euro-pees. En alguns casos, fins i tot ambel recolzament de països com el Va-ticà, que va aplaudir l'expulsió de re-ligiosos com l'arquebisbe de Varsò-via, Stanislaw Wielgus, acusat d'ha-ver donat suport als comunistes. El

primer ministre, Jaroslaw Kaczyns-ki, ha arribat a definir el socialismepolonès com "un règim de la xusmaper a la xusma".

Fa poc s'ha sabut que el govern haposat en marxa mesures per elimi-nar de la història del país el recorddels brigadistes polonesos que com-bateren en defensa de la Repúblicaespanyola, als qui qualifiquen de"traïdors i criminals".

El govern prepara un projecte dellei que suprimirà les rendes espe-cials concedides als veterans de la IIGuerra Mundial i de la lluita contrael feixisme, la qual cosa afectarà elsexfuncionaris de la policia i cossosde seguretat, exmembres de les for-ces armades comunistes i també elsbrigadistes. A més a més, l'Institutde la Memòria Nacional ha demanatl'eliminació de Varsòvia dels nomsde totes les figures i símbols comu-nistes, entre ells el dels polonesos deles Brigades Internacionals. Van sermés de 2.000 els ciutadans d'aquestpaís que deixaren la seua vida de-fensant la democràcia a Espanyafront el feixisme. Ja abans, els seusnoms desapareguen de les columnesde la tomba del soldat desconegut ala capital, on hi ha inscrits els nomsde totes les principals batalles lliu-rades pels polonesos. Per a l'institut,

els brigadistes van ser uns "traïdors",perquè combateren a Espanya per"construir-hi el comunisme".

Una altra de les mesures que estàintentant aplicar el govern polonèsamb connivència amb l'Esglésiacatòlica és una major criminalitzacióde l'avortament, fins i tot tenen comobjectiu que es prohibisca a tota Eu-ropa. I això malgrat que la interrup-ció voluntària de l'embaràs està pe-nada a Polònia amb dos anys de pre-só, excepte els casos de violació, in-cest, perill per a la vida de la mare omalformació irreversible del fetus.La dreta polonesa i el seu govern vo-len que es considere delicte fins i toten aquests casos, tant a Polònia coma tota la Unió Europea.

Per descomptat, el seu conceptede defensa de la vida no és tan es-tricte quan es tracta de participar enla guerra armamentística al serveidels Estats Units. El govern deVarsòvia ja ha comunicat a l'embai-xada estadounidenca el seu interèsper acceptar l'oferta de construir aPolònia una base de deu sitges aptesper al llançament de míssils al serveidels Estats Units, la qual cosa ha pro-vocat la lògica indignació de Rússia.

Els canvis a Polònia també hanafectat especialment la dona. La fa-llida de la indústria nacional va dei-

xar moltes dones sense treball. Lesescoles bressol i els jardins d'infan-tesa del sistema comunista van sertancats, i les dones, de nou tancadesen un únic paper en línia amb la do-minant ideologia de l'Església catò-lica: el de mestressa de casa. Sota lainfluència de l'Església, però tambéde les revistes femenines i dels mit-jans de comunicació de massses, lamare polonesa ha entronitzat coml'ideal a què cal aspirar. Cal tindre encompte que a Polònia totes les ca-denes privades de televisió són ober-tament catòliques. L'Ésglésia s'hanegat a la introducció d'assignaturesd'educació sexual a les escoles; no-més uns pocs tenen accès als mitjanspreventius i els avortaments il·legalscreixen, segons ha denunciat la fe-minista i candidata presidencial Ma-ria Szyszkowska.

Als col·lectius homosexuals tam-poc els marxa millor amb el governdels germans Kaczynski, al mes quearribaren al govern a l'octubre de2005 ja estaven prohibint una mani-festació del col·lectiu gai en el país.

A tot això cal afegir les declara-cions del president, Lech Kaczyns-ki, pronunciades el 28 de juliol de2006, en què va advocar per la reins-tauració de la pena de mort a Polò-nia i a tota Europa, que van ser con-

testades amb gran preocupació perAmnistia Internacional. Kaczynskiva argumentar a la primera emisso-ra de la ràdio pública polonesa que"els països que aboleixen aquestapena concedeixen un extraordinariavantatge al delinqüent en detri-ment de la víctima: l'avantatge de lavida front la mort". Ja anteriorment,la Lliga de les Famílies Poloneses(Lliga Polskich Rodzin, LPR), undels partits que integren la coaliciógovernant, va anunciar una cam-panya a escala europea en favor dela reinstauració de la pena de mort iun referèndum sobre la mateixaqüestió a Polònia.

I per si algú creu que el panoramaa Polònia no està sent un fosc viatgeen el túnel del temps, li clarificaràconéixer la iniciativa de cinquantadiputats del partit governant el pas-sat mes de desembre. La seua pro-posta era ni més ni menys que no-menar Jesucrist rei de Polònia. "Vo-lem que Jesucrist siga nomenat reidels polonesos", va afirmar ArturGórski, del governant Llei i Justícia.“Polònia necessita més que mai el li-deratge i l'ajuda divina per afrontarels nous temps", va afegir el diputat.Efectivament, com no reaccionenels polonesos, això no ho salva nidéu.

Polònia creua el túnel del temps

INTERNACIONAL

L’exrepública comunistaviu una època deregressió amb el governultraconservador iintegrista dels germansKaczynski, que volenconvertir Polònia en lapunta de llança ultrad’Europa

ANÀLISI EL GOVERN POLONÈS FA UN TOMB CAP A L’EXTREMA DRETA

07L’Avanç Informació, 23 de març de 2007

ESTAT

ÀLEX ROMAGUERA

La reaparició del controvertit Ricar-do Sáenz de Ynestrillas en el panora-ma ultra s’ha produït bàsicament eldarrer any i mig. Després d’una llar-ga letargia propiciada per la seua es-tada a la presó a causa d’un delicted’homicidi en grau de temptativa i detinença il·lícita d’armes, per la qualcosa va ser condemnat a set anys,l’antic dirigent d’Alianza por la Uni-dad Nacional (AUN) fins a l’any 2000,ha recuperat el seu lideratge entreels nostàlgics del franquisme, acti-vistes cansats de l’atàvica divisió del’extrema dreta i joves orfes d’un per-sonatge capaç d’excitar les vísceresde l’espanyolisme ètnic i combatiu.

Un dels trampolins per a la irrup-ció d’Ynestrillas ha estat l’Associacióde Víctimes del Terrorisme (AVT), ala qual el fill de l’excomandant as-sassinat pel dirigent d’ETA Iñaki deJuana Chaos es va afiliar al principide 2003; però sobretot gràcies al pre-sident de l’entitat, Francisco José Al-caraz, amb qui des d’aleshores man-té una estreta amistat. De fet, en unarticle publicat el 7 de febrer en elseu bloc a Internet, Ynestrillas nos’està d’elogiar-ne la trajectòria: «Laconstancia de Alcaraz en la persecu-ción de etarras y en la constante rei-vindicación de dignidad para las víc-

timas ha devuelto a la AVT, a travésde su presidente, la respetabilidad yla legitimidad. ¡No podemos desoírsus llamamientos! No, si queremosllamarnos patriotas y homenajear anuestros muertos y sus familiares».Al seu torn, Francisco José Alcaraz,en una entrevista publicada pel dia-ri El Mundo el 27 de març de 2006,opinava sobre les polèmiques decla-racions d’Ynestrillas referides a lapossible excarceració de De JuanaChaos amb aquestes paraules: «Hayvíctimas dispuestas a tomarse la jus-ticia por su mano si excarcelan al ase-sino de su familia».

Amics de conveniènciaEl líder ultra, avui portaveu de l’Aso-ciación Comandante Ynestrillas,apèndix d’Alianza Nacional (herevade l’AUN) i creada per ell mateix enhomenatge al seu pare, s’ha sumat atotes les convocatòries que Alcarazha promogut amb el suport del PP ide grups espanyolistes contraris a lapolítica antiterrorista del Governcentral; sempre situant-se en segonpla o compartint pancarta amb La Fa-lange, Alternativa Española i altrespartits d’extrema dreta.

Prova d’aquesta amistat entre Al-caraz i Ynestrillas és la imatge –pu-blicada per diversos rotatius– en laqual se’ls veu saludant-se i conver-sant en el transcurs d’un acte orga-nitzat pel grup Rosas Blancas por laDignidad (creat per la plataforma ul-

traconservadora Hazte Oír en res-posta al manifest Rosas blancas porla paz, d’un grup d’actrius espanyo-les) el 21 de juny passat davant elCongrés dels Diputats per rebutjarl’inici de converses entre l’Executiude Zapatero i la direcció d’ETA.

L’un i l’altre també van intercan-viar impressions en la marxa quel’AVT va organitzar el 24 de novem-bre passat a Madrid sota el lema«Rendición en mi nombre ¡NO!»; imés recentment, en la celebrada alcentre de la capital de l’Estat el 25 defebrer. Una convocatòria encapçala-da per la llegenda «Memoria, digni-dad y justicia. Rendición ¡NO!» ambla qual l’Associació de Víctimes delTerrorisme i altres entitats afins vanvoler retre honors, a pas d’himne es-panyol, a les 25 persones mortes enaccions perpetrades per Iñaki deJuana Chaos.

Aquest coixí social ha permès aYnestrillas recuperar el seu punchmediàtic i propulsar els seus discur-sos procolpistes envoltat de l’aurèo-la d’humanitat que atorga ser fill d’unassassinat per ETA.

Retorn a la palestraLa complicitat amb l’AVT –amb Al-caraz fent-li de mentor– també l’haajudat a corregir la seva imatge agres-siva i a bellugar-se en un entorn so-ciològic del qual ha recollit simpatiaper la seua «fermesa» contra la su-posada «rendició» de Zapatero en les

converses de pau. D’això, n’ha sortitmolt beneficiada la seua autobiogra-fia, ‘Ynestrillas. Crónica de un hom-bre libre’, un èxit de vendes en la da-rrera Feria del Libro de Madrid i moltrecomanat entre els sectors militantsi la gent encuriosida per aquest per-sonatge implicat en l’assassinat deldiputat abertzale Josu Muguruza, el20 de novembre de 1989 –fets delsquals l’Audiència Nacional el va ab-soldre.

Així doncs, mentre la seua figuraes normalitza portes enfora, dins elmagma que forma l’extrema dreta aEspanya, Ynestrillas comença a servist com un dels referents més sòlids.De fet, les seues reflexions apareixencontínuament a Infonacional.com, elprincipal portal de l’activitat ultra, alcostat de dirigents de La Falange,d’España 2000 o de Fuerza Nueva,formació en la qual va militar de jove.Precisament amb el seu líder, el ve-terà Blas Piñar, Ynestrillas va com-partir fila en la missa en memòria deldictador xilè Augusto Pinochet cele-brada el passat 9 de gener a l’esglé-sia de San Fermín de los Navarros, aMadrid; cerimònia en què també vaentaular conversa amb el coronel An-tonio Tejero, a qui sol dedicar nom-brosos elogis per l’intent de cop d’Es-tat del 23-F i per l’amistat que teniaamb el seu pare, el coronel –ascendita comandant– Ricardo Saénz deYnestrillas, mort en atemptat d’ETAel 1986.

L'Associació de Víctimes delTerrorisme dóna ales a Ynestrillas

FEIXISME LA PRESÈNCIA EN LES MANIFESTACIONS I EL JUDICI A DE JUANA CHAOS EL TORNEN A CATAPULTAR

Gràcies a l’amistat ambpolèmic el president del’entitat, Francisco JoséAlcaraz, el líder d’AlianzaNacional ha trobat elterreny on abrandar elseu discurs procolpista ia favor de la raçaespanyola

Ynestrillas s’ha sumat a totes les convocatòriesde l’AVT d’Alcaraz, ambqui es va fer la foto euna manifestació

En el seu bloc elogiaPinochet i el coronelAntonio Tejero, íntimamic del seu pare, mortper ETA el 1986

OObbjjeeccttiiuu RRiittaaEl nou judici al dirigent d’ETAIñaki de Juana Chaos ha revifatles ires d’Ynestrillas contra elnacionalisme basc i els sectorsrefractaris a la “unidad deEspaña en el destino y en louniversal”. Empès per l’odi versel pres guipuscoà, condemnatper l’assassinat del seu pare, elpetit dels Ynestrillas vacomparéixer el passat 27d’octubre a la sala del’Audiència Nacional on tenialloc la nova causa contral’històric membre d’ETA per lespresumptes amenaces quellançava sobre la judicatura endos articles d’opinió publicatspel diari Gara. Allà, acompanyatpel seu germà Martín i peraltres membres de l’AVT, vabramar-li: “Juan Ignacio, míramea los ojos porque será lo últimoque veas”.Justament per denunciar larebaixa de 12 a 3 anys de presóals quals l’alta instància hacondemnat De Juana Chaos perl’afer dels articles, RicardoSáenz de Ynestrillas haorganitzat una vaga de fam detres correligionaris seusempresonats a Segòvia: PedroPablo Peña Muñoz, Javier Ochoai Íñigo Pérez de Herrasti. L’acciópropagandística dels tresreclusos, afiliats a AlianzaNacional i que compleixen penaper haver atemptat contrafamiliars d’ETA, està coordinadaper la plataforma Auxilio Azul,creada mpel mateix Ynestrillas,la qual es dedica a coordinarl’ajuda econòmica i les visitesconcertades en el centrepenitenciari per part de diferentsgrups i dirigents ultres pròxims aaquests “patriotasrevolucionarios que están enhuelga de hambre contra laclaudicación del Estado anteETA. A més d’Alianza Nacional,la campanya d’Auxilio Azulcompta amb el suport de LaFalange Española, el Sindicatode Trabajadores NacionalSindicalistas (SNTS) i,naturalment, l’AssociacióComandante Ynestrillas.

València


PEP MARTÍ

La dreta espanyola s’està posantsediciosa. Divendres passat es vanfer les concentracions en diversosindrets de l’Estat espanyol per pre-parar el terreny de la gran manifes-tació prevista per a dissabte. A Bar-celona, se’n va produir una a la plaçade Sant Jaume, amb assistènciad’uns quants centenars de persones.

Fa molts anys, el 1976, l’ara pre-sident d’honor del PP, Manuel Fra-ga, aleshores vicepresident del Go-vern i ministre de Governació, va ex-clamar: «¡La calle es mía!». Ara, tren-ta anys després, hi tornen.

«Hablar de todo»La mobilització crispada de la

dreta espanyola també ha mostrat laprofunda desmemòria d’aquest sec-tor. De l’Executiu de Rodríguez Za-patero, se’n podran criticar moltescoses, però no la prudència –a vol-tes potser excessiva– amb què s’hamogut en el tema basc. Aquests diess’han citat molt les declaracions del’aleshores president del Govern,José María Aznar, sobre el procés dediàleg amb ETA. Però, si es va mésenllà dels titulars, les informacionsque apareixien en mitjans propers al’Executiu donaven moltes pistessobre el «procés de pau». El 6 de no-vembre de 1998, poc després queETA anunciés una treva indefinida,el diari El Mundo titulava: «El Go-

bierno negociará con ETA su rein-serción en la sociedad vasca», ambl’avanttítol «Así será el diálogo paraponer fin a la violencia». El diari dePedro J. afirmava que s’avençaria enprimer lloc en el tema de «presos,refugiados y exiliados», malgrat que«el Gobierno está abierto a hablar detodo».

Segons El Mundo, que va donaràmplia informació sobre les claus deldiàleg encetat amb l’organització ar-mada, l’Executiu d’Aznar estava dis-posat a fer els gestos que calgués percrear un espai de confiança entre elGovern espanyol i ETA. Deia això:«En el caso de que todo vaya bien,

el Gobierno está dispuesto a dar pa-sos simbólicos, como un reconoci-miento público de la existencia deun conflicto político en el País Vas-co». Això és el que explicaria, se-gons el mitjà pro PP, aquelles pa-raules sorprenents d’Aznar a enanunciar que havia obert conversesamb l’entorn del «MLNV», és a dir,del Moviment d’Alliberament Na-cional Basc.

Parlar de l’MLNV, explicitar queen les converses es tractaria de pre-sos, refugiats i exiliats no és un as-pecte menor. És un vocabulari im-propi d’un diàleg amb un grup de se-

grestadors, posem per cas, i, en can-vi, assenyala la voluntat de negocia-ció en un conflicte polític.

La política del Govern del PartitPopular en aquell moment va ser denegociació política amb ETA amb to-tes les conseqüències. Va ser unadecisió d’Estat, seguida amb co-herència per la cúpula de l’Admi-nistració. Ricardo Martí Fluxá, se-cretari d’Estat per a la Seguretat, vadeclarar abans de la treva indefini-da: «El proceso y el procedimientoen la lucha contra ETA serán largos.No podrá haber nunca vencedoresni vencidos» (28 de novembre de1997).

Navarra, negociableUna altra peça en la taula de nego-ciacions era i és Navarra. El presi-dent d’aquesta comunitat, MiguelSanz, d’Unió del Poble Navarrès-PP,també va moure fitxa per demostrarque no es tancarien en banda a res.En unes declaracions, va dir: «SiETA abandona las armas, se podríahablar y negociar, y ahí Navarra va aestar y será generosa».

Navarra és un dels punts can-dents del problema. Per a la dretaespanyola i navarresa, ETA vol di-luir-la en el País Basc. A Navarra, amés, el PP té un feu important. I al-hora és un dels aspectes més sensi-bles per a l’esquerra abertzale. Finsal punt que Arnaldo Otegi ha decla-rat recentment que preferirien unparlament que integrés navarra, en-cara que fos amb un lehendakari so-cialista o del PP, a una Euskadi ambles actuals tres províncies i majoriaabertzale.

També era diferent el discurs delPP sobre l’esquerra abertzale delque fa ara. Mentre en aquests mo-ments la cúpula conservadora etzi-ba contra qualsevol mena de con-tacte entre els socialistes o el PNBamb Batasuna, aleshores es mostra-ven molt més oberta. El 18 de de-sembre de 1998, el mateix Aznar as-senyalava que «considero conve-niente reforzar el diálogo que yaexiste con los partidos políticos paraprofundizar en las líneas de acuerdoiniciadas hasta ahora. Espero que aeste diálogo, en una situación políti-ca normalizada, puedan incorporar-se también todas las fuerzas repre-sentadas en el Parlamento vasco».El gest vers Batasuna era evident.

Tot i que en algun moment elPSOE va manifestar que no se l’in-formava prou de l’estat dels contac-tes entre el Govern i ETA, el suportde l’oposició socialista a la políticade diàleg va ser explícit. «Borrell–aleshores líder socialista– ofrece aAznar el apoyo del PSOE para al-canzar la paz», titulava El Mundo el6 de novembre de 1998. I «El PSOErespeta y apoya las medidas del Go-bierno», titulava el mateix diari el 19de desembre. Com ara, vaja.

CCRRIISSPPAACCIIÓÓ AZNAR ERA MÉS SUAU AMB ELS TERRORISTES QUE AMB EL PSOE

La dreta espanyola torna a cridar «°La calle es mía!»Les hemerotequestreuen fum de lesdeclaracions del Governdel PP per assolir un«procés de pau» ambl’organització ETA entreel 1998 i el 1999

La plaça de Sant Jaume a Barcelona va ser escenari d’una ‘mani’ del PP

09COMARQUES L’Avanç Informació, 23 de març de 2007

LLUIS ADELL

Cada dia, els milers d’espectadorsque té Televisió de Catalunya al PaísValencià encenen el televisor sensesaber si podran veure els seus pro-grames favorits. Sobre ells pesa unultimàtum de la Generalitat valen-ciana, que ha amenaçat Acció Cul-tural, propietària dels repetidors quedifonen el senyal de la televisió pú-blica catalana al País Valencià: o apa-ga voluntàriament les emissions endigital dels quatre canals de Televi-sió de Catalunya (TV3, Canal 33, K3i 3/24) o serà el propi Govern valen-cià qui procedirà a tallar el senyal il’imposarà una multa d'entre 60.000i un milió d'euros per infracció “moltgreu”.

L’amenaça és seriosa. Quan l’ales-hores ministre d’Indústria, JoséMontilla, va otorgar-li a La Sexta lafreqüència analògica que al País Va-lencià ocupava TV3, va “pactar ver-balment” amb Eliseu Climent, presi-dent d’Acció Cultural, continuar lesemissions de la televisió pública ca-talana als canals 47 i 55 de la Televi-sió Digital Terrestre (TDT), que sónde titolaritat estatal. Des d’aleshoress’hi poden veure els quatre canals di-gitals de Televisió de Catalunya, toti que es troben en una difícil situaciód’al·legalitat, doncs eixe acord maiha arribat a plasmar-se sobre el pa-per. Malgrat que les freqüències per-tanyen a l’Estat, la Generalitat deFrancesc Camps és qui té les com-petències per regular l’espai ràdio-televisiu al País Valencià, i mentre l’e-missió no siga autoritzada oficial-ment pel ministeri d’Indústria, l’om-bra de la censura imminent penja so-bre la TV3.

Així, Climent, tot i culpabilitzar elPartit Popular de pretendre finiqui-tar els 20 anys de televisió catalanaal País Valencià, responsabilitza di-rectament el ministeri d’Indústria de“la continuitat (o no) de TV3 al PaísValencià”, i “subsidiàriament”, el go-vern de la Generalitat de Catalunya”,presidit pel mateix Montilla, als quedemana determinació i pressió per-què el ministeri complisca la seua pa-raula i legalitze una situació que potacabar perjudicant els milers d’es-pectadors que diàriament la seguei-xen.

La resposta del ministeri que diri-geix l’exalcalde de Barcelona, JoanClos, ha estat, no obstant això, re-

metre’s a un hipotètic i difícil pacteentre ambdúes Generalitats. Així,mentre els operaris del Consell es-peren una sentència que els perme-ta tancar els repetidors d’Acció Cul-tural, que podria arribar en qualse-vol moment, el president de la Ge-neralitat de Catalunya, José Monti-lla, ha cridat Francesc Camps peroferir-li un “pacte de reprocitat” mit-jançant el qual Canal 9 podria veu-re’s a Catalunya a través d’un canalde TDT a canvi de la permanènciadels canals de TVC al País Valencià.Amb les eleccions autonòmiques imunicipals a la volta de la cantona-da, i un Partit Popular necessitat del’electorat anticatalanista per sostin-dre’s en el poder, l’acord sembla in-viable.

L’atac més seriòsNo és la primera volta que s’intentasilenciar les emissions de TV3. Desque un grup de radioaficionats vamuntar un petit repetidor a Sueca,l’any 1985, els vint-i-set anys d’-història de TV3 al País Valencià es-

tan farcits d’entrebrancs i intentsd’aniquilació. Ja aquell mateix any,l’aleshores delegat del Govern enviàla Guàrdia Civil contra el repetidor.L’atac va provocar una querella pervulnerar la llibertat d’expressió, a laqual s’hi adheriren, amb les seuessignatures, més de 100 personalitatsdel món cultural i polític de tot el PaísValencià. A partir d’aquell momentAcció Cultural va prendre el controldel conflicte i inicià una campanyade venda d’abonaments de 1.000pessetes a fons perdut per sufragarles despeses del muntatge de repe-tidors de TV3 pel territori valencià.Es van vendre més de 150.000 abo-naments, en total més de 150 milionsde pessetes que serviren per com-prar els terrenys i l’equipament ne-cessaris.

Tot va anar bé fins el naixementde Canal 9 l’any 1989, a qui li co-rresponien les freqüències que ales-hores ocupava TV3. El ministre JoséBarrionuevo aconseguí precintar elsrepetidors amb una ordre judicial.Dies després, Acció Cultural acon-

seguia canviar les freqüències sensedesprecintar els repetidors, fet queva motivar sancions de 20 milions depessetes per cada centre emissor,que van ser sufragats amb una novacampanya de donatius. Finalment,Eliseu Climent arribava a un acordamb l’aleshores president valencià,Joan Lerma, mitjançant el qual cadavolta que es retransmitira un partitde futbol per les televisions autonò-miques, Acció Cultural posaria TV3en la freqüència del c33, amb menysantenització, de mode que no li lle-vara espectadors a Canal 9. Amb l’a-rribada del PP i la castellanització dela televisió valenciana, Acció Cultu-ral va donar per trencat el pacte i vatornar a retransmetre els partits defutbol. Des de la Generalitat s’intentàsabotejar les emissions interferint lafreqüència, fet que motivà una que-rella criminal contra Eduardo Zapla-na, que finalment va ser retirada des-prés d’arribar a un acord de coe-xistència que s’ha mantingut fins el2006, amb l’arribada de la Sexta i dela TDT.

MMeennttrree FFrraanncceesscc CCaammppss cceennssuurraa llaa TTVV33,, llii rreeggaallaa aall RReeii uunn qquuaaddrree ssoobbrree llaa vviissiittaa ddeell PPaappaa,, eell ccoosstt ddeell qquuaall nnoo ss’’hhaa ffeett ppúúbblliicc..

El PP vol fer callar TV3

COMARQUES

El 300 aniversari de la Batalla d’Almansa podria coincidir amb un dels majors atacs contra la llibertat d’expressió de la història de la Generalitat valenciana. La pilota està ara en la teulada del ministeri d’Indústria, que s’hadesentès i remet a un difícil i complicat intercanvi de “cromos” entre José Montilla i Francesc Camps

CENSURA GEST DE FRANCESC CAMPS A LA CAVERNA ANTICATALANISTA

MMoobbiilliittzzaacciioonnssL’imminent censura a lesemissions de Televisió deCatalunya al País Valencià estàmobilitzant una part dels milersd’espectadors que, en moltscasos, han crescut a la seuavora. Acció Cultural ha anunciatque emprarà tots els seusmitjans a l’abast per detenir eltancament d’unes emissionsque van aconseguir-se persubscripció popular. Total’oposició política, a excepciódels socialistes, ha posat el criten el cel. A la direcció d’internetwww.lletjos.org/volemtv3/ s’haimplantat una campanya perdemanar el manteniment de laTV3. En el cas que s’apaguenels repetidors, diversos smsconvoquen a concentracionsdavant la Generalitat.

Volem TV3

COMARQUES10 L’Avanç Informació, 23 de març de 2007

ISAAC TORTAJADA VALÈNCIA

La periodista Marcela Sanabria ensrecordava fa pocs dies des de lespàgines del diari Latino (una publi-cació gratuïta orientada cap al lec-tor immigrat) l’oblit que es fa de lesdones immigrades en els mitjans decomunicació de masses: “només esparla d’elles quan són assassinadeso violentades, i poc més. Sembla serque l'única notícia positiva de lesdones extranjeres és la de l’1 de ge-ner, quan es capten les imatges alshospitals dels primers naixementsde l’any”. Claudia Pedone, doctoraen Geografia Humana per la Uni-versitat Autònoma de Barcelona, va

més enllà a l'observar com els mit-jans de comunicació disposen d’u-na enorme capacitat per seleccio-nar els afers i les informacions queapleguen a la societat, amb poderfins i tot per a influir en les con-cepcions simbòliques i els sistemesde valors i, per extensió, en les con-ductes de les persones que els lle-geixen o els escolten.

Malgrat les nombroses campan-yes de comunicació dutes a termeper ONGs, organitzacions de dretshumans, associacions i plataformesde defensa dels drets de les perso-

nes immigrades, amb consignescom la de “cap persona és il·legal”,el fet és que els mitjans de comuni-cació de mases encara es referei-xen als immigrants com els “sensepapers” o directament els anome-nen i defineixen per la seua nacio-nalitat. L’estratègia seguida pelsmitjans de comunicació en els pri-mers anys d’arribada de la inmigra-ció va centrar-se en la identificacióde les comunitats humanes immi-grades, exercici que, un cop finalit-zat, donà lloc al tractament d’a-questes comunitats sota les premi-ses de la solidaritat i la seguretatciutadana.

Per la seua banda, són els matei-xos immigrants els qui estan prota-gonitzant un nou fenomen, al crearnous mitjans de comunicació orien-tats a nodrir d’informació el col.lec-tiu inmigrat; són els diaris, les rà-dios i les televisions “dels immi-grants”. Un fenomen que no és nouarreu del món, i que a la ciutat deValència és present des de no famassa anys. En aquest moment hiha diverses publicacions periòdi-ques dirigides al públic immigrant,com el diari Per-sonas, que es re-dacta al mateix temps en castellà i

Les veus de la immigració

PPrreemmssaa llllaattiinnooaammeerriiccaannaa aa VVaallèècciiaa. Una jove llig el periòdic gratuït Latino. ARXIU

L’objectiu de Latino ésinformar sobre aspectesque són bandejats o notenen cabuda en laresta de mitjans

El programa “ParaleloZero” ofereix un espaide comunicació per a la comunitatllatinoamericana

I.T.Un estudi dut a terme per Ban-caixa i el Centre d’Estudis pera la Integració Social i Forma-ció d’Inmigrants (CEIM), reve-la que quasi una de cada vuitpersones que viuen al País Va-lencià és d’origen forani. A lesdarreries de 2005 la xifra depersones immigrandes es fixa-va en 581.985. A nivell comar-cal es desprén de l’estudi unaelevada concentració espacialen unes poques comarquescom l’Horta, La Plana o el BaixSegura, que agrupen el cin-quanta per cent del total d’in-migrants del País. No és genscasual que el 72% percent delcreixement demogràfic de lapoblació valenciana en l’exer-cici de 2005 a 2006 estiga enrelació directa amb l’arribadade nouvinguts i de la seua des-cendència. L’estudi també reflecteix unadistribució ètnica diguem-ne

especialitzada; mentre a lescomarques d’Alacant predomi-nen els immigrants rics, d’ori-gen britànic i alemany, a totesles comarques castellonenquesés el col.lectiu romanés el mésnombrós (fins a un 80% delsempadronats, segons comar-ques), i a la ciutat i comarquesde València, els ecuatoriansrepresenten el 22% dels inmi-grants, representant el col.lec-tiu més nombrós. Per la seuapart, la immigració d’origenmagrebí, per ser la més antiga,manca d’un pol de concentra-ció comarcal concret, repre-sentant al voltant del 15% deltotal de la immigració en totesles comarques valencianes.Aquest estudi també fa resò dela necessitat d’acoblar les polí-tiques de plannificació de nousserveis i infraestructures a ladinàmica de creixement pobla-cional, tenint en compte el fac-tor inmigració.

La immigració en xifresLa societat valencianaés cada cop mésdiversa i multicultural,però els mitjans decomunicació demasses noreflecteixen aquestarealitat.

HETERODÒXIA UNA MIRADA ALS MONUMENTS MÉS INNOVADORS DE LA CIUTAT


en àrab, el gratuït Latino, que tépresència a més de València, a Ma-drid i Barcelona, o el diari Toda laInformación, que ja és fins i tot unarefundació provinent de l’antic dia-ri Hispano. També són diverses lesemisores de freqüència moduladaque o bé en la seua totalitat o bé enun horari determinat emiteixenprogrames per a immigrants: RàdioLa Coma (108.0FM) fa una progra-mació continuada, i Ràdio Mislata oKosta Latina (107.7) fan emissionssetmanals. Sembla que és en el llocde les televisions on aquest feno-men no ha penetrat amb tantaevidència al País Valencià, quedantlimitat, de moment, a les emisionsespecials de la cadena de la Uni-versitat Politècnica de València, laUPV.

El que caldria ara arredonir és larelació que hi ha entre la pro-blemàtica de la deformació de la re-alitat a la qual feien referència Mar-cela Sanabria i Claudia Padone,amb l’objectiu de solventar aquestbuït d’informació amb la creació demitjans de comunicació dirigits a unpublic específic. Sembla que aques-ta és la gallina que dels ous d’or,doncs ocorre el mateix amb altresproblemàtiques socials: cal fer unguetto per al món dels homose-xuals?

Diana Fisgativa dirigeix la re-dacció de Latino Levante, una pu-blicació que va nàixer a Madrid, amans d’un grup d’estudiants deMàster -Diego, un xic colombià, iMarc, un xic català-, que van veureel buït que hi havia d’un mitjà de co-municació dirigit als immigrants lla-tinoamericans. Aconseguiren fi-nançament d’una empresa portu-guesa, amb el qual posaren en mar-xa una editorial 'sui generis', Edi-ciones Novapress S.L., el primer fillde la qual va ser Latino Madrid, que

va eixir al carrer per primer cop el22 d’abril de 2005. Tot i que havienpensat recuperar la inversió en dosanys, van recuperar-la en el primer,així que molt poc de temps després,al setembre, naixia l’edició de Lati-no Barcelona, perquè se n'adona-ren que la inmigració no és un fe-nomen exclusiu de cap lloc, sinóque està estesa per tot el territoriestatal. Finalment, el 19 de Maig de2007, veia la llum Latino Levante,per ocupar-se dels inmigrats deValència, Alacant i Murcia.

L’objetiu de Latino és oferir in-formació, per la qual cosa no té notaeditorial, concretament vol fer arri-bar als llatinoamericans informaciódels seus països que és omitida osenzillament no apareix als gransmitjans de comunicació. Latino esnodreix de notícies mitjançant elcontacte directe amb corresponsalsa les principals ciutats llatinoame-ricanes. Actualment el periòdic ésuna màquina que funciona sola, esfinança amb la publicitat i es repar-teix de manera gratuïta cada di-vendres per la vesprada a l’Estaciódel Nord, a la parada del metro deBenimaclet, a la cruïlla d’Àngel Gui-merà i a Nou Centre, afegint-se elsdissabtes pel matí el Mercat Cen-tral. La raó, segons observa Diana,és que els llatinoamericans vénen atreballar i no tenen massa diners,per tant, no compren el periòdic, elllegeixen al bar o al metro. A Lati-no no tenen por del suport digital,perquè -afirmen- a la gent li segueixagradant llegir en paper.

Magdalena Marí duu sis anys aEspanya, va arribar a Madrid per es-tudiar un Màster després d’aconse-guir un Doctorat en Educació Es-pecial al seu país natal, Equador. Alpoc de temps va traslladar-se aValència per realitzar un curs de co-operació per al desenvolupament,

que li va permetre tornar al seu paísper dur endavant un projecte quees proposava crear una residènciaper a 46 estudiantes a Quito, la ca-pital. Ara mateix és l’encarregadade l’espai d’entrevistes d’un pro-grama de ràdio que s’emiteix cadadivendres entre les 17 i las 18 ho-res, a Mislata Ràdio, a la freqüència92.4, i que va dirigit als oïents im-migrants. Cada setmana s’ocupa delocalitzar i convéncer una personaque dedique part del seu temps atreballar amb els inmigrants, ja sigahome o dona, autòcton o immigrat(si voleu participar, hi esteu convi-dats). El programa s’anomena Pa-ralelo Zero. A banda de l’espai d’en-trevista, ofereix també un espai mu-sical i un temps de notícies, que al’equip del programa li agrada defi-nir com de dos tipus: informaciódels països d’origen i informació pera la integració. Per una banda noti-cíes que parlen dels països d’origendels inmigrants, informacions queno apleguen pels mitjans de comu-nicació de masses, i informació d’in-terés i ajuda per a la integració alPaís Valencià, una mena d’assesoiíajurídica o burocrático-administra-tiva, “però sobretot, gratuïta”: elprograma comunica el comença-ment i l’acabament dels terminisper presentar sol.licituds per de-manar ajudes o per rebre cursos deformació. Paralelo Zero forma partd’un projecte finançat per Bancai-xa i organitzat per UGT i el el Cen-tre d’Estudis per a la Integració So-cial i Formació d’Inmigrants(CEIM), i que compta amb el re-colzament de l'ajuntament de Mis-lata. Els que hi treballen no rebenmés que l'oportunitat de fer-ho. Enla totalitat del projecte també esprogramen cursos i concursos pera xiquets i xiquetes, activitats per ala integració.

HHIISSTTÒÒRRIIAA

I.T.

Del 19 al 25 de Març s’ha celebrat latercera Setmana Europea dels mit-jans de comunicació i la diversitat.Una iniciativa que começà en 2003amb l’objectiu de promoure un dià-leg a tres bandes entre els profes-sionals de la informació, les minoriessocials i els membres del sector ter-ciari, en relació al reflexe que els mit-jans de comunicació fan de la diver-sitat sociològica del medi humà enque tenen lloc.

Al voltant d’aquesta setmana decelebracions ha sorgit una xarxa depersones que treballen integrada per

ONGs, associacions de periodistes,escoles de comunicació, institutsd’investigació i mitjans de comuni-cació de tots els païssos d’Europa.

En els darrers anys, aquesta xar-xa s’ha convertit en una plataformaper girar l’atenció cap a qüestionscom l’anàlisi dels discursos i imagesgenerades des dels mitjans de co-municaió en una societat diversacom la nostra. Per saber al voltantde les conclusions d’aquestes jor-nades poden adressar-se a les enti-tats en contacte amb MUGAK: cen-tre d’estudis i documentació sobreracisme i xenofòbia de SOS Racis-me.

La III Setmana dels Mitjans i la Diversitat

Sembla que el fenomen de la in-migració com a ‘problema’ apareixa la nostra societat com a tal a l’es-tiu de 1998, moment en què s’ini-cien els debats de la Nova Llei d’es-trangeria del Partit Poular, i amb unincrement notable en l’arribadadels inmigrants al nostre país. Fou

el moment també en què la inmi-gració equatoriana (la més nom-brosa ara mateix) es va fer visible,amb la sonada ordre d’expulsió de17 equatorians per la no regularit-zació dels papers. Una segona fitafonamental va se la regularitzaciódel govern del PSOE només ence-tada la vigent legislatura.

LA ‘PROBLEMATITZACIÓ’ DE LA IMMIGRACIÓ

Fenomen

AArrrraannccaappiinnss. Una de les falles més innovadores i heterodoxes.


LAURA CASTEL/G.C.

El constructor romanès assentata Borriana, Augusto ConstantinTecu, ha fundat el Partit Indepen-dent Romanés (PIR) per agrupar elsvots dels seus compatriotes per a lesproperes eleccions del 27 de maig.La formació pretén presentar-se aCastelló, Vila-real, Borriana, Onda,Benicàssim i Almassora, les sis ciu-tats on hi ha un major percentatgede ciutadans romanesos. Castelló és,després de Madrid, la província ambmés persones vingudes d’aquell país.Dels més de 400.000 romanesos quehi ha a tot l’Estat espanyol, al norddel País Valencià hi ha empadronats50.000, dels quals, segons l’ultimaenquesta de l’INE, 35.000 complei-xen els requisits per votar a les pro-peres municipals. Els romanesos em-padronats poden fer-ho després del’entrada el passat 1 de gener de 2007del seu país a la Unió Europea. El seuvot pot arribar a ser decisiu a ciutatson, preciasament, es presenta el PIR,tot i que els immigrants romanesosacostumen a desconfiar dels seuscompatriotes.

En el programa polític del partit,Augusto Constantin diu promoure laintegració dels romanesos, la lliber-tat de circulació per la Unió Europea,l’homologació dels títols acadèmicsobtinguts a Romania i la construcciód’escoles, centres culturals i biblio-

teques bilingües.El constructor romanès te previst

obrir noves delegacions del PIR a al-tres ciutats amb gran nombre de ciu-tadans romanesos, com ara Madrid,Saragossa, Terol, Girona o Alacant.

Augusto Constantin ha admès a latelevisió romanesa tenir contactesamb Gigi Becali, polèmic multimilio-nari president del partit Nova Gene-ració de Romania i del club de futbolSteaua de Bucarest. La formació, au-todenominada “de dretes”, està moltlligada a grups ultranacionalistes de

l’antiga Europa de l’Est. A l’octubrede 2006 va reunir-se a Madrid ambun altre dirigent del PIR, el tambéconstructor Augusto Tecu, per fer-se la foto i parlar de finançament.

El projecte de Becali és finançarpetits partits romanesos a diferentspaïsos europeus per captar els votsdels immigrants romanesos, als quipoder recórrer quan, en les pròximeseleccions romaneses (que tindranlloc d’aquí a dos anys), es torne a pre-sentar com a candidat a la presidèn-cia de Romania.

Estratègia del PP i el PSPVAmb la creació al País Valencià delPIR i la seua extensió a altres ciutatsde l’Estat espanyol, sembla ser queel projecte de Becali va prenentforça.

A Castelló de la Plana, en les prò-ximes eleccions el romanesos tin-dran molt a dir, 18.000 tenen dret avot a la ciutat. Per la qual cosa tantel PP com el PSPV porten temps in-tentant apropar-se a ells.

L’any 2005 l’alcalde de Castelló,

Alberto Fabra, va viatjar a Romaniaper visitar la província de Tergovis-te, d’on provenen molts dels roma-nesos empadronats a la ciutat. Elpresident de la Diputació de Caste-lló, Carlos Fabra, es va reunir el2006amb el diputat parlamentari pel Par-tit Demòcrata, William Gabriel Brin-za, durant una visita institucional d’a-quest a Castelló. Brinza va militar finsa juny de 2005 al partit ultraconser-vador, Partit Gran Romania. Jordi Se-villa, ministre d’Administracions Pú-bliques i diputat al Congrés per Cas-telló es va reunir en les festes de laMagdalena 2006 amb el president dela província romanesa de Dambovi-ta, del Partit Socialdemòcrata.

LL’’eemmpprreessaarrii GGiiggii BBeeccaallii eess pprreesseennttaa ccoomm aa ““lleeggiioonnaarrii”” aall sseerrvveeii ddeell ppoobbllee rroommaannèèss.. X.M.

Un fosc empresari romanèscrea un partit a Castelló

FEIXISME AL SEU DARRERE HI HA EL POLÈMIC MAGNAT ULTRA GIGI BECALI

La important presènciade ciutadans provinentsde Romania a lescomarques del nord delPaís Valencià hanconvertit el seu vot enl’objecte del desig de lesprincipals forcespolítiques

La formació romanesapretèn presentar-se a les ciutats de Castelló,Vila-Real, Borriana iBenicàssim

El promotor del PIR,Augusto Constantin,reconeix els vincles delnou partit ambl’empresari Gigi Becali

EEll JJeessuuss GGiill ddeellss CCààrrppaattssCastelló és ideal per a unempresari posat a polític comGigi Becali, ànima econòmica itapat del PIR, aspirant a negociaramb el PP de Carlos Fabra si capdia la formació d’AugustoConstantin hi arriba a serdecisiva. El 1999 va bescanviaramb el ministeri de Defensa unsterrenys per una immensaparcela a Pipera, al nod deBucarest.. Aquell negoci el vaconvertir en l’home més ric deRomania, amb un patrimoni demés de 1.000 d’euros.President del primer equip defubtol del país (Steaua deBucarest), és famós pels seusexabruptes televisius i el seutarannà ultraconservador.

Gigi Becali


LAURA CASTEL

QQuuiinneess ssoonn lleess eexxppeeccttaattiivveess eelleeccttoo--rraallss dd’’EEssqquueerrrraa aall PPaaííss VVaalleenncciiàà??La perspectiva és implementar i se-guir amb l’esforç que estem fent pertenir presència a totes les ciutats im-portants. Després de les eleccionsens donarem compte de l’esforç ques’ha fet i per tant Esquerra entrarà ala fase de normalitat política. Aques-tes eleccions seran les que ens per-metran entrar a la normalització i al’equiparació amb altres partits enquant a homologació de partit ja re-presentatiu al PV.

CCoonnssiiddeerraa qquuee eell ffeett qquuee EERRPPVV eesspprreesseennttee aa ssoolleess ppoott iimmppeeddiirr uunn ffuu--ttuurr ggoovveerrnn dd’’eessqquueerrrreess??M’agradaria pensar que no es així ique les esquerres al País Valenciàguanyessin i pugessin assolir una ma-joria.

Nosaltres hem fet esforços perintentar arribar a un acord de caràc-ter d’objectius, perquè els objectiusper a unes autonòmiques i munici-pals son per a quatre anys. Hementès que hi havia un missatge im-plícit d’altres opcions que hi volienanar soles i que no comptaven ambEsquerra. Nosaltres hem decidit sercoherents amb la línia política quehem portat perquè volem demos-

trar que no som una anècdota políti-ca sinó que responem a una realitatper a una part de persones del PaísValencià i per tant no descartem queen el futur algun dia puguem anarjunts.

PPeerr qquuèè eellss vvoottaannttss ddeeuurriieenn eelleeggiirr vvoo--ttaarr EEssqquueerrrraa ii nnoo uunnaa aallttrraa ooppcciióó ppoo--llííttiiccaa??Perquè Esquerra es l’única opciód’esquerra transformadora, que téuna coherència nacional i defensa unmodel de país que no ha entrat dinsdel model polític que ha imposat elPP. Som el partit que en aquests mo-ments trenquem els esquemes i somcapaços de crear un discurs radical-ment alternatiu.

PPeerr qquuèè aa lleess IIlllleess BBaalleeaarrss ssii hhaann eenn--ttrraatt eenn uunn ppaaccttee ppoollííttiicc,, qquuèè hhaa vvaarriiaattrreessppeeccttee aall PPaaííss VVaalleenncciiàà??Tota l’esquerra de les Illes està mesmadura i hem arribat a un acord allarg termini, no es un acord nomésper a les eleccions, També ens hementès en tema llistes, tant el PSM comEsquerra Unida han tingut una acti-tud molt més oberta cap a Esquerraque no pas en el cas del País Valen-cià. A més són realitats diferents, desd’un punt de vista d’estructura departit i sistema de partit i per tant allàa sigut mes fàcil arribar-hi.

PPeerr qquuèè hhaann ddeecciiddiitt pprreesseennttaarr ccoomm aaccaannddiiddaatt aa llaa pprreessiiddèènncciiaa ddee llaa GGee--nneerraalliittaatt VVaalleenncciiaannaa aa AAgguussttíí CCeerrddàà,,qquuee ééss eell pprreessiiddeenntt ddeell GGrruupp PPaarrllaa--mmeennttaarrii dd’’EEssqquueerrrraa??Perquè entenem que la projecció queha agafat Agustí Cerdà al Congrésdels diputats espanyol l’hem d’uti-litzar també al País Valencià.

TToorrnnaarraann aa pprreesseennttaarr AAgguussttíí CCeerrddàà aalleess lllliisstteess ppeerr BBaarrcceelloonnaa?? Esquerra va fer l’aposta d’incloure uncandidat valencià a les llistes per lademarcació de Barcelona perquè esun gest de demostrar que per a Es-querra el País Valencià importa i pertant era un gest que no l’havia fet cap

partit al Principat en aquest períodedemocràtic. Encara falta temps pera les properes eleccions estatals peròés evident que te moltes possibilitatsde tornar a repetir.

EEnn qquuiinn mmoommeenntt eess ttrroobbaa llaa ppoossssiibblleeeesscciissssiióó dd’’EEssqquueerrrraa lliiddeerraaddaa ppeerr ll’’eexx--ccoonnsseelllleerr CCaarrrreetteerroo?? Aquesta possibilitat ja no hi és per-què els promotors d’aquest correntintern han anunciat que no pensenmarxar del partit, són molt críticsamb altres partits i pensen fer-ho desde dins. Aquest corrent serveix pera enfortir el partit perquè demostraque Esquerra te diferents parts: unapart mes institucional i una part ide-ològica.

“Volem demostrarque al PaísValencià no somuna anècdota”

JJOOAANN PPUUIIGGCCEERRCCÒÒSSDIRIGENT D’ERC“

“Hi ha poderossíossimesraons perquè els EUA iAnglaterra tracten demantenir un controlefectiu sobre l'Iraq”

“La sobirania de l'Iraqpodria enfortir unaaliança xiíta quecontrolés la majoria delshidrocarburs mundials”

Joan Puigcercós diputat en el Parlament de Catalunyai Conseller de Governació i Administracions Públiquesva vindre a València el passat 10 de març en l’actecentral de la precampanya d’Esquerra per recolzar lapresentació de Agustí Cerdà com a candidat aPresidència de la Generalitat. Puigcercós va valorar lasituació actual d’Esquerra al País Valencià.

Nascut a Ripoll el 2 de desem-bre de 1966, Joan Puigcercós va es-tudiar Filosofia i Lletres i CiènciesPolítiques i de l’Administració a laUniversitat Autònoma de Barcelo-na.

El 1987 ingressa a Esquerra is’estrena com a regidor a l’Ajunta-ment de Ripoll fins l’any 1991, quancomença una nova etapa com a di-

putat al Parlament de Catalunya finsel 2000, on l’anomenen portaveudel Grup Parlamentari i president dela Comissió de Medi Ambient de lacambra baixa. El juliol de 2004 ésnomenat secretari general del par-tit. Des de novembre de 2006 exer-ceix com a Diputat al Parlament deCatalunya i Conseller de Governaciói Administracions Públiques.

DE RIPOLL A LA CONSELLERIA DE GOVERNACIÓ

Biografia

I CONVENCIÓ REPUBLICANA01

I CONVENCIÓ PER LAREPÚBLICA AL PAÍS VALENCIÀ

RESOLUCIONS

Celebrem la I Convenció per laRepública en un moment decreixement de la lluita per la III

República al conjunt de l’Estat. Des-prés de molts anys en què, com aconseqüència de l’anomenada “Tran-sició”, van voler fer creure’ns que lesidees republicanes eren cosa del pas-sat, pervivències nostàlgiques deien,la proclamació de la República és huimés que una esperança, és una rei-vindicació política que està sobre lataula i s’exigeix amb força al carrer,especialment per part de la joventut.

EL MOVIMENT REPUBLICÀ. Elmoviment per la República és unarealitat arreu de l’Estat i també al PaísValencià. Encara que lluny de ser elque necessitem per aconseguir elnostre objectiu, la proclamació de laRepública, el moviment republicàs’ha dotat d’un programa de mínims,els vuit punts, i de mecanismes decoordinació, com ara la Coordina-dora del País Valencià per la Repú-blica (CPVR) i la Coordinadora Es-tatal Republicana (CER). Les orga-nitzacions republicanes valencianestreballem pels nostres objectius alnostre país, on hem organitzat nom-broses activitats i mobilitzacions, en-tre les quals la manifestació Per laRepública del passat 13 de maig aValència, la manifestació “Cap a laIII República” de Castelló o l’actedel 4 de novembre a Quart de Poblet,i participem en el desenvolupamentdel moviment al conjunt de l’Estat.La nostra participació ha estat des-tacada a les successives Trobades Es-tatals Republicanes, a les mobilitza-cions del 6 de desembre a Madrid ien la formació de la CER. Ens com-prometem, des del nostre treball alPaís Valencià, a seguir desenvolu-pant el treball conjunt amb les orga-nitzacions republicanes de la restade l’Estat, independentment del sub-jecte de sobirania que contemplen.

ELS NOSTRES PRINCIPIS. Somrepublicans perquè pensem que lamonarquia és una forma d’estat ar-caica i minoritària al món actual,un residu antidemocràtic del passat.Però, a més a més, a l’estat espanyolencarna la continuïtat amb el fran-quisme amb l’hegemonia política isocial dels grups oligàrquics. Sols enun estat república és possible la de-mocràcia plena, començant pel fetelemental que la màxima represen-tació de l’estat estiga sotmesa a la

sobirania popular.Les organitzacions republicanes

del País Valencià declarem oberta-ment que el nostre objectiu és asso-lir un règim de justícia i llibertat mit-jançant la reinstauració de la Repú-blica. No ens serveix cap reformad’un règim que, com el monàrquic,és obsolet i no té cap reforma possi-ble. No considerem legítima la mo-narquia borbònica per quant supo-sa una imposició del franquisme, ladictadura sorgida de l’alçament mi-litar que va acabar amb el règim le-gítim i democràtic que era la II Re-pública, que en els seus pocs anysd’existència va propiciar els avançosdemocràtics i socials més importantsde la nostra història, com ara la re-forma agrària, l’avanç educatiu o elvot de la dona.

LA MONARQUIA IMPOSADA.Considerem la Transició com uncanvi en la forma de dominació po-lítica, que deixava el poder en lesmans dels mateixos grups minori-taris de privilegiats que van conspi-rar contra la República i van impo-sar per la força la dictadura. En capmoment es va permetre al poble op-tar entre Monarquia o República. L’a-provació de la Constitució del 78 esva fer sota el xantatge d’una pretesatornada a la dictadura de la mà d’unexèrcit que, com la resta dels aparellsde l’estat franquista es va perpetuarsense cap depuració. La Transició es-devenia així una veritable Llei dePunt i Final, precedent de les aplica-des després en altres llocs en situa-cions semblants.

La Monarquia encarnada en elrei Juan Carlos I va ser el garant dela continuïtat del domini de l’oligar-quia amb altres formes. És per aixòque la reivindicació republicana im-plica alguna cosa més que un canvien la forma d’estat. Es també la rei-vindicació d’un nou marc de de-mocràcia avançada, on troben solu-ció els problemes socials i nacionalsirresolubles en l’actual Constituciómonàrquica. D’ací que els republi-cans del País Valencià i de tot l’estatparticipem d’un moviment que in-tervé en les grans qüestions políti-ques i socials que afecten el nostrepoble, des de les nostres idees co-munes. El nostre és un movimentplural i democràtic que no és patri-moni de cap força ni ideologia con-creta, on tenen cabuda totes les po-sicions que accepten treballar con-

juntament des del mínims comuns.

LES NOSTRES REIVINDICA-CIONS:

-PER LA SOBIRANIA. Diferentssensibilitats conviuen i treballen en-sems en la Coordinadora, entre ellesles què plantegen un marc estatal pera la República i les què defensen unàmbit republicà valencià. El movi-ment per la III República es pro-nuncia pel reconeixement del dretdels pobles de l’Estat, també del va-lencià, a l’autodeterminació, la qualcosa implica la sobirania del nostrepoble per a decidir sobre la seua re-lació amb la resta de pobles de l’Es-tat. Al mateix temps, el moviment re-publicà sobirà per la I República va-lenciana, es pronuncia per la sobi-rania del poble valencià per damuntde la qual no n’hi ha d’altra.

Al País Valencià els republicansens manifestem pel reconeixementde la unitat de la llengua i l’establi-ment d’acords de col·laboració ambels pobles de la resta de l’àmbit lin-güístic.

-PER LA PAU I LA SOLIDARITATENTRE ELS POBLES. També enspronunciem per la sobirania frontals poders imperials, la qual cosa és

incompatible amb la pertinença ablocs militars com l’OTAN, l’e-xistència de bases militars com arala de Bètera, o les intervencions enestats sobirans. Considerem plena-ment vigent la renúncia a la guerracom a instrument de la política ex-terior, recollit en la Constitució de laII República.

-PELS DRETS SOCIALS I LABO-RALS. Així mateix, les organitza-cions per la República ens manifes-tem per en defensa dels drets de lestreballadores i treballadors, què nohan deixat de patir retallades en elsdarrers anys, i, per tant, la millora deles condicions laborals, de les pen-sions, dels drets socials i una fiscali-tat progressiva estan entre els nos-tres objectius, al temps què criti-quem els continus retalls què hansofert sota els successius governs

-EN DEFENSA D’ALLÒ PÚBLIC.L’esperit republicà inclou igualmentla defensa d’allò públic i col·lectiucom a base d’un estat democràtic isocialment avançat. Per això reivin-diquem el caràcter públic de l’en-senyament, la sanitat, el transportcom a serveis essencials per a la co-munitat, dels serveis socials i delsserveis públics en general, per la qualcosa ens hem oposat i ens oposarem

a les privatitzacions i el desviamentde fons públics cap als negocis pri-vats, com ara l’ensenyament con-certat, i a la gestió privada dels ser-veis públics, com és el cas de l’Hos-pital de la Ribera.

-PER LA LAÏCITAT. Com a repu-blicans reivindiquem un estat laic,per la qual cosa exigim la denúnciai anul·lació del Concordat amb el Va-ticà, l’eixida de la religió de l’ensen-yament i la separació efectiva de l’Es-tat i les confessions religioses. Lescreences i pràctiques religioses hande quedar en l’àmbit privat.

-EN DEFENSA DEL TERRITORI.Les organitzacions republicanes va-lencianes no podem acceptar la des-trucció del nostre territori, amb l’a-plicació de polítiques destructives iinsostenibles, en nom del beneficiprivat immediat. Rebutgem que sigaprogrés la destrucció del nostre pa-trimoni ens oposem a la construcciódescontrolada i als transvasamentsper a fer-la possible.

-PER LA MEMÒRIA HISTÒRICA.Reivindiquem la lluita i el sacrificidels defensors i defensores de laRepública i dels lluitadors i lluitado-res antifranquistes. Per això recol-zem lluites com ara la defensa deles foses comunes del cementeri deValència, exigim la retirada de la sim-bologia franquista encara present alsnostres carrers i reivindiquem unallei de Memòria Històrica que resta-blisca la memòria dels lluitadors illuitadores, anul·le les sentènciesfranquistes i condemne els botxins,per situar a cadascú al lloc que li co-rrespon.

En definitiva, concebem la lluitaper la República com la lluita per ferpossibles els anhels de progrés ijustícia del nostre poble, perquè l’as-piració republicana sempre ha estatvinculada a la idea de progrés so-cial.

EL NOSTRE COMPROMÍS. Elsrepublicans i republicanes valen-cians i les nostres organitzacions enscomprometem a seguir organitzant-nos i lluitant, tant al País Valenciàcom junt als de la resta de l’Estat, in-dependentment del subjecte de so-birania que cada moviment plante-ge, per a fer possibles aquestes aspi-racions, amb la proclamació de la Re-pública.

MANIFEST PER LA REPÚBLICA

02I CONVENCIÓ REPUBLICANA

Nosaltres valencians, homes i dones dediferents procedències què vivim itreballem en pobles i ciutats de les co-

marques del País Valencià, responent a la con-vocatòria de la 'Coordinadora del País Valen-cià per la República', reunits avui en conven-ció lliure i sobirana, fent ús de la nostra lli-bertat individual, declarem:

1. Que la corrupció econòmica i política, lescalamitats socials, la destrucció de la natura,la llengua i la cultura que patim els valencians,tenen el seu origen en la ignorància, la cob-dícia i el menyspreu dels drets humans, dic-tats pel predomini dels interessos d'una mi-noria, l’oligarquia què va instaurar el fran-quisme i col·laborar amb ell durant els qua-ranta anys de la dictadura, per sobre dels dela majoria. Que la família reial dels Borbonsés l'instrument d'aquells que es beneficiend'aquesta situació; des del primer rei fins aldarrer Borbó, l’actual Joan Carles I. Les suc-cessives monarquies, en essència sempre hansigut el mateix per al poble. Si Felip V de Cas-tella va abolir la sobirania dels valencians pelDecret de Nova Planta de 1707, amb el “justoderecho de conquista” com a única base jurí-dica, l’actual monarca va ser imposat desprésde l'abolició il·legal de la Constitució de 1931de la II República espanyola mitjançant unasagnant guerra, l'extermini físic dels demò-crates i de quaranta anys de terror. La mo-narquia restaurada pel genocida Franco i laConstitució de 1978, que pretén legitimar-la,són les institucions que fonamenten l'actualestat.

2. El dret dels valencians i la resta dels po-bles a lluitar per la llibertat sense domini, laigualtat sense privilegis i la fraternitat sensecondicions. És a dir, el dret dels valencians perassolir la República i la sobirania política perorganitzar-nos en un règim democràtic ambun sistema social just que la faça possible. Eldret dels valencians a crear llaços fraternalsamb catalans, aragonesos, castellans i ambtota la resta de pobles de la humanitat. El dretdels valencians a renunciar a la violència i ala guerra per dirimir els conflictes humans.

3. Que ja ha arribat l'hora d'exigir als re-presentants polítics que es reclamen republi-cans a no doblegar-se davant del domini delssuplantadors i falsejadors de la llibertat i de lademocràcia. Cal exigir-los la defensa, senseambigüitats, de la República i l'acció políticaper assolir-la. I si no ho fan, caldrà rebutjar-los com els nostres representants, per còm-plices amb els enemics d’una societat lliure idemocràtica.

DECLARACIÓ

LA NECESSITAT DE COORDINACIÓ

En els últims anys, el propi desenvolu-pament i creixement del moviment repu-blicà ha generat la necessitat d'establir es-pais de coordinació per a la trobada de lesdistintes organitzacions, plataformes icol·lectius que treballen per la República.En el País Valencià la constitució de laCPVR, fa dos anys, va ser la conseqüèncialògica i natural del creixent desenvolupa-ment d'activitats de reivindicació de la re-pública i recuperació de la memòria histò-rica. Així, les organitzacions re-publicanes més actives, preocu-pades pel solapament en el tempsd'activitats, per l'abast limitat deles iniciatives portades a terme in-dividualment i per la necessitatde vertebrar al País Valencià unmoviment per la república ampli,democràtic, participatiu, amb ini-ciativa i capacitat d'acció en tot elpaís, van constituir la CPVR.

Després de més d'un centenard'activitats desenvolupades enl'últim any, el naixement de no-ves organitzacions republicanesi la celebració per primera vega-da d'una mobilització multitu-dinària en forma de manifestacióunitària i reivindicativa, la ne-cessitat de coordinació detecta-da fa dos anys, es converteix enuna exigència per als i les repu-blicanes del País Valencià que vo-lem optimitzar esforços i aug-mentar la repercussió de nos-tres iniciatives.

EL CARÀCTER DE LA COOR-DINACIÓ

La CPVR és un espai de coor-dinació de les organitzacions que,des de diferents visions, treballenper la proclamació de la república. En capcas és, ni ha d'actuar, com la direcció polí-tica del moviment republicà, ni una fede-ració o confederació d'organitzacions. Pertant, al seu si s'han d'integrar en igualtat decondicions totes les organitzacions que de-senvolupen accions en aquest camp. Coma conseqüència, les iniciatives preses perla Coordinadora afecten només els seusintegrants, sense menyscabament que lesposicions i propostes adoptades servisquende referent a organitzacions i persones alie-nes a aquesta.

Les funcions de la CPVR en el grau ac-tual de maduració del moviment republicàsón:

1. Ser un espai per a l'intercanvi d'expe-riències, de debat i contrast de posicions,així com de posada en comú dels recursos–materials, intel·lectuals i polítics- delsseus integrants.

2. Coordinar en el temps les activitatsque les distintes organitzacions realitzen afi d'evitar solapaments i dotar d'un mí-nim de coherència al conjunt.

3. Unificar aquelles activitats que tinguen

el mateix sentit o puguen complementar-se amb l'objectiu d'augmentar-ne la seuarepercussió i l'assistència a les mateixes.

4. Organitzar les activitats que per la seuaenvergadura només es puguen realitzaramb garanties d'èxit en el marc unitari dela Coordinadora.

5. Estimular la constitució de noves or-ganitzacions republicanes procurant l'ex-tensió del moviment republicà a tot el PaísValencià.

6. Treballar per a, en la mesura que espuga, homogeneïtzar les propostes i rei-vindicacions republicanes sent la unitat unvalor positiu i d'avanç.

7. Organitzar la publicitat i propagandade les distintes iniciatives i propostes ambl'objectiu d'augmentar el seu abast i reduircostos.

8. Fomentar el treball unitari en el marcpolític Estatal per mitjà de la coordinacióamb les organitzacions republicanes de laresta de l'Estat.

FUNCIONAMENT DE LA COORDINA-DORA

El funcionament de la CPVR s'ha de re-gir per la màxima transparència, partici-pació i democràcia en la presa de decisionsi posada en pràctica dels acords. Sota aques-

tos paràmetres:

1. INTEGRANTS I INCORPORACIONS.Les organitzacions integrants de la CPVRassumeixen els seus objectius i funciona-ment. Les propostes de noves incorpora-cions hauran de ser anunciades amb ante-lació en l'ordre del dia, havent de ser apro-vada la seua incorporació per majoria. Esrecomana que les organitzacions integrantsfacen constar aquesta condició en les seuespublicacions.

2. VOT I CONSENS. Les distintesorganitzacions designaran a dosmembres, com a màxim, perquè larepresenten en la CPVR tenint, ca-dascuna, un vot. La consecució delconsens serà el principi que regiràel debat de les propostes.

3. PROPOSTES I IMPLICACIÓ.Les activitats i iniciatives proposa-des en el marc de la CPVR haurande ser anunciades amb antelació enl'ordre del dia, havent d'aconseguirper a la seua aprovació el vot de lamajoria de les organitzacions pre-sents. Les organitzacions que nohagen secundat les propostes apro-vades no tenen l'obligació de parti-cipar-hi en elles.

4. COORDINACIÓ I ACTES. LaCPVR comptarà amb un coordi-nador que moderarà les reunions irealitzarà les convocatòries de laCPVR a partir del mandat de l'an-terior reunió. Un secretari d'actess'encarregarà de la redacció de lesactes. Els càrrecs de la coordinado-ra tindran una vigència de dos anys,no obstant podran ser reelegits.

5. REPRESENTACIÓ PÚBLICA.Larepresentació pública de la CPVR

en qualsevol activitat pròpia o aliena hauràde ser acordada, per a cada ocasió, pels seusintegrants.

6. CONVOCATÒRIES. La convocatòriade reunions serà estipulada, en la mesuraque siga possible, en cada reunió de laCPVR podent ser convocada, per raons jus-tificades, per qualsevol de les organitza-cions integrants, a través del coordinador.Tota convocatòria anirà acompanyada d'u-na proposta d'ordre del dia que haurà deser aprovat al començament de cada reu-nió.

7. COMISSIONS. La CPRV podrà cons-tituir les comissions de treball necessàriesper a assegurar el seu funcionament i el de-senvolupament de les activitats acordades.

8. POLÍTICA LINGÜISTA EN PUBLI-CACIONS. La CPVR promourà mecanis-mes tendents a discriminar positivamentl’ús del valencià entre les organitzacionsque la integren fins arribar a la total nor-malització, com a mitjà per a combatre lasubstitució lingüista que encara continua.No obstant atenent a la realitat lingüisticaactual, i que diverses comarques són qua-si en la seua totalitat castellà parlants i a lafi de facilitar la seua difusió i comprensióen aquest àmbits, tots els documents quela CPVR aprove i envie, aniran expresatsen les dos llengües oficials del País Valen-cià encara que donant el tractament de dis-criminació positiva al valencià.

PRINCIPIS ORGANITZATIUS


ANNA COLL VALÈNCIA

Segons conten els veïns, el proble-ma ve de lluny. Fa uns tretze anys,la tradicional falla de Sueca-LiteratAzorín va caure en mans d'un em-presari del port de València i un grupde fallers que venien rebotats d'al-tra falla. Els antics fallers de la co-missió van ser desplaçats fins que esvan donar de baixa. A partir d'ací vancomençar els projectes megalòmansd'aquesta comissió. Cada any mésllums, cada any més gran la falla i na-turalment cada any més molèstiesper als veïns.

Fa aproximadament quatre anysja va haver protestes contra la co-missió amb motiu de la inauguracióde les llums. Fins a llavors Rita Bar-berá solia acompanyar al presidentde la falla i a la fallera major en ladesfilada inaugural, “des d'aquellaprimera casserolada no ha tornat aaparèixer Rita” segons ens contenels veïns. Però el problema, llunyde solucionar-se, s'ha anat agreujantamb els anys. La qual cosa ha de-senvocat en una veritable revoltaveïnal contra els abusos d'aquestacomissió fallera. Els veïns del carrerSueca i adjacents, van organitzaruna casserolada el divendres 23 defebrer per a protestar contra els abu-sos de la comissió Sueca-LiteratAzorín. Van manifestar estar farts deles molèsties ocasionades per aques-ta falla que impedeix des de princi-pis de febrer aparcar en els carrersafectats per la instal·lació lumínica.Segons un portaveu veïnal, “l'acti-tud arrogant i prepotent dels fallersd'aquesta comissió, la mayoria delsquals no viu al barri, és tal, que hanarribat a amenaçar als veïns del nú-mero 35 per intentar impedir la ins-tal·lació de les llums en les bastidesde la seua façana”. A més manifes-ten estar farts que els enganxen lesllums a les seues balconades sensedemanar permís i denuncien la in-seguretat que suposa per a veïns ivianants el fet que s'enganxe aques-tes llums a les canonades de gas dela finca, com succeïx molt sovint. Unaltre dels assumptes de discòrdia, ésel volum de la música a altes horesde la matinada a més de quinze diesde la “cremà” que impedeix als veïnsagafar el son, vulnerant-se així el seudret al descans.

L'acumulació d'escombraries ibrutícia tambien són motiu de pro-testa, ja que segons els veïns, cada

acte que organitza el casal, deixarere seu les voreres brutes (restesde menjar, llenya, embolcalls deplàstic, etc).

Els veïns han volgut deixar clar,que la seua protesta no és contra lesfalles, sinó contra l'actitud incívicad'aquesta comissió, amb la qual enrepetides ocasions han intentat ra-

onar i de la qual no han rebut altracosa que insults i amenaces.

Davant l'actitud de l'ajuntamentque des d'un principi va deixar des-protegits als veïns, afavorint en totmoment a la falla, van decidir rea-litzar la seua segona acció: una cas-serolada el dia de la inauguració deles llums. L'acció va transcórrer com

una veritable pugna entre veïns i fa-llers. Com més sonaven les cassero-les, més alta posava la falla la músi-ca. Però segons un portaveu veïnal“ni la música ni els gestos indecoro-sos d'alguns fallers van acallar elsveïns, i finalment van haver de des-filar, una hora més tard del previst isota la forta casserolada dels veïns”.

Com l'ajuntament continuavasense posar fre als abusos, els veïnsvan decidir denunciar els fets davantla Fiscalia, el que va motivar la reti-rada d'uns dipòsits de combustiblede més de 5.000 litres de capacitatsituats en ple carrer.

Per als veïns això és una mostrade com, tant la falla com l'ajunta-ment es mouen en la il·legalitat, jaque des del consistori s'asseguravaque tant els dipòsits com els grupselectrògens als què alimentaveneren completament legals i segurs icontaven amb tots els permisos, noobstant això en anunciar els mitjansde comunicació la denúncia davantFiscalia, l'ajuntament es va apressara retirar-los. Les mesures que va re-alitzar la Seprona per ordre de la fis-calia duplicava la quantitat de deci-bels permesos en horari nocturn. Calrecordar que els grups electrògenses van posar en funcionament el 4de març quan faltaven més de deudies per a les falles.

L'última reivindicació veïnal ve

amb la cremà, que es realitza en l'en-creuament entre el carrer Sueca i Li-terat Azorín. Segons els veïns la des-proporció de la falla i el material ambel qual està realitzada, provoca eltrencament de cristalls de les fines-tres i destrosses en les persianes quees fonen per les altes temperatu-res. L’assegurança de la falla cobreixles destrosses en finestres i persia-nes, però els veïns es mostren can-sats d'haver de fer la paperassa ne-cessària tots els anys perquè final-ment els arreglen les finestres i amés manifesten que dita assegu-rança no cobreix els desperfectes enles façanes de les finques tant pelsenganxes de la llum com per les es-querdes i ennegriment de les faça-nes produïts el dia de la cremà.

Per als veïns, durant la setmanade falles aguanten les molèsties sen-se cap problema, però no estan dis-posats a suportar-les un mes com vé-nen fent des de fa més de 5 anys.

Detall dels dipòsits de gas oil instal·lats per la falla al carrer Sueca.

Segons denuncien elsveïns, la cremà provocael trencament de finestres i destrosses en els persianes que es fonen per les altes temperatures

L’AVANÇ

Falla Sueca, un conflicte anunciati silenciat per l’Ajuntament

FFAALLLLEESS LA FISCALIA ACTUA CONTRA LA PERMISIVITAT DE L’AJUNTAMENT

Els veïns tenen previstcontinuar amb lesaccions legals contra lacomissió fallera deSueca-Lletraferit Azorín il’ajuntament de València

•Impossibilitat d'aparcar en ca-rrers i places sense previ avís mu-nicipal des del 12 de febrer.

•Immobilització forçosa delsvehicles dels garatges del carrerSueca.

•Absoluta absència de mesuresde seguretat durant el muntatgeamb el consegüent risc per als tran-seünts: Instal·lació mitjançant es-taques de més de 3 metres supor-tades amb fil d’aram a les façanes.

•Rotllos de cable elèctric dipo-sitats en les voreres en mig del ca-rrer.

•Cablejat a menys de 6 metresdel sòl.

•Dipòsits de fuel oil (5000 litres)en el carrer a menys de 10 metresd'una botiga pirotècnica.

•Connexió a les façanes (cano-nades de gas, desguassos, cablesde telefònica, etc) i balconadesdels edificis sense previ permísdels seus propietaris.

•Instal·lació lumínica sense captipus de garantia de seguretat.

•Grues sense protecció de dià-metre treballant des de les 7:00,amb el consegüent soroll.

•Més soroll generat pels equipselectrògens que alimenten la ins-tal·lació lluminosa de 8 de la nit a5 de la matinada.

•Falles de poliestireno. l’Insti-tut Espanyol de Toxicologia pro-dueix gasos en ser cremat ambefecte asfixiant i narcòtic.

•Progressiva anticipació de totaquest muntatge any rere any.

ESCRIT DELS VEÏNS DAVANT LA FISCALIA

Denúncia


LLUÍS ADELL

El 8 de març ha estat una efemè-ride per a reivindicar que hi ha unalluïta pendent, la de les dones dis-capacitades. En el Dia de la DonaTreballadora reclamen el dret a la in-serció socio-laboral i l’accés a l’edu-cació, en un món presidit per valorsneoliberals. Aquest és el motiu de laJornada organitzada per la Comissióde la Dona de la Confederació Co-ordinadora Estatal de MinusvàlidsFísics d’Espanya (COCEMFE).

L’atur i la discriminació salarialque afecta a la dona en general plan-teja unes conseqüències més nega-tives enara en les dones discapaci-tades. Aquestes dicultats per a la in-serció laboral es tradueïxen, enmolts casos, en una dependència“preocupant” dels subsidis que ator-ga l’Administració en casos de dis-capacitat.

La historiadora y professora de laUniversidad Madres Plaza de Mayo,Josefina Juste, afirma que l’ajuda es-tatal “desincentiva moltes vegadesa buscar un lloc de treball, que enles persones discapacitades consti-tueix una de les principals vies d’in-serció”. Això es fa ben palès en sec-tors de classe mitjana i baixa, de mésde 35 anys i sense estudis universi-taris, explica la historiadora i col.la-boradora de l’Avanç. Així mateix,“quan conclou el contracte de tre-ball potser que passe un tempsabans que es cobre una altra vega-da el subsidi”, conclou Josefina Jus-te.

Les dificultats de aquestes donesno s’expliquen únicament per laseua discapacitat. De fet, els em-presaris prefereixen no contractaraquestos treballadors, malgrat quetenen la possibilitat de rebre sub-vencions.

La precarietat i la fragmentació

laboral, en un mercat de treball onla demanda funciona en molts casosper dies o hores i tant la mobilitatcomo la flexibilitat se considerenqualitats importants, és un altre im-pediment per a la inserció.

Juste explica que, a més, “vivimen un mon on una de les aspiracionssocials es deixar de treballar; de fet,el treball s’ha degradat i ha deixatd’esdevenir un valor essencial; aixòplanteja un problema per als col.lec-tius vulnerables, como el de les do-nes discapacitades, que troben en el

treball un mecanisme de relació so-cial i autoestima”.

La participació podria ser una deles vies de millorar la inserció. Peròsegons xifres oficiales, a l’estat es-panyol viuen aproximadament cua-tre milions de persones deicapaci-tades, de les quals sols el 10% per-tanyen a alguna associació. D’a-questa xifra únicament el 3%(12.000 persones) participen demanera activa en les seues organit-zacions.

Malgrat això, la problemàtica no

es limita al mónlaboral i a la participació, sinò ques’extenen als àmbits educatiu, jurí-dic i social. Per exemple, el Congrésd’Educació Especial celebrat al2005 en Ontinyent criticava que lesescoles per a xiquets i xiquetes ambnecessitats especiales s’estan con-vertint en “guarderies” on es deixaals menors “perquè els professorss’ocupen de totes les seues necessi-tats”.

El dret a l’esterilització de xiquetsi xiquetes discapacitades, en l’àmbit

jurídic, i les agressions sexuals, queafecten un 40% més a les dones dis-capacitades, també son qüestionsque afecten a aquest col.lectiu.

Per a Emília Moreno, secretàriade l’Àrea de la Dona de CGT, “ésmolt important incloure reivindica-cions de les dones discapacitades,comptant sempre amb elles i, peraixò, cal la interrelació”. “De vega-des –afegeix Moreno- la lluïta femi-nista sembla enquadrada en donesde mitjana edat, blanques, de clas-se mitjana i amb bona salut; cal tras-cendir aquest estereotipus per tald’estar totes juntes, tot i que res-pectant les peculiaritats de cadagrup”.

Emília Moreno també ha criticatque fins i tot en sectors progressis-tes “són habituals les actituds pa-ternalistes cap a les dones i l’adop-ció d’una perspectiva de la realitatexclusivament masculina”.

D’altra banda, Lluïsa Notario, co-ordinadora general del col.lectiuLambda, va remarcar que en el casde les dones lesbianes es produeixuna doble discriminació, en l’àmbitsociolaboral i pel fet de ser homose-xuals. En el cas de les transexuals,“la major part de les vegades no seles considera ni dones, com si la fe-minitat fora una qüestió de geni-tals”. Notario va concloure que quans’agregen la doble condició de donatransexual o lesbiana, i amb disca-pacitat, “la dificultat és màxima”.

Les intervinents en la jornada hancoincidit en criticar, així mateix, laDirectiva europea Bolkestein, per-què suposa la privatització dels ser-veis públics perjudica especialmenta les persones discapacitades.“Aquest concepte mercantil de lesprestacions socials, que proporcio-naran empreses privades, prima laproductivitat molt més que la quali-tat del servei”.

.

Una lluita pendent 8 DE MARÇ COMISSIÓ DE LA DONA DE LA CONFEDERACIÓ DE LA COCEMFE

19L’Avanç Informació, 23 de març de 2007

ÀLEX ROMAGUERA

També s’ha triplicat la discrimina-ció en l’àmbit laboral a causa de la pre-carietat que pateix el nouvingut Mai no hauria imaginat que passariade ser víctima a botxí. El jove O. B.,d’origen marroquí, encara dóna vol-tes al viacrucis pel qual va passar el 14de juny de 2006 a l’estació del metrode Llacuna, al disticte barceloní delPoblenou. Cap a dos quarts de vuit delvespre, i mentre pujava les escales del’estació, dos homes el van agafar pelcoll i, després d’acusar-lo de conèixerl’autor d’un robatori en un establi-ment de la zona, el van atonyinar ambl’ajuda de dues persones més, fins adeixar-lo semiinconscient i amb greuscontusions i hematomes a la cara, alcap i a les costelles.

La atusa va ser tan acarnissada quealguns testimonis van avisar ràpida-ment els Mossos d’Esquadra, amb lainesperada sorpresa que, després d’i-dentificar els agressors, els agents esvan abraonar sobre O. B. mentre li do-naven nous cops i un dels agents li et-zibava: «A ver si te callas de una vez;has oído, moro de mierda?...». Quanva ser reduït i emmanillat, el jove de

23 anys va ser introduït al cotxe pa-trulla i conduït a la comissaria sota l’a-cusació de furt, donant-se per bona ladenúncia dels qui li havien clavat labrutal pallissa.

Finalment, O. B. va sortir en lliber-tat amb càrrecs i, gràcies a entitats so-cials que l’havien ajudat temps enre-re, es va adreçar a SOS Racisme perexplicar el seu cas, que, tot i les pro-ves aportades per l’afectat i les ges-tions davant el Síndic de Greuges i laDirecció General de Seguretat Ciuta-

dana, va resoldre’s amb una condem-na a ell per furt, una multa paupèrri-ma als agressors i l’absolució dels dosmossos d’esquadra a qui el jove haviaacusat d’agredir-lo.

El cas d’O. B. figura entre les 24 de-núncies que l’Oficina d’Informació iDenúncies (OID) de SOS Racisme harecollit de persones d’origen immi-grant contra qui els Mossos van abu-sar durant el 2006 (de les 45 referidesals cossos policials al llarg d’aquest pe-ríode). Segons Begoña Sánchez, por-

taveu de l’entitat, «una vegada mésles agressions policials figuren al cap-davant en el nombre de manifesta-cions xenòfobes, amb un 27% del to-tal», i, en el cas dels Mossos d’Esqua-dra, «s’observa que reprodueixen lespràctiques repressives dels cossosque els han precedit, fins al punt quesegueixen el mateix guió de presen-tar una contradenúncia per desobe-diència contra l’agredit, que pot sercondemnat o rebre una ordre d’ex-pulsió».

Sota les actuacions policials, es tro-ben les denúncies d’agressions co-meses per particulars (17%), les dis-criminacions ocorregudes en dife-rents serveis socials (16%), en l’àm-bit laboral (15%), en els mitjans de co-municació (8%), els actes protago-nitzats per grups d’extrema dreta(5,7%) i, a l’últim, pels cossos de se-guretat privada (5%). Precisamentdos vigilants de seguretat de Renfehan estat denunciats per un noi de na-cionalitat romanesa després que SOSRacisme l’atengués per analitzar elseu cas. M. N., veí de Barcelona, nooblidarà la manera violenta com el vantractar els vigilants de l’estació de Vi-lassar, on estava tocant l’acordió ambaltres companys, la nit del 4 de de-sembre passat. Segons l’afectat, elsagents de Renfe, que no duien placaidentificadora, el van llançar contra laparet i el van colpejar mentre un d’ellsel va amenaçar amb un ganivet totdient-li: «Como te vuelva a ver por eltren, te llevo a la playa y te mato. Losespañoles no queremos rumanos». Enaquesta ocasió, malgrat la reunió ambRenfe, el testimoni ofert pels altres ro-manesos i l’informe mèdic, M. N. hadecidit marxar del país atemorit i can-

sat de la discriminació de la qual vaser víctima. «Aquest fet mostra la gra-vetat del racisme que es viu en mol-tes situacions quotidianes i és unaalarma que no podem deixar passarmés temps sense donar respostesefectives», afirma SOS Racisme

En el seu balanç, l’entitat tambédestaca les 24 denúncies per discri-minació laboral registrades l’any pas-sat. Una xifra que triplica els casos de2005 en aquest àmbit i que, a parer deBegoña Sánchez, obeeix a la preca-rietat en la qual es troben les perso-nes d’origen extracomunitari. «La ma-joria de queixes són per impagamentsen feines sense contracte, en el ser-vei domèstic i altres situacions difícilsde demostrar perquè la Inspecció deTreball no hi arriba. A part dels anun-cis i de la selecció de personal que ex-clouen directament els immigrants».

Així mateix, l’informe de l’entitatconstata un lleuger increment d’a-gressions perpetrades per elementsneonazis, amb especial preocupaciópel discurs xenòfob i populista de laPlataforma per Catalunya, presididapel líder ultra Josep Anglada, així comla persistència de prejudicis racials ennotícies publicades per mitjans escritsi audiovisuals sobre les quals el Con-sell de la Informació de Catalunya(CIC) ha emès un dictamen crític.Amb tot, SOS Racisme recorda que«la discriminació és resultat d’una Lleid’estrangeria materialista i utilitaris-ta, que tracta els immigrants com aciutadans de segona i mà d’obra ba-rata», motiu pel qual «és necessàriauna legislació més justa i un impulssocial i polític per treballar en l’àmbiteducatiu i per garantir la igualtat dedrets dels nouvinguts».

Les agressions policials contraimmigrants augmentaren el 2006

CATALUNYA EL TRIPARTIT SEGUEIX LES POLÍTIQUES DELS SEUS PREDECESSORS

El cas del marroquí O. B.figura entre les 24denúncies d’abusoscomesos pels Mossosd’Esquadra que l’Oficinad’Informació i Denúncies(OID) de SOS Racisme varecollir al llarg de l’anypassat

DOL ALES NOSTRES LLETRES PER LA MORT DE CLARA SANTIRÓ

En la nit del dia 15 de març va descansar després d'una llar-ga malaltia Clara Santiró, escriptora del poble, vitalista, ho-nesta. Un exemple humà i civic. Peró contínua viva en elscors dels seus lectors, als que segueix dient que “val la penaviure. Per a mi la vida te encara molts interrogants per adescobrir. Jo sempre tinc el record de de ma mare que,quan ja no veia ni es menejava encara deia que la vida eramolt bonica, i això em va impressionar.” Clara era una es-criptora desconeguda per al gran públic, però enormementvalorada pels seus amics, veïns i companys d'associacions.

Nascuda a Barcelona, passà la major part de la seua vida enel Barri de Sant Marceli, on va desenvolupar una enorme tas-ca associativa i en els seus últims anys literària. Conta-con-tes d'escola en escola, recuperà la tradició quasi perduda deles històries transmeses pels nostres majors, convidada acíi enllà a parlar de la seua experiència de superació personali d'adquisició de majors nivells de cultura a partir de la jubi-lació.

Escriptora compromesa i amant del valencià, a pesar que “fins als 58 anys no vaig poder escriure gens en la meua prò-pia llengua.” Creadora de dos llibres infantils fa 4 anys, "Elgripau" i "Els dos gegants de Sant Marcel.lí", arrelats en el ba-rri, creant una mitologia propera i que permet conèixer elnostre entorn, la nostra gent, en un món creixentment glo-balitzat i despersonalitzat. Posterioriormente i com a exem-ple de la seua indomable voluntat i vitalitat, crea l'obra bio-grafica en clau d’humor "Mil tretze", adreçada als malalts i ales infermeres, que l’acompanyaren durant la seua llarga es-tada a La Fé. I fa pocs mesos i després de dos anys de treballde documentació sobre història, cultura i pensament xinésva publicar “ Taronxina.” Solament ens queda animar-vos aconèixer la seua vida, la seua obra i a donar-la a conèixer.

+ info: www.pluralia.tv/clara

L’Avanç Informació, 23 de març de 2007

REDACCIÓ

Conta la llegenda que a les darre-ries de les falles de l’any 1982, quanencara governaba l’avui oblidadaUCD i el no menys oblidat CalvoSotelo, sortia a les ones la primeraemissió de Ràdio Klara (Lliure i Lli-bertària). Una primera emissió queels seua artífexs recorden com amés pendent de la possible arriba-da de la polícia nacional que delmissatge que estaven llançant perprimer cop a les ones valencianes. Iés que els últims anys de la transi-ció van ser molt intensos per al mo-viment llibertàri, tant, que un grupde militants de la CNT i altresgrups anarquistes decideix engegarun projecte de comunicació lliure illibertària a imatge de la primeraràdio lliure de l’estat, Ona Lliure aBarcelona, i de les experiències deRàdio Alice a Bologna i altres emis-sores alemanyes i suïsses.

Van ser aquells uns primers anysd’efervescència i modernitat aValència. Després de la llarga nitdel franquisme tothom volia dir laseua: anarquistes, ecologistes,autònoms, antiautoritàris sensecarnet, gais, feministes, okupes i unllarg etcètera de la “fauna” d’espe-rit lliure que pul·lulava a la València

posmoderna dels vuitanta. Tempson a la primera Ràdio Klara tan lifeia emetre des de la cuïna d’undels seus fundadors, un ateneu lli-bertàri, o replegar els seus trastrosde matar a contrarellotge perquèeren expulsats d’un dels templesde l’anarquisme més pur acussatsde desviacionistes i després ser de-tinguts per la policia confosos ambuna cel·lula del FRAP. Anècdotesque van superar amb el temps il’esforç dels seus membres que noes van arrugar davant d’aquestes nitampoc amb els tancaments guver-namentals dels darrers mesos de laUCD i els primers anys del PSOE.

Tot allò va quedar arrere amb elstemps de la il·legalitat i vinguerenels de la legalitat com a ràdio cultu-ral a principis dels noranta, encaraque malauradament va ser la únicaa tot l’estat espanyol en rebreaquesta concessió.

Passaren governs de diferentscolors a Madrit i a València i RàdioKlara va continuar emetent 24 ho-res sobre 24 el 365 dies de l’any,adaptant el seu discurs als noustemps, sense oblidar els seus prin-cipis llibertàris, introduïnt novestecnologies al seus estudis, am-pliant el seu ràdi de cobertura i

inaugurant les seues emissions perinternet.

Molts personatges i molts locu-tors “famosos” i anònims han pas-sat per les seues ones. Ones nosempre fàcils de gestionar, de igualforma que cap projecte de comuni-cació lliure i alternativa ha tingutfàcil l’existència en una societat tancaïnita com la valenciana, però queencara romanen ingovernables al104.4 de la FM i a la seua plana webexcrutant nous oïents arreu delmon.

Molts han sigut els errors enaquests primers 25 anys, peròmolts més han estat els encerts: lesinformacions que ningú volia donar,les que altres mitjans censuravenper interessos econòmics i empre-sarials, els personatges vetats a lesaltres ràdios “independents i de-mocràtiques”, les retransmissionsespacials com, sense anar méslluny les darreres mobilitzacionscontra la guerra, l’11-M, l’ocupaciódels músics en valencià del Palaude la Música, la visita del Papa i elJo no t’Espere i l’accident / masa-cre al metro de València... En defi-nitiva, 25 anys donant veu els senseveu !

+ info: www.radioklara.org

RÀDIO KLARA FA EL SEUPRIMER 25é ANIVERSARI

FELIU VENTURA HA ARRASAT ALS PREMIS ENDERROCK HA GUANYAT TOTS ELS PREMIS EN LA CATEGORIA DE CANÇÒ D’AUTOR

L’Avanç Informació, 23 de març de 2007 21

ANNA COLL CASTELLÓ

DDeesspprrééss dd''uunn tteemmppss dd''aattuurraa--ddaa,, ccoomm hhaa eessttaatt eell pprrooccééssddee ttoorrnnaarr aa rreeffeerr eell ggrruupp ii

eennrreeggiissttrraarr uunn nnoouu ttrreebbaallll??Doncs la idea sorgí ja fa més o

menys dos anys després de la fi dela primera etapa. Alguns delsmembres que manteníem contac-te vàrem proposar una reunió perveure'ns i comentar les nostres co-ses. Evidentment el record delgrup sorgí i ens plantejarem tor-nar per reprendre el projecte en-registrant els temes que no vàremgravar a la darrera etapa.

CCoomm eennccaarreeuu aaqquueessttaa nnoovvaa eettaappaa??QQuuiinnss pprroojjeecctteess rruummiieeuu??Després d'enregistrar el disc evi-dentment ens vàrem posar a tre-ballar el directe del passat 13 degener a la Salatal, amb qui estemtreballant prou ja que ens han in-corporat a la seua cartera de grupsper tal de dur-nos el tema de con-certs i promoció. A banda de pre-parar el directe i estar a l'esperade fer el major nombre de con-certs possibles, estem ja treballanta temes nous que formaran el pro-per disc.

EEll mmóónn ddee llaa mmúússiiccaa sseemmbbllaa qquueeeessttàà ccaannvviiaanntt mmoolltt úúllttiimmaammeenntt((iinntteerrccaannvvii lllliiuurree ddee mmúússiiccaa,,lllliiccèènncciieess ccooppyylleefftt,, ssuuppoossaaddaa ""ccrrii--ssii ddee llaa iinnddúússttrriiaa"",,......)) CCoomm vveeiieeuu

ttoott aaççòò?? DDee qquuiinnaa mmaanneerraa uuss aaffeecc--ttaa aaqquueessttaa mmeennaa dd''eevvoolluucciióó??Veiem açò realment interessantpel que respecta al fet que des dequalsevol racó del món es puga ac-cedir a la teua música, amb unspocs "clicks", és una cosa que noté preu, és una forma de promociótremenda. Ara bé, tampoc podemoblidar que grups com nosaltres,fan un esforç considerable en unproducte físic que té una despesaeconòmica elevada, tant en preude gravació com a l'edició, i ambun preu de distribució que no pre-tén fer rica a cap persona, simple-ment cobrir les despeses que ge-nera. La combinació de poder es-coltar qualsevol grup, i que si t'a-grada poder tenir a les teues mansel CD a un preu gairebé de cost, ésquelcom perfecte, fa que puguemseguir autogestionant el projectei decidir nosaltres les condicionsamb les que la nostra música had'estar al carrer, a la xarxa o onvulguem nosaltres. En resum,creiem que és positiu per nosal-tres que qualsevol persona es des-carregue la nostra música, s'inte-resse pel grup, be a l'hora de tenirel cd, d'estar als nostres concertso de cridar-nos per a fer un con-cert.

PPaarrlleeuu--nnooss uunn ppoocc ddeell vvoossttrree nnoouuddiisscc,, qquuèè eess ppoott ttrroobbaarr llaa ggeenntt qquueeuuss ccoonneeiixxiiaa ii llaa qquuee nnoo??Com hem dit ja, el disc conté elstemes que a l'anterior etapa delgrup es van quedar per gravar.Som quasi la mateixa formació queva enregistrar el primer CD, llevatde dos membres. Llavors és evi-dent que trobaran una continua-ció del "Què més dóna?" amb la in-cursió en nous estils com el rock oel funk. Diríem que és un disc queestà a cavall entre el que era Agra-viats a la primera etapa, on el punki el ska eren més palpables, i el queés ara, amb el funk, el reggae o elrock més present a les nostrescomposicions.

QQuuiinneess iinnfflluuèènncciieess nnoovveess hheeuu ttiinn--

gguutt ddaarrrreerraammeenntt??Doncs al ser tanta gent tenim in-fluències d'allò més variades. Da-rrerament estem escoltant moltmés soul, funky i rock; grups comUS3, Liquid Soul, James Brown,Aretha Franklyn, Fundación TonyManero, Ottis Redding, Deltonos,Incubus ... Però no hem deixatd'escoltar i d'influenciar-nos pelsgrups que sempre ens han agradatcom Hechos Contra el Decoro,Sargento García, Bob Marley,Dr.Calypso, Skalariak, The Toas-ters, Red Hot Chili Peppers...

VVoossaallttrreess hheeuu eessttaatt iimmpplliiccaattss dduu--rraanntt aannyyss aa llaa FFAABB,, FFeesstteess aalltteerr--nnaattiivveess aallss bboouuss ddee BBoorrrriiooll,, PPooddeeuuccoonnttaarr uunnaa mmiiccaa llaa hhiissttòòrriiaa dd''aa--qquueessttaa iinniicciiaattiivvaa,, eellss ddaarrrreerrss pprroo--jjeecctteess ii ccoonnfflliicctteess,, aaiixxíí ccoomm llaa sseevvaaiimmppoorrttàànncciiaa aa uunn ppoobbllee ccoomm BBoo--rrrriiooll??Si, la idea d'Agraviats nasqué jus-tament fruit de la primera FAB pertant hem estat i estem lligats, i hiha membres del grup implicats di-rectament amb la FAB i la seva as-semblea. Aquesta iniciativa sorgíd'un grup de veïns del poble, quecansats de l'esquema típic de fes-tes: misa-bous-ball, decidí fer unprograma alternatiu al que hi ha-via per part del consistori. Desprésde 7 anys de celebrar la festa al ca-rrer, amb les sempre típiques pi-cabaralles amb l'alcalde, fa ara jados anys aquest senyor vulguicomprar l'esforç de la gent de l'as-semblea amb el patrocini d'aques-ta, quan sempre havíem sigut unmal de cap per a ell per no accep-tar diners i com ell mateixa diu,saltar-nos les regles del joc, fentreferència a que no érem legals ...Això feu que tinguérem que cele-brar les festes a un recinte tancati ja fa dos anys que estem així,complint la llei d'espectacles pú-blics, però amb un senyor que creuque els carrers d'aquest poble sonseus i per tant no podem celebraruna festa per al poble al carrer, pelsimple fet de que a ell enlloc d'unprograma de festes alternatiu lipareix una amenaça a ... veure su-perades les seves festes de X mileuros per unes organitzades desde l'autogestió i des de l'esforç deveïns del poble? No ho podem benbé entendre però creiem que ésnecessària aquesta alternativa ique té una gran importància fer

veure a la gent que si alguna cosano t'agrada no tens perquè fer-lapel simple fet de que siga una tra-dició, o perquè el teu veí ho fa, i tuper tant, ho has de fer. Creiem queés important transmetre a la gentque l'esforç d'un col·lectiu té moltmés valor humà que els milersd'euros que poden valer les festesque ni tan sols programa una co-missió de festes locals, o siga lamateixa gent del poble, sinó queestà en mans única i exclusiva-ment de l'alcalde i el grup políticque mana.AAll vvoossttrree ddiisscc hhaa ccooll··llaabboorraatt llaa ggeennttdd''SStteerreeoottoonnee:: ccoomm vvaa ssoorrggiirr llaa iiddeeaaii qquuiinnaa iimmppoorrttàànncciiaa ttee ppeerr aa vvoossaall--ttrreess SStteerreeoottoonnee ddiinnss ddee ""ll''eesscceennaajjaammaaiiccaannaa"" aa tteerrrreess vvaalleenncciiaanneess??Doncs aquesta pregunta té a veu-re amb la FAB també, ja que co-neguérem a la primera FAB aLlança de Foc, que era el grupReggae al que cantaven Jr. Bassiei Queen Smiley. A part, Luis i Car-los els Dj's del grup curren a Bo-rriol i tenim molt bona relació ambells, creiem que posar-los en eltema K-Reggae seria una decisióencertada i el resultat creiem quees immillorable. Dintre de l'esce-na jamaicana pensem que pel sim-ple fet que estiguen tants anysdintre del "mundillo" (tenint encompte que coneguérem Llançade Foc fa 10 anys...) ja és d'admi-rar i valorar el que aquest grup fa.Sempre han estat presents a les

mogudes reggae fetes per ací: gi-res com la del "Rural style" de KiSap, o en els festivals Reggae quees fan arreu del País Valencià, peròa més és veure com viuen i fan elReggae: un autèntic espectacle iuna gran qualitat musical.

EEll ddiisscc eess qquueeddaa uunnaa mmiiccaa ccuurrtt ppeelltteemmaa ddee ccaannççoonnss:: eesstteeuu pprreeppaarraannttnnoouuss tteemmeess??Si, es queda curt, però teníem clarque aquest EP era el pont entre elque vàrem ser i la música que arafem, més orientada cap al Funk, elsoul o el rock, sempre sense dei-xar de banda el ska i el reggae queson la base del que ha sigut elgrup. No volíem treure un disc to-talment diferent al primer, prefe-ríem gravar els temes que teníemper gravar de l'anterior etapa i atreure nous temes, cosa que aracompaginem amb la preparaciódel directe.

SSii vvoolleeuu aaffeeggiirr aallgguunnaa ccoossaa mmééssDoncs a qui encara no haja escol-tat el disc el convidem a passar-seper la web del grup i descarregar-se algun mp3 i si li agrada doncsque el pot pillar a les distris Comúo Jamaican Memories. Ens veiemen algun concert!

+info: www.agraviats.netwww.myspace.com/agraviats

“És realment interessantque des de qualsevol racó del món es pugaaccedir a la teua músicaamb uns pocs clicks”

“L’alcalde de Borriol espensa que pot comprarl’esforç de l’assembleade les festes alternativesamb el seu patrocini ”

“És molt positiu per anosaltres que qualsevolpersona es puga descarregarla nostra música”

AAGGRRAAVVIIAATTSSPRESENTEN “IRA ENDAVANR”“

Agraviats, la banda borriolenca per excel·lència torna ala carretera. El passat gener treien "Mira endavant",un nou treball que apunta de forma optimista iacurada la continuïtat de la seua tasca musical.Parlem amb ells.


A DOS DE 30

Com que res m'he jugat, res he per-dut. Si de cas una miqueta de credi-bilitat com a "oracle". Finalment l'e-quip de l'Ajuntament de València esfeu amb el trofeu Bancaixa a costadels de Vila-real. Núñez, Melchor iTino s'imposaren a Mezquita, Sara-sol II i Oñate en la segona final 60per 50.

La segona partida de la final, ju-gada a Pelayo, fou més discutidaque la primera a Guadassuar (60per 35) però clarament dominadapel trio guanyador. Es veieren quin-zes molt disputats en totes les posi-cions però el premi se l'en duguéValència potser amb una disposiciómés ambiciosa i menys defensiva

que els de Vila-real.La final ha posat de manifest l'es-

tat de forma immillorable dels trescomponents de l'equip de Valènciad'on cal destacar l'excepcionalcompetició realitzada per Melchorel qual ha estat sembrat d'actua-cions destacadíssimes i d'una con-fiança i seguretat molt poc habitualen un debutant en el trofeu.

Tino ja ens té acostumat al seujoc segur, a la seua capacitat de co-ordinar la resta de l'equip i a les in-tervencions agosarades i meravello-ses que decideixen quinzes i parti-des. Només cal alçar-se i aplaudir.Jugues molt Tino!

Núñez ha fet recordar els seu mi-llors moments i ha fet fum tots elspronòstics d'irregularitat que sobreell volaven amb els dos peus benfalcats sobre la posició de restoamb un joc molt net, impecable.

A Mezquita, Sarasol II i Oñate elsqueda la fel de la derrota d'últimahora, després de ser favorits per amolts, però la satisfacció d'haver

estat disputant la final de la compe-tició amb més nom de la pilota va-lenciana.

En un altre ordre de coses, la-mentem no poder fer la crònica del'esperada partida de pilota quecada any s'organitza, al barri delCarme de València, en el marc deles Falles Populars i Combativesper part de la gent d'Endavant.Sembla que l'ambient fester arros-segà pilotaires i part de públic cap asituacions i horaris que desaconse-llaren altres disputes que les que estenen entre o amb coixins illençols.

A les hores programades unpul·lular de gent diversa, algunsben esmorzats o altres que conti-nuaven la festa des de la nit ante-rior, ens preguntàvem on carai s'es-tava jugant la partida tot ensumant-nos la crua realitat.

Des d'ací un amistós reguiny i re-comanar una miqueta més de previ-sió per a l'any vinent. Amunt amb lagestió popular dels esports!

Com en molts altres casos, aquesta modalitat i espai de joccomparteixen nom i per frare es coneix tant la instal·laciócom l’activitat. Segons algunes persones enteses, el frarepodria ser el frontó original dels valencians i valencianes, eljoc indirecte més arrelat a la nostra història. De totes mane-res, hem de pensar que manquen proves que ho confirmen,a més que és un joc hui en dia molt arraconat a una zonaconcreta del País.

El frare és un espai de joc semblant a un frontó valencià,com el que es va mostrar a l’últim número, llevat que tambéconta amb paret lateral a la dreta, pel que el joc es desenvo-lupa contra la paret frontal, el frontis, amb parets a dreta iesquerra (muralles).

La dinàmica del joc és la mateixa que al frontó, encara ques’empra una pilota de badana, i es pot jugar amb enfronta-ments individuals o per parelles.

La peculiaritat del frare radica en què entre els angles queformen les muralles amb el frontis trobem dos elements,anomenats frares, que en forma de bisells maten l’anglerecte. D’aquesta forma, quan durant el joc la pilota colpejaels frares aquesta descriu una trajectòria inesperada i dife-rent. La pràctica del frare troba un al·licient en aquest punt.Les persones amb habilitat tracten d’enviar la pilota al frareper a despistar als o les contràries i així aconseguir un quin-ze.

El frare és una modalitat de la Pilota Valenciana que hui endia es redueix a la població de Traiguera, al Baix Maestrat,on hi ha una instal·lació ben conservada i en ús actualment.Sembla ser que els frares s’han extés per molts altres po-bles, sobre tot a les zones on el joc indirecte quallava, i huien dia podem trobar-ne d’altres a localitats com Canet LoRoig o a Xert. En aquesta població, el frare de pedra com-bat el pas del temps i espera lentament la seua desaparició.Tanmateix, hi ha lloc a l’esperança i s’ha construir un frarea l’IES Joan Fuster de Sueca (La Ribera Baixa) i n’hi ha deprevistos a la ciutat de la Pilota de Montcada (Horta Nord).

El joc del frare

TEXT: DANIEL MARTOS, EL GNOM SENSE NOM, PAU SERRANO

NÚÑEZ, MELCHOR I TINO SE’NDUEN EL TROFEU BANCAIXAFinalment enguany no es pugué dur a terme la ja tradicional partida alscarrers del carme en el marc de les “Falles Populars i Combatives”

El frontís del frare de Traiguera

El frare de Xert, tot empedrat, espera la seua desaparició.

Núñez ha fet recordar elsseus millors moments iha fet fum tots els pronòstics d’irregularitatque sobre ell volaven


“Està clar que no hi haurà maicomunisme sense comunitat”

JORDI MARTÍ I JOSEP LLUNAS EL PRIORAT

LLa seva persecució i detencióper part de la policia i la pos-sibilitat de passar uns quants

anys a la presó el fan passar a unacerta clandestinitat i a entrar en unprocés que li fa conèixer una altraBarcelona, la Barcelona d'una sèriede persones i col·lectius que posenen dubte el sistema econòmic i so-cial imperant. Així, coneixerà elsqui s'enfronten al sistema judicial,els qui no ccepten la propietat pri-vada de l'habitatge a partir de l'o-kupació, els qui no volen la mortprogramada a mans del capital i lacombaten amb la festa de mil colorsi, finalment, els qui qüestionen el

treball assalariat, que per a ell ha-via estat el centre motor de la sevavida. El viatge iniciàtic del taxistaens porta per una ciutat i uns dis-cursos polítics i econòmics que maino surten a la llum i que aquí sónprotagonistes junt amb els actorsque els diuen i que no interpretenres més que el que ells proposen,pensen i senten. El film ens inte-rroga sobre on som, què som i, so-bretot, què volem ser. A "El taxis-ta ful", l'únic personatge que nos'interpreta a ella mateix és el ta-xista (Pepe Rovira, membre de Di-nero Gratis), la resta són personesreals, amb plantejaments reals i quedefugen o no accepten aquesta"única realitat possible" que el po-der ens vol fer creure que hem d'ac-ceptar i defensar si volem ser bonsciutadans, bons treballadors, bonespersones... Parlem amb el Pepe Ro-vira i el Marc Sempere, membres demoviments socials transformadorsbarcelonins i actors sobre la pel·lí-cula, el treball, el taxi, els salaris...al Museu d'Art Contemportani deles Mines de Bellmunt de Priorat.Aquest taxista protagonista delfilm tria robar taxis per poder tre-ballar. Aquest primer trencamentel portarà a altres i a qüestionar-se ell mateix... Jo crec que el taxistaha perdut el carro de la història, nosap ni a on és. I s'està enfrontant a

un món nou amb una cultura vella,que és la cultura de l'"home de pro-fit", "tinc una professió, un ofici, sócuna persona normal...". Un món vellque ja no funciona. Tot això no liserveix per enfrontar-se al món ac-tual, al qual ell pertany malgrat quela ideologia que ha adquirit li vulguifer creure el contrari. Desconfiadels seus nous coneguts dels movi-ments socials que l'acullen, perquèha après a desconfiar de tothom,especialment de tot el món de la po-lítica, fins i tot de la que fan els mo-viments. Ara bé, en el seu afany deser portador del sentit comú hacomès una bogeria descomunal i esveu obligat a acceptar ajuda dequalsevol lloc, inclosos d'ells, de quin'hi doni. I com es rep un obrer de-socupat que ha delinquit per tre-ballar des dels moviments? És elque diu l'advocat. El que ell fa és ungest, sortir de la fila, una reació da-vant d'una injustícia. En parlar-his'intenta que recuperi el seu orgulldient-li que el fet que ell estigui enatur no és un problema seu sinó queés un problema social, de les con-dicions actuals d'explotació. Ell,que ja havia reaccionat, pot sentir-se orgullós d'haver-ho fet. En lapel·lícula es dibuixa un distancia-ment entre el treballador i elsgrups que estan per la transfor-macio social. Si hi ha un lloc espe-

cialment lluny dels moviments so-cials és el món laboral. Aquest és unàmbit que ha patit un atac grandís-sim per part del capital, amb totesles seves eines, entre elles les queeren les eines tradicionals de lluitadels treballadors: els sindicats. Aixòha fet que esdevinguin un àmbit iun món tancats. I això no té cappossibilitat de marxa enrere, d'a-cord? Un esforç que cal que fem elsmoviments socials, els rebels, elsqui no estem d'acord amb aquest ti-pus de socieat, és un esforç per in-fectar. Perquè tots ho sabem i hotenim clar que hi ha un munt degent que creu que és feliç i està vi-vint una vida de merda. Tenimmolts problemes però un de centralés com podem arribar a aquesta al-tra gent, en aquest moment histò-ric. Un moment en què ja no es llui-ta per una revolució final a nivell ge-neral. Jo, quan fa trenta anys llui-tava dins del que s'anomenava laclasse obrera a la meva fàbrica, llui-tava per una revolució, per un can-vi radical de la societat, per un ho-ritzó. Avui no el tinc aquest horitzóen el treball i com jo la resta. Hemde ser molt conscients que ara notenim això. Tampoc podem valorarla societat en el sentit de conscienti d'inconscient. No podem dir quela gent que va al futbol... "són igno-rants, els falta consciència"; la gent

que adora no sé què... "els falta con-ciència"; els consumistes... "els fal-ta consciència". Perquè amb cons-ciència no n'hi ha prou. I com arri-bar a aquest gent? Aquest seria undels grans debats, el que nosaltresen el nostre grup, a Dinero Gratis,anomenem "home anònim". L'homeanònim és impossible d'aprendre,no sabem com es manifesta, perquè, a on és... És un nou punt departida. Em refereixo a comaquests moviments es miren el ta-xista. Tampoc diuen: "aquest pobrehome no sap de què va la història,nosaltres li explicarem i quan hofem ja sabrà de què va la vida". No,ell en els moviments hi troba afec-te sobretot, hi troba comunitat, per-què està clar que no hi haurà co-munisme si no hi ha comunitat. Rei-vindiques el comunisme? Per a mila paraula comunisme continua ser-vint. Jo crec que si alguna vegadahi ha un món nou serà el comunis-me, es pot anomenar com sigui peròla paraula em sembla encertada. Nofa falta que sigui llibertari, no fa fal-ta que sigui soviètic... no el comu-nisme que manen uns, uns caps...No, un món lliure de persones lliu-res, sobretot igals, iguals en el cer-vell. Això és el comunisme per mi.

+info:www.lavanc.com

PEPE RROOVVIIRRAA I MARC SSEEMMPPEERREEÀCTORS (I MÉS) DE LA PEL·LÍCULA “EL TAXISTA FUL”“

“El taxista ful” és una pel·lícula dirigida per Jo Sol en forma de falsreportatge sobre un home aturat que decideix robar taxis per podertreballar-hi de nit. Quan acaba de treballar amb els cotxes queroba, deixa una part del que ha guanyat al taxi i se'n va a dormir.

“Si hi ha un llocespecialment allunyatdels moviments socialsaquest sense dubte ésel món laboral”

“Perquè tots ho sabem iho tenim clar que hi haun munt de gent que creu que és feliç i estàvivint una vida de merda”

El taxista ha perdut el carro de la història, s’està enfrontant a un món nou amb una cultura vella, la de l’home de profit...


G.C.

Des del seu naixement, el ViñaRock ha sigut un festival eclèctic.Aquests 29, 30 i 31 d’abril serà elfestival de les paradoxes. Les tradi-cionals vinyes castellanomanxeguesa què el nom fa referència, pròpiesde la mesetària Villarobledos, estransformaran en unes inèditesplatges de Benicàssim per on tran-sitarà una fauna prou diferent al tu-risme estiuenc i els tradicionals fib-bers. A la clàssica recepta de mes-clar les propostes roqueres méscombatives amb el mestissatge, l’s-ka i el hip hop estatals, enguany s’hiafegeix l’encís de la paradoxa.

Ha sigut un alcalde del PP qui hasabut guanyar-se la confiança de Ma-tarile, organitzadora del festival, ambunes instal·lacions que milloren les

de Villarrobledo i la promesa de nocensurar un cartell no apte per aments tancades, per organitzar unfestival on per primer cop en lahistòria de Benicàssim milers de per-sones podran disfrutar de la músicaen valencià combativa dels ObrintPas, que vénen amb el nou “Benvin-guts al paradís” sota el braç, així comels perseguits Soziedad Alkohólika,els ritmes afromestissos i compro-mesos de Fermín Muguruza, o la mú-sica reivindicativa de grups comReincidentes o Boikot. Visca la para-doxa!

Però el Viña Rock és molt mésque això. Durant tres dies hi desfila-ran 71 artistes, en un cartell quemescla vaques sagrades del festivalamb interessants novetats. 23 grupss'estrenen en un festival per on hanpassat al llarg de la seua història

més de 400 propostes diferents.Enguany destaca la presència in-

ternacional: els Soulfly de l'exSe-pultura Max Cavalera, Ill Niño, TheReyes Brothers, nou projecte delsgermans Reyer: Sen Dog (CypressHill) i Mellow Man Ace; Moonspell(Portugal), Gojira (França), Dam(Palestina).

Els que repeteixen la seua parti-cipació d'altres anys són Ratos de

Porao (Brasil), Todos Tus Muertos(Argentina) i Tres Coronas (Colòm-bia/EUA).

Entre els artistes estatals cal des-tacar la reaparició dels Pata Negrasense Raimundo Amador, la mésque probable única actuació de di-recte de Bebe en tot el 2007, elcombo G-5, o la presentació de Sa-ratoga amb nou cantant, Tete No-voa, i nou guitarra, Tony Hernando

Com a sorpresa final, i en agraï-ment "a tots aquells que han confiaten nosaltres, comprant l'entrada delfestival sense saber el cartell" (i so-bretot el canvi de lloc) Benicàssimtremolarà el divendres amb ManuChao i la seua Radio Bemba SoundSystem. Abans hauran tocat els va-lencians de La Pulquería, en unconcert on presentaran temes delseu proper i prometedor segon disc.

EL VIÑA ROCK MÉS VALENCIÀBenicàssim s’estrena com a nova seu del festival de rockmés multitudinari de l’Estat amb la presència delsvalencians Obrint Pas, La Pulquería i Warcry. FermínMuguruza, Manu Chao i l’actuació sense censures delsperseguits Soziedad Alkohólika figuren entre elsprincipals atractius d’un contundent festival quepresenta més novetats que mai

!"#$%&'()"#%*(+,-),

.+/&,0/#123*#%/(),%*(#$%&'()"#1+!"#$%&#&%'()$(4#526,-7%#+/$%&%%89#+"#/+3#$)/'#*+,()%$)8#%#:)/;(%(<+=#>"#1+/('4#-,?*-$%8+*(#+"/#:%

(),*%(#%#%@3*(%,4#1+/&,0/#1+#(%*(#1+#(+8&/#/+*/+#A);,+2/=#B+*(,+#C),+(4#8-"-(%*(#1+#"+/#@)A+*(3(/#&)&3;"%,/4#/2:%#D+(#3*#"")$#+*#"%#/+$(%#/+$,+(%#1+"/#B3<,)*-;(+/4#526,-7%#:%#%$%9%(#1+/(,3E*(#"%#/+3%#/+3#%"#F%8&1+"#GH,-%=#

>"/#B3<,)*-(+/4#I3+#&%,+-J-+*#+/(%,#,+;13E(/#%#&,-8+,%#A-/(%4#+/(%*#D+*(#3*%#9%(31%#%89<)//)/#&+,#"%#K)*%=#6,-7%#:%#-*(+*(%(#(,+3,+;"-#-*D),;8%$-L#%"#/+3#$)/'4#&+,?#*-#"+/#-"!.+//"(!*-#+"/#012/"34+.!%I3+#"-#:%#%,,+%(#:%*#%$)*/+<3-(#I3+#1-<3+,%<,%*#$)/%=#M#*)#0/#&+,I3+#N%"A%1),#O%PQ4#%"-+/#*+,()4/-<%#3*#D),(#/)"1%(#1+#"%#/+3%#$%3/%#%*/#%"#$)*(,%,-R#"%&"),+,%#I3+#+"#J-$#&),(%4#*)#+"#&+,8+(+*#12%,(-$3"%,8)"(+/#D,%/+/#%89#/+*(-(=#!-J?#%#6,-7%#"-#,+$),1%8)"(+/#$)/+/#1+#"%#-*D%*;(+/%4#I3%*#@3<%;A+*

&"+<%(/#%"#J%"+(#1+"/#&%,+/#1+#*+,()4#%#!"(+%=#!"+/:),+/#*+,()%+,%#3*#J-;

I3+(#+*8%,%(#-#9%/(%*(#-*/3&),(%9"+=#S%#(-%#T+<-*%4"%#<+,8%*%#1+#"%#8%,+#1+#526,-7%4#/+8&,+#"2:%A-%$)*/+*(-(=#U!"#$%&'(")*'(+,-$'$%'$.()'/"('0$%)$,1%)#*$2)(V#4U3%$.1*,#*/#)4#,$5',,'U=#C%-J#"2+8&%,#1+#/%#8%,+#,+;/3"(%A%#3*#J-I3+(#,+&+"W"+*(4#1+/$%,%(4#-#9%/(%*(#+J%/;&+,%*(=#N)*#&%,+4#&+,#$)*(,%#+,%#80/#90#3*#%*-8%")(=.+#D+(#+,%#3*#93,,)#8)"(#93,,)=#!#"%#1)*%#"-#%,,+%A%1+#A)"(%#+*#I3%*(=#U3%$*1(5'%$#*$"*$5'/()51*)U#I3+1X-+*#%9%*/=#5)#/+8&,+4#+"#I3+#+/#&+*/%A%#%9%*/A+*-%#$%,,+<%(#1+#"%#,%L#1+#"%#/%9-13,-%#&)&3"%,=#!"J-I3+(#(%890#"-#%,,+%A%#$%,J)(/=#

Y/#$3,-L/#I3+#%"#8%"%&+Z%4#1+#(%*(#+*#(%*("-#A-*<3+,+*#%(%$/#1+#8+"%*<-%=#O+,#%-J?#I3%*#"-#A%&+<%,#%I3+""%#+89?"-%4#I3+#+"#A%#1+-J%,#&+,#/+8&,+80/#A+<+(%"4#%#"%#<+*(#I3+#+"#$)*+-J-%4#*)#+"/#/),&,+;*-%#"2+/(%(#"%8+*(%9"+#+*#I3+#+/#(,)9%A%=#

!:'#C),+(#(-*<30#/),(=#G-*<30#/),(4#&+,;I3+#+*#(-*1,+#"2%(%$#/)*#&%,+4#+""#+/(%A%#+*#+"/#[\%*P/=#G-*<30#/),(4#&+,I3+#+*#&"+#+/$"%(#1+#12%1);"+/$X*$-%#A%#&)1+,#,+9+"W"%,;/+#$)*(,%#"%#D-<3,%#&%(+,;*%#]/+*/+#8%//%#1-D-$3"(%(̂ 4#-#1+8)/(,%,;"-#I3+#+,%%"<H#80/#I3+#+"#2/+,5I3+#+""#&+*/%A%#I3+#+,%#+"#/+3D-""=#

N%"A%1),#@%#*)#+/#1-<30#8%-#80/#*+,()4#%&%,(-,#1+"#1-%#I3+#+*(,Q#%#"%#DQ9,-$%

1+#D-"/#1+#/%9%(+/#-#&%//%;

8%*+,-%##1+#/)*#&%,+4#$)8#%$%&=#5)80/#/%#8%,+#-#"%#D%8-;"-%#+8&,%A+*#%I3+""#%&+"W"%;(-3=#_%#(-*1,+#"2)&),(3*-(%(#1+,+D,+<%,;"-#%#/)*#&%,+4#1+#8%;*+,%#/-"+*$-)/%#-#+"+<%*(4#()(/%I3+""/#%*P/#1+#8+*P/&,+3#%/%#8%,+#-#%#+""=#M#:)#A%#&)1+,D+,4#&+,I3+#$)*(,%#()(#&,)*?/;(-$#"%#DQ9,-$%#*)#+/#1+/$%9%"Q=!*/#%"#$)*(,%,-4#I3+#A%#$);8+*Z%,#%#D+,#1-*+,/#1+#A+,-(%(=#

U6&1*$%#,$7'8)'$/(#/#,$'9"#%%#,$7':)%)/'/,$;)<*'*.#(#,-$#%$!"#$%-$=#(2>-$#%$,#*?1($@'%8'21(AU=#_%#$%*;A-%,#1+#"%#*-(#%"#8%('=#G%890#A%#-*(+*(%,#D+,#+$)*?8-;I3+/#%#"+/#A+/&,%1+/4#&+,?#%"#/+<)*#$3,/#/2:)#A%#1+-;J%,4#&+,I3+4#1X-%4#I3+#%""'#*)#+*/+*P%A+*#,+/4#I3+#+"/&,)D+//),/#+,+*#3*%#$)""%#12-*H(-"/4#-#"+/#3*-A+,/-(%(/+/$)"+/#1+#93,,)/=#

F)8#I3+#1-*+,/#*)#D%"(%A+*4#%#/%#8%,+*)#"-#A%#D%"(%,#1+#,+/4#%#&%,(-,#12%"+/:),+/=#5)#A%#(),;*%,#%#%<%,,%,#3*%#<,%*+,%4#*-#%#+/$3,%,#3*#<)(=#>/#&%/;/%A%#+"#1-%#)$-)/%8+*(4#8+*@%*(#9)89)*/4#-#1-+*(#")9)#I3+#+,%#+"#/+3#C),+(4#I3+#UB)C"('&/$/"-$D1$8E2"'-,#*,#$(#,-$)$#%,$4).$9"#$*1,#9"F-$)$*1,#9"'*/,U=#S%#G-%T+<-*%#+/#$)*A+,('#+*#3*%#"")$%#<,+-J)/%#-#-*/3&),(%;9"+=#6,-7%#,+$),1%#"+/#&+/%1+/#A+/&,%1+/#%#$%/%#"%G-%4#$)8#%#3*%#1+#"+/#$)/+/#%89#8+*P/#%"-$-+*(#1+#"%/+3%#@)A+*(3(=#

>"#&%,+4#%80/#1+#"%#:38-"-%$-L#/-"+*$-)/%I3+#+/#A%#93/$%,4#+*#(-*<30#3*%#/+<)*%#1+#80/#&X,D-;1%=#B%-#"-#A%#D%"(%,#,+/4#%-J?#/-=#G+*-%#"+/#8-""),/#-*D+,;8+,+/#1+#_%"X*$-%4#-#+"/#8-""),/#<)(+,/#1+#"2+J(,%*<+,=O+,?#8%-#%*%A+*#%#A),+2"#%#"2:%9-(%$-L#)*#+/(%A%=#5);80/#(+*-%#$)*(%$(+#%89#"+/#-*D+,8+,+/=#>A+*(3%";8+*(#+"#(,X-+*#&+,#%#%"<3*#/)&%,#D%8-"-%,4#)#$)8&,);

8'/#1+#"2+8&,+/%=#!""'#+/#I3+1%A%#$)8#3*%#&+Z%#1+8)9-"-%,-4#$)8#3*#)9@+$(+#1+#1+$),%$-L4#3*#(,)D+3#1+$%Z%=#.+#"%#$%Z%#,+%"#I3+#0/#"%#A-1%=

!-J'#A+-%#*+,()%,%#"%#A-1%=#5)80/#+"/80/#D),(/#/)9,+A-A-+*=#̀ )3#%89#+-J%#D-")/)D-%#I3+"2+8&,+/%#$,+/I30#-#/2+J&%*1'=#

*+,()$)8+*ZQ#%#D+,#$)*(%$(+/#+*#+"#8)*1+"/#*+<)$-/=#!"<H#"-#,+$)8%*Q#I3+#/2%&3*(%,%#%"/O)&3"%,/4#I3+#%89#+""/#/-#I3+#D%,-%#*+<)$-/#1+"/9)*/=#!#"+/#a)A+*(3(/#O)&3"%,/#N%"A%1),#A%#&)1+,1+/&"+<%,#+"#/+3#+*$%*(#*%(3,%"4#-#"+/#/+3+/#1)(/4#/);9,%1%8+*(#1+8)/(,%1+/4#1+#"'1+,=

G)(#%-J?#+,%#+"#I3+#8)/(,%A%4#+/#$"%,=#G)(#-+"#8+(%D?,-$#-#D,+31-Q#%//%/-*%(#1+"#&%,+4#"2:)8+#1,+(-#D+(#(+*-%#%(%$/#I3+#+"#DX-+*#(),*%,#%#"%#-*D%*(+/%=F)8#+"#/+3#$,3+"#&,)<+*-(),4#%#N%"A%1),#(%890#"-#&+;<%A+*#3*/#-*$,+E9"+/#%(%$/#1+#8+"%*<-%=#>-J%#+,%#"%&%,(#I3+#8%-#8)/(,%A%4#/-#*)#+,%#%#&,)/(-(3(+/#1+"3J+=#O+,?#&+,#%-J?#&%<%A%4#&+,#D+,#+"#I3+#A3""<3+,%=

!"+/:),+/#3*#%8-$#1+"#O%,(-(#"-#&%,"Q#1+"/B3<,)*-(+/4#3*%#b%//)$-%$-LV#D-"%*(,?&-$%#12%8-$/I3+#+/(%A+*#&,+&%,%*(#3*%#)&+,%$-L#8)"(#-8&),(%*(%#"%#$-3(%(#1+#_%"X*$-%4#-#I3+#93/$%A+*#@)A+/#+8&,+;/%,-/4#+8&,+*+1),/#-#%89#+8&+8(%====

ESCRIU A mmooiixxaammaa@@ggmmaaiill..ccoomm SI VOLS DIR-LI QUELCOM SOBRE COPA AMB ÈRIKA A LL’’OOCCAA FFOOLLLLAA CCaappííttooll ##1133

!"#$%#&'()#*+,#-%

$")./0"%#(0,1#2"0)

"1)')(".%.)# %.0%3

(%1.#,-)#-,&.'0)4#5-3

.0,)#6,2%7,)#1'3

89)#,)#.0%&.,1#7,

0,:0,2".)#7;,(")'7")

%1.,0"'0)#,)&'--".)

89)#<9#%#-;%.=%04

CONTINUARÀ....


PROGRAMACIÓ RÀDIO I TELEVISIÓ

DILLUNS

15.30. Programació de Vesprada

20.30. Ací Pintem Tots (Redifusió).

21.25. Europocket News.

21.30. L’Info. Amb Juli Esteve.

22.15. L’Oratge.

22.20 Animailades

22.25 L’Anàlisi. Amb Sequi Castellano

23.00 Els debats amb Ignasi Muñoz

00.10.Europocket News. (Redifusió)

00.15. L’Info (Redifusió)

01.00 La Nit d’Info TV

DIMARTS


19.50. L’Anàlisi (Redifusió)

20.25. Els Debats d’Info (Redifusió)

21.25. Europocket News

21.30. l’Info. Amb Juli Esteve

22.15. L’Oratge

22.18. Tenim Paraula.

22.20. Animailades

22.25. L’Anàlisi amb Ignasi Muñoz.

23.00. Watts. Clips Musicals.

23.30. Ací Pintem Tots (Redifusió)

00.30. Europocket News (Redifusió)


01.10. La Nit d’Info TV.

DIMECRES

15.30. Programació de Vesprada.

19.15. Ací Pintem Tots. (Redifusió).

20.15. L’Anàlisi. (Redifusió).

21.00. Watts. (Redifusió).


21.30. L’Info amb Juli Esteve.

22.15. L’Oratge.


22.20. Animailades.

22.25. L’Anàlisi amb Anna Gimeno.

23.00. Els Especials d’Info TV.

23.25. Els Reportatges d’Info TV.

00.30. Europocket News. (Redifusió)


01.15. La Nit d’Info TV

DIJOUS


19.45. Els Reportatges d’Info TV

20.30. L’Anàlisi amb Anna Gimeno.

21.30. L’Info amb Juli Esteve.

22.15. L’Oratge.


22.20. Animailades.

22.25. L’Anàlisi. Amb Salvador Enguix

23.00. Els Debtas d’Info TV.

00.15. Europocket News. (Redifusió)


01.00 La Nit d’Info TV.

DIVENDRES


19.50. L’Anàlisi (Redifusió)

20.20. Els Debats (Redifusió)


21.30. L’Info. Amb Juli Esteve.

22.15. L’Oratge.


22.20. Animailades.

22.30. Ací Pintem Tots.(Redifusió)

23.55. Europocket News. (Redifusió).

00.00. L’Info. (Redifusió).


DISSABTE


18.00. Els Anàlisi d’Info TV (Redifusió)

20.00. Els Debats (Redifusió).

22.30. Watts. Clips Musicals. (R)

23.00. Especial Festes: Quilapayun aPalau. Concert gravat a Barcelona.


DIUMENGE


18.30. Corts Valencianes.

18.45. La Setmana. Noticiaris (R)

22.15. Especial Festes. “Envit aVares” Concert d’Al Tall.


NOTES

1.- Durant la resta del dia InfoTV emetels espais Les músiques d'InfoTV, Lesentrevistes d'InfoTV, Els debatsd'InfoTV i MeninfoTV, que recuperenels moments més interessants de laprogramació més recent. Entreprograma i programa sempre vaintercalat un capítol de TenimParaula.

2.- Info TV emet pel canal 42 aValència i l’àrea metropolitana. Encas de tindre a casa una antenacol·lectiva, s’hi ha de col·locar unmòdul amplificador. Consulteul’antenista. A La Safor i adeterminades àrees de La MarinaAlta i de La Ribera Alta, a alguneshores del dia, Info TV es pot vore através de Gandia TV. I a Ontinyent ipart de la Vall d’Albaida, a través dela Televisió d’Ontinyent.

3.- Durant el cap de setmana Info TVemet amb la col·laboració de GandiaTV els partits del Gandia Bàsquet.

4. Aquesta quinzena destaca lareincorporació a la nit dels dimarts dela tertúlia d’expolítics des del TeatreEl Micalet, presentada per IgnasiMunyoz amb Pere Mayor, JoaquímAzagra, Albert Taberner i José RafaelGarcía-Fuster.

5. Aquesta quinzena, destaca laprogramació especial de Nadal, ambconcerts i documentals d’altaqualitat, en lloc dels Anàlisis i elsDebats habituals, que es recuperarana partir del 8 de gener. Destaca elreportatge d’elaboració pròpia sobreel polèmic traçat de l’AVE a l’HortaNord.

++ iinnffoo:: www.infotelevisio.com

DILLUNS

06:00 - 13:30 Lliure Directe (Info)

13:30 - 14:30 Africania

16:30 - 18:00 El Jardín de Epícuro

19:00 - 20:00 Hora Roja (Joves EUPV)

20:00 - 22:00 Maldición de Malinche

22:00-22:30 El Vaivén

22:30 - 00:30 El Perito Pirómano

DIMARTS

06:00 - 13:30 Lliure Directe

13:30 - 14:30 Radio Insurgente EZLN

16:30 - 17:00 Radio Ciencia

19.00 - 20:00 Nosotras en el Mundo

20:00 - 21.30 Poesia/El taller de etc.

21:30 - 23:00 Argento

23:00 - 01:00 La Descoberta

DIMECRES


16:00 - 18:00 Acció Directa/DonesLliures (Espai Sindical de la CGT)

21:00 - 22:30 La mujer Pajaro

DIJOUS 19


13:30 - 14:30 Taller de Folk

17:00 - 19:00 La Passió pel Teatre

19:00 - 20:00 La Vereda

20:00 - 22:00 Club amigos del crimen

22:00 - 00:00 Klartelera (Cinema)

DIVENDRES


13:30 - 14:30 Cajas Negras

20:30 - 21:30 La Caixa de Música

00:30 - 02:00 Con otro acento

DISSABTE

09:00 - 12:00 Comentarios y Música

12:00 - 13:30 Nautilus

16:30 - 18:30 Café con vistas

DIUMENGE

20:00 - 22:00 Cinema Film obert

22:00 - 00:00 Dilluns Tempestuos

NOTES

1. El Magazine diari Lliure Directe inclouentrevistes a personatges del’actualitat, espais d’opinió, elsinformatius Democracy Now, Red ConVoz, BBC Notícies i Radio FrançaInternacional.

2.- La resta del dia Ràdio Klara emetredifussions dels programes mésinteressants de la seua graella.

++ iinnffoo:: www.radioklara.org

ACTUALITAT

Entrevista lidr Oaxaca,Conferència Chomsky...

ACTUALITAT VALÈNCIA

El cas stanic, EscolaValenciana, FerranTorrent, Xavi Castillo

CREACIÓ

Entrevista MíriamCíscar, Perles dePasqual Serrano...

ANIVERSARI VOT DONA

Por nosotras, Segle XXfemení, Vot femení

BARRIS

Barri del Crist, Cabanyal

VEUS CONTRA LAGLOBALITZACIÓ

Tots els capítols de lasèrie de TVE

CORRUPCIÓINMOBILIÀRIA

Informe Semanal,Compromís pel Territori

REPORTATGES DEPRODUCCIÓ PRÒPIA

Escàndol Urbanístic,Nou Mestalla, MemòriaHistòrica, Immigració

ARXIU DOCUMENTALS

A Tornallom, Ràdio Pica,SINTEl, Un mon perguanyar, Loose Change

EDICIONS ANTERIORS

Reportatges de lesedicions anteriors de lesproduccions de PluràliaTelevisió

Info Televisió emet al Canal 42 d’UHF

www.pluralia.tv

BAJO LOS ADOQUINESEl Corazón del Sapo

ANNA COLL CASTELLÓEl Corazón del Sapo resulta una d'aquestes singu-lars bandes que mantenint-se fidels als seus prin-cipis d'autonomia i autogestió, i movent-se exclusi-vament al circuit alternatiu de concerts, edició idistribució, van tenir una transcendència que javoldrien moltes bandes de grans aspiracions. Lesclaus d'aquest potencial? Potser caldria buscar-lesa la singularitat de la seua particular forma d'en-tendre el Hardcore-punk, l'esmolada poesia i mis-satge intel·ligent, l'actitud i coherència política,...Ara, fa uns mesos, sis anys després de la dissolu-ció de la banda s'ha editat aquest digipack ambrareses, inèdits i altres curiositats. Concretament

17 temes de totes les seues èpoques amb temes inèdits de les sessions del"Fuego al cielo de los cuervos" i "La casa magnetica"; el single "Que el perro norompa las flores"; uns quants temes que només van aparèixer en diversos reco-pilatoris, enregistraments casolans dels seus primers temps, versions, etc. A totaixò, afegir una més que acurada presentació amb història de la banda, lletres,diversos textos, i el fet que el disc surt a benefici del Centre Social Autogestionat451, espai polític i contracultural de Saragossa. Tot un document necessari perqualsevol persona seguidora de la música combativa.

Editorial: Mala RazaPreu: 7 eurossindominio.net/malaraza

PUJA AL TREN REPUBLICÀDiversos autors

En una iniciativa sense precedents que va co-mençar fa dos setmanes en els estudis ’Tabalet’d’Alboraia (L’Horta) amb la gravació de la cançó‘Puja al tren republicà’ del grup VerdCel , i que jaes pot escoltar des de Ràdio Klara, l’editora ‘Cam-bra Records’ de Real de Montroi (La Ribera alta) il’associació cultural i republicana Constantí Llom-bart estan a punt de fer possible que abans del dia15 d’abril, –dia que el ‘Tren republicà’ eixirà desde Castelló a Alacant per portar els republicans va-lencians a la capital de l’Alacantí per participar enla manifestació d’enguany del País Valencià ‘Per larepública’– puga eixir aquest CD. Una recopilacióde luxe on hi participen Raimon, Lluís Llach, Sabi-

na amb Lluís Miquel, Pep Sala, Miquel Gil amb Pascal Comelade, Al Tall, ÒscarBriz, Pep “Botifarra”, Rafa Xambó, Feliu Ventura, Cesk Freixas, Pau Alabajos,Paco Muñoz i La Romàntica del Saladar. En total, el disc amaga quinze joies mu-sicals que tenen relació amb l’objectiu de la iniciativa: donar suport al ‘Tren re-publicà’ i a la manifestació a Alacant del diumenge 15 d’abril que convoca la Co-ordinadora del País Valencià per la República i que agrupa a un centenar decol·.lectius des de el Baix Maestrat fins al Baix Segura.

Editorial: Cambra Recordswww.constantillombart.orgwww.verdcel.comwww.cambrarecords.com

JORDI MARTÍ FONT EL PRIORATFrancesc Massip, el professor universitari, assagista i crític f lage-lador de les misèries del món teatral català, acaba de treure al ca-rrer el primer volum d'una obra que esdevindrà obra de referèn-cia inexcusable dintre del nostre món cultural, la "Història del te-atre català". Aquest primer volum acaba de sortir, publicat per l'e-ditorial tarragonina Arola Editors, i inclou l'esdevingut en aquestàmbit des dels orígens precristians fins a l'any 1800, en un totalde 366 pàgines. Massip és un reconegut crític teatral, que publicaels seus articles al diari "Avui" i a la revista italiana "Drammatur-gia", alhora que imparteix classes d'Història del Teatre a l'Institutdel Teatre de Barcelona i a la Universitat Rovira i Virgili de Tarra-gona. La seva tasca com a crític i professor la combina amb unaincessant i reputada feina com a autor de nombrosos estudis alvoltant de les arts escèniques, entre els quals destaquen els dedi-

cats al teatre medieval, que li han reportat un reconeixement a nivell internacional enaquest àmbit i a presidir la Société Internationale pour l'Étude du Téâtre Médiévale. Finara teníem altres històries del teatre a casa nostra. D'una banda, la monumental -de mida iil·lustracions, més que res- "Història del teatre català" de Francesc Curet: erudita en les da-des, molt ben il·lustrada però poc analítica, i amb alguns comentaris patrioters que l'autors'hagués pogut estalviar i fruit d'una època en què tot valia per fer bullir l'olla. De l'altra, la"Historia del teatre català" de Xavier Fàbregas, bon manual i anàlisi ampli sobre aquestmón tan complex però sense una edició recent que ens permeti aconseguir-la si no és enalguna llibreria de vell o de segona mà, ja que l'obra va ser publicada fa més de trenta anys.Així doncs, la "Història del teatre català" de Francesc Massip es convertirà, per necessitat iper virtut, en una de les obres de referència de la cultura catalana en els propers anys i nonomés dins l'àmbit del teatre i les arts escèniques, on és clar que serà així, sinó també a unnivell més ampli. D'elements a favor no n'hi falten: un autor respectat i alhora temut per lesseves opinions clares, contundents i raonades -alhora que diàfanes per al gran públic- quanexerceix la crítica teatral, entenimentat i ampli coneixedor del terra que xafa; la voluntatd'obra total i resum ampli alhora del món teatral català amb un encertat format manejableper al lector; un bon encaix entre text i il·lustracions, que alhora funcionen no només coma suport gràfic del primer sinó com a part bàsica de l'obra; i un text que alhora que clar iamè és farcit de dades que l'allunyen de ser només una obra generalista, tot i que també hoés. L'obra s'adreça a estudiar no només el text sinó l'art escènica que és el teatre en la sevatotalitat, per això s'hi inclouen espectacles teatrals que no necessàriament tenen text.Massip defensa, al pròleg i en la realització de la seva obra, el gènere teatral com a gènereque té en el text una part però que no hi és imprescindible. Per tant, no només està sotmèsa aquest sinó concebut i creat per ser representat, una representació que com diu l'autor alpròleg seria l'objecte de la nostra anàlisi però que en molts casos ens falta i només en tenimels rastres que va deixar: text, decorats, crítiques, vestuaris, músiques... Per acabar, cal as-senyalar que aquesta és una història nacional, és a dir que quan l'autor diu "català" estàdient "dels Països Catalans". I el fet d'adreçar-se a tot l'àmbit nacional català penso que ésuna virtut que cal tenir en compte i que cal tornar a reivindicar, desgraciadament, per laseva poca freqüència en els darrers temps, uns temps de ciutadanies mal enteses i de re-gionalismes que es diuen sobiranistes. Així que, tal com diuen les dames i vells de Tarrago-na, "Toca, Perón!" i benvinguda sigui l'obra.

Història del teatre catalàFrancesc Massip

Editorial: Arola

DISCOS LLIBRES00 L’Avanç Informació, 30 de setembre de 200526 L’Avanç Informació, 23 de març de 2007

L'Avanç123

Documents

Transcript of L'Avanç123