ERC-Gràcia presenta

Responsable d’edició i maquetació: Àstrid Alemany i Responsable de continguts: Àlex López

LA CAMPANA DIGITAL 23 de Desembre de 2009

Gràcia, contra el Pla Integral del Parc Güell

SUMARI

APROVADA LA MOCIÓ D’ERC GRÀCIA CONTRA EL PLA INTEGRAL DEL PARC GÜELL

Pots llegir-ho a la pàg. 2

ESQUERRA DEFENSA EL MODEL COMERCIAL DE CATALUNYA

Pots llegir-ho a la pàg. 4

ERC GRÀCIA, AMB LES CONSULTES I LA SELECCIÓ CATALANA

Pots veure-ho a la pàg. 7

L’ENTREVISTA A ESTEVE PERPINYÀ

Pots llegir-ho a la pàg. 8 i 9

Número 14 http://erc-gracia.blogspot.com

V O L E M C O N È I X E R L E S

N E C E S S I T A T S D E L A T E V A

A S S O C I A C I ÓT E L È F O N606.059.985

SEC.COM.ERC.GRACIA@GMAIL.COM

C O M U N I C A ’ T A M B N O S A L T R E S !

Resum gràfic dels temes tractats al Plenari

“El projecte independentista fa forat

entre els fills de la immigració”, Esteve Perpinyà, alcalde de Pardines

LA CAMPANA DIGITAL! PÀGINA 2

ERC-Gràcia, Carrer Sant Salvador, 109-111 | 606.059.985 | http://erc-gracia.blogspot.com/

El passat 2 de Desembre va tenir lloc el darrer plenari de l’any a Gràcia. La conclusió del plenari d’ahir és que l’espai públic és un tema central a Gràcia i allà on l’equip de govern no sembla tenir les eines i idees ajustades als veïns i veïnes. En tres temes, Parc Güell, Sedeta i Dones del 36, no té consens ni l’acord d’Esquerra Republicana, ni dels veïns i veïnes. L’equip de govern pot pensar que els altres s’allunyen si camina cap enrera. I Esquerra no s’haurà mogut.

Tres eixos són importants actualment en política municipal i molt marcats a Gràcia atesa la conjuntura de temes sobre la taula: Consens, Participació i Espai Públic, que no són sinó 3 bocins del mirall amb el qual l’Ajuntament s’observa en la seva relació amb la ciutadania.

Vam dir que moltes de les moltes obres reben crítiques i això és un problema. Tot i restar a l’oposició, tenim una responsabilitat com a Ajuntament i quelcom s’està esquerdant, perquè ja no és respecte als polítics, sinó respecte la institució.

Així, per exemple, vam demanar una reunió dels portaveus per parlar de les comissions, les seves convocatòries i utilitats. Ho creiem oportú tenint en compte els consells de barri, la vella “nova” joguina de l’Ajuntament.

Evidentment, el Parc Güell va ser el tema més destacable, pel públic i pel debat polític. Vam donar suport a la proposta de CiU i ells van donar suport a

la nostra, aportava més concreció, i segueix les idees d’Esquerra Gràcia al voltant del Parc, on creiem que s’han de combinar l’ús veïnal i social, la Preservació del Patrimoni i l’Activitat Turística i Comercial.

Així, el text aprovat és el següent:

- Instar a l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona i al propi Districte a reelaborar la proposta del Pla Integral d’actuacions al Parc Güell amb la intenció de garantir la compatibilitat dels tres principals objectius esmentats. La nova proposta evitarà la restricció d’accés que comporta el tancament perimetral del Parc.

- Que la nova Proposta de Pla Integral estableixi un calendari d’actuacions i inversions, prioritzant les actuacions en l’arranjament, la neteja i el manteniment, tant de l’àrea forestal i de l’àrea patrimonial, especialment en el perímetre de tot el Parc.

- Que el nou Pla Integral contingui una proposta d’òrgan gestor i coordinador únic.

- Que el nou Pla Integral es formalitzi en un calendari tancat de dos mesos, a partir de l’aprovació d’aquest acord, amb un procés efectiu de participació veïnal i social, per tal de consensuar el conjunt d’actuacions.

En el fons, vam convertir les mocions en una votació del Pla Integral, i el govern va perdre la votació. A Gràcia, el Districte del Parc Güell, i això ha de tenir conseqüències, si algú ho vol veure. No es poden enrocar sense consens polític ni veïnal. Es pot governar sense un dels dos, però no sense els dos.

I altre cop Sedeta. Fa mesos que Esquerra Republicana està sobre el tema (reunions, comunicats de premsa). Ara CiU s’acosta a la nostre posició, perfecte. Seguirem demanant consens abans del concurs.

I ERC-Gràcia no va donar suport als pressupostos de Barcelona i Gràcia, tot abstenint-nos. Tal com vam dir, responsabilitzem l’equip de govern de no haver fet el gest d’acostar-se a negociar. Esperem que a BCN es prengui nota.

Gràcia, contra el Pla Integral del Parc Güell

A la foto una de les dues reunions que ERC-Gràcia ha fet amb els veïns i veïnes

del Parc Güell

LA CAMPANA DIGITAL! PÀGINA 3

ERC-Gràcia, Carrer Sant Salvador, 109-111 | 606.059.985 | http://erc-gracia.blogspot.com/

ERC ha traslladat el debat del canvi de sistema electoral a l’Ajuntament de Barcelona amb una proposició que, sense retocar la llei espanyola, permet l’elecció directa dels consellers de Districte i que, amb la nova llei catalana, podria ser realitat les properes eleccions municipals de 2011. D’aquesta manera és com els partits polítics –amb la única excepció del PP- s’han posat d’acord, per primer cop, en una qüestió que en aquestst moments s’està discutint en el debat parlamentari amb postures divergents.

Tal com ha explicat Portabella “la idea és apostar per les llistes de vot preferent o desbloquejades, on els veïns i veïnes triïn entre els candidats proposats pels Partits”. Una mesura que segons el lider d’ERC a l’Ajuntament podria ser una realitat en les properes eleccions municipals és “l’antídot davant la decepció política i arriba ara perquè és ara, amb la reforma de la llei catalana, quan es presenta una oportunitat que no es pot deixar passar”.

La Proposta d’ERC insta al Parlament de Catalunya a incorporar en la futura llei electoral catalana la possibilitat que aquelles ciutats que prevegin en el seu ROM la creació de Consells de Districte, puguin optar a l’elecció directa dels seus membres. I a continuació proposa “Iniciar un procés de modificació del ROM (Reglament Orgànic Municipal) per tal d’introduir l’elecció directa dels Consellers i Conselleres de Districte mitjançant llistes de vot preferent”.

Segons Portabella aquests dos punts són perfectament possibles només que la nova llei catalana, en discussió actualment i que es podria enllestir amb tres mesos ho contemplés.

“Hem d’iniciar aquesta via pels consellers i evitar haver l’espera d’un canvi de la llei estatal”. Per aquest motiu, Portabella planteja un primer pas amb els consellers de districte per, més endavant, evolucionar cap als regidors.

En al.lusió a CiU, que ha volgut rebaixar el valor de la proposta, Portabella ha recordat que no és una proposta inèdita a Catalunya ja que a la Republica, quan governava ERC, l’any 32 ja es van celebrar eleccions amb llistes obertes.

E L E G I R D I R E C TA M E N T E L S C O N S E L L E R S I CONSELLERES HA D’AJUDAR A LA TRANSPARÈNCIA REAL

Pel president del grup d’ERC “aquesta si que és una mesura real d’aprofundiment democràtic” ha dit referint-se al gest de transparència realitzat ahir pel PSC mostrant els informes a la premsa.

Proximitat i aprofundiment democràtic, factor clau Per ERC, la preocupació per la proximitat de la ciutadania és un factor clau per aconseguir un major vincle amb la política i l’acció municipal. Portabella ha redeundat en la oportunitat de la proposta electoral d’Esquerra en un moment en què s’està discutint el sistema: “la implicació dels ciutadans i les ciutadanes en els afers públics surt enfortida en obrir la possibilitat d’elecció directa dels consellers i les conselleres del seu propi districte, l’àmbit administratiu i polític més proper”.

El fet que la gent pugui identificar els seus representants en uns àmbits que es mouen entre els 100.000 i els 250.000 habitants és un pas molt important per apropar l’administració al ciutadà. Els petits ajuntaments (on són freqüents votacions del 70 o 80% del cens) són realment sentits com a propers pels ciutadans, que, en canvi, se senten més allunyats dels ajuntaments de les ciutats grans (o dels polítics que els regeixen), com demostra l’alta abstenció que s’hi acostuma a produir.

Esquerra aconsegueix que les eleccions de Districte estiguin més a prop de les persones

Votar als consellers i conselleres pot afavorir la proximitat

LA CAMPANA DIGITAL! PÀGINA 4

ERC-Gràcia, Carrer Sant Salvador, 109-111 | 606.059.985 | http://erc-gracia.blogspot.com/

EL GOVERN APROVA LA LLEI DEL COMERÇ

El Govern ha aprovat avui el Decret llei d’ordenació dels equipaments comercials de Catalunya, fruit de la transposició de la Directiva de Serveis a la normativa catalana de comerç. L’objectiu del nou text és preservar el model de comerç basat en l’equilibri territorial i la cohesió social, i preveu que les implantacions de noves superfícies comercials es localitzin a les trames urbanes consolidades dels pobles i ciutats.

La norma també dóna més capacitat als ajuntaments pel que fa a la implantació d’establiments comercials de fins a 1.300 m2, per les quals caldrà un procediment simplificat de comunicació. De 1.300 a 2.500 m2 serà la Direcció General de Comerç qui controlarà la implantació mitjançant comunicació amb Declaració Responsable. A partir de 2.500 m2, caldrà la llicència comercial de la Generalitat. La nova norma entrarà en vigor en el moment de la seva publicació al DOGC, que es preveu que sigui abans que acabi l’any.

Conveni per a la millora del comerç urbàEl Govern ha autoritzat avui la signatura d’un conveni amb l’Estat que preveu una dotació d’1.321.444 euros per a la millora de la productivitat i competitivitat del comerç urbà. Amb aquesta quantitat, el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç dóna suport al Pla d’Incentius del Comerç Urbà impulsat des del Govern.

El conveni s’emmarca dins el Pla estatal de Millora de la Productivitat i Competitivitat de l Comerç 2009-2012 impulsat conjuntament pel Govern i el govern de l’Estat amb l’objectiu de millorar la p r o d u c t i v i t a t i l a competitivitat de les Pimes comercials, per tal d’assolir un equilibri en el sector, que garanteixi la competència i la l l i b e r t a t d ' e l e c c i ó d e l s c o n s u m i d o r s e n t r e e l s diferents formats comercials, alhora que contribueix al desenvolupament equilibrat i sostenible de l 'estructura urbana de les ciutats.

ERC CELEBRA QUE AMINATU HAIDAR TORNI A AL-AAIUN

'Ens alegrem que s'hagi solucionat el problema', ha apuntat Carrillo, 'i la felicitem per la seva capacitat de resistència, coratge i lluita'. I en aquest sentit, ha recordat que Aminatu va estar tancada en una presó secreta del Marroc, patint tota mena de vexacions, i ha sostingut al llarg de la seva vida diverses vagues de fam que li han provocat un debilitament de salut, fets que segons Carrillo 'donen més valor a l'acció d'Aminatu'. El diputat d'Esquerra i president de l'Intergrup del Parlament "Per la Pau i la Llibertat al Sàhara" ha dit que ‘Haidar ha guanyat la batalla amb una vaga de fam que ha afrontat amb valor i dignitat, demostrant el triomf del pacifisme sobre la violència d'Estat, dels drets humans sobre la injustícia'. Carrillo també ha recordat que el poble sahrauí, amb la lluita d'Aminatu, manté la reivindicació pel dret d'autodeterminació que li reconeix Nacions Unides. ‘No és acceptable defensar com a solució la proposta d'autonomia que ofereix unilateralment el Marroc i que no és acceptable en el procés de descolonització del Sàhara occidental', tot indicant que Aminatu és una lluitadora dona i mare, ‘ha fet constar aquesta condició i per tant hem de parlar també d'un triomf de gènere'.

David Minoves, director general de cooperació al desenvolupament i acció humanitària, per la seva banda, ha explicat que Esquerra 'ha estat en tot moment al costat de la seva lluita' i ha recordat el compromís que el president d'Esquerra, Joan Puigcercós, va adquirir amb el president de la República Àrab Sahrauí Democràtica, Mohamed Abdelaziz, que va visitar Catalunya el passat 23 de novembre, a donar suport a Aminatu Haidar i defensar la causa sahrauí. En aquest sentit, Minoves ha recordat que el diputat d'Esquerra al Congrés Joan Tardà i el senador Pere Muñoz es van desplaçar el passat 30 de novembre a Lanzarote per donar ànims a Aminatu; l'eurodiputat Oriol Junqueras va signar amb altres eurodiputats un manifest a favor de l'activista sahrauí; Esquerra al Senat ha donat suport a una declaració que demanava trobar una solució al problema i, al Parlament de Catalunya, Miquel Carrillo va impulsar una proposta de resolució sobre el tema, aprovada per unanimitat.

Finalment, Minoves ha assegurat que 'Esquerra es solidaritza amb la causa del poble sahrauí'.

ESQUERRA DEFENSA EL MODEL COMERCIAL DE CATALUNYA

Aminatu Haidar

LA CAMPANA DIGITAL! PÀGINA 5

ERC-Gràcia, Carrer Sant Salvador, 109-111 | 606.059.985 | http://erc-gracia.blogspot.com/

El president d'Esquerra, Joan Puigcercós, ha defensat avui la necessitat d'admetre a tràmit la Iniciativa Legislativa Popular per pal!liar la llacuna de la Llei de protecció dels animals que ha permès continuar fent curses de braus amb tortura i mort de l'animal i ha puntualitzat que

‘avui no s'ha decidit sobre l'abolició de les

curses de braus, sinó sobre si volem que

aquest Parlament pugui o no debatre sobre

aquesta qüestió, tal com sol!liciten milers de

ciutadans'. Durant la seva intervenció al Parlament de Catalunya, Puigcercós ha recordat que Esquerra ja va presentar una iniciativa legislativa similar a finals de la legislatura passada i va impulsar la declaració de Barcelona com a ciutat antitaurina, de manera que el posicionament d'Esquerra sobre aquesta qüestió no era cap incògnita.

El president d'Esquerra ha deixat clar que ‘no és

una qüestió identitària, és un debat de

caràcter universal acabar amb la tortura,

l'acarnissament i la mort com a espectacle'. Puigcercós ha explicat que d'abolicionistes n'hi ha a tot el món i ‘el què em pregunto és si

aquest debat es pot portar a les Corts'. El líder independentista també ha manifestat sentir-se orgullós perquè ‘estem portant el debat de

manera civilitzada i tranquil!la, però reitero

que no és un tema identitari, sinó universal'. Ha afirmat, en aquest sentit, que ‘és irrellevant

voler plantejar aquest debat com un conflicte

entre Catalunya i Espanya, perquè a

Catalunya hi ha hagut tradició taurina des de

fa molts anys'.

Davant les preguntes de si les curses de braus són cultura, art o tradició, Joan Puigcercós ha afirmat que ‘la cultura és el coneixement

científic que ho defineix com a patiment,

maltractar cruelment a un animal fins a la

mort no pot ser definit de cap manera com a

art i, quan entren en conflicte la tradició i la

raó, una societat avançada no pot tenir cap

dubte'. El president d'Esquerra ha defensat que el progrés d'una societat es mesura en bona part pel seu ordenament jurídic, no tant per la conducta dels seus ciutadans, sinó per allò que preveu l'ordenament jurídic per a determinades conductes i s'ha felicitat perquè la cambra hagi aprovat tirar endavant un debat que afavoreixi ‘un ordenament jurídic a l'alçada de les

expectatives del segle XXI'

Puigcercós: 'No és una qüestió identitària, és un debat de caràcter universal acabar amb la

tortura, l'acarnissament i la mort com a espectacle'

La ILP ha comportat reobrir el debat sobre les curses de braus

LA CAMPANA DIGITAL! PÀGINA 6

ERC-Gràcia, Carrer Sant Salvador, 109-111 | 606.059.985 | www.esquerra.cat/gracia

Esquerra t’escolta, Esquerra et respon

Isabel Miquel parlant amb una veïna Núria Pi i Irene Blanes atenent la parada d’ERC

Oriol Amorós i Jordi Portabella, responent preguntes dels assistents al sopar “Esquerra et Respon”

Diversos militants i veïns xerrant

Jordi Portabella i Miquel Pagès, donant la benvinguda a la cinquantena de veïns i

veïnes

LA CAMPANA DIGITAL! PÀGINA 7

ERC-Gràcia, Carrer Sant Salvador, 109-111 | 606.059.985 | www.esquerra.cat/gracia

ERC Gràcia, amb les Consultes i la Selecció Catalana

Àstrid Alemany, al Masnou el 13-D Jordi Coromines, a Solsona el 13-D

Diversos companys i companyes d’Esquerra al Camp Nou

Una de les moltes estelades al Camp Nou

Imatge d’ERC Gràcia de suport a les consultes

LA CAMPANA DIGITAL! PÀGINA 8

ERC-Gràcia, Carrer Sant Salvador, 109-111 | 606.059.985 | www.esquerra.cat/gracia

“El projecte independentista fa forat entre els fills de la immigració”

Pardines és un municipi de la comarca del Ripollès. El nom de Pardines té els seus orígens, segons els etimologistes, en el nom parietinas, que vol dir -ruïnes d'un edifici-. Ja és documentat l'any 839, en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell. Fou possessió del vescomtes de Cerdanya, dels senyors de Sales, del monestir de Sant Martí de Canigó i dels comtes de Barcelona. Els resultats de la Consulta varen ser: Padró: 143. Vots: 66 (46.15%) Vots a favor: 66 (100%). Avui parlem amb el seu alcalde, Esteve Perpinyà

La Campana: Des d’un poble petit del país, com es veu la desafecció envers la política?

Esteve Perpinyà: La gent sent desafecció envers la manera com es fa política i a la deriva de la classe política quan és incapaç de resoldre els problemes d’aquesta gent o incompleix m a n i f e s t a m e n t p r o m e s e s i compromisos bé per impotència per canviar les coses, incapacitat o falta de credibilitat. Crec que és més una crisi de la manera de fer política i el resultat a la dinàmica d’una política massa partiditzada. És com si arribéssim a un final d’etapa i a una manera de fer que caldrà canviar, i canviarà.

L.C: I com a Alcalde i polític, quina és la recepta per lluitar contra aquesta desafecció de la resta dels catalans?

E.P: No perdre la credibilitat, ser clar, assumir els reptes i ser franc quan no s’assoleixen i explicar el perquè. Això del “i tu més” ja cansa i la gent veu com les coses estan molt complicades avui dia i no se’n surt i aquells que es

postulen com a “solucionadors” cauen atrapats en una teranyina d’argumentació política sovint buida i que cansa. Ser franc i clar i anar el fons de les coses, a les causes estructurals dels problemes. L’això no toca, l’ara no és hora, l’anem fent camí ens està portant a un final de carreró en què l’única sortida és el fracàs del país, per esgotament d’energies i recursos.

L.C: Quin anàlisi fas de les Consultes del 13-D? Èxit o fracàs?

E.P: Un èxit rotund. Donar credibilitat al missatge que a l’uníson fan servir El Mundo, El País i tota aquesta tropa de la premsa del Reino ja ens hauria de fer pensar a tots plegats. Tota la premsa in ter nac iona l n’ha des tacat la participació, el civisme i el caràcter profundament democràtic de la iniciativa. Si, a més, et passes bona part del dia a peu d’urna i veus la quantitat de gent que acaba participant, i molta de la qual no ho hauries ni somniat que apostessin per la independència del país, doncs quasi no hi ha res més a afegir. Si ells es volen creure les seves pròpies mentides, que vagin fent però ja s’ho trobaran més aviat que tard i encara no hauran entès res. Un gran pas per a l’assoliment de la sobirania del país és el que va ésser el 13-D.

L.C: Pardines va ser un dels municipis coartats pel Govern Espanyol a través de la Delegació del Govern. Com va anar?

E.P: Pardines va ésser el primer ajuntament del Ripollès que va aprovar en el ple municipal donar suport a la celebració de la consulta i en encoratjar a veïns i entitats la seva organització. Això, que només va transcendir al cap

d ’ u n s d i e s e n u n m i t j à d e comunicació comarcal va ésser llegit i rastrejat des de la Subdelegació del govern espanyol, perquè encara no n’havíem fet comunicació oficial, i se’ns va demanar que amb la màxima urgència la tramesa de l’acord de ple, suposo que per a detectar possibles il·legalitats i així frenar la consulta. Vam donar a conèixer aquesta celeritat i zel inusual al conjunt de la premsa i dels ciutadans perquè en tinguessin coneixement i així donar a conèixer i plantar cara tots junts a les “pressions”.

L.C: Com a organitzador de la Consulta a Pardines, quin és el consell (o consells) que donaries als municipis que s’estan preparant per realitzar-ne una?

E.P: Jo crec que per a continuar tirant endavant les consultes amb èxit aquest ha de continuar essent un moviment fresc, participatiu i associatiu, de la gent, popular, que engresqui i que, sobretot, no es patrimonialitzi per part de ningú i evitar que ningú en vulgui treure profit, bé personal bé de partit. (continua a la següent pàgina)

Esteve Perpinyà vota al colegi electoral de Pardines. Autora Laia Deler.

LA CAMPANA DIGITAL! PÀGINA 9

ERC-Gràcia, Carrer Sant Salvador, 109-111 | 606.059.985 | www.esquerra.cat/gracia

(ve de l’anterior pàgina)Si tots els fracassos que acumulem com a poble fossin com aquest que diuen que va ser el 13-D ja faria temps que tindríem comissaris a Brussel·les i representants propis a l’ONU. Que és cap on anem i és el nostre lloc en el món.

L.C: El fenomen de les Consultes independentistes ha fet créixer la creença que són un resultat parapolític d’una acció de partits que no dona resposta a les necessitats de la societat. Estàs d’acord amb aquesta afirmació o creus, per contra, que l’acció dels partits polítics ha ajudat a la realització d’aquestes i que són indispensables per avançar amb el procés encetat?

E.P: Que siguin un gran pas per avançar en la recuperació de la llibertat nacional no en tinc cap dubte. Per una persona com jo que ara fa 25 anys que milito activament en l’independentisme la diada del diumenge és una fita que ni tant sols fa massa temps podia sospitar que arribaria. I a més, duta al poble, d e s a c o m p l e x a d a m e n t , a m b transparència, llibertat i normalitat i

que, a sobre, la gent hi acudeixi també amb normalitat, ho converteixen en un acte de transcendència històrica, local i n a c i o n a l . E l s o b s e r v a d o r s

internacionals i la premsa mundial així ho han recollit.

L.C: Els independentistes hem passat del racó i el tabú a dur el projecte de La Independència en la centralitat del debat polític a Catalunya. ERC és l’únic que ha de capitalitzar el fenomen?

E.P: El fenomen és complex i comença a ser transversal. Si li dic que la més alta participació al poble es va produir no solament entre els companys convençuts sinó que també entre els protagonistes de la immigració dels anys 50 i els seus fills, vol dir que el projecte independentista ha fet forat més enllà de les coordenades habituals. Jo crec que això és així perquè és, abans que res, una proposta profundament democràtica i racional. Amb la complexitat del món global que ens toca viure i la crisi econòmica que patim, jo diria que, a més, ara esdevé necessària i ineludible si volem sortir endavant.Cada vegada hi ha més gent procedent de sectors amb projectes distints al nostre que se n’adonen de la via morta que ha esdevingut l’estat de les autonomies i la utopia irrealitzable d’un estat federal amb Espanya. Més enllà

de Ponent no hi ha federalistes i insistir en aquesta via només amaga la connivència amb l’estat actual de les coses. Jo crec que les màscares van caient i cada vegada més gent se n’adona i reacciona en conseqüència.C r e c q u e t o t p l e g a t transcendeix les sigles d’un partit i que hi ha gent que en participa ara molt activament que és difícilment que sigui enquadrable en un o altre partit. ERC ha portat a molta gent a aquest punt on estem, situant-lo en la centralitat del

debat polític i en la resposta més adequada a les necessitats del país.

L.C: A Barcelona es comencen a moure les coses perquè en un

futur immediat es realitzi una consulta independentista. Com a barceloní “d’entre setmana”, com creus que anirà la consulta a la capital del País?

E.P: Barcelona és enorme i no és comparable de cap manera als 143 electors amb dret a vot de Pardines o als prop de 12.000 i escaig que el 13-D estàvem convocats a les urnes al conjunt de tot el Ripollès. Com a veí també de Barcelona m’ho plantejo i veig que si bé seria determinant dur una consulta amb èxit a Barcelona també corre el risc de no assolir una fita de participació suficient que posi en risc el conjunt de la dinàmica de les consultes. Per afrontar Barcelona amb garanties hauria de ser amb un referèndum vinculant i amb totes les de la llei, amb propaganda i campanya institucional. Tot i això han de ser els propis barcelonins els que es facin seva la iniciativa i decideixin si és ara o no el moment de realitzar-ho.Més enllà d’això, no dubto que el futur és nostre i malgrat tot ens en sortirem, perquè és necessari i determinant que així sigui.

L.C: Creus que Gràcia tindrà un paper destacat en els resultats?

E.P: Home, si en algun lloc la consulta té garanties de participació i de major èxit és a Gràcia, per la seva tradició catalanista i sobiranista, també participativa, festiva i compromesa. I finalment, perquè Gràcia és un lloc on passen coses i acull a molta gent que vol viure aquestes coses en directe i de ben a prop; i avui, l’avantguarda és el sobiranisme i els graciencs, no en tinc cap dubte, també en volen ser, com moltes altres vegades, protagonistes.

L.C: Esteve, moltes gràcies per atendre “La Campana Digital” i endavant amb la gran feina que f as pels veïns i veïnes de Pardines.

Imatge aèria del municipi de Pardines