L’ECONOMIA VERDA A LA CIUTAT DE TERRASSA...

Amb el suport i cofinançament de:

L’ECONOMIA VERDA A LA CIUTAT DE TERRASSA 2008

Foment de Terrassa, SA Observatori Econòmic i Social

i de la Sostenibilitat de Terrassa Terrassa, desembre de 2009

L’ECONOMIA VERDA A LA CIUTAT DE TERRASSA, 2008

Estudi realitzat en el marc del conveni signat entre l’Ajuntament de Terrassa i Foment de Terrassa S.A. amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

Realització de l’estudi:

Càtedra UNESCO de Sostenibilitat

Autors: J. J. de Felipe, B. Sureda, B. Villanueva, A. Calleros, G. Salvi, J. L. Weisman, C.

Casanova, A. Rocuts, M. Pons, C. Peréz

Supervisió tècnica de l’estudi:

Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (OESST) Xavier Muñoz i Torrent

Enric Sanllehí Bitrià Marc Armengol i Rabal

Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Terrassa Marc Cadevall Artigues

Amb el suport i cofinançament de:

Terrassa, desembre de 2009

L’economia verda a Terrassa 2008 / 3

ÍNDEX

1 INTRODUCCIÓ ....................................................................................................... 9

1.1 Definicions ......................................................................................................... 11

1.1.1 Economia verda ........................................................................................ 11

1.1.2 Empresa verda, activitat empresarial i àmbit ambiental............................ 12

2 OBJECTIUS DE L’ESTUDI I METODOLOGIA .................................................... 13

2.1 Objectius de l’estudi........................................................................................... 13

2.2 Metodologia ....................................................................................................... 13

3 FACTORS SOCIOECONÒMICS QUE INFLUEIXEN EN L’ECONOMIA VERDA 15

3.1 L’economia ambiental i els impactes ambientals............................................... 16

3.2 Anàlisi del marc legal actual i de les polítiques implementades per a la promoció

del sector econòmic verd .......................................................................................... 17

4 SECTOR ECONÒMIC DEL MEDI AMBIENT A TERRASSA............................... 21

4.1 Evolució ............................................................................................................. 21

4.2 Catàleg d’empreses verdes ............................................................................... 25

4.3 Estudi dels fluxos d’energia, materials i capitals................................................ 27

4.3.1 Facturació de les empreses del sector verd a Terrassa ........................... 27

4.3.2 Inversió de les empreses del sector verd a Terrassa ............................... 28

4.3.3 Resultats financers.................................................................................... 31

4.3.4 Anàlisi patrimonial ..................................................................................... 32

4.3.5 Anàlisi financer.......................................................................................... 33

4.3.6 Rendibilitat financera................................................................................. 34

4.3.7 Estudi financer de les petites empreses ................................................... 36

4.3.7.1 Facturació .............................................................................................. 37

4.3.7.2 Inversió .................................................................................................. 37

4.3.7.3 Resultats financers ................................................................................ 38

4.3.7.4 Fons de Maniobra.................................................................................. 39

4.3.7.5 Ràtio de liquiditat ................................................................................... 39

4.3.7.6 Rendibilitat financera ............................................................................. 40

4.3.7.7 Conclusions ........................................................................................... 41

4.4 Estructura de l’activitat econòmica verda a la ciutat de Terrassa...................... 42

4 / L’economia verda a Terrassa 2008

5 COMPARATIVA DEL SECTOR ECONÒMIC DEL MEDI AMBIENT DE TERRASSA RESPECTE EL SECTOR DEL MEDI AMBIENT DE CATALUNYA ....... 51

6 CONCLUSIONS I PROPOSTES OPERATIVES DE MESURES PER A LA POTENCIACIÓ D’AQUESTA ECONOMIA EMERGENT A LA CIUTAT DE TERRASSA.................................................................................................................. 55

6.1 Conclusions ....................................................................................................... 55

6.2 Propostes operatives ......................................................................................... 56

7 ANNEXOS............................................................................................................. 57

7.1 Llistat d’empreses del sector del medi ambient a Terrassa............................... 57

7.2 Enquesta telefònica empreses........................................................................... 65

7.3 Legislació verda ................................................................................................. 66

7.3.1 Legislació comunitària............................................................................... 66

7.3.2 Legislació estatal i autonòmica ................................................................. 69

8 BIBLIOGRAFIA..................................................................................................... 75

8.1 Webs consultats................................................................................................. 75

8.2 Referències........................................................................................................ 75


ÍNDEX DE TAULES Taula 1-1 Activitats empresarials de les empreses del sector del medi ambient a

Terrassa........................................................................................................................ 12

Taula 1-2 Àmbits ambientals de les empreses del sector del medi ambient a Terrassa

...................................................................................................................................... 12

Taula 3-1 Legislació europea ....................................................................................... 19

Taula 4-1 Índex de facturació (base 2000 =100).......................................................... 28

Taula 4-2 Total Immobilitzat (milers d’euros) i índex de creixement ............................ 28

Taula 4-3 Actiu circulant (milers d’euros) i índex de creixement .................................. 30

Taula 4-4 Resultats financers (euros) i índex de creixement ....................................... 31

Taula 4-5 Fons de Maniobra (milers d’euros)............................................................... 32

Taula 4-6 Rati de liquiditat ............................................................................................ 33

Taula 4-7 Rendibilitat financera .................................................................................... 35

Taula 4-8 Facturació sector privat, (milers d’euros) ..................................................... 37

Taula 4-9 Immobilització materials sector privat (milers d’euros)................................. 38

Taula 4-10 Actiu circulant del sector privat................................................................... 38

Taula 4-11 Resultats financers del sector privat........................................................... 39

Taula 4-12 Fons de maniobra del sector privat ............................................................ 39

Taula 4-13 Ràtio de liquiditat del sector privat.............................................................. 40

Taula 4-14 Rendibilitat financera del sector privat........................................................ 40

Taula 7-1 Empreses del sector del medi ambient de Terrassa classificades en funció

de les seves activitats empresarials ............................................................................. 57


ÍNDEX DE GRÀFICS Gràfic 1-1 Evolució del nombre d’empreses del sector ambiental a Catalunya 1999-

2007.............................................................................................................................. 10

Gràfic 1-2 Evolució del nombre de treballadors ocupats en el sector ambiental a

Catalunya 1999-2007 ................................................................................................... 10

Gràfic 1-3 Evolució de la facturació del sector ambiental a Catalunya 1999-2006 ...... 11

Gràfic 4-1 Evolució del nombre d’empreses del sector verd i empreses totals a

Terrassa 1998-2008 ..................................................................................................... 21

Gràfic 4-2 Evolució comparativa del creixement d’empreses del sector verd i empreses

totals a Terrassa 1998-2008 (Índex = 100, valor any 1998) ......................................... 22

Gràfic 4-3 Evolució del nombre de treballadors del sector verd i totals a Terrassa 1987-

2008.............................................................................................................................. 22

Gràfic 4-4 Evolució comparativa del creixement de treballadors dels sector verd i totals

a Terrassa 1987-2008 (Índex = 100, valor any 1987) .................................................. 23

Gràfic 4-5 Evolució comparativa de la dimensió empresarial del sector verd i total a

Terrassa 1998-2008 ..................................................................................................... 24

Gràfic 4-6 Evolució del PIB de Terrassa (Índex = 100, valor any 1998) i el pes del PIB

de l’economia verda dintre del PIB de Terrassa 1998-2008......................................... 25

Gràfic 4-7 Evolució del PIB de l’economia verda a Terrassa (Índex = 100, valor any

1998) 1998-2008 .......................................................................................................... 25

Gràfic 4-8 Evolució de la facturació de les empreses del sector verd en el període

2000-2007..................................................................................................................... 27

Gràfic 4-9 Evolució del total Immobilitzat (milers d’euros)............................................ 29

Gràfic 4-10 Evolució de l’actiu circulant (milers d’euros) .............................................. 30

Gràfic 4-11 Evolució dels resultats financers de les empreses del sector verd en el

període 2000-2007 ....................................................................................................... 31

Gràfic 4-12 Evolució del fons de maniobra de les empreses del sector verd en el

període 2000-2007 (milers d’euros).............................................................................. 33

Gràfic 4-13 Rati de liquiditat ......................................................................................... 34

Gràfic 4-14 Evolució de la rendibilitat financera ........................................................... 35

Gràfic 4-15 Estructura empresarial de l’economia verda a la ciutat de Terrassa, any

2009.............................................................................................................................. 42

Gràfic 4-16 Àmbits ambientals i empreses del sector verd a Terrassa 2009 ............... 43

Gràfic 4-17 Àmbits ambientals i empreses del sector verd a Terrassa 2006 ............... 43


Gràfic 4-18 Nombre d’ ocupats per àmbits ambientals 2007........................................ 44

Gràfic 4-19 Facturació per àmbits ambientals, any 2007 ............................................. 45

Gràfic 4-20 Total immobilitzat per àmbits ambientals, any 2007 .................................. 46

Gràfic 4-21 Actiu circulant per àmbit ambiental, any 2007 ........................................... 47

Gràfic 4-22 Resultats financers per àmbits ambientals, any 2007 ............................... 48

Gràfic 4-23 Activitats empresarials i capital subscrit en euros, any 2007..................... 49

Gràfic 5-1 Nombre d’empreses del sector ambiental a Catalunya i Terrassa, 1999 -

2008.............................................................................................................................. 51

Gràfic 5-2 Percentatge del nombre d’empreses del sector ambiental a Catalunya i

Terrassa, 1999 – 2008.................................................................................................. 52

Gràfic 5-3 Evolució del nombre de treballadors ocupats del sector ambiental a

Catalunya i Terrassa, 1999 – 2009............................................................................... 52

Gràfic 5-4 Evolució de la dimensió empresarial del sector ambiental a Catalunya i

Terrassa, 1999 – 2008.................................................................................................. 53

Gràfic 5-5 Facturació total del sector ambiental a Catalunya i Terrassa, 2004 – 2007 53


1 INTRODUCCIÓ El fort creixement que ha experimentat el món des de la revolució industrial, sobre tot en els aspectes econòmics i demogràfics, ha permès, ja a finals del segle XX i principis del XXI, la constatació de forts impactes mediambientals, de tal magnitud, que molts autors assenyalen que durant aquest segle la humanitat es trobarà davant uns canvis que fins ara mai s’havien donat. A més, l’actual crisi financera mundial ha portat a una recessió econòmica mundial que ha provocat que tant la Unió Europea com alguns dels seus estats membres hagin portat a terme accions d’estímul econòmic per a revitalitzar les seves economies. Amb la constatació dels impactes des de diferents sectors, ja siguin polítics, econòmics o socials, mitjançant diverses mesures -com per exemple la reducció o minimització dels impactes, la consideració del cost dels impactes, el reciclatge, etc.-, i amb l’oportunitat d’utilitzar els estímuls econòmics per transformar l’economia en economia verda s’ha anat desenvolupant un sector econòmic relacionat amb les activitats de prevenció, mitigació i correcció d’aquests impactes ambientals, el qual ha creat i desenvolupat diferents àmbits d’actuació relacionats amb el medi ambient, atès que ha identificat noves necessitats de la societat. Aquest sector econòmic en plena expansió és la denominada economia verda i/o l’economia del medi ambient. Segons l’OCDE, la situació del sector del medi ambient és òptima i té unes perspectives de creixement a nivell mundial del 30% fins a l’any 2010 (Departament d’Investigació i Estratègies de Mercat, 2007). Parlant d’un exemple en un sector concret, segons l’estudi “Advanced Renewable Strategy” de la UE sobre el potencial del sector de les energies renovables, només aquest sector podria arribar a crear 1,7 milions de llocs de treballs nets a tota la UE per el 2010 i 2,5 milions per el 2020 (Empleo verde en Europa. Oportunidades y perspectivas futuras, 2009). El sector econòmic del medi ambient és un sector que creix any rere any pel que fa al nombre d’empreses i la facturació. L’any 1999, la Fundació Fòrum Ambiental identificava 820 empreses en el sector ambiental de Catalunya que ocupaven de forma directa a 40.345 persones i facturaven 2.221 milions d’euros (Fundació Fòrum Ambiental, 2000). L’últim informe de la Fundació Fòrum Ambiental publicat l’any 2008 identifica per l’any 2008 un nombre de 1.313 empreses amb activitats ambientals a Catalunya, les quals ocupen aproximadament a 42.490 treballadors (dades 2006) i facturen 7.482 milions d’euros (dades 2006) (Fundació Fòrum Ambiental, 2008). En el gràfic 1-1 es pot observar l’evolució del nombre d’empreses del sector econòmic del medi ambient a Catalunya durant el període 1999-2007.


Gràfic 1-1 Evolució del nombre d’empreses del sector ambiental a Catalunya 1999-2007

El nombre de treballadors ocupats en el sector ambiental durant el mateix període es pot veure en el gràfic 1-2.

Gràfic 1-2 Evolució del nombre de treballadors ocupats en el sector ambiental a Catalunya 1999-2007

La facturació de les empreses del sector es pot observar en el gràfic 1-3.


Gràfic 1-3 Evolució de la facturació del sector ambiental a Catalunya 1999-2006

La pretensió d’aquest estudi, tal com ara comentarem, és conèixer i analitzar la situació del sector econòmic del medi ambient a Terrassa. 1.1 DEFINICIONS Per a la realització d’aquest estudi és necessari, en primer lloc, definir què s’entén per sector del medi ambient, és a dir, què podríem denominar sector de l’economia verda. I, a continuació, clarificar quin tipus d’empreses integren aquest sector -les anomenades “empreses de l’economia verda”- classificant-les en funció de la seva activitat empresarial i del seu àmbit ambiental d’actuació.

1.1.1 Economia verda Actualment no hi ha un acord a l’hora de definir què s’entén per economia verda. Una de les institucions més reconegudes a nivell de Catalunya per la seva ajuda en l’estructuració i la promoció del sector econòmic del medi ambient és la Fundació Fòrum Ambiental, i aquesta fundació defineix el sector econòmic del medi ambient com el conjunt d’empreses i d’activitats econòmiques dedicades a la prevenció (ante), a la mitigació (durant) i/o la correcció (post) dels problemes creats als sistemes naturals per les activitats humanes (Fundació Fòrum Ambiental, 2006). Aquesta definició també ha estat adoptada en l’informe El medi ambient a Catalunya i Espanya elaborat pel Departament d’Investigació i Estratègies de Mercat de Fira de Barcelona amb motiu de la celebració del saló Ecocity (Departament d’Investigació i Estratègies de Mercat, 2007).


1.1.2 Empresa verda, activitat empresarial i àmbit ambiental Les empreses verdes són aquelles empreses que integren el sector de l’economia verda, les quals podem definir com el conjunt d’empreses que desenvolupen activitats econòmiques dedicades a la prevenció, mitigació i/o correcció dels problemes creats als sistemes naturals per les activitats humanes. Les empreses verdes s’han classificat seguint dos criteris. Un primer criteri les diferencia a partir de la seva activitat empresarial, i un segon criteri les separa per àmbits ambientals. Anem a especificar cada un d’ells. Les activitats empresarials de les empreses verdes les hem diferenciat a partir de la seva oferta de productes i serveis. Aquestes activitats les podem veure a la taula 1-1.

Taula 1-1 Activitats empresarials de les empreses del sector del medi ambient a Terrassa

Activitats empresarials Serveis Producció Comercial

Val a dir que aquestes activitats empresarials coincideixen exactament amb les activitats empresarials definides per la Fundació Fòrum Ambiental en el seu últim informe (2008). Un segon criteri de classificació seguit, que en aquest cas també coincideix amb el criteri de classificació de la Fundació Fòrum Ambiental, és la divisió per àmbits ambientals, que correspondria als problemes ambientals que les empreses pretenen resoldre. A la taula 1-2 podem observar els àmbits ambientals de les anomenades empreses verdes.

Taula 1-2 Àmbits ambientals de les empreses del sector del medi ambient a Terrassa

Àmbits ambientals Residus industrials Residus municipals Consultoria Aigua Energia Aire Sòl Espais naturals Soroll Olors Altres


2 OBJECTIUS DE L’ESTUDI I METODOLOGIA Aquest estudi és fruit del conveni signat el 2 de març de 2009 entre l’Ajuntament de Terrassa i Foment de Terrassa SA amb la Universitat Politècnica de Catalunya, per a la col·laboració de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat en diverses accions d’anàlisi d’aspectes de medi ambient i sostenibilitat a Terrassa. L’acció 2 d’aquest conveni correspon a l’estudi L’economia verda a Terrassa. 2008. 2.1 OBJECTIUS DE L’ESTUDI L’objectiu principal d’aquest treball és dur a terme un estudi sobre l’economia verda a la ciutat de Terrassa.. Per poder assolir aquest objectiu principal, s’han establert tres objectius específics: • Objectiu específic 1.- Estudi en profunditat de l’estructura econòmica verda al

municipi de Terrassa i la seva comparació amb la de Catalunya, sobre la base de l'estudi amb el mateix títol que es va desenvolupar durant el 2007.

• Objectiu específic 2.- Realització d’un catàleg d’empreses verdes al municipi de Terrassa.

• Objectiu específic 3.- Determinar l’evolució dels diferents subsectors de l’economia verda a Terrassa amb l’objecte de identificar els emergents.

2.2 METODOLOGIA Per assolir els objectius específics, i per tant l’objectiu principal, s’ha procedit a l’execució de les següents fases: • Introducció. Determinació dels objectius de l’estudi. Definició d'“empresa verda” i

“economia verda” dins el marc dels principis de la sostenibilitat.

• Recull i anàlisi dels factors socioeconòmics fonamentals que influeixen en l’economia verda. Anàlisi, si s’escau, del marc legal actual i de les polítiques implementades per a la promoció d’aquest tipus de sector econòmic.

• Determinació de l’estructura econòmica verda de Terrassa. Anàlisi de la seva evolució i determinació de l’evolució dels diferents subsectors de l’economia verda a Terrassa amb l’objecte de identificar els emergents. Anàlisi comparativa entre aquest sector a Terrassa i a la resta de Catalunya.

• Realització d’un catàleg d’empreses verdes al municipi de Terrassa.

• Conclusions i propostes operatives de mesures per la potenciació d’aquesta economia emergent a la ciutat de Terrassa. Les propostes hauran de ser possibilistes, concretes en els problemes a respondre i les solucions a donar, i


quantificades, pel que fa al cost d’aplicació, si es possible, i hauran d’identificar les administracions i els actors econòmics i socials implicats.


3 FACTORS SOCIOECONÒMICS QUE INFLUEIXEN EN L’ECONOMIA VERDA

L'evolució tecnològica dels països desenvolupats i les seves àmplies possibilitats per transformar l'entorn, que s'han anat incrementant de manera accelerada en les últimes dècades, han fet evident la necessitat d'adoptar punts de vista a nivell planetari que contemplin l'anàlisi de la situació mediambiental. Amb l'objectiu de trobar una solució global per als problemes ambientals i assegurar la sostenibilitat dels recursos naturals per a les futures generacions, un ampli nombre d'organismes internacionals i agències governamentals han estat treballant junts per a la promoció de polítiques de protecció ambiental i conscienciació. És al començament de la dècada dels 70 quan per primera vegada es manifesta la preocupació per la problemàtica ambiental global. El Club de Roma va reunir a un grup de 105 científics i polítics provinents de 30 països per a discutir sobre els canvis que s'estaven produint en el planeta com a conseqüència de les accions humanes. Com a resultat es va publicar el llibre “Els límits del creixement” (Meadows et al., 1972) la conclusió del qual és que els límits bàsics de creixement de la humanitat son de naturalesa física i per tant inflexibles. D'aquesta forma, predeia conseqüències extremes si es continuava incrementant la petjada ecològica de la població sobre la terra. Aquest informe va despertar la preocupació mundial per les conseqüències del creixement il·limitat del consum de recursos naturals, l'expansió d'ocupació del sòl i la contaminació ambiental, entre altres aspectes. Per la seva banda, Nacions Unides va signar al 1972 la Declaració d'Estocolm sobre el Medi Humà. En ella s'insta als pobles del món a adoptar normes i mesures apropiades per a preservar i millorar el medi humà en benefici de les generacions presents i futures. Per primera vegada es va introduir en l'agenda política internacional la dimensió ambiental com a condicionant i limitant en el model tradicional de creixement econòmic i en l'ús dels recursos naturals. Amb el pas del temps, es pot dir que es va avançant en la progressiva implantació de mesures correctores; no obstant, es requereix que això sigui un desig urgent dels pobles de tot el món i un compromís adquirit per tots els governs. Al 1992 es va celebrar a Río de Janeiro la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi ambient i el Desenvolupament, més coneguda com a "Cimera de la Terra". En aquesta, 178 governs participants van aprovar diversos documents en els quals es va establir l’adopció d’un enfocament en el desenvolupament que protegís el medi ambient, mentre s'assegura el desenvolupament econòmic i social. Un criteri important introduït a Río amb la finalitat de protegir el medi ambient és el principi de precaució. El mateix estableix que la falta de certesa científica absoluta d'un perill de dany greu o irreversible no s’ha d'utilitzar com a raó per a postergar l'adopció de mesures eficaces per impedir la degradació del medi ambient. Com a repte “per a arribar al desenvolupament sostenible i a una millor qualitat de vida per a totes les persones, els Estats haurien de reduir i eliminar les modalitats de producció i consum insostenibles i fomentar polítiques demogràfiques apropiades”. D'igual manera,


s'assoleix un acord per a la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, que més tard en el Protocol de Kyoto sobre el canvi climàtic (2008 - 2012) obligarà a dur a terme moltes accions pendents per a poder assolir la disminució de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Aspectes com la construcció sostenible, l'eficiència energètica dels edificis i dels processos industrials, la millora en la gestió dels residus, l'aprofitament de combustibles alternatius en el transport o les accions de reducció d'emissions en l'agricultura i la ramaderia, són temes que s’han de començar a plantejar i que seran obligatòriament protagonistes en els pròxims anys per poder complir els objectius de Kyoto. La preocupació per la càrrega que exerceixen les activitats humanes segueix en augment. La Declaració de Johannesburg (2002) entorn al tema planteja que, actualment, “l'economia humana està utilitzant molts recursos crítics i produint residus a un ritme que no és sostenible. S'esgoten les fonts. Els albellons s'omplen i en alguns casos es desborden”. Les elevades taxes de producció no són necessàries i podrien reduir-se mitjançant canvis tècnics, distributius i institucionals, fins i tot millorant la qualitat de vida mitjana de la població mundial. La situació descrita ens indica que el model econòmic de producció i consum implica elevats impactes mediambientals. La teoria econòmica sap que té una “fallada de mercat” i intenta solucionar-la; a tal efecte, el sector públic determina que el sector privat ha de compensar aquesta deficiència tenint en compte les externalitats que el sector privat obvia. El discurs de l'economia neoliberal encara predominant, és basa essencialment en que el creixement de l'economia comporta el desenvolupament del país i per tant, millora el benestar social. No obstant això, el creixement econòmic té costos socials i ambientals, en ocasions molt marcats, que també s'han de considerar. Per tant, per arribar a la sostenibilitat global, s'ha de deixar de pensar que els objectius ambientals i econòmics estan en conflicte 3.1 L’ECONOMIA AMBIENTAL I ELS IMPACTES AMBIENTALS El desenvolupament de l'economia verda ve condicionat per la conjunció de determinats factors socials, econòmics i institucionals. En quant als factors socials, diversos estudis han comprovat que existeix una estreta correlació entre certes actituds i creences ambientals amb comportaments pro ambientals. El sorgiment d'aquesta preocupació es pot entendre a partir de quatre perspectives (Stern, 1992): • La perspectiva ecològica;

• La perspectiva altruista;

• La perspectiva egoista, guiada per la preocupació pel propi benestar;

• La perspectiva ideològica, fonamentada en valors socials i culturals.


Per la seva banda, Jaime Berenguer identifica set factors que expliquen les conductes ambientals. El primer factor s’anomena alarma i es relaciona amb el coneixement de la gravetat dels problemes ambientals; el segon és el confort, associat a la molèstia de portar a terme actituds pro ambientals tant pels costos materials com no materials en els quals s'incorre. En aquest sentit Gray (1985) identifica aquesta relació cost/benefici com un dels factors més determinants del comportament ambiental en el seu conjunt. El tercer s’anomena control domèstic i s'associa al consum energètic. El quart és la preocupació social pel medi ambient. El cinquè és l'economia percebuda i capacitat adquisitiva del nucli familiar. El sisè és la informació que posseeixi el grup. Aquest factor és assenyalat com un dels que més incideixen en la conducta ambiental. El setè i últim és el focus de control, que és el rol individual sobre el deteriorament del medi ambient No obstant això, és molt difícil identificar a quin d'aquests aspectes respon la conducta ambiental d'un grup social particular. Tampoc s'ha pogut dilucidar una relació directa entre certes característiques sociològiques, com poden ser el nivell educatiu, l'edat i el gènere i la preocupació ambiental (Dietz et al., 1998). Per tant, si bé és evident que es ve generant un canvi global en la concepció de la relació de l'home amb la naturalesa, per a poder establir variables que intentin predir la conducta ambiental és necessari analitzar molt acuradament la interacció de les variables socials i personals amb les situacionals que clarifiquin els contextos particulars de cada grup d'estudi. La diversificació econòmica és el marc propici per al desenvolupament de l'economia verda. En la majoria dels casos, aquest incipient sector és el resultat de la proliferació de petites i mitjanes empreses d’abast local i regional. L'oportunitat d'aquestes és actuar allà a on es manifesten impactes ambientals de caràcter local o a on existeix una marcada conscienciació dels impactes a nivell global (com per exemple el canvi climàtic). En aquest sentit, una condició necessària perquè pugui consolidar-se l'economia verda és que els habitants de la regió on es pretengui establir posseeixin clares conductes pro ambientals. Això últim es fomenta des d'una estructura social consolidada i amb esperit crític acostumada a ser part dels seus propis processos decisoris. Per tant, el factor institucional ve lligat a l'existència d'un marc que respecti la democràcia i que potenciï aquesta participació social. Així mateix i en línia amb el que s’ha comentant, el possibilitar el desenvolupament de l'economia verda és també funció de les institucions: integrar els riscos climàtics en les seves polítiques; promoure, dissenyar i implementar programes i projectes vinculats a la planificació ambiental; potenciar la diversificació econòmica i brindar suport a la petita i mitjana empresa; plantejar profunds canvis fiscals i legislatius encaminats a crear incentius i estimular la inversió verda; dissenyar eines per avaluar i comprendre els impactes potencials de les polítiques i mesures ambientals: fiscalitzar el consum de productes contaminants;estipular reglamentacions sobre nivells d'emissions de carboni, eficiència energètica, reciclatge, etc. 3.2 ANÀLISI DEL MARC LEGAL ACTUAL I DE LES POLÍTIQUES

IMPLEMENTADES PER A LA PROMOCIÓ DEL SECTOR ECONÒMIC VERD L’Administració juga un paper fonamental en la promoció i dinamització del sector econòmic verd amb les seves exigències d’actuació mediambientals. Aquesta ha de cobrir les necessitats d’una població creixent -que en el cas de Catalunya ha augmentat en els últims anys de 6.356.889 habitants l’any 2001 a 7.242.458 l’any 2008 (Idescat, 2009) i, en el cas de Terrassa, de 175.649 habitants a 1 de gener de 2001 a


207.663 a 1 de gener de 2007 (Foment de Terrassa, 2008)- que comporta un creixement en la demanda de recursos i en la generació de residus, provocant diversos impactes mediambientals d’àmbit local i global. En aquest últim aspecte, l’Administració actua regulant a través de normatives les accions de prevenció, mitigació i correcció necessàries per minimitzar els impactes mediambientals. Aquestes normes cobreixen un ampli espectre que va des de temes de recollida de residus, reciclatge i depuració d’aigües a normes de promoció de la utilització d’energies renovables i limitacions d’immissions, entre d’altres. Aquestes normes de l’Administració força vegades generen en les empreses la necessitat d’oferir nous serveis o productes; si més no, ofereixen la possibilitat d’ampliar el segment o la quota de mercat de les empreses, per tant, ajuden a la dinamització del sector econòmic del medi ambient. A continuació presentem l’anàlisi fet de la legislació europea, estatal i de Catalunya en els diferents àmbits ambientals. La normativa europea de la dimensió ambiental es va consultar a: http://europa.eu/documentation/legislation/index_es.htm Les normatives han estat recopilades a partir de la seva entrada en vigor, entre els anys 2006 i 2009, per els àmbits de: • Residus

• Gestió de residus

• Gestió d'aigües

• Política energètica

• Directiva REACH (per la seva aplicació en tots els àmbits).

Per a cadascun d'aquests àmbits esmentats, s’ha buscat la següent legislació: • Reglaments

• Decisions

• Altres

El següent quadre mostra la distribució de la legislació en els anys 2006-2009 per a cadascun dels àmbits.


Taula 3-1 Legislació europea

ACTE 2006 2007 2008 2009 Total Directiva 1 0 2 2 5 Reglaments 6 3 4 4 17 Decisions 3 3 5 2 13 Altres Actes 1 0 0 3 4 RE

SIDU

S

Total 11 6 11 11 39 Directiva 3 1 6 1 11 Reglaments 8 8 3 5 24 Decisions 5 3 1 2 11 Altres Actes 0 0 0 2 2 GE

STIÓ

DE

RESI

DUS

Total 16 12 10 10 48 Directiva 3 0 0 3 6 Reglaments 0 0 0 0 0 Decisions 0 0 0 1 1 Altres Actes 0 0 0 0 0 G

ESTI

Ó D'

AIGU

A

Total 3 0 0 4 7 Directiva 5 0 3 8 16 Reglaments 13 6 5 12 36 Decisions 13 5 2 6 26 Altres Actes 2 1 0 1 4

POLIT

IQUE

S EN

ERGÈ

TIQU

ES

Total 33 12 10 27 82 Total per anys 63 30 31 52 176 Total Directives 12 1 11 14 38 Total Reglaments 27 17 12 21 77 Total Decisions 21 11 8 11 51 Total Altres 3 1 0 6 10

S'observa que: • L'any 2006 va ser l’any en el qual van entrar en vigor més normatives, i el que

menys l'any 2007.

• Els anys 2006 i 2007 són similars en quant a la quantitat de normatives.

• Els reglaments són les normatives majoritàries i el grup altres les que menys.

• Les polítiques energètiques és l'àmbit amb major nombre de normatives, seguit de l'àmbit de gestió de residus, residus i gestió d'aigües.

• Crida l'atenció el baix percentatge de normatives que entren en vigor per a l'àmbit de gestió d'aigües.

• Els àmbits residus i gestió de residus es mantenen al llarg d'aquest període considerat relativament constants pel que fa a l'entrada en vigor de normatives. L'àmbit que presenta una major fluctuació és el de polítiques energètiques.


• L'any 2009 es veu com un any de repunt (increment) en la generació de

normatives per a tots els àmbits. S'ha analitzat el marc legislatiu a nivell estatal, i també a nivell comunitari i local, en aquest últim cas, de Terrassa. L'anàlisi s’ha realitzat per els següents sectors: residus, energia, aigua i control de sorolls, que són els àmbits ambientals que més han evolucionat econòmicament a Terrassa, tal com s'observa en aquest estudi. A nivell estatal s'han consultat només les lleis decretades en aquests àmbits durant el període 2006 a 2009. A nivell comunitari i local, s'han consultat tots els rangs establerts per la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Terrassa, en aquest mateix període considerat. S'ha pogut identificar que en el sector residus, en els anys 2008 i 2009, a més de lleis i normatives decretades, hi va haver finançaments i convocatòries importants per al desenvolupament del sector. Amb relació a l'energia, s'han observat més aviat directives relacionades al foment de l'ús d'energies renovables i bases reguladores per a renovació d'electrodomèstics a Catalunya. En el 2008 la Generalitat de Catalunya va aprovar una concessió de subvencions en el marc del Programa Estalvi i Eficiència Energètica. En el sector de l’aigua, destaquen: el impost sobre el dany mediambiental causat per determinats usos i aprofitaments de l'aigua embassada, creat en el 2008 per l'estat espanyol, i les subvencions a associacions, fundacions i cooperatives sense ànim de lucre per al finançament d'actuacions d'educació i sensibilització ambiental, d'estalvi d'aigua i de mitigació del canvi climàtic, aprovat també en el 2008 per la Generalitat de Catalunya. Finalment, parlant de control de sorolls, no s'han detectat legislacions importants en aquests últims anys. Tenint en compte que el marc legislatiu és fonamental per al creixement i el desenvolupament de l'economia verda, es pot ressaltar que el dia 27 de novembre del 2009 va ser aprovat l'Avantprojecte de Llei d'Economia Sostenible per al Consell de Ministres del Govern Espanyol, el qual pretén contribuir a la renovació del model productiu de l'economia espanyola, cap a un model més sostenible des del punt de vista econòmic, social i mediambiental. D'aquesta manera, s'entén que aquest sector tendeix a evolucionar, contemplant incentius i normes públiques.


4 SECTOR ECONÒMIC DEL MEDI AMBIENT A TERRASSA 4.1 EVOLUCIÓ L’evolució del sector econòmic verd mesurat pel nombre d’empreses ha estat positiu en el període 1998-2008, ha estat un sector molt dinàmic quant a la creació de noves empreses en el conjunt de l’economia a Terrassa. Aquestes evolucions es poden contemplar en els gràfics 6-1 i 6-2. Cal destacar aquest dinamisme de creació d’empreses durant tres períodes, els dos primers corresponents al 1999-2000 i al 2003-2005, que coincideixen amb l’aprovació de la Llei de la Intervenció Integral de l'Administració Ambiental (IIAA) (1999), i l’aprovació de l’ordenança municipal per a l’aprofitament d’energia solar (2004) respectivament, i un tercer període en el qual es produeix un fort creixement del nombre d’empreses durant els anys 2007-2008, en els quals es comencen a notar els efectes de la crisi econòmica internacional en el conjunt de l’economia de Terrassa i com a resposta es presenta un fort dinamisme en la creació d’empreses en el sector verd.

Gràfic 4-1 Evolució del nombre d’empreses del sector verd i empreses totals a Terrassa 1998-2008


Gràfic 4-2 Evolució comparativa del creixement d’empreses del sector verd i empreses totals a Terrassa

1998-2008 (Índex = 100, valor any 1998)

L’evolució de l’ocupació del sector de l’economia verda a Terrassa ha estat positiva durant tot el període 1987-2006 i no s’ha vist afectada pels períodes cíclics de deflació de l’ocupació a la ciutat, com ara el període 1991-1993, en el qual el sector econòmic verd ha augmentat la seva ocupació. Hi ha un estancament en la generació d’ocupació en el període 2007-2008, a on es comencen a notar els efectes de la crisi econòmica global. Aquestes evolucions es poden contemplar en els gràfics 4-3 i 4-4.

Gràfic 4-3 Evolució del nombre de treballadors del sector verd i totals a Terrassa 1987-2008


Gràfic 4-4 Evolució comparativa del creixement de treballadors dels sector verd i totals a Terrassa 1987-2008 (Índex = 100, valor any 1987)

El creixement global del nombre de treballadors del sector verd en el període 1987-2004, ha estat molt semblant al creixement dels ocupats totals a Terrassa. Pràcticament en aquest període s’ha duplicat el nombre de treballadors. A partir d’aquesta data hi ha un comportament diferent, els ocupats a Terrassa comencen a disminuir i els ocupats del sector verd continuen a menys ritme el seu creixement, amb una estabilització al final del període. La dimensió empresarial, és a dir, el nombre de treballadors per empresa, té una evolució marcadament diferent en el sector de l’economia verda i en l’economia de la ciutat. Aquesta diferència es pot veure en el gràfic 4-5.


Gràfic 4-5 Evolució comparativa de la dimensió empresarial del sector verd i total a Terrassa 1998-2008

La dimensió empresarial del sector de l’economia verda és molt superior a la dimensió empresarial de l’economia de la ciutat, amb uns valors que tripliquen (concretament en un 277%) la dimensió empresarial de l’economia de la ciutat per l’any 1998, i són superiors en un 287% per l’any 2007. Les evolucions de les dimensions empresarials són força diferents, mentre que la dimensió empresarial global de la ciutat augmenta durant el període d’estudi, excepte en els anys 2006-2007, d’una manera molt suau; la dimensió econòmica del sector verd també augmenta però amb petites caigudes cícliques durant el període considerat. Si tenim en compte l’augment d’empreses del sector verd durant el període de temps 2006-2007 (gràfic 4-1), significa que aquest increment es deu a empreses amb dimensió empresarial molt reduïda; de fet, la majoria d’empreses creades en aquest període estan formades per un o varis treballadors autònoms. El pes del sector de l’economia verda dins l’economia global de Terrassa es pot veure en el gràfic 4-6. El PIB de Terrassa ha tingut un creixement espectacular durant el període 1998-2005; i una lleugera caiguda des de l’any 2005 fins a l’any 2008. En canvi, el pes del PIB de l’economia verda en el PIB de Terrassa s’ha mantingut pràcticament constant, amb una lleugera caiguda en el període 1998-2004, amb un repunt molt important en el període 2004-2006 i una estabilització al final del període. És a dir, el creixement del PIB generat per l’economia verda del municipi ha estat més moderat que el PIB de la ciutat, en els moments de creixement econòmic de la ciutat i s’ha incrementat en el període de crisi econòmica, tal com mostra el gràfic 4-7.


Gràfic 4-6 Evolució del PIB de Terrassa (Índex = 100, valor any 1998) i el pes del PIB de l’economia verda dintre del PIB de Terrassa 1998-2008

Gràfic 4-7 Evolució del PIB de l’economia verda a Terrassa (Índex = 100, valor any 1998) 1998-2008

4.2 CATÀLEG D’EMPRESES VERDES Per estudiar en profunditat l’estructura econòmica verda al municipi de Terrassa s’ha procedit a la realització del catàleg d’empreses verdes del municipi 2008, a partir de l’actualització del catàleg d’empreses verdes del municipi elaborat l’any 2006, el qual havia identificat 140 empreses. Per lo qual s’han executat les següents fases:


• Selecció de les empreses dels sectors d’activitats del CNAE relacionades amb activitats del sector del medi ambient del municipi de Terrassa no presents en el catàleg del 2006.

• Selecció de les empreses dels sectors d’activitats del IAE relacionades amb activitats del sector del medi ambient del municipi de Terrassa no presents en el catàleg del 2006.

• Recerca de les empreses via web: si les empreses tenien pàgina web, ja es podia classificar l’empresa com a verda o no, analitzant els seus productes o serveis. Si no tenien web, es va deixar pendent per una propera cerca.

• Aquest llistat provisional es va completar amb altres fonts d’informació, a fi de confeccionar el catàleg d’empreses verdes del municipi de Terrassa. Les diferents fonts d’informació consultades per confeccionar el llistat definitiu d’empreses verdes van ser:

- Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

- Agència de Residus de Catalunya

- Centre de Documentació i Educació Ambiental (CDEA)

- Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa (CECOT)

- Cambra de comerç de Terrassa

- Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE)

- Fundació Fòrum Ambiental

- Pàgines Grogues i Blanques de Telefònica

- Pàgines web específiques (bàsicament corresponen a directoris d’empreses

relacionades amb el sector del medi ambient), entre elles podem destacar: http://www.idae.es/index.php/mod.empresas/mem.busquedaEmpresas/relmenu.85 http://www.iberindex.com/ http://urbis.amec.es/02_empresas_lista.html http://www.ambientum.com/lstproductos.asp?NIVELDIRECTORIO=2&clas1=16 http://www.portalenergia.es/empresas-de-energias-renovables.htm?at=14

Es van poder identificar 186 empreses de Terrassa relacionades amb el sector del medi ambient, les quals es poden observar a l’annex 7.1. • Anàlisi de dades de les empreses seleccionades, a partir de la informació

obtinguda del Registre Mercantil.


• Obtenció de dades econòmiques, mercantils i comercials de les empreses via web i/o telefònica: es va dissenyar un qüestionari en el cas que la recerca es fes via telefònica, el qual podem veure a l’annex 7.2.

Aquestes dades ens van permetre realitzar l’anàlisi del sector de l’economia mediambiental de Terrassa. 4.3 ESTUDI DELS FLUXOS D’ENERGIA, MATERIALS I CAPITALS Sota aquest epígraf es presenten les dades econòmiques obtingudes, així com l‘estructura de l’economia verda per activitat empresarial i àmbit ambiental. Les dades que es presenten són: facturació, el total actiu, inversió, el resultat financer, anàlisi patrimonial, anàlisi financer i rendibilitat financera de les empreses del sector econòmic verd. Aquestes dades tenen una fiabilitat del 90%.

4.3.1 Facturació de les empreses del sector verd a Terrassa Aquesta variable resulta interessant per a determinar el creixement de l'economia verda i la seva representativitat en l'activitat econòmica de la ciutat. La facturació es refereix a la suma de les vendes totals de cada empresa (abans de restar impostos) per any. L'evolució del total de facturació de les empreses analitzades en el període 2000-2007 es mostra a continuació:

Gràfic 4-8 Evolució de la facturació de les empreses del sector verd en el període 2000-2007


Taula 4-1 Índex de facturació (base 2000 =100)

Any Total Percentatge (base 2000 = 100)

2.000 536.506 100

2.001 537.430 100,17

2.002 541.732 100,97

2.003 546.707 101,90

2.004 566.831 105,65

2.005 621.997 115,93

2.006 753.704 140,48

2.007 908.936 169,42

La taula ens indica que el sector de l'economia verda a Terrassa ha crescut de manera constant. Així mateix, es pot observar que aquest sector ha crescut durant aquest període en un 69,42%, xifra que resulta significativa ja que en un període de vuit anys gairebé ha arribat a duplicar-se. Per tant, amb les dades obtingudes es conclou que existeix un fort al·licient per a invertir en aquest sector.

4.3.2 Inversió de les empreses del sector verd a Terrassa Estan constituïdes per l'actiu fix (immobilitzat), o per l'actiu circulant quan es preveu recuperar la inversió en menys d'un any (inversió a curt termini). Es pot mesurar mitjançant el creixement de l'immobilitzat i també amb les inversions en el circulant que guardin estreta relació amb el nivell d'activitat. La següent taula mostra l'evolució de l'immobilitzat en el període 2000-2007 per al sector d'economia verda a Terrassa.

Taula 4-2 Total Immobilitzat (milers d’euros) i índex de creixement

Any Total Immobilitzat (milers d'euros)Índex de creixement (base 2000 =

100)

2000 58.140,54 100

2001 58.487,00 100,60

2002 58.653,14 100,88

2003 59.088,60 101,63

2004 68.620,88 118,03

2005 71.983,74 123,81

2006 97.293,28 167,34

2007 100.497,50 172,85


Gràfic 4-9 Evolució del total Immobilitzat (milers d’euros)

En el gràfic 4-9, es pot apreciar que l'immobilitzat de les empreses dedicades al sector verd a Terrassa ha tingut un increment anual constant. Durant el període 2000-2003 aquest increment va ser moderat, ja que únicament van créixer les immobilitzacions materials en un 1,63%. No obstant això a partir de l'any 2004, l'augment d'aquesta variable pren proporcions majors. En el període 2004-2007 hi va haver un creixement del 71,22% de les inversions destinades al increment de l'immobilitzat. Per tant, es pot concloure que el sector verd a Terrassa té una recuperació de la inversió a mitjà i llarg termini, la qual cosa és un indicador de la confiança i l'estabilitat del sector, ja que les empreses tenen un grau acceptable de certesa en l'amortització de les seves inversions. A la següent taula es presenten les dades de l’actiu circulant.


Taula 4-3 Actiu circulant (milers d’euros) i índex de creixement

Any Actiu circulant (milers d'euros)

Índex de creixement (base 2000 = 100)

2000 352.421 100 2001 354.664 100,64 2002 357.310 101,39 2003 358.655 101,77 2004 356.802 101,24 2005 402.448 114,20

2006 512.749 145,49

2007 1.179.917 334,80 Les inversions en circulant (aquells béns que es converteixen ràpidament en diners, tals com; caixa, banc, mercaderies, magatzem, comptes per cobrar, etc.), mostren un increment molt significatiu en les empreses. Per tant, significa que el sector verd s'ha anat consolidant, ja que les empreses inverteixen contínuament en augmentar i mantenir els seus estocs de mercaderies, indicant que tenen un alt grau de confiança en que les vendes es mantindran. A més, els consumidors cada vegada han demandat majors quantitats dels béns i serveis que el sector ofereix. Els actius han crescut un 334,8% en el període 2000-2007 la qual cosa reflecteix l'evolució i la importància d'aquesta economia emergent.

Gràfic 4-10 Evolució de l’actiu circulant (milers d’euros)


4.3.3 Resultats financers Els beneficis finals de cada empresa es representen en el compte de pèrdues i guanys, és a dir, en els resultats financers. La taula 4-4 ens mostra que les empreses dedicades al sector verd a Terrassa, en general, presenten resultats positius, per tant, podem deduir que aquelles empreses que pertanyen al sector, normalment obtenen beneficis (guanys majors que pèrdues o despeses).

Taula 4-4 Resultats financers (euros) i índex de creixement

Any Resultats financers Índex de creixement (base 2000 =

100) 2000 9.497.213 100 2001 9.428.992 99,28 2002 9.506.400 100,10 2003 9.556.833 100,63 2004 9.733.568 102,49 2005 9.935.100 104,61 2006 39.999.166 421,17

2007 10.821.169 113,94

Gràfic 4-11 Evolució dels resultats financers de les empreses del sector verd en el període 2000-2007


Tal com es mostra en el gràfic, els resultats financers han tingut increments moderats en el període 2000-2005 (4,61%). No obstant això, a partir de l'any 2005 els guanys van augmentar en un 316,56% la qual cosa en primer terme reflecteix la incorporació d'empreses grans amb importants quantitats de capital, i en segon lloc ressalta la importància de l'evolució del sector en la ciutat, el qual cada vegada atreu més inversions i promou la creació de noves empreses que es dediquin al sector verd. D'igual manera es comprova l'activitat econòmica i la importància del sector en el PIB, on es demostra que a pesar dels grans beneficis obtinguts l'any 2006, per al 2007 també hi va haver un increment en els beneficis del 13,94 %.

4.3.4 Anàlisi patrimonial L’anàlisi patrimonial té com a finalitat estudiar el balanç de l'empresa. L'indicador més usat és el Fons de Maniobra (FM), que mesura la capacitat que posseeix una empresa per portar a terme les seves activitats a curt termini. El Fons de Maniobra és l’actiu circulant menys el valor monetari dels debitors.

Taula 4-5 Fons de Maniobra (milers d’euros)

Any FM 2000 84.822 2001 86.431 2002 86.809 2003 87.201 2004 90.654 2005 85.417 2006 96.779

2007 110.582


Gràfic 4-12 Evolució del fons de maniobra de les empreses del sector verd en el període 2000-2007

(milers d’euros)

La taula ens mostra que el conjunt d'empreses dedicades al sector verd a Terrassa presenten un fons de maniobra (FM) positiu, és a dir, un actiu circulant major al passiu circulant. Per tant, podem concloure que les empreses dedicades a aquest sector tenen una estabilitat financera satisfactòria, i demostren una situació bona al anar en augment cada any.

4.3.5 Anàlisi financer Estudiar la solvència i liquiditat de les inversions, és a dir, la capacitat de l'empresa de complir amb les seves obligacions de pagament a curt i llarg termini, es mesura amb el rati de liquiditat. El rati de liquiditat és la relació entre l’actiu circulant i el passiu. La taula següent mostra la seva evolució en el període d’estudi.

Taula 4-6 Rati de liquiditat

Any Rati de liquiditat 2000 1,317 2001 1,322 2002 1,321 2003 1,321 2004 1,341 2005 1,269 2006 1,233

2007 1,103


Gràfic 4-13 Rati de liquiditat

La importància de determinar la liquiditat de les empreses resideix en que aquesta ens permet determinar la seva solvència financera a curt termini. Les dades obtingudes demostren que el rati de liquiditat se situa, encara que inferior, prop de l'estat òptim (1,5), per tant, es pot assumir que les empreses disposen de la liquiditat suficient per a solucionar els seus deutes a curt i mitjà termini, i per tant, les fa rendibles al no requerir finançaments addicionals per a cobrir les seves despeses. Així mateix, es pot apreciar que en els últims tres anys el rati ha anat decreixent en algunes desenes, la qual cosa molt possiblement es degui a la situació econòmica (diner molt barat) que va provocar el endeutament de les empreses.

4.3.6 Rendibilitat financera És la relació entre els beneficis nets i els recursos propis de l'empresa. Mostra el benefici generat per l'empresa en relació al capital aportat pels socis. La següent taula mostra la seva evolució.


Taula 4-7 Rendibilitat financera

Any Rendibilitat financera2000 11,9 2001 11,8 2002 11,7 2003 11,7 2004 11,7 2005 12,9 2006 32,6

2007 8,7

Gràfic 4-14 Evolució de la rendibilitat financera

Els resultats de la rendibilitat financera ens indiquen que els socis van obtenir una rendibilitat en el període 2000-2004 de 12 € per cada 100 € invertits. El següent any (2005) es va tenir un lleuger increment (13€), i en el 2006 es va experimentar un creixement molt significatiu dels beneficis (33€). Finalment, a l'any 2007 el sector verd marca un descens important (9€). Amb la dinàmica que mostren les dades, es pot concloure que el sector continua sent rendible a pesar de que hagi disminuït la rendibilitat durant l’últim any. L'anàlisi financer ens permet afirmar que el sector de l’economia verda a Terrassa és rendible, ja que les dades revisades confirmen que les empreses pertanyents a aquest sector són estables i mantenen un bon balanç entre les seves entrades i sortides. Així


mateix, el sector ha crescut de manera constant en el període analitzat, igual que els beneficis obtinguts per les activitats que es porten a terme dintre del mateix. Gràcies a això, és posa de manifest que en general les empreses que pertanyen al sector de l'economia verda, posseeixen un major grau de solidesa econòmica que aquelles empreses que realitzen activitats similars i que no pertanyen a aquest sector. Lo qual ressalta la potencialitat que posseeix aquest sector com a eina per a augmentar la productivitat i l'estabilitat financera en temps de crisi. També s'observa que resulta molt atractiu adherir-se al sector verd, ja sigui com a empresari o com a accionista, ja que es tracta d'una inversió amb un grau de seguretat bastant acceptable.

4.3.7 Estudi financer de les petites empreses A continuació es farà una anàlisi de les empreses que anomenarem sector privat, dedicades al sector verd a Terrassa. El procediment és el mateix que es va portar a terme per a l'anàlisi d'agregats, amb la diferència que es van ometre de l'estudi les següents empreses:

1 . Eco-equip, SAM. 2 . Laboratori Municipal de Terrassa. 3 . Construccions i Obres Públiques i Civils, S.A (COPCISA S.A.)

El motiu principal per a excloure de l'anàlisi a les primeres dues empreses, és la seva constitució pública, ja que això les diferència de la resta d'empreses que estan constituïdes per persones alienes al sector públic i per tant, posseeixen capital privat. La tercera empresa (COPCISA S.A.), s'ha descartat degut al fet que, a pesar de pertànyer al sector privat, els seus ingressos, el seu capital i el total dels seus actius són molt més alts que els de les altres empreses. Per tant, vam considerar que una empresa tan important dintre de l'anàlisi podria sobreestimar els resultats, ja que la resta de la mostra d'empreses (les quals són motiu del nostre estudi), es troba dins d'un mateix rang i es constitueixen amb capitals similars. Amb l'anterior consideració, de les 186 empreses que conformen el sector d'economia verda a Terrassa per a l'any 2009, utilitzarem per a l'anàlisi les 183 empreses que pertanyen al que hem anomenat sector privat i que posseeixen un comportament més homogeni. Els resultats i les comparances més importants es mostren a continuació.


4.3.7.1 Facturació

Taula 4-8 Facturació sector privat, (milers d’euros)

Any Facturació Percentatge Base 2000=100 2000 332.162 100 2001 333.086 100,28 2002 337.387 101,57 2003 342.362 103,07 2004 351.678 105,88 2005 365.057 109,90

2006 423.480 127,49 2007 441.974 133,06

En la taula anterior, es pot apreciar que el sector privat dedicat a l'economia verda a Terrassa ha tingut un creixement constant i moderat en quant a la seva facturació durant el període 2000-2005. Per a l'any 2006, s'observa un creixement molt considerable (27,49% respecte a l’any base) i en el 2007, encara que en menor mesura, continua amb un creixement notable. A nivell general, el sector privat durant el període 2000-2007, ha tingut un creixement del 33,06%, és a dir, en tan sols vuit anys el sector privat ha augmentat en un terç la seva facturació, la qual cosa resulta molt interessant i constata la hipòtesi inicial de la importància i rendibilitat que posseeix aquest sector, així com de la conveniència de fomentar les seves activitats.

4.3.7.2 Inversió Les immobilitzacions materials per al sector privat (igual que en l'anàlisi d'agregats), mostra per als primers anys d'estudi un creixement moderat (7,8% per al període 2000-2005), experimentant un creixement important a partir del període 2005-2007 (52,12%). Aquest increment en les immobilitzacions materials constata l'enfortiment del sector verd a la ciutat en els últims anys i per tant, mostra que és un sector que s'està enfortint amb el pas del temps.


La seva evolució es mostra en la següent taula.

Taula 4-9 Immobilització materials sector privat (milers d’euros)

Any Immobilització materials Índex de creixement (base 2000 =

100) 2000 53.462 100 2001 53.809 100,65 2002 53.975 100,96 2003 54.410 101,77 2004 57.251 107,09

2005 57.636 107,81 2006 81.294 152,06

2007 85.501 159,93 Les inversions en l'actiu circulant són fonamentals per mesurar la solidesa de l'empresa a curt termini, i en el cas del sector verd a Terrassa, mostren que el sector privat a la ciutat està cada vegada més consolidat. Es pot apreciar que en tan sols vuit anys, l'actiu circulant ha crescut en un 469,29%, mostrant un increment superior al que s'observa en l'anàlisi d'agregats.

Taula 4-10 Actiu circulant del sector privat

Any Actiu circulant (milers d'euros)

Índex de creixement (base 2000 = 100)

2000 170.839 100 2001 173.082 101,31 2002 175.728 102,86 2003 177.073 103,65 2004 175.220 102,56 2005 174.990 102,43 2006 215.038 125,87

2007 801.725 469,29

4.3.7.3 Resultats financers Igual que en l'anàlisi d'agregats, el sector privat a Terrassa mostra resultats positius, ja que en tots els anys s'han tingut guanys, els quals es podrien situar en un rang entre dos i tres milions d'euros, a excepció de l'any 2006 en el qual es va experimentar un creixement molt significatiu, generat molt probablement, per la incorporació de noves empreses amb un capital major.


Taula 4-11 Resultats financers del sector privat

Any Resultats financers (€) Percentatge Base 2000=100

2000 2.743.687 100 2001 2.675.466 97,51 2002 2.752.874 100,33 2003 2.803.307 102,17 2004 2.980.042 108,61 2005 2.062.272 75,16 2006 31.823.293 1159,87

2007 2.732.665 99,60 Els resultats financers són un altre indicador d'importància per a considerar el sector verd com una potència a fomentar, ja que a pesar que en l'últim any va tenir un lleuger descens pel que fa a la suma d'ingressos, tot i així es tenen dades suficients per a demostrar la seva solidesa i per afirmar que segueix oferint noves fonts d'ingrés i d'ocupació.

4.3.7.4 Fons de Maniobra Les empreses privades mostren un fons de maniobra positiu, indicador que ens serveix per a demostrar que aquestes empreses es troben en una situació ideal per a seguir produint sense necessitat d'endeutar-se en el curt termini, la qual cosa ens mostra novament la solidesa que posseeix el sector verd.

Taula 4-12 Fons de maniobra del sector privat

Any Actiu circulant FM 2000 170.839 62.975 2001 173.082 64.585 2002 175.728 64.963

2003 177.073 65.354 2004 175.220 68.807 2005 174.990 62.867 2006 215.038 77.345

2007 801.725 90.368

4.3.7.5 Ràtio de liquiditat Per al període 2000-2006 el ràtio de liquiditat de les empreses privades dedicades al sector verd a Terrassa es troba per dalt de l'òptim. Amb un 1,6 podem afirmar que les


empreses tenen la solvència per a afrontar situacions a curt i llarg termini sense necessitats de dependre de l'exterior.

Taula 4-13 Ràtio de liquiditat del sector privat

Any Ràtio de liquiditat2000 1,6 2001 1,6 2002 1,6 2003 1,6 2004 1,6 2005 1,6 2006 1,6

2007 1,1 Per a l'any 2007 el ràtio ha disminuït a un 1,1 reflectint la situació i les especulacions que es vivien a nivell mundial.

4.3.7.6 Rendibilitat financera La rendibilitat financera per als socis en general ha estat positiva. Durant el període 2000-2004 van obtenir guanys de 7€ per cada 100€ que van invertir. Per a l'any 2005 van guanyar 6€ i per al 2006 van experimentar guanys molt alts, al obtenir rendiments de 40€. Finalment per a l'any 2007 únicament van guanyar 3€. Les xifres anteriors ens indiquen que, a pesar de les fluctuacions que s'observen en aquesta variable, el sector segueix sent rendible degut al fet que no s'han registrat pèrdues en el període analitzat. Per tant, seria molt recomanable que es continuï fomentant la creació de noves empreses que facin més competitiva l'economia del municipi i que al mateix temps respectin i conservin el medi ambient.

Taula 4-14 Rendibilitat financera del sector privat

Any Rendibilitat financera 2000 7 2001 7

2002 7 2003 7 2004 7 2005 6 2006 40

2007 3


4.3.7.7 Conclusions • En quant a la facturació, l'anàlisi d'agregats mostra un creixement en el sector

verd del 69,42%, i en l'estudi del sector privat d'un 33,06%. Per tant, més de la meitat de la facturació de les empreses del sector verd a Terrassa es concentra en les tres empreses que van ser excloses en una part d’aquest estudi (Eco-equip, Laboratori Municipal de Terrassa i COPCISA S.A.). Cal esmentar que a pesar d'aquesta concentració, el creixement del sector privat que s'ha analitzat és contundent i denota que existeix un gran potencial en aquest sector, ja que encara no s'ha diversificat tant com podria.

• Les immobilitzacions materials han tingut un creixement important per a ambdós estudis. Per al cas d'agregats d'un 72,85% i per al sector privat d'un 59,92%, de manera que el sector en general ha incrementat les seves immobilitzacions materials denotant la solidesa de les seves activitats i inversions.

• Al analitzar el circulant, es mostra que per al sector privat és important mantenir i incrementar els actius a curt termini, ja que han demostrat un creixement del 469,29%, percentatge que és encara major que l’observa’t en l'anàlisi d'agregats, que també reflecteix un creixement considerable (334,8%). Això ens indica que el sector privat té una major circulació dels diners degut al fet que la grandària de les empreses que el conformen és menor.

• Quant als resultats financers, en l'anàlisi del sector privat s'observa un índex de creixement del 99,60% en l'últim any, 2007 (que és el valor més actual i proper a la crisi econòmica), en referència a l'any base (2000), la qual cosa ens reflecteix que va haver-hi una pèrdua de 4 desenes. Per la seva banda, en l'anàlisi d'agregats s'aprecia un 13,94% de guany. L'anterior indica que el guany observat en l'índex de creixement dels resultats financers dintre de l'anàlisi d'agregats, es deu principalment al creixement de les 3 empreses més importants del sector, dintre de les quals tenim 2 empreses públiques i una privada amb un gran cabal, el que ens explica un percentatge tan alt de guanys en l'últim any.

• El fons de maniobra per a ambdós anàlisis resulta positiu, mostrant la capacitat del sector per a afrontar qualsevol situació a curt, mitjà i llarg termini. D'aquesta manera, es conclou que el sector d'economia verda en conjunt posseeix la capacitat de plantar cara a les fluctuacions que puguin donar-se en el mercat al que pertanyen les seves activitats econòmiques.

• El ràtio de liquiditat per a les empreses privades es troba per dalt de l'òptim,

mentre que per a l'anàlisi d'agregats es troba per sota. Tot i així, en ambdós casos resulta un indicador que reflecteix estabilitat i facilitat per a recuperar les inversions realitzades en aquest sector.

• La rendibilitat financera és més gran per a l'anàlisi de resultats, ja que mostra

una mitjana de 12,75€ anual, mentre que el sector privat té una mitjana de 10,50€ anual. L'anterior és reflex de la grandària de les empreses que van ser excloses de l'anàlisi del sector privat, sobretot degut al fet que el seu capital és molt més gran.


4.4 ESTRUCTURA DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA VERDA A LA CIUTAT DE

TERRASSA Les empreses de l’economia verda a Terrassa tenen una activitat empresarial predominantment de serveis. Així per l’any 2009 l’estructura empresarial era la següent.

Gràfic 4-15 Estructura empresarial de l’economia verda a la ciutat de Terrassa, any 2009

Així, un 62 % son empreses de serveis (inclosos instal·ladors), un 31 % son exclusivament comercials i un 7 % es dediquen a la producció. Els àmbits ambientals en que treballen les empreses del sector verd es mostra en el següent gràfic.


Gràfic 4-16 Àmbits ambientals i empreses del sector verd a Terrassa 2009

Si es compara amb la distribució que existia i es va detectar a l’any 2006 (gràfic 4-17)

Gràfic 4-17 Àmbits ambientals i empreses del sector verd a Terrassa 2006


Existeixen dos àmbits ambientals en que el nombre d’empreses han baixat: residus municipals i aire. Els sectors més dinàmics han estat: energia, consultories, altres, sorolls i espais naturals. L’anàlisi de les variables econòmiques per activitats empresarials es mostra en les següents gràfiques.

Gràfic 4-18 Nombre d’ ocupats per àmbits ambientals 2007

Destaquem en quant a l’ocupació quatre àmbits, l’energètic, el de residus, tant industrials com municipals, i el de l’aigua.


Gràfic 4-19 Facturació per àmbits ambientals, any 2007

De l’anàlisi de la gràfica 4-19 es dedueix que els sectors més dinàmics son l’energia, els residus industrials, l’aigua i altres.


Gràfic 4-20 Total immobilitzat per àmbits ambientals, any 2007

Els sectors amb més capital immobilitzat son l’aigua i els residus industrials que denoten la seva relació amb les activitats productives, en canvi l’energia què es el sector més dinàmic, proporcionalment té menys capital immobilitzat, per tant pertany més al sector serveis i comercial.


Gràfic 4-21 Actiu circulant per àmbit ambiental, any 2007

Destaca la forta liquiditat del sector de l’energia, molt per sobre dels altres àmbits ambientals. En el gràfic 4-22 es mostren els resultats financers per àmbits ambientals per l’any 2007.


Gràfic 4-22 Resultats financers per àmbits ambientals, any 2007

En el gràfic 4-23 es mostra el fons de maniobra, en euros, per l’any 2007.


Gràfic 4-23 Activitats empresarials i capital subscrit en euros, any 2007

.


5 COMPARATIVA DEL SECTOR ECONÒMIC DEL MEDI AMBIENT DE TERRASSA RESPECTE EL SECTOR DEL MEDI AMBIENT DE CATALUNYA

L’evolució del nombre d’empreses a Terrassa i Catalunya ha estat molt semblant, encara que s’ha realitzat a diferents velocitats durant el període 1999-2005. El nombre d’empreses a Catalunya ha crescut un 60,13 % en el període d’estudi (passant de 820 empreses l’any 1999, a 1.313 l’any 2008), i el nombre d’empreses a Terrassa ha crescut un 77,08 % (passant de 96 a 170 empreses en el mateix període, 185 a l’any 2009). Aquesta evolució es pot observar en el gràfic 5-1. Això ha comportat que el percentatge d’empreses de Terrassa del sector ambiental hagi augmentat en el conjunt de Catalunya, tal com mostra el gràfic 5-2, passant d’un pes del 11,7% per l’any 1999 a un pes del 12,9% l’any 2008.

Gràfic 5-1 Nombre d’empreses del sector ambiental a Catalunya i Terrassa, 1999 - 2008


Gràfic 5-2 Percentatge del nombre d’empreses del sector ambiental a Catalunya i Terrassa, 1999 – 2008

L’evolució del nombre de treballadors ocupats en el sector de l’economia ambiental a Terrassa i a Catalunya es mostra en el gràfic 5-3. Gràfic 5-3 Evolució del nombre de treballadors ocupats del sector ambiental a Catalunya i Terrassa, 1999

– 2009

El nombre de treballadors ocupats a Terrassa en el sector econòmic mediambiental ha crescut un 60,02% en el període 1999-2008, i un – 12,13 % a Catalunya, amb una important deflació a Catalunya durant el període 2004-2008 que, de moment, no ha afectat a Terrassa. Això ha provocat un important descens en la dimensió empresarial del sector de l’economia verda a Catalunya, que podem valorar en un -45,12 % durant el període d’estudi (1999-2008). En el cas de Terrassa, aquest descens és molt més moderat, amb un -9,63 %. L’evolució d’aquest indicador econòmic es mostra en el gràfic 5-4.


Gràfic 5-4 Evolució de la dimensió empresarial del sector ambiental a Catalunya i Terrassa, 1999 – 2008

El percentatge de la facturació total del sector de l’economia ambiental de Terrassa respecte el sector de l’economia ambiental de Catalunya ha augmentat, passant d’un 8,56 % l’any 2004, a un 11,12% l’any 2007. Aquestes dades es mostren en el gràfic 5-5.

Gràfic 5-5 Facturació total del sector ambiental a Catalunya i Terrassa, 2004 – 2007


6 CONCLUSIONS I PROPOSTES OPERATIVES DE MESURES PER A LA POTENCIACIÓ D’AQUESTA ECONOMIA EMERGENT A LA CIUTAT DE TERRASSA

6.1 CONCLUSIONS L’economia del sector ambiental o economia verda al municipi de Terrassa té

aproximadament un pes del 5,6 % dintre del PIB total del municipi. Aquesta proporció ha anat creixent durant el període 1998-2008, a pesar que les últimes dades presenten un dinamisme menor respecte a la ciutat, que ha fet que s’hagi estabilitzat el seu percentatge en el PIB del municipi.

Un altra característica econòmica important del sector ambiental és l’estabilitat en

la creació d’ocupació; així, en el període d’estudi d’aquesta variable (1987-2008) solament presenta un descens relatiu la última dada; no hi ha cap altre any amb un descens relatiu de l’ocupació, al contrari que en el cas dels treballadors ocupats de la ciutat, que sí s’ha donat aquesta situació (període 1991-1993).

La creació de noves empreses del sector ambiental ha tingut un creixement

sostingut en el període d’estudi 1998-2008, i presenta un dinamisme (taxes de creixement) superior al creixement de noves empreses de la ciutat. Aquestes noves empreses, en general, tenen una dimensió empresarial petita que ha fet que la dimensió empresarial del sector econòmic ambiental s’hagi mantingut estable durant el període d’estudi, en contraposició amb l’evolució de la dimensió empresarial de l’economia de la ciutat, que ha anat creixent durant el període analitzat.

Respecte a Catalunya, tant el percentatge de participació del valor de la facturació

com el nombre de treballadors ocupats del sector ambiental de Terrassa, a més del nombre d’empreses han augmentat. Això ens indica un fort dinamisme de l’activitat ambiental a Terrassa.

Les activitats empresarials de l’economia ambiental a Terrassa es centren, en

quant a l’ocupació, en quatre àmbits: l’energètic, el de residus, tant industrials com municipals, i el de l’aigua.

Les dades econòmiques estudiades mostren una desacceleració en el creixement

del sector econòmic ambiental en l’últim any estudiat, 2007-2008. Existeix una gran necessitat de reforçar la influència que les empreses verdes

poden tenir sobre la resta d'empreses pertanyents a la seva branca econòmica. Senzillesa per a ingressar al sector de l'economia verda, ja que no es requereix

invertir grans quantitats de diners, temps o de formació. Ressalta l'estabilitat i rendibilitat financera del sector de l’economia verda en

comparació amb altres sectors.


El sector té el potencial per a actuar com un mecanisme de reactivació i estabilització de l'economia en temps de recessió, depressió i crisi.

6.2 PROPOSTES OPERATIVES Incentius fiscals que permetin fomentar i afavorir el sector (impostos verds,

reduccions segons el impacte de les activitats econòmiques, retribucions, etc…). Promoure la diversificació d'empreses d'economia verda i fomentar la creació de

noves empreses, per exemple mitjançant una millora en els tràmits necessaris per a obrir una empresa, lo qual pot ajudar a que els empresaris optin per dirigir les seves activitats cap al sector verd.

Destacar la importància de donar-li seguiment a la dinàmica del sector amb la

finalitat de ressaltar els efectes positius de les activitats que es porten a terme dintre del mateix, així com la gran potencialitat que té l'economia verda en un municipi amb les característiques de Terrassa (tradició industrial, població emprenedora, gran quantitat d'autònoms, etc.).

Enfortir el sector com a mesura de control de l'augment de l'atur, ja que el sector

mostra un augment en el nombre de treballadors ocupats, fins i tot en períodes de crisi.

En general, es proposa augmentar les inversions tant públiques com privades en el

sector de l'economia verda, ja que al fer-ho s'estan mitigant gran part dels costos ambientals i socials que es donarien a mitjà i llarg termini en proporcions més grans. Tot el que es faci en aquest sentit ajuda a augmentar la protecció dels recursos necessaris per a portar a terme les nostres activitats productives i a utilitzar-los de manera més eficient.


7 ANNEXOS 7.1 LLISTAT D’EMPRESES DEL SECTOR DEL MEDI AMBIENT A TERRASSA

Taula 7-1 Empreses del sector del medi ambient de Terrassa classificades en funció de les seves activitats empresarials

EMPRESA Activitat empresarial

14000 DSO Consultoria i enginyeria

AECA ENERGIA SOLAR S.L. Instal·ladors, constructors i altres activitats industrials

AET ALBASOLAR SL Instal·ladors, constructors i altres activitats industrials

AGUA AGUA Tractament d’aigües

AIGUES DE TERRASSA S.A. Tractament d’aigües

ALBEA TRANSENERGY SL. Consultoria i enginyeria

ALEGRE & GIRONES CONSULTORIA D'ENERGIA I MEDIAMBIENT SL

Consultoria i enginyeria

ALIART ENGINEERING SL (BLUEDISPLAYS) Tractament d’aigües

ALPE Tractament d’aigües

ALTA TECNOLOGIA QUIMICA SA Empreses fabricants

ALTERNATIVA 3 S.C.C.L. Comerç

AMBICAT CONSULTING SLL Consultoria i enginyeria

AMBIENTIS GRECSA Gestió ambiental

ANDRES GARCIA VERA Transport i gestió de residus

ANDRES MORENO FERNANDEZ Tractament d'aigües

ANTICAL TEAC (CWT España, filial d'una multinacional)

Tractament d'aigües

ANTONIO CUADRA DIAZ Transport i gestió de residus

ANTONIO MARTINEZ PALOMARES Instal·ladors, constructors i altres activitats industrials

APLICACIONES ELÉCTRICAS EGARENSES SL Instal·ladors, constructors i altres activitats industrials


AQUA SYSTEMS EGARA Tractament d'aigües

AQUA10 Tractament d’aigües

AQUANEA Empreses fabricants

ASINCRON SISTEMES S.L. Consultoria i enginyeria

ASOLTER SCP Instal·ladors, constructors i altres activitats industrials

ASSESSORIA ENERGETICA CATALANA S.L. Consultoria i enginyeria

ATICH Tractament d'aigües

ATM ARQUITECTES Consultoria i enginyeria

AUTODESGUACES DEL VALLES S.C.P. Transport i gestió de residus

AZIMUT SOLAR Instal·ladors, constructors i altres activitats industrials

B - INGENIEROS CONSULTORES DE CALIDAD MEDIOAMBIENTE E INSTALACIONES S.L.


BB SALUD Tractament d'aigües

BLAUVERD ASSESSORS Consultoria i enginyeria

C.C. CARREFOUR S.A. TERRASSA Comerç

CAFES BOREAL S.L. Comerç

CARLOS ALCUTEN BECERRO Transport i gestió de residus

CATALONIA ENGINEERING SOLUTIONS Consultoria i enginyeria

CATSOLAR Instal·ladors, constructors i altres activitats industrials

CECILIO SALMERON RODRIGUEZ Transport i gestió de residus

CEFO LAS DEVAS 2001 S.L. Consultoria i enginyeria

CENTRE DE JARDINERIA L'HEURA SLL Gestió ambiental

CENTRO TECNOLÓGICO LEITAT I+D i Educació Ambiental

CEPICMA SA Tractament d'aigües

CHEMIPOL SA Tractament d'aigües


CIMAPROJECTES Consultoria i enginyeria

COMPARTIR S.L. Gestió ambiental

CONSTRUCCIONES Y OBRAS PUBLICAS Y CIVILES, SA (COPCISA, SA)

Empreses fabricants

CONTAINER DYNAMIC S.L. Transport i gestió de residus

CONTAINERS MAYPE, SL. Transport i gestió de residus

CONTAINERS TERRASSA, S.L. Transport i gestió de residus

CONTAINERS VILADECAVALLS SL Transport i gestió de residus

CONTENIDORS VILA-VILA S.L. Transport i gestió de residus

CORPORACIO AMBIENTAL CATALANA RESIDUALIA S.L


COVISLAN SL Empreses fabricants

CRISTOBAL RIBODIGO FERNANDEZ Instal·ladors, constructors i altres activitats industrials

DERIVADOS DEL POLIURETANO SA Reciclatge

DESBALLESTAMENT VILA Transport i gestió de residus

DESCONTAMINACIONES E INFORMES MEDIOAMBIENTALES S.L.


DETERGENCIA INDUSTRIAL SA Tractament d’aigües

DISPROQUIMA S.A. Comerç

DISTRIBUCIONES Y AISLAMIENTOS ESTEVE S.L.

Comerç

DSLPRO 1995 S.L. Consultoria i enginyeria

E10 INSTAL·LACIONS SL Instal·ladors, constructors i altres activitats industrials

ECO-EQUIP, S.A.M Transport i gestió de residus

ECOGEST Consultoria i enginyeria

ECOLUDIC ECOLOGIA LUDICA I+D i Educació ambiental

ECOTWIST, S.L. Transport i gestió de residus

EDARMA SL Tractament d’aigües


EGARA AQUANET, SL Transport i gestió de residus

EGARAIGUA Tractament d’aigües

EIMA Consultoria i enginyeria

EIXNIM SL Transport i gestió de residus

ELECTRICA FASE DEL VALLÉS SL Instal·ladors, constructors i altres activitats industrials

ELECTRICITAT SAGUM SL Instal·ladors, constructors i altres activitats industrials

ELENSOL Instal·ladors, constructors i altres activitats industrials

ELINTE Consultoria i enginyeria

ELINTESOLAR Instal·ladors, constructors i altres activitats industrials

ELYMET SALAS SL. Reciclatge

EMFLON D S.A. Empreses fabricants

ENERCON HISPANIA SL Instal·ladors, constructors i altres activitats industrials

ENGÍNIUM SOLUCIONES TÉCNICAS DE INGENIERÍA

Instal·ladors, constructors i altres activitats industrials

ENRIQUE CASTRO ROVIRA Gestió ambiental

ENVIROTECNICA S.L. Consultoria i enginyeria

EPROAMB Instal·ladors, constructors i altres activitats industrials

EPROM SA Instal·ladors, constructors i altres activitats industrials

EQUIPO GESTION Y DIRECCION EMPRESARIAL S.L.


ERECO AMBIENTAL Instal·ladors, constructors i altres activitats industrials

FACTOR 4 INSTAL·LACIONS SL Instal·ladors, constructors i altres activitats industrials

FCC ÁMBITO (MERCA OCASION LES FONTS S.L.)

Transport i gestió de residus

FILTROS INDUSTRIALES SL Empreses fabricants

FONT GRAU SL Transport i gestió de residus

FRANCISCO JAVIER AGUILERA CABELLO Instal·ladors, constructors i altres activitats industrials


GE POWER CONTROLS IBERICA S.L. Empreses fabricants

GRUPO PROSOLAR BARCELONA Instal·ladors, constructors i altres activitats industrials

INFINITYSUN S.L. Instal·ladors, constructors i altres activitats industrials

INGENIERIA EMILIO PEREZ S.L. Consultoria i enginyeria

INGENIERIA TORRELLA S.A. Consultoria i enginyeria

INGENIERIA URBANA MARGAR S.L. Transport i gestió de residus

INGENIEROS CONSULTORES INTOR S.L. Consultoria i enginyeria

INSOFRED 93 SA Instal·ladors, constructors i altres activitats industrials

INSOL Tractament d’aigües

INSTAL·LACIONS JIMESA SCP Instal·ladors, constructors i altres activitats industrials

INSTALACIONES BIOSCA SCP Instal·ladors, constructors i altres activitats industrials

INSTALACIONES INDO S.L. Instal·ladors, constructors i altres activitats industrials

INSTALACIONES TÉCNICAS JUCAS SL Instal·ladors, constructors i altres activitats industrials

INSTALACIONS I MANTENIMENTS OSCAR SALGADO

Tractament d’aigües

INSTALACIONS SP ECOSOL S.L. Instal·ladors, constructors i altres activitats industrials

INSTITUT D’INVESTIGACIÓ TÈXTIL I COOPERACIÓ INDUSTRIAL-INTEXTER

I+D i Educació ambiental

INTEGRA WATER Tractament d’aigües

INVERSIONES BALDO COROMINAS S.L. Consultoria i enginyeria

INVERSIONES Y PROMOCIONES BENQUIN S.L. Instal·ladors, constructors i altres activitats i

L’ECONOMIA VERDA A LA CIUTAT DE TERRASSA...

Documents

Transcript of L’ECONOMIA VERDA A LA CIUTAT DE TERRASSA...