L’art andalusí · L’arquitectura d’Al-Andalus Tot i que, en general, segueix els models de...
35
L’art andalusí
Transcript of L’art andalusí · L’arquitectura d’Al-Andalus Tot i que, en general, segueix els models de...
L’art andalusí
Les manifestacions artístiques
de la cultura islàmica estan molt
vinculades a la religiositat
És un art sincrètic, que va
recollint part del bagatge artístic
de les civilitzacions que es troba
durant la seua expansió territorial
de l’art romà ús de columnes, arc de mig punt i dovelles bicolors
de l’art bizantí ús de la volta i la cúpula per cobrir edificis
de l’art del Pròxim Orient l’arc apuntat i el lobulat
de l’art visigot l’arc de ferradura
La religió islàmica condiciona
profundament l’art
Està prohibida qualsevol
representació d’imatges de la
natura o de figures humanes
es consideren
intents blasfems
d’imitar l’obra d’Al·là
aniconisme
Deriva en un predomini
de l’arquitectura sobre
la resta d’artsprincipals construccions
• Mesquites
• Alcassabes
• Palaus
• Socs
• Banys públics
• Madrasses
L’escultura i la pintura
compleixen principalment
una funció ornamental
Altres arts decoratives són
l’orfebreria, la ceràmica, la
marqueteria o el mosaic
© David Carolei
© David Carolei
El predomini de l’arquitectura
L’arquitectura islàmica presenta una sèrie de característiques comunes:
1. Els edificis solen ser de poca alçada, però tenen una gran extensió superficial.
2. S’utilitzen materials de construcció molt pobres, principalment rajola i fusta.
3. Els edificis es cobreixen amb voltes i cúpules molt decorades.
4. Els elements de sustentació, pilars i columnes, no són molt grossos perquè no
han de sostindre grans cobertes molt pesades.
5. Els capitells de les columnes són variats: corintis, cúbics, amb mocàrabs, etc.
6. S’utilitzen diferents tipus d’arcs, a Al-Andalus podem destacar el de ferradura
que es heretat de l’art visigot.
7. La decoració exterior és molt austera, en contraposició amb la interior que
presenta una gran profusió d’elements decoratius.
8. L’abundant decoració interior es fa amb guix, ceràmica, fusta, marbre, ...
9. Moltes construccions s’integren amb grans jardins que combinen vegetació i
aigua.
L’atauric o arabesc: consisteix en una
tija vegetal que es divideix regularment
per donar origen a tiges secundàries que
poden, al seu torn, escindir-se o tornar a
la tija principal
La decoració ornamental
La pintura, el mosaic i l’estuc s'utilitzaven per a recobrir els murs
Es distingeixen quatre tipus bàsics
d’ornamentació
1
Les llaceries: és una decoració geomètrica en la qual les
formes geomètriques s’entrecreuen o enllacen de manera
infinita.
2
3
Els motius epigràfics o decoració cal·ligràfica: Es basa generalment en
plasmar frases de l’Alcorà utilitzant lletres de l’alfabet àrab.
Se’n poden distingir dos tipus d’escriptura:
El cúfic, de caràcter sobri, monumental, angulós i molt rectilini.
El nasji, molt menys solemne i de sentit cursiu. Més emprat als llibres que en
arquitectura i d’època més tardana
4Els mocàrabs: són prismes col·locats en posició vertical que pengen del
sostre, a la manera d’estalactites. Cobreixen l’interior d’arcs, voltes i cúpules
5
A més, la llum i l’aigua serveixen per modificar l’espai arquitectònic amb
contrastos lumínics movibles al llarg del dia i parets reflectides en els
mantells aquosos.
© Anna Añón© Jesús Lerma
L’arquitectura d’Al-Andalus
Tot i que, en general, segueix els models de l’art islàmic, l’arquitectura
d’Al-Andalus presenta elements propis que la distingeixen:
L’arc de ferradura emmarcat per un arrabà
L’arc lobulat simple o entrecreuat
Mesquita de Còrdova
Alhambra de Granada
Podem distingir tres grans etapes en l’arquitectura andalusina
Període cordovès o època de l’emirat i el califat (756-1031)
• És el període amb les aportacions tècniques i constructives més rellevants
• Culmina en l’etapa califal (segle X)
• Destaquen la Mesquita de Còrdova i la ciutat àulica de Madīnat al-Zahrā’
Període intermedi o època taifa i almohade (1031-1212)
• Presenta una arquitectura més austera i sòbria.
• Potencia l’estructura arquitectònica, però no descuida l’ornamentació.
• Destaquen l’Alcassaba de Màlaga, L’aljaferia de Saragossa, la Giralda i la
Torre del Oro.
Període nassarita (1238-1492)
• És l’última època i es defineix un llenguatge artístic excepcional.
• Es caracteritza per una gran riquesa decorativa interior que dissimula la
pobresa dels materials emprats en la construcció.
• Destaquen l’Alhambra de Granada i el Generalife, també de Granada.
Els últims reis de Granada
