Escola valenciana i societat sostenibleEscola Valenciana celebraentre el 5 i el 8 dedesembre un congrèsque centrat en les agres-sions al territori i les alter-natives per aturar-les.pàg. 16-19

COMARQUES

L’estratègiaarriscada deLópez Obradora MèxicEl líder del PRD li hallençat un pols a l’Estat.Quines són les possibili-tats que té per a guanar-lo i governar Mèxic?pàg. 06

INTERNACIONAL

L’Estat aplica d’amagat la cadena perpètuapàg. 09

+ Notícies

ENTREVISTA

Toni Mestrepàgines centrals

29 DE SETEMBRETardor 2006

1,5 euroswww.lavanc.com

#111

Els pressumptes delictes comesos pelbanquer Emilio Botínpàg. 22

Moviments per tancar l’acord entre EU i el Bloc

NEGOCIACIONS LES CONVERSES SEGUEIXEN ESTANCADES

Maulets s’encadena per una vivenda dignaDos joves de l’organització independentista s’encadenen a les portes de l’Ajuntament de Valènciaper protestar contra la situació de la vivenda a la ciutat i exigir habitatges dignes pàg. 21

Quadern

ULYSSES A CATARROJAL’escriptor xativí Toni Cucarella guanya el premi de narrativa juvenil vila de Catarroja amb el llibre“Ulysses i el fantasma foraster”

Sectors d’Esquerra Unida i el Bloc barallen diferents alternatives per salvar un pacte quepodria declarar-se formalment durant la propera diada del 9 d’Octubre a València pàg. 11

02 L’Avanç informació, 29 de setembre de 2006

OPINIÓWIHELM BUSCH

“Pensaments ximples els tenim tots,però el savi els hi calla”

COORDINACIÓ: Guillem Carreras REDACCIÓ: Rubén Fernàndez, Xavier Ginés, Miquel Ramos,David Segarra, Xavier Sarrià, Tòfol Cruz, Xavier Martínez, Carles Senso, Moixama, Anna Coll,Lucas Marco, Kike Navarro, Jordi Muñóz, Sandra Quintero, Òscar Bornay, Marc Peris.COL·LABORADORS: Emili Olmos, César Lledó, Pere Fuset, Josefina Juste, Toni Cucarella, ToniMestre, Laia Altarriba, David Sastre, Susanna Anglés, Pau Caparrós, Iñaki Aicart Altre Castelló-Dossiers Crítics, Cultura Obrera, Vicent Usó, Estel Ortells, Ferran Vilafranca i Salvem El Desert,CORRECCIÓ: Jordi Caballero. L’Avanç és membre de l’Associació Catalana de PublicacionsPeriòdiques (APPEC) i del Gremi d’Editors del País Valencià.

L’Avanç S.L Carrer Tomasos, 17 pta. ICP 46006 València · 96 333 93 68redaccio@lavanc.org · www.lavanc.org

Durant aquests dies hi ha hagut manifestacions enles comarques de Castelló per a protestar per lainstal·lació d’abocadors en els seus termes

municipals. D’aquesta forma Fanzara, Vall’d Alba,Salzedella o les Coves de Vinromà han eixit al carrer pera protestar contra aquest tipus d’instal·lacions. I és queraó no els falta. Si fem un colp d’ull al mapad’infraestructures molestes, per dir-lo d’una manerasuau, veurem com la majoria se situen en l’interior delPaís Valencià. El cas dels abocadors, és sens dubte el més flagrant casde desequilibri entre interior i costa en el nostreterritori. El 90% d’aquests es troben situats en lescomarques de l’interior. També les presons, els parceòlics, pantans, etc. Aquesta política d’enviar a l’interiortot allò que ens molesta en la costa, està generant lasensació que els ciutadans que viuen en aquestescomarques són, per dir-lo d’alguna manera, menysciutadans. No generen ni el 30% dels residus sòlids detot el país i no obstant això acumulen el 90% delsabocadors. La població penitenciària, és en la seuamajoria provinent de les grans urbs de la costa, però lespresons les construïxen en Fontanars, Albocàsser,Picassent, etc. El consum d’energia elèctrica puja cadavegada més i sobretot a les zones costaneres de turismei oci que durant els mesos d’estiu multipliquen per 10les seues poblacions i per tant el consum. Els parcseòlics, centrals elèctriques, etc no obstant això esconstruïxen a l’interior. Sobre el tema de l’aigua, pocqueda que no s’haja dit ja. Però és evident que elconsum desorbitat del liquido element que es produïxdurant l’estiu funciona gràcies a pantans que han afectata la fesomia dels municipis més allunyats de la costa, ique no obstant això veuen limitat el seu consum per unaestranya solidaritat imposada amb la costa. També estàel cas de les mines de caolín que subministren matèriesprimeres al famós triangle de la rajola de Castelló, quecuriosament estan situades en la comarca dels Serrans ique estan destruint el paisatge i la fesomia d’aquestacomarca. Podríem donar centenars d’exemples més per a il·lustrarels desequilibris existents entre costa i interior, peròamb aquests hi ha prou perquè el lector es faça una ideade com els ciutadans de la costa i més concretamentaquells que viuen en les principals ciutats del país,gaudeixen d’unes infraestructures que uns altrespateixen. I és que, si no tenim prou amb els rif-raf patrocinats perla nostra generalitat contra Catalunya, Aragó i La Manxa;i els inter-territorials dintre del nostre país (Alacant-València, Xúquer-Vinalopó), s’està creant una situació desubordinació de les comarques d’interior a les de la costaque tard o d’hora acabarà passant factura a un país quearrossega una història de desestructuració i perduda deconsciència col·lectiva. Abandonats pels seus governants,els ciutadans de l’interior, veuen passar lesinfraestructures pel seu territori sense poder gaudir del“progrés” que teòricament es desprèn d’elles. Fins quan?

El sud del país està ales comarques interiors

PASQUAL MOLLÀ Membre d’ESQUERRA I PAÍS

L’esquerra alternativa, l’eco-logisme i el valencianismesom una realitat viva i activa

al País Valencià amb un suportsocial important si es plantegenles coses clarament i de formaunitària i participativa.S’ha demostrat en la pràctica quela mobilització social unitària i laconfluència política són elementscomplementaris i simultanis i nocontradictoris o separats en eltemps com alguns sectors s’entes-taven en afirmar.Certament aquest debat estèril haprovocat que el paper capdavan-ter d’EUPV s’haja vist disminuït,però la iniciativa permanent d’EiPi d’altres sectors de l’organitzaciócara a l’exterior impulsant lespossibilitats de les accions unità-ries i de l’acord electoral i en l’in-terior generant confiança en l’afi-liació i les components més signi-ficatives havien donat un resultatpositiu abans de l’estiu, malgratels entrebancs permanents queens hem trobat. Ara hi ha un nou bloqueig que nos’entén a la llum de la realitat polí-tica:• Ha començat la campanya elec-toral del 2007 i la dreta i elsdefensors de l’alternança biparti-dista ho tenen molt clar.• La mobilització social pel canvipolític és una realitat i la demandad’acord a l’esquerra alternativa,verda i valencianista és un clamgeneralitzat i crític amb unes atu-rades que no poden entendre ni

compartir ja que totes les forcespolítiques implicades han donat elseu suport a priori i el PP ja hamanifestat la seua por a aquestaalternativa.• Toca concretar l’opció electoralamb un programa comú (que jaestà enllestit amb acord), uns cri-teris de funcionament ( ja consen-suats) i unes candidatures con-juntes en les que tothom es trobereconegut atenent a la seua

representativitat i, el que encaraés més important, amb capacitat ideterminació de guanyar. Nocompartim els missatges de resig-nació i pensem que son contra-produents per al paper engresca-dor que EUPV deu jugar enaquest procés i tampoc lesreticències a reconèixer al Bloc laseua representativitat i als VerdsEsquerra-Ecologista el seu paperen el moviment ecologista i en elGrup Parlamentari de l’Entesa.• Quan es parla de que la gent nos’implica en la política s’ha devore que una de les raons princi-pals és que es pensa que els par-tits i els seus dirigents sols pen-sen en els seus propis interessos ino en els de la gent que volenrepresentar. És raonable que cadaorganització implicada en l’acorddefense la seua opció, però sensetrencar l’opció conjunta amb pro-postes que no siguen acceptablesper la resta, que és la dels milers imilers de valencians i valencianesque esperen aquest acord perdonar el seu suport electoral ifacilitar el canvi polític al PaísValencià.S’ha de continuar contribuint a lamobilització unitària i a l’acordelectoral amb els ulls posats en elcanvi de veritat, evitant els mis-satges de resignació, interioritzatso d’intransigència i s’ha de tractar,com sempre, de sumar esforçosen aquest sentit.No ens podem permetre altraopció.

No ens ho podem permetre

El Govern del PSOE acaba de concedir el 0,7% de l’IRPF al’Església, almenys eixa quantitat de cada una de lesdeclaracions de la renda que porten la creueta

corresponent. No deixa de ser irònic que siga l’Església quiaconseguix arribar a aquesta emblemàtica xifra per a bona partdels progressistes. Ara la reclamen les ONG,s les quals, calrecordar, la majoria de les que reben finançament públic estandirecte o indirectament lligades a l’Església, que això de “nogovernamental” és pura ironia, i que el seu paper en el tercer mónés constantment denunciat per respondre als interessosimperialistes dels països que les financen.Bé, és cert que a partir d’ara els capellans pagaran l’IVA, no hofeien fins al moment, però com ells mateixos reconeixen, ixenguanyant amb el canvi. Esta mesura junt amb la nova lleid’ensenyança (LOE) afavoridora de l’ensenyança privada, que enla seua major part està en mans de l’Església, arredonix la jugada.Només els necis veuen en actuacions com aquesta errors més omenys forçats de Zapatero. L’acord amb l’Església catòlica és unade les mesures planificades per a recompondre l’Estat nascut dela Transició i el pacteconstitucional. La llistade mesures en eixadirecció és llarga, genscasual i tendent areforçar els elementsmés erosionats en elsúltims 30 anys en generali en el govern d’Aznar enparticular.Reforma estatutària queaprofundix en ladescentralitzacióadministrativa però tornaa sepultar els dretsnacionals; reforma constitucional, al fil del naixement de nous fillsborbó, per a reforçar la monarquia; llei de memòria històrica quereferenda la llei de punt final imposada en la transició; els acordsEsglésia–Estat ja mencionats; l’impuls de mesures neocon com lapròxima reforma de l’IRPF, l’última Reforma Laboral,privatitzacions en marxa i quasi segura reforma del dret de vaga ialtres drets laborals. Un bon pla!! Els elements esmentats són elsmés injustos i antidemocràtics de l’Estat, per això són els méserosionats.No vol dir açò que no hi haja cap diferència entre PP-PSOE, n’hiha però sempre dins d’uns paràmetres, límits i objectius que enessència són els mateixos. L’augment de tropes espanyoles en lainfame invasió de l’OTAN a Afganistan, el suport al colp d’estat aHaití per mitjà de la participació de més tropes espanyoles, el granpaper en el Líban... Zapatero va eixir d’Iraq però no renuncia a laviolència en les relacions internacionals ni a l’intervensionisme enaltres països, i eixa política exterior té un nom. Només i en lamesura de la fermesa que l’esquerra abertzale presente, en el casdel procés de pau obert a Euskadi, es pot variar el model quearrosseguem des del 78. Si quelcom demostren tots estos anys ésque la mobilització i la pressió social té les seues conseqüències,erosiona i requerix reformes a l’edifici constitucional.Mentrestant s’estrena una superproducció espanyola sobreSalvador Puig Antic, el mateix mes es commemora un nouaniversari dels últims afusellaments del franquisme –cincrevolucionaris comunistes del FRAP i d’ETA-. Fer quelcomparegut sobre ells continua sent constitutiu de delicte, exaltaciódel terrorisme. A l’enemic només se li permeten homenatges quanés inofensiu.

JOAN IGNASI PLA Baixem al principal líder de l’oposició, precisa-ment per no fer oposició. Durant les últimes le-gislatures només s’ha dedicat a apuntalar lespolítiques del PP (estatut, AVL, etc) i ara ens sor-prén amb una moció de censura que no és mésque un acte propagandístic.

INQUIET Pugem al II festival de cinema en valencià, perla promoció que fa de la cultura valenciana i envalencià. I més concretament del cinema. Men-tre, la Conselleria de Cultura i la Direcció Gene-ral de Política Lingüística continuen missing.

03OPINIÓL’Avanç informació, 29 de setembre de 2006

0,7 i més

LA MARJAL

CÉSAR LLEDÓ

A partir d’ara els capellans pagaran l’IVA, no ho feien fins al moment, però com ells mateixos reconeixen, ixen guanyant amb el canvi. Esta mesura junt amb la nova llei d’ensenyança afavoridora de l’ensenyança privada, que en la seua major part està en mans de l’Església

EMILI OLMOSProfessor i POETA

Encara teníem algunes cris-tianes valencianetes amb laressaca postpapal quan el

cap visible terrenal ha donat unnou cop de destral. Però tothom tédret a equivocar-se i ha rectificat.Doncs no, no estic d’acord, siBenet XVI és catòlic, que respecteles seues pròpies lleis allà ondiuen que el papa és infal·lible i nopot equivocar-se quan tractatemes de fe, o és que NostreSenyor se n’havia anat de copes -vull dir a beure vi, que ben aficio-nat hi és-. Experts vaticanistesdiuen que la lliçó teològica deRatisbona fou un intent de marcarun nou estil, de deixar les cosesben clares. El vaticanista SandroMagister diu que Ratzinger és par-tidari de menys diplomàcia i mésevangeli. Per a l’arquebisbe deTarragona són radicals violentstots aquells qui protesten. D’altrabanda un famós neonazi europeuafillat per Buix manifestava l’altredia des de Washington que elsmusulmans havien de disculpar-seper haver ocupat Espanya durant8 segles. La frase du la necrofàgiabavosa de l’autor. espanya no arri-ba als 2 segles d’existència, primererror provocador, i si ara l’expresi-dent feixista vol posar de moda lesdisculpes del passat que comenceell ja que la seua “espanya” delsreis catòlics va fer moltes malife-tes per territori americà amb laimposició de la religió catòlica pernassos, morts miserables, destruc-cions irrecuperables, i l’agreujantde què encara es pateixen les con-seqüències en forma de misèriaeconòmica irrecuperable i trans-culturalització o pèrdua de laidentitat com a ètnia, poble i per-sona. I si furguem en el passat cal-dria dir, deshonorable expresi-dent, que l’Imperi Romà també

hauria de demanar disculpes per-què envaí la península ibèrica, iper una estranya carambola fouRoma qui ens empudegà de cris-tianisme, per tant, Josemari, desde l’ultraconservador HudsonInstitute hauries de refer la con-ferència i dir que és el papa nazi -com a hereu últim de l’ImperiRomà i com a responsable de lareligió que contaminà l’Imperi- quihauria de demanar disculpes a lesprimigènies habitants de la nostraestimada península, al poble iber ialtres. Per arreglar-ho un poc enRajoy s’ha desmarcat dient que ellno s’ocupa de la història, ni deFranco, ni de la Guerra Civil, ni dela invasió dels àrabs. Així queda bédavant l’aberració aznarista peròaclareix que de memòria històricao de condemnar el franquisme niuna bresquilla. Mes deixem ja tantde tarquim pudent. Sóc un telees-pectador molt poc solidari, 20minuts al mes de visió o menys, ipotser quan veig la impúdica pan-talla m’impacta contundentment.Fa uns dies mirant l’Oratge a laSisena digueren: atención a lasmínimas Benedicto de Murcia i ACoruña, 16 grados. Es veu que sócuna persona sense humor o enca-ra tinc malsons pels 60 milionsd’euros públics que ens furtà elPontífex Màximus. Crec que al diasegüent d’eixa broma nècia -en unpaís aconfessional- esclatà la crisiactual interconfessional. I l’expre-sident continuava, és una estupi-desa l’Aliança de les Civilitzacionspromoguda pel terrorista de l’11-M, Zapatero. A Turquia el ministred’Assumptes Religiosos exigia lacancel·lació de la visita papal delproper novembre perquè nofomentarà la unitat, sinó el xoc deles civilitzacions. I té tota la raó.Què pensaria la penya religioseta

si fa 10 anys s’haguera parlat delgrup terrorista “catòlic” ETA? O ésque Euskadi no és catòlica?D’altra banda és molt fàcil parlarde la llibertat d’expressió o demusulmanes violentes menjantamb la panxa plena o dormint enun llit de canonge, però un per-centatge molt elevat dels 1.300milions de musulmanes viuen encondicions econòmiques poc emo-cionants o perseguides/vigiladesper no resar a la Deessa apropia-da. No és que estiga a favor de capmitologia, però pense que la críti-ca a una religió l’ha de fer primerla gent de la pròpia cultura. Peròja està bé de calfar-nos el cap,quantes guerres no hauriencomençat, quants diners de méstindríem a la butxaca, quanteshores de resos recuperaria lahumanitat si totes fórem agnòsti-ques! Seria tan fàcil una vida sen-se religions! Però potser el proble-ma de base rau en què ens creiemque vivim en democràcia. AlíJameini, guia suprem iranià, parla-va de creuada amaricano-sionistacontra l’islam. Ho trobe encertat,per què no una conversa entreBuix i el Cap d’Estat vaticanista?Ambdós tindrien molt a guanyar.Ja veig a Ratzinger XVI beneinttancs o naus espacials en una gue-rra de galàxies contra religionsapòcrifes. I per finalitzar vull indi-car al públic en general un potentsentiment vital: sóc tan feliç depertànyer a la Unió Europea dels25! Són desproporcionades lesreaccions i els seus autors rebut-gen la llibertat d’expressió, mani-festava la Comissió Europea. Açòm’ha inspirat a canviar el títol del’article per HABEMUS MERDAMperquè des de Brussel·les estandonant permís per a insultar.Desficaci i nèctar de sal!

Les creuades

LA PETARDÀ• Ens conten els veïns de Russafaque amb motiu del 9 d’Octubre,l’Associació de Comerciants d’a-quest barri ha decidit realitzarunes jornades de carrer a les qualssuposadament han convidat a totesles organitzacions del barri. Fins elmoment moltes d’aquestes organit-zacions han declinat la invitaciódels comerciants. La causa és queuna de les organitzacions que hiparticipen és el GAV, que entred’altres coses han estat acusats per

alguns veïns d’embrutar les portesdels seus comerços per estarescrits en valencià. El coordinadorde les jornades ha preferit comptarnomés amb aquesta associació quefer cas als veïns que li demanenque el GAV no hi participe.• Aquest 30 de setembre s’enscasen dos companys de L’AVANÇ,Lluna i Xavi, des de l’equip que fempossible aquesta publicació elsdessitgem el millor per aquest noucamí que emprenen. Cal dir que

abans de tot això hem intentat quereconsideraren la seua actitud,però no hi hagut manera. Nosaltresels hem avisat. En fi, ja s’ho faran.• Sembla que la darrera editorialde L’AVANÇ ha dut cua en els cer-cles polítics, i sobre tot en els queestan encara pendents del famóspacte de l’esquerra. Uns se’l lle-gien amb un somriure i d’altresamb un sanglot. Esperem que a lapropera que tractem el tema totsiguen somriures.

OPINIÓ04 L’Avanç informació, 29 de setembre de 2006

ALTRES VEUS

Veu d’alarma

JAVIER

ORTIZ

Es multipliquen –per poc, de moment,però es multipliquen– els actes dekaleborroka. Tres encaputxats prenen la

paraula en l’acte de celebració del GudariEguna (Dia del Soldat) en les campas deAritxulegi, entre Oiartzun i Lesaka –al costat delmonument al Pare Donosti, supose– i llegixenun comunicat en el qual s’assegura que ETAseguirà «lluitant amb les armes en la mà fins aaconseguir la independència i el socialisme aEuskal Herria». Entretant, Joseba Permachconvoca a la Premsa en Ondarroa (Batasuna ésinflexible en això: tots els dies una conferènciade Premsa, almenys) i fa un balanç negatiu delssis mesos de treva. Les coses estan bastant malament, per a quèenganyar-se. Posat a fer el meu propi balanç del’últim mig any, me’n ix un haver tirant a magre.Comptabilitze en aquest capítol l’absènciad’atemptats d’importància, la disposició deRodríguez Zapatero a dialogar amb ETA i latrobada pública entre dirigents del PSE iBatasuna. La part del deure em resulta moltmés nodrida. Anote en ella l’absència demesures governamentals en relació als presos,la fortísima pressió judicial contra els dirigentsde Batasuna i contra les seues activitats,l’evident desig dels socialistes de demorar laconstitució de l’anomenada «Taula de Partits»,les seues vacil·lacions en relació alreconeixement del «dret a decidir» (fórmulaedulcorada amb la qual ara es parla del dretd’autodeterminació), el rebrot de la kaleborroka... El més preocupant de la situació actual –debloqueig, encara que oficialment s’eludescaaquesta paraula– és que no es veu com eixiremd’ella. Cap dels què podrien aconseguir-ho volmoure’s del seu lloc. Tots semblen confiar queacabarà sent l’altre qui, quan veja que existeixun perill real de desengany complet, donarà elpas. El joc és molt perillós. No convé competir aveure qui és més xulo quan es camina per lavora d’un precipici. Des que es va iniciar el «alt el foc permanent»d’ETA, no pocs polítics i experts vénen afirmant–amb contundència, però sense aportar capprova– que el cessament de la violència d’ETAés «irreversible». Aquesta insistència em semblaerrònia per partida doble. En primer lloc,perquè manca de base suficient. Es recolza enfets que fan difícil, i fins i tot molt difícil, latornada enrere d’ETA, però que no laconverteixen en impossible, per desgràcia. Ensegon terme, perquè donar per feta lairreversibilitat del procés constituïx en lapràctica, i encara que no es pretenga, unainvitació a la inflexibilitat del Govern central idel PSE-PSOE en la negociació (en les duesnegociacions pendents). En efecte: si el seuobjectiu central –la neutralització d’ETA– ja hohagueren aconseguit definitivament, quinaurgència anaven a tenir a avançar més i mésràpid? És el moment de posar èmfasi en el missatgedirectament contrari: no res està consolidat, totsegueix en l’aire, cal acaronar les condicionsque fan possible la continuïtat del procés. Icridar a totes les parts a tractar amb delicadesad’orfebres aquesta joia, tan valuosa, fràgil itrencadissa.

APUNTS

El passat 22 de setembre el companyToni haguera fet 64 anys. Reproduïmaquest article publicat al diari Levante algener de 2004 com a homenatge a aquestgran lluitador per la llengua i la culturadels valencians.

Quan li convé a la política domi-nant, o «española», reapareix lapolèmica del nom que cal donar-

li a la llengua que escric i llegiu. Tristapolèmica! Temps i energies perduts enaquestes baralles, estèrils per als valen-cians que, en el camí de la sobirania,hem d´avançar amb aquest i altres pals ales rodes. Però ben profitoses per a quiens vol destruir i en la seua estratègiagenocida utilitza qualsevol avinentesa

per tal de frenar-nos. Perquè ací hi haun poble que vol marxar i un altre queno el deixa fer camí. Al capdavall en quèens perjudica als valencians dir-li a lanostra llengua catalana i acceptar que elvalencià és el nostre català? Quin és elproblema? El murcians, nascuts almateix temps que nosaltres, li diuencastellà al seu idioma, se senten nacio-nalment castellans i saben que el seu ésun país castellà. I n´estan d´allò mésorgullosos! Perquè els valencians hemde ser diferents? Clar i ras: perquè elsconvé a aquells que manen de debò i alsseus vicaris locals. És esperpèntic quedefensen i reivindiquen el nom de«valencià» per a una llengua que menys-tenen i no usen mentre en discrinimenl´ensenyament, la difusió, el prestigi i

els escriptors. Que juguen a l´«Españauna», en la que som de la mateixa nacióque gallecs, castellans i bascos (!), men-tre defensen que no tenim res a veureamb Catalunya, com és evident (!) lle-gint la Història i quan passem deVinaròs a Ulldecona. I per tal d´encolo-mar-nos una política tan terrorista ensafalaguen com s´afalaga una criatura a laque es vol enganyar. I molts valenciansbabaus se´ls creuen. I pensen que ensvolen, que som importants, que vivimuna època de daurat esplendor. Novolen veure que tot allò que fan ací noho fan per millorar el País Valencià,sinó, sobretot, per a destruir Catalunya.I que una vegada aconseguit això esco-piran sobre les nostres calaveres. Ensho tindrem ben merescut!.

Valencià/catalàTONI MESTRE

T’escric a tu, que en les eleccions de2003 confiares en EU-L’Entesaamb la il·lusió de derrotar al PP i

garantir una alternativa d’esquerres a laGeneralitat. En alguna ocasió has votatEsquerra Republicana, doncs t’agrada elseu estil directe i sense complexos de sercatalanistes. Temps enrere havies apos-tat per la Unitat del Poble Valencià,inclús els primers anys pel Bloc, peròquedares molt decebut pel seu gir“taronja” i els flirtejos amb el blaverisme.O tal vegada no has votat mai i ara desit-ges fermament un gran pacte entre totesles forces polítiques d’esquerres i nacio-nalistes al País Valencià, ... però les últi-mes notícies et fan sentir pessimista i,més encara, fart.Has llegit a la premsa les picabarallesentre els polítics, inclús dins dels matei-xos partits, i has arribat a la conclusióque només busquen la cadireta, posant elseu interés personal per damunt del País.Diuen que alguns no volen realment elpacte, i busquen excuses per dinamitar-lo, mentres que altres s’encaboten enparlar dels “seus” vots i dels “seus” per-centatges per exigir més quota de poder.Damunt, ara que la cosa no marxa, trobesen internet tot tipus d’acusacions i insi-nuacions de mal gust llançades des del’anonimat. Què està passant?Jo, com a militant d’Esquerra Unida, nopuc donar-te una visió imparcial, però sím’agradaria traslladar-te algunes consi-deracions per contrarestar part de laimatge distorsionada que estan transme-tent molts mitjans.En primer lloc, no és cert que la direcciód’EU estiga contra el pacte. L’obertura denegociacions amb les altres forces políti-ques va rebre el suport del 91% delConsell Nacional del 17 de juny, i t’he dedir que no va ser fàcil. S’haveren de fer

molts esforços per convéncer bona partde la nostra militància, reticent a la tra-jectòria recent del Bloc NacionalistaValencià. És comprensible que els com-panys i companyes del Camp deMorvedre no es fien d’un partit que aca-ba de privatitzar el servei municipal d’ai-gua a Sagunt votant una moció del PP,amb qui va governar la passada legislatu-ra. El mateix passa a la Plana Alta, on elBloc participa al govern de les ciutats deCastelló i Vila-real, aliat amb un PP ambmajoria absoluta sobrada. També els eco-logistes d’EU ténen els seus motius perestar recelosos: el PAI d’Albalat deTarongers i el Manhattan de Cullera sóndos de les agressions més importants alnostre territori. Fins i tot els nacionalis-tes recorden que, durant un grapatd’anys, el partit de Pere Mayor i EnricMorera va abandonar la manifestacióunitària del 25 d’abril i recolzar l’AVL.Malgrat tot, la immensa majoria d’EU ésconscient de la importància del“Compromís” per traure a la dreta reac-cionària del govern de la Generalitat, iper això les propostes d’acord electoralnomés van rebre una abstenció i un voten blanc el passat 9 de setembre.La nostra posició ha estat qualificada peralguns (no tants) com unilateral, injustai antidemocràtica. És cert que no ens haquedat més remei que votar una propos-ta tancada. Les negociacions fracassarena l’estiu, entre altres coses, per l’estratè-gia dilatòria de l’equip negociador delBloc, que pensava que la pressió externaforçaria un canvi de calendari i afebliriales posicions d’Esquerra Unida. A més,les filtracions van donar lloc a un ball denúmeros a la premsa, que va arribar apublicar suposades propostes que la nos-tra delegació mai havia formulat.Arribada la data prevista per a prendreuna decisió definitiva, i davant la faltad’acord, en compte de tancar definitiva-

ment la porta, decidírem obrir-la ambuna última oferta als partits nacionalistesi ecologistes.Respecte al repartiment dels llocs en lesllistes (únic tema de controvèrsia, ja quetots diuen acceptar íntegre el documentde la Convenció Programàtica d’EU),ningú podrà dir que la nostra propostaés egoista: en l’escenari previsible de 10escons, ens quedaríem com ara, amb 6, itot el marge de creixement seria per a laresta de forces polítiques del nacionalis-me i l’ecologisme. Al Bloc li oferim elsnúmeros 2 de València i Castelló (dipu-tats segurs sobre un escenari de 8escons) i el 4 d’Alacant (si arribem a 12escons). El cinqué lloc per València i eltercer per Alacant estan destinats aampliar la pluralitat, perquè sabem quenomés podrem assolir l’èxit amb un frontampli amb el que no es perda cap vot al’esquerra del PSPV-PSOE. Sembla queningú discuteix la participació delsVerds (la incògnita és saber quinsverds), però totes les alarmes sonenquan parlem de l’altre soci, no més mino-ritari: Esquerra Republicana. Els recelsdel Bloc són lògics i responen a la com-petència interpartidista, però no té capsentit que els demés assumim el seuveto. Tots els sectors de l’esquerra sociali política han d’estar convocats al“Compromís pel País Valencià”; si rebut-gen participar-hi, hauran d’explicar-hoals seus votants.Espere que el proper 9 d’octubrepuguem presentar a la societat valencia-na el pacte ampli i plural de l’esquerra,l’ecologisme i el nacionalisme, que tudesitges. Eixe no serà el final sinó l’inicide la mobilització, perquè sols aconsegui-rem derrotar al PP si als nacionalistes del25 d’abril sumem les dones del 8 demarç, els republicans del 14 d’abril i elstreballadors i les treballadores del primerde maig de 2007.

Estimat amic nacionalista

Ignacio BlancoMEMBRE CONSELL POLÍTIC D’EUPV

…Respecte al repartiment dels llocs en les llistes, ningú podrà dir que lanostra proposta és egoista: en l’escenari previsible de 10 escons…

ALTRES VEUS

05OPINIÓL’Avanç informació, 29 de setembre de 2006

Qui quedaràculpable?

TONI

CUCARELLA

Cada vegada és més clar que EUPV intentaescapolir-se com siga del pacte ditd’esquerres. Com bé raonava el darrer

editorial de L’AVANÇ, Gloria Marcos i la seuafamília política no es refien de la meitat de laquadrilla, en particular de la seua: volem dird’Esquerra i País, que podrien dur el seu festeigamb el BNV més lluny de les actuals carantoinesi refregades per les portalades. Si no hi ha pacte,EiP no tindrà coratge suficient per presentar lademanda de divorci a EUPV per casar-se amb elBNV i anar-se’n junts a les eleccions, afegint aixíla micoteta que li falta al partit que lideraMorera per botar el mur ignominiós del 5%.Compartesc amb l’editorial de L’AVANÇ queGloria Marcos voldria haver bandejat deprimeres el pacte, però per no quedar com ladolenta de la pel·lícula està negociant amb unembut amb el BNV, tot amb la idea que siguenaquests els qui diguen no, farts de tant de puta iRamoneta. Tanmateix, no tinc clar que GloriaMarcos i EUPV salvaren la cara fent llavorscoalició només amb ERPV i amb els tres oquatre verds. I tampoc no tinc clar que les basesd’ERPV recolzaren aquest pacte, que ja no seriatots contra el PP, sinó d’uns quants només i perapuntalar EUPV. L’efecte multiplicador del pactetampoc no seria el mateix si no concorrien totsels partits junts, i així les molles que els gransdeixen per als xicotets potser no farien lamullada amb què aquests s’aconformarien peranar-hi més que res de bulto.Mentre EUPV i BNV ballen la seua versióparticular de la yenka, ERPV ha decidit dir quees queda fora del ball i ha afegit que, demoment, no dóna suport al pacte si aquest nos’estén a les eleccions estatals i les municipals.No ens equivoquem, però: no hi ha ningú que hiactue per convicció samaritana, o per amor alpaís que diríem. ERPV és conscient que si alfinal hi ha pacte de tots, potser serà a costa queells queden fora del repartiment d’esconsparlamentaris per imposició del BNV. Val a dirque EUPV empipa calculadament el BNVdonant a ERPV un lloc d’eixida, mentre que alBNV sols n’hi dóna dos. És evident que EUPVusa ERPV per forçar el BNV, i ho fa de formamaniquea. En un pacte d’abast municipal, ERPVaconseguiria emboscar militants seus en moltesllistes municipals i podria fer una bonaarreplega de regidors, encara que estiguerensituats en llocs endarrerits. La presènciad’ERPV es multiplicaria llavors per molt.Només, ja dic, si el pacte abasta totes lesformacions i s’estén, com demana ERPV, a lesmunicipals. De més a més, la seua campanya afavor d’un pacte més sòlid i vinculat a unprojecte i no a un repartiment d’escons i càrrecspolítics podria afavorir-los electoralment si alfinal EUPV se n’ix amb la seua i el pacte noqualla: potser recolliria un important votindignat per l’actuació dels dos principals pilarsdel pacte avortat. No hi trobem, per tant, una voluntat d’arribar aun acord, sinó que assistim a un seguit dejugades d’estratègia per veure qui s’endúfinalment la culpa d’haver impedit el pacte, i quiabassegarà la porció més gran dels vots de càstigque el partit culpable hi perdrà.

LA TRINXERA

Als 70 anys del criminal colp d’es-tat que va desencadenar laGuerra d’Espanya han estat

nombroses les iniciatives per condem-nar institucionalment aquell alzamientonacional, així com per impulsar aMadrid una Llei de la MemòriaHistòrica. Les més notòries, sense dub-te, han estat les dutes a terme pelPSOE, que anant per lliure i renuncianta tot compromís de col·laboració ambles altres forces polítiques d’esquerra,ha obtingut del Parlament Europeu unaefectista declaració condemnatòria delfranquisme, i, a més a més, ha redactattot sol un projecte succedani de Llei deMemòria Històrica que amb l’artificióstítol “Proyecto de Ley por el que sereconocen y amplian derechos y se esta-blecen medidas a favor de quienespadecieron persecución o violenciadurante la Guerra Civil y la Dictadura”.ja ha tingut la llum verda del Consell deMinistres.No han faltat veus per acusar d’oportu-nista el PSOE per l’autisme adoptat enaquesta qüestió de la memòria històrica.Però han estat moltes més les que li hanretret la tebiesa del projecte, que fa l’e-fecte d’haver estat elaborat com sem-pre: pensant més en el PP, l’Església i laCOPE que en enllestir una honestaqüestió d’ètica, justícia i objectivitathistòrica, pendent des de fa trenta anysquan la Transició a què s’aclama el textva auspiciar una veritable Llei de PuntFinal per als delictes franquisme. Ara espodria haver seguit el model d’altresComissions de la Veritat d’arreu delmón, o les directrius d’AmnistiaInternacional o la ONU, però fa l’efecteque una vegada més s’ha amagat el capsota l’ala.I és que una llei de la memòria incapaçde deslegitimar els processos sumarís-sims de la justícia franquista -ni en pre-veu la seua anul·lació ni la seua revisió-és una burla. Si a això s’afegeix que nicrea ni dota entitats públiques per pro-moure, investigar i finançar la recerca iidentificació dels milers de soterratscom a gossos a les fosses del silenci, nipreveu el retorn dels arxius i els altrespatrimonis espoliats per Franco, ni té lavalentia de prohibir l’exhibició de sím-bols franquistes en indrets no oficials, nis’atreveix a qüestionar la ideologia del’equivalència entre les dues violències,ni promou de cap manera la memòriacrítica del franquisme, ni preveu el càs-tig de la justificació o negació dels seuscrims, ... el projecte de llei és molt dece-bedor. Confiem que al Parlament la futura lleisiga discutida i esmenada en el sentitmés just, ètic i objectiu. Tot i que és detémer que el PSOE no vulga anar moltmés enllà d’una llei gestual. Si ara esparla de memòria històrica és a causa detantes iniciatives, personals sobretot,com al llarg d’uns quants anys han bre-gat per treure a la llum la dramàticaveritat amagada de quelcom molt sem-

blant a un genocidi. Ara aquesta llei faràmenys penosa la seua lluita per la veri-tat i la justícia, perquè tota pedra faparet; però de segur la seua decepcióestarà justificada.Tot i això, hi ha una altra memòria cla-morosament silenciada el rescat de laqual potser siga una pedra de toc onprovar l’honestedat i compromís de l’es-querra real amb l’amnèsia històrica quereivindica. Ens referim a la Memòria dela Revolució –potser l’única revolucióobrera de la història- que esdevingué aCatalunya i part de l’Aragó i del PaísValencià arran de l’alçament feixistacontra la República. Perquè es tractad’una memòria silenciada per la mitolo-gia franquista però també per la mitolo-gia oficial de la democràcia espanyola,segons les quals van ser dos només elsantagònics en lluita: els nacionales i elsdemòcrates, dues grans concepcionsdel món, per a alguns l’última gran cau-sa, per a altres una croada, com hadeclarat recentment Josep Borrell alParlament Europeu.S’oculta així que la neutralització delcolp feixista a Catalunya sobretot vadesencadenar una revolució proletària,més que no una salvaguarda obrera del’ordre republicà. I que aquest ordrerepublicà hi va ser reinstaurat desprésde molts mesos d’encalçament i repres-sió contrarevolucionària, concebuda iexercida fonamentalment pel governrepublicà, i en gran part per aquell esta-linisme criminal que el mateix PCUS, enel seu vintè congrés de febrer del 56,acabaria condemnant públicament.Per tant cal recuperar la memòriad’Andreu Nin, Camilo Berneri, JoséRobles, i tants altres comunistes revolu-

cionaris, anarquistes o republicans quesabien massa, morts no a mans d’assas-sins incontrolats de primera hora, sinóper comissaris polítics a les checasrepublicanes de Madrid, València oBarcelona. I per tant, de la memòria deles actuacions criminals que va desen-volupar l’estalinisme per desmuntar larevolució dels obrers armats el 19 dejuliol a Barcelona, de les milícies antifei-xistes, i del Consejo de Aragón. Calencara una reparació de la repugnantdifamació i la repressió fins el crim dequè va ser víctima el POUM, i una revi-sió crítica i autocrítica, dels fets de maigdel 37 i del control i exercici del poderassolit per aquell estalinisme que tanpoc ocupava abans del 18 de juliol.Si alguna reconciliació és possible, hade ser construïda no sobre l’ocultació, lamentida o la mitologia encobridora, sinósobre la veritat, l’autocrítica i la repara-ció de la dignitat de les víctimes. Iaquesta reconciliació urgeix sobretot ales esquerres d’ara mateix, encara mas-sa marcades pel ferro d’aquells fets que,de segur, van ser també culminaciód’uns antagonismes més antics.El projecte d’una esquerra real aramateix passa per aquest necessari exer-cici d’honestedat, memòria i autocrítica.Com a mostra exemplar de la memòriaque reivindica, però també com a provacreditícia del seu projecte d’allibera-ment antidogmàtic, plural, ètic, antiau-toritari, i superador. Que no s’oculte laRevolució ni la seua repressió. Que sesàpiga, doncs, que la Guerra d’Espanyano va ser bipolar. I que la memòria deles esquerres –de totes- siga exemplar-ment honesta i les pose en camí desuperar tantes reticències.

Respecte a la memòriaJosep Peiró

CGT-PV

06 L’Avanç Informació, 29 de setembre de 2006

INTERNACIONAL

GILAD ATZMON*

L'excandidat de la coalicióencapçalada pel Partit de la Revo-lució Democràtica (PRD) va feruna crida, davant la ConvencióNacional Democràtica en el centrecapitalí, a la creació d'una quartaRepública, evocant els sistemesque van seguir a les promulgacionsde la constitucions de 1824, 1857 i1917. La decisió, arrencada a lamultitud en l'assemblea que vaseguir a la celebració oficial del 16de setembre per a commemorar l'i-nici de la lluita per la independèn-cia el 1810, planteja dues rutes aseguir: una extra jurídica amb laintegració d'un govern paral·lel alque ha de prendre possessió oficialel proper primer de desembreencapçalat per Felipe Calderón, iuna altra dins de la legalitat amb lacreació d'un Front Ampli Progres-sista, autoritzat pel reglament del'Institut Federal Electoral com unacoalició de partits i organitzacionspolítiques en períodes entre comi-cis.

En el primer cas, es planteja latransició de la resistència civil exer-cida mitjançant l'ocupació de laplaça, les avingudes Madero i Juá-rez i el Paseo de la Reforma, que jaha acabat, a una postura d'obertarebel·lia a les institucions equiva-lent a una revolució sense armes. Elnomenament d'un president almarge del resultat oficial de leseleccions constitueix sens dubte unacte fora de la llei, les conseqüèn-cies del qual poden ser la proscrip-ció i l'adopció de mesures per partdel govern per a contenir-lo, o eltriomf de la causa si el movimentpopular que la protegeix es manté is'acreix fins assolir la meta d'uncanvi total en el règim establit mit-jançant una nova Constitució. Quanla Convenció convoque a un con-grés constituent, el moviment deLópez Obrador estarà en possibili-tats de consumar una transforma-ció semblant a les revolucions d'in-dependència, la liberal de 1857 i lasorgida de la Revolució Mexicanaamb l'aprovació de l'actual Carta

Magna. La data escollida per a lapressa de possessió de López Obra-dor com a president "legítim",aquest proper 20 de novembre, éssignificativa per coincidir amb l'ani-versari del començament del movi-ment social el 1910.

Com tots els canvis que handesembocat en una transformacióconstitucional de la societat, el pro-posat per López Obrador enfron-tarà l'oposició de l'aparell governa-mental. Per a triomfar requerirà delsuport d'àmplies capes de la pobla-ció capaces de doblegar la reticèn-cia oficial, amb una dimensióextensa i una activitat permanent iferma, doncs en cas contrari elsuport s'afeblirà fins a una possibleextinció. El manteniment de la coa-lició integrada per a les eleccionspels partits de la RevolucióDemocràtica, del Treball i Con-vergència, assegura en certa formala part legal de les accions, a lesquals s'uniran altres organitza-cions; al mateix temps, la mobilitza-

ció anunciada per López Obradorcomençant pel suport al candidat algovern del seu estat natal, Tabasco,cerca mantenir viva aqueixa mobi-lització.

Pel que fa a l'organització de laConvenció i dels treballs per a laconvocatòria a un congrés consti-tuent, López Obrador va anunciarel mateix dissabte, davant els assis-tents a l'assemblea de l'òcal, la inte-gració de comissions on hi figurenantics lluitadors socials, membresde partits d'esquerra i intel·lectualscom l'escriptora Elena Poniatowskao Rosario Ibarra de Pedra, qui hasostingut una llarga batalla endemanda de l'aparició del seu fill,detingut el 1973 per la seu partici-pació en els escamots urbans d'a-quells anys.

En la nova fase del seu movi-ment, López Obrador es refereix ala continuació d'una lluita històricaentre bàndols oposats: centralistesi federalistes en l'època de la inde-pendència, liberals i conservadors

durant la Reforma i ara dretans iprogressistes. Planteja així unadivisió en la qual és preveu la deli-mitació más profunda dels campspolítics en la societat mexicana: l'a-parell governamental, protegit perbona part de les forces econòmi-ques i un ampli sector dels mitjansde comunicació, combatrà lesaccions de López Obrador i aquesttindrà l'oportunitat de recolzar-seen els grups más desposseïts. Lasituació del país com a resultat deles polítiques neoliberals dels tresúltims governs -dos del Partit Revo-lucionari Institucional (PRI) i und'Acción Nacional (PAN)- ha gene-rat l'increment del nombre depobres, estimat en més de 60milions en una població de 105milions. La pretensió governamen-tal que afirma haver assolit l'estabi-litat financera en la macroecono-mia, es contradeix amb les xifres del'atur i l'economia real de les llars,en constant deteriorament.

És en aquestes circumstàncies

que el país entra en un procés d'en-frontament que hauria pogut evi-tar-se si el govern i les institucionselectorals hagueren acceptat elrecompte vot per vot, casella percasella, demandat per la Coalicióque va sostenir la candidatura deLópez Obrador, i després si el tribu-nal federal electoral haguera deter-minat l'anul·lació de les eleccionsdavant les evidències, reconegudesexplícitament per l'organisme, d'i-rregularitats abans i durant elscomicis, les més greus comeses pelpropi president Vicente Fox, quejustificaven la nul·litat.

Més enllà del Rubicó marcat pelno reconeixement absolut de Feli-pe Calderón com a president electede la seua eventual presa de pos-sessió, López Obrador s'endinsa,com l'emperador romà, en terrenydesconegut i fins ara impracticat;respon amb un repte que pot trans-formar d'arrel la societat actual ofracassar davant la reacció del sis-tema imperant.

En rebel·lia, López Obrador creua el rubicó a Mèxic

Forta aposta. Andrés Manuel López Obrador abans de proclamar-se president de Mèxic davant el milió de seguidors que l’acompanyaren

ANÀLISI L’ESTRATÈGIA ARRISCADA DEL LÍDER DEL PRD

ARXIU

Proclamat "president legítim" per més d'un milió de persones reunides en la plaça de la Constitució de la ciutat de Mèxic,Andrés Manuel López Obrador ha creuat el Rubicó. Sense aparent camí de tornada, en la nova fase de la seua lluita en con-tra de la designació de president electe a favor del conservador Felipe Calderón, el moviment d'Andrés Manuel López Obra-dor té al seu davant la tasca de mostrar l'abast de la protesta popular i aprofundir-la fins arribar al canvi total del sistemade govern de Mèxic per una societat más justa.

07INTERNACIONAL L’Avanç Informació, 29 de setembre de 2006

REDACCIÓ/GARA

El negoci de les armes viu un delsmoments més dolços de la història.Any rere any les xifres que barallendiferents organitzacions mostrenun espectacular ascens de les des-peses i, també, dels beneficis, es-candalosos, de la indústria de lamort. L'estudi elaborat per Inter-món-Oxfam, amb dades del pre-sent, any, completa l'elaborat perl'Institut Internacional d'Investiga-ció per a la Pau (SIPRI), amb seu aEstocolm, el passat mes de juny,per a presentar una realitat aterri-dora.

Segons l'ONG britànica, les des-peses militars en el món en 2006 su-peraran la suma màxima arribadadurant la Guerra Freda, i calculaque ascendirà a 835.000 milionsd'euros. Quantitat que és gairebé15 vegades superior al volum de l'a-juda humanitària internacional, as-segura l'organització.

Aquesta pujada dels pressupos-tos militars ha provocat una bo-nança de la indústria armamentís-tica sense precedents. Així, lesseues 100 primeres empreses hanvist augmentar en quatre anys lesseues vendes en un 60%. En efec-te, les vendes van passar de 157.000milions de dòlars (123.800 milions

d'euros) el 2000 a 268.000 milionsde dòlars (211.300 milions d'euros)el 2004, segons precisa Intermón-Oxfam.

Per aquesta ONG, en declara-cions a la Cadena Ser, aquestes ar-mes són les que estan alimentantels conflictes que, al seu torn, sónla principal causa de fams en tot elmón: el 35% d'emergències ali-mentaries ocorregudes en els úl-tims anys estan provocades perguerres. Entretant, la despesa mi-litar global segueix augmentant: sies compleixen les previsions,aquest any superarà els màximshistòrics arribats en els últims anysde la Guerra Freda.

Arian Arpa, directora general del'ONG, ha assenyalat que els pri-mers responsables són els Governoccidentals "que permeten que elsfabricants d'armes augmentenconstantment les seues vendes".També ha apuntat la responsabili-tat dels particulars, assenyalant ladada que cada minut mor una per-sona per un tir d'arma de foc, "queen la seua majoria no estan en mansde forces regulars".

Iniciativa a l'ONU A més, va exigir a Nacions Unidesl'elaboració d'un tractat interna-cional que regule el comerç d'ar-

mes. "El problema és que les armesestan en mans de qui no hauria detenir-les", ja que al seu entendreaquestes armes haurien d'estar no-més sota control de "forces regularsd'Estats democràtics".

Referent a això, un grup de setpaïsos, Gran Bretanya, Argentina,Austràlia, Costa Rica, Finlàndia,Japó i Kenya busca el suport del'Assemblea General de l'ONU pera assolir un tractat que prohibiscales vendes d'armes a països que vio-len els drets humans, els embarga-ments d'armes o cometen genocidi.

La qüestió té la seua molla, ja queGran Bretanya, per exemple, ésacusada per diferents actors inter-nacionals de genocidi a l'Iraq i, amés, és un gran exportador d'ar-mes, pel que es fa difícil entendrela seua suposada ètica en el negocide les armes i la seua política inter-nacional, criticada fins i tot en l'in-terior del partit governant.

Per la seva banda, el SIPRI vaoferir les dades corresponents a2005 el passat mes de juny.

Segons l'organització, les despe-ses militars en el món el 2005 van

arribar a un bilió 118.000 milions dedòlars, i el primer consumidor d'ar-mament va ser EUA, amb el 48% del'invertit a nivell mundial.

D'acord amb l'informe anual delSIPRI sobre la producció arma-mentista i el desarmament, les des-peses mundials en armament vanaugmentar un 34% enfront de la de2004, i la xifra equival a un desem-bors de 173 dòlars per cápita.

L'informe va indicar que el 80%de les despeses militars addicionalsel 2005 va correspondre als EUA.Per a Washington, la despesa rea-litzada el 2005 va representar un in-crement d'un 1% respecte de 2004,mentre el seu pressupost de defen-sa va arribar als 1.604 dòlars perciutadà.

Als EUA li seguien el 2005, moltdes de lluny, Gran Bretanya,França, Japó i Xina, amb tot just el4 i el 5% de la despesa mundial.Respecte de les exportacions d'ar-mament, el SIPRI va constatar quesegueix la tendència a l'alça amb unvolum d'entre 44.000 a 53.000 mi-lions de dòlars, i els principals ex-portadors són des de 2001 Rússia iels EUA, cadascun amb una quotade mercat al voltant del 30%. A ellsels segueixen, a molta distància:França, Alemanya i Gran Bretanya,amb un 20% entre els tres.

La pobresa, una amenaça major En opinió del centre d'investigacióbritànic independent Oxford Rese-arch Group, la prioritat donada a la"guerra contra el terror" distreu elspolítics dels veritables problemesque representen "una veritable ame-naça, duradora i destructiva", majorque el "terrorisme internacional".Entre aquestes amenaces esmentala pobresa, la desigualtat comercial,la militarització global, la com-petència pels recursos i el canviclimàtics.

Segons Intermón-Oxfam, les des-peses militars en el món el 2006 arri-baran a una xifra rècord: 835.000 mi-lions d'euros, és a dir, quinze vega-des més que el volum d'ajuda hu-manitària internacional o el muntantmàxim arribat a durant la GuerraFreda.

GGUUEERRRREESS CARRERA ARMAMENTÍSTICA

Les despeses militars de 2006baten el rècord dela "guerra freda"

BBuusshh. Els EUA lideren el comerç d’armes. ARXIU

AArrrriibbaarraann aallss 883355..000000 mmiilliioonnss dd’’eeuurrooss, quin-ze vegades el volum de l’ajuda humanitàriainternacional, segons Intermón-Oxfam

09ESTAT L’Avanç Informació, 29 de setembre de 2006

ÀLEX ROMAGUERA

La protesta d’Iñaki de Juana Cha-os ha avivat la controvèrsia sobre lapolítica penitenciària del Governcentral. El pres donostiarra, que elpassat dia 7 d’agost va iniciar unavaga de fam indefinida per denun-ciar la prolongació de la seua estadaa la presó -havia d’eixir en llibertata l’octubre de 2004 després de com-plir la condemna imposada pels tri-bunals espanyols el 1987-, ha posatal descobert l’aplicació de la “cade-na perpètua” a l’Estat. Una mesurade caràcter excepcional que, si béno queda recollida en l’actual CodiPenal, s’executa de forma encober-ta contra diversos presoners polí-tics.

Al marge de De Juana Chaos, aqui es vol imposar una segona con-demna de 96 anys per haver publi-cat dos articles d’opinió al diari Gara,cal recordar els casos de José MariSagardui, que continua reclós desdel 1980, o el de Jon Bilbao, con-demnat per la Secció Segona del’Audiència Nacional l’any 1982 adues penes que sumen 30 anys dereclusió i que, en virtut de la re-dempció ordinària i del complimentde les tres quartes parts de la com-demna prevista en la llei, hauria d’-haver eixit al carrer el 2002. Tantl’un pres com l’altre han recorregutdiversos centres penitenciaris i, encontra del que estipula la legislacióen aquest àmbit, estan allunyats delseu lloc d’origen, a més de 700 quilò-metres d’Euskadi.

La construcció de noves imputa-cions contra De Juana Chaos; la doc-trina Parot, referida al pres bascUnai Parot i per la qual l’AudiènciaNacional pensa revisar la situaciód’un miler de presos (108 de polí-tics) jutjats amb el Codi penal de1973 per obligar a complir 30 anystots els que tinguen penes que su-peren aquesta xifra; la determinaciód’incloure en el Codi Penal de 1995

que s’eliminaran les redempcionsaplicables als represaliats políticsbascos, o el darrer pacte entre el PPi el PSOE, el qual estableix que eltemps d’estada a la presó s’ampliaràfins a 40 anys, suposen -segons al-guns advocats i grups pro drets hu-mans de l’Estat- una “cadena perpè-tua encoberta”. Situació que, a mésde nombrosos militants bascos, tam-bé afecta presos comuns en règim

FIES i mitja dotzena de reclusos vin-culats als GRAPO i al PCE(r) que jahan sobrepassat els 20 anys d’en-garjolament.

Aquesta extensió del temps entrereixes no té parangó en cap país dela Unió Europea. Ni tan sols a Ale-manya, a Itàlia, a França o Anglate-rra, que, si bé preveuen la cadenaperpètua en els seus codis penals,solen commutar aquesta condemnaper altres menors al cap d’alguntemps, de manera que en la totalitatdels casos els presos a qui s’ha apli-cat la cadena perpètua no passen ala presó més de 18 anys. Només hiha hagut l’excepció d’antics mem-bres de la RAF (Fracció de l’ExèrcitRoig) a Alemanya o d’un parell dereclusos holandesos relacionatsamb crims contra infants, que sí quehan sobrepassat els 20 anys.

Quant a Anglaterra, per exemple,existeix l’anomenada ‘life sentence’(equivalent a cadena perpètua) pera casos greus de “conspiració enconnexió amb el terrorisme” -en quèels condemnats han utilitzat explo-

sius o han lesionat persones-; però,a diferència de l’Estat espanyol, lasentència es tradueix en 25 anys depresó,dels quals, finalment, se’ncompleixen un màxim de 15. A Ità-lia, en canvi, la cadena perpètua éstipificada i fixa un període de 30anys malgrat que, una vegada com-plerta la meitat de la condemna, espot eixir al carrer per treballar i per-noctar a la presó fins a recuperar,amb el pas del temps, la plena lli-bertat. Un “decret de gràcia” quetambé preveuen l’Estat francès, Bèl-gica o Portugal.

Paradoxalment, Espanya no esrefereix a la cadena perpètua, peròaquesta mesura extraordinària s’habastit en els darrers anys en retocsjudicials que fins i tot alguns minis-tres del PSOE han equiparat ambl’aplicació de “l’empresonament pera tota la vida”. En aquest sentit, Iña-ki de Juana Chaos sintetitza el mo-viment de resposta d’un sector de lasocietat que interpreta la “guerrabruta” en el front penitenciari comun obstacle per al procés de pau.

Espanya comença a aplicar ‘de facto’ la cadena perpètua

ESTATJJUUSSTTÍÍCCIIAA ÉS L’ÚNIC ESTAT D’EUROPA ON ALGUNS RECLUSOS ROMANEN MÉS DE 20 ANYS A LA PRESÓ

La doctrina Parot esbasa en l’aplicació denoves imputacionscontra el condemnat apunt d’eixir de presó

L’extensió del tempsentre reixes de lajurisdicció espanyola noté parangó en cap altrepáis de la Unió Europea

La vaga de fam d’Iñakide Juana Chaos haencès les denúncies delmoviment antirepressiubasc, que recrimina alGovern centrall’aplicació d’aquestamèsura de càstic sobrediversos presos polítics

GGRRAAPPOO ii PPCCEE((rr))En aquest laberint en què s’haconvertit la cadena perpètua, pera la qual cada país estableix lesseues pròpies pautes, l’únicaconstant és l’excepcionalitat querecau damunt els presosbascos. Però no únicament ells:la mateixa situació pateixenXaime Simón Quintela i ÁngelBergado Martínez, dos presosdel GRAPO que porten 22 i 25anys de reclusió respectivamenti els quals es pensa mantenirengarjolats més anys tot i havercomplert tres quartes parts dela condemna. Un ‘segrest legal’que també han viscut elsmilitants del PCE(r) FranciscoBrotons (25 anys empresonat),Elbira Diéguez (23), JuantxuMuiños (21) o Fina GarcíaAranburu (24).

Oblidats

ESTAT10 L’Avanç Informació, 29 de setembre de 2006

REDACCIÓ VALÈNCIA

Coincidint amb el canvi de titulari-tat al si del Ministeri d’Indústria del’Estat, una delegació de l’organit-zació ecologista presenta, el diven-dres 8 de setembre, un demolidorinforme titulat “Qui controla l’e-nergia a Espanya”, que intenta de-mostrar com les polítiques de ge-neració energètica que han seguitles principals companyies que con-trolen el negoci elèctric a l’Estat es-panyol tiren completament per te-rra els acords de reducció d’emis-sió de gasos d’efecta d’hivernaclecontinguts en el Protocol de Kyoto,al qual el Govern d’Espanya es vaadherir el 1998.

L’estudi de Greenpeace fa unaanàlisi exhaustiva de les pràctiquesde generació i dels fluxos financersdels sis gegants del negoci energè-tic a Espanya -Endesa, Enel-Vies-go, Gas Natural, Hidrocantábrico,Iberdrola i Unión Fenosa- en el pe-ríode que va de 1998 al 2005. Laprincipal conclusió de l’informe ésque aquests vaixells insígnia delsector han seguit apostant d’unamanera decidida per la produccióenergètica generada a partir de lacombustií de fòssils i, en concret,per les centrals tèrmiques que uti-litzen gas, les anomenades de ‘de ci-cle combinat’.

En concret, segons les dades

presentades per l’organització eco-logista, el parc de generació elèc-trica de l’Estat ha augmentat, enaquest període de vuit anys, en34.693 megawatts, dels quals bonapart (24.756 megawatts) s’han pro-duït mitjançant l’energia tèrmica,mentre que només 6.251 mega-watts s’han aportat a través d’ins-

tal·lacions no contaminants, de lesanomenades ‘energies renovables’(parcs eòlics, plantes solars, entred’altres). Si fem càlculs, doncs, re-sulta que les grans elèctriques hanfet créixer quatre cops més la seuaproducció d’energia contaminantque no pas la de les anomenades‘energies netes’.

Qüestió d’imatge

Segons la responsable de la cam-panya d’energia i canvi climàtic deGreenpeace, Raquel Montón, “lescompanyies elèctriques utilitzen lesseues instal·lacions d’energia reno-vable més aviat com un element de-coratiu. Les memòries i els fullets

propagandístics van plens d’imatgesd’aerogeneradors, però a la pràcticaaquest tipus de producció no asso-leix una gran dimensió”. De la ma-teixa manera, les elèctriques solenembolcallar les centrals de ciclecombinat amb l’etiqueta tecnològi-ca; però, segons Greenpeace, tot ique en efecte emeten menys gasosd’efecte d’hivernacle que les anti-gues tèrmiques de combustió de car-bó, en continuen generant.

A diferència del que argumentenhabitualment les companyies elèc-triques, Greenpeace considera quel’actual parc d’instal·lacions d’ener-gies renovables que hi ha a l’Estat síque tindria capacitat suficient perabastir la demanda energètica: enconcret, segons l’organització, po-dria produïr fins a 8,52 vegades mésla demanda total de la Península finsa l’any 2050 si s’explotaren al màximtotes les instal·lacions.

Greenpeace demanda al nou mi-nistre d’Indústria que no s’atorgue niuna subvenció més a les empreseselèctriques destinades a projectesde centrals que comporten l’emissióde CO2 a l’atmosfera. L’organitzacióvol

que aquesta demanda quede ex-plícitament satisfeta al Pla nacionald’assignació d’emissions per al perí-ode 2008-2012, que actualments’està negociant entre el Govern i elsector. Segons l’entitat ecologista, éscontradictori que l’Estat subvencio-ne centrals de producció energèticaque no afavoreixen el complimentdels acords de Kyoto i al mateixtemps destine més recursos públicsa plans per al compliment d’aquestprotocol de reducció d’emissions degasos contaminants.

Alhora, Greenpeace també insis-teix al Govern en la necessitat d’unallei específica d’energies renovables,i també que es garantisca als consu-midors d’energia el dret a escollir sivolen que se’ls subministre única-ment electricitat produïda de forma‘neta’, i que s’indiquen en la facturaels costos reals del subministrament.

ECOLOGIA GREENPEACE FA ARRIBAR LA SEUA “CARTA ALS REIS” AL NOU MINISTRE JOAN CLOS

L’energia contaminant encaraés l’aposta del sector elèctric

IInnccoommpplliimmeenntt.. Espanya segueix lluny de complir el propocol de Kyoto. GREENPEACE

L’entitat ecologistapresenta un estudi quedenuncia que les granscompanyies del sector al’Estat produeixenquatre cops més encentrals de ciclecombinat que en lesanomenades ‘energiesnetes’

IIbbeerrddrroollaaL’estudi de Greenpeace fa unrepàs dels sistemes productiusde les grans companyies. Detotes, la que més aposta per lesenergies renovables ésIberdrola, que ha augmentat finsa 3.561 megawatts la seuaproducció ‘neta’ entre el 1998 iel 2005. Cal remarcar, però, quecom passa en la resta de casos,en les seues inversions al’Amèrica Llatina en cap cas nos’aposta per models deproducció no contaminants.

EEnnddeessaaA l’altra banda de la moneda, hifigura Endesa, que només haaugmentat en 1.615 megawattsla seua producció en renovables,mentre que la generada percentrals de cicle combinat hacrescut en 1..490 megawatts.

Cara i creu

11COMARQUES L’Avanç Informació, 29 de setembre de 2006

ANNA COLL

La història d'amor i odi entre Es-querra Unida i el Bloc encara pot aca-bar en noces. Des de l’entorn d’amb-dúes formacions polítiques i des desectors propers a Escola Valencianai Acció Cultural s’està apostant peruna eixida de compromís que pugasalvar el pacte i permetre que EnricMorera i Glòria Marcos puguen justi-ficar-lo davant els seus.

La fórmula consistiria en una so-lució "transaccional" en què el dipu-tat que EU li nega al Bloc provingue-ra d’un moviment social proper a laformació nacionalista i que també liagradés a a la coalició d'esquerres,una volta que ERPV s’ha reafirmat enla seua voluntat de no formar part delpacte.

Així, el tercer lloc d’eixida a les llis-tes per Alacant seria per a un mem-bre dels moviments socials proper alsnacionalistes. Una solució de com-promís que ajudaria totes dues for-macions a salvar el pacte i els moblesinterns.

Aquesta seria, al parer de moltagent, l’única manera possible que hiha d’eixir del carreró sense eixida enquè es troben les converses senseprovocar una crisi a l’interior d’am-búes formacions.

Segons assenyala el politòleg Vi-cent Boix al seu blog, "el Consell Na-cional d'EU considera innegociableoferir al Bloc els tres diputats que de-mana i els del Bloc no estan disposatsa conformar-se'n únicament amb dos.Així que, un canvi radical de posturaen EU seria tant com una moció decensura a Glòria Marcos. De la ma-teixa manera que una supeditació delBloc als plantejaments d'EU provo-caria un conflicte intern d'imprevisi-bles conseqüències".

La tensió continuaAra el debat està dominat per la uti-lització del temps polític. La darreraquinzena Glòria Marcos va tractar dereunir-se amb Enric Morera per inci-dir en l’alternativa transaccional iproposar-li un nom de consens. La in-tenció de la coalició d’esquerres és

que per a la data revindicativa del 9d’octubre hi haja un compromís for-mal de pacte. Formalment seria elcontext ideal per a presentar l’aliançai motivar un electorat pessimista iescèptic davant l’espectacle que es-tan oferint les converses.

En clau interna, Marcos prefereixtindre tancada la qüestió abans delcongrès d’EU de novembre, on la mi-noria majoritària de Pasqual Mollà,

Esquerra i País, tractaria d’aprofitar-se del punt mort de les negociacionsper canviar la correlació de forces ifer-se amb el control de l’executiva. Una hipòtesi que, en el cas de pro-duïr-se, aplanaria els obstacles queseparen EU del Bloc però alhora ge-neraria nous conflictes que tal vega-da foren mortals. Per la coalició co-rren rumors d’amenaça d’escissió in-terna.

Amb la pilota en el terrat d’EU i eltemps jugant al seu favor, Enric Mo-rera ha deixat plantada Glòria Mar-cos i ha postposat la decisiva reunióal Consell Nacional del Bloc del 30 desetembre, que se celebra l’endemà del’eixida d’aquesta edició de L’AVANÇ.

Morera necessita el recolzamentmajoritari de totes les sensibilitats delseu partit per continuar la partida.També creu que amb una resoluciódel partit al darrere millora el seu po-sicionament en les negociacions.

Està més que cantat que el vot delConsell Nacional serà contrari perunanimitat a acceptar la proposta del6-2-1-1. El dubte està en el dictamen

que puga sorgir de la reunió, si estracta d’un nou entrebranc per al pac-te o pel contrari li facilita el camí.L’enrocament d’EU ha enutjat unnombre considerable de militants, iels sectors contraris a presentar-seconjuntament amb Esquerra Unidapoden haver estat fent campanya.

En el cas que els nacionalistes de-cidiren seguir la via de l’enrocamentencetada per EU, l’operació transac-cional restaria avortada, i caldria es-perar-se al Congrès de la coalició d’es-querres de novembre.

Sectors d’EU i el Bloc barallenuna alternativa per salvar el pacte

COMARQUES NEGOCIACIONS LA PILOTA SEGUEIX EN LA TEULADA DE GLÒRIA MARCOS

La fórmula consistiriaen què el tercer llocd’eixida per Alacant fosd’un independent properals nacionalistes

Morera i Marcos en un acte d’Escola Valenciana.

Moments difícils. L’esquerra valenciana es juga el seu futur polític.

Amb el temps jugant alseu favor, Enric Moreraha deixat plantadaGlòria Marcos i esperaescoltar el CN del Bloc

Mentre les conversessegueixen paralitzades, lapassada quinzena vacomençar a barallar-se lapossibilitat d’unaproposició alternativa quepogués satisfer tothom

L'espectacle que estan do-nant el Bloc i EU amb elpacte sense tacte que s'es-

tan berenant aquests dies evocauna escena de la famosa "Vidade Brian" dels Monthy Piton. Noés la consabuda disputa entre elFront Judaic Popular i el FrontPopular de Judea -d'altra bandafont inesgotable de paral·lelis-mes amb la realitat política va-lenciana-, sinó aquella seqüènciaon Brian penja de la creu i se lipresenta un comando suïcidaper a rescatar-lo que, fent honoral seu nom, acaba ganivetejant-se col·lectivament sense aconse-guir salvar al pobre cruxificatque dessespera… És suïcida ha-ver-se passat gairebé tota la le-gislatura parlant de la necessitatd’abastir un pacte plural per lliu-rar-nos del PP i a mesos i escaigde les eleccions oferir l’especta-cle que estan donat. Trencar arales negociacions seria com beu-re’s d’un glop mig litre d’orxatade cianur. Però el més greu detot plegat, allò que fa témer unafutura mascletà de bombes nu-clears en els despatxos dels res-pectius partits, és veure com depreparats estan pel que els espe-ra si finalment el 2007 hi ha can-vi a la Generalitat. Així com van,el PP i la patronal del taulell (oel PSOE) se’ls berenen en unsmesos i tornarem al punt de par-tida però pitjor.

L’Apunt

Comando suïcida enel camí de les Corts

GUILLEM CARRERAS

COMARQUES12 L’Avanç Informació, 29 de setembre de 2006

ÀLEX ROMAGUERA

Les polèmiques actuacions delsMossos d’Esquadra i d’altres forcespolicials, exemplificades en la cà-rrega contra els estudiants el mes demaig a Barcelona i les detencions ari-bitràries de ciutadans d’origen ex-tracomunitari al casc antic de la ciu-tat, no han desaparegut durant l’a-gost.

Sota l’ombra de la criminalitzacióa la qual van ser víctimes determi-

nats grups alternatius després delsaldarulls de l’estiu passat, enguanyhi havia la consigna de controlar“amb precaució” qualsevol possibleincident. Lluny d’això, les coordina-dores de festes populars dels barrisde Sants i de Gràcia -on les lluites so-cials tenen un arrelament impor-tant- han denunciat novament el zelpolicial, tant dels Mossos d’Esqua-dra com de la Policia Municipal.

Segons aquests col·lectius, du-rant les festes de Gràcia, efectiusdels Mossos vestits amb robes infor-mals i d’estètica alternativa van es-peronar els joves d’algunes places afi de provocar aldarulls, “mentred’altres feien fotografies i enregis-traven la zona amb una càmera digi-tal” per identificar-los i, així, engrui-xir el seu ufanós arxiu documental.Sembla ser, sempre segons les ma-teixes fonts, que l’operatiu era co-mandat per dos caps policials que, ala vegada, havien intercedit perquè

alguns mitjans de comunicació do-naren a les festes una aparença denormalitat. Els incidents més greus,però, van ocórrer el 24 d’agost en eltranscurs de la Festa Major de Sants,durant la preparació del recinte al-ternatiu ubicat al pàrquing de l’es-tació de trens.

Un npi que participava en l’enga-lonament de l’interior va ser inter-ceptat per una dotació de la policiacatalana quan pintava un decoratamb la llegenda “Mossos no”. A mésde ser detingut i insultat, va rebrediversos cops al braç i al cap, feridesper les quals va ser atès en un cen-tre hospitalari. Poc després, un altrejove que es trobava muntant l’esce-nari va ser retingut per haver com-minat els Mossos a abandonar laseua actitud provocativa, per la qualcosa ell i l’altre company han estatimputats per un presumpte delicted’amenaces als agents, que al llargde les festes van continuar identifi-

cant immigrants i altres joves alter-natius del barri.

Mentrestant, aquella mateixa set-mana, els mossos havien col·laboratamb els policies locals de Girnoa i deSalt en la detenció i vexació contramilitants de l’organització indepen-dentista Maulets que es dedicaven a

tapar les pintades feixistes apare-gudes en les dues poblacions. I fi-nalment, a Vic, l’Associació d’Equa-torians d’Osona van recriminar elsmossos per prohibir-los, el dia 21,que es manifestaren en senyal de dolper la mort d’un dels seus compa-triotes.

REPRESSIÓ EL MES D’AGOST REGISTRA UN AUGMENT DE LES AGRESSIONS

Rebrot de la impunitat policial contra els grupsalternatius a BarcelonaMoviments socials icol·lectius d’immigrantsdenuncien la intimidaciódels Mossos d’Esquadrai de les policies localscoincidint amb la cele-bració de les festes endiverses poblacions deCatalunya

1100 ddee sseetteemmbbrree.. Concert de Cesk Reixas a Gràcia

13COMARQUES L’Avanç Informació, 29 de setembre de 2006

LAURA MASIÀ

La “festa dels bous” ve realitzant-se tradicionalment a Algemesí i és undels elements, que junt a "la Festade la Mare de Deu de la Salut", cre-en la identitat que es té com a po-ble, ja que permet que per uns diestothom se unisca en una mateixa fes-ta, convivint i coneguent-se com aveïns.

Des de ja fa diversos anys venenrealitzant-se diferents activitats al-ternatives als bous, com concerts,raves, exposicions de graffittis, per-formance, etc

Totes aquestes activitats es fan,no sols per denunciar el maltracta-ment animal, sino per tal de crearuna alternativa a la festa taurina iuna opció per aquells que no es po-den permetre (un abonament valuns 300 euros) o no volen anar alsbous.

El dissabte 23 de setembre, a les16:30, tingué lloc una concentracióantitaurina a Algemesí. Hi havia unes90 persones manifestant-se, lesquals portaven cartells on es podiallegir-se "prou d'animalades", "méscultura i menys sang", "abolició deles becerrades" i es mostraven foto-grafies amb la tortura animal.

Els/les manifestants caminarenun petit trajecte des del punt on s'-havien reunit fins la plaça i despréstornaren. Aquest recorregut va seracompanyat de insults, xiulits i finsi tot, els vianants tiraren ous.

En arribar al punt de partidaels/les manifestants es detinguereni repartiren papers informatius pertal de que la gent que passara cone-

guera la seua denúncia.

Denúncia dels manifestantsEls manifestants expresaren el seurecolçament a la festa del poble, peròla seua oposició a la tortura animal.

El que es pretén en aquest mo-ment és l'abolició de les becerrades,realitzada pels cadafalers (les dife-rents penyes que munten la plaça debous de fusta a la plaça del poble).Aquestes consisteixen en una pre-sentació del cadafal, generalmentcòmica i divertida que té per finalit-zar la mort del becerro per part d'undels cadafalers, que com és de supo-sar , no es tracta d'un professional iper tant s'agreuja el maltracte.

Enfrontament A mesura que passava la gent queanava cap a la plaça, s'anaven que-dant davant de la concentració anti-taurina per tal de insultar als mani-festants i cantar coses com " fills deputes ", " a por ellos oeee ", etc. Da-vant aquestes provocacions els ma-

nifestants optaren per no respondre.Hi hagué diversos moments de ten-sió i intents de violència que la poli-cia local pogué frenar. La manifesta-ció, ja havent realitzat el seu acte dedenúncia pública, optà per disoldres.

La batalla per canviar costums tanarrelades a les tradicions de la gentés un procés llarg i dur, ja que en-fronta amics, familiars que pensen de

manera diferent.Desde la posició antitaurina no es-

perem un enfrontament, no volem"provocar" a ningú, simplement vo-lem denunciar el maltractament ani-mal i establir un diàleg des d'on po-der abolir les becerrades i la torturaals animal, sense que açò supose lle-var la festa, sino més bé adaptar-laals nostres temps.

POLÈMICA VOLIEN ATURAR LES BECERRADES

L’enfrontament amb elsantitaurins marquen “lafesta dels bous” d’AlgemesíEls manifestants anti-taurins expressaren elseu suport a la festa imanifestaren quenomés volien evitar latortura animal que esprodueix en algunespràctiques

JUANLO

ENTREVISTA14 L’Avanç Informació, 29 de setembre de 2006

ELVIRA CASTELLÓ FOS

Toni Mestre és un dels pioners en ladifusió mediàtica en català al País Va-lencià, guionista i presentador de 'Dedalt a baix', primer programa fet envalencià a la ràdio pública, va iniciaruna difícil tasca sota el franquisme enla qual es manifestava 'demòcrata ivalencianista', i aquests van ser sufi-cients motius com perquè el desti-tuïren, com afirma Mestre. Es trac-tava d'un programa radiofònic degran acollida, on el que més sorpren-gué era que parlaren bé. Tenia co-bertura sobre tot el territori valenciài va crear escola. En l'actualitat col·la-bora amb Levante i L’Avanç i afrontala seua prejubilació amb la tran-quil·litat d'haver servit a la seua pà-tria.

Vosté treballa en un diari com és Le-vante i escriu columnes d'opinió.¿Veu arriscat publicar en valenciàdins d'un mitjà íntegrament en cas-tellà?No, Levante ja publicava també arti-cles d'opinió en valencià davant elfranquisme, clar que dins de les pos-sibilitats que donava l'ambient polí-tic d'aquells moments. El que no hihavia és una pàgina estructurada,completa i variada com és Panorama,secció per a la qual jo treballe, on, apart d'opinió hi ha també lloc per a laformació en valencià: refranys, motsencreuats i recuperació de vocabu-lari en desús. I aquest apartat és benrebut pel públic valencià. Fins i totl'estudien a molts instituts però estàa anys llum d'un mitjà complet en va-lencià.

-La mancança de mitjans de comu-nicació en valencià fa pensar que hiha present una por al rebuig, a noarribar a un públic majoritari. ¿Comes podria solucionar aquesta carèn-cia?El problema nostre és un problemavell i estructural. El nostre poble ésanalfabet i la política que hem tingutno ha afavorit en la gent un desig d'ei-xir d'eixe analfabetisme. Hi ha unagran quantitat de valencians que sa-ben llegir i escriure en castellà i quepensa que no li cal aprendre a llegir ia escriure en la seua llengua. El cas-tellà, cada vegada va omplint més totsel indrets de l'horitzó. I des de la po-

lítica no s'ha estimulat la necessitatentre la gent de alfabetitzar-se. No esrespira una sensació d'imperfecció.

El valencià sempre s'ha associatmés a un ús col·loquial que al cultei literari. ¿Per què?Hi ha una llengua de prestigi i una dedesprestigi. I nosaltres ja des de l'au-toritat tenim un pèssim exemple, elpresident de la generalitat diu "mo-satros" i "mig ambient", quan se su-posa que fer les coses be és el que liatorga l'autoritat. És com un violinistaque desafina, si estiguera en una or-questra el tirarien. Els oients es me-reixen un instrument que no desafi-

ne.

Vosté féu el primer programa ra-diofònic en valencià allà pels anys70. ¿Quin model lingüístic es podiaproposar?Sí, "De dalt a baix" fou el primer pro-grama en valencià, fet per una cade-na pública, però en aquell moment hihavia un reviscolament molt gran d'e-missores parroquials que sí que lo-cutaven en valencià. Nosaltres pre-teníem crear un espai en la radio queno fóra ni folklòric ni històric, que par-lara de coses més o menys intrans-cendents però arrelades i ens ex-pressàvem amb una llengua que so-

nara bé, bona fonètica i un nivell deformalitat i vocabulari com el castellà.Preteníem l'ús de l'estàndard valen-cià, però la vessant més culta. Mostrà-vem una llengua que millorava, queno anava al vulgarisme i al castella-nisme.

Si aquest programa arribava a lagent, que servia d'exemple per aaprendre valencià ¿Què passà ales-hores perquè desapareguera?Tinguérem una autèntica projecciósocial, la gent ens seguia, però des delgovern civil, veieren que els perio-distes que el féiem, a part de tindrecapacitat per a fer-lo en valencià, en

teníem per a reflexionar sobre la re-alitat i criticar-la. En el franquisme nohi havia més opinió que la del siste-ma. Ràpidament vàrem ser eliminats.

Però després del franquisme es vareprendre el programa i es deia "Arai Ací". ¿Tenia els mateixos contin-guts o hi van haver canvis?Es tractava el mateix, el que passaés que passàrem en el temps d'estaren antena un quart d'hora a fer un di-recte de tres hores. Demostràremque no només la llengua és útil sinóque teníem una programació com-pleta amb esports, cine, actualitat,crítiques de llibres,

TONI MESTREENTREVISTA PÒSTUMA“ELS OIENTS ES MEREIXEN UN

INSTRUMENT QUE NO DESAFINE

EL NOSTRE POBLE ÉS ANALFABET I LA POLÍTICA QUE HEM TINGUT NO HA AFAVORIT EN LA GENT UN DESIG D’EIXIR D’EIXE ANALFABETISME

“Pioner en emprar el valencià a la ràdio i portador d’una llarga trajectòria de compromís amb el seu país, Toni Mestre ens va abandonar durant aque-st agost. Una gran pèrdua per al periodisme valencià i el país en general, especialment per a la redacció de L’Avanç, on va col·laborar aquest darrerany. Li volem retre un homenatge amb la publicació d’una entrevista pòstuma que una alumna de la Cardenal Herrera ha publicat a Vilaweb

entrevistes… Fins i tot rebíem visi-tes de col·legis on els alumnes parti-cipaven i visitaven els estudis.

Així i tot s'acabà l'emissió d'aquestsegon intent per valencianitzar unaemissora de ràdio. ¿Continua enl'actualitat promocionant el valen-cià?No és la meua funció, des de la tele-visió s'hauria de promocionar la vi-sió valenciana del món. El problemaestà quan els mitjans de comunicacióes consideren patrimoni d'un partit .És un problema polític. Però depénde la voluntat de cada un dels valen-cians per estimar-se ells mateixos i

estimar tot allò que els pertany.

Es considera autodidacte?En aquells anys no hi havia cap altrecamí. Teníem les classes de "Lo RatPenat", però érem molt minoritaris itenies una capacitat molt petita d'ac-cedir a eixos cursos. La major part dela gent era autodidacta a partir de laGramàtica de Carles Salvador i del vo-cabulari de Ferran Pastor.

Ha sigut guardonat amb premis perla seua trajectoria professional alservei de la llengua. Però no es po-dria dir que se sent profeta en la seuaterra, Es així?

He tingut molts premis i reconeixe-ments, moltíssims, però sempre haexistit un intent d'anul·lar-me. I m'a-nul·len completament. Això en l'eta-pa del PSOE, que a l'hora de triar di-rectors per a l'emissora abans cridena un feixista o franquista que a undemòcrata. Primer a un castellà quea un valencià. I primer a un castella-nista que a un nacionalista. Van col·lo-cant una sèrie de pedres a l'engra-natge fins que arriba un moment enquè suprimixen el programa. Una deles raons per què desaparegué "DeDalt a Baix" és perquè es posà en mar-xa Canal 9. És Joan Lerma qui diu quedeu desaparéixer perquè no és bo que

C9 i Ràdio 9 tinguen competència. Idic jo, des de quan la competència noés bona en una societat lliure i de-mocràtica?

Quina opinió li mereix el fet que moltspares valencians eduquen els seusfills en castellà?Molts pares encara tenen el prejudicique en valencià no es va a cap lloc ique no val per a res. Ho veuen comuna càrrega per als xiquets a l'escola.Eixa revolució no es fa des dels polí-tics o la televisió. No tenen eixe dis-curs. Potser si el tingueren, l'accep-tarien, però tenen el contrari .

Com veu l'AVL, la veu com una pseu-doautoritat lingüística?El problema és que l'AVL s'ha inven-tat des de la política, no des de la so-cietat i per tant és fruit d''una deter-

minada conjuntura política.Com és possible que mantinguenl'AVL i continuen subvencionant "LoRat Penat"?A l'Acadèmia Valenciana de la Llen-gua són separatistes i antivalencia-nistes. L'Acadèmia no té autoritat.Molts dels components són incapaçosd'escriure dos frases seguides sensefer faltes d'ortografia. I el fet que esvulga crear una Filologia Valencianaés el mateix, una trampa política, per-què també se'ls podia passar pel capfer-ne una de murciana o una d'anda-lusa.

*Aquesta entrevista és un treball d'Elvira Cas-telló, estudiant d'últim curs de Periodisme dela Universitat CEU Cardenal Herrera de Valèn-cia per a l'assignatura de Redacció que im-parteix el professor doctor Vicent Garcia Pe-rales; i també ha sigut publicada a Vilaweb.

15ENTREVISTAL’Avanç Informació, 29 de setembre de 2006

DARRERES ANIMALADES

A L’ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SÓNSEPARATISTES I ANTIVALENCIANISTES

“

In Memòriam. Recull de les darreres i punyents Animalades que Toni Mestre, sempre combatiu, va enviar a la redacció de L’Avanç.

COMARQUES16 L’Avanç Informació, 29 de setembre de 2006

REDACCIÓ/FEV

Cada quatre anys Escola Valencia-na-Federació d’Escoles en Valenciàcelebra el seu congrés. Els congres-sos naixen de la necessitat de refle-xionar sobre l’estat de l’educació,entenent-la com a una part de la so-cietat, i en aquest sentit plantejarnous reptes davant els problemesals quals s’han d’afrontar dia a diaels educadors i membres d’una co-munitat, que comporta una manerade veure el món i d’entendre la vida,bé siga a través de la nostra llengua,bé siga a través dels nostres cos-tums. Així, amb els congressos espretén constituir un punt de re-ferència en el camí d’aconsecussiód’una escola valenciana de qualitat.

Escola Valenciana va presentarel passat dimecres 27 de setembreal Jardí Botànic de València el con-junt d’activitats que tindran el seupunt culminant la primera setmanade desembre amb la celebració delCongrés Escola Valenciana i Socie-tat Sostenible. La comunitats edu-cativa al complet i els líders dels par-tits de progrés han mostrat el seusuport al IV Congrés.

La presentació la van dur a termeDiego Gómez, president d’EscolaValenciana, i Carme Miquel, coordi-nadora del congrés i ex presidentade l’entitat; recolzats a la taula peldirector del Jardí Botànic, AntoniAguilella, i representants de l’enti-tat Salvem el Botànic. A la fila zeroeren presents donant suport repre-sentants de la societat cívica i edu-cativa, entre d’altres, Vicent Mauri(Intersindical Valenciana), FerranGarcia ( CCOOPV), Elena Pineda(UGTPV), Gemma Piqué (Fapa-València), Glòria Marcos (EUPV),Carles Arnal (Els Verds-EsquerraEcologista), Pura Peris (Els Verdsdel País Valencià), Isabel Escudero(PSPV) i Vicent Botella (Cap de l’O-bra Social de la Caixa

El director del Jardí Botànic, An-toni Aguilella, va obrir l’acte de pre-sentació i va donar pas a la inter-venció de Diego Gómez, presidentd’Escola Valenciana. Gómez ha afir-mat que “com fa quatre anys, Esco-la Valenciana presenta un congrésque és un poc de tots, hi participenles universitats de Castelló, Valèn-cia i Alacant, tenen cabuda expe-riències de sindicats i de la resta dela comunitat educativa, no nomésde l’àmbit valencià sinó també esta-tal i internacionals, i a més el mani-fest del congrés compta amb l’ad-hesió de prop de 50 entitats cívi-ques”.

El president d’Escola Valenciana

Una aposta per la terraPPRREESSEENNTTAACCIIÓÓ LA SOSTENIBILITAT VALENCIANA A ESTUDI I DEBAT

El IV Congrès d’Escola Valenciana serà el de major contingut social de la història de la Federació d’Escoles en Valencià. Enmigde la proliferació de la construcció descontrolada, la coordinadora aferma el seu compromís amb la terra amb l’el·laboraciódel manifest “Escola Valenciana i societat sostenible” i la confecció d’un Llibre Verd del País Valencià que serviran de baseper enllestir una campanya de consciènciació dels diferents actors socials, polítics i econòmics del País Valencià

FEC

LL''eessccoollaa vvaalleenncciiaannaa ééss ppeerr ddeeffii--nniicciióó uunnaa eessccoollaa pprrooffuunnddaammeennttaarrrreellaaddaa aall mmeeddii nnaattuurraall,, ccuullttuurraall iissoocciiaall qquuee ll’’eennvvoollttaa,, ppeerr ttaanntt ccoonnèèii--xxeerr aaqquueesstt mmeeddii ééss iimmpprreesscciinnddiibblleeppeerr ttaall ddee ddeesseennvvoolluuppaarr llaa ttaassccaarreennoovvaaddoorraa qquuee ll’’eessccoollaa eexxiiggeeiixx..NNiinnggúú nnoo iiggnnoorraa qquuee eenn ll’’aaccttuuaalliittaatteessttaann pprroodduuiinntt--ssee uunnss ccaannvviiss aaccccee--lleerraattss ((ssoocciiaallss,, eeccoonnòòmmiiccss,, ppoollííttiiccss,,ccuullttuurraallss,, )) qquuee iimmpplliiqquueenn ttoottss eellssààmmbbiittss ddee llaa ssoocciieettaatt.. PPeell qquuee ffaa aall’’ààmmbbiitt ddeell tteerrrriittoorrii,, eellss ccaannvviiss eennmmoollttss ccaassooss ssuuppoosseenn ddeessttrruucccciióóiirrrreevveerrssiibbllee aammbb ggrreeuuss ccoonnsseeqqüüèènn--cciieess ppeerr aa llaa pprreesseerrvvaacciióó ddeell mmeeddiiaammbbiieenntt ii ppeerr aa llaa ccoonnsseerrvvaacciióó ddeellppaattrriimmoonnii nnaattuurraall.. ÉÉss ppeerr aaiixxòò qquueeppeerr ppooddeerr eedduuccaarr eenn eellss pprriinncciippiiss iivvaalloorrss qquuee ll’’eessccoollaa vvaalleenncciiaannaa pprree--ttéénn ((ii qquuee ttootteess lleess pprrooppoosstteess ccuu--rrrriiccuullaarrss ccoonntteenneenn)),, ss’’eessddeevvéé nnee--cceessssaarrii uunn ccoonneeiixxeemmeenntt ii uunnaa rree--fflleexxiióó pprrooffuunnddaa ssoobbrree llaa ssiittuuaacciióóaaccttuuaall ((ii dd’’uunn ffuuttuurr iimmmmeeddiiaatt)) ddeelltteerrrriittoorrii ddeell nnoossttrree ppaaííss..

DD’’aallttrraa bbaannddaa,, llaa iinntteerrrreellaacciióó eenn--

ttrree mmeeddii ii lllleenngguuaa ééss uunn ffeett ccoonnssttaa--ttaabbllee qquuee ffaa qquuee qquuaann ss’’eemmppoobbrreeiixxeell mmeeddii aammbbiieenntt qquuee eennss eennvvoollttaa iillaa rreellaacciióó ddee lleess ppeerrssoonneess aammbb eellsseeuu mmeeddii,, ss’’eemmppoobbrreeiixx ttaammbbéé eelllllleenngguuaattggee qquuee ddeessiiggnnaa ii eexxpprreessssaaeeiixxeess rreellaacciioonnss.. PPeerr aa ll’’EEssccoollaa VVaa--lleenncciiaannaa,, qquuee ffaa ddee llaa pprròòppiiaa lllleenn--gguuaa vveehhiiccllee dd’’úúss ii eeiinnaa ddee ttrreebbaallll,,mmaanntteenniirr llaa rriiqquueessaa llèèxxiiccaa ii eexx--pprreessssiivvaa ééss uunn oobbjjeeccttiiuu eedduuccaattiiuuqquuee vvaa mmééss eennllllàà ddeell mmóónn eessttrriiccttaa--mmeenntt eessccoollaarr ppeerrqquuèè aabbaassttaa ttoottaa llaassoocciieettaatt.. AA mmééss ssii ppeerrddeemm ppaattrrii--mmoonnii vvaalleenncciiàà,, ddeeiixxeemm ddee sseerr eellqquuee ssoomm,, ddeeiixxeemm ddee sseerr eenn ppaarrttvvaalleenncciiaannss..

FFiinnaallmmeenntt,, ccaall ccoonnssttaattaarr qquueeddeess ddee ll’’eessccoollaa VVaalleenncciiaannaa ss’’eessttaannddeesseennvvoolluuppaanntt mmoollttss pprrooggrraammeessdd’’eessttuuddii ii eedduuccaacciióó mmeeddiiaammbbiieennttaall..II eennss ttrroobbeemm qquuee mmoolltteess vveeggaaddeess,,aallllòò qquuee eessttuuddiieemm aa ll’’eessccoollaa,, ééssmmooddiiffiiccaatt ppeerr ddeecciissiioonnss ppoollííttiiqquueess(( lleess aaccttuuaacciioonnss eenn eellss ppaarrccss nnaattuu--rraallss,, ppeerr eexxeemmppllee)) oo eennttrreebbaannccaattppeerr ffeettss ii aaccttuuaacciioonnss ddiivveerrsseess.. CCoommppooddeemm eessttuuddiiaarr ll’’hhoorrttaa,, ppeerr eexxeemm--ppllee,, ssii ccaaddaa ddiiaa eenn qquueeddaa mmeennyyss??

CCoomm ppooddeemm eessttuuddiiaarr llaa bbiiooddiivveerrssii--ttaatt ddeell nnoossttrree ppaaííss ssii hhii hhaa eessppèècciieessqquuee ddeessaappaarreeiixxeenn?? CCoomm ppooddeemm ffoo--mmeennttaarr eell rreessppeeccttee ppeell mmeeddii aamm--bbiieenntt ssii ll’’eessppeeccuullaacciióó uurrbbaannííssttiiccaa eellddeessffàà??

NNeecceessssiitteemm,, ppeerr ttaanntt,, ccoonnééiixxeerrllaa ssiittuuaacciióó aaccttuuaall ddeell tteerrrriittoorrii ddeellPPaaííss VVaalleenncciiàà ddeess ddeell ppuunntt ddee vviissttaaddee llaa sseeuuaa ssoosstteenniibbiilliittaatt.. NNeecceessssii--tteemm uunn ddiiaaggnnòòssttiicc ii uunneess ppaauutteessdd’’aaccttuuaacciióó ppeerr ppooddeerr eedduuccaarr.. LLeessppoollííttiiqquueess eedduuccaattiivveess qquuee pprreettee--nneenn qquuee ll’’eessccoollaa eedduuqquuee eenn eellss vvaa--lloorrss ddee rreessppeeccttee aa llaa nnaattuurraa ii aall ppaa--ttrriimmoonnii ccuullttuurraall,, ssoocciiaall ii aammbbiieennttaall,,rreessuulltteenn aallttaammeenntt hhiippòòccrriitteess qquuaanneenn lleess aaccttuuaacciioonnss ddeellss oorrggaanniissmmeessppúúbblliiccss vviinnccuullaattss aammbb eell tteemmaa eellqquuee ffaann ééss eell ccoonnttrraarrii..

AAiixxíí ddoonnccss,, eell ccoonnggrrééss rreellaacciioo--nnaarràà eell tteerrmmee ssoosstteenniibbllee ddeess ddee ddii--ffeerreennttss ppuunnttss ddee vviissttaa aammbb ll’’eennsseenn--yyaammeenntt,, ppeerròò ttaammbbéé aammbb llaa ssoocciiee--ttaatt eenn ggeenneerraall.. LLeess eexxppeerriièènncciieessddiiddààccttiiqquueess aall vvoollttaanntt ddee llaa ssoossttee--nniibbiilliittaatt eess rreellaacciioonnaarraann aammbb dd’’aall--ttrreess tteemmeess rreellaacciioonnaattss aammbb ll’’aaccoonn--sseeccuucciióó dd’’uunnaa ssoocciieettaatt ssoosstteenniibbllee..

CCaall pprreessttaarr ddoonnccss eessppeecciiaall aatteenncciióóaa ccoomm ffeerr aarrrriibbaarr eell mmiissssaattggee aallssaassssiisstteennttss aall ccoonnggrrééss,, ggeenneerraallmmeennttmmeessttrreess,, ppeerrqquuèè ccaappttee ll’’aatteenncciióóddeellss mmaatteeiixxooss ii eessddeevviinnggaa eennrriiqquuii--ddoorr eenn ll sseeuuaa ttaassccaa ddiiààrriiaa.. RReemmaarr--qquueemm aaiixxíí qquuee lleess eexxppeerriièènncciieess ddeellccoonnggrrééss ttiinnddrraann uunn ccaarrààcctteerr eessccoo--llaarr ppeerròò ttaammbbéé ssoocciiaall,, iinntteerrrreellaacciioo--nnaattss ppeell ccoonncceeppttee SSoosstteenniibbiilliittaatt((mmeeddiiooaammbbiieennttaall ii ppaattrriimmoonniiaall))..

CCaall ddiirr qquuee ccoomm eenn ttoottss eellss aannttee--rriioorrss ccoonnggrreessssooss,, aaqquueessttaa vveeggaaddaattaammbbéé ccoommppttaarreemm aammbb eell qquuee aannoo--mmeenneemm pprreeccoonnggrrééss.. AA ppaarrttiirr ddee llaammoottiivvaacciióó ddeell MMaanniiffeesstt ddoonnaarreemm eellttrreett dd’’eeiixxiiddaa aa ttoott eell qquuee eennvvoollttaa eellccoonnggrrééss.. DDuurraanntt ttoott ll’’aannyy eennss ddeeddii--ccaarreemm aa ddeebbaattrree aall vvoollttaanntt ddee llaatteemmààttiiccaa ddeell CCoonnggrrééss aammbb llaa ffiinnaallii--ttaatt dd’’eeddiittaarr EELL LLLLIIBBRREE VVEERRDD ssoo--bbrree ll’’eessttaatt ddeell tteerrrriittoorrii aall PPaaííss VVaa--lleenncciiàà.. AAqquueesstt ccoorrppuuss tteeòòrriicc ii rreeaalleennss sseerrvviirràà ppeerr aaffrroonnttaarr eell CCoonnggrrééssaammbb uunn ccoonneeiixxeemmeenntt aaccttuuaalliittzzaatt iivveerrííddiicc ssoobbrree ll’’eessttaatt ddeell mmeeddii––aamm--bbiieenntt.. EEll pprreeccoonnggrrééss sseerràà iittiinneerraannttii aa mmééss ddee lleess ddiiffeerreennttss ccoonnffeerrèènn--cciieess ttaammbbéé ccoonnssttaarràà dd’’eexxppoossiicciioonnss..

Cap al IV Congrès

17COMARQUES L’Avanç Informació, 29 de setembre de 2006

també ha destacat que el IV Congréstindrà un àmbit d’acció més ampli,donat que “ara Escola Valenciana éspresenta com un moviment globalamb especial incidència en el moneducatiu però també social”. Peraquest motiu des d’Escola Valen-ciana s’ha justificat que el IV Con-grés tinga una vessant a més de pe-dagògica (adreçada a la comunitateducativa i amb experiències esco-lars al voltant de la societat sosteni-ble), acadèmica (amb la importantparticipació de les universitats pú-bliques valencianes que organitzenels cursets d’extensió universitàriaper a estudiants universitaris) i so-

cial (amb les activitats del precon-grés que comencen el mes d’octu-bre i s’allargaran fins el mes de de-sembre).

Per què un Congrés sobre So-cietat Sostenible ?Sobre el tema escollit, Diego Gómezha assenyalat que “és prioritari tre-ballar en aquest camp ja que el PaísValencià està molt lluny de ser la so-cietat sostenible que tots desitgem,el valencià està descuidat per lesinstitucions, la cultura valencianano compta de l’atenció adequada ila destrucció del territori arriba alímits inimaginables fa uns anys. És

inacceptable que ens conviden a fereducació mediambiental a les esco-les per després contribuir des delpoder polític i econòmic a la des-trucció del nostre medi ambient”.

Diego Gómez ha continuat la seuajustificació temàtica del congrésafegint: “L'escola valenciana és perdefinició una escola profundamentarrelada al medi natural, cultural isocial que l’envolta, per tant conèi-xer aquest medi és imprescindibleper tal de desenvolupar la tasca re-novadora que l’escola exigeix. Nin-gú no ignora que en l’actualitat es-tan produint-se uns canvis accele-rats (socials, econòmics, polítics,

AACCTTEESSFins l’arribada del congrés, quetindrà lloc els dies 5, 6, 7 i 8 dedesembre, Escola Valenciana hapreparat tot un conjuntd’activitats repartidessetmanalment durant aqueststres mesos. Des d’exposicions,a itineraris, reivindicacions ocursos d’extensió universitària.Cal destacar la presentació, elmes de novembre, del LlibreVerd del Territori Valencià, undiagnòstic que està a puntd’editar Escola Valenciana i queestà elaborat per diferentsprofessionals especialistes deprestigi

AALLAACCAANNTT

Del 20 al 24 de novembre.Universitat d'Alacant, SeuUniversitària d’Alacant.

CCAASSTTEELLLLÓÓ

Del 16 al 21 d’octubre a laUniversitat Jaume I.

VVAALLÈÈNNCCIIAA

2 de juny.Homenatge al profesorMiquel Gil Corell a la Universitatde València.

Del 20 al 25 de novembre.Universitat Politècnica, Escola deCamins.

Del 27 al 2 de desembre.Universitat de València, Campusde Burjassot.

Precongrès

“Escola Valenciana espresenta com unmoviment global quetambé té incidència enel món social”

“És inacceptable queens conviden a fereducació mediambientala les escoles per desprésdestrossar l’entorn”

COMARQUES18 L’Avanç Informació, 25 de novembre de 2005

culturals, ) que impliquen tots elsàmbits de la societat. Pel que fa al’àmbit del territori, els canvis enmolts casos suposen destruccióirreversible amb greus conseqüèn-cies per a la preservació del mediambient i per a la conservació delpatrimoni natural. És per això que

per poder educar en els principis ivalors que l’escola valenciana pre-tén (i que totes les propostes curri-culars contenen), s’esdevé neces-sari un coneixement i una reflexióprofunda sobre la situació actual (id’un futur immediat) del territoridel nostre país. Això també implicala llengua, ja que la interrelació en-tre medi i llengua és un fet consta-table que fa que quan s’empobreixel medi ambient que ens envolta i larelació de les persones amb el seumedi, s’empobreix també el llen-guatge que designa i expressa eixesrelacions”

Punt de partida: Què és sosteni-bilitat?Tot just després de la intervenciódel president d’Escola Valenciana,Carme Miquel ha estat l’encarrega-da d’aportar informació concretasobre els actes que ens duran a lacelebració del IV Congrés. Ho ha fet

en primer lloc acusant a la Conse-lleria de Medi Ambient i altres ins-titucions de “de fer un ús perversdel terme “sostenibilitat”. Enaquest sentit, Carme Miquel ha des-mentit que el mot puga aplicar-se,ací i ara, a frases com “golf sosteni-ble” o “urbanisme sostenible”. Se-gons ha afirmat Miquel, la paraulasostenible només pot aplicar-se “aldesenvolupament humà que arribaa tots sense consumir el que neces-siten les generacions futures, i evi-dentment un camp de golf implicala destrucció de tota la biodiversi-tat que existia prèviament i de laque ja no gaudiran les generacionsfutures, i a més, representa una ex-cusa per desenvolupar un urbanis-me depredador posterior”.

Per acabar, Carme Miquel ha re-cordat que ens trobem en la “Dèca-da de l’Educació per al Desenvolu-pament Sostenible” promulgada perNacions Unides per als anys 2005-2014 amb la finalitat d’ntegrar el de-senvolupament sostenible en el sis-tema d’ensenyament a tots els ni-vells”. Passat ja un any del deseni,els centres educatius encara espe-ren per part de l’administració edu-cativa alguna referència o comuni-cació sobre el tema.

Actes PrecongrésFins l’arribada del congrés, quetindrà lloc els dies 5, 6, 7 i 8 de de-sembre, Escola Valenciana ha pre-parat tot un conjunt d’activitats re-partides setmanalment durantaquests tres mesos. Des d’exposi-cions, a itineraris, reivindicacions ocursos d’extensió universitària. Caldestacar la presentació, el mes denovembre, del Llibre Verd del Te-rritori Valencià, un diagnòstic queestà a punt d’editar Escola Valen-ciana i que està elaborat per dife-rents professionals especialistes deprestigi

El congrés de desembreEl congrés se celebrarà els dies 5, 6,7 i 8 de desembre de 2006 a la Fa-cultat d’Informàtica de la UPV, i prè-viament s’inaugurarà al paranimf dela Universitat de València, al carrerLa Nau. El període de matrícula jaés obert i podeu consultar el pro-grama a les pàgines 24 i 25 del dos-sier. (la matrícula es pot fer efecti-va a la web www.fev.org/congres).

Miquel Gil Corell va nàixer aValència, el 24 de setembre de1921 i ens va deixar el 19 dejuliol de 2003. Llicenciat enFarmàcia, va exercir all llarg demés 50 anys com a farmacèutica Massamagrell on arribà a sertitular. També exercia com a ana-lista clínic, especialitzat en ictio-toxicologia i bromatologia i fouprofessor d’Ecologia de les cincprimeres promocions de biòlegsvalencians.Els seus alumnes l’apreciavenpel seu caràcter, el seu magisterii l’enorme bagatge intel·lectual.Era un home interessat per totsels assumptes relacionats ambla Natura. Amb una memòria pri-vilegiada, recordava el nom decada planta, microorganisme, auo mamífer del que parlàrem. Pro-fessor d’Ecologia en la Facultatde Ciències (Secció de Biologia)de la Universitat de València imestre de vàries generacionsd’ecologistes, Gil Corell ha estat,probablement, el defensor de laNatura valenciana amb mésanys en actiu, activitat que man-tingué amb un fort compromíscívic. Ja als anys seixanta se sig-nificà com un dels defensors dela protecció del llac de l’Albuferai la Devesa de El Saler. Lesseues actuacions queden docu-mentades en les hemeroteques,en uns temps en els quals noera gens fàcil manifestar-se encontra del poder establert.Posteriorment, durant laDemocràcia, quan es va protegirl’actual Parc Natural, fou presi-dent, durant el Govern socialistade la Generalitat, de la JuntaRectora del Parc, així com de laresta de Juntes Rectores delsespais naturals protegits valen-cians, que tan bé coneixia i esti-mava. Fou un home clau en elprocés de protecció dels parcnaturals valencians i especial-ment de l´esmentat Parc Naturalde L’Albufera.La Fundació Amics d’aquest parcnatural va ser la més jove de lesassociacions cíviques a les queva pertànyer Gil Corell, que

també, entre d’altres, fou mem-bre fundador d´ AVIAT (Associa-ció Valenciana d’Iniciatives iAccions en Defensa del Territori,posada en marxa als anys setan-ta), embrió de l’actual Acció Eco-logista-Agró. El manifest funda-cional d’AVIAT incloïa el que pro-bablement siga el primer catàlegvalencià d’espais naturals a con-servar i a Gil Corell, un dels seussignants, es deu, en bona part,aquesta llista.Fou, durant molts anys, presi-dent de la Secció d’Ecologia dela Real Societat Econòmica d’A-mics del País, membre de laJunta directiva del Col·legi de Far-macèutics, de la Societat Espan-yola d’Ornitologia i del PatronatValencià de Ciències Naturals,entre d’altres. El seu tarannàprogressista el va dur a ser socifundador d’Acció Cultural delPaís Valencià.Des de l’àmbit privat i la societatcivil, Gil Corell fou un acèrrimdefensor de la conservació delpatrimoni natural valencià, unapassionat per la ciència queestudia les lleis de la Natura, l’E-cologia, de la que fou, com hemdit, el primer professor a Valèn-cia.Els seus alumnes li varen retreun càlid homenatge en vida,nomenant-lo el 2003, el primermembre d’honor del Col· legi Ofi-cial de Biòlegs.No va deixar mai de participaren tots aquells actes cívics endefensa del territori i la biodiver-sitat valencians; així, des d’Esco-la Valenciana, el recordemtambé com a professor a les pri-meres edicions de l’Escola d’Es-tiu.La seua veritat eren la Ciència ila Natura, i les defenia amb lamateixa força que quan parlavade música i catalogava Bach perdamunt de qualsevol altre com-positor, tot i que va voler estudiarpiano per sentir el plaer d’inter-pretar-lo quan ja tenia més de60 anys. Aquesta és la raód´incloure unes notes de J.S.Bach en el present homenatge.

Homenatge a Miquel Gil Corell

Precongrès

“S’esdevé necessari unconeixement i unareflexió profunda sobrala situació actual delterritori valencià”

“La Generalitatvalenciana està fent unús pervers del conceptede sostenibilitat icreixement sostenible”

19COMARQUES L’Avanç Informació, 29 de setembre de 2006

Doctor en Geografia per la Universitat de València. Catedràtic E.U. d’'Anàlisi Geogràfica regio-nal Universitat Jaume I. És vicedegà de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques i di-rector de la Titulació de Turisme. També és director del Centre de Documentació de l'Associa-ció Espanyola d'Experts Científics en Turisme, i Consultor de la World Tourism Organization-PNUD. Exerceix la seua tasca investigadora com a director del Laboratori d'Estudis, Ordena-ció i Planificació d'Espais Turístics, i del Gabinet d'Estudis Turístics de la UJI, on ha desenvo-lupat, enrte d’altres, els projectes "Proposta de desenvolupament turístic integral per a les co-marques valencianes" o "Anàlisi, diagnòstic i programes de desenvolupament turístic integratper al parc Natural de la Serra d'Espadà”Autor de diversos llibres, entre ells "Espai turístic iresidencial en les terres castellonenques" o "L'ordenació i planificació integrada dels recursosterritorials turístics". Ha dirigit diversos cursos de postgrau en diferents universitats i funda-cions. Actualment dirigeix un curs de doctorat interuniversitari de l'Institut Joan Lluis Vives iel Congrés de Turisme de la Fundació universitat-empresa de Castelló.

DDiieeggoo LLóóppeezz OOlliivvaarreess

Doctor Enginyer de Camins, professor d´Urbanisme a la Universitat Politècnica de València.Autor de nombrosos articles especialitzats i d'opinió sobre qüestions territorials, urbanísti-ques i mediambientals. Membre del col·lectiu “Terra Crítica”. Ha sigut Director General d'O-bres Públiques de la Generalitat Valenciana (1983-1988) i degà del Col·legi d´Enginyers deCamins de la Comunitat Valenciana (1980-83). És així mateix subdirector de la Revista “OPEnginyeria i Territori”, que edita el Col·legi Nacional d'Enginyers de Camins.

JJooaann OOllmmooss LLlloorreennss

Llicenciada en Ciències de la Informació en el CEU Sant Pau de València, el 1996. Màster deCreació d’Empreses de gestió i assessorament en medi ambient, de l’Escola d’Organització In-dustrial de Madrid i, en l’actualitat, està acabant el doctorat en la Universitat de València.En-tre 1998 i 2004, redactora del diari “Levante-El Mercantil Valenciano”, on es va especialitzaren periodisme ambiental. Ha donat classes al màster de Gestió Ambiental i DesenvolupamentSostenible de l’Institut Mediterrani per al Desenvolupament Sostenible (Imedes) i la Universi-tat de València. Actualment imparteix classe de periodisme ambiental al Màster de Comunica-ció Científica, Sanitària i Ambiental de la Universitat Pompeu Fabra. Dirigeix la revista de na-tura i medi ambient, Nat. És Premi Nacional de Periodisme Ambiental 2005 atorgat pel Minis-teri de Medi Ambient.z

MMaarriiaa JJoosseepp PPiiccóó

Cap de l’Àrea de Sostenibilitat de Unescocat - Centre UNESCO de Catalunya - . Responsablede la difusió de l’edició catalana d’alguns informes internacionals que publica, en anglès, elWorldwatch Institute de Washington. Ha participat en conferències internacionals en el siste-ma de les Nacions i ha organitzat seminaris internacionals sobre qüestions ambientals. Ha ela-borat diverses publicacions sobre els reptes ambientals globals dedicats al món educatiu, comara “Conèixer l’estat del món”, i ha estat director de la revista electrònica “Tots, quaderns d'e-ducació ambiental”. És enginyer tècnic agrícola i també ha participat i liderat diversos projec-tes d’educació ambiental en moviment d’educació no formal i organitzacions no governamen-tals.

SSeerrggii RRoovviirraa ii PPéérreezz

Llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació, és professor de Geografia i de Geografia turís-tica al IES “Maria Ibars” de Dénia. És membre del Grup d'Experts de l'Organització Mundialdel Turisme. És col·laborador de l'Escola de Turisme de la Universitat Politècnica de Valènciaen el desenvolupament de programes d'investigació-acció i de desenvolupament i formaciódel Vicerectorat de la Fundació UPV. És director del “Curs Internacional de Planificació Parti-cipativa de l'Entorn i Construcció i Promoció de Productes i Destins Turístics”, realitzat perCOYDEAL, La UPV i COTELCO (associació Hotelera de Colòmbia). És director de la “Funda-ció Cultural Baleària-4Illes” i tècnic director de les Agendes 21L de Dénia, Xaló i responsablede l'Assistència tècnica de la de Teulada-Moraira i El Verger. Ha participat i/o realitzat Mis-sions d'Assistència Tècnica i Enginyeria de la Formació tant al País Valencià com a Sud-Amè-rica. Ha publicat diversos treballs sobre educació, enginyeria de formació i desenvolupamenten revistes com CEDEFOP, Ullal, etc. i és responsable del Taller de prespectiva del “LibroBlanco de la Cooperación para el desarrollo, de la Comunidad Valenciana”(2003)

JJoosseepp VViicceenntt MMaassccaarreellll

Doctora en Bioquímica i Biologia Molecular. Professora Titular de Bioquímica i Biologia Mole-cular del Departament corresponent de la Universitat de València. Entre d’altres, ha ocupatels càrrecs de directora general de Conservació del Medi Natural de la Conselleria de MediAmbient de la Generalitat Valenciana des de gener del 1994 fins juliol del 1995, presidenta dela Comissió Acadèmica del títol de Ciències Ambientals de la Universitat de València i Deganadel Col·legi Oficial de Biòlegs de la Comunitat Valenciana. Membre del Patronat de la Funda-ció “Amics del Parc Natural de l’Albufera” i Presidenta d’AVEADS Ha realitzat diverses publi-cacions i en l'actualitat és investigadora principal en un Projecte finançat per la GeneralitatValenciana, amb un equip pluridisciplinar, sobre “Ambientalització Curricular en la Universitatde València.” I participa com a professora externa en el Programa de Doctorat Interuniversita-ri d'Educació Ambiental. Ha impartit diversos cursos i màsters com el Curs de Formació delVoluntariat ambiental universitari(20 hores). Organitzat pel Vicerectorat d'Estudiants de laUniversitat de València. Des del 1997 fins al 2002. Ha coordinat l'àrea de medi ambient de LaNau dels Estudiants de la UV-EG. Ha format part del Comité Científic i Organitzador de diver-sos congresos entre els quals:“II Jornades d'Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana”.Torrent (València). 1998 i “III Jornades d'Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana”.Alacant 2003

MMªª ÀÀnnggeellss UUllll SSoollííss

Catedràtic d'Anàlisi Geogràfica regional en la Universitat d'Alacant, és director de l'Escola deTurisme i del Màster Internacional en Direcció i Gestió Turística d'aquesta Universitat, aixícom director del grup d'investigació sobre “Planificació i Gestió Sostenible del Turisme”. Desde fa més de vint anys desenvolupa la seua tasca docent i investigadora en l’anàlisi i planifica-ció del turisme. Ha participat com a consultor en matèria de planificació del desenvolupamentturístic per a l'Organització Mundial del Turisme (accions a Llatinoamèrica). Entre els projec-tes més recents destaca el seu paper, com a investigador principal, de dos projectes (desenvo-lupats respectivament entre 1999 i 2001 i entre 2003 i 2005) dins del Plans Nacional d'I+D,amb fons FEDER, relatius als sistemes d'indicadors en la planificació i gestió sostenible del tu-risme.

JJoosseepp VViicceenntt MMaassccaarreellll

Comitè científic del Congrès

COMARQUES20 L’Avanç Informació, 29 de setembre de 2006

J.A. FERRANDO/REDACCIÓ ALCOI

Segons l'acord que es va prendre a laIII Assemblea de ciutadans i ciutada-nes celebrada a Benimassot el 22 dejuliol passat, la Coordinadora d'Estu-dis Eòlics del Comtat va dicidir anara tots els ajuntaments de la comarcad'El Comtat, i alguns de l'Alcoià i laMarina Alta, per a què en els succes-sius plens municipals mostraren laseua oposició al Pla Eòlic Valencià enla Zona 14.

El divendres 8 de setembre es vacelebrar un d'aquests plens a l'Ajun-tament d'Alcoi. Tots els partits polí-tics van votar a favor de la moció pre-sentada per la Coordinadora per aque l'Ajuntament exigira a la Gene-ralitat la paralització caultelar del pro-jecte, excepte el Partit Popular.

Segons ha manifestat la coordina-dora es mantindran els contactes ambtots els caps comarcals de tots els par-tits per tal de demanar el mateix ti-pus de suport. La Coordinadora pu-blicarà una llista amb els ajuntamentsque hi donen suport i els que no.

El ple municipal celebrat el dia 8de setembre a l'Ajuntament d'Alcoiva tractat a fons la problemàtica delpla eòlic previst per a la zona 14, queafecta a les comarques del Comtat ila Marina Alta, i que també tindrà im-pactes a la ciutat d'Alcoi (el més im-portant d'ells l'impacte visual i pai-satgístic, així com la desfeta del te-rritori). Els tres partits de l'oposicióvan recolzar el document presentatper la Coordinadora d'Estudis Eòlicsdel Comtat i el Partit Popular va vo-tar en contra.

La Coordinadora demanava l'a-provació d'un text de repulsa cap alpla eòlic en la zona 14 mentre no si-guen contestades les 40.000 al·lega-cions presentades pels ciutadansl'any 2004, i mentre no es resolguenels informes del Fiscal de Medi Am-bient (per presumptes indicis de de-licte), del Ministeri de Medi Ambient,del Comité RAMSAR (per impactesal Parc Natural de la Marjal Pego-Oli-va), de la UNESCO, el Ministeri deCultura... entre d'altres, i fins que nos'elabore un estudi seriós del recurseòlic existent.

La Coordinadora no entén perquèel PP recolza amb els seus vots aquestprojecte que de dur-se a terme supo-saria la desfeta de tota una comarca idels pobles i habitants que hi viuen.

Cal recordar que algunes de les ins-titucions que estan estudiant el pla hihan trobat vulneracions i irregulari-tats legals importants:

Així doncs, el Fiscal de Medi Am-bient i Urbanisme està investigant sihi ha indicis de delicte en la tramita-ció del Pla Eòlic en la Zona 14.

La Comissió Europea estudia in-compliments de la Directiva d'Aus, laDirectiva d'Hàbitats i la Legislació Eu-ropea sobre els Contractes.

El Comité Ramsar i el Ministeri deMedi Ambient estan investigant so-bre la possible afecció dels parcs eò-lics sobre el Parc Natural de la Marjalde Pego-Oliva.

El Tribunal Europeu de Justícia deLuxemburg ha de resoldre sobre la nodesignació per part de la GeneralitatValenciana com a zona ZEPA la ZonaIBA núm 163 (sobre la que estan pro-jectats els 50 aerogeneradors previs-tos).

El Ministeri de Cultura continuaestudiant l'afecció que tindrien elsparcs eòlics als 43 abrics declarats Pa-trimoni de la Humanitat per la UNES-CO existents en els municipis afec-tats.

El Centre de Patrimoni de la Hu-manitat de la UNESCO està elaborantun informe sobre la no afecció delsparcs eòlics sobre los béns declaratsPatrimoni de la Humanitat en la co-marca.

La Conselleria de Territori i Habi-tatge encara no ha elaborat el Pla Rec-tor d'Ús i Gestió (PRUG) del Parc Na-tural de la Marjal de Pego-Oliva, quesegons determina l'artícle 37 de la Llei11/1994 "constitueix el marc en el quehan de desenvolupar-se les activitatsdirectament lligades a la declaració

de l'espai natural protegit" de l'es-mentat parc natural i la seua àread'esmortiment d'impactes on es pro-jecten els 3 parcs eòlics.

No s'ha realitzat el corresponent"estudi del grau d'acceptació de lapoblació" segons estableixen les ma-teixes Normes del Pla Eòlic de la Co-munitat Valenciana i segons també varecomanar el Síndic de Greuges en laseua Resolució del 31 de març de2005.

No s'ha elaborat el corresponentEstudi d'Impacte Arqueològic, se-gons estableixen les mateixes Nor-mes del Pla Eòlic de la Comunitat Va-lenciana i segons va recomanar tam-bé el Síndic de Greuges del 31 demarç de 2005.

I per últim, no s'ha fet un estudi se-riós i científic sobre l'existència de re-curs eòlic aprofitable a les serresd'Almudaina i Alfaro on pretenen im-plantar-se els 50 aerogeneradors pre-vistos pel pla. Segons denuncia la co-ordinadora, l'únic que existeix és lafotografia d'un tècnic de l'Agència Va-lenciana d'Energia amb una bufanda.

Convé recordar també que aquestno és el primer ple municipal on esdebat el tema. 18 ajuntaments ja vanaprovar mocions en contra d'aquestpla en el 2004, just quan acabava d'ei-xir a exposició pública el projecte. Arael Partit Popular d'Alcoi tampoc re-colza el rebuig de tots aquests ajun-taments, molts d'ells governats pelseu mateix partit.

Clarobscurs en la zona 5L’actual esborrany del Plà Eòlic Va-

lencià tampoc satisfà altres zonesafectades. Aquest és el cas de la Pla-taforma contra l’Aplicació del Pla Eò-

lic de la Zona 5, que està tenint unasensació agredolça.

Considera molts positives les eli-minacions dels Parcs Eòlics de la Llo-ma del Bord (Benassal) i de la Llomade Benafigos (Atzeneta, Benafigos yVistabella), donat que eren les duescentrals eòliques més properes alParc Natural de Penyagolosa. Però la-menta que se seguisquen mantenintles dues centrals elèctriques a Culla.

Una d’elles és la que afecta la Fontd’en Segures, pel que la plataformaconsidera que un augment en el ta-many dels aerogenerados podriaafectar greument el turisme rural ques’ha desenvolupat durant anys enaquest paratge.

L’altra central afecta el riuMont-lleó, just a l’altra bandade la Lloma deBenafigos, àrea que és emprada pelsocells (que niuen dins del propi cab-dal del Montlleó) per alçar el vol.

De moment, a la zona 5 els ecolo-gistes demanen prudència. Encaradesconeixen els detalls de les modi-ficacions introduïdes al nou esbo-rrany del pla eòlic i esperen a llegir-se la Declaració d’Impacte Ambien-tal.

També està pendent de resolucióen el Tribunal de Luxemburg l’am-pliació de zones ZEPA (Zones d’Es-pecial Protecció per a les Aus, on esprohibeixen expressament aquestesinstal·lacions), que podria afectar alas dues centrals eòliques de Culla al’estar ambdúes incloses dins de l’IBA(Important Bird Area) número 150inventariada per SEO/BirdLife, i laComissió Europea empra les zonesIBa com a referent en la delimitacióde les zones ZEPA.

Des de la plataforma esperen quela resolució arribe abans de l’aprova-ció definitiva d’aquestes centrals eò-liques.

Crítiques al nou esborrany del pla eòlic impulsat pel Partit Popular

Els parcs eòlics continuen generant rebuig entre els ecologistes.

ZONA 14 EL PP ALCOIÀ DEFENSA LA DESTROSSA EN SOLITARI

ARXIU

Tots els partits políticsd’Alcoi, excepte el PP, vandemanar la paralitzaciócautelar del projecte. Lamajoria popular va impe-dir aprovar la moció quesí ha estat aprovada peraltres municipis gover-nats pel PP

L’ORDIM ALCOI

Als darrers mesos el PP ha donatllum verda a l’enderrocament del’antic col·legi de la Uxola per a ferun pàrquing. La manca de dota-cions educatives a la ciutat no hasigut tinguda en compte pel governde Jorge Sedano, segons denunciael grup municipal de l’Entesa. L’es-cola d’idiomes, escola d’adults i es-cola infantil serien els exemples decom el PP destrueix infraestructu-res educatives a la ciutat. Tambéconsideren un acte de cinisme quel’Ajuntament diga que té sensibili-tat per resoldre les demandes edu-catives, i al mateix temps enderro-que dos col·legis: Verge dels Llirisi Uxola. La demanda de places pú-bliques a les escoletes infantils dela ciutat deixa en llista d’esperanombroses famílies. El barri de l’Ei-xample no disposa de cap centred’aquestes característiques i a laZona Nord molts xiquets i xique-tes tenen que anar a les escoletesde Batoi o Santa Rosa, prou llun-yanes. El diputat de l’Entesa-EU ales Corts, Ramón Cardona, denun-ciava recentment la nula capacitatde la Generalitat de crear noves es-coles infantils. Fins l’any 1994 ha-via 32 escoletes de 0 a 3 anys de-penents de la Conselleria d’Edu-cació, i no s’ha construït cap durantles diferents legislatures en que hagovernat el PP, i al mateix temps sesubvenciona durant aquesta etapaa centres privats.A Alcoi només hiha una escola de titularitat au-tonòmica, la del Partidor, i a unaciutat de més de 60.000 habitantsestaria bé disposar-ne d’una més.Per als d’EU, el solar de la Uxolaera l’adequat per fer-ho. Al final pri-men els interessos de les empresesprivades per a construir un pàrkingper davant dels interessos socials.

ALCOI

Dos col·legisenderrocatsa la ciutat

21COMARQUES L’Avanç Informació, 29 de setembre de 2006

REDACCIÓ VALÈNCIA

El 28 de setembre va presentar-seen societat la coordinadora Acciói Reflexió Ciutadana per València.Formada per una quinzena d’as-sociacions ciutadanes, els seus ob-jectius són aconseguir major forçareivindicativa front a l’Adminis-tració i crear un espai de reflexiósobre el model de ciutat i de barrique volem per a viure. Segons ex-pliquen, “per defendre una Valèn-cia sostenible, saludable, habita-ble i solidària”. El projecte es vegestant des de fa uns mesos i es vapresentar oficialment en un Ple al-ternatiu a la plaça de l’Ajunta-ment.

La nova coordinadora del mo-viment ciutadà a València co-mençà a plantejar-se a partir delple alternatiu al de l’Ajuntamentque va tindre lloc el passat 28 d’a-bril, en el qual es va informar di-rectament a l’opinió pública sobreels problemes més apressants quevenen patint els veïns de Valènciai que va reivindicar una participa-ció ciutadana real i més efectivaals plens del consistori local.

Després de l’èxit aconseguit, es

van intensificar els contactes en-tre els diferents col·lectius per afer possible el que ja és una reali-tat.

Els organitzadors esperencomptar amb la participació icol·laboració de tothom ”en unaocasió tan important per al movi-ment ciutadà valencià”.

La quinzena d’associacions ciu-tadanes, col.lectius i entitats quela formen en el moment del seunaixement són aquestes: Salvemla Tabacalera, Salvem el Botànic,Recuperem la Model, Abusos Ur-banístics No, Afectats per l’Hos-pital Virgen del Consuelo, Plata-forma per Russafa, PlataformaSalvem el Cabanyal, AAVV.delParc i Jardí de la Plaça. Jose MªOrense, Plataforma contra la su-bestació elèctrica de Patraix,AAVV Orriols-Rascanya, Platafor-ma pro-poliesportiu Benicalap-Campanar-Beniferri, PlataformaAnti-abocador Poble Nou, Assem-blea d’Immigrants i Amics de Ba-obab, La Punta-Tormalló i Coor-dinadora Ciutat Vella, a més de al-guns ciutadans particulars.

Esdevindrà un eina de pressiócontra les polítiques del PP.

LM / REDACCIÓ VALÈNCIA

Dos joves van encadenar-se el di-marts 26 de setembre a les 12 enpunt del migdia a la porta de l'edifi-ci de l'Ajuntament de València perprotestar contra la situació de la vi-venda a la ciutat. L'acció forma partde la campanya de Maulets arreudels Països Catalans per reivindicarl'accés del jovent a una vivenda dig-na.

En un principi diversos agents dela policia local van intentar impedirl'encadenament dels dos joves in-dependentistes, amb colps i espen-tes. Tot i això, els dos joves van es-tar encadenats gairebé 40 minutsmés fins que la policia ha tallat fi-nalment les cadenes i ha identificatals assistents que hi havia als vol-tants. Alguns joves portaven pan-cartes amb el lema "Joves sense sos-tre, polítics corruptes". Els com-panys dels joves encadenats van re-partit pamflets en els quals es de-nunciaven "els abusos immobiliarisi l'enriquiment d'empresaris i polí-tics a costa de l'especulació amb elterritori i els recursos" i han cridatlemes com "Polítics culpables". L'ac-ció de protesta va estar seguida pernombrosos mitjans de comunicacióde la ciutat, tant premsa escrita com

ràdio i televisió. Malgrat la presèn-cia de les càmeres de Canal 9, l'in-formatiu de la cadena pública ha ve-tat l'emissió de les imatges.

Uns minuts després de la inter-venció de la policia local va aparéi-xer pels voltants el regidor de l'A-juntament de València, Miguel Do-mínguez (PP) provocant crits con-tra el seu partit i la seua política ur-banística.

Maulets afirma en un comunicatde premsa que "el preu de les cases

de renda lliure ha augmentat un10% en un any". Segons el col·lectiuindependentista aquesta situacióprovoca que siga "inaccessible lacompra per part de la majoria de lesjoves de la nostra ciutat". Finalmenttambé recorda que "València té65464 cases buides que no estansent utilitzades per ningú".

+ info:www.maulets.orgwww.politics-immobiliaria.com

ACCIÓ A LES PORTES DE L’AJUNTAMENT DE VALÈNCIA

Encadenament de Mauletsper un habitatge digne

PRESENTACIÓ PLE MUNICIPAL ALTERNATIU

Naix el grup Acció i Reflexió Ciutadanaper València

22 L’Avanç Informació, 29 de setembre de 2006

REDACCIÓ

El banquer més ric d'Espanya té elspeus de fang. El totpoderós EmilioBotín, president del Banco de San-tander, s'enfronta a un judici que po-dria acabar amb els seus óssos a lapresó i fer-lo seguir l'estela d'altresil·lustres banquers com Mario Con-de. Amb la diferència (i la dificultat)que mentre Conde va ser un 'outsi-der' aventurer que va acabar sent ex-pulsat del sinedrí del poder econò-mic espanyol, Botín forma part de laseua "eterna" columna vertebral.

Després de diversos aplaçaments,sembla que a finals d'any s'iniciaranles vistes. Segons un dels pocs mit-jans de comunicació que s'han atre-vit a parlar del tema amb detall, ElConfidencial del periodista Jesús Ca-cho (expulsat recentment d'El Mun-do entre altres coses per això), albanquer se li acusa de la cooperaciónecessària perquè pogueren come-tre's 36 delictes contra l'Hisenda Pú-blica durant 1989, un delicte conti-nuat de falsetat en document oficialper la presentació de documents fal-sos davant la inspecció tributària itres delictes continuats de falsetaten document mercantil com a con-seqüència de la simulació de con-tractes de cessió de crèdit, de l'el·la-boració de cartes falses atribuint ti-tolaritats a testaferros i de la creaciód'una documentació també falsa pera imputar increments de patrimonia exercicis prescrits.

Segons l'esmentada publicacióelectrònica, el Fiscal té clar que du-rant 1988 i 1989 el Santander vamoure prop de mig bilió de pessetesen diners negres que provenien defonts financeres més o menys inco-fessables.

Per poder fer-ho va comercialit-zar un producte financer especial(les famoses "cessions de crèdit")destinat a captar eixa quantiosa bos-sa de diners que circulava fora de lalegalitat, als amos dels quals se'ls as-

segurava que anaven a ser tan "ne-gres" com abans.

El banc oferia un plus d'opacitatconcretat en què Hisenda anava a se-guir sense tindre la més mínima no-tícia de l'existència d'eixos diners,donat que garantia als clients quemai li lliuraria al Fisc la identitat delstitolars efectius de les operacions.

Gràcies a això, el Banco de San-tander va aconseguir concertar, en

un temps rècord, 42.274 cessions decrèdit per un valor total de 432.965mililons de pessetes.

Quan l'Administració Tributària liva requerir al banc que facilitès elnom dels titolars de les operacionsrespectives, el mateix Santander vaoferir-li a eixos clients realitzar can-vis de titolaritat en les cessions decrèdit ja formalitzades.

Concretament, el banc va lliurar-li al Fisc informació falsa sobre 9.566operacions formalitzades que repre-sentaven 145.120 milions de pesse-tes.

Per aconseguir-ho, els empleats,mitjançant instruccions directesdels acusats, procediren a simularcontractes mercantils de cessions decrèdit, així com còpies provisionalsi documentació comptable de caràc-ter divers, amb la finalitat d'aparen-tar que eixes operacions s'havien re-alitzat per terceres persones i no porlos veritables titolars.

De fet, no va dubtar a declararcom a titolars de les cessions a per-sonas mortes, emigrants no resi-

dents a Espanya, ancians desval-guts, treballadors en atur, familiarsd'empleats del banc, antics clientsque ja no mantenien cap relació ambl'entitat, etcètera.

Petició de condemnaResumint l’argumentació jurídica,del que s’està acusant Emilio Botínés d’haver participat en una macro-peració d’ocultació de diners negres,i d’haver comès il·legalitats massivesper aconseguir-ho. No és el mateixque el rentat de diners, però s’hi as-sembla molt.

Amb proves aclaparadores se lidemanen 170 anys de presó i unamulta de 46.242.233.92 euros(.7.694.060.334 pessetes), a mésd’una responsabilitat civil de84.935.195,86.

Cal recordar que segons la recentdoctrina Parot de la jurisprudènciaespanyola -una cadena perpètua en-coberta- els condemnats a més de 30anys de presó han de complir els 30anys entre reixes, existint una edatlímit per estar a la presó, de mode

que Botín podria acabar bescanviantla seua més que prometedora ju-bil·lació daurada per una a ratlles ne-gres.

El repte que es planteja és sen-zill: eixirà el banquer més ric i po-deròs d’Espanya indemne d’aquestassumpte tan aparentment tèrbol o,pel contrari, aconseguirà emprar totel seu poder per fer que la Justícia,una volta més, deixe de ser-ho ambels rics i els poderosos?

El catedràtic d’Economia JuanTorres, que ha seguit tot el procès,veu una cosa clara: “Ja sabem comes fan rics els banquers, a costa dequi i amb quins procediments. I pre-cisament perquè ho sabem, les ciu-dadanes i ciudadans de bé hem dedir el més alt que pugam que, enca-ra que la Justicia els declare legal-mente innocents, davant nosotral-tres són culpables perquè la seuaconducta i la seua forma d’enriquir-se són elementalment immorals ivergonyoses quan tants éssers hu-mans pateixen la misèria i les man-cances de la vida”.

Els pressumptes delictes d’EmilioBotín, el banquer més ric de l’Estat

ECONOMIATRIBUNAL S’ENFRONTA A UNA PENA DE 170 ANYS DE PRESÓ I DUES MULTES MILIONÀRIES

El Banco Santander valliurar a Hisendainformació falsa sobre elmoviment de 145.120milions de pessetes

Seu del Banco Santander a Cantàbria. El seu president, Emilio Botín, podria canviar-lo per la fredor d’un calabós.

Demanen per a Botín 170anys de presó i una multad’uns 46 milions d’euros,a més d’uns altres 80 perresponsabilitat civil

Mentre la premsa clamaEmilio Botín com “elbanquer modèlic”,aquest s’enfronta a undur procès judicial quepodria acabar amb laseua carrera o convertir-se en un episodi més desubmissió dels jutges alpoder empresarial

I FESTIVAL DE MÚSICA EN VALENCIÀ DE PATERNAEl proper dissabte 21 d'octubre la regidoria de Cultura del'ajuntament de Paterna celebra el I Festival de Música enValencià. Hi actuaran Pau Alabajos i els Músics Furtius, ArròsCaldós, la Gossa Sorda i Orxata Sound System.

El concert comptarà amb la presència de quatre DJ amb es-tils diferents que orbiten des del funk i el soul de DJ Cockfins el hip hop i l'scratch de DJ Teich, sense oblidar-nos del’electro minimal de DJ Cítric i el Freestyle de DJ Comanz-zi.

El festival, organitzat per Respecta Produccions serà d'en-trada lliure, i tindrà lloc a La Cova Gran de Paterna.

Es tracta d'una bona oportunitat per escoltar bona músicaen valencià i ballar el ritme dels sons festius de l'interessantplat de DJ que se'ns ofereix.

Una mescla que no acostuma a donar-se en els festivalsd’aquestes característiques i que promet una bona gresca.

L’Avanç Informació, 29 de setembre de 2006

REDACCIÓ

L'Ajuntament de Bonrepós i Miram-bell, amb la cololaboració de l'Asso-ciació de Joves de Macarella, ha orga-nitzat el "BiMRock-I Concurs de Mú-sica en Valencià". En aquesta primeraedició han sigut 14 els grups que hanpresentat els seus treballs a la faseprèvia.Aquest dissabte 30 de setembretindrà lloc la final del BiMROCK-IConcurs de Música en Valencià deBonrepòs i Mirambell. La final consis-tirà en un concert on els grups fina-listes: Mugroman, VerdCel, Caminarde Cromanyó, The Garrophones iDèneu a més d'un grup local La Colla

d'Emili actuaran en directe en unconcert gratuït emmarcat entre lesactivitats de la Setmana de la Joven-tut.El jurat format per experts en lamatèria, composat per decidirà Do-ménech Hurtado: músic professionali fundador del grup de folc de Bon-repòs i Mirambell Riu Sec, VicentRos: mestre de música i fundador delgrup de rock de Bonrepòs i MirambellFil d'Aram, Pau Alabajos: músic i se-cretari del Cololectiu Ovidi Montllorde Músics i Cantants Valencians, Vi-cent Sengermes i Blasco: gerent de ladiscografia Cambra Records i VicentRibes: representant de l'Ajuntamentde Bonrepòs i Mirambell, quin dels 5

grups serà guanyador de l'edició2006.El concert serà enregistrat per fer unCD promocional i el grup guanyadortindrà garantits un mínim de 3 con-certs a la comarca de l'Horta Nordl'any 2007.El concert tindrà lloc a les 22:30 a laPlaça del Poble de Bonrepòs i Miram-bell (Horta Nord). L'entrada serà gra-tuïta i en cas de pluja es celebrarà elconcert per la presència d'una carpainstalolada a la mateixa plaça..Aquesta plaça la trobaràs tan sols a15 minuts de la para del metrod'Almàssera de la línia 3, també potsarribar amb l'autobús 36 de la EMTde València.

BIMROCK 06, FINAL DE LUXE

CARTELL DE LA FINAL DEL PRIMER BIMROCK

El primer Concurs de Música en Valencià de Bonrepòs i Mirambell celebra aquest dissabteuna disputadíssima final que comptarà amb un ventall del més prometedor de la novafornada de grups: Mugroman, Dèneu, The Garrophones,Caminar de Cromanyó i Verdcel

00 L’Avanç Informació, 30 de setembre de 200524 L’Avanç Informació, 29 de setembre de 2006

REDACCIÓ

Dijous passat la novel·la de l'escrip-tor xativí Toni Cucarella, "Ulysses iel fantasma foraster" va rebre el IIIPremi Benvingut Oliver de NarrtivaJuvenil de Catarroja. Els protago-nistes d'aquest nou llibre del nostrecol·laborador, són una ànima enpena que s'apareix als vius perquèvol que porten les seues despullesal poble on va nàixer, i un rodamonde nom Ulysses que serà qui inten-tarà acomplir el desig de l'ànima enpena. La novel·la, en paraules del seu au-tor, "tot i adreçada a un lector ques'inicia en la seua formació literà-ria, intenta aportar un punt de vistasobre alguns aspectes de la pro-blemàtica de la immigració. Peròno amb la intenció de justificar-la,sinó de presentar-la com el que re-alment és: una de les pitjors tragè-dies de la humanitat. La immigracióal capdavall és una forma d'exili.Només genera riquesa al capitalis-me criminal que obliga les personesa abandonar casa seua per ser ex-plotats en un altre país o per morirenmig de la mar..." Cucarella afirma en aquest nou lli-bre que "la immigració desestructu-ra les societats d'origen i desestabi-litza les d'arribada. Tot emigrantsomia tornar un dia a casa, i ambaquesta esperança treballa i supor-ta l'explotació i el rebuig". Com diul'Ulisses original, l'homèric: "al mónno hi ha res més dolç que la pàtriad'un i els pares d'un, baldament s'-habiti una casa rica, al lluny, en paísestrany, separat dels seus pares..." Els cosmopolites no han entès ni

entendran mai quins motius em-penyen Ulisses a regressar a la seuaÍtaca natal, "la pàtria d'un i els pa-res d'un". Ells aspiren a viure enuna societat clònica, homogeneït-zada i sense arrels. Huxley descriuaquesta sinistra societat "cosmopo-lita" a Un món feliç.

Ulysses i el fantasma foraster expli-ca, doncs, a través de personatges isituacions inspirats en l'obra d'Ho-mer, una història d'amistat entreun home que tènia una Ítaca a laque volia tornar, ni que fóra com aesperit, i un rodamon sense pàtriani destí a qui l'amistat potser li'n

donarà una. Ulysses i el fantasma foraster és, enrealitat, un conte. Com els d'Ander-sen o els germans Grimm. Fins i totté un final emotiu, inspirat en Lanoieta dels llumins d'Andersen. La novel·la la publicarà a primeriesde l'any que ve l'editorial Perifèric

de Catarroja, juntament amb "L'arcde la mirada" d'Antoni Defez que vaguanyar el premi de poesia del ma-teix certamen literari d'aquesta po-blació de l'Horta Sud.

+info:blocs.mesvilaweb.cat/cucarella

LITERATURA

TONI CUCARELLA GUANYA EL PREMI DE NARRATIVA JUVENIL VILA DE CATARROJAL’escriptor xativí s’emporta el premi amb el llibre “Ulysses i el fantasma foraster”, els protagonistes del qual són una ànima en pena que s’apareixals vius perquè vol que porten les seues despulles al poble on va nàixe, i un rodamon anomenat Ulysses que intentarà complir el desig de l’ànima

L’Avanç Informació, 29 de setembre de 2006 25

PROGRAMACIÓ RÀDIO I TELEVISIÓ

DILLUNS I DIMECRES

14.45. Para Taula. (Espai de Cuina)

15.00. L’Info.Primera Edició.Presenta: Lucía Calvo.

15.30. Programació de Vesprada.

18.00. L’Info. Primera Edició(Repetició)

18.25. L’Oratge.

19.00. Universitat Oberta. PresentaArtur Balaguer.

19.45. Casablanca. Presenta BlancaGras. (Espai de Cinema)

20.10. Les Músiques d’Info TV.Presenta Clara Esteve.

20.45. L’Info. L’Entrevista.

21.20. Para Taula. (Espai de Cuina)

21.30. L’Info. Presenta Juli Esteve.Inclou L’Infoesport amb M. Àlamo.

22.10. L’Oratge.

22.15. Tenim Paraula.

22.17. Animailades.

22.20. L’Info. (Anàlisi)

22.45. Veus Literàries.

23.15. L’Infoborsa.

23.20. Les Músiques d’Info TV

23.50. Especial.

00.30. L’Info (redifusió)

01.10. L’Info. L’Anàlisi (redifusió)

01.30 La Nit d’Info TV

DIMARTS I DIJOUS

14.45. Para Taula.

15.00. L’Info.Primera Edició.Presenta: Lucía Calvo.

15.30. Programació de Vesprada.

18.00. L’Info. Primera Edició. (R)

18.45. Especial.

19.30. L’Info. L’Anàlisi. (R)

20.00. Veus Literàries. (R)

20.30. Les Músiques d’Info TV. (R)

21.15. Para Taula. (R)

21.30. L’Info.

22.05. L’Oratge.

22.10. Tenim Paraula.

22.12. Animailades.

22.15. L’Info. (Anàlisi)

22.50. Els Debats d’Info TV alMicalet. Presenta Ignasi Munyoz.

23.15.Watts. (Videoclips).

23.45. Els Reportatges d’Info TV.

00.05. L’Info (Redifusió).

01.00. L’Info. L’Anàlisi. (Redifusió)

01.30 La Nit d’Info TV

DIVENDRES

14.45. Para Taula

15.00. L’Info.Primera Edició.Presenta: Lucía Calvo.

15.25. L'oratge.

15.30. Programació de Vesprada

18.00. L’Info. Primera Edició(Repetició)

18.30. Programació de Vesprada.

19.50. Meninfo TV. Presenta PauBlanco. (Espai d’Humor).

20.10. Els Debats d’Info TV. Des delTeatre El Micalet de València.

21.15. Para Taula.

21.30. L’Info. Presenta Juli Esteve.

22.10. Animailades.

22.15. Universitat Oberta.

23.00. Casablanca.

23.30. Infoborsa.

23.35. Les Músiques d’Info TV.

00.10. L’Info (Inclou L’Anàlisi) (R)

01.30 La Nit d’Info TV

DISSABTE

14.00. La Setmana. Infomigdia. (R)

16.00. Programació de Vesprada.

18.00. CasaBlanca. programa dedicata la informació cinematogràfica i al'emissió de curtmetratges. Presenta:Blanca Gras (redifusió).

19.45. L’Info (Anàlisi) Redifusió.

21.00. Els Debats d’Info TV. (R)

22.15. Les Músiques d’Info TV.

23.20. Meninfo TV. (R)

00.50. La nit d'InfoTV. Els millorsmoments de la programació d'InfoTV.

DIUMENGE

14.00. La Setmana. Infomigdia. (R)

16.00. Programació de Vesprada.

20.00. La Setmana. (R) NoticiarisNocturns i de l’Infosport.

00.00. Casablanca (R)

00.30. La nit d'InfoTV. Els millorsmoments de la programació d'InfoTV.

NOTES

1.- Durant la resta del dia InfoTV emetels espais Les músiques d'InfoTV, Lesentrevistes d'InfoTV, Els debatsd'InfoTV i MeninfoTV, que recuperenels moments més interessants de laprogramació més recent. Entreprograma i programa sempre vaintercalat un capítol de TenimParaula.

2.- Info TV emet pel canal 42 aValència i l’àrea metropolitana. Encas de tindre a casa una antenacol·lectiva, s’hi ha de col·locar unmòdul amplificador. Consulteul’antenista. A La Safor i adeterminades àrees de La MarinaAlta i de La Ribera Alta, a alguneshores del dia, Info TV es pot vore através de Gandia TV. I a Ontinyent ipart de la Vall d’Albaida, a través dela Televisió d’Ontinyent.

3.- Durant el cap de setmana Info TVemet amb la col·laboració de GandiaTV els partits del Gandia Bàsquet.

4. Aquesta quinzena destaca lareincorporació a la nit dels dimarts dela tertúlia d’expolítics des del TeatreEl Micalet, presentada per IgnasiMunyoz amb Pere Mayor, JoaquímAzagra, Albert Taberner i José RafaelGarcía-Fuster.

++ iinnffoo:: www.infotelevisio.com

DILLUNS

06:00 - 13:30 Lliure Directe (Info)

13:30 - 14:30 Africania

16:30 - 18:00 El Jardín de Epícuro

19:00 - 20:00 Hora Roja (Joves EUPV)

20:00 - 22:00 Maldición de Malinche

22:00-22:30 El Vaivén

22:30 - 00:30 El Perito Pirómano

DIMARTS

06:00 - 13:30 Lliure Directe

13:30 - 14:30 Radio Insurgente EZLN

16:30 - 17:00 Radio Ciencia

19.00 - 20:00 Nosotras en el Mundo

20:00 - 21.30 Poesia/El taller de etc.

21:30 - 23:00 Argento

23:00 - 01:00 La Descoberta

DIMECRES

06:00 - 13:30 Lliure Directe

16:00 - 18:00 Acció Directa/DonesLliures (Espai Sindical de la CGT)

21:00 - 22:30 La mujer Pajaro

DIJOUS 19

06:00 - 13:30 Lliure Directe

13:30 - 14:30 Taller de Folk

17:00 - 19:00 La Passió pel Teatre

19:00 - 20:00 La Vereda

20:00 - 22:00 Club amigos del crimen

22:00 - 00:00 Klartelera (Cinema)

DIVENDRES

06:00 - 13:30 Lliure Directe

13:30 - 14:30 Cajas Negras

20:30 - 21:30 La Caixa de Música

00:30 - 02:00 Con otro acento

DISSABTE

09:00 - 12:00 Comentarios y Música

12:00 - 13:30 Nautilus

16:30 - 18:30 Café con vistas

DIUMENGE

20:00 - 22:00 Cinema Film obert

22:00 - 00:00 Dilluns Tempestuos

NOTES

1. El Magazine diari Lliure Directe inclouentrevistes a personatges del’actualitat, espais d’opinió, elsinformatius Democracy Now, Red ConVoz, BBC Notícies i Radio FrançaInternacional.

2.- La resta del dia Ràdio Klara emetredifussions dels programes mésinteressants de la seua graella.

++ iinnffoo:: www.radioklara.org

NOTÍCIES PRÒPIES

Vivenda digna, XaviCastillo, Jo no t’espere

CORRUPCIÓIMMOBILIÀRIA

Compromís pel Territori,Lluites Veïnals aBarcelona

NOUS MITJANS

Ràdios Lliures,NoticiariInternacional de Barri

TREBALLADORS

Joventut i Precarietat,Mexicar, M. Moore

MICHAEL MOORE

Nova edició

AUTOR

Entrevista a DavidSegarra, Documental“Un mon per guanyar”,Perles Pasqual Serrano

CREACIÓ

Super TV

SOMRIU

Càlico enamorat, contraels marcians...

RESÚM EDICIONS

Resum de les edicionsanteriors amb elsmillors vídeos

CURTS

Secció especial decurtsmetratges

++ iinnffoo:: www.pluralia.tv

Info Televisió emet al Canal 42 d’UHF

www.pluralia.tv

26 L’Avanç Informació, 29 de setembre de 2006

DAVID SEGARRAEls autors plantegen la impossibilitat de la noció d'i-gualtat i llibertat en les societats comunistes del segleXX per la seua manca de divisió de poders i democrà-cia. De la mateixa manera afirmen que les societats onla minoria empresarial està per damunt de la política idels tres poders democràtics també són incompatiblesamb els conceptes de Llei, ciutadania o Estat de Dret.Per un altre camí, Veneçuela, com van intentar abans laRepública espanyola o el Xile d'Allende està tractantd'aplicar l'ideal de la Il·lustració en el seu conjunt. Elspasos són l'extensió de la ciutadania real al conjunt dela població: alimentació, sanitat, educació i participaciópolítica. És a dir, realitzar allò radicalment revolucionaricom és considerar igual davant de la llei i la política a unhabitant dels barris marginals que a un magnat comGustavo Cisneros.A través d'una igualtat d'oportunitats i drets reals, ques'estén a l'economia, es planteja per primer cop el de-senvolupament d'una democràcia dels ciutadans. I aaquest sistema l'anomenen Socialisme del Segle XXI.

Nou llibre sobre VeneçuelaCOMPRENDER VENEZUELA... CARLOS FERNÁNDEZ / LUIS ALEGRE

Editorial Hiru2006

REDACCIÓAquest títol, a mig camí entre l'assaig i el reportatge periodístic, analitza, comenta ivalora els fets que s'han produït en l'escena política valenciana des de la transició ala democràcia fins als nostres dies, a les portes de les eleccions de 2007. Qüestionscom ara "Estem abocats al bipartidisme?", "On està el valencianisme polític?" o "Hiha possibilitat d'acord entre els partits d'esquerra?" s'aborden en aquesta obra, quereconstrueix els últims 20 anys de política valenciana amb un llenguatge senzill iuna redacció amena. Si la tardor passada "Nosaltres exvalencians" pretenia remou-re els ciments de la política valenciana amb un anàlisi del que havien sigut els da-rrers temps de fusterianisme i les conseqüències d'aquest, ara una altra novetat edi-torial intenta explicar-nos l'evolució de l'esquerra al País Valencià i les seues possbi-litats d'èxit o de fracàs. Ximo Ferrandis (Gandia, 1965) és periodista i treballa enl'àrea de política del diari El País, encara que també ho ha fet en les seccions de so-cietat i economia. Ha sigut també president de la Unió de Periodistes del País Valen-cià. Al final dels anys vuitanta i començament dels noranta va ser guardonat per laCambra de Comerç de València pels seus treballs de periodisme econòmic fets al'Agència EFE i El País. També s'ha dedicat a la docència, i ha impartit classes i con-ferències. Segons l'editorial Bromera, aquesta pretén ser "una obra necessària per aentendre la situació política actual i per a tenir una visió de conjunt amb vista a lacita electoral de 2007. Amb el seu estil periodístic, la temàtica política i l'actualitatdel contingut fan d'aquest llibre una obra singular en el panorama editorial valencià.

L’esquerra al sofàL’ESQUERRA AL SOFÀ XIMO FERRANDIS