Por delspunts: La lluitacontra elsaccidentsde trànsitp. 12

“Afortunadament, la política econòmica estàper sobre els partits”

37

Rapa Nui:Recerca al melicdel mónp. 20

UNIVERSITAT DE BARCELONA novembre-desembre 2006 Any X 2,4 www.ub.edu

La UB crea l'Agència de Valorització i Comercialització dels Resultats de la Investigació (AVCRI) p. 30

3

EditorialSumari núm. 37

Josep Oliu“Afortunadament, la política econòmica està per sobre els partits” ......4Por dels punts: La lluita contra els accidents de trànsit ........................................................................................12

Rapa Nui: Recerca al melic del món ......................................20La UB crea l'Agència de Valorització i Comercialització dels Resultats de la Investigació (AVCRI).................30Agenda ........................................................................................45Som UB........................................................................................47

la universitatRevista de la Universitat de Barcelona

Imprès en paper ecològic

Consell editorial: Màrius Rubiralta, rector; Jordi Matas, vicerector de Relacions Institucionals, Co-municació i Política Lingüística; Ernest Trias, cap de comunicació. Editada pel Gabinet de Prem-sa: Ester Colominas, direcció; Núria Quintana sotsdirecció; Jordi Homs, Rosa Martínez, XavierCodony i Patrícia Lainz. Administració: Montse Cenzano. Gran Via, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 93403 55 44. Fax: 93 403 53 57. A/e: premsa@premsa.ub.es. Amb la col·laboració dels Serveis deComunicació del Parc Científic de Barcelona, la Fundació Bosch i Gimpera i la Corporació Sani-tària Clínic/Idibaps. Col·laboració del fotògraf: J.M. Rué. Producció gràfica i publicitat: El Tinter.SAL. Tel.: 93 343 60 60. Disseny original: Primer Segona Edicions. Maquetació i impressió: El Tin-ter, SAL (empresa certificada ISO 14001 i EMAS). Tiratge: 20.000 exemplars. Distribució: Interpàs,Associació Ginesta. Dipòsit legal: B-19682-97. Amb el patrocini de:

Versió digital: www2.ub.es/comunicacions/revista_launiversitat

Més recursos, més objectius,més qualitatL’any 2006 ha comportat situacions polítiques ines-perades i que difícilment es podien preveure quan totjust començava. A l’aprovació de l’Estatut d’autono-mia de Catalunya van seguir la convocatòria avança-da d’eleccions i, de manera provisional, la fusió del

DURSI amb el Departament d’Educació. Tot i reconèixer l’alt nivell de res-ponsabilitat i de dedicació de la direcció d’aquest òrgan, anhelem recu-perar el nostre Departament d’Universitats i de Recerca, i, un cop desapa-reguda la Societat de la Informació, caldria incorporar-hi la Transferència deConeixement, o el que és el mateix, la part de la innovació influenciada perl’activitat de transferència dels resultats de l’R+D acadèmics, que consti-tueix la tercera missió de la Universitat pública actual.Malgrat que els canvis continuats en l’àmbit de les universitats en els dife-rents nivells de l’Administració, estatal o autonòmica, han comportat uncert descens de l’eficàcia i una pèrdua de prestigi social de l’activitat uni-versitària, també s’han viscut fets positius, com ara la consolidació de la vo-luntat de crear un veritable sistema universitari de Catalunya fort, obert aEuropa i capaç de donar resposta a les preocupacions actuals de la socie-tat. En aquest procés s’ha de destacar la participació clau de l’AssociacióCatalana d’Universitats Públiques (ACUP), que cada cop és més present enla vida pública de les nostres universitats. Però si d’alguna cosa ens hem de sentir satisfets és de la feina que hem fetels darrers mesos les universitats públiques i els departaments d’Economiai Finances i d’Educació i Universitats, que ens ha permès signar un Pla demillora del finançament per al pròxim període 2007-2010, gràcies al qualles universitats públiques catalanes rebrem 455 milions d’euros més finsal 2010, 40 dels quals fixos cada any i la resta relacionats a l’assoliment delsobjectius prèviament acordats per cadascuna de les universitats. Una fór-mula que implica, en definitiva, una gran responsabilitat i que ens ha depermetre avançar en la qualitat de la docència, la recerca i la transferènciadel coneixement, així com en les relacions que mantenim amb la societat.

Màrius Rubiralta, rector

Josep Oliu

4

ENTREVISTA

Text:

Núria Quintana i Jordi Homs

Fotografies:

J.M. Rué

“Afortunadament, la política econòmicaestà per sobre els partits”

Entusiasme i financesJosep Oliu presideix el Banc Sabadell, que sota el seu liderat-

ge ha passat de ser una entitat financera petita al quart banc

de l’Estat. Si se li pregunta pel secret de l’èxit, afirma que es

tracta “d’una gran dosi d’entusiasme i una gran dosi de co-

neixement per poder canalitzar l’entusiasme”. Potser això ex-

plica per què no només va obtenir una llicenciatura en Cièn-

cies Econòmiques i Empresarials a la UB amb una qualifica-

ció d’excel·lent i premi extraordinari de llicenciatura, sinó que

va continuar amb un doctorat a la Universitat de Minnesota

i va obtenir una càtedra a la Universitat d’Oviedo. Un perfil

que no es fa estrany a allò que ell ha dit en alguna ocasió: “Hi

ha els casos que acaben bé i els que acaben malament. Els que

acaben malament són molt didàctics, però sembla que les co-

ses estan sortint bé.”

Nascut fa cinquanta-set anys a Sabadell, ha estat assessor al

Banc Mundial, al Ministeri d’Economia i a la Generalitat de

Catalunya, i ha ocupat una direcció general de l’Institut Na-

cional d’Indústria. No obstant això, el que més destaca és la

seva trajectòria durant la presidència del Banc Sabadell, al qual

ha posicionat entre els primers de l’Estat juntament amb el

SCH, el BBVA i el Banc Popular. Ara, per les finestres del seu

despatx a Barcelona (que alterna amb el de Sant Cugat del

Vallès o el de Madrid), Oliu pot veure tota la ciutat, des del

mar fins a la muntanya, i des d’aquí observar el panorama fi-

nancer estatal i mundial per detectar on hi ha “les oportuni-

tats” que convenen a la seva entitat per continuar creixent.

Davant tota aquesta activitat, quan vol combatre l’estrès li

agrada muntar a cavall, encara que siguin uns animals que

“de tant en tant tirin alguna guitza”.

Vostè va estudiar econòmi-ques per vocació o per tradi-ció familiar? Quin record téde la UB d’aquells anys?Vaig començar a estudiar Eco-nòmiques a la UB, i Administra-ció i Direcció d’Empreses a ESA-DE, i després d’uns mesos emvaig decantar per econòmi-ques. En aquella edat no sabiaben bé què volia estudiar, ha-via estat dubtant entre arqui-tectura i econòmiques. Em vaigdecidir per econòmiques pereliminació d’altres coses i per-què em semblava que era laformació bàsica per després es-tar en el món dels negocis i l’e-conomia, que m’atreia per tra-dició familiar. De la Facultat d’E-conòmiques, on vaig estudiaren una època bastant “mogu-da”, en tinc un gran record decinc professors: l’Hortalà, l’Esta-pé, el Nadal, el Martín-Retorti-llo i el Jané Solà. A aquests pro-fessors els recordo amb molt de“carinyo”; el fet d’haver-los tin-

gut em va incentivar a seguiruna carrera acadèmica. Quanvaig acabar, vaig buscar bequesi vaig anar a fer un doctorat alsEstats Units. La conclusió lògi-ca era, després, fer el recorregutde la carrera acadèmica. Vaigaconseguir una càtedra vitalí-cia a la Universitat d’Oviedo,quan era molt jove: tenia tren-ta-quatre anys. La meva tradi-ció familiar no era gens acadè-mica, era molt pràctica i molt lli-gada al món dels negocis. Aixòal final és el que queda més.Quan vaig aconseguir la fita dela càtedra i vaig estar un anyexercint com a cap de Departa-ment de la Universitat d’Ovie-do, vaig decidir acceptar unafeina a l’Institut Nacional d’In-dústria (INI). L’INI va ser una ex-periència molt enriquidora per-què va ser un instrument fona-mental per al desenvolupa-ment de les grans empreses es-panyoles. Quan jo vaig ser-hi,era el moment perquè aques-

tes empreses passessin de ser“paraestatals” a empreses pri-vades i competitives. Va ser unaèpoca molt excitant d’entradaen el sector no privat però qua-si: es tractava de privatitzar.Quan em van cridar a venir alBanc Sabadell, ja era directorgeneral a l’INI. Venir o no alBanc va ser una decisió difícil,però la vaig prendre i n’esticmolt satisfet.

Per què un banc que no te-nia cap altra motivació queser independent, petit, locali de poble, ha arribat a si-tuar-se entre els principals

5

ENTREVISTA

La banca ésun dels negocisen què l’ètica ésmés important

Pas a pasJoaquim Perramon, president honorari de l’Associació de Periodistes d’Informació Econòmicade Catalunya (APIEC)

El 31 de desembre vinent, el

Banc Sabadell complirà 125

anys. Els accionistes fundadors

van ser fabricants, comerciants

i propietaris sabadellencs. Les

primeres activitats es van en-

caminar a la compravenda de

llanes i la provisió de primeres

matèries per a la indústria tèx-

til local.

El sistema bancari espanyol ha

patit profundes crisis finance-

res. Són el pa de cada dia els

tancaments, vendes, fusions i

absorcions entre les empreses

del sector, i s’ha produït una

extraordinària concentració

d’empreses.

El Sabadell ha travessat les cri-

sis com a banca comercial sen-

se trasbalsos, tot operant pri-

merament en la dimensió lo-

cal, i passant després a la de-

marcació comarcal, i d’aquí a

l’àrea metropolitana. Més en-

llà, quan es va suprimir l’statu

quo bancari i ho van permetre

noves disposicions de l’autori-

tat monetària, la xarxa d’ofici-

nes del Sabadell es va expandir

per tot Catalunya i el territori

de l’Estat. El Sabadell, avui,

ocupa el quart lloc en el ràn-

quing bancari espanyol.

Quan Josep Oliu va ser nome-

nat president del Sabadell,

posseïa les condicions per ser-

ho. Tenia una formació sòlida,

originalment universitària.

Coneixia l’Administració pú-

blica per serveis prestats. Ha-

via adquirit una bona expe-

riència del negoci des que,

l’any 1986, en va ser designat

secretari general tècnic, se-

guint l’exemple del seu pare,

Joan Oliu, banquer de con-

ducta irreprotxable que va

portar a bon port el Sabadell

en moments difícils. La prova

de foc en la presidència ha es-

tat la sortida a Borsa del grup

l’any 2001, mesura imprescin-

dible per harmonitzar la base

accionarial amb el creixement

del grup, tant pel seu desenvo-

lupament orgànic com per les

adquisicions que ha portat a

terme.

El nou Sabadell ha expandit les

seves activitats. A més de ban-

ca comercial, opera com a

banc d’empreses, banc d’asse-

gurances, i està present en la

gestió d’actius i en l’activitat

immobiliària. Oliu ha d’afron-

tar les servituds que planteja el

creixement del grup i preser-

var la seva identitat tot conso-

lidant el que s’anomena nucli

dur en l’accionariat. De feina i

maldecaps, no en faltaran...

grups bancaris del l’Estat?Atzar, combinat amb bonagestió? Atzar, atzar, no. El Banc Saba-dell era un banc petit, peròamb molta solidesa econòmi-ca. Això li va permetre superarla crisi dels anys vuitanta. A mit-jan anys vuitanta, el Banc Saba-dell era molt conservador imolt sòlid. Tenia també unconcepte molt sòlid de l’èticaen la manera de fer el negoci iel servei als seus clients. Això ésel més important. A partir d’a-leshores i fins ara, el Banc ha sa-but aprofitar les oportunitatsque se li anaven oferint peranar trencant barreres sobre labase d’aquells fonaments sò-lids que havia adquirit al llargde la seva història. Crec que elsfonaments sòlids són un granconservadorisme i una granprofessionalitat en tota la qües-tió dels riscos; i, per altra ban-da, una concepció ètica abso-luta que en el Banc hi és des desempre. La banca és un delsnegocis en què l’ètica és mésimportant. El Banc Sabadell hadesenvolupat molt, també,l’esperit comercial, el que nos-altres en diem l’esperit de ser-vei als nostres clients. Nos-altres estem perquè els nos-tres clients puguin fer els seusnegocis adequadament. L’es-sència ha estat això: hemaprofitat les oportunitats quehi ha hagut. Potser n’hi haviamés de les que hem pogutaprofitar, però Déu n’hi do lesque hem aprofitat.

La darrera etapa del BS, ambvostè al capdavant, ha estatmarcada per l’expansió i lamodernització. Sabent quevostè segueix la màxima de“cap endavant o cap enrere,però que quiets i aturats nopot ser”, quin és el pas se-güent?El proper pas, no l’hi puc dir. Nose sap mai. Un té una idea delque és el projecte de l’empre-sa, però aquesta idea despréses va modulant amb el pas deltemps i en la mesura que vansortint possibilitats. Aquest anyhem comprat el Banco Urqui-jo. Havia intentat comprar-lofa vuit anys, tenia pràctica-ment el contracte acabat, i enaquell moment no va sortir;se’l van quedar uns belgues,que ara ens l’han venut a nos-altres. En aquell moment ja elsvaig dir que no se’n sortirien,que només se’n podia sortirun banc espanyol. El Banco Ur-quijo era un element que fal-tava en el nostre puzle d’anarfent un banc nacional impor-tant. Nosaltres avui tenim elprojecte de ser un banc impor-tant a l’Estat (ja en som). Tenimun programa d’obertura d’ofi-cines, que no es poden obrir to-tes de cop; s’ha de mantenir unequilibri amb el compte de re-sultats, el creixement ha de serbalancejat. Tenim mil cent i es-caig d’oficines i ens agradariatenir-ne mil vuit-centes pelque hem definit que nosaltrespodem arribar a ser a Espanya:un banc capdevanter, un banc

d’empreses i de la part mitjana-alta de l’espectre de clientelaparticular... En el cas de la ban-ca de detall, que és la que fanles caixes, nosaltres hi somperò de manera menys inten-sa. Hem aconseguit ser lídersen banca d’empreses i bancaprivada, i aquesta darrera l’ani-rem “baixant” perquè pugui seraccessible a segments de ren-des més mitjanes. De cara al fu-tur, estudiarem si una oportu-nitat encaixa dins el nostre puz-le i és rendible dins un terminirelativament curt, perquè tam-poc pots pensar en una inver-sió per d’aquí a deu anys.

Sempre seria comprantbancs espanyols?És que ja no hi ha bancs espa-nyols a la venda, ja no existeixaquesta possibilitat, i jo no veigque en els propers anys n’hi pu-gui haver algun. Si n’hi ha, ensho estudiarem, però de totesmaneres cada vegada té menysinterès per a nosaltres fer unaadquisició addicional. De cara alfutur, o aquesta adquisició ésmolt important en tant que can-viï el perfil econòmic del banc,o no crec que es produeixi. Aratot just estem començant a par-lar del nostre procés d’interna-cionalització. Per anar mante-nint el ritme dels nostres resul-tats i del nostre volum, potseren algun moment farem algu-na inversió fora d’Espanya, enalgun país on els rendiments si-guin més alts que no pas aquí.Evidentment, encara no ha arri-

6

ENTREVISTA

bat el moment, perquè ara comara la nostra prioritat és seguirinvertint els nostres recursospropis a Espanya.

És inevitable que parlemdels temes bancaris que méspreocupen els ciutadans: hi-poteques i comissions. Sem-bla que el Sabadell no estàfent gaire soroll respecte al’oferta de noves “solucionsimaginatives” per facilitar lacontractació d’hipoteques(ampliar terminis de paga-ment, diferir imports...).Estem creixent el 25% en hipo-teques cada any; per tant, nocal que hi fem gran cosa més.El que sí que tenim són uns cri-teris de risc molt clars. I, davantuna possible situació de risc enel mercat hipotecari, estemmolt assegurats. Amb una po-lítica de riscos ortodoxa, nos-altres creiem que no nomésfem un servei a la nostra pròpiasolvència, i per tant als nostresaccionistes, sinó al mateix hi-potecat. Un hipotecat ha d’ha-ver fet una mica d’estalvi percomprar la casa, i, si no, que esmantingui de lloguer. Sí quehem allargat molt els terminis

de les hipoteques, perquè és l’-única manera. Vol dir que la di-ferència entre hipoteca i llo-guer és petita i, per tant, el ma-teix mercat anirà dirigint lagent cap al lloguer. La hipote-ca permanent és un lloguer.

I les comissions?Les comissions són el més im-popular. Sempre havia passatque hi havia un marge moltgran d’intermediació. Amb labaixada dels tipus d’interès i lacompetència interbancàriaaixò ha anat baixant, i araaquest marge és tan petit queno cobreix el que són les des-peses. El Banc dóna una multi-plicitat de serveis molt gran, unsistema de pagament amb elscaixers... Això és una externali-tat global que té un cost bru-tal, el de la tecnologia i les in-versions que fan falta. Abans,tots aquests serveis no es co-braven perquè qui pagava erael que tenia un crèdit, a causadel marge: i també el que po-sava un dipòsit pel qual li pa-gaven poc interès. A més, s’haanat avançant en el coneixe-ment dels costos de cadascund’aquests serveis; ara tenim

una comptabilitat per la qualpots saber què costa un serveii repartir aquest cost entre elsusuaris del servei.

En el cas del Banc Sabadell,l’existència d’un nucli durd’accionistes, més les parti-cipacions de La Caixa i elBanc Comercial Portuguès,garanteixen un escut sufi-cient contra possibles OPA? No hi ha mai cap escut suficientcontra cap OPA, i, si no, vagi amirar això d’Endesa... Quan n’hiha un que fa una OPA, desprésen vénen cinc! De moment, no-més anem per la tercera... [riu].L’única cosa dels “escuts protec-tors” és que als possibles inte-ressats a fer una OPA els resultimés difícil, perquè s’ho pensinbé, perquè el risc de fracàs siguielevat. Però si hi ha algú decidita pagar una xifra desorbitadaper alguna cosa, no hi ha barre-res possibles. L’única barrera éstenir socis que comparteixin elprojecte; però, de totes mane-res, davant algú que tingui unprojecte superior, no hi ha nuclidur que valgui. Els nuclis dursexisteixen en funció d’uns preusi d’uns projectes. No garanteix,

7

ENTREVISTA

Estic segur que la figura de Jo-

sep Oliu lluirà amb llum pròpia

en la història del capitalisme es-

panyol del final del segle XX i

inici del XXI. Ha contribuït més

que cap altre banquer a trencar

una certa imatge de falta d’ap-

tituds financeres dels catalans.

Una imatge creada després de

sonats fracassos bancaris al llarg

dels dos últims segles, l’últim

dels quals va ser el de Banca Ca-

talana, a la fi del segle passat.

L’èxit d’Oliu ha consistit a ser

capaç de transformar un banc

local, amb un règim de govern

quasi familiar, basat en negoci

estrictament bancari i en un

creixement raonable del valor

comptable de l’acció i del divi-

dend, en una societat anònima

que cotitza amb èxit entre les

principals empreses espanyoles

de l’íbex. Tot això, sense perdre

el control del banc. Ha renovat

i obert el Consell, abans tancat i

localista; ha modernitzat l’es-

tructura directiva, el model de

gestió; i ha canviat l’estratègia de

creixement del banc. Del creixe-

ment basat en “la taca d’oli”, ha

passat a créixer mitjançant com-

pres, com les del Banc Atlàntic

i del Banc Urquijo. I, el que és

més important amb vista al fu-

tur, la seva ambició no sembla

satisfeta amb l’absorció reeixida

d’aquests dos bancs, sinó que

està obert a la incorporació de

nous bancs. Qui sap si no més

grans que el mateix Banc Saba-

dell.

Potser a Josep Oliu encara li fal-

ta un cert reconeixement social

i professional, especialment dins

de l’establishment empresarial i

polític català, cosa que sí que té

ja a Espanya i Europa. Però, ja

se sap, ningú no és profeta (fà-

cil) a casa seva.

Els catalans també poden ser banquersAntón Costas, catedràtic de Política EconòmicaUniversitat de Barcelona

No hi hamai cap escutsuficient contracap OPA

però ho fa més difícil. Desincen-tiva. Crea un més gran risc defracàs. Ara ja ens estem acostu-mant que fracassin. Per tant,com més agrupats i controlatsestiguin els accionistes, més im-probable és que es produeixinles OPA.

El procés d’expansió del BSha sortit molt bé. ¿Tenen jael gruix suficient per compe-tir en l’economia global almateix nivell que els grans? Nosaltres hem crescut molt isom un banc important, peròper competir en l’economiaglobal de cap manera no tenimcap possibilitat si no ens asso-ciem amb grups més impor-tants, o contribuint a formar-neun de caire més multinacional.La qüestió de grandària, o deconcentració de recursos pro-pis, és molt important a l’horade competir en l’economia glo-bal. L’economia global s’estàconstruint amb bancs com elCitibank o l’HSBC, i alguns al-tres de molta grandària. Els al-tres estem buscant la manerade ser competitius en aquestmón. Nosaltres estem prepa-

rats per estar a la nostra econo-mia, que és la de l’Estat espa-nyol. Hi estem perfectamentposicionats i dimensionats.

Quina opinió té dels altresprocessos d’expansió de lesempreses catalanes Gas Na-tural i Abertis?Bé, les concentracions d’em-preses industrials em semblenpositives. Són positives si tam-bé ho són per als seus accionis-tes. En el cas d’Abertis, la con-centració de recursos que re-presenta aquesta OPA segura-ment els donarà accés a pre-sentar-se a noves licitacionsd’explotació d’autopistes d’al-tres països. És una via normald’anar creixent. En el cas d’A-bertis, em sembla molt positi-va, i en el de Gas Natural, tam-bé. I esperem que tingui èxit enel seu procés d’expansió.

Per què la banca catalana noha arribat mai a tenir la quo-ta del 20% que li correspon-dria per la seva contribucióal producte nacional brut? No ho sé, però tampoc la ban-ca madrilenya hi ha arribat mai.Que jo sàpiga, els grans bancsd’aquest país tenen la seva seua Bilbao, Santander i Barcelona,i em refereixo a ‘La Caixa’.

Per què ens costa als cata-lans fer el salt d’una empre-sa familiar a una gran em-presa i una multinacional?Vostè treia ferro a la concen-tració de poder econòmic deMadrid enfront de Barcelo-na, argumentant que estractava més aviat de man-ca de dinamisme en les em-preses i societats...Jo crec que a Barcelona i a Ca-talunya hi ha el mateix —pot-ser més— que hi havia fa tren-ta anys; el que passa és quenosaltres estàvem acostumatsque Espanya fos un país relati-

vament endarrerit. Només hihavia dues zones —dues i mit-ja—, que eren el País Basc, Ca-talunya i una mica Astúries.Afortunadament per a tots,aquest dinamisme avui és gran-diós a totes les zones d’Espan-ya. Sobretot a Madrid, peròtambé a València, a Andalusia ia Castella. I passa que a vega-des aquest dinamisme sovint téuna ambició superior a la d’al-tres petits i mitjans empresariscatalans. Avui estem en unaeconomia dinàmica on, a dife-rència del passat, les altres re-gions d’Espanya són tan dinà-miques o més que Catalunya.

En tot cas, creu que el futurde la nostra economia depènbàsicament del dinamismedel mateixos catalans? Evidentment, del nostre dina-misme i el de la competència.Per molt dinàmics que siguem,si els altres ho fan millor, no fa-rem res. En el món hi ha moltagent molt dinàmica que inten-ta fer les coses cada vegadaamb més qualitat i més ambi-ció, i amb gran determinació, i,evidentment, a Espanya, tam-bé. Nosaltres estem en una eco-nomia global, i la banca, que téun alt component local, donemservei a les empreses en el seumoviment global. I el fet que si-guin globals depèn exclusiva-ment del dinamisme de la nos-tra gent i d’un altre factor: delfet que tinguin la llibertat, la fle-xibilitat, els ajuts i la infraestruc-tura per poder desenvolupar laseva activitat sense traves.

Ha afirmat que per compe-tir a Europa cal primer serfort a Espanya. Indefectible-ment és l’únic camí? Home, Europa són moltes co-ses. És un conjunt de païsosmolt diversificats. Potser sí, espot saltar directament a l’Euro-pa de l’Est. Pel que fa a l’ordre,

8

ENTREVISTA

cada empresa té les seves pos-sibilitats. Nosaltres som origina-ris de la província de Barcelonai encara ara no estem presentsa tot Espanya. Tenim encara uncert gap entre la província deBarcelona i la resta d’Espanya,però les oportunitats i les fór-mules que puguin tenir les em-preses privades vénen semprefonamentades pel que es bus-ca, per les oportunitats que sor-geixen, i perquè siguin rendi-bles per als seus accionistes.

Per què va afirmar que elGovern de Zapatero haviade tenir en compte la políti-ca econòmica del PP? Sem-bla que li han fet cas, perquèaquest estiu The Economistqualificava Espanya com amés liberalitzadora que Fran-ça, Alemanya i Itàlia...Espanya ha tingut una gran sortamb la política econòmica, queha estat sempre la mateixa, agrans trets, independentmentque governessin els uns o els al-tres. La política ha estat acon-seguir els equilibris macroeco-nòmics. Això s’ha aconseguit, is’ha fet dins el marc reguladorde la Unió Europea. La políticamonetària ha desaparegut delmapa; la canviària també. Lapolítica econòmica d’avui endia és només la de la despesa il’ingrés públics, la política pres-supostària emmarcada dinsuns objectius. I això s’ha fet bé.El primer Govern socialista vahaver de fer el canvi d’una eco-nomia desequilibrada a unad’equilibrada, va viure l’entra-da a la Unió Europea, i el PP hoha continuat perfectament bé,de forma impecable, i el PSOEtambé està seguint el mateix ni-vell. Altres països han tingut al-ternances entre centredreta icentreesquerra i han fet unapolítica econòmica inadequa-da; per tant, nosaltres hem tin-gut sort. Crec que a l’Estat hi ha

9

ENTREVISTA

Quin paper creu que té launiversitat en l’economiaactual, en l’anomenada “so-cietat del coneixement”?Jo crec que la universitat ésclau. És un dels elements mésimportants per al futur de lanostra societat. Nosaltres hemde ser competitius, i no ho se-rem si la universitat no ho és.Imagini’s que tinguéssim moltmales universitats, o que esdegradessin; possiblementpodríem tirar quatre o cincanys, però a vint anys vista es-taríem perduts, perquè la nos-tra competitivitat aniria per te-rra. A la universitat espanyolahi ha una mica de tot: hi ha zo-nes de gran excel·lència i zo-nes de gran mediocritat [riu].Però això passa també als Es-tats Units; no es pot parlar maide categòrics. Els categòricsno serveixen per a res. I, si aga-fes universitat per universitat,cadascuna és bona en algunacosa. I cada vegada més elmercat sap diferenciar aques-

ta procedència. Abans, quanjo estudiava, era el mateix fer-ho a la UAB que a la UB. El mer-cat de treball no reconeixia lesdiferències. Avui, sí. No hi hacompetència d’oferta, però síque hi ha diferents oportuni-tats per als diferents produc-tes de cadascun dels departa-ments de les universitats. Alsector privat, sabem perfecta-ment d’on surten els bons decada especialitat.

La vicepresidenta Fernán-dez de la Vega ens insistia,en l’entrevista que li vamfer fa uns quants mesos,que Espanya ha de millo-rar força en el capítol d’in-novació. Com poden lesuniversitats augmentar iagilitzar el finançamentde les seves iniciativesempresarials, les spin-off?S’ha desenvolupat molt elmercat de capitals per a lacreació de noves empreses;hi ha molt capital risc. Avui

encara no hi ha societats fi-nanceres especialitzades encomençaments d’empreses,n’hi ha de mixtes —públi-ques i privades. Però, en can-vi, una vegada està iniciat unprojecte i l’empresa ha co-mençat un primer nivell, síque hi ha moltes empresesde capital risc. Crec que s’hand’anar desenvolupant mésiniciatives, i aquestes hi sónen llocs on el mercat de capi-tal risc reconeix una excel·lèn-cia des del punt de vista de“practicitat” d’allò que s’estàfent. A la vida un arrossega lacredibilitat que té. Avui elmercat ja comença a distin-gir els organismes de recercauniversitaris que tenen unbagatge, unes credencials,que fan que valgui la penaescoltar i participar en elsprojectes empresarials quepoden generar. En això el di-fícil sempre és trencar el glaç,és començar; però després elprojecte ja roda sol.

“Avui el mercat ja comença a distingir els organismes de recer-ca universitaris que tenen un bagatge, unes credencials”

un pensament econòmic ambsuficient pes perquè les ideolo-gies esbojarrades hagin quedatpericlitades. L’economia va béi enguany tindrem superàvit,entorn de l’1%. Possiblementl’any vinent tindrem dèficit per-què els polítics de seguida s’a-punten a gastar diners, perquède ganes no els en falten. La po-lítica econòmica està per sobredels partits, afortunadament.

Tothom té la percepció de l’e-xistència de forts lligams en-tre les finances i la política.Com es produeixen aquestesrelacions? Concretament,què beneficia més el sectorbancari català: que el Governde l’Estat i el de la Generalitatcomparteixin colors, o bé queels combinin? Jo no sé quins lligams hi ha.Amb qui sí que tenim un lligammolt fort és amb el Banc d’Es-panya, que és una entitat inde-pendent del Govern. Els lligamsdel poder polític amb les enti-tats financeres, en el cas de lescaixes és clar: els òrgans tutelarsde les caixes són les comunitatsautònomes. Però en el cas delsbancs l’òrgan tutelar és el mer-cat, que és lliure i global. Ambtot, les nostres relacions amb lesautoritats són de cortesia i en-teniment... Aquí s’acaba.

No hi ha pressions políti-ques?[Riu] Que jo sàpiga, no. Ni en unsentit ni en l’altre. Mai anem ademanar res. El que sí que hi hasón diàlegs. Quan el poder polí-tic ha de fer coses, lògicamentpregunta als que en saben.Quan han de reglamentar sobreimpostos o mercats financers,doncs pregunten. I en aquestsentit sí que hi ha una relaciófluida, perquè l’activitat bancà-ria és bastant global. No són mésprivilegiades les relacions entreel sector financer i el poder pú-

blic que les de qualsevol altresector.

Quin balanç fa del tripartit idel president Maragall? Qui-na valoració fa del momentpolític que viu Catalunyacom a país i en la seva rela-ció amb Espanya?Com li ho diria? No és que hagiestat una de les etapes mésbrillants del país, vist a poste-riori el gran garbuix d’aquestsdarrers anys. Hem tingut unperíode difícil, perquè enten-dre’s entre tres de tan diferentsha de ser realment complicat.Entendre’s per legislar potserpot ser més fàcil, però per go-vernar ha de ser realment difí-cil. Jo no he estat mai en capgovern, però imagini’s si jo ha-gués de pactar cada dia el quefaig amb altres dos que pensenel contrari... De totes maneres,crec que s’han fet coses proubrillants a nivell d’administra-ció que han quedat tapadesper tot aquest enrenou de l’Es-tatut i del tripartit. Hi ha depar-taments de la Generalitat quehan avançat moltíssim pel quefa a bona administració, peròhan quedat tapats per tot el so-roll, i és una llàstima perquè elbalanç ha estat francament po-sitiu.

Li mereix cap comentari lanotícia de la quantitat demilions que es gastaran eninfraestructures a Catalu-nya segons ha afirmat elGovern central?És tan grossa la quantitat des-tinada a infraestructures a Ca-talunya que espero i desitjoque siguem capaços d’invertir-la... Perquè, per poder-la inver-tir, fa falta unitat de criteri i fafalta capacitat de decisió.

I creu que això existeix?Espero que existeixi [riu]. En elfutur. n

10

ENTREVISTA

Qüestionari breu:

Els diners fan la felicitat?Els diners només treuen alguna font d’infelicitat.

Com s’emociona un banquer?En la seva feina s’emociona quan les coses van bé, i això es veuen el fet que els beneficis van amunt. Però quan un no es dedicaa la feina, s’emociona amb moltes coses.

Les vertaderes claus de l’èxit personal?En clau individual, el secret de l’èxit és una gran dosi d’entusias-me i una gran dosi de coneixement per poder canalitzar l’entu-siasme.

Tal com deia Francesc Pujols, els catalans ho tindrem tot pa-gat algun dia?Desgraciadament, no. Fa poc he estat a Singapur, i allà sí que hotenen tot pagat. Han acabat totes les infraestructures. És com siaquí tinguéssim tots aquests trens que potser no tindrem mai, to-tes aquestes carreteres que no sé si hi seran mai, i aquestes co-municacions per cable que no hi seran, almenys mentre nosaltresvisquem. A Singapur han acabat tot això i cada any tenen un gransuperàvit pressupostari que augmenta les reserves; el problemaés com invertir aquestes reserves per no perdre riquesa. En aques-ta situació jo no m’hi veig; esperem que els fills o els néts potserhi arribin.

A vegades es diu que l’autonomia que ens cal és la de Por-tugal, i des d’allà es diu que ja els agradaria tenir la situacióde Catalunya...No canviaria la situació de Catalunya per Portugal, per res del món,pel que fa a l’economia. El que sí que canviaria (i a la llarga això elsdonarà un bon rèdit) és l’ambició i l’esperit de globalització quetenen els portuguesos, i els catalans, no.

S’entén millor amb els cavalls que amb les persones?Evidentment, amb els cavalls és més fàcil d’entendre’s. Però noes pensi: també de tant en tant tiren alguna guitza.

Molt s’ha escrit i se seguirà fentsobre els resultats, reflectits enles fredes estadístiques, de l’apli-cació del carnet per punts desdel proppassat 1 de juliol. Lesprimeres conclusions parlen d’u-na davallada de prop del 20%sobre el nombre de víctimes co-brades per l’asfalt en relació ambles mateixes dates de l’any 2005.El fenomen repeteix la pauta vis-cuda en altres països en el mo-ment en què va entrar en vigorla nova normativa, segons expli-quen els experts consultats delGrup de Recerca de Risc en Fi-nances i Assegurances (RFA-IREA) de la UB. El quadre de lapàgina següent destaca les prin-cipals diferències i similituds en-tre els sistemes de punts aplicatsen distints indrets d’Europa, així

com la seva data d’implantació.En tots els casos, la disminuciódels accidents va ser immedia-ta, amb xifres molt semblants ales que s’han obtingut al nostrepaís, però pocs mesos desprésla tendència va començar a in-vertir-se; els nostres veïns fran-cesos van reconduir aquesta si-tuació amb una mesura dràsti-ca, que sembla que també ate-rrarà pròximament a l’Estat es-panyol: l’increment substancialdel nombre de radars a la in-fraestructura viària.Quins són els factors que hanprovocat aquesta sobtada re-ducció dels sinistres? Segons elparer de David Gallardo-Pujol,professor del Departament dePersonalitat, Avaluació i Tracta-ment Psicològic, l’allau mediàti-ca que s’ha registrat envers l’en-trada en funcionament del car-net per punts ha acabat desen-cadenant en el conductor unapressió com mai no havia viscut.“Des de les administracions s’hainsistit molt, juntament amb elsmitjans de comunicació, perquèel nou sistema generi por, iaquesta imatge és la que haaugmentat l’ansietat en tot elqui s’asseu davant el volant”, diuGallardo. En el cas que ens ocu-

pa, aquesta ansietat es pot tra-duir en un augment de la tensió,de l’atenció o de l’activació, laqual cosa és positiva, com veu-rem més endavant, quan par-lem de les distraccions; però “hiha una llei en psicologia queequipara el grau d’ansietat ambel rendiment en una tasca, és adir, que, com més ansietat, ren-dim millor, fins a arribar a un lí-mit dins del qual aquesta angoi-xa és capaç de perjudicar-nos”.Per això, conclou Gallardo-Pujol,“és previsible que, quan els dia-ris, la ràdio i la televisió deixin defer-se tant ressò del carnet perpunts, es produirà una certa re-laxació entre els conductors,perquè canviar hàbits costamolt, i el que hem vist fins arasón modificacions puntuals decomportament que no arrelennomés amb mesures punitives”.Prova d’això és que el mes de se-tembre va marcar un inici delcanvi de tendència, i la taxa demortalitat es va reduir en nomésun 8%. Així doncs, la preguntaque ens aclapara resulta òbvia:quins mecanismes són els ade-quats per aconseguir que arre-lin noves dinàmiques i nous cos-tums entre els conductors?“Les mesures educatives del car-

12

REPORTATGE

Text

Xavier Codony

Fotos

Josep Maria Rué

Agraïments

Reial Automòbil Club deCatalunya

La guerra de les institucions contra lasinistralitat a les carreteres ha agafat des de fauns mesos una nova embranzida, la derivadade l’entrada en vigor del nou carnet perpunts. Es tracta d’un esglaó més en una lluitaperpètua en la qual s’estan demostrant tandecisives les mesures preventives com lespunitives, la conscienciació dels mateixosconductors i els avenços en matèria deseguretat que aporta la tecnologia.

Por dels punts

net per punts vénen a posterio-ri, o sigui, quan ja t’han tret elspunts i, per tant, el permís deconduir —diu Gallardo-Pujol—. La veritable prevenció educati-va s’hauria de fer en el momenten què et prepares per obtenirla llicència, i no podem negarque hi ha persones que no estancapacitades per conduir i a lesquals, per tant, no s’hauria depermetre fer-ho, si tenim encompte que un cotxe és unaeina de treball i d’oci, però tam-bé una arma mortal en segonsquines mans. Si tu vols tenir unaarma de foc, si vols ser policia,has de fer un test psicotècnic isuperar-lo; per tant, les personesque es posen a conduir haventconsumit droga o alcohol, perexemple, són tan irresponsablesque haurien d’estar inhabilita-des per posar-se al volant.” I ésque només en el decurs dels tresprimers mesos des de l’entradaen funcionament del nou siste-ma, al voltant de tres-cents in-fractors ja van esgotar el seu sal-do de dotze punts. Tota una fita.

13

REPORTATGE

El sistema de penalització per punts està implantat en molts països del món. En el quadre adjunt es

poden apreciar les diferències d’aplicació en alguns indrets d’Europa. Als EUA, per contra, el Dri-

ver Violation Point System suposa la pèrdua del permís per als conductors que hagin comès tres in-

fraccions greus d’excés de velocitat en un any i mig, o que hagin perdut onze o més punts en el ma-

teix període. El Canadà, Austràlia i el Japó empren sistemes similars al nord-americà.

PAÍSENTRADA ENVIGOR

SALDO DEPUNTS INICIAL

SANCIONS(sancions més greus)

PÈRDUA DELS PUNTS

Espanya

7/jul./06

12 Entre 2 i 6 punts (alcoholè-

mia o excés de velocitat)

El permís es pot recuperar al

cap de 6 mesos fent un curs

de reeducació vial i passant

unes proves

Itàlia

7/jul./03

20 Entre 1 i 10 punts (alcoholè-

mia)

El conductor ha de tornar a

examinar-se per recuperar el

permís en el termini d’un

mes. Si suspèn, el perd inde-

finidament.

França

7/jul./92L’any 2002 guanya credi-bilitat amb la instal·laciód’un gran nombre deradars

12 Entre 1 i 6 punts (excés de

velocitat i no prestació d’aju-

da en un accident)

El conductor ha de tornar a

examinar-se per recuperar el

permís

Alemanya

5/maig/74

0 d’entrada. Se’n

poden acumular

18 sense retirada

del permís

Entre 1 i 7 punts (excés de

velocitat)

El conductor ha de tornar a

examinar-se per recuperar el

permís

Font: Grup d’investigació RFA-IREA de la UB

Poques vegades des de la nostra

democràcia un canvi legislatiu

pot tenir tanta capacitat de trans-

formar els hàbits de la societat

com el permís per punts, un sis-

tema complex que al final ha tro-

bat una Administració amb la

valentia suficient per posar-lo en

funcionament, i que arriba pre-

cedit de la seva eficàcia als països

del nostre entorn. El seu princi-

pal encert és que únicament s’ac-

tua contundentment sobre la

part de la població responsable

de la majoria dels accidents de

trànsit, tal com posa en relleu el

fet que han perdut ja els seus dot-

ze punts alguns centenars de per-

sones que representen aquella

minoria que posa en perill el gros

de bons conductors. La princi-

pal infracció castigada des de l’i-

nici de la implantació del carnet

per punts ha estat conduir sense

el cinturó de seguretat o sense el

casc (24%) i, en segon lloc, l’ex-

cés de velocitat (20%).

La societat, en general, està acos-

tumada a les normes. En l’àmbit

del trànsit la norma regula el

comportament de les persones

amb la intenció de preservar el

dret a la vida del mateix subjec-

te i la dels altres. Tanmateix, en

el trànsit, com en altres aspectes

de la vida, per a algun tipus pe-

culiar de “gent” saltar-se la nor-

ma pot convertir-se en un al·li-

cient afegit al dia a dia, sense en-

tendre que es tracta d’un exerci-

ci malentès de la seva llibertat.

D’altra banda, també cal tenir en

compte que l’incompliment de

la normativa no s’ha d’atribuir

únicament a una despreocupa-

ció per la llei, sinó que de vega-

des es deu a una manca d’infor-

mació o a una mala informació

per part dels usuaris.

Només amb una informació

fluida i constant, amb els clubs

de l’automòbil fent el paper d’a-

gitadors de l’Administració, el

nou permís per punts es conver-

tirà en una eina més d’un pla glo-

bal per lluitar contra les morts a

la carretera. Un pla amb una am-

bició sense límit, on s’impliquin

per complet tots els estaments

administratius, des de l’Estat fins

al municipi més petit, i que in-

clogui inversions considerables

en la millora i el manteniment de

la xarxa viària, que encara pre-

senta massa punts negres. Igual-

ment és necessari destinar im-

portants recursos al transport

públic i fomentar entre els fabri-

cants d’automòbils la producció

de vehicles amb equipaments de

seguretat més eficients i més as-

sequibles.

En tot cas, el permís per punts

constitueix un primer pas im-

portantíssim i imprescindible. El

fet que la comunitat dipositi en

cadascuna de les persones que

condueixen un crèdit de con-

fiança suposa una petita revolu-

ció. L’esforç ben paga la pena: re-

duir la xacra d’accidents de tràn-

sit i de vides perdudes a les nos-

tres ciutats i carreteres.

El permís per punts: Una eina necessàriaAlfons Perona. Secretari executiu de la Fundació RACC

Foto

:Jos

ep L

oaso

14

REPORTATGE

Els vint-i-dos milions de conduc-tors censats actualment a l’Estatespanyol compten amb elsavenços que la indústria tecno-lògica posa constantment al seuabast. Encara que n’hi ha de des-tinats simplement al confort i al’oci, la majoria tenen l’objectiude reforçar la seguretat dels ocu-pants dels vehicles. Enginys queja formen part de la història, comara el cinturó de seguretat, el sis-

tema de frenada ABS o el coixíde seguretat o airbag, semblennimietats si els comparem amballò que els vehicles incorporenavui i incorporaran en un futurno gens llunyà.La comunicació de curt abast,també coneguda com a PAN(Personal Area Networks) treba-lla, mitjançant comandaments,en distàncies d’uns 10 metres.Els dispositius basats en aques-ta tecnologia constituiran el cordel que ja s’anomena “entornsintel·ligents”, que, aplicats enl’àmbit de l’automòbil, prete-nen reduir la intervenció de l’u-

suari fins al punt que aquestapugui arribar a desaparèixer; in-crementar l’autonomia d’a-quests sistemes per fer que de-penguin cada cop menys d’u-na alimentació externa, i acon-seguir la total transparènciadels aparells, és a dir, fer queens passin desapercebuts (alsEUA en diuen intelligent dust,‘brossa intel·ligent’).Tots aquests ingredients, queexisteixen ja en una mesura oaltra, auguren, segons explicael professor del Departamentd’Electrònica de la UB, José M.López Villegas, que entre elsanys 2010 i 2015 l’àmbit del’automoció oferirà diferentsescenaris d’intel·ligència am-biental, que enguany ja serienperfectament recreables, peròdifícilment comercialitzablesatès el seu elevat cost; estemparlant de possibilitats de per-sonalització i d’interacció ambla via i amb la resta de vehicles. Quines serien, a la pràctica,aquestes aplicacions? Doncspel que fa a la personalització,imaginem, per començar, queel nostre cotxe reconeix el seupropietari bé per mitjans bio-mètrics (lectura d’empremtes ode l’iris de l’ull, per exemple) obé electrònics (seria el cas d’u-na targeta identificativa), senseels quals el vehicle no s’obririao no s’engegaria. Un cop a dins,els seients, els miralls, el volant,el climatitzador, la ràdio i altreselements habituals s’ajustenautomàticament al nostre per-fil. Fins i tot és possible que tin-guem prohibit l’accés a certesfuncions o que actuïn algunsdispositius limitadors, perexemple, de velocitat; que elcotxe reconegui el nostre estatanímic i operi en conseqüència,o que sigui capaç de detectar sihem begut una copa de més

utilitzant sensors de gasos queens analitzin l’alè. D’altra ban-da, el capítol de les interaccionsfa que ens movem en uns parà-metres encara més “fantàstics”,per dir-ne d’alguna manera:pensem en els automòbils do-tats de radars de curt abast quemantinguin constantment lesdistàncies de seguretat amb laresta de vehicles, que “llegei-xin” i apliquin els límits de velo-citat de la via per la qual circu-len o que, directament, perme-tin prescindir de la figura delconductor. D’aquesta última fri-volitat se n’estan fent proves pi-lot al Japó (podeu veure unexemple de cotxe autoguiat a:http://ieeexplore.ieee.org/iel5/7068/19061/00881036.pdf),encara que costi de creure, i ladirecció que prenen totsaquests avenços ens porta aplantejar-nos l’etern dilema en-tre el control automàtic i la lli-bertat personal, i de fins a quinpunt serem capaços de confiarles nostres vides a la tecnologia.La veritat és que els equipa-ments més moderns que po-dem trobar actualment en vehi-cles de gamma alta es redueixena incorporar sistemes de nave-gació i de monitorització, càme-res de vídeo i detectors anticol·li-sió per al control de l’aparca-ment, sistemes de seguretat ac-tiva i passiva (frens ABS i coixinsde seguretat, respectivament),etc., per no parlar d’un sofisticatsistema de visió nocturna per ra-jos infrarojos que, segons el pa-rer dels experts, té data de cadu-citat: si el dispositiu arriba a ge-neralitzar-se, els vehicles que in-corporin l’enginy s’enlluernaranmútuament quan es creuin. Aixíque haurem d’anar amb comp-te abans d’invertir una fortunaen un d’aquests cridaners i lla-miners “gadgets”.

L’era dels entorns intel·ligents

Microsistema per al control d’un mòdul de porta d’au-tomòbil

Components, sistemes i circuits RF

Laintervenció delconductor potarribar a reduir-sefins gairebédesapareixer

15

REPORTATGE

Enginyeria i Materials Elec-trònics (EME): la recerca quefa aquest grup comprèn lasíntesi i la caracterització dematerials per a aplicacionselectròniques, i el disseny i l’a-nàlisi de dispositius semicon-ductors tot posant un èmfasiespecial en la compatibilitatamb la tecnologia electròni-ca, en el desenvolupament i la validació de les microtec-nologies i nanotecnologies, i en les energies renovables,com també el disseny de sen-sors, actuadors i microsiste-mes.

Sistemes d’Instrumentació iComunicacions (SIC): la re-cerca que fa aquest grup s’en-globa dins el camp de la me-sura i la instrumentació, totposant una atenció preferenten el desenvolupament demicrosistemes. Aquest és uncamp de recerca interdiscipli-nari, que combina tecnolo-gies, estructures, dispositius ialgorismes per obtenir noussubsistemes intel·ligents mi-niaturitzats.

Alguns dels projectes en elsquals es treballa estan relacio-nats directament amb la in-dústria de l’automòbil; entrealtres iniciatives, s’ha fet unestudi de viabilitat d’un siste-ma intel·ligent de frenada

electrònica que incorporasensors que detecten el plad’inclinació en què està atu-rat el cotxe, i un dispositiu deseguretat que evita que s’ac-cioni accidentalment; s’hadesenvolupat i està en vies decomercialització un sistemade control dels elevavidres deles finestres que atura el me-canisme en el cas de toparamb un obstacle; i sortiràaviat al mercat en cotxes d’al-ta gamma un mesurador del’estat de càrrega i de salut dela bateria, que ha donat lloc adues patents que estan enfase de producció. Un altredels exemples més il·lustra-tius de les activitats del De-partament és un sensor ano-

menat “sonda lambda”, en elqual es va començar a treba-llar el 1998 i que avui incor-poren tots els vehicles, quedetecta i optimitza la com-bustió del motor. Aquest en-giny ha donat lloc, posterior-ment, a un prototip que ac-tualment està en vies de fa-bricació: sensors per a la de-terminació de la qualitat d’ai-re en l’habitacle d’un vehicle,especialment útils quan l’airecondicionat o un embús al’interior d’un túnel propicienuna acumulació de monòxidde carboni i una disminucióde la concentració d’oxigen,que poden provocar sensacióde cansament i sopor al con-ductor.

Sonda lambda desenvolupada per l’empresa FAE en col·laboració amb laUniversitat de Barcelona.

La investigació en el Departament d’Electrònica de la Universitat de Barcelona es desenvolupa en dos Grups de Recerca Consolidatsque participen en el Centre d’Enginyeria de Microsistemes per a Instrumentació i Control (CEMIC), membre de la Xarxa de Centresde Suport a la Innovació Tecnològica (Xarxa IT) del CIDEM (vegeu-ne informació complementària a la pàgina 19):

16

REPORTATGE

Acabem de veure exemplesde la contribució de la tecno-logia a la millora de la conduc-ció. El dilema se’ns presenta,de vegades, quan la seva apli-cació ens fa dubtar sobre sipot ser pitjor el remei que lamalaltia. Segons explica Ricar-do Blasco, professor del De-

partament de Psicologia So-cial de la UB, “la tecnologiamés adequada és aquella quecomplementa les capacitatshumanes, més que aquellaque s’hi combina, atès que hiha el risc que els dispositiuselectrònics esdevinguin unelement distractor per al con-

ductor perquè se li acumulenles tasques a realitzar”. La pro-liferació al mercat de consumdestinat a l’automòbil de re-productors de música i vídeo,navegadors GPS o mans lliu-res de telèfons mòbils ensobliga a plantejar-nos les con-tradiccions existents entre elque diuen les normatives vi-gents i el que ens indica el sen-tit comú.Les lleis acostumen a anar perdarrere de la realitat tecnolò-gica. Així, podem topar-nosamb contrasentits com, perexemple, el fet que un acces-sori que sota l’epígraf “aparellde ràdio” incorpori una panta-lla de vídeo que distregui cla-rament l’atenció del conduc-tor; o que no estigui permèsutilitzar al cotxe un dispositiuBluetooth amb auricular quenecessita menys manipulacióque un aparell de mans lliureshomologat. També pot recla-mar molta més atenció can-viar les emissores d’un recep-tor de ràdio (que mai no ha es-

Els efectes secundaris de la tecnologia

Un reproductor de DVD sense una fixació segura pot produir danys greus als ocupants en cas de col·lisió. Foto: RACC.

Les lleis vanmolt per darrerede la realitattecnològica

17

REPORTATGE

tat qüestionat) que contestaruna trucada del telèfon mòbil.“Les coses no són bones o do-lentes —afirma Blasco— sinóhomologades o no homologa-des, i això contrasta en oca-sions amb el fet que l’ús d’undeterminat aparell sigui o noraonable o apropiat.” El casdels navegadors és punt i apart: el GPS és una guia quedóna instruccions per veu,però està comprovat que elseu usuari necessita ratificarde manera visual les orienta-cions de l’aparell. Ricardo Blas-co ho veu així: “Estem parlantd’una interacció més a l’inte-rior d’un vehicle que pot pro-duir distorsions en l’atenció, ique és, a més, imperativa. Unaltre aspecte que cal destacarés que, quan una persona s’a-costuma a ser guiada mecàni-cament, no construeix el mapacognitiu corresponent a laruta que recorre, i ni tan sols laplanifica. L’habitual coneixe-ment de l’entorn, de vegades,ens dóna recursos per afron-tar imprevistos; però d’aques-ta manera la conducció esconverteix en una pràcticamenys proactiva, quan estemtots d’acord que la proactivi-tat es considera un factor deseguretat.” L’interrogant esplanteja, doncs, quan ens ex-posem a les errades tecnolò-giques, que n’hi ha (navega-dors no actualitzats, defectuósfuncionament d’un aparell,etc.), i quan deleguem la nos-tra seguretat en la tècnica.El problema de fons és quel’automòbil esdevé actual-ment un territori propi on esfan moltes més coses que con-duir, i ho demostra el fet quealmenys el 35% d’accidentssucceïts en autopistes són de-guts a distraccions del con-ductor. “La prohibició de fu-mar al volant arribarà imme-diatament —assegura Blas-

Conduir sense permís serà considerat delicte en unafutura reforma del Codi Penal. Quines altres cosesdesconeixem del carnet per punts?

Si un acompanyant del conductor comet una infracció (no portar cordat el cinturó,llençar una burilla per la finestra, etc.), a qui li retiraran els punts que pertoquin? El conductor del vehicle és el responsable últim de la seguretat dels ocupants. En aquest cas,

la sanció econòmica anirà a càrrec del conductor, mentre que no s’aplicarà, a priori, una re-

tirada dels punts ni a ell ni a l’infractor, malgrat que aquest pugui disposar també de per-

mís de conduir.

La penalització de punts traspassa fronteres? No, avui dia no hi ha un sistema internacional o europeu de punts. És a dir, que, si es dis-

posa d’un carnet de conduir internacional i es comet alguna infracció que és penalitzada

pel sistema espanyol, no se’n retiren els punts corresponents. I, si a França es comet una

infracció tipificada pel sistema espanyol, per exemple, tampoc no es retiren punts.

Què suposa que et trobin conduint quan has perdut tots els punts? Si et troben conduint quan has perdut tots els punts i, per tant, també el permís de conduc-

ció, la infracció equival a una multa de 301 a 1.500 ?, la retirada del permís per punts i la

impossibilitat d’obtenir el permís de nou durant dos anys. Un cop recuperat el permís, el

conductor partirà de vuit punts, en comptes de dotze. Es preveu, en una futura reforma

del Codi Penal, que conduir sense permís de conduir serà considerat delicte.

Quants punts em retiraran si no porto l’assegurança del vehicle en regla?Aquest supòsit no es considera com una infracció que es penalitzi amb una retirada de punts.

Si no cometem infraccions, podem acumular més de dotze punts?Si durant tres anys no s’ha perdut cap punt, els dotze inicials s’incrementen fins a catorze,

i si tres anys més tard s’ha mantingut aquesta xifra, es premiarà el conductor amb un altre

punt, fins a arribar als quinze.

En el mateix moment que cometo la infracció ja em retiren els punts i/o em retiren elpermís de conduir?La retirada no és efectiva fins que la sanció no és ferma. Si fem un recurs a la sanció, no es

farà efectiva la retirada de punts i/o retirada de permís fins que no es rebi la resolució del

recurs.

És obligatori fer un curs per recuperar els punts perduts?Si el conductor ha comès una infracció que li resta punts, podrà recuperar el seu crèdit ini-

cial si no comet cap altra infracció durant dos anys, sempre que no aquella no fos greu, ja

que en aquest cas haurà d’esperar un termini de tres anys. Malgrat tot, si així ho vol, pot fer

un curs de sensibilització i reeducació viària cada dos anys (els professionals, un cada any),

amb la qual cosa podrà recuperar fins a un màxim de quatre punts, i mai més dels que ha

perdut. Aquest curs té una durada de dotze hores, i el seu import (170 ?) va a càrrec de l’in-

teressat.

Com puc conèixer l’estat de comptes de punts?Es pot conèixer via Internet mitjançant el DNI i la data d’expedició del permís de conduir

i amb un codi identificador que només coneix el titular (aquesta mesura l’aplica la DGT per

salvaguardar la confidencialitat de les dades).

1

2

3

4

5

6

7

8

9

18

REPORTATGE

co—, i fins i tot alguns agentsja et recomanen apagar la ci-garreta, però hi ha gent que,mentre condueix, menja, beu,es pinta els llavis, es maquilla,discuteix acaloradament ambels passatgers... Cadascunad’aquestes conductes és mésperillosa com més atenció de-mana, i són precisament lesdistraccions internes les quesuposen més risc que les ex-ternes.” Però, dins de les des-focalitzacions internes, les mésimportants són les vinculadesnormalment a pensamentsque tenen un alt componentemotiu, atès que mantenenocupat en una gran part el ca-nal atencional. Per RicardoBlasco, “és recomanable que,quan es condueix, el pensa-ment no derivi en coses gaireintenses, però per a això fa fal-ta una bona dosi d’entrena-ment o tenir una gran cons-ciència d’un mateix”.Segons han conclòs diferentsestudis, l’atenció del conduc-tor s’absenta de l’activitat ensi cada 10 o 15 segons, bé perla introspecció de què parlà-vem abans, bé per factors ex-

terns. Per exemple, la nostravisió perifèrica acostuma a re-presentar una entrada d’infor-mació de proporcions impor-tants, i té també un fort poderd’atracció de la mirada. Igual-ment es produeixen situa-cions de sobrecàrrega, és a dir,amb més de dos estímuls si-multanis i incoherents entre si.Blasco ho veu així: “És quanens arriben massa inputs i s’had’escollir a què fem cas, cosaque ens pot situar en el llindardel que ens és possible assu-mir. El cervell humà difícilmentpot practicar l’atenció distri-buïda, i, per tant, el que acos-tuma a passar és que es vafent salts de manera alternaentre un focus i un altre, iaquest fet pot ocasionar quereaccionem tard a l’estímulprincipal.” De fet, cada perso-na té la seva pròpia predispo-sició a distreure’s i, sobretot, aabstreure’s del que està fent(és el que es coneix per posarel “pilot automàtic” i arribar alpunt final del nostre recorre-gut sense adonar-nos o senserecordar exactament per onhem passat). Un altre aspecte

que cal tenir en compte i nomenys important és la desac-tivació de la capacitat atencio-nal, és a dir, l’aparició de la sonal volant. “Si tots els conduc-tors aprenguessin a detectar-ne els signes previs, s’evitarienmolts disgustos”, assenyala Ri-cardo Blasco.Si bé la xifra de víctimes mor-tals en carretera manifesta unaprogressió decreixent des del’any 1995 a l’Estat espanyol,alguns experts creuen ques’ha arribat a un moment enquè perquè aquesta tònicacontinuï fan falta grans mesu-res i grans esforços. “Encaraque es produeixen molts acci-dents, realment no són tantssi tenim en compte el gran vo-lum de circulació i les enormesdimensions del nostre parcmòbil. Fins i tot no resulta ago-sarat dir que la possibilitat quetinguem un accident és moltbaixa estadísticament. Des-prés, a la pràctica, el reparti-ment va com va.” Certament,els imprudents i els irrespon-sables acaparen els números—no pas els punts— en latómbola de l’asfalt. n

Laprohibició defumar al volantarribaràimmediatament

19

i a la UB...Aquests són els centres i ensenyaments de la UB vinculats amb el reportatge:

REPORTATGE

FACULTAT DE PSICOLOGIADepartament de Psicologia SocialCampus MundetEdifici Ponent, 4a plantaPasseig de la Vall d’Hebron, 17108035 Barcelonahttp://www.ub.edu/dppss/modelc.htmdep-psicologiasocial@ub.edu

FACULTAT DE FÍSICADepartament d’electrònica Campus Diagonal “Portal del Coneixement”c/ Martí i Franquès, 1, 2a planta08028 Barcelonahttp://www.el.ub.es/dep-electronica@ub.eduTítols homologats: Ensenyament de 1r i 2n cicle: Física i Enginye-ria Electrònica.Més informació a: www.ub.edu/queoferim/fisica/futurs_grau.htm

El CEMIC-Centre d’Enginyeria de Microsistemes per a Instrumentaciói Control pertany a la Xarxa de Centres de Suport a la Innovació Tec-nològica (Xarxa IT) del CIDEM de la Generalitat de Catalunya. El CEMIC, mitjançant la participació conjunta dels Grups de RecercaConsolidats EME i SIC del Departament d’Electrònica de la Universi-tat de Barcelona, orienta les activitats d’R+D per tal de cobrir les ne-cessitats presents i futures del teixit productiu i incrementar la capa-citat d’innovació de les empreses. L’objectiu del CEMIC és la investigació de nous principis i propietatsde materials per microsistemes, noves maneres de fabricació i ensam-blatge, nous algoritmes per integrar el processament de la informa-ció al mateix nivell dels elements que la produeixen o la utilitzen i cer-car noves aplicacions dels microsistemes en microinstrumentació icontrol de processos.

FACULTAT DE CIÈNCIES ECONÒMIQUES I EMPRESARIAL

Departament d’Econometria, Estadística i Economia Es-panyolaCampus Diagonal “Portal del Coneixement”Edifici Principal, 3a planta. Av. Diagonal 69008034 Barcelonahttp://www.ub.edu/dpees/dep-econometria@ub.edu

El grup d’investigació RFA-IREA, els membres del qual per-tanyen majoritàriament al Departament d’Econometria, Es-tadística i Economia Espanyola de la UB (Facultat de CiènciesEconòmiques i Empresarials), té una gran experiència en eltractament de dades relacionades amb el trànsit i la segure-tat viària, fonamentalment de l’àrea metropolitana de Barce-lona. Recentment ha signat un conveni marc de col·labora-ció amb la Direcció General de Trànsit.El grup és especialista en el disseny de perfils de risc, totaplicant mètodes economètrics a l’estudi dels factors queexpliquen el comportament dels individus davant de dife-rents situacions o l’aparició de successos distints.

Més informació del grup, disponible a www.ub.edu/dpees/risk.

20

REPORTATGE

Rapa Nui: Fer recerca al melic del món

Autores:

Rosa Martínez i Patrícia Lainz

Fotografies:

Josep M. Ruéi M. Eugènia Santa Coloma(imatges de Rapa Nui)

El 5 d’abril del 1722, diumengede Pasqua, l’almirall Jacob Rog-geween va descobrir una illaenmig del Pacífic a 27º 9’ de la-titud sud. Es tractava d’una ex-pedició de la Companyia Ho-landesa de les Índies Orientalsen cerca de la mítica Terra Aus-tralis. Rapa Nui (‘illa grossa’), co-neguda també pels nadiuscom Te Pito o Te Henua (‘el me-lic del món’) o Mata Kiterage(‘els ulls que miren al cel’), varebre el seu primer nom euro-peu: Paas Eiland (‘illa de Pas-qua’ en holandès). Però semblaque va ser un filibuster anglès,Edward Davis, qui va tenir l’ho-

nor d’albirar per primer cop, el1687, la línia de costa de l’illa,que erròniament va ser regis-trada com la “Terra de Davis”.Rapa Nui és a 3.700 quilòme-tres de les costes de Xile, paísal qual pertany, i a 2.075 quilò-metres de les illes Pitcairn. És elpunt geogràfic poblat més aï-llat de tot el planeta. Amb unasuperfície de 166 km2, té origenvolcànic i una curiosa formatriangular, amb tres volcans alsvèrtexs, el Poike —el més anticde l’illa— el Terevaka i el RanoKau. La més oriental de les illesde la Polinèsia, que va ser ha-bitada al segle IV per nave-

gants procedents de la matei-xa Polinèsia, té una rica culturapròpia que ha estat bastida du-rant generacions. Però RapaNui es coneix arreu del món,sobretot, pels seus enigmàticsmoais, unes estàtues gegantsque són el símbol del seu mis-teriós passat i que, sense queningú no en conegui la raó, esvan deixar d’esculpir de sobte.Declarada Patrimoni Culturalde la Humanitat per la Unescoel 1995, l’illa de Pasqua és undestí exòtic per al turisme in-ternacional, i per a molts és elmuseu a l’aire lliure més grandel món. Però la història de l’i-lla no està lliure de conflictes nide contradiccions per la sevasingular ubicació geogràfica alPacífic sud. Ben al contrari. I ésper això que uns quants ex-perts ens aporten ara una mi-rada actual sobre aspectes nogaire coneguts de la recercaque es fa a l’illa que presumeixde ser “el melic del món”.

En la cultura polinèsia, aquesta illa del Pacífic sud rep el nomde Te Pito o Te Henua (‘el melic del món’), i arreu del món ésconeguda pels seus moais, unes enigmàtiques figures depedra que vigilen l’horitzó. Però la ciència també ha trobat elseu espai a Rapa Nui, més enllà de l’arqueologia i dels mitesque encara envolten les illes del Pacífic.

L’origen dels primers pobla-dors de la Polinèsia és un temade debat que encara és obert.Dels primers habitants de l’illade Pasqua i del procés de po-blament humà de la Polinèsia,en parlava un article recent a larevista Annals of Human Gene-tics. Dirigia l’estudi el professorPedro Moral, del Departamentde Biologia Animal, cap delGrup de Recerca de Biologia deles Poblacions Humanes, i autord’estudis sobre estructura i ca-racterització genètiques de lapoblació rapanui.

Quin interès científic té l’es-tudi genètic de la poblaciórapanui? Per raons geogràfiques, l’illa erade difícil accés i hi havia pocs es-tudis previs de genètica pobla-cional amb marcadors genèticsclàssics (sistema HLA, etc.). Elpunt de partida dels estudis dela Unitat d’Antropologia de la UBa Rapa Nui va ser l’any 1996,amb un projecte de la professo-ra Clara García-Moro per estu-diar la biodemografia i l’evolu-ció de la població els darrerscent anys a l’illa. García-Moro i elprofessor Miquel Hernàndezvan estudiar tota la part de bio-demografia, i la part de caracte-rització genètica de la poblacióla coordinava jo. Teníem la col·la-boració de les autoritats xilenesi de l’hospital de la capital, Han-ga Roa. Quant a la gent, la col·la-boració va ser totalment volun-tària, i sempre hi ha gent més omenys oberta a participar-hi. Entot cas, cada cop és més impor-tant el marc polític i legal per feraquests estudis.

Què fa de l’illa un excel·lentcamp d’estudi en genètica?

La ubicació geogràfica de l’illafa més controlable l’arribadade nous immigrants. A més, elfet de disposar de registresamb informació demogràficaconcreta ens ha ajudat a feruna reconstrucció genealògicamolt útil per interpretar resul-tats genètics poblacionals. Lahistòria d’una població és lasuma de les històries reflecti-des en les diferents parts delseu genoma. Però no totes lesparts hi aporten la mateixa in-formació. Als estudis, hem tre-ballat amb diversos marcadorsde regions genòmiques, d’inte-rès fins i tot epidemiològic: lavariació genètica en apolipo-proteïnes (SNPs, microsatèl·lits,etc.), marcadors clàssics amb fi-logeografia coneguda (immu-

noglobulines), ADN mitocon-drial, marcadors del cromoso-ma Y i insercions polimòrfiquesAlu.

Els resultats han sorprès elsinvestigadors?L’alta diversitat genètica entrela població que hi havia a RapaNui a l’inici del segle XX, des-prés d’una gran crisi demogrà-fica que va reduir la població a111 habitants, era una dada noesperable. Això lliga amb l’altadiversitat genètica de les po-blacions polinèsies, i la històriarecent ens ajuda a interpretar-la. Després del “coll d’ampolla”de la crisi demogràfica, i a cau-sa de l’alliberament d’esclausdel Perú al final del segle XIX, l’i-lla va incorporar individus d’al-tres illes de la Polinèsia. Noeren gaires, però estaven im-munitzats i van sobreviure amalalties que van delmar lapoblació de l’illa. La genètica téuna dimensió d’explicació his-tòrica de la realitat i de l’evolu-

ció de les poblacions a llarg ter-mini. De vegades, també és ca-paç d’explicar històries de faun centenar d’anys, com ara aRapa Nui. A l’illa, el punt geo-gràfic més aïllat del planeta, hiha una població polinèsia ambun procés de canvi genètic ques’ha accelerat els darrers anys.Però el científic que estudia lespoblacions humanes no ha deser intervencionista. El que hade fer és enriquir la societatamb noves dades i coneixe-ments sobre la realitat.

21

REPORTATGE

Pedro MoralExpert en genètica i epidemiologia de poblacions humanes

Com més interés general hi ha pels problemes

de població a escala mundial, més necessitat te-

nim de fer estudis demogràfics en poblacions

ben delimitades per integrar la varietat de fac-

tors que actuen en la conformació de les po-

blacions humanes, i així donar resposta als in-

terrrogants que plantegen les relacions d’un

grup humà amb l’entorn.

No hi ha gaires oportunitats d’analitzar la di-

nàmica poblacional en comunitats singulars

com la de l’illa de Pasqua, localitzades en un

únic context social, demogràfic i ecològic, amb

condicions externes homogènies per als seus

individus. L’anàlisi demogràfica en aquestes so-

cietats ajuda a comprendre les nombroses i

complexes variables –biològiques i ambientals–

que intervenen en la configuració demogràfi-

ca d’una població.

Fins al 1996, quan comencen els nostres tre-

balls, l’evolució demogràfica de Rapa Nui no

s’havia analitzat en profunditat. Constaven no-

més alguns antecedents poblacionals o recopi-

lacions genealògiques, sense intencionalitat de-

mogràfica. Estudiar aquesta matèria podria ser,

per tant, una contribució d’interès al coneixe-

ment de la població geogràficament més aïlla-

da del planeta, i al de la demografia global de

la població xilena, que estudiem des de fa més

de vint anys.

Vam dirigir-nos a estudiar el procés de trans-

formació de la forma de vida tradicional d’un

grup indígena en integrar-se, al llarg del segle

XX, en un règim demogràfic modern. Cap al

1965, va haber-hi una ruptura important de

l’endogàmia parental. Mentre la població esta-

va aïllada, va haver-hi un rebuig important dels

encreuaments consanguinis. Amb l’obertura de

l’illa al món, van sorgir parelles mixtes. Rapa

Nui és per això un model de barreja i rebuig de

la consanguinitat. Una sobremortalitat a edats

molt joves marca la història demogràfica recent,

però això no ha impedit un continu creixement

per l’elevada fecunditat, segurament només li-

mitat per les dimensions de l’illa.

Una illa que s’obre al mónClara García-Moro i Miquel Hernández, professors del Departamentde Biologia Animal

“La genètica té una dimensió d’explicació històrica de la realitat”

Durant més de trenta mil anys,una vegetació molt abundantcobria Rapa Nui. Però fa unsmil anys l’illa es va desforestar.Era el final de la cultura moai,que tradicionalment s’ha lligata un col·lapse mediambientala causa de la superpoblació ide l’explotació dels recursosforestals. Va influir el canvi cli-màtic en la crisi mediambien-tal a Rapa Nui? El professor Al-bert Sáez, de la Facultat de Ge-ologia, estudia amb altres ex-perts les traces d’El Niño (ElNiño Southern Oscillation,ENSO) a l’illa. En una primerafase, el març passat, amb l’ajutd’una torre de perforació so-bre una plataforma flotantd’un tona de pes, es van reco-llir sediments i aigua dels llacsRano Raraku i Rano Aroi peranalitzar-los i reconstruir la pa-leoclimatologia de l’Amèricadel Sud i de l’oceà Pacífic de fatrenta mil anys. Més enllà de lageologia i de la paleoclimato-logia, els resultats podrienobrir noves interpretacions enla història i l’arqueologia deRapa Nui.

Per què s’estudia El Niño al’illa de Pasqua? Estudiem el registre lacustre aRapa Nui perquè aquest feno-men té aquí una màxima in-fluència en el clima. A l’illa, po-dem estudiar-hi el registredels diferents senyals paleo-

ambientals en els sedimentslacustres sense trobar-hi les in-terferències derivades de l’al-titud, els cicles solars, les erup-cions volcàniques, etc. quesón freqüents en registres la-custres dels Andes (llac Chun-gará, etc.). El fet d’obtenir unssenyals molt més purs, més es-pecífics, ens ajudarà a enten-dre millor la paleoclimatologiai la dinàmica climàtica a l’àreade l’oceà Pacífic on l’efecte d’ElNiño és important. Tot aixòforma part d’un projecte mésampli sobre paleoclimatologiaa l’Amèrica del Sud i el Pacífic,en el qual també participa elprofessor Juan José Pueyo(UB) i experts del CSIC i d’altresuniversitats espanyoles.

Què ens diuen els llacs delregistre paleoclimàtic? Els llacs són uns bons sensorsclimàtics i ambientals i con-centren en els seus sedimentsles variacions ambientals degrans àrees geogràfiques delseu voltant. En conjunt, als dosllacs estudiats s’han recuperatdeu testimonis de fins a setzemetres de profunditat, ambels quals s’estudiarà el registresedimentari. A més, també s’-han pres mostres d’aigua perestudiar les característiques hi-drològiques actuals. Els sedi-ments dels llacs, si tenen de-terminades característiquesfavorables (laminació fina,etc.), són clau per conèixer mi-llor el clima i la seva variabili-tat a diverses escales tempo-rals, des d’estacions anuals finsa desenes de milers d’anys.

Ara, analitzarem tot el mate-rial recollit a Rapa Nui peridentificar els senyals paleo-ambientals i entendre quinssón els canvis que han afectatel fenomen d’El Niño durant elPlistocè superior i l’Holocè. Noés el primer cop que s’estu-dien variacions climàtiques aRapa Nui. Uns altres experts jahavien seguit els efectes d’ElNiño en els coralls marins a l’i-lla, però els resultats no ana-ven més enllà dels cent anys.Això no és suficient. Per co-nèixer bé la variació climàtica,calen sèries de dades molt

més llargues en el temps queaportin informació sobre dife-rents cicles d’alta freqüència ide baixa freqüència i on es de-tecti amb més o menys inten-sitat el fenomen d’El Niño. His-tòricament, la desaparició dela cultura moai està lligada aun col·lapse paleoambientalper la superpoblació i l’explo-tació de recursos forestals.Però aquesta visió no té encompte si va haver-hi canvisclimàtics relacionats amb totaixò. Els primers habitants deRapa Nui potser no van desfo-restar completament l’illa.

22

REPORTATGE

Albert SáezEstudi del canvi climàtic dels darrers milers d’anys a Rapa Nui

“Els primers habitants de Rapanui potser no vandesforestar completament l’illa”

David Bondia és professor delDepartament de Dret i Econo-mia Internacionals de la Facultatde Dret de la UB i és expert endret i relacions internacionals,així com en tot el que afecta elsdrets humans. També és el di-rector de l’Institut de Drets Hu-

mans de Catalunya. El professorBondia, salvant les distàncies, so-bretot pel que fa a les compe-tències, equipara la situació po-lítica de l’illa de Rapa Nui amb lade Catalunya perquè el Governxilè està a punt d’aprovar l’Esta-tut d’Autonomia (Estatut Espe-

cial d’Administració per a l’Illa dePasqua) que els habitants de l’i-lla han estat elaborant durantanys.

L’illa de Pasqua encara pertanya la Cinquena Província de Xile,amb capital a Valparaíso.

23

REPORTATGE

Acaba de publicar Guardianesde la tradición, un llibre que eljuliol passat es va presentar alMuseu d’Illa de Pasqua. Biòlogai doctorada a la UB, M. EugèniaSanta Coloma va trepitjar perprimer cop l’illa el 1994. Sempreli havien cridat l’atenció les cul-tures llunyanes, envoltades demisteri, i volia fer-hi un treballde camp, que va acabar en tesidoctoral el 2002. Diu que ella nova arribar a Rapa Nui; “va ser l’i-lla que va arribar fins a mi”.

Com és la societat rapanuien l’actualitat?Ha canviat molt els últims anys.El 1994, era ja una societat mo-derna, pràcticament no hi ha-via classes socials, i el grup fa-miliar estava molt cohesionat.Ara el patró familiar ha canviat:hi ha moltes famílies monopa-rentals, els matrimonis han cai-gut en picat, i cada cop hi hamés forans aparellats amb ra-panuis. És una societat més

oberta, totalment modernitza-da, amb classes socials, i ambrapanuis amb noms i cognomsque són considerats “rics” i al-tres que viuen discretament enun segon pla. Hi ha Internet i te-levisió en directe des del 1999,i la telefonia mòbil hi va entrarl’agost del 2004. Ara la gent estruca pel mòbil a 200 m de dis-tància i tothom et diu: “Encarano tens mòbil?” Però no hi ha lacohesió grupal d’abans. Ara sónmés materialistes, i el poble ra-panui no ha estat mai així. Per aells, la terra era com la vida. L’heretaven dels pares i era unvalor molt preuat, com les arrelsa l’illa. Ara, lloguen molts ter-renys a gent de fora per treure-’n diners. El juliol passat, que eraple hivern a l’illa, quan va arri-bar el vaixell de subministra-ment, la gent acaparava lesbombones de gas sense pensaren els altres veïns. Això era im-pensable fa anys. Em preocupaque a l’illa li quedi poc temps

per ser especial. Hi vaig cada sismesos, i cada cop hi veig canvismés accentuats: més botigues,bars, restaurants, cotxes, etc., iaixò per mi és preocupant.

Com és la convivència entreels rapanuis i els continen-tals? A partir de mitjan anys seixan-ta, amb l’arribada en massa delscontinentals, la vida va canviarmolt. Parlo de canvis culturals isocials, i d’un cert rebuig, que éstípic de les societats colonitza-des. Ara la població és d’unsquatre mil habitants i creix mésper immigració que per natali-tat. A l’últim cens de l’any 2002,hi havia un 60% de rapanuis i un40% de continentals. Però elcanvi més fort l’he vist ambl’augment del turisme. Per mi,és el gran promotor de les dife-rències socials a l’illa. En sis anys,s’ha duplicat el nombre de visi-tants a l’illa. El 2005, la van visi-tar uns 42.000 turistes, i per a

una comunitat tan petita això téun gran impacte social, econò-mic i ecològic.

Quin és el rol de la dona a lasocietat? Fins a mitjan anys seixanta, elseu paper era sobretot repro-ductor. Ara és més importantcom a factor productiu en l’e-conomia. Tot això està lligat alscanvis en l’educació. Els paresvaloren més donar una bonaformació universitària als fills.Però no tothom pot anar a es-tudiar al continent, i el futur a l’i-lla el veuen difícil. Els rapanuis,a més, són considerats “indíge-nes” al continent i són víctimesd’exclusió social. Molts joves tre-ballen ara per recuperar els va-lors tradicionals i culturals a tra-vés de la música i el folklore,però d’altres són víctimes de l’al-coholisme. Per sort, molts jovessón esportistes, i s’està poten-ciant l’esport perquè creixin enun ambient més sa.

M. Eugènia Santa Coloma Doctorada amb una tesi sobre la transició demogràfica i social a Rapa Nui

“Em preocupa que a l’illa li quedipoc temps per ser especial”

David Bondia GarciaLa situació política actual de l’illa de Pasqua

“El Govern xilè està a punt d’aprovar l’Estatut d’autonomia de l’Illa de Pasqua”

Eva Monrós Marín, investigado-ra del Departament de Lingüís-tica General de la UB, coneixmolt bé les especificitats de lallengua rapanui, anomenada,també, pascuense en el castellàde Xile. Única llengua parlada al’illa de Pasqua fins a l’arribadadels europeus al segle XVIII, ac-tualment comparteix el territoriamb l’espanyol i és una de les sisllengües indígenes que sobre-

viuen encara a Xile. L’aïllamentha permès a la llengua sobre-viure amb molta vitalitat fins ales darreres dècades del segle XX,quan el castellà es va introduir al’illa amb molta força.

És una llengua en perill d’ex-tinció?Actualment, parlen el rapanuiuns dos mil habitants de l’illa dePasqua i mig miler d’illencs queviuen al continent. En xifresaproximades, un terç de la po-blació de l’illa de Pasqua no éscompetent en la llengua autòc-tona del territori, i els dos terçosrestants són bilingües. L’ús so-cial de la llengua és bàsicamentoral. Els habitants més jovesusen cada vegada més l’espan-yol, única llengua viable en lescomunicacions amb la resta deXile, l’única que els infants sen-ten a la televisió i l’única que elsadults llegeixen a la premsa. En-

tre el 1975 i el 2000, el rapanuiva ser assignatura obligatòria al’ensenyament primari (quatrehores setmanals). No obstantaixò, l’abandonament en l’ús so-cial de la llengua i la transmissióintergeneracional no es va atu-rar, i cap a l’any 2000 es va im-plantar un programa d’immer-sió lingüística que garanteix laformació dels infants exclusiva-

ment en rapanui des de la llard’infants. La política de preser-vació lingüística passa per la pro-moció d’activitats culturals, lapublicació de literatura en lallengua de l’illa i els estudis lin-güístics a la Universidad Católi-ca de Valparaíso. Els experts dis-posen de gramàtiques rapanui,diccionaris monolingües, eti-mològics i bilingües, i estudis

24

REPORTATGE

Eva Monrós MarínUna aproximació al rapanui, la llengua de l’illa de Pasqua

“Actualment parlen el rapanui unes dues milpersones de l’illa de Pasqua”

Efectivament, des del 1881. Vaser aleshores quan es van reunirels principals líders de l’illa ambrepresentants del Govern xilè ivan signar un tractat internacio-nal del qual, però, encara avui endia se’n qüestiona la validesaperquè en el moment de l’ela-boració del text els indígenes nosabien llegir i mai no va ser rati-ficat per Xile.

En quin moment i per què co-mencen els illencs a plantejar-se la possibilitat d’assolir un Es-tatut d’autonomia i passar adependre directament del Go-vern central de Xile?Ja en època de la dictadura de

Pinochet, a l’illa de Pasqua es vanperfilar dos moviments políticsdiferenciats. D’una banda, unsector de la població reivindicala independència i, de l’altra, ungrup més moderat treballa perassolir una autonomia més grani dependre del Govern centralen comptes de pertànyer a laprovíncia de Valparaíso. Aquestsegon moviment pren força, il’objectiu d’aconseguir una au-tonomia més gran comença atransformar-se en la redacciód’un Estatut.

Com ha estat el procés d’ela-boració de l’Estatut?No és fins al 2003 que es no-

mena un consell d’experts per-què treballi el text de l’Estatutjuntament amb un represen-tant del Govern xilè. Els contin-guts de l’Estatut obliguen a mo-dificar la Constitució xilena,però aquesta circumstància noha suposat cap impediment. Jas’ha aprovat la modificació dela Constitució al Senat, i ara no-més falta el tràmit al Congrés il’aprovació de l’Estatut d’auto-nomia.

A grans trets, en quins aspec-tes es notarà més l’autonomiade Rapa Nui?Principalment, des de l’illa dePasqua s’ha lluitat per assolir una

autonomia més gran quant alreconeixement de la cultura prò-pia, els tributs, l’àmbit del turis-me i les terres. Pel que fa a laidentitat de l’illa, conscients ques’està reduint la població nativa,es vol fixar una quota de turismeper impedir que s’ompli de xi-lens i de gent de fora que hi va-gin a viure. En el cas de les terres,per exemple, que fins ara per-tanyien a la fiscalitat xilena, lanova regulació preveu que lesgestionin ells mateixos. En defi-nitiva, el que volen és veure re-coneguda la seva condició d’in-dígenes i poder conservar les se-ves particularitats. I de momentho estan aconseguint.

Damià Serrano és professor i coordinador dels màsters ipostgraus de l’Escola Univer-sitària d’Hoteleria i Turisme(CETT), centre adscrit a la Uni-versitat de Barcelona. Coneixmolt bé l’illa de Pasqua i, so-bretot, les característiques del’activitat turística a l’illa. RapaNui rep una mitjana d’entrevint-i-quatre mil i vint-i-cincmil turistes l’any (malgrat quela xifra s’ha disparat en l’últimexercici) procedents de la ma-

teixa Amèrica del Sud (50%),sobretot Xile i l’Argentina; del’Amèrica del Nord (25%), id’Europa (25%), bàsicamentespanyols i alemanys.

Quan comença l’activitatturística a Rapa Nui?Fa relativament poc temps,perquè fins a mitjan segle XX

Rapa Nui estava absolutamentaïllada. Només s’hi podia arri-bar amb grans creuers queanaven cap a les mars del Sudo la Polinèsia. Quan la com-panyia aèria Lanchile comen-ça a fer vols regulars a l’illaamb avions de reacció, el tu-risme s’activa, i l’illa és decla-rada Patrimoni Mundial per laUnesco i Parc Nacional Oceà-nic pel Govern xilè.

Quines infraestructuresturístiques tenen?Ara hi ha entre quatre i dotzevols setmanals. Pel que fa a l’a-

llotjament, l’oferta és variada:disposen de deu hotels; el queells anomenen els residencia-les, que són similars a les nos-tres cases rurals; i també hanhabilitat cabanes i coves perallotjar-s’hi. És recomanabledormir com més a prop de lapoblació autòctona millor, perpoder apreciar tots i cadascundels matisos de la societat ra-panui. Els preus oscil·len entreels 30 i els 50 dòlars per una nitd’allotjament. La gastronomiaés molt rica a causa de la in-fluència tant de la cuina orien-tal (polinèsia) com de l’occi-dental. Pots menjar-hi carn,peix i productes agrícoles, i noés car.

És una societat hospitalà-ria amb el visitant?Sí, afalaguen molt el turista i te-nen molta cura amb tots elsdetalls. Els interessa que els tu-ristes hi deixin el màxim d’in-

gressos possibles, i saben queel principal atractiu, a part delsmoais, és la seva cultura. Noobstant això, són conscientsque un excés de turisme potposar en risc la seva identitat iles seves tradicions. Han de de-cidir fins on volen créixer, i peraixò fa anys que estudien la ca-pacitat de càrrega turística.

Quins interessos mouenels turistes a desplaçar-sefins a Rapa Nui?La gent que es desplaça a l’i-lla, normalment coneix la his-tòria del moais, ha sentit a par-lar de les llegendes i els miste-ris que envolten el lloc i sapquines restes arqueològiqueshi ha. La millor època per anar-hi és durant els mesos de ge-ner i febrer. L’època més plu-josa és el mes el maig (que ésla seva tardor), i la més freda,el juliol i l’agost (amb 12 i 14graus de mínima).

25

REPORTATGE

Damià SerranoEl turisme a Rapa Nui: Un factor important de creixement econòmic per a la població autòctona

“El misteri dels moais i les llegendes de l’illa són unreclam turístic”

científics sobre la fonologia, lamorfologia i la sintaxi de la llen-gua.

Quines són les principalscaracterístiques de la llen-gua?Pertany al subgrup malaiopoli-nesi de la gran família austro-nèsica, que s’estén per una àm-plia zona del Pacífic Sud. Aques-ta afiliació genètica el conver-teix en una de les poques —sino l’única— llengua d’un paíssud-americà que no forma partde la família ameríndia. Mésconcretament, el rapanui estàemparentat directament amb

el tahitià, el marquesà, el hawaiào el maori, totes llengües delsubgrup polinesi oriental. En elnivell fonològic, l’inventari ra-panui està integrat per deu fo-nemes vocàlics i deu de conso-nàntics. Des del punt de vistasintàctic l’ordre oracional bàsicés VSO, és a dir, encapçala la fra-se el verb, seguit del subjecte il’objecte. Històricament, el ra-panui era l’única llengua poli-nèsia que tenia un sistema d’es-criptura, el rogo-rogo (‘tauletaparlant’), de base jeroglífica. Arael rapanui s’escriu mitjançantl’alfabet llatí, adaptat a partir delcastellà.

26

REPORTATGE

No es pot dir que el cinema

—almenys el comercial, el de

ficció— hagi dedicat gaire aten-

ció a l’illa de Pasqua, però tam-

bé és veritat que, fins a la visita

de Thor Heyerdahl, era un lloc

remot del qual el gran públic en

sabia més aviat poc. Un mostra

d’aquest desconeixement la tro-

bem en una coproducció ger-

manofrancesa del 1927 (no es-

trenada a Espanya) que a Ale-

manya es va titular Der goldene

Abgrund, i a França, Rapa Nui,

com la novel·la d’André Ar-

mandy a partir de la qual es va

redactar el guió de la pel·lícula

(encara que avui ningú no se’n

recordi, Armandy era en aque-

lla època un autor força llegit).

El director era l’italià Mario

Bonnard, i el repartiment man-

tenia la tònica cosmopolita de

la producció.

Seguint la font literària, l’acció

de la pel·lícula està situada als

mars del Sud, concretament en

una illa que rep el nom de Rapa

Nui, on un grup d’aventurers

internacionals busca un tresor

amagat. La galeria de personat-

ges inclou unes germanes bes-

sones que es van separar de pe-

tites: l’una viu a l’illa i en té cura

un missioner, i l’altra —ves qui-

na casualitat!— havia donat ca-

rabassa a Europa a un dels cer-

cadors de tresors, el qual pot sa-

tisfer els seus desitjos amb la do-

ble… El clímax de la narració

arriba amb una erupció volcà-

nica que enfonsa l’illa en l’oceà

(i és per això que a Itàlia el film

es va titular Atlantis). Com pot

veure’s, la referència a l’illa de

Pasqua és més aviat gratuïta,

merament eufònica i sense cap

pretensió etnogràfica. A tall de

curiositat: els exteriors es van

rodar a l’illa de Rügen, a la mar

Bàltica, un lloc tradicional de

l’estiueig germànic, però sense

el look polinesi, que diguem. Per

si algú hi té interès, l’any 1994

es va fer una bella restauració de

la versió francesa, i s’ha projec-

tat en alguns festivals.

El 1957, Heyerdahl va muntar

un documental excel·lent amb

el material que havia rodat a l’i-

lla de Pasqua, i el va presentar

amb el títol Aku-Aku. Pensa-

va repetir l’èxit del film anterior,

Kon-Tiki (1952) —exhibit

arreu del món, guanyador d’un

Oscar i disponible actualment

en DVD—, però no ho va

aconseguir: el nou documental

va tenir una difusió ben escassa

en aquell moment i després s’ha

vist molt poc. Tot i això, el seu

mestratge va acabar tenint re-

percussió en la gran pantalla:

sens dubte, és l’única pel·lícula

d’envergadura que hi ha dedi-

cada a l’illa dels moai, titulada

—aquesta vegada amb justí-

cia— Rapa Nui (1994).

Avisem que es tracta d’un pro-

ducte típicament hollywoodià

—amb tot el que això compor-

ta—, produït per l’actor Kevin

Costner —animat per la seva

afortunada incursió en els te-

mes “ètnics” amb Ballant amb

llops (1990)— i dirigit pel seu

amic Kevin Reynolds. Això vol

dir que les situacions i els am-

bients que es coneixen de l’illa

de Pasqua han estat reelaborats

per al públic contemporani, de

manera que hi tenim una “llui-

ta de classes” (la tribu dels Ore-

lles Llargues explota la dels Ore-

lles Curtes), una història d’a-

mor interclassista i un avís so-

bre les agressions ecològiques

(la desforestació derivada dels

mecanismes de transport dels

moai). Els actors, bàsicament

neozelandesos d’origen maori

—tret dels protagonistes: un si-

noamericà (Jason Scott Lee), un

hispà (Esai Morales) i una ca-

nadenca (Sandrine Holt)—,

parlen en un anglès neutre —

l’opció d’un argot a l’estil Tar-

zan es va descartar, cosa que és

d’agrair. La recreació de cos-

tums està treballada, tot i que

no plenament aconseguida,

però cal reconèixer que en una

pel·lícula comercial estàndard

no es podia aspirar a gaire cosa

més. Malgrat tot això, aquest

intent de barrejar l’etnografia

amb la taquilla no va ser gaire

ben acollit per la crítica, i enca-

ra menys pel públic, cosa que va

dissipar el futur de l’illa de Pas-

qua com a escenari cinemato-

gràfic, almenys de moment.

Rapa Nui a la gran pantalla

Rafael de EspañaDirector adjunt del Centre d’Investigacions Film-Història del PCB-UB

27

Facultat de Filologia

Gran Via de les CortsCatalanes, 58508007 Barcelona Tel.: 934 035 580 / 81 /82 http://www.ub.edu/filologia

Facultat de Geologia

Campus Diagonal “Portal del Coneixement”Marí i Franquès, s/n. 08028 Barcelona Tel.: 93 402 13 36http://www.ub.edu/geologia

Facultat de Biologia

Campus Diagonal “Portal del Coneixement”Av. Diagonal, 645. Barcelona 08028Tel.: 93 402 10 86http://www.ub.edu/biologia

i a la UB...

REPORTATGE

Aquests són els centres i ensenyaments de la UB vinculats amb el reportatge:

EscolaUniversitàriad’Hoteleria iTurisme CETT(EUHT CETT)

Centre adscrit a la UB queimparteix la Diplomaturaen Turisme.Av. Can Marcet, 36-38 08035 BarcelonaTel.: 93 428 07 77 http://www.cett.es

Facultat de Dret

Campus Diagonal “Portal del Coneixement”Av. Diagonal, 68408034 BarcelonaTel.: 93 402 43 46http://www.ub.edu/facdt

La UB ha aprovat un Projecteinstitucional de política docentque es desenvoluparà a partird’aquest curs i fins a l’any 2009.Artur Parcerisa, vicerector dePolítica Docent, explica que estracta d’una iniciativa que per-segueix “fer millores de fons” enla docència a la UB i en què hancol·laborat els centres, departa-ments, grups d’innovació do-cent i professorat de la UB a tí-tol individual en un debat alllarg de vuit mesos. L’objectiués promoure una docència dequalitat, en el marc de l’EspaiEuropeu d’Educació Superior.El Projecte s’estructura en setgran àmbits: Acció tutorial i ori-entació a l’estudiant (tant pelque fa a grau com a postgrau);Ensenyaments amb les direc-trius de l’Espai Europeu d’Edu-cació Superior (EEES), un àmbiten què es vol donar suport a lesnoves titulacions i a experièn-cies de grups de titulacions queestan en la línia de l’EEES, i espreveu implantar un campusvirtual de la UB per al curs 2007-2008; Metodologia, materialsdidàctics, avaluació dels apre-nentatges i innovació docent,respecte al qual s’ha manifestat

la necessitat de definir què s’en-tén a la UB pel concepte semi-presencialitat; Avaluació de ladocència i reconeixement delsmètric docents (s’ha acordatelaborar un model d’avaluacióper al conjunt de professorat dela UB, no només per al funcio-nari com fins ara); Suport a ladocència (amb el projecte d’es-tablir un punt d’informació únicper vincular tots els diferents ti-pus de suport a la docència);Formació, assessorament i fò-rums d’intercanvi del professo-rat (s’ha posat en funcionamentla figura del coordinador decentre per a aquestes qüestionsi es farà un procés d’intercanvientre el professorat de diferentscentres de la UB), i Comunica-ció en l’àmbit de la política do-cent (concretament es vol po-tenciar la difusió d’experiènciesi treballs de qualitat docent através de la xarxa, i es crea unaoficina per assessorar sobreqüestions de propietat intel·lec-tual). Aquests són uns quantsexemples de les accions acor-dades en el Projecte, que podeuconsultar íntegrament awww.ub.edu/comint/projdo-cent/index.html. n

S’estableixen les línies depolítica docent per alspropers anys

28

NOTÍCIES

“Gens, gènere i ciència”,lliçò inaugural del curs 2006-2007

Nova oferta de màsters oficials segonsel model europeu La UB imparteix aquest curs 2006-2007 un total de quaranta-un màsters oficials que segueixen el model de l’Espai Europeud’Educació Superior. Entre els quaranta-un màsters —ques’emmarquen en vint programes oficials de postgrau—, n’hiha trenta-cinc de coordinats per la UB (entre interuniversitarisi compartits amb altres universitats de l’Estat espanyol i euro-pees), i sis de coordinats per altres universitats. Dins l’ofertadels màsters, n’hi ha d’especialització professional, en la recer-ca i mixtos. Podeu trobar més informació i la llista completa demàsters a www.ub.edu/acad/eees/.

La catedràtica de Genètica de laUB Roser Gonzàlez i Duarte vaser la responsable d’impartir lalliçó inaugural del curs acadè-mic 2006-2007 amb el títol“Gens, gènere i ciència”. L’acte,presidit pel rector Màrius Rubi-ralta, va tenir lloc el passat 27 desetembre al Paranimf de l’Edifi-ci Històric, i hi van intervenirJoan Manuel del Pozo, conse-ller d’Educació i Universitats, iJuan-José López Burniol, presi-dent del Consell Social de la UB.El discurs del rector Màrius Ru-biralta es va centrar en la igual-tat de gènere en el si de la co-munitat universitària, les des-igualtats en el finançament i la

preocupació existent en relacióamb l’espai europeu d’educa-ció superior.Roser Gonzàlez va iniciar elGrup de Recerca de GenèticaMolecular i l’ensenyament dela genètica molecular a la Fa-cultat de Biologia. En l’actuali-tat, dirigeix un grup de recercaque estudia les bases genèti-ques de la retinosi pigmentàriai la síndrome de Down. Ha pu-blicat un centenar llarg d’arti-cles científics en revistes inter-nacionals i ha estat directoradel Departament de Genètica(1986-1994 i 1999-2002) i delMàster de biotecnologia de laUB (1995-2005). n

Les noves facultats de Filosofiai de Geografia i Història al Ravalhan començat el curs a la sevanova seu al barri del Raval. Propde sis mil persones, entre estu-diants, professors i investiga-dors, i personal d’administraciói serveis, van iniciar el passat se-tembre les seves activitats a lesnoves facultats. A l’edifici, de

28.000 m2, s’hi accedeix pels car-rers de Montalegre i de Rama-lleres, connectats per un inte-rior d’illa de 4.500 m2. La biblio-teca, de 4.548 m2, s’erigeix entres plantes on s’han emplaçatuns set-cents punts de lectura.A l’altre gran bloc de la cons-trucció s’hi han habilitat prop decinquanta-una aules, que ocu-

pen 4.000 m2 útils, i uns 6.200m2 per a espais destinats a de-partaments i laboratoris. Altres3.100 m2 s’han distribuït entreles dependències de l’adminis-tració, els deganats, les secreta-ries, els serveis generals i la ca-feteria. L’edifici obre un nou es-pai en l’entorn urbanístic i cul-tural del nord del Raval, a CiutatVella. Entre els veïns més imme-diats hi ha el Centre de CulturaContemporània de Barcelona(CCCB) i el Museu d’Art Con-temporani de Barcelona (MAC-BA). L’arribada d’una comunitatacadèmica de milers de perso-nes dedicades a les disciplinesde les lletres i les humanitats,potenciarà encara més la ja im-portant densitat cultural del ba-rri, la més elevada de tota la ciu-tat. Així mateix suposarà el re-trobament dels dos centres, Fi-losofia, i Geografia i Història,amb la Facultat de Filologia,emplaçada a l’Edifici Històric dela UB. Entre un edifici i l’altre, hi

ha menys de cinc minuts a peui dues places: Universitat i Cas-tella. Tots aquests elements tra-cen un corredor urbanístic quemantindrà l’estil i el color pro-pis d’un campus urbà. De la pro-ximitat de les tres facultats deLletres de la UB s’esperen im-portants fruits, especialmentper la transversalitat que el mo-del de l’Espai Europeu d’Educa-ció Superior comporta. El nou edifici va inaugurar-seoficialment el 3 d’octubre ambun acte presidit pel rector de laUB, Màrius Rubiralta; el conse-ller d’Educació i Universitats,Joan Manuel del Pozo; l’alcal-de de Barcelona, Jordi Hereu;el degà de la Facultat de Filo-sofia, Jordi Sales; i la degana dela Facultat de Geografia i His-tòria, M. Ángeles del Rincón. Elfilòsof i polític Xavier Rubert deVentós i l’escriptor i periodistaJosep Maria Huertas Claveriavan ser els encarregats d’im-partir les lliçons inaugurals. n

El Cicle de Música arrenca ales noves facultatsLa cantata Carmina burana, de Carl Orff, va inaugurar el XX Ci-

cle de Música a la Universitat a les noves facultats de Filosofia i de

Geografia i Història. El concert va anar a càrrec de l’Orquestra

Simfònica del Vallès, sota les ordres de José Antonio Sainz Alfaro,

i de la Coral Cantiga, dirigida per Josep Prats. Es tractava d’una ini-

ciativa dins el cicle de concerts simfònics a les universitats catala-

nes de l’Obra Social de La Caixa.

29

NOTÍCIES

Les facultats de Filosofia i de Geografia i Històriacomencen la seva activitat a la seu del Raval

El nou Col·legi Major Sant Jordi, dissenyat perl’estudi barceloní d’arquitectura MAP Arqui-tectes i promogut per la Universitat de Bar-celona, va entrar en funcionament el prop-passat mes de setembre. La nova instal·lació,que té 8.110 m2 de superfície, i que és situata la confluència de l’avinguda de Sarrià ambel carrer de Can Ràbia, suposa una autènticarevolució constructiva pel que fa a aquest ti-pus d’equipaments.L’equipament ha estat dissenyat com la peçafinal d’una urbanització residencial unitària,amb una estructura composta per un ele-

ment alt, continuació dels ja existents, i unaltre de més baix que divideix en dos l’espaipúblic. Aquest últim bloc és translúcid, lleu-ger i colorista, mentre que l’edifici alt és unacinta continua que es plega de manera quela coberta es construeix en un dels seus plecs.El desenvolupament cromàtic de l’edificació,que contribueix a dotar-la del caràcter oberti vitalista propi d’un centre universitari, ésobra de l’artista Sílvia Horrig. El projecte téun cost total de 8.658.695 euros, i va obtenirel primer premi del concurs públic celebrata l’efecte l’any 2001. n

El Col·legi Major Sant Jordi també estrena instal·lacions

La UB va editar el mes desetembre un número especi-al de la seva revista dedicatíntegrament a les novesFacultats del Raval. La publi-cació repassa la relació histò-rica de la UB amb el Raval, elsprincipals trets de l’edifici il’impacte en el teixit cultural isocial del barri.

30

NOTÍCIES

La UB, com a universitat pione-ra en producció científica i trans-ferència de coneixement, ha cre-at l’Agència de Valorització i Co-mercialització dels Resultats dela Investigació (AVCRI) amb l’ob-jectiu d’impulsar noves fórmu-les que coordinin i potenciïn latransferència de coneixement ide tecnologia i, en especial, queincentivin la creació de valor enles diferents cadenes de conei-xement. En aquest sentit, l’AV-CRI és l’agència responsable dela gestió estratègica i operativade la valorització i comercialitza-ció dels resultats de la recercaamb la finalitat de promoureque els nous coneixements i lesnoves tecnologies que desenvo-lupen les diferents entitats delGrup UB arribin a la societat i, enconcret, a l’entorn empresarial,en forma d’innovació.L’AVCRI, dirigida per José MaríaPalacios, farà un seguiment delprocés de transferència en quèintervenen els diferents agentsdel sistema d’innovació del Grup

UB, com ara el Centre de Pa-tents, el Centre d’Innovació dela Fundació Bosch i Gimpera, elParc Científic de Barcelona o elsServeis Cientificotècnics, i pro-posarà convenis de col·labora-ció amb les fundacions IDIBAPSi IDIBELL.Aquesta tasca de transferènciade coneixement també tindrà elsuport d’entitats com el Santan-der, amb el qual la UB ha firmatrecentment un acord del quals’informa en aquestes pàgines.L’Agència donarà suport als in-vestigadors del Grup UB durantles diferents fases que compor-ta el procés de transferència, permitjà de serveis d’assessoramenti de gestió comercial de la sevarecerca. En concret, l’AVCRI faràun seguiment del procés a par-tir de la identificació i la definiciódel projecte i, posteriorment, dela valorització corresponent. Uncop superades aquestes etapes,l’AVCRI fomentarà, en coordina-ció amb els altres agents del sis-tema d’innovació del Grup UB,

la protecció d’aquests resultatsde recerca i la transferència pos-terior a través de la comercialit-

zació, mitjançant llicències, con-tractes de recerca i assajos clí-nics, o la creació d’empreses. n

En marxa l’Agència de Valorització i Comercialització dels Resultats de la Investigació

La Universitat de Barcelona, laGeneralitat de Catalunya, l’Ajun-tament de l’Hospitalet de Llo-bregat, i la BioRegió de Catalu-nya han signat un conveni per ala creació del BioPol L’H, un noucomplex de 300.000 m2 on con-fluirà una àmplia diversitat d’a-gents dedicats a les ciències dela salut. L’objectiu és potenciarque els resultats de la recerca clí-nica i biomèdica que es duu aterme en l’entorn clínic, de recer-ca i de docència de Bellvitge es-devinguin innovacions per mi-llorar la salut de les persones.Amb la creació de BioPol L’H, espretén fomentar les intercon-

nexions entre els diferentsagents de la cadena de valormitjançant la ubicació en unmateix entorn de centres de re-cerca tant de l’entorn públiccom de l’empresarial, que cen-trin la seva activitat en la inves-tigació bàsica i clínica, conjun-tament amb hospitals de refe-rència, centres universitaris iempreses. La transferència deconeixement i tecnologia entretots aquests agents es dinamit-zarà a través de la creació d’unParc Científic de la Salut de L’Hospitalet i d’un parc Empre-sarial, que s’impulsaran des delconsorci creat entre les institu-

cions signants i es desenvolu-paran a través de l’experiènciai el lideratge del PCB.El Parc Científic de la Salut de l’Hospitalet, que centrarà la sevaactivitat en la recerca biomèdi-ca bàsica i clínica en àrees de labiomedicina, la bioenginyeria i la biotecnologia, constituirà, amés, un entorn de creació de noves empreses de base tecno-lògica i unitats mixtes de col·la-boració entre ambdós pols, elpúblic i el privat. Així mateix, fa-cilitarà la recerca d’excel·lènciaal voltant de l’Institut d’Investi-gacions Biomèdiques de Bellvit-ge (IDIBELL), centre en què con-

flueixen els investigadors de l’Hospital Universitari de Bellvit-ge, de la Universitat de Barcelo-na i de l’Institut Català d’Onco-logia (ICO). La creació del BioPol L’H pre-veu, també, l’ampliació delcampus de la Salut de la UBamb la construcció de 37.000m2 d’edificis, els quals acollirancentres de recerca com aral’Institut de Bioenginyeria deCatalunya (IBEC) o el mateix IDIBELL. D’altra banda, el pro-jecte també es proposa l’am-pliació de l’Hospital Universita-ri de Bellvitge amb 56.000 m2

de nova construcció. n

BioPol L’H, un nou clúster per a l’R+D+I en ciències de la salut

Nou portal a InternetCoincidint amb la creació de l’Agència de Valorització i Comer-cialització dels Resultats de la Investigació (AVCRI), la UB presen-ta el Portal de transferència de coneixement i tecnologia(www.ub.edu/portaltransferencia) amb l’objectiu de donar a co-nèixer i promoure de manera integrada l’activitat que, en aquestàmbit, es duu a terme a les diferents entitats del Grup Universi-tat de Barcelona i en altres entitats relacionades associades perconveni. El portal, gestionat per l’AVCRI, és una finestra únicaque centralitza els temes d’identificació, de valorització, de pro-tecció i de comercialització de la propietat industrial i intel·lec-tual generada pels investigadors del Grup Universitat de Barce-lona, amb la finalitat d’impulsar noves fórmules de coordinaciódel procés de transferència i de creació de valor a través de ca-denes de coneixement, a més de fomentar la relació amb el sec-tor empresarial.

31

NOTÍCIES

El treball analitza la producciócientífica d’universitats i cen-tres de recerca dels nou païsosiberoamericans amb més pro-ducció científica durant el pe-ríode 1990-2004, que són: l’Ar-gentina, el Brasil, Xile, Colòm-bia, Cuba, Espanya, Mèxic, Por-tugal i Veneçuela. Els indica-dors bibliomètrics de l’ISI sónutilitzats tant per analitzar laproducció científica com perorientar la presa de decisionsen les polítiques públiques enmatèria de ciència i tecnologia.

Els primers llocs en l’indicadorde producció general del ràn-quing als països iberoamericansels ocupen el Consell Superiord’Investigacions Científiques(59.595 publicacions), la Univer-sitat de São Paulo (38.539), laUniversitat de Barcelona(25.503), la Universitat NacionalAutònoma de Mèxic (24.565), laUniversitat Complutense deMadrid (22.069), la Universitatde Buenos Aires (16.625), la Uni-versitat Estatal de Campinas(15.173), la Universitat Autòno-

ma de Barcelona (14.690), laUniversitat de València (14.115)i la Universitat Federal de Rio deJaneiro (13.471). Els diferents indicadors que esfan servir per associar una de-terminada producció o factord’impacte a cada institució esbasen en el nombre de docu-ments recollits en les revistesíndex de les bases de dadesThomson Scientific-ISI. Els re-sultats de l’estudi, que és con-sultable a través d’Internet(http://investigacion.univer-sia.net/isi/isi.html), recullencom a indicadors científics laproducció total, la producciócitable o producció primària,la producció ponderada o po-tencial investigador, i el factord’impacte mitjà ponderat.

El treball forma part del pro-jecte “Atles de la Ciència”, del’SCImago Research Group, iva ser presentat al Centre Me-diterrani de la Universitat deGranada en el marc d’un curssobre avaluació de la ciènciaorganitzat per l’Agència Es-panyola d’Avaluació de laQualitat i amb participaciód’experts de l’àmbit iberoame-ricà. Aquest instrument d’ava-luació de la productivitat cien-tífica de les universitats i insti-tucions de recerca llatinoame-ricanes es va presentar, aixímateix, en una reunió sobreinvestigació i política científi-ca a la Universitat de São Pau-lo (Brasil), a la qual van assistirdiversos rectors d’universitatsde l’Amèrica Llatina. n

LLaa UUBB ééss llaa pprriimmeerraa uunniivveerrssiittaatt eessttaattaall qquuee ffiigguurraa eenn eell rràànnqquuiinnggddee pprroodduucccciióó cciieennttííffiiccaa aallss ppaaïïssooss iibbeerrooaammeerriiccaannss qquuee hhaa pprree--sseennttaatt aaqquueesstt sseetteemmbbrree SSCCIImmaaggoo RReesseeaarrcchh GGrroouupp,, uunn eeqquuiipp iinn--vveessttiiggaaddoorr ddiirriiggiitt ppeell ccaatteeddrrààttiicc FFéélliixx ddee MMooyyaa ddee llaa UUnniivveerrssiittaattddee GGrraannaaddaa ii iinntteeggrraatt ppeerr iinnvveessttiiggaaddoorrss ddee lleess uunniivveerrssiittaattss CCaarr--lleess IIIIII ii AAllccaalláá ddee MMaaddrriidd,, dd’’EExxttrreemmaadduurraa ii ddee GGrraannaaddaa..

Màrius Rubiralta, rector de laUniversitat de Barcelona (UB) ipresident de la Fundació ParcCientífic de Barcelona, i EmilioBotín, president de Santander,van signar el passat octubre unacord que promou el desenvo-lupament d’iniciatives per al fo-ment de l’esperit emprenedor ila transferència de resultats d’in-vestigació a la societat, especial-ment un programa innovadorde valorització i comercialitzacióde la recerca, amb voluntat d’ex-tensió a universitats d’Iberoamè-rica. El conveni reforça i ampliala col·laboració que les dues ins-titucions mantenen des del1997.

Les dues entitats col·laboraranen la promoció i desenvolupa-ment d’una bioincubadora quetindrà la seva seu al Parc Cientí-fic de Barcelona, amb l’objectiude promoure el desenvolupa-ment de noves empreses debase tecnològica. La instal·lacióformarà part d’una xarxa ibero-americana d’incubadores tecno-lògiques d’empreses que San-tander està impulsant.S’impulsarà una càtedra que aju-darà a la promoció de l’esperitemprenedor entre els universi-taris i a l’estudi de l’empresa fa-miliar. Santander promourà, amés, el desenvolupament deprogrames que reforcin la inter-

nacionalització de la Universitat,especialment, aquells que afa-voreixin la presència de la UB aIberoamèrica i la seva coopera-ció amb centres d’ensenyamentd’aquella regió. La Universitatcomptarà, també, amb el patro-cini de Santander per crear i im-partir el seu nou Màster de ges-tió universitària. El Banc propor-cionarà també cada any fins avint places de pràctiques profes-sionals remunerades per a alum-nes de la UB que cursin els seusúltims anys de carrera. Estaranvinculades a l’activitat financera

i es desenvoluparan durant elperíode estival. Santander Universitats, el pro-grama que vertebra el Pla de res-ponsabilitat social corporativade Santander, permet al Bancmantenir una aliança estableamb el món universitari. El 2005,l’entitat bancària va destinarl’1,6% del seu benefici net atri-buït —66 milions d’euros—alpatrocini de projectes acadè-mics, d’investigació i tecnològicsen suport de l’educació superiora Espanya, Portugal i Iberoamè-rica.n

Acord amb el Santander perfomentar la transferència deconeixement

Primera universitat estatal en el rànquing de producciócientífica dels països iberoamericans

La BioRegió de Catalunya, a tra-vés de la seva Fundació, preténcoordinar l’activitat en biotec-nologia amb la finalitat de con-tribuir a la millora de la vidadels ciutadans, impulsar aquestsector estratègic com a motor

de l’economia catalana i con-solidar Catalunya com a refe-rent internacional en aquestàmbit. Així doncs, amb aquestpropòsit de coordinació, el Fò-rum acull diferents represen-tants d’universitats, centres de

recerca, hospitals universitaris,parcs científics i tecnològics,empreses i organitzacions pú-bliques i privades relacionadesamb aquest sector. A travésd’aquest organisme el mes dejuny es van elegir les personesque, juntament amb els repre-sentants de la Generalitat deCatalunya i l’Ajuntament deBarcelona, conformen el Patro-nat de la Fundació BioRegió deCatalunya. El Fòrum de la BioRegió de Catalunya té com a objectiusprincipals dinamitzar l’activitaten aquest àmbit en qüestionscabdals relacionades amb la

generació de coneixement,transferència i explotació; lapotenciació de la relació entreles diferents entitats i la col·la-boració en la projecció de laBioRegió de Catalunya, entred’altres. Presidit per Jorge Ga-llardo, president d’Almirall Pro-desfarma, el Fòrum s’articulamitjançant una Junta de Go-vern en què figuren com a vi-cepresidents Fernando Alberi-cio, director general del ParcCientífic de Barcelona; JosepJoan Moreso, rector de la Uni-versitat Pompeu Fabra, i BelénGarijo, directora general a Es-panya de Sanofi-Aventis. n

32

NOTÍCIES

El nou Centre de Recerca de Sa-lut Internacional de Barcelona(CRESIB), que es va presentar eljuliol passat, està impulsat perla UB, l’Hospital Clínic de Barce-lona (HCB), l’Institut d’Investiga-cions Biomèdiques August Pi iSunyer (IDIBAPS) i els departa-ments de Salut i el d’Educació iUniversitats de la Generalitat deCatalunya, amb els objectiusprioritaris de potenciar la recer-ca biomèdica i la seva aplicacióen el camp de la salut interna-cional, com a factor clau per aldesenvolupament i per al ben-estar de tota la ciutadania.El CRESIB consolidarà un noucentre dedicat a la recerca i a laformació en l’àmbit de la salutinternacional, amb espais, in-fraestructures, personal i recur-sos adients per desenvoluparels seus objectius en un marccompetitiu a escala mundial,tot afavorint la participació delsexperts en fòrums internacio-nals. Avui dia, la recerca en sa-lut internacional és una de leslínies prioritàries en els plans

d’R+D+I dels països més desen-volupats. A més, la salut inter-nacional abasta, també, els pro-blemes sanitaris derivats de laimmigració i altres movimentsde població, així com de les malalties emergents i reemer-gents, que poden condicionarsituacions de risc o de crisi epi-dèmica (SARS, grip aviària, etc.)en un món globalitzat. El nucli cristal·litzador del pro-jecte CRESIB el constitueix l’e-quip del Centre de Salut Inter-nacional de la UB-Hospital Clí-nic de Barcelona, capdavantera tot l’Estat espanyol quant aexperiència, implantació i reco-neixement a escala internacio-nal. El projecte del CRESIB estàdirigit per Pedro L. Alonso, pro-fessor del Departament de Sa-lut Pública de la UB i director delCentre de Salut Internacionalde l’Hospital Clínic de Barcelo-na. La directora tècnica és Nú-ria Casamitjana, professora delDepartament de Farmacologiai Química Terapèutica i directo-ra de l’Observatori de Salut In-

ternacional de la UB, i la direc-ció econòmico-financera va acàrrec de Joan Vives. El CRESIB,inclòs en el Programa de cen-tres de recerca de la Generali-tat, serà gestionat per una fun-dació privada constituida el 12de juliol i tutelada per les insti-tucions públiques que la finan-cen. El CRESIB impulsarà la re-cerca biomèdica per millorar lasalut i el desenvolupament ivetllar per la salut a escala glo-bal, tot posant un èmfasi espe-cial, també, en els aspectes de

formació de nous experts i pro-fessionals en salut internacio-nal. Els objectius més immediats delCRESIB es dirigiran a impulsar eldesenvolupament institucionali l’estructura científica de l’enti-tat i a potenciar la recerca al vol-tant de les malalties relaciona-des amb la pobresa, com ara lamalària, la infecció respiratòriaaguda (IRA), diarrees i sida, amés d’obrir futures línies d’in-vestigació en salut internacio-nal. n

Neix el Centre de Recerca de Salut Internacional de Barcelona

Acte de presentació del Centre de Recerca de Salut Internacional de Barcelona

La Universitat de Barcelona al Patronat de la BioRegió de Catalunya

LLaa UUBB ccoonnssoolliiddaa llaa sseevvaa ppaarrttiicciippaacciióó eenn llaa BBiiooRReeggiióó ddee CCaattaalluunnyyaaaa ttrraavvééss ddee llaa iinnccoorrppoorraacciióó,, eell ppaassssaatt mmeess ddee jjuunnyy,, ddeell rreeccttoorr MMàà--rriiuuss RRuubbiirraallttaa eenn eell PPaattrroonnaatt ii eell CCoommiittèè EExxeeccuuttiiuu dd’’aaqquueessttaa eenn--ttiittaatt.. AAmmbb ll’’oobbjjeeccttiiuu dd’’iinnccoorrppoorraarr aa llaa sseevvaa eessttrruuccttuurraa ddiiffeerreennttssrreepprreesseennttaattss ddee lleess iinnssttiittuucciioonnss dd’’RR++DD++II ii lleess eemmpprreesseess qquuee aacc--ttuueenn eenn eell sseeccttoorr ddee llaa bbiiootteeccnnoollooggiiaa,, llaa BBiiooRReeggiióó ddee CCaattaalluunnyyaahhaa ccoonnssttiittuuïïtt eell mmeess ddee jjuunnyy eell sseeuu FFòòrruumm.. AAqquueesstt eennss ééss ll’’òòrrggaannaasssseessssoorr ii ddee ppaarrttiicciippaacciióó ddee lleess eennttiittaattss qquuee ccooll··llaabboorreenn aammbbaaqquueesstt pprroojjeeccttee,, eennttrree lleess qquuaallss,, aa mmééss ddee llaa UUBB ii dd’’aallttrreess,, ss’’hhii iinn--cclloouueenn eell PPaarrcc CCiieennttííffiicc ddee BBaarrcceelloonnaa ii ll’’HHoossppiittaall CCllíínniicc..

33

NOTÍCIES

Segons un conveni de col·la-boració signat el mes de junyentre Màrius Rubiralta, rectorde la UB; Joan Clos, l’aleshoresalcalde de Barcelona, i MiquelBarceló, president de 22@ Bar-celona, la UB participarà en eldesenvolupament al 22@ d’unparc empresarial dedicat a labiotecnologia i d’activitats deformació continuada.La UB impulsarà, a través delParc Científic de Barcelona(PCB), el projecte 22@Bioem-presa, gràcies al qual es poten-ciarà la ubicació en aquestaàrea de la ciutat d’empresesdel sector biotecnològic quehan superat la fase d’incuba-ció als parcs científics. Aquestparc empresarial es desenvo-luparà dins el marc de coope-

ració de la BioRegió, de mane-ra conjunta amb el CIDEM,22@Barcelona, el Parc de Re-cerca Biomèdica de Barcelonai la UPF.Paral·lelament, la UB integra-rà les activitats de l’IL3, el cen-tre de formació continuada de la UB, dins les iniciativesdel projecte Espai de Relació22@Barcelona, que promou lainterrelació entre les personesi les organitzacions a través denous canals d’intercanvi decomunicació que afavoreixinla qualificació professional i lainnovació empresarial. A més,l’Ajuntament de Barcelonaposarà a disposició de la UBun total de 4.800 m2 d’equipa-ments al costat de l’actual seude l’IL3. La Universitat desti-

narà aquest espai a activitatsde recerca, docència i transfe-rència de tecnologia vincula-des al sector de les tecnolo-gies de la informació i al sec-tor mèdia. n

La UB participarà en el desenvolupament al 22@ d’un parc empresarial dedicat a la biotecnologia i d’activitats de formació continuada

El vicepresident segon del Govern espanyol i minis-tre d’Economia i Hisenda Pedro Solbes va presen-tar al mes d’octubre al Paranimf de la UB el primervolum de la Miscel·lània acadèmica en homenatgea Ernest Lluch, en un acte presidit pel rector Rubi-ralta, en què també va participar el vicepresident dela Fundació Ernest Lluch, Enric Lluch. “Llibertat, de-bat, cultura, respecte i amor a la veritat són princi-pis que va defensar tota la seva vida”, va afirmar Solbes sobre Ernest Lluch, de qui va fer una sem-blança com a universitari i polític compromès. Pe-dro Solbes va pronunciar, així mateix, a l’Aula Mag-na de la Facultat d’Econòmiques, la lliçó inauguraldel curs d’aquest centre amb el títol “La economíaespañola: Una visión de largo plazo”. Antoni Cas-tells, conseller d’Economia i Finances i catedràtic d’Hisenda Pública de la UB, va fer la presentació deSolbes. L’acte va ser presidit pel rector Màrius Rubi-ralta i van intervenir-hi també el degà del centre An-toni Alegre i la secretària Maite Vilalta. n

Pedro Solbes presenta una miscel·lània d’homenatge a Ernest Lluch

34

NOTÍCIES

La UB ha creat el nou Institut deNanociència i Nanotecnologia(IN2UB), el qual concentrarà ungran nombre d’investigadors del’àrea de la nanotecnologia delsdepartaments de les facultats deFísica, Química, Farmàcia, Biolo-gia i Medicina i del Parc Científicde Barcelona. Amb voluntat in-tegradora, el nou Institut pro-porcionarà cohesió als grups i lesinfraestructures de recerca ennanociència i nanotecnologia, iels dotarà de l’organització i vi-sibilitat exterior adequades. Aixímateix, permetrà millorar lacol·laboració amb els grups d’al-tres universitats i, especialment,amb l’Institut Català de Nanotec-nologia. A més, facilitarà la rela-ció amb el sector industrial inte-ressat en aplicacions de les na-notecnologies i contribuirà aconstruir un projecte global queajudi a vertebrar tot el potencialen recerca en nanotecnologiesa Catalunya.La nanociència i la nanotecno-logia són noves àrees de recer-ca i desenvolupament que te-nen com a objectiu el coneixe-ment i control del comporta-ment i de l’estructura fonamen-tal de la matèria a nanoescala (ésa dir, per sota dels 100 nm). Estracta de disciplines amb capa-citat d’aplicar-se en gairebé totsels sectors tecnològics.L’activitat científica de l’Institutcobrirà diferents àmbits del co-neixement, que en línies gene-rals són: modelització i simula-ció de sistemes i propietats de lamatèria a nanoescala (fenòmensvinculats al confinament, trans-port i conducció, condensats deBose-Einstein, gasos quànticsconfinats, etc.); nanobiotecnolo-gia (biomecànica cel·lular i mo-lecular, sistemes biomimètics,nanorobòtica, nanomotors,diagnosi en nanomedicina, na-

nobiosensors; xips d’ADN i pro-teïnes; lab-on-chip); nanofarma-coteràpia (nanoencapsulació,biodisponibilitat, farmacogenò-mica i nutrigenòmica, etc.); na-nomagnetisme, nanoelectròni-ca i nanofotònica (nanopartícu-les magnètiques i imants uni-moleculars, magnetoelectròni-ca, nanodispositius, etc.); mate-rials nanoestructurats (síntesi,nanofabricació, nanopartícules,materials nanocompostos, na-nopatrons), i nanoenergia: pro-ducció, emmagatzematge imedi ambient (piles de combus-tible, emmagatzematge d’ener-gia, nanosensors de pol·lució i detecció de gasos, etc.). n

Un nou Institut potenciarà la Nanociència i la Nanotecnologia

Les aplicacions de la nanotecnologia en medicinaL’ús de la nanotecnologia en el

camp de la medicina pot tenir

aplicacions directes en la millo-

ra de la salut i la qualitat de vida

de les persones i aconseguir, a

més, un cost sanitari més re-

duït, segons la Plataforma Es-

pañola de Nanomedicina i

l’European Technology Plat-

form on Nanomedicine.

Aquestes entitats van presentar

el passat setembre, al Parc

Científic de Barcelona, dos do-

cuments que situen el present i

el futur de la nanomedicina a

escala espanyola i a escala euro-

pea, respectivament. El docu-

ment espanyol, a més, preveu

que els avenços que s’estan des-

envolupant en aquest àmbit

puguin arribar al sistema sani-

tari en els propers quinze anys.

Les dues plataformes sobre na-

nomedicina coincideixen a as-

senyalar tres eixos d’aplicació

de la nanomedicina: el diag-

nòstic, l’administració de fàr-

macs i la medicina regenerati-

va. En el primer camp, s’expli-

ca que es desenvoluparan dis-

positius o biosensors que per-

metran fer un diagnòstic de

manera més ràpida i fiable, en

fases inicials de la malaltia i a

un cost més baix en casos, per

exemple, de càncer.

Quant a l’administració de

fàrmacs, els avenços en nano-

tecnologia permetran la im-

plantació efectiva de l’anome-

nada “teràpia individualitza-

da”, com també l’administra-

ció al pacient de menys dosis

del medicament per obtenir el

mateix efecte; la reducció dels

efectes secundaris a través de

medicaments que actuïn no-

més en la diana terapèutica; o

crear noves vies d’administra-

ció més efectives i còmodes

per al pacient, com ara l’ad-

ministració d’insulina per via

nasal. En aquest sentit, es po-

dran dissenyar per als pa-

cients de càncer sistemes

d’administració de fàrmacs

que els dirigeixin només a les

cèl·lules canceroses, per evitar

en la mesura del que sigui

possible els efectes secundaris

de la quimioteràpia actual.

Un altre camp d’aplicació de la

nanotecnologia en aquest àm-

bit és la medicina regenerativa,

en què es podria permetre la

substitució de cèl·lules o teixits

que no funcionen per equiva-

lents funcionals, per exemple

per a casos de pacients amb

malalties degeneratives; així

com la regeneració de teixits.

En el cas de les malalties car-

diovasculars, la nanotecnolo-

gia ofereix la possibilitat de

desenvolupar nanobiomate-

rials intel·ligents per a la rege-

neració de teixit en cas, per

exemple, d’infart miocardíac.

Foto

: © P

CB

, R

aim

on S

olà

Un llibre recopila els coneixements actuals sobre evolució humana

Per potenciar la presència de laUB en projectes nacionals i inter-nacionals en recerca i tecnolo-gia espacial en astrofísica, físicade partícules, cosmologia i físicanuclear, i amb l’objectiu de mi-llorar la projecció internacionaldels equips investigadors,aquest juliol la UB ha aprovat lacreació del nou Institut de Cièn-cies del Cosmos (ICC). El nou Institut recull la llargatradició docent i investigado-ra de la UB en física i astrono-mia i ampliarà la participacióinstitucional en xarxes i pro-jectes espacials de primera lí-nia mundial. Amb vocaciómultidisciplinària i interdepar-tamental, l’integraran expertsdels grups de recerca d’Astro-nomia i Astrofísica; Física d’Al-tes Energies; Gravitació i Cos-mologia Relativistes i Sistemes

Estocàstics, i Física Nuclear i deMolts Cossos Teòrica. A més de ser el vehicle de parti-cipació de la UB en la nova es-tructura de l’Institut d’Estudis Es-pacials de Catalunya (IEEC), l’ICCcol·laborarà en projectes de l’a-genda espacial a Catalunya, comés el desenvolupament científic,tècnic i docent de l’ObservatoriAstronòmic del Montsec (OAM).El nou Institut té com a precur-sor el CER en Astrofísica, Físicade Partícules i Cosmologia, cons-titueix també una unitat associa-da de l’Institut de Ciències del’Espai del CSIC, integrat tambéa l’IEEC. Així mateix, l’ICC impul-sarà les tasques de formació iconsolidarà el Màster en astrofí-sica, física de partícules i cosmo-logia en l’Espai Europeu d’Edu-cació Superior. Potenciar la re-cerca experimental i la col·labo-

ració en recerca i en desenvolu-pament tecnològic amb empre-ses del sector aeroespacial són,també, objectius estratègics quevan en la mateixa direcció.L’ICC continuarà amb les activi-tats impulsades per l’anteriorCER i donarà suport a la UB en elcamp de la recerca espacial: mis-sió Gaia, heliofísica i meteorolo-gia espacial, estudis de missió,meteorits i sistema solar. Man-tindrà l’ús de dades provinentsde diferents satèl·lits (XMM-Newton, INTEGRAL, Chandra, ST,ACE, WIND i ULYSSES) i poten-ciarà l’activitat dels equips de re-cerca en astrofísica teòrica i ob-servacional: formació i evolucióde galàxies, astrofísica d’altesenergies, cosmologia (massafosca i energia fosca) i exoplane-tes. En les àrees més teòriques,l’ICC impulsarà l’estudi de les te-

ories efectives i la cromodinàmi-ca quàntica en el camp de la fí-sica de partícules, les teories decordes i branes i la gravetatquàntica, l’origen i la naturalesade la matèria i de l’energia fos-ques en la cosmologia, els nuclisexòtics i la física de neutrins enel camp de l’astrofísica nuclear,i també els estudis relatius a lainformació quàntica. També do-narà suport a estudis relatius l’as-trofísica computacional, i a líniesde treball sobre simulació i mo-delització astrofísica per aprofi-tar les oportunitats sorgides perla instal·lació a Barcelona del su-percomputador Mare Nostrumi la incorporació de l’Estat espan-yol a l’European Southern Ob-servatory (ESO). En el camp de lafísica de partícules, l’ICC contri-buirà als treballs de recerca en eldetector LHCb del Large HadronCollider del CERN i en l’experi-ment BaBar del col·lisionadorPEP-II de SLAC (EUA), rellevantsa l’hora de determinar la viola-ció de la simetria CP. També aju-darà a desenvolupar la infraes-tructura per al projecte DataGRID, que es proposa l’anàlisi dedades del LHC del CERN (ambpotencials aplicacions tant a lafísica de partícules com a la mi-neria i l’anàlisi de dades en astro-física). n

35

NOTÍCIES

L’evolució humana és una ma-tèria multidisciplinària i contéconeixements sobre geologia,biologia, història i psicologia.L’autor, que ha impartit l’assig-natura d’Evolució humana du-rant més de vint anys a la Facul-

tat de Biologia, presenta una vi-sió actualitzada sobre els conei-xements de diferents disciplinesacadèmiques que aborden l’es-tudi de l’evolució humana, in-cloent-hi els avenços més re-cents en els camps de la neuro-

logia, l’etologia i la genètica mo-lecular. L’expansió del gènereHomo, el procés d’encefalitza-ció, el bidepisme, els models deconducta en primats, els granssimis, els primers homínids, l’e-volució del canal del part, els orí-gens del comportament humài la neandertalització són algunsdels continguts del llibre.“Aquesta matèria és semblanta un organisme que va can-

viant de forma i creix”, comen-ta el catedràtic Daniel Turbón.“Cada troballa de fòssils o deremotes cultures prehistòri-ques, els canvis de datació d’a-quests, els nous enfocaments iles noves tècniques —com aral’ADN antic— obliguen a la re-novació constant, a l’actualit-zació permanent, a la flexibili-tat de criteri davant el flux d’e-vidències.” n

La evolución humana (Ed. Ariel) és el títol del llibre que hapublicat el catedràtic Daniel Turbón, del Departament deBiologia Animal, expert en evolució humana i membre delGrup d’Estudis d’Evolució dels Homínids i d’Altres Primats.

Impuls a la recerca de les ciències del cosmos

Foto

:NA

SA, E

SA, S

. Bec

kwith

(ST

ScI)

and

The

Hub

ble

Her

itage

Tea

m (

STSc

I A

UR

A)

36

NOTÍCIES

Records de Gabriel Oliver

El catedràtic de

filologia romànica

Gabriel Oliver (Sineu,

Mallorca, 1937) va

morir el passat estiu.

En aquesta pàgina,

tres professors de la

UB recorden la seva

figura i el seu pas per

la Universitat, on va

ocupar càrrecs

acadèmics en tots els

nivells possibles (des

de director de

departament i divisió

a degà i vicerector).

Un home de la Universitat de BarcelonaPere Quetglas, catedràtic de Filologia Llatina

Gabriel Oliver ha estat un home d’universitat i, a més i molt especialment, un

home de la Universitat de Barcelona. En aquesta Universitat ha dedicat pràctica-

ment tota la seva vida exercint càrrecs de responsabilitat i compromís: ha estat vicerector en diferents eta-

pes, president de la Divisió de Ciències Humanes i Socials, degà de la Facultat de Filologia durant nou anys,

director del Departament de Filologia Romànica i, apart d’això, que ja és molt, ha estat un dinamitzador cul-

tural i acadèmic extraordinari. I és en l’àmbit d’aquesta activitat que m’agrada recordar-lo, en el moment en

què li va donar la volta a una Facultat de Filologia immersa en el desencís arran de la imposició de l’anome-

nat Pla Suárez del 1974, que substituïa l’innovador Pla Maluquer. La veritat és que ens va embarcar a tots en

una reforma que acabaria en l’anomenat Pla Oliver-Bastardas o Pla 81. No voldria pecar d’exagerat, però

vint-i-cinc anys després encara vivim a l’aixopluc de la filosofia i de les directrius bàsiques d’un pla que, tèc-

nicament, no passà mai de ser una reforma.

Incisiu i amableMontserrat Camps, degana de la Facultat de Filologia

El record més viu de l’amic Gabriel Oliver és el seu sentit de l’humor. L’he vist

sempre en càrrecs de gestió, incansable. A la Facultat, com a degà, als orígens de

la Universitat democràtica, a la comissió del Claustre Constitucional del 1985,

a la Divisió acabada de crear, al Vicerectorat... Pels passadissos, al bar i a la Junta

de Facultat, passés el que passés, sempre tenia una paraula que definia encertadament la situació, per enre-

vessada que fos. S’ho prenia tot amb distanciament i amb bonhomia i mai no va negar la paraula a ningú,

baldament no fos de la mateixa corda ideològica. Llest, incisiu i alhora amable, sovint profeta de malastru-

gances acadèmiques, el seu diagnòstic lapidari de molts mals universitaris m’ha servit de gran mestratge polí-

tic i trobaré a faltar la seva fina ironia davant els canvis que tenim a sobre. S’hauria jubilat aquest curs; no

hem arribat a poder-lo acomiadar amb el caliu que es mereixia. Enyorarem el seu consell i la capacitat que

tenia de fer-nos somriure.

L’agraïment a un professorFrancisco Lafarga, director del Departament de Filologia Romànica

Ara mateix no estaria escrivint aquestes línies si el Gabriel Oliver no m’ha-

gués proposat, un dia de setembre del 1970, de ser ajudant. Va ser una opor-

tunitat d’or que en aquell moment potser no vaig ser capaç d’apreciar en el

seu just valor però que ara, trenta-sis anys més tard, veig com la porta que

em va permetre d’accedir a allò que sóc i a allò que he fet. La meva vinculació amb el Gabriel ha estat,

doncs, llarga i ha passat per diferents camins: va ser professor meu de literatura francesa del segle XIX,

va ser el meu director de tesi, el vaig substituir a les classes quan les seves oposicions a càtedra a

Madrid l’any 1974, vaig ser uns anys secretari de la Facultat quan ell n’era el degà, hem compartit des-

patx als inicis (quan, de fet, només n’hi havia un per a tots els de francès i romàniques; però, això sí:

ell i jo teníem taula “pròpia”) i en els últims anys.

Altres companys de departament, o de facultat, han estat units al Gabriel per llaços més antics o més

íntims, però penso —des de la tristor de la seva absència— que potser n’hi hagi pocs que tinguin tan-

tes coses com jo per agrair-li.

37

NOTÍCIES

La Facultat de Dret ha engegat un projecteper afavorir l’accés als recursos jurídico-socialsde les persones i els col·lectius més vulnera-bles, i millorar l’aprenentatge i la formació delsestudiants. Amb el nom de “dret al Dret”, lainiciativa consisteix que els estudiants, tute-lats pel professorat responsable del projecte,facin una part de la seva formació en entitatsque donen suport a grups socialment desfa-vorits. El projecte pretén reforçar la dimensióde servei públic d’aquest centre universitari,al mateix temps que contribueix a la forma-ció dels futurs operadors jurídics (advocats,jutges, etc.) seguint les directrius de l’Espai Eu-ropeu d’Educació Superior. Per tirar endavantel projecte es compta amb la col·laboració detot un seguit d’entitats socials i professionalsi amb el suport financer de l’Ajuntament deBarcelona (Regidoria de Dona i Drets Civils) ide la Generalitat de Catalunya (Departamentde Justícia) i amb el ple suport del Rectorat.Els estudiants de la Llicenciatura de Dret quevulguin col·laborar amb aquest pro-jecte podran donar suport i assesso-rament jurídic a entitats que treballenper a la defensa dels drets humans oper a la protecció dels menors; col·la-borar en l’elaboració de guies de re-cursos jurídico-socials per a col·lectiuscom ara els immigrants, o participaren seminaris i assignatures sobre elsdrets de les dones o els drets socials,com ara el dret a l’habitatge. Aquestssón només alguns exemples d’un am-

pli ventall d’activitats que s’oferiran als estu-diants i que seran susceptibles de ser conva-lidats per crèdits dins el nou model de l’EspaiEuropeu d’Ensenyament Superior.El projecte “dret al Dret” tindrà una seu i ofi-cines a la Facultat de Dret, però es tracta d’unprojecte coral —amb pretensió de xarxa—en què participen entitats com ara l’Observa-tori del Sistema Penal i els Drets Humans dela UB, l’Institut de Drets Humans de Catalu-nya, la Fundació Marianao, Solidaritat UB, SOSRacisme, l’Observatori dels Drets Econòmics,Socials i Culturals, la Fundació Arrels, la Fede-ració d’Associacions de Veïns i Veïnes de Bar-celona, la Fundació Comtal, l’Acció dels Cris-tians per l’Abolició de la Tortura, el Casal delsInfants del Raval, la Fundació Ficat, Dones Ju-ristes, i Juristes Sense Fronteres; així com lesentitats professionals Consell dels Il·lustresCol·legis d’Advocats de Catalunya i Il·lustreCol·legi d’Advocats de Barcelona, entitatsamb què ja s’està col·laborant. n

Joan Rodés, premi nacionald’investigació 2006

El Ministeri d’Educació i Ciència ha ator-gat el Premio Nacional de InvestigaciónGregorio Marañón en Medicina a JoanRodés, director de l’IDIBAPS-HospitalClínic, doctor i catedràtic de Medicinade la Universitat de Barcelona i actualpresident del Consell Assessor de la mi-nistra de Sanitat. Amb aquest guardó elMinisteri ha volgut reconèixer “les sevescontribucions en el camp de l´hepato-logia, que han modificat substancial-ment la pràctica clínica, així com per lainfluència i l’impacte de les seves publi-cacions en la comunitat científica nacio-nal i internacional”. n

Projecte “dret al Dret”

El Premi José Manuel Blecua,al millor article publicat enuna revista reconeguda enl’àmbit de les Humanitats i les

Ciències Socials, ha estat pera Alejandro Esteller More, perl’article “Is There a ConnectionBetween the Tax Administra-

tion and the Political Power?”,publicat a la revista Internatio-nal Tax and Public Finance. ElPremi Ramon Margalef, quedesigna el millor article publi-cat en una revista reconegu-da en l’àmbit de les CiènciesExperimentals i de la Salut,l’ha guanyat Sergio AlonsoMuñoz, per l’article “TamingNinfree Turbulence of ScrollWaves in Excitable Media”,publicat a la revista Science. El

Premi Antoni Caparrós, que esconcedeix al millor treball deretorn a la societat de transfe-rència de coneixement, s’haconcedit a José Manuel Ma-zón Suástegui, pel treball d’in-vestigació “Producción de Se-milla de Moluscos y Cultivosen el Mar”, desenvolupat pelCentro de Investigaciones Bio-lógicas del Noroeste, S.E. (CIB-NOR) de la Paz, Baja CaliforniaSur, Mèxic.

Segona edició dels premis del Consell Social de la UBEEll pprrooffeessssoorr dd’’EEccoonnoommiiaa PPoollííttiiccaa ii HHiisseennddaa PPúúbblliiccaa,, AAlleejjaannddrrooEEsstteelllleerr,, ll’’iinnvveessttiiggaaddoorr ddeell DDeeppaarrttaammeenntt ddee QQuuíímmiiccaa FFííssiiccaa,, SSeerr--ggiioo AAlloonnssoo,, ii ll’’iinnvveessttiiggaaddoorr ddeell CCeennttrroo ddee IInnvveessttiiggaacciioonneess BBiioo--llóóggiiccaass ddeell NNoorrooeessttee ((MMèèxxiicc)),, JJoosséé MMaannuueell MMaazzóónn SSuuáásstteegguuii,,hhaann eessttaatt pprrooccllaammaattss gguuaannyyaaddoorrss ppeerr uunnaanniimmiittaatt ddee llaa IIII EEddii--cciióó ddeellss pprreemmiiss ddeell CCoonnsseellll SSoocciiaall ddee llaa UUnniivveerrssiittaatt ddee BBaarrcceelloo--nnaa,, qquuee eess ccoonncceeddeeiixxeenn aallss mmiilllloorrss ttrreebbaallllss cciieennttííffiiccss ddeerriivvaattssdd’’uunnaa tteessii ddooccttoorraall lllleeggiiddaa aa llaa UUBB..

Nova temporada i horaridel programa Campus

El programa Campus ha començat en-guany la temporada amb nous horaris.S’emet el dissabte a les 20.30 h pel Ca-nal 33 i se'n fa una redifusió el diumen-ge a les 15.30 h al 3/24, i el divendres ales 0.30, a TVC Internacional. El progra-ma és una producció de TVC i l'InstitutJoan Lluís Vives. El vicerector de Rela-cions Institucionals, Comunicació i Po-lítica Lingüística de la UB, Jordi Matas,exerceix de coordinador executiu. Repel suport del Departament d'Educació iUniversitats de la Generalitat de Catalu-nya i de la Conselleria d'Educació i Cul-tura del Govern de les Illes Balears. n

38

APUNTS DE CIÈNCIA

En la mosca Drosophila subobs-cura hi han canvis genètics pa-ral·lels al fenomen d’escalfamentglobal del planeta, segons un es-tudi publicat a la prestigiosa re-vista Science el passat agost.L’article, “Global genetic changetracks global climate warming inDrosophila subobscura”, estàsignat pels investigadors JoanBalanyà i Lluís Serra, del Depar-tament de Genètica, i Josep M.Oller, del Departament d’Esta-dística de la UB, en col·laboracióamb Raymond B. Huey (Univer-sity of Washington) i George W.Gilchrist (The College of Williamand Mary), dels Estats Units.L’espècie D. subobscura, origi-nària del continent europeu, vainiciar la colonització del conti-nent americà el 1978 a través deXile. En l’estudi, s’han fet servirpoblacions de D. subobscuraco-rresponents a vint-i-sis localitatsgeogràfiques mostrejades endos períodes —actual i antic—separats per una diferència mit-

jana de vint-i-quatre anys. Enconcret, hi ha tretze poblacionseuropees, set de nord-america-nes i sis de sud-americanes.“L’objectiu era comparar les fre-qüències d’inversions cromosò-miques en mostres antigues i re-cents —comenta el catedràticLluís Serra— i determinar si elscanvis genètics es corresponienamb els canvis de temperaturaen les poblacions naturals.”Tal com explica el professor JoanBalanyà, primer signant de l’ar-ticle, “El que estem veient éscom actua l’evolució en D. sub-

obscura, una espècie amb untemps de generació curt, quepot adaptar-se als canvis am-bientals de manera ràpida. Elplaneta pot anar-se escalfant;però, dintre d’uns límits, això novol dir que aquestes espècies s’hagin d’extingir”.En el futur, l’equip impulsarà no-ves recerques per detectar quinssón els gens que potencien l’a-daptació ambiental en D. sub-obscura. La velocitat en el canvievolutiu i els mecanismes adap-tatius en aquesta espècie sumenara nous elements a la reflexió

sobre la conservació de la biodi-versitat al planeta. “Podríem in-terpretar aquests resultats comun toc d’atenció”, comenta Llu-ís Serra. “Allò que nosaltres de-tectem a nivell genètic podria in-terpretar-se com un avís sobreels efectes que pot tenir l’accióhumana sobre l’entorn natural.D. subobscura pot anar adap-tant el seu genoma a condicionsmés càlides, però no totes les es-pècies ho podran fer. I encaramenys si afegim més factors ex-terns que degraden el seu hàbi-tat natural.” n

El canvi genètic en Drosophila subobscura és paral·lela l’escalfament global del planeta

La recerca ha estat dirigida perAlbert Pol, un dels primers in-vestigadors de l’Estat espa-nyol amb un contracte Ramóny Cajal, i Carles Enrich, del De-partament de Biologia Cel·lu-lar i Anatomia Patològica de laFacultat de Medicina UB. Els

primers signants de l’articlesón Manuel A. Fernández i Ce-cilia Albor. En resum, aquest treball fa duesaportacions importants. D’unabanda, dóna a conèixer la pri-mera funció vital dels cossos li-pídics i la caveolina. Aquesta és

una proteïna vinculada a l’em-magatzematge de lípids i el ci-cle cel·lular, però mai no s’haviadescrit una situació en la qual laseva presència fos imprescindi-ble per a la supervivència delsanimals experimentals. D’altrabanda, l’article publicat a Scien-ce demostra que els lípids po-den ser el combustible per a ladivisió cel·lular. Fins avui s’assu-mia que la glucosa n’era la prin-cipal font energètica. Aquestdescobriment podria explicarper què l’esteatosi, una malal-tia en la qual apareix una acu-mulació excessiva de lípids alfetge, es considera un factor de

risc per a l’aparició de tumorshepatocel·lulars. L’acumulacióexcessiva de greix a l’interior del’hepatòcit, que té lloc com aconseqüència del consum ex-cessiu de nutrients, l’obesitat, ladiabetis de tipus 2, o a causad’un mal funcionament hepà-tic, afecta en diferents graus finsa dues terceres parts de la po-blació en països desenvolupats.Els investigadors postulen quel’excés de greix podria repre-sentar per a aquestes cèl·lulesuna font energètica suficientper proliferar inadequadamenti, per tant, desenvolupar tumorshepàtics. n

L’equip de recerca que dirigeix l’investigador Albert Pol i estàformat per membres de l’IDIBAPS, la UB i la Universitat deQueensland (Austràlia), han descobert en un treball publicata Science el paper essencial de la proteïna caveolina-1 en unprocés fonamental per a la curació del fetge després d’unalesió o d’un trasplantament. Els resultats també han revelatque hi han mecanismes cel·lulars a través dels quals l’acumu-lació excessiva de greix al fetge representa un factor de riscper a l’aparició de tumors hepàtics.

Nova recerca sobre els processos de regeneració hepàtica

D’esquerra a dreta, els investigadors Lluís Serra, Josep M. Oller i Joan Balanyà

Com s’originen les estrellesmassives a l’Univers? Són el re-sultat de processos de col·lap-se gravitacional i d’acreció degas i pols estel·lar? La desco-berta d’un col·lapse a prop del’estrella massiva i lluminosaG24.78+0.08 A1, publicat al se-tembre a la revista Nature perun equip internacional, dónaun nou impuls a les predic-cions teòriques sobre forma-ció d’estrelles massives peracreció a través d’un disc o to-rus, tal com fan les estrelles debaixa massa. L’estudi és un pas endavant perrestringir els models teòrics so-bre formació d’estrelles massi-ves i el signa un equip interna-cional liderat per la investigado-ra del programa Juan de la Cier-va, Maria Teresa Beltran, del De-partament d’Astronomia i Mete-orologia de la UB. També hi par-ticipen Riccardo Cesaroni, Clau-dio Codella, Leonardo Testi iLuca Olmi, de l’Osservatorio As-trofisico di Arcetri (Itàlia), i RayFuruya, del Subaru Telescopedel National Astronomical Ob-servatory of Japan (Japó).

Alguns treballs teòrics recentshavien proposat un procésd’acreció no esfèrica (és a dir,a través d’un disc o torus) comun possible escenari de forma-ció d’estrelles massives. A l’ar-ticle, es presenten importantsevidències de col·lapse en untorus circumestel·lar en rota-ció al voltant de l’estrellaG24.78+0.08 A1, que és vintvegades més massiva que elSol. La descoberta, de caràcterúnic en el món de l’astrono-mia, és una de les poques de-teccions directes de col·lapseen una estrella jove d’alta mas-sa registrades fins avui, i reve-la per primer cop l’existènciasimultània d’un torus en rota-ció i col·lapse, un flux molecu-lar bipolar impulsat per l’estre-lla, i una regió ionitzada ultra-compacta al voltant de l’estre-lla. La troballa s’ha fet per mit-jà d’observacions de la molè-cula d’amoníac en longitudd’ona d’1,3 cm, dutes a termeamb la xarxa de vint-i-set an-tenes del Very Large Array delNational Radio Astronomy Ob-servatory (Estats Units). n

Col·lapse de gas com a mecanisme de formació d’estrelles més massives que el Sol

39

APUNTS DE CIÈNCIA

Els científics de l’Institut d’In-vestigació Biomèdica de Bell-vitge - Universitat de Barcelo-na (IDIBELL-UB) i del BeatsonInstitute for Cancer Researchde Glasgow han descobert perprimera vegada un gen que faclarament una funció antioxi-

dant en el funcionament cel·lu-lar relacionada amb la preven-ció de la formació de tumors.L’estudi que descriu aquestgen, titulat “TIGAR, a p-53-in-ducible regulator of glycolysisand apoptosis”, el va publicarel juliol passat la prestigiosa re-

vista científica Cell, una de lesvint amb més factor d’impactedel món.L’autoria de l’estudi és a càrrecdel grup de la Unitat de Bioquí-mica i Biologia Molecular de l’I-DIBELL-UB, dirigit per RamonBartrons, i del grup del Beatson

Institute for Cancer Researchde Glasgow, dirigit per Karen H.Vousden. L’IDIBELL, ubicat alcampus universitari de Bellvit-ge, és una institució que de-pèn de l’Hospital de Bellvitge(Institut Català de la Salut) i laUniversitat de Barcelona. n

Els científics de l’IDIBELL descobreixen el primer gen antioxidant preventiu del càncer

Imat

ge: M

. Bel

tran

i L.

Car

bona

ro

Imatge artística de l’àrea estudiada a l’article

40

NOTÍCIES

La Unitat d’Estudis Biogràfics dela UB rebrà el llegat epistolar deGuillermo Díaz-Plaja gràcies aun conveni signat amb la famí-lia, representada per la filla iprofessora del Departament deDidàctica de la Llengua i Litera-tura de la Facultat de Formaciódel Professorat, Ana Díaz-Plaja.Aquest corpus epistolar, cons-tituït per més de dues mil cinc-centes cartes, dirigides i rebu-des per les personalitats més re-conegudes de l'època (Azorín,Dámaso Alonso, Eugeni d’Ors,Alfonsina Storni, etc.) entre1929 i 1984, passarà a formarpart del fons de la Unitat d'Es-

tudis Biogràfics de la UB, que di-rigeix la professora Anna Caba-llé, del Departament de Filolo-gia Hispànica.Guillermo Díaz-Plaja (Manre-sa, 1909 - Barcelona, 1984) vaser una de les figures més des-tacades de la història culturalcontemporània tant de Cata-lunya com de la resta de l’Es-tat. Historiador de la literatu-ra, assagista, crític, prosista ipoeta, la petja de Díaz-Plaja enl’ensenyament i els estudis li-teraris ha estat sempre i justa-ment valorada. La UEB ha col·laborat amb lafamília Díaz-Plaja des de l’any

2001 en el procés d’ordenaciói catalogació de la correspon-dència (egodocuments, en laterminologia pròpia dels in-vestigadors en literatura bio-gràfica). Dos becaris de la UEB,Jordi Amat Fusté i Blanca Bra-vo Cela s’han desplaçat al do-micili de la vídua de Díaz-Pla-ja setmanalment durant dosanys per tal de fer la cataloga-ció in situ del material esmen-tat. Fruit d'aquesta feina és elprojecte d'edició del llibreQuerido amigo, estimadomaestro. Cartas que recibióGuillermo Díaz-Plaja (1929-1984) que reproduirà 118 car-

tes anotades que pertanyen alllegat descrit. L’Acadèmia deBones Lletres, institució queva acollir la donació de la bi-blioteca de Guillermo Díaz-Plaja i que rebrà en un futurproper altres documents per-sonals, es farà càrrec de l'edi-ció d’aquest llibre, previstaper a enguany. n

La Unitat d’Estudis Biogràfics rep el llegatepistolar de Guillermo Díaz-Plaja

Les filles de G. Díaz-Plaja i la profes-sora A. Caballé, a la dreta

Atles de la GuerraCivil espanyolaSota la direcció dels professors de la UB Joan Villaro-ya, Rafael Aracil i Antoni Segura, i del tècnic en car-tografia Víctor Hurtado, el Centre d’Estudis HistòricsInternacionals (CEHI) - Pavelló de la República estàconfeccionant un atles de la Guerra Civil a Catalunyaque contindrà més de cinc-cents mapes i més dedos-cents gràfics explicatius que abasten tant els as-pectes pròpiament militars com els que es relacio-nen amb els més diversos àmbits socials a la rere-guarda. L’objectiu és crear un document original i in-èdit, que estigui a disposició de tota la comunitat in-vestigadora interessada en la Guerra Civil i, alhora,que proporcioni a la ciutadania eines de recuperacióde la memòria d’una fase de la nostra història recent.L’atles de la Guerra Civil és una de la vuitantena d’ac-tivitats, exposicions, actes i projectes de recerca im-pulsats pel Govern de la Generalitat, a través del Pro-grama per al Memorial Democràtic, per tal de com-memorar el 70è aniversari de l’inici de la Guerra Ci-vil, el 18 de juliol del 1936. El projecte va ser encarre-gat al CEHI mitjançant la signatura d’un conveni ambel Programa per al Memorial Democràtic, que és l’ins-trument designat per la Generalitat per executar lespolítiques públiques de recuperació de la memòriademocràtica. Trobareu més informació sobre el pro-jecte al web del CEHI. www.ub.es/cehi n

Col·laboració entre els síndics de Greuges de Catalunya i el de la UBRafael Ribó, síndic de Greuges de Catalunya, i Antoni Mirambell, síndic de Greuges dela UB, van signar un conveni de col·laboració, el juliol passat, que recull com un delsprincipis la col·laboració entre les dues institucions en tots els seus àmbits d’actuació,a fi de donar més força al síndic de la UB i millorar, alhora, les actuacions de proximi-tat del síndic de Catalunya. Així doncs, l’acord farà possible que les persones que pre-sentin una queixa d’àmbit universitari al síndic de Greuges de Catalunya siguin infor-mades de la possibilitat de presentar-la al defensor del centre, i viceversa. En total, sisuniversitats catalanes participen en aquesta iniciativa. n

Diàleg transatlànticL'Edifici Històric de la UB va acollir el soparde clausura de la desena edició del Trans-atlantic Dialogue, que aplega l'Associaciód'Universitats Europees (EUA), el ConsellAmericà d'Educació (ACE) i l'Associació d'U-niversitats i Colleges del Canadà (AUCC). Enaquesta ocasió, el lema de la trobada va ser“Access, Funding and Affordability”. En l’ac-te a la UB van participar 32 rectors (5 cana-dencs, 13 dels Estats Units i 13 europeus).

El Transatlantic Dialogue té una periodicitat bianual i en aquesta ocasió, les cúpulesdirectives de les tres associacions es van reunir a porta tancada a la Casa de Conva-lescència (UAB) durant quatre dies per debatre l'actual situació financera de les uni-versitats, en el marc d'una disminució del finançament públic a l'educació superior,en un moment que augmenta el cost de l'ensenyament i la recerca.n

41

NOTÍCIES

Un llibre sobre l’emigració catalana a Amèrica guanya el II Premi Eurostars Hotels de narrativa de viatgesLL’’oobbrraa CCrróónniiccaass ddee iiddaa yy vvuueell--ttaa,, dd’’HHèèccttoorr OOlliivvaa CCaammppss,, hhaagguuaannyyaatt eell PPrreemmii EEuurroossttaarrssHHootteellss ddee nnaarrrraattiivvaa ddee vviiaatt--ggeess.. EEll jjuurraatt,, ffoorrmmaatt ppeellss eess--ccrriippttoorrss AAnnaa MMaarrííaa MMooiixx iiEEdduuaarrddoo MMeennddiiccuuttttii,, llaa ddiirreecc--ttoorraa dd’’HHoottuussaa HHootteellss AAnnaa SSaann--jjuurrjjoo,, eell ccaatteeddrrààttiicc ddee FFiilloolloo--ggiiaa HHiissppàànniiccaa ddee llaa UUBB AAddoollffooSSootteelloo ii eell ccoonnsseelllleerr ddeelleeggaattddee RRBBAA OOrriiooll CCaassttaannyyss,, llaa vvaannddeessttaaccaarr ppeerr ssoobbrree lleess ssiissoobbrreess ffiinnaalliisstteess,, dd’’uunn ttoottaall ddeecciinnqquuaannttaa--qquuaattrree mmaannuussccrriittssrreebbuuttss,, pprroocceeddeennttss ddee ppaaïïssoossccoomm aarraa AAlleemmaannyyaa,, ll’’AArrggeennttii--nnaa,, CCoollòòmmbbiiaa,, CCuubbaa,, GGrrèècciiaa,,MMèèxxiicc ii eellss EEssttaattss UUnniittss..

Crónicas de ida y vuelta narratres històries de l’emigració ca-talana a Amèrica: la del sitgetàFacundo Bacardí a Cuba, la deldescobridor de Califòrnia Gas-par de Portolà, i la del fins aradesconegut explorador de laselva veneçolana Fèlix Cardo-na. L’autor ha fet un gran tre-ball de recerca i ens explica latrajectòria d’aquests tres per-sonatges, tot ambientant-nosen el context històric, polític isocial, així com la situació ac-tual dels territoris i els seus des-cendents.El Premi, convocat per la UB,Hotusa Hotels i RBA Llibres, estàdotat amb 18.000 euros, i l’o-

bra, editada per RBA, serà distri-buïda gratuïtament a totes leshabitacions dels trenta-quatrehotels de la cadena Eurostars aEuropa i Llatinoamèrica. n

Xavier Moret, guanya el Premi Sent Soví amb unabiografia de Ferran AdriàL’escriptor i periodista Xavier Moret ésel guanyador de la novena edició delPremi Sent Soví de literatura gastronò-mica amb l’obra El millor cuiner del món,una biografia de Ferran Adrià. El guar-dó, concedit per la UB, el Grup Freixeneti l’editorial RBA, està dotat amb 24.000euros i es va donar a conèixer en el de-curs d’un sopar que va tenir lloc a les ca-ves Freixenet a Sant Sadurní d’Anoia i vaser elaborat per la prestigiosa restaura-dora francesa d’origen marroquí Fate-ma Hal, propietària del restaurant Man-souria, de París.En aquesta convocatòria, es van pre-sentar un total de trenta-una obres pro-cedents de diferents països. El Jurat es-tava compost pel catedràtic d’històriacontemporània Rafael Aracil, que va ferde portaveu, Carmen Alborch, CarmeCasas, Oriol Castanys, Narcís Comadira,Jordi Teixidor de Ventós i Rosa Regàs.Així mateix, el Premi Juan Mari Arzakal millors treballs de temàtica alimen-

tària i gastronòmica en mitjans de co-municació (premsa, ràdio, televisió iInternet) el va guanyar el programa Avivir, que son dos días (Cadena SER),d’Àngels Barceló. El Jurat, format pelcatedràtic d’antropologia Jesús Con-treras i els periodistes Concha GarcíaCampoy, Cristino Álvarez, Màrius Ca-rol, Jesús Ruiz Mantilla, Joan Tàpia iGonzalo Sol, que va actuar com a por-taveu, va destacar-ne la frescor, la par-ticipació dels oients i la combinacióde problemes quotidians i cuina, amés de les propostes elaborades pelcuiner Sergi Arola. Enguany es vanpresentar un total de catorze treballs,entre els quals predominaven els pu-blicats en revistes i mitjans especialit-zats, com també en diaris, webs i pro-grames de ràdio. Aquest premi es vacrear l’any 1997 per la UB i Freixenetamb l’objectiu de fomentar i estimu-lar la qualitat del periodisme gastro-nòmic. n

42

NOTÍCIES

LLAA CCAATTEEDDRRÀÀTTIICCAA DDEE QQUUÍÍMMIICCAAAANNAALLÍÍTTIICCAA DDEE LLAA UUBB GGEEMMMMAA RRAAUU--RREETT HHAA EESSTTAATT NNOOMMEENNAADDAA DDIIRREECC--TTOORRAA DDEE LL’’AAGGÈÈNNCCIIAA NNAACCIIOONNAALLDD’’AAVVAALLUUAACCIIÓÓ DDEE LLAA QQUUAALLIITTAATT IIAACCRREEDDIITTAACCIIÓÓ ((AANNEECCAA)).. GemmaRauret ocupa el nou càrrec desprésd’haver estat durant vuit anys di-rectora de l’Agència per a la Quali-tat del Sistema Universitari (AQU)

de Catalunya. En la seva etapa al capdavant de l’AQU, ha col·la-borat per impulsar la qualitat del sistema universitari català i hatreballat en el Pla nacional d’avaluació de les universitats del Mi-nisteri d’Educació. Ha participat en nombrosos projectes euro-peus i és membre de les xarxes europea i internacional d’agèn-cies per a la qualitat universitària.

UUNN TTOOTTAALL DDEE DDOOSS--CCEENNTTSS QQUUAARRAANNTTAA AALLUUMMNNEESS,, EESSCCOOLLLLIITTSSDD’’EENNTTRREE MMÉÉSS DDEE CCIINNCC MMIILL SSOOLL··LLIICCIITTUUDDSS PPRREESSEENNTTAADDEESS,, HHAANN SSEE--GGUUIITT EELL CCUURRSS ““II TTUU?? JJOO,, BBIIOOQQUUÍÍMMIICCAA”” AALL LLLLAARRGG DDEE LLEESS SSEEVVEESSDDEEUU PPRRIIMMEERREESS EEDDIICCIIOONNSS.. Més del 25% d’aquests estudiants hanacabat optant per la carrera de Biologia, seguits de prop pels quis’han decantat per Medicina i Bioquímica, i en un percentatgemenor han escollit Farmàcia i Química. El curs, que enguany hacelebrat el seu desè aniversari, és una iniciativa del Departamentde Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de Barcelo-na. Introduir l’alumnat de secundària en els diferents camps dela bioquímica i biologia molecular, biologia cel·lular i biotecno-logia i inculcar-los el pensament crític i el raonament científic sónalguns dels objectius del curs.

Sabíeu que...?S’HA CREAT LA PRIMERA XARXA INTERUNIVERSITÀRIA DEBUSINESS ANGELS A EUROPA. La UB, la UAB, la UdG, la UPC ila URL han creat la xarxa UniBA, una plataforma per posar en con-tacte, d’una banda, empreses emergents amb base tecnològicai perfil innovador que cerquen capital i, de l’altra, possibles in-versors privats (business angels) disposats a oferir coneixementempresarial, experiència i suport financer. La UniBA és la prime-ra xarxa interuniversitària d’inversors privats d’Europa i, a partirdel novembre, col·laborarà estretament amb el Keiretsu Forum,la xarxa d inversors privats més gran dels EUA. Aquesta conne-xió permetrà que projectes empresarials de les universitats cata-lanes puguin ser rebuts, també, per inversors de Silicon Valley o San Francisco, i vicerversa.

VLADIMIR J. WUKMIR (KORENICA, 1896 – BARCELONA, 1976),PIONER AL NOSTRE PAÍS EN L’ESTUDI DEL QUE AVUI S’ANO-MENA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL, va mantenir una impor-tant relació amb la Universitat de Barcelona. Recentment, Wuk-mir ha estat homenatjat a l’Aula Magna de l’Edifici Històric en unacte organitzat per la catedràtica del Departament de PsicologiaSocial Pilar González, i en què van participar alguns dels seus co-neguts i deixebles com el catedràtic emèrit de Psicologia MiquelSiguan i el catedràtic emèrit de Medicina Carles Ballús. Wukmir,exiliat de Iugoslàvia l’any 1947, es va establir a Barcelona, on vafundar l’Equip Orexis de recerca i consulta, tot reivindicant, enple auge de l’escola conductista, la importància de les emocionsen el comportament humà.

HHAA EESSTTAATT IINNSSTTAALL··LLAATTAALL PPAARRCC DDEE CCOOLLLLSSEE--RROOLLAA UUNN IITTIINNEERRAARRII AATTRRAAVVÉÉSS DDEE MMÉÉSS DDEETTRREENNTTAA IINNTTEERRVVEENN--CCIIOONNSS EESSCCUULLTTÒÒRRII--QQUUEESS AAMMBB UUNN DDIISS--SSEENNYY QQUUEE AAJJUUDDAA AALLEESS PPEERRSSOONNEESS IINNVVIIDDEENNTTSS II EELLSS IINNFFAANNTTSS AA CCOOMMPPRREENNDDRREE LLAACCOONNFFIIGGUURRAACCIIÓÓ DDEELL PPAAIISSAATTGGEE.. En la realització del projecte,hi han participat persones a l’atur i amb llicenciatures relacio-nades amb l’art i l’arquitectura i vinculades al medi ambient ila natura; la iniciativa s’ha dut a terme en el marc del projec-te OUROBOROS, de la Fundació Bosch i Gimpera (UB), en col·la-boració amb el Taller d’Escultura Ambiental de la FundacióPolitècnica de Catalunya. Al llarg de l’itinerari s’han col·locatplànols tridimensionals tàctils i senyalitzacions que guien elvisitant i que remarquen la situació dels elements singularsen l’entorn i el reconeixement del paisatge mitjançant el tac-te i el llenguatge braille. El projecte ha estat avalat pel Con-sorci del Parc de Collserola i patrocinat i finançat pel Serveid’Ocupació del Departament de Treball de la Generalitat i elFons Europeu de la UE.

PPRROOPP DDEE SSEETTAANNTTAA MMIILL PPEERRSSOONNEESS HHAANN VVIISSIITTAATT FFIINNSS AA MMIITTJJAANNSSEETTEEMMBBRREE LL’’EEXXPPOOSSIICCIIÓÓ ““RREEPPÚÚBBLLIICCAA!! CCAARRTTEELLLLSS II CCAARRTTEELLLLIISS--TTEESS ((11993311--11993399))”” AALL MMUUSSEEUU DD’’HHIISSTTÒÒRRIIAA DDEE CCAATTAALLUUNNYYAA,, QQUUEEHHAA EESSTTAATT PPRROORRRROOGGAADDAA FFIINNSS AALL 2299 DD’’OOCCTTUUBBRREE.. Val a dir queen l’exposició prorrogada hi falten quatre dels cent trenta car-tells perquè s’han traslladat a Nova York per ser exposats enel marc de la mostra “Barcelona & Modernity: Gaudí to Dalí(1868-1939)”. Paral·lelament, les reproduccions d’alguns car-tells han estat exposades en diferents sales de Catalunya, elPaís Basc i França durant tot l’estiu, i està previst que continuïnaquesta itinerància fins almes de maig del 2007.Comissariada pels cate-dràtics d’història contem-porània i directors delCentre d’Estudis HistòricsInternacionals (CEHI) An-toni Segura i Rafael Arace-li, la mostra inclou cartellsoriginals de la col·leccióde la Biblioteca del Pave-lló de la República de laUB, composta per lesaportacions de la Funda-ció Figueras i el CEHI.

44

PUBLICACIONS

Història agrària dels Països Catalans (vo-lum 4). Segles XIX-XX. Emili Giralt (coord.),

Josep M. Salrach (coord.) i Ramon Garra-

bou (Coord. del volum)

Aquest volum examina la “via particular”

d’implantació de l’agricultura capitalista als

Països Catalans, des de la revolució liberal

fins a l’inici del segle XXI, amb les conseqüències de la integració de

l’Estat espanyol a la Unió Europea.

Introducció a la metodologia de la ma-temàtica Josep Pla

Aquesta obra mostra que la matemàtica és

el llenguatge bàsic de les ciències de la na-

turalesa, alhora que és l’eina que permet fer

prediccions i elaborar conjectures, una cosa

bàsica en la forma de procedir del coneixe-

ment científic humà; ajuda a comprendre i

fer avançar les tècniques de la computació; proporciona les eines de

l’encriptació; les lleis que regulen, tanmateix, el caos i la fractalitat; fi-

nalment, ultra la lògica clàssica, permet d’aprofundir altres lògiques,

com ara la lògica difusa (o borrosa), que és a la base de la robòtica.

La Casa Busquets. Una història del mo-ble i la decoració del modernisme aldéco a Barcelona Teresa M. Sala

En aquest llibre es traça, mitjançant la his-

tòria del taller de mobiliari i decoració Bus-

quets, una crònica de la construcció de la

Barcelona interior, dels escenaris privats

on transcorre la vida quotidiana, en una

cronologia que va des de la seva fundació, l’any 1840, fins a l’Expo-

sició Internacional del 1929.

Guia de conversa universitària.Neerlandès-catalàGuia de conversa universitària.Polonès-catalàServeis Lingüístics de la Univer-

sitat de Barcelona

La col·lecció Guies de Conversa

posa a l’abast dels que arriben per

primera vegada a la UB des de diferents països una recopilació de

frases i vocabulari per ajudar-los en els primers contactes i per faci-

litar-los les relacions personals, perquè la seva estada i la seva con-

vivència amb els diferents àmbits universitaris els siguin còmodes i

senzilles des del primer moment.

Podeu adquirir aquestes obres a les llibreries habituals i a travésdel portal de les publicacions de la Universitat de Barcelona:

www.publicacions.ub.es

Anatomía interactiva del sistemalocomotor. Volumen I: Generalidades y miembro superior (CD-ROM + Fullet). Begoña Torres

Aquesta publicació resol les limitacions dels manuals en format

paper en aquesta mena d’obres. L’aplicació informàtica del

cd-rom està estructurada en pantalles amb text i imatge a color

totalment interactius. El lector pot veure fàcilment detalls de les

imatges, muntar regions topogràfiques complexes per capes o

visualitzar informacions textuals. A més, l’usuari pot avaluar en

tot moment els seus coneixements. Es tracta d’una obra de re-

ferència en l’ensenyament de l’anatomia per a estudiants de me-

dicina i professionals de l’àmbit de les ciències de la salut.

El Fòrum Barcelona 2004. Una oportunitatdesaprofitada?Miquel Botella

L’autor, que va participar en el Fòrum Universal de les Cultu-

res, fa en aquesta obra un balanç de l’esdeveniment i els seus

resultats. En el llibre es fa un repàs dels diferents àmbits de l’o-

ferta del Fòrum i de l’estratègia de comunicació utilitzada,

i també es presenten els grans trets del procés de gestació.

45

AgendaSi esteu organtizant alguna activitat a la UB que tindrà lloc entre el gener i el març, feu-nos-ho saber. Ho anunciarem en aquestasecció d'agenda. Envieu-nos-en les dades, com ara la descripció de l'activitat, les dates, l'hora, el lloc i el vostre contacte a travésdel formulari que trobareu a www.ub.edu/comint/agenda, o per fax al 93 403 53 57.

Setmana de la Ciència, del 10 al 19 de novembreLa Universitat de Barcelona organitza una sèrie d’activitats dins del marc de la Setmanade la Ciència des de la seva implantació ara fa ja onze anys (coordinada per la FundacióCatalana per a la Recerca i la Innovació). En el decurs d’aquest temps, algunes activitatss’han arrelat en la vida ciutadana amb un gran èxit de públic i es programen any rereany, mentre que d’altres es van substituint per altres de noves, amb l’objectiu de man-tenir un elevat nivell de qualitat. En aquesta pàgina esmentem algunes de les activitatsque es fan a la UB, però podeu trobar més informació a www.setmanaciencia.org.

NOVEMBRE

JJoorrnnaaddaa ddee PPrreesseennttaacciióó ddee llaaMMoobbiilliittaatt aa FFrraannççaa a l’AulaMagna de l’Edifici Històric(Gran Via de les Corts Catala-nes, 585) de les 9.00 a les 19.00 h

EExxppoossiicciioonnss mmuullttiimmèèddiiaa ““LLaa iinn--vveessttiiggaacciióó aa lleess uunniivveerrssiittaattss””,dins les activitats de la Setma-na de la Ciència. En diversosinstituts de secundària

AAccttee ddee ccllooeennddaa ddee lleess JJoorrnnaa--ddeess DDooccttoorraallss 22000066 a l’AulaMagna de l’Edifici Històric deles 9.00 a les 15.00 h

AAccttee dd’’iinnvveessttiidduurraa ddeell ggrraauu ddeeddooccttoorr HHoonnoorriiss CCaauussaa ppeerr llaaUUnniivveerrssiittaatt ddee BBaarrcceelloonnaa aallpprrooffeessssoorr CCaarrllooss CCoorrddóónn--CCaarr--ddóó al Paranimf de l’Edifici His-tòric a les 12.00 h

CCoonncceerrtt ddeell CCiiccllee ddee MMúússiiccaa..Cor del Seminari del TeatroSan Martín - Grupo Magüey;Cor de la Facultat de CiènciesEconòmiques de la Universitatde Córdoba (Argentina). Direc-tor: Hugo César de la Vega. AlParanimf de l’Edifici Històric ales 20.00

IIttiinneerraarrii aammbbiieennttaall aa ttrraavvééss ddeelltteemmppss ii ll’’eessppaaii aa llaa sseerrrraa ddeeCCoollllsseerroollaa.. Dins les activitatsde la Setmana de la Ciència

XXIIVV CCooll··llooqquuii LLiinnggüüííssttiicc UUnniivveerrssii--ttaatt ddee BBaarrcceelloonnaa a l’Aula Magnade l’Edifici Històric

CCaarraacctteerriittzzaacciióó ddee cceerrààmmiiqquueessaarrqquueeoollòòggiiqquueess ppeerr aa rreepprroo--dduucccciioonnss ddee qquuaalliittaatt.. Dins lesactivitats de la Setmana de laCiència. A la Facultat de Geo-grafia i Història (carrer Monta-legre, 6-8)

JJoorrnnaaddeess ddee CCiinnee ii VVííddeeoo CCiieennttíí--ffiiccss.. Dins les activitats de la Set-mana de la Ciència. A la Facultatde Biologia (av. Diagonal, 645)

JJoorrnnaaddaa ddee ppoorrtteess oobbeerrtteess aallPPaarrcc CCiieennttííffiicc ddee BBaarrcceelloonnaa.. Dinsles activitats de la Setmana de laCiència

EExxppoossiicciióó ddee bboolleettss,, ffoonnggss ii llíí--qquueennss al vestíbul de l’Edifici His-tòric. Dins les activitats de la Set-mana de la Ciència

EEssttuuddii aarrqquueeoommèèttrriicc ddee llaa tteeccnnoo--llooggiiaa ddee lleess cceerrààmmiiqquueess aannttii--gguueess:: llaa tteerrrraa SSiiggiillllaattaa ii llaa MMaajjòòllii--ccaa.. Dins les activitats de la Set-mana de la Ciència. A la Facultatde Geografia i Història

HHoommeennaattggee aall ccaatteeddrrààttiicc GGaa--bbrriieell OOlliivveerr.. Al paranimf de l’E-difici Històric.

CCooll··llooqquuii IInntteerrnnaacciioonnaall ““LLlluucciiàà ddeeSSaammòòssaattaa,, eessccrriippttoorr ggrreecc ii cciiuuttaa--ddàà rroommàà”” a l’Aula Magna de l’E-difici Històric

EExxppoossiicciióó ““PPaauu ii DDrreettss HHuummaannss””al vestíbul de l’Edifici Històric de10.00 a 20.00 h

JJoorrnnaaddeess ““LLaa qquuíímmiiccaa ii eell vvii””..Dins les activitats de la Setmanade la Ciència. A la Facultat deQuímica (Martí i Franquès, 1-11)

CCoonncceerrtt ddeell CCiiccllee ddee MMúússiiccaa..Concert de presentació del discSeda. Música composta i inter-pretada per Jordi-Lluís Rigol, di-rector del Cor de la UB. Piano iquintet de corda. Paranimf del’Edifici Històric a les 20.00 h

JJoorrnnaaddeess ssoobbrree PPaauu ii DDrreettss HHuu--mmaannss a l’Aula Magna de l’EdificiHistòric

Acte dd’’iinnvveessttiidduurraa ddee ddooccttoorr hhoo--nnoorriiss ccaauussaa aa JJoorrddii SSaavvaallll al Para-nimf de l’Edifici Històric de l’Edi-fici Històric a les 12.00 h

Acte de ggrraadduuaacciióó ddee llaa 99aapprroommoocciióó ddee ll’’EEssccoollaa SSuuppeerriioorrddee CCiinneemmaa ii AAuuddiioovviissuuaallss ddeeCCaattaalluunnyyaa al Paranimf de l’Edi-fici Històric a les 18.00 h

DESEMBRE

CCllaauussuurraa CCoonnggrrééss AAssssoocciiaacciióó ddeeLLuussiittaanniisstteess ddee ll’’EEssttaatt eessppaannyyoolla l’Aula Magna de l’Edifici Histò-ric a les 17.00 h

Acte ddee lllliiuurraammeenntt ddee ddiipplloommeessddeell ccuurrss 22000066--22000077 ddee llaa FFaaccuull--ttaatt ddee MMaatteemmààttiiqquueess a l’AulaMagna de l’Edifici Històric a les19.00 h

FFiinnaalliittzzaa eell tteerrmmiinnii dd’’iinnssccrriippcciioonnssaall CCaammppuuss ddee NNaaddaall,, que poten-ciarà especialment les activitatsesportives i de lleure i que estàadreçat a infants d’entre 6 i 12anys. Aquest és el segon any queel Servei d’Esports de la UB orga-nitza el Campus de Nadal, quees realitza sota cobert i tindrà llocdel 27 de desembre al 7 de ge-ner. www.ub.es/esports/

CCllooeennddaa ddeell MMààsstteerr dd’’ooddoonnttoolloo--ggiiaa a l’Aula Magna de l’Edifici His-tòric a les 12.00 h

CCllaauussuurraa ddee ll’’eexxppoossiicciióó ““MMééss ppee--ttiitt qquuee ppeettiitt.. LLaa nnaannootteeccnnoollooggiiaaaa ddeebbaatt.. TTuu qquuèè eenn ppeennsseess??””, in-augurada al mes de setembre. Ales Facultats de Física i Química(av. Diagonal, 647)

CCoonncceerrtt ddee NNaaddaall eenn HHoommeennaatt--ggee aa OOrriiooll MMaarrttoorreellll al Paranimfde l’Edifici Històric a les 20.00 h.Orquestra Universitat de Barce-lona, Cor del 555è Aniversari dela UB. Director: Carles Gumí

Durant tot aquest curs es podràvisitar l’exposició “Cent anysdel tercer principi de la termo-dinàmica: 1906-2006” al FonsHistòric de la Biblioteca de lesfacultats de Física i Química

Al llarg de tot aquest curs es pro-gramarà el nou cicle de confe-rències de recerca a la Facultatde Farmàcia, un punt de troba-da del col·lectiu d’investigadors,alumnat i persones del món aca-dèmic i industrial. Més informa-ció, www.farmacia.ub.edu/recerca/conferencies.htm

I a més…

Dimecres 20 i dijous 21

Divendres 15

Dimarts 12

Divendres 1

Dijous 30

Dilluns 27

Dijous 23, divendres 24 i dissabte 25

Dijous 23

Dimarts 21 i dimecres 22

Del dimarts 21 al diumenge 26

Dijous 16, divendres 17 i dissabte 18

Divendres 17

Del dimecres 15 al divendres 17

Del dimecres 15 al diumenge 19

Dimarts 14 i dijous 16

Del dilluns 13 al diumenge 19

Dilluns 13

Diumenge 12

Dijous 9

Dimecres 8

Del dilluns 6 al divendres 24

Dilluns 6

Els actes anunciats en aquesta agenda poden ser objecte de canvis de darrera hora.

Les persones interessades poden consultar el web www.ub.edu/feinaub, o bé informar-se als mateixos centres de la resta d’iniciati-ves per a la inserció laboral que s’estan duent a terme. En el segon semestre d’aquest curs acadèmic, Feina UB presentarà una nova oferta de cursos per a tot l’alumnat i per a les personestitulades de la UB que estiguin interessades a preparar la seva incorporació al mercat laboral de manera òptima.

47

SOM UB

Formació per a la inserció laboral i per al desenvolupa-ment de competències professionalsFeina UB, dins de les polítiques d’inserció i orientaciólaboral promogudes des del Vicerectorat d’Estudiants,ha presentat la nova oferta formativa destinada a l’a-lumnat i a les persones titulades de la UB per al primersemestre del curs acadèmic 2006-2007. Aquesta ofertacomplementa la formació específica de les diferentstitulacions universitàries i pretén afavorir una òptimatransició al mercat laboral, com també millorar leshabilitats dins l’entorn de treball.L’oferta formativa s’estructura a partir d’una tipologiade cursos molt variada, entre els quals cal destacar elsque es fan sobre competències professionals, que sónpioners a l’Estat espanyol.

Programes de formació

FFoorrmmaacciióó ggeenneerraall TTèèccnniiqquueess ddee rreecceerrccaa ddee ffeeiinnaa ((vviirrttuuaall)) Curs semestral que s’imparteix a través del campus vir-tual de la Universitat de Barcelona i que té com a objec-tiu dotar l’alumnat d’un conjunt d’eines i recursos perbuscar feina.

FFoorrmmaacciióó ppeerreennsseennyyaammeennttss

JJoorrnnaaddeess dd’’OOrriieennttaacciióó PPrrooffeessssiioonnaall ((cceenn--ttrreess UUBB))

Conferències i taules rodones que compten amb la par-ticipació d’agents de diferents sectors laborals, sónorganitzades pels centres UB, conjuntament ambFeinaUB, i tenen la finalitat de donar a conèixer les sorti-des professionals dels ensenyaments i els processos deselecció més habituals.

FFoorrmmaacciióó eessppeeccííffiiccaa(Consulteu l’oferta cadasemestre)

AAuuttooccoonneeiixxeemmeenntt:: DDeessccoobbrreeiixx lleess tteevveessccoommppeettèènncciieess pprrooffeessssiioonnaallss

Experts en formació en les organitzacions planifiquenaquest curs amb l’objectiu que l’alumnat conegui les prò-pies competències i recursos professionals que afavorei-xen una ràpida i òptima adaptació al món de l’empresa.

CCoomm ddeesseennvvoolluuppaarr ccoommppeettèènncciieess pprrooffeess--ssiioonnaallss

Curs pràctic, dinamitzat per professionals dels recursoshumans, que té com a objectiu aproximar la identitat per-sonal i professional de l’alumnat a la realitat social del tre-ball, tot fomentant el desenvolupament de les actituds iel creixement personal, tan valorat per les empreses.

CCoomm ssuuppeerraarr eennttrreevviisstteess ddee sseelleecccciióó ddeeppeerrssoonnaall

Taller pràctic adreçat a dotar l’alumnat de les competèn-cies necessàries per superar diferents tipus d’entrevistesde selecció de personal.

CCoomm ppaarrllaarr eenn ppúúbblliicc Taller que té com a objectiu dotar l’alumnat de les com-petències suficients per preparar i afrontar, amb èxit,l’exposició oral d’un treball, un informe d’empresa o unatesi doctoral.

48

SOM UB

La Universitat de Barcelona hadut a terme una campanya ins-titucional encaminada a la difu-sió de l’oferta dels nous màstersoficials adaptats a l’Espai Euro-peu d’Educació Superior. Ambl’eslògan “Amb la UB arribaràslluny”, l’anunci comunica la idead’uns ensenyaments que, ambla garantia de qualitat de la UB,faciliten la mobilitat dels estu-diants i la seva integració profes-sional en el mercat laboral euro-peu.La campanya, que es va enge-gar el passat mes de juny, ambmotiu de l’inici del període depreinscripció dels màsters, i esva reforçar durant el mes de se-tembre, ha esta difosa en mit-jans de premsa escrita col·labo-radors de la UB (La Vanguardia,Metro News, Revista Hoy, L’Hi-perbòlic, Club Màster i RevistaSalir), com també en diversesemissores de ràdio (RAC1, RAC105, Cuarenta Principales, Flaix-Bac, etc.), mitjançant Internet ien mitjans de publicitat exterior(campanya de cartells en auto-busos i metro de Barcelona). Ladifusió s’ha completat amb laproducció de postals publicità-ries.Paral·lelament, la publicació uni-versitària Gaceta Universitària vadedicar un suplement especialde vuit pàgines a la UB, amb in-formació de l’oferta de màstersoficials i de programes de doc-

torat de la institució, i que incloïadades d’utilitat per als estudiants(objectius, llicenciatures d’accés;nombre de crèdits, places ofer-tes, etc.). L’especial UB, editat enel marc d’un conveni de col·la-boració entre Recoletos Grupode Comunicación i la UB, va serdistribuït el dia 19 de juny, jun-tament amb l’edició “Catalunya”del diari.La difusió se suma a altres cam-panyes institucionals que durantel 2006 es destinen a donar a co-nèixer projectes, serveis i activi-tats de la UB, com és el cas de lacampanya institucional UB, elconcurs de maquetes musicalsSonaUB i l’oferta de cursos i ac-tivitats d’estiu. n

L’empresa Brita, fabricant defiltres d’aigua, i la Universitatde Barcelona han renovat du-rant un any l’acord per a l’úsde la marca UB, que identifi-carà els resultats de l’anàlisi

sensorial d’aigües d’abasta-ment públic no filtrades i fil-trades amb productes Brita,realitzat per l’equip investi-gador dirigit per la professo-ra Elvira Tamames, de la UB.

La marca UB figurarà en elsseus embalatges i en les cam-panyes de difusió.El contracte llicència per al’ús de la marca UB és un mit-jà important en la col·labora-

ció entre la Universitat i l’em-presa, ja que potencia latransferència de tecnologia ide coneixement cap al mónproductiu i cap a la societaten general. n

Renovació d’un contracte de llicència per a l’ús de la marca UB

Campanya de difusió dels màsters oficials 2006-2007

49

El carnet Som UB permet accedir a un interessant Pla d’avantatges als membres d’aquests col·lectius: estudiants, PDI, PAS, antics alumnes iSom UB Societat. Beneficis interns: oferta formativa de la UB i el Grup UB, oferta cultural i institucional... i molt més. Avantatges externs: música, ci-nema, assegurances, compres, productes financers, etc. A continuació teniu una selecció dels beneficis del Pla d’avantatges Som UB:

Pla d’avantatges

Som UBCAIXA CATALUNYACaixa Catalunya, entitat protecto-ra Som UB, ofereix avantatges fi-nancers en condicions preferentsals membres Som UB que vinculinel seu carnet a un compte de l’en-titat (Llibreta Total, Crèdit Estudis,Préstec Ordinador, Multiplà dePensions Total, etc.).

SANTANDER CENTRAL HIS-PANOProtector Som UB, ofereix a la co-munitat universitària una àmpliagamma de productes i serveis fi-nancers (crèdits per al finançamentde la matrícula i per a la comprad’equipaments informàtics, prés-tecs hipotecaris, plans de pensions,etc.) en condicions preferents iamb assessorament personalitzat.

LA CAIXA Ofereix múltiples productes finan-cers als membres Som UB: LíniaOberta, Préstec Estrella Estudis,Préstec Universitari de Màsters i Postgraus, etc.

REGALRegal, empresa asseguradora del’automòbil i de la llar, posa a dis-posició del col·lectius PAS i PDI elsavantatges següents:Regal Auto: 10% de descompte, in-demnització de fins a 450 ? per ro-batori d’equipatge en el vehicle as-segurat (assegurances amb moda-litat de robatori) i primers 750 ? enaccessoris assegurats sense sobre-prima. Descompte addicional del7% en contractació en línia.Regal Hogar: 10% de descompte. I 20% de descompte promocionalper a clients de Regal Auto.

CLÍNICA DENTAL DAVOSAquesta clínica, amb més de vintanys d’experiència, ofereix al tot elcol·lectiu Som UB gratuïtat en la

primera visita, el 50% de descomp-te en neteges bucals i el 20% dedescompte en la resta de tracta-ments (ortodòncia, endodòncia,extraccions, fundes, ponts, odon-tologia infantil, etc.). Horari conti-nuat de 9.00 a 20.00 hores, i serveid’urgències les vint-i-quatre hores.

CLÍNICA BAVIERA (INSTITU-TO OFTALMOLÓGICO EURO-PEO) Ofereix condicions especials per alsmembres de la UB i els seus fami-liars directes en la correcció visualamb làser, com també un 20% dedescompte en altres tractaments iserveis. Promoció especial de co-rrecció visual amb làser: 875 ? cadaull (del juliol a l’octubre del 2006).

CAIXAFORUM Ofereix un 50% de descompte entotes les seves activitats (cicles deconferències, jornades socials, lec-tures de poesia, jornades d’art mul-timèdia, tallers educatius infantils,etc.), com també visites guiadesgratuïtes a les exposicions i a l’edi-fici modernista de Josep Puig i Ca-dafalch (els divendres de 16.00 a17.00 h, amb inscripció prèvia).

VIRGOLA MILANOL’empresa ofereix un 20% de des-compte sobre tots els serveis deperruqueria i bellesa, incloses lesextensions i el servei a domicili.Els salons a Barcelona són a: PauClaris, 77; Tuset, 38; i Muntaner,519.

AUTOESCOLA FREEDOMAutoescola Freedom ofereix, en elmoment de matricular-se, un xecregal de 135 ? a per a cinc classespràctiques. Si s’aprova la teòricaabans dels tres mesos des de la ins-cripció, premi a la motivació ambun altre xec regal de 215 ? , a bes-canviar per vuit classes pràctiques.

VARIS

OCI

SANITAT

CAIXES I ASSEGURANCES

TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA (TNC)

Durant la temporada 2006-2007 i per als espec-tacles de les tarifes B i C, els titulars del carnetSom UB podran beneficiar-se d’un 15% de des-compte en l’adquisició de fins a dues localitatsper representació, tots els dies.Les localitats es poden adquirir directament ales taquilles del TNC o mitjançant trucada tele-fònica a Tel Entrada (902 10 12 12).

VIATGES

BCD TRAVEL BCD Travel ofereix unservei d’agència deviatges de vacancesper al col·lectiu SomUB: vols, hotels i pa-quets vacacio-nals. En elspaquets vaca-cionals s’ofe-reixen descomptes desd’un 5% a un 12% en determinades des-tinacions. Servei personalitzat amb un alt nivell de pro-fessionalitat i molts anys d’experiència en el sector. L’usuari pot con-sultar la web de Bookingfax, trobar l’oferta que l’interessa i sol·licitar-laper telèfon o correu electrònic. www.travelofertas.com

VIATGES BARCELÓL’objecte d’aquesta oferta és oferir unes bones condicions i serveis alsempleats i professors de la UB.• Descomptes en paquets turístics de majoristes propis, TravelPlan i Cos-

ta Creuers, del 7%.*• Descomptes en paquets turístics de la resta de majoristes preferents

de Barceló Viatges, tant catàlegs com ofertes, del 5%.

* A més, fins al 31 d’octubre, el 7% de descompte addicional pagant ambla nova Visa Barceló, de manera que es pot aconseguir fins a un 14% dedescompte.

VIAJES EL CORTE INGLÉSViajes El Corte Inglés ofereix al personal de la Universitat de Barcelonapreus especials sobre tots els productes vacacionals que s’ofereixen.

Per comprovar les condicions exactes de l’avantatge per a cada col·lectiu i com accedir-hi, consulteu la pàgina web www.ub.edu/somub.

50

SOM UB

Suma’t a Som UBTotes les persones, empreses

i institucions que vulguin com-

partir els objectius comuns de

millora del coneixement, con-

servació del patrimoni públic

i enriquiment de la qualitat de

vida de la societat, poden su-

mar-se al projecte Som UB de

sis maneres diferents:

• Patrocini d’algun dels projec-

tes amb causa. En funció de la

quantia anual aportada, es de-

terminen les categories de

col·laboradors i les diferents

contraprestacions associades.

• Serveis de màrqueting UB.

Canals per dur a terme les se-

ves accions de màrqueting:

promocions i publicitat als

centres, mitjans de comuni-

cació interns, presentacions

a estudiants, borsa de treball,

etcètera.

• Mitjançant la quota corpora-tiva:

– Oferta per fer membre de

Som UB a tot el personal

de l’empresa, com a benefici

extraordinari, per tal que

aquest gaudeixi del pla d’a-

vantatges associat i participi

en el projecte de causa que

decideixi. L’empresa passarà

a formar part de les empreses

patrocinadores de Som UB.

– Oferir al personal de l’empre-

sa la possibilitat de formar

part del col·lectiu Som UB

i gaudir dels avantatges asso-

ciats. L’empresa passarà a for-

mar part del col·lectiu d’em-

preses ciutadanes.

• Donacions: les empreses, per-

sones i institucions interessades

a col·laborar amb els projectes

Som UB també es poden afegir

a la iniciativa fent una donació

en línia, mitjançant

la pàgina web de Som UB

(www.ub.edu/somub). Aques-

tes aportacions comporten la

desgravació fiscal corresponent.

• El Pla d’avantatges permet ales empreses oferir avantatges

als col·lectius identificats de la

UB i el seu Grup: estudiants,

docents i investigadors, perso-

nal d’administració i serveis,

antics alumnes, societat, etcè-

tera.

• El programa de sinergies pos-

sibilita fer intercanvis en espè-

cies —de recursos— entre la

UB i les organitzacions, sense

un cost extraordinari.

Demaneu el vostre carnet Som UBFeu-nos arribar aquest formulari, emplenat i signat, per correu, fax o personalment. Rebreu al vostre domicili el carnet Som UB, amb validesa anual, al capd’un mes a partir de la data del càrrec bancari. Quota anual 35 ¤ (27 ¤ si sou antic alumne*). Inclou la subscripció a la revista La Universitat.* Per poder obtenir el vostre carnet Som UB d’antic alumne heu d’haver acabat estudis de qualsevol cicle a la Universitat de Barcelona.

DADES PERSONALS

Cognoms:..............................................................................................................................................................................................................................................Nom: .........................................................................................................

DNI: ..............................................................................................................Data de naixement (dd/mm/aaaa):...................................................Sexe (h/d):...........................................................................................

Adreça: ...........................................................................................................................................Població: .................................................................................Codi postal: .......................................................................................

Província:................................................................................................Telèfon:.............................................................................Adreça electrònica:.................................................................................................................

DADES LABORALS

Nom de l’empresa: ..................................................................................................................................................................................................................Càrrec: .........................................................................................................

Adreça: ..............................................................................................................................................Població: .......................................................................................................................................Codi postal: ..............................

Província: ...............................................................Telèfon: .................................................................Fax: ............................................................................Adreça electrònica: ...................................................................

Si sou antic alumne de la Universitat de Barcelona, especifiqueu les dades següents: Titulat en:..........................................Any: ........................

Indiqueu si voleu ser inclòs en el directori d’Antics UB nnnnn

DADES BANCÀRIES

Entitat:.........................................................Oficina:..........................................................................................................................................................................................................

Dígit control:.............................................Núm. compte corrent:.............................................................................................................................................................................

Som UB. Àrea de Màrqueting, Societat i EmpresaUNIVERSITAT DE BARCELONA

Balmes, 21, pral. 08007 Barcelona • Telèfon 934 024 290 - Fax 934 035 917A/e: marquetingub@ub.edu - www.ub.edu/somub ........................................., .............. d ............................... del 20.............

Signatura de la persona sol·licitant

Digueu-nos com us heu assabentat sobre com fer-vos el carnet:nnnnnRevista nnnnn Web nnnnn Un amic nnnnn Premsa nnnnn Mitjançant un soci d’Antics UB nnnnn Altres ....................................................................................................

Indiqueu si esteu interessat/ada a rebre el butlletí electrònic Som UB

Indiqueu si autoritzeu la difusió de les vostres dades amb la finalitat de fer-vos arribar avantatges d'empreses col·laboradores Som UB: nnnnn Sí nnnnn No

Si voleu col·laborar amb Som UB mitjançant altres vies de vinculació, seleccioneu l'apartat que us interessa. Contactarem amb vosaltres en breu.nnnnnPatrocini i donacions nnnnnServeis de màrqueting nnnnnQuota corporativa nnnnnPla d’avantatges

D’acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades facilitades formaran part d’un fitxer de la Universitat de Barcelona, la finalitat del qual és gestionar lavostra adhesió al projecte Som UB. En els termes previstos en la norma esmentada, teniu el dret d’exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició.