CONVERSA ENTREJORDI PUJOL,JOSEP LAPORTEI GABRIEL FERRATÉ

Pàgines 6-9

ANATOMIA,BALANÇ I PROFECIADE LA LITERATURACATALANA

Pàgines 18-20

JORGE WAGENSBERG,DIRECTORDEL COSMOCAIXA

Pàgines 21-23

Campus Virtual 22Abril 2005Publicació periòdicade la Universitat Oberta de Catalunyawww. uoc.edu

Món

L’APOSTA PER UNMODEL DIFERENTAquest curs 2004-2005 la Universitat Oberta de Catalunyacelebra deu anys. Amb més de 35.000 estudiants matriculatsa 45 països i 1.500 professors a les aules; 18 titulacionsuniversitàries i un centenar de postgraus en marxa en català i castellà, el model proposat per la UOC s’ha consolidatplenament.Pàgines 6 a 10

Editorial Món UOC • Abril 2005 3

Teniu a les mans el primer número d’una nova etapa de larevista de la Universitat Oberta de Catalunya. Món UOCestableix un fil natural de continuïtat amb els vint-i-un

números de la revista Campus Virtual que es publicava des delcurs 1995-96, el primer de la UOC.En aquests deu cursos el món de la UOC ha canviat, i de maneraradical. La Universitat ha madurat, la seva identitat de marca s’haconsolidat, el seu model l’ha singularitzada i l’ha diferenciada.Tal com afirma el conseller Solà en aquesta mateixa edició deMón UOC, “[en aquests deu anys] la UOC ha tingut un impactesobre la societat catalana, i segurament l’aspecte més sorprenenti alhora més destacable és la rapidesa amb què ha crescut i s’hasabut consolidar com a institució capdavantera en el seu àmbit”:ha estat capaç de copsar i absorbir una demanda i una expectati-va de formació de segments importants de la població que noeren atesos adequadament. De fet, podem dir que la UOC ha de-finit un nou model. Ha passat d’una comunitat inicial de 200 es-tudiants i no més d’una dotzena de professionals (entre equipacadèmic i de gestió) a una comunitat de més de 35.000 estu-diants, 18 titulacions universitàries, més d’un centenar de cursosde postgrau, 600 professionals que integren l’equip acadèmic, degestió i el Grup UOC, 1.500 consultors i tutors i ja més de 3.500graduats.Però el resultat d’aquesta –en paraules del president Pujol enaquest número– “ambició intel·ligent” que ha estat la UOC nos’atura aquí. La Universitat ha transcendit l’espai català i ha tei-xit una xarxa d’aliances que ha permès donar a conèixer i fer re-alitat el model de la UOC a l’Amèrica Llatina, a Europa i a l’Àsia.Ha engegat una activitat de recerca enfocada a l’estudi de l’im-pacte de les TIC en la societat, l’economia, la cultura, l’art, la po-lítica, les organitzacions, cosa que ha convertit el seu institut derecerca, l’IN3, en un referent internacional i necessari en la re-flexió i el debat sobre aquests efectes i sobre el fenomen de la glo-balització.Ha bastit una estratègia de difusió social del coneixement i unaacció cultural consolidades i que s’expressen en les iniciativessorgides dels diferents estudis (per exemple, l’Observatori de laNova Economia, Digithum, l’espai Lletra, Mosaic, ArtNodes, laRevista de Universidad y Sociedad del Conocimiento) i del por-tal de la UOC com a vehicle privilegiat i prioritari de difusió dela Universitat. La creació i consolidació d’un grup empresarial, juntament ambuna política de cooperació solidària, expressada en iniciativescom el Campus for Peace (C4P), dóna raó també del món que laUOC ha estat capaç de construir durant aquests deu anys.De tot això, des d’aquestes pàgines de Món UOC en volem parlari ens en farem ressò a fi que el món de la UOC arribi al conjuntde la societat, de manera que també transcendeixi els límits es-trictes de la nostra comunitat universitària.

Publicació periòdicade la Universitat Obertade Catalunya

Campus Virtual 22Abril 2005

Món

Edició:Àrea de Comunicació de la UOCGabinet de Premsa

Revisió lingüística:Servei Lingüístic UOC

Telèfon d’informació UOC:902 141 141

Av. Tibidabo, 39-4308035 BarcelonaTel. 932 532 300Fax 931 175 195

Disseny general:Manel Andreu

Maquetació:Tercer Polo, S.L.

Fotografies:D. Campos

Il·lustracions:Manel Andreu

Realització i producció:Medigrup

Dipòsit legal:B-12.158-95

El món de la UOC

ANYS

SumariMón UOC • Abril 2005 Sumari4

Pàgines 6-9

Taula de redacció

UOC, deu anys d’una“ambició intel·ligent”

Pàgines 11-13

Reportatge

La UOC a la Xina

Pàgina 10

Tribuna d’opinió

Universitat Oberta deCatalunya: 10 anysCarles Solà i FerrandoConseller d’Universitats, Recer-ca i Societat de la Informació

Pàgines 14-15

Actualitat

@teneu: Formació mésenllà d’un diploma

EFQM: La UOC rep el se-gell d’or d’excel·lènciaeuropea

5Sumari Món UOC • Abril 2005

Pàgines 16-17

Recerca

Mapa dels grups derecerca d’e-learning

Pàgines 21-23

Entrevista

Jorge Wagensberg, director de CosmoCaixa “Serà una llàstima morir elspròxims 20 anys, ja que s’hande veure moltes coses”

Pàgines 26-27

Transferència

GEC i Lilly aposten per la formació a distància en el sector farmacèutic

Pàgines 30-31

Novetats editorials

Pàgines 28-29

La UOC al dia

Es graduen més de dosmil estudiants al Fòrum

Neix la Revista de Universidady Sociedad del Conocimiento

Se celebra a Colòmbia el semi-nari de la Càtedra UNESCO d’e-learning

Es constitueix el consellassessor del màster Ges-tió de la ciutat del segleXXI

Roy Ascott, expert en art i cièn-cia, a la UOC

Apadrina NicaraguaResultats de la campanya de Na-dal

Pàgines 24-25

Estudiants

Des de l’altra banda de l’Atlàntic

Pàgines 18-20

Cultura

Literatura catalana: balanç 2004 / previsions 2005

6 Món UOC • Abril 2005 Taula de redacció

Acomençament del mes de febrer –just una setma-

na abans de produir-se el traspàs del Dr. Josep La-

porte–, la redacció de Món UOC va organitzar una

taula de redacció amb el president Jordi Pujol, el Dr. Josep

Laporte i el rector de la UOC, Dr. Gabriel Ferraté. La con-

versa, en la qual també va prendre part el qui fou director

general d’Universitats i vicerector de la UOC, Ramon Pla i

Arxé, va voler reviure alguns dels moments fundacionals de

la Universitat Oberta de Catalunya des dels testimonis dels

qui en van ser protagonistes. Hem volgut mantenir en la se-

va originalitat i riquesa el format de conversa entre els par-

ticipants. Valgui també com a homenatge i reconeixement a

la persona i a la trajectòria del Dr. Josep Laporte. En parau-

les del rector Ferraté durant la investidura del Dr. Laporte

com a doctor honoris causa per la UOC, “és just proclamar

que la UOC existeix per la determinació de Laporte i per la

seva obertura a les noves idees. Aquest doctorat no és el pa-

gament d'un deute, sinó l'alliberament de tot l'agraïment que

li devem”.

UOC, DEU ANYS “D’UNA

a la xarxa catalana d’aquesta universitat. És aleshores quan vam proposar de feruna universitat a distància. Per sort, no envaig ser el responsable absolut. Es va do-nar la feliç circumstància que, en aquellsmoments, el doctor Ferraté, rector de laUniversitat Politècnica de Catalunya, aca-bava el seu mandat i no es podia tornar apresentar. Així és que vaig anar al despatxdel president [Pujol] i li vaig dir –senseque el Gabriel ho sabés–: «President, quèet semblaria si proposéssim que se n'en-carregués en Gabriel Ferraté?». El president em va donar el vist-i-plau. Iun dia, en un acte que hi havia a l’Escolade Camins, li vaig dir: «Gabriel, voldriaparlar un moment amb tu». Després del'acte ens vam tancar en un despatx i livaig fer la proposta. El Gabriel em va dirque amb molt de gust, que ho estudiaria,i es va demostrar una vegada més que ésun home amb moltes idees sobre el tema.Així és com va començar tot, i a partir d'a-quí és quan [amb el lideratge d’en GabrielFerraté] vam fer una universitat totalmentnova i diferent que amb el temps ha de-mostrat un desenvolupament extraordi-nari.Gabriel Ferraté. Efectivament aquest és elmeu record dels fets. No m’ho vaig pensargaire a l’hora de dir-li que sí [al Dr. Lapor-te]. De seguida em va agradar, la idea.

L’aposta per una opció “diferent”J. Pujol. És clar que, a partir de l'accepta-ció d’en Ferraté, la iniciativa intel·lectualde tot això, que abans era nostra, deixa deser-ho i passa a ser d'ell. Jo recordo que enuna reunió, ja juntament amb en Josep[Laporte] i en Gabriel [Ferraté], aquest emdiu: “Escolta, president, no crec que ha-guem d’emular el model de la UNED.Hem de fer una altra cosa”.G. Ferraté. Jo el que sempre explico és

bra i de les tres universitats a Girona, Llei-da i Tarragona/Reus.Però l'altre, que és el que ens interessa enaquest moment, era que la Generalitat po-gués participar en la UNED aquí a Catalu-nya. Tot i que el procés de negociació id’acord amb el Ministeri, que aleshoresdirigia Alfredo Pérez Rubalcaba, i amb elsresponsables de la UNED va ser positiu,en la fase final del procés –i pràcticamentamb el conveni redactat–, determinadesresistències en el si del claustre de profes-sors de la mateixa UNED van impedir l’a-cord i, per tant, l’entrada de la Generalitat

Sobre els orígensJordi Pujol. Molt abans que el Dr. Laportefos comissionat d’Universitats, com a pre-sident, jo havia posat una de les mevesprioritats en el traspàs de la UNED, unprocés amb moltes dificultats i en el qualno avançàvem. Dr. Josep Laporte. Quan jo vaig entrarcom a conseller d'Ensenyament, em vaigtrobar, des del punt de vista universitari,amb dos projectes molt importants per algovern, que s'havien de desplegar. L'unera la creació del que en dèiem aleshoresla “quarta universitat”, que més tard es vaconcretar en la creació de la Pompeu Fa-

7Taula de redacció Món UOC • Abril 2005

que es va produir una situació no gaire ha-bitual. Em vaig proposar fer una cosa dife-rent i un polític –en aquest cas pensava enel doctor Laporte– no va tenir por de feruna cosa diferent. De fet, em va donar ga-ranties que disposaria de plena llibertatper a orientar el projecte de la manera quejo cregués, trencant –si feia falta– l’orto-dòxia. Jo vaig trobar tota la facilitat i el su-port.Així em vaig proposar dues innovacions:la primera, que no fos com la UNED, enel sentit d’incorporar les noves tecnolo-gies des d’un bon començament; un mo-del allunyat, per tant, de la formació “percorrespondència”; una universitat vir-tual, sense un campus material. Internetgairebé no existia i el World Wide Web nova aparèixer fins un any i mig després.Ara ja no hi pensem, però el primer cam-pus no estava basat en la xarxa. L’apostaper la tecnologia, però, condicionava jael model. La segona innovació: el model de gover-nança. Els meus anys de rector –i ja sónuns quants– m’han ensenyat algunes co-ses que s’han de fer i, cosa que és més im-portant, les que no s’haurien de fer. I elque no volíem era una estructura burocrà-tica pesant que pogués anar en detrimentde l’agilitat, la flexibilitat i l'orientació alclient [estudiant] que la construcció d’un

model d’universitat completament nouens demanava. És per això que vam optarper una fórmula que combinava l’impulspúblic de la iniciativa [el Govern deCatalunya] amb una formalització jurídicaprivada [la Fundació]. Val a dir que ensvam haver d’explicar molt. A vegades cos-ta d’entendre que des de la defensa delque és públic facis una institució de dretprivat però que estigui al servei d'allò queés públic. Però val a dir també que vampoder comptar amb el suport unànime detots els grups representats al Parlament deCatalunya. Finalment, una expressió mésd’aquesta singularitat organitzativa i d’a-quest equilibri es concreta en el fet que lamateixa Llei de reconeixement de la UOCconsagra el control de la Universitat perpart del Parlament de Catalunya. Aquestes van ser les dues innovacions –ocondicions si voleu– que vaig proposar ien les quals vaig trobar el suport i la com-plicitat dels nostres governants. Vosaltres[Dr. Laporte i president Pujol] ho vau per-metre!J. Pujol. En tot cas, no va ser fàcil i ni lamateixa decisió de crear la universitat niel model públic-privat pel qual es va optarno van estar exempts de recels i incom-prensions, que certament es van podervèncer i, efectivament, finalment, tothomhi va votar a favor. També va haver-hi al-

AMBICIÓ INTEL·LIGENT”

A dalt: d’esquerra a dreta, doctor Ferraté, president Pujoli doctor LaporteA baix: un moment de la taula de redacció al despatx del president Pujol

prova la voluntat decidida del Govern.Cal dir també que les circumstàncies de lacompra van ser molt favorables, amb unbon preu i accedint a un edifici que esta-va ben equipat –per tant, sense necessitatde fer grans inversions–, amb unes bonescomunicacions i una bona accessibilitat. J. Pujol. Aquesta no va ser una decisió fà-cil i, de fet, vam trigar una mica a contes-tar, però al final va ser que sí. I, a veure,hauria estat un error dir que no. O siguique l’edifici es va comprar, i la UOC –tam-bé en el pla de les infraestructures– es vaposar a velocitat de creuer.

Sobre el nom de la UOCRedactor. I el nom de la universitat?Pujol. Això va ser cosa d’en Ferraté.Ferraté. Sí, potser per influència de l'O-pen [University]. En tot cas, penso que elconcepte d’obertura era i és molt fidel a lavisió que teníem i a la missió que ente-nem que té una universitat orientada apromoure i a facilitar la formació al llargde la vida; per tant, una universitat per-manentment oberta a les persones, obertaa la innovació i al canvi, oberta en defini-tiva al món –ja que és un projecte que, su-perant les barreres d’espai i temps, tambévol representar Catalunya al món. Laporte. El que recordo que em vas dir és

8 Món UOC • Abril 2005 Taula de redacció

que no patís, que seria un nom molt neu-tre. I val a dir que el nom és expressiu dela naturalesa del projecte.

La UOC des de la perspectivadels deu anysRedactor. Quina seria la valoració de latrajectòria d’aquests primers deu anys? J. Pujol. A mi en Ferraté sempre me n'hatingut molt al corrent perquè, entre altrescoses, com que això ha anat molt bé, fa debon explicar.En tot cas, és clar que som davant d’un casd'èxit aquí i que ha tingut ressò interna-cional. Ha rebut reconeixement en formade premis internacionals, fins i tot a Tai-wan o el més recent de l’Organitzaciód’Estats Americans. I, per tant, és lògicque s'expliqui. Em sembla que és impor-tant que, si bé hem de ser autocrítics, hemde subratllar el que fem bé i el que permetalimentar la nostra autoestima. No hemd'inflar el pit més del compte, però tam-poc no ens hem d'encongir. Quan tenimun mèrit o un èxit, l'hem d'explicar, so-bretot quan aquest èxit és resultat d'unaambició intel·ligent, d'una actitud queconsisteix a atrevir-se. Tu t'atrevies [Ferra-té] i els altres anàvem seguint i ens anà-vem atrevint. Des de l'any 80, que vaig ser president,sempre vaig incorporar al meu discursaquestes idees de modernitat i d'interna-cionalització. A vegades te’n surts i a ve-gades no tant. En conjunt, penso que hohem aconseguit, mitjançant un conjuntd'iniciatives, algunes emblemàtiques, i laUOC n'és una. En tot cas, estic molt agraït al que és la Uni-versitat Oberta de Catalunya i a en Ferraté ien Laporte. També tenim altres coses bri-

gun recel dins del món universitari. Peròtambé amb la Pompeu Fabra n'hi va haver;i amb les tres universitats territorials [Gi-rona, Lleida, Tarragona]. [En el model de la UOC] el que sobtavauna mica la gent era la consagració d’unescalafó –model de carrera– diferent i nobasat en el funcionariat. I això en el mónuniversitari –a voltes tan corporatiu– haestat un tema important, i, per tant, nodeixava de ser un xoc cultural.G. Ferraté. Jo recordo una conversa fona-mental que hi va haver a la casa dels Ca-nonges, quan encara parlàvem de comhauria de ser la UOC. Allà hi érem el pre-sident Pujol, en Josep Laporte, en RamonPla, director general d’Universitats, en Jo-sep Grifoll, secretari general tècnic, en

Joaquim Pujol, secretari general de Presi-dència, i en Ramon Llevadot, l’assessorjurídic de Presidència. Van sorgir algunsdubtes sobre l’adequació de la fórmula ju-rídica proposada i recordo alguns mo-ments d’un cert impasse, que es van re-soldre amb un decidit “endavant” delpresident [Pujol]. A partir d’aquí tot vafuncionar, es va desplegar el procés i laproposta va superar tots els tràmits.

La UOC a l’avinguda TibidaboJ. Pujol. Tot això vol dir que la gent queefectivament vau tenir la idea i que la vaudesenvolupar vàreu saber també treballari aconseguir el nostre suport i complicitat.Però vull dir que estava tot molt ben tre-ballat. En tot cas, sí que en aquesta faseinicial vam tenir, tu [Ferraté] ho deus re-cordar, alguns dubtes amb el tema de laseu de la Universitat. G. Ferraté. Efectivament, vam sol·licitarun local al Patrimoni de la Generalitat i envam visitar alguns: l’exsabateria Torrents,a la Gran Via; un de modernista al passeigde Gràcia; un de nou a la Vila Olímpica, il’edifici de l’avinguda Tibidabo, on avuihi ha la seu de la Universitat. Cal dir quel’aposta per la seu de Tibidabo, quan laUniversitat encara no era més que un pro-jecte, va ser valenta i de nou va posar a

Ara que comencem a descobrir laimportància dels missatges permòbil i dels SMS com a noves

fórmules del boca a orella de temps im-memorial, se'ns fa evident també que hiha molts fenòmens socials que són dedifícil explicació. El carisma d'un líderpolític, l'èxit d'una marca de roba, d'u-na pel·lícula de pressupost baix o delllibre d'una petita editorial tenen a veu-re amb mecanismes més emotius queno pas amb arguments objectivables.I en la UOC i la seva ràpida implantacióentre la societat catalana en tan sols deuanys hi juguen alguns d'aquests factorsgairebé incomprensibles. Es pot expli-car l'èxit de la UOC per les seves cam-panyes publicitàries? No, o no única-ment, perquè el que s'hi ha destinat nojustifica la línia ascendent de les sevesmatrícules. Pel descrèdit dels seus com-petidors? No, o no únicament, ja que al-tres universitats del seu entorn i espe-cialització han mantingut uncreixement moderat. Pels resultats aca-dèmics? No, o no únicament, perquèencara no havia sortit la primera gene-ració de titulats que ja se'n feia una va-loració positiva. Per la bona acollidad'una fórmula ja experimentada? No, encap cas, perquè ha estat una experièn-cia pionera a Catalunya, a Espanya iarreu, ja que fins ara les universitats adistància havien optat per un sistemad'ensenyament tradicional basat en elcorreu, els apunts fotocopiats i el con-tacte ocasional.Caldrà, doncs, buscar altres causes méssubjectives. I permeteu-me apuntar-nedues: l'atzar d'haver-se iniciat en el mo-ment precís i les complicitats perso-

nals. A l'atzar cal atribuir que la faltad'acord per a traspassar la UNED catala-na impulsés el llavors conseller JosepLaporte a inventar una versió catalana,que havia de ser diferent, que havia departir de l'ús extensiu de les noves tec-nologies de la comunicació i que comp-tava amb un pioner de la informàtica,Gabriel Ferraté, que quedava lliure enhaver esgotat el mandat com a rector dela Universitat Politècnica. Però hi ha lacoincidència del moment històric tam-bé, perquè coincideix amb l'inici del'expansió d'Internet. Tres anys abans,per exemple, no hauria estat possibleuna universitat en línia i tres més tardja les universitats haurien començat ex-periències mixtes que potser haurienfet innecessària la seva creació.I un segon element, no gens negligible,és la presència de Ferraté. Un optimis-ta del progrés al capdavant d'una uni-versitat que vol fer de la tecnologia elseu instrument de treball havia de do-nar lloc a moltes complicitats; en pri-mer lloc, de caràcter personal, que lipermeten crear un equip jove, preparati d'idees clares, capaç d'atreure profes-sorat de prestigi i en darrer termealumnat; en segon lloc, de caràcter me-diàtic, perquè la seva relació cordialamb els mitjans de comunicació li per-met "vendre" la UOC sense aixecar laveu més del compte, i complicitats po-lítiques, perquè ha fet de l'equilibriuna lliçó permanent que li ha permèssalvar tots els entrebancs, buscar fór-mules de gestió flexibles i aconseguirun marc de tolerància que ha protegitl'espectacular procés d'expansió de laUOC.

llants; de vegades més de les que nosal-tres mateixos ens expliquem. Però, bé,mai no sobren, i tant de bo en tinguéssimmolts, d'èxits com aquest.J. Laporte. Jo puc aportar a través meu eltestimoni d’innombrables personalitatsde l’àmbit de la política –perquè ens en-tenguem, de tot l’espectre– i de la societatque, en més d’una ocasió, han volgutcompartir amb mi el seu reconeixement ala iniciativa de posada en marxa i a la tra-jectòria posterior de la UOC. G. Ferraté. Jo potser només he de dir que,des de la perspectiva de l’evolució d’a-quests deu anys, encara es posa més en re-lleu el valor en la presa de decisió d’a-quells qui, quan això no era més que unaidea, hi van apostar gairebé incondicio-nalment a favor i la van fer possible. Iaquest és un reconeixement sens dubte amoltes persones i institucions que enshan fet confiança, però necessàriament ésun reconeixement que es concreta en l’im-puls i la iniciativa del Govern de Catalu-nya, i en la fe i en la confiança personalque el president Pujol i en Josep Laportevan voler posar en mi. Per tant, no puc fermés que deixar testimoni del meu agraï-ment.J. Pujol. Si em permeteu, i ja per acabar,deixeu-me dir que una de les coses bonesde la UOC no solament és que esteu il·lu-sionats, sinó que difoneu il·lusió. Vosal-tres, si se us n'ha donat deu, n’heu tret unrendiment de vint i expliqueu que n’heutret trenta, cosa que vol dir que al finals’acaba obtenint aquest rendiment.Aquesta actitud d’il·lusió i alegria és unactiu que no heu de perdre. És un actiupolític i econòmic. És un actiu que fa anarendavant el país.

9Taula de redacció Món UOC • Abril 2005

Les complicitats de la UOC[Josep Playà Maset]Periodista de La Vanguardia

altrament en quedaria exclosa. Òbviament,la dedicació d’aquests estudiants a la sevacarrera no sempre és intensiva, però laUOC sempre s’ha preocupat pel rendimentacadèmic i serà bo que en els pròxims anyscontinuï donant a aquesta qüestió la màxi-ma prioritat.

Com qualsevol altra universitat, la UOC noseria una institució completa si la recercano hi tingués un pes específic. En aquestsmoments s’hi estan desenvolupant un totalde 35 projectes d’R+D. A tall d’exemple, esdestaca l’activitat que hi fa l’Internet Inter-disciplinary Institute (IN3) en matèria desocietat de la informació, mitjançant el Pro-jecte Internet Catalunya, que ens permetdisposar d’una radiografia molt precisa pelque fa a l’ús i les aplicacions de les novestecnologies en la societat catalana. Aquestprojecte, finançat pel Govern, és molt útil al’hora d’orientar i planificar les accionspolítiques d’aquest àmbit. I és ben sabutque la recerca no té sentit si no reverteix enbenefici de la societat.

Al llarg d’aquests deu anys, la UOC ha fetesforços per articular vies de col·laboracióamb la resta d’universitats catalanes, que ésun dels seus objectius fundacionals. Aquest

és, probablement, un dels reptesde futur més importants, ja que potcontribuir de manera decisiva a ferque, també en l’àmbit de la forma-ció i la recerca sobre Internet, elsistema català sigui capdavanter.L’espai europeu d’educació supe-rior farà augmentar la mobilitat iels intercanvis, tant presencialscom virtuals; i, per tant, la coope-ració entre la UOC i la resta d’uni-versitats pot ser molt productiva.

En resum, han passat deu anys i podem afir-mar, sense cap mena de dubte, que la UOCs’ha convertit en una universitat totalmentconsolidada dins del sistema universitaricatalà i respectada arreu del món. Aquestabrillant trajectòria no hauria estat possible,en bona part, sense l’empenta i el fort lide-ratge del seu rector, Gabriel Ferraté, que haestat al capdavant de la institució des delprimer dia. L’esforç invertit tots aquestsanys ja dóna fruits: més de 2.500 alumness’han titulat a la UOC d’estudis oficials,xifra que contribueix a incrementar el capi-tal humà del nostre país. Enhorabona i permolts anys!

Article publicat al diari AVUI el 14 de desembre de 2004

10 Món UOC • Abril 2005 Tribuna d’opinió10

Hi ha institucions que dignifiquenla imatge d’un país i n’incremen-ten el prestigi. A Catalunya, sorto-

sament, en tenim unes quantes. Una d’a-questes és la Universitat Oberta de Catalu-nya (UOC), que ara celebra l’aniversari.Han passat deu anys des que el Govern dela Generalitat va decidir promoure la cre-ació d’una universitat a distància basadaen les noves tecnologies; sens dubte, unaaposta arriscada i valenta, que corresponagrair a Jordi Pujol i Josep Laporte en elvessant polític, a Enric Argullol en la for-mulació jurídica i a un reduït equip lide-rat per Gabriel Ferraté, Claudi Alsina iFrancesc Pedró en el vessant acadèmic.

Diu que els aniversaris sempre són un bonmoment per a fer balanç. No cal dir que laUOC ha tingut un impacte sobre la socie-tat catalana, i segurament l’aspec-te més sorprenent i alhora mésdestacable és la rapidesa amb quèha crescut i s’ha sabut consolidarcom a institució capdavantera enel seu àmbit. Avui la UOC és unreferent internacional i ha estatmereixedora de diversos guar-dons que l’acrediten com una deles millors universitats virtuals ia distància del món. No estàmalament tractant-se d’una uni-versitat tot just adolescent.

Com els millors vins joves, la UOC hasabut madurar en poc temps. Els expertsdiuen que els anys passen molt més ràpida Internet que a la vida real. Seguramentés veritat, però això no explica per si sol,evidentment, la seva ràpida projecció. Lescauses de l'èxit cal buscar-les, entrealtres, en una bona organització estructu-ral, en la qualitat de l’oferta docent i enun aprofitament intel·ligent de les TIC,les tecnologies de la informació i lacomunicació; tot plegat, en el marc d’unaconcepció pedagògica centrada en l’estu-diant i en uns materials docents fets prin-cipalment per professors de les universi-tats catalanes amb prestigi acadèmic reco-negut.

Les xifres són eloqüents: de 200 estudiantsmatriculats el primer any i una ofertadocent d’un parell de titulacions homologa-des, la UOC ha passat als gairebé 35.000 delcurs present, amb disset títols homologats i160 cursos de postgrau, a més d’un presti-giós programa de doctorat sobre societat delconeixement. Ara bé, fent un símil informà-tic, un programari tan sofisticat no podriafuncionar sense un maquinari de primernivell. Darrere la intangible cortina de lavirtualitat s’hi amaga un equip humà formatper més de 160 professors propis i unaxarxa de 2.000 col·laboradors externs, a mésde tot el personal administratiu. Ells són elsresponsables de fer rutllar cada dia aquestafàbrica de coneixement. Aquesta evolucióha estat possible, també, per l’esperit inno-vador que ha caracteritzat la UOC des delprincipi; un esperit innovador que ha sabut

aplicar tant al model pedagògic, adaptat ales necessitats del segle XXI, com a la sevaorganització en xarxa i a un model jurídicpropi, atès que es tracta d’una universitatd’iniciativa pública però instrumentadaamb una fórmula jurídica privada.

El model pedagògic de la UOC ha permèssuperar amb èxit el principal repte queplanteja aquest tipus d’ensenyament: estarsempre al costat de l’alumne en un entornque per definició és distant. És justament laflexibilitat d’aquest model la que el faatractiu a una àmplia tipologia de perso-nes, que per diversos motius no podenassistir a classes presencials. D’aquestamanera, la UOC desenvolupa un rol impor-tant a l’hora de facilitar l’accés a l’ensenya-ment superior a una franja d’estudiants que

Universitat Oberta de Catalunya: 10 anys[Carles Solà i Ferrando]Conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació

11Reportatge Món UOC • Abril 2005

La UOC és una de les institucions delmón occidental que mira cap a laXina. I no és estrany: la Xina es va

convertint en un mercat nou ple d'oportu-nitats de negoci i d'aprenentatge. Què vin-cula la Universitat Oberta de Catalunya ala Xina? Tot va començar fa dos anys,quan el rector Gabriel Ferraté va viatjar ala Xina i va visitar la NEEA (NationalEducation Examinations Authority), l'or-ganisme del Ministeri d'Educació xinèsque gestiona el sistema d'avaluació d'ac-cés als estudis universitaris. En conèixerla UOC, el president de la NEEA, ZhaoLianghong, es va plantejar la possibilitatde crear un model de formació virtual. Ai-xí es va posar en marxa una prova pilot,que van seguir cent cinquanta estudiantsde la província de Zhejiang i per a la qual

la UOC va treballar en la traducció i adap-tació del Campus Virtual al xinès, l'ade-quació dels materials didàctics i la forma-ció específica de professors xinesos quevan tenir cura de l'adaptació d'aquestsmaterials i van desenvolupar el rol deconsultors que vetllen pel procés d'apre-nentatge dels estudiants. Aquesta provapilot, finançada per la Unió Europea, vaacabar el juny del 2004 amb l'acompli-ment dels objectius establerts. Segons Al-bert Boada, director de l'oficina d'enllaçde la UOC a la Xina, “l'experiència va servalorada positivament per ambdues parts.La NEEA va valorar que aquell era un mo-del que també podia oferir bons resultatsdocents en el context xinès. Per part de laUOC, va permetre constatar que el nostremodel pedagògic també podia servir en

La UOC a la Xina

un context força diferent, com era el xi-nès”. Després d'haver treballat amb laNEEA, Boada destaca que “aquesta ha es-tat una experiència altament enriquidorai, de fet, creiem que el projecte ha ajudatla UOC a estar més preparada per a treba-llar en un món cada cop més intercon-nectat i globalitzat”. La NEEA va ser fundada l'any 1987 i és lamàxima autoritat nacional xinesa per a lagestió i administració del sistema d'ava-luació d'accés als estudis universitaris.Aquesta institució, que depèn del Minis-teri d'Educació xinès, basa el seu sistemaen un model d'autoaprenentatge i té inte-rès a crear un sistema d'educació virtual ia distància per a oferir suport i tutoria alscandidats dels exàmens. Actualment ofe-reix ensenyament superior no universitaria distància a vint milions de ciutadans xi-nesos i gestiona els sistemes d'examinaciócorresponents. Ofereix dos-cents vuitantaestudis diferents agrupats en catorze cate-gories, que apleguen branques del conei-xement com l'enginyeria, l'agricultura,l'art i la història, la medicina, els negocisi la gestió, els serveis militars, etc. El sis-tema que fan servir és el model tradicio-nal d'ensenyament a distància, tot i queen els darrers anys han incorporat en al-guns estudis l'ús de pàgines web i de CD-ROM.L'èxit d'aquesta experiència pilot i el co-neixement acumulat entre la UOC i laNEEA van portar a la signatura d'unacord de cooperació entre aquestes duesinstitucions, l'octubre del 2004. Aquestconveni preveu l'establiment marc de co-operació estable que dóna continuïtat ales relacions establertes i recull la cele-bració de reunions anuals, tant a la Xina

com a Catalunya, de seguiment de l'acordi aprovació de nous projectes i línies decol·laboració. Entre les iniciatives que espreveuen sobresurten les de treballar pelreconeixement mutu de cursos i titula-cions, avançar en la creació conjunta dematerials didàctics i en els mètodes de se-guiment dels processos d'aprenentatge,col·laborar en la potenciació de la intro-ducció de les tecnologies de la informaciói la comunicació (TIC) com a suport de laformació i treballar en la creació i promo-ció de cursos d'autoaprenentatge d'idio-mes. Així mateix, partint de l'experiènciaja acumulada per la UOC d'ençà del llan-çament de la primera llicenciatura i màs-ter de l'Àsia Oriental, es preveu la promo-ció de cursos i programes de recercaespecífics en l'àmbit dels estudis d'aque-lla regió i la Xina.

En resum, aquest projecte, que forma partde la primera fase d'un programa globalde la Comissió Europea orientat a utilitzarels coneixements de l'aprenentatge virtuala Europa, té l'objectiu que la NEEA passiprogressivament de ser una institució d'e-ducació a distància tradicional a ser-neuna d'aprenentatge virtual. I el paper de laUOC en aquest projecte és ajudar aquestorganisme en el procés de redefinir l'ac-tual model xinès, ja que l'assessora i li ce-deix la plataforma.Però aquest no és l'únic projecte engegat ala Xina; la UOC també participa en el pro-jecte CEPA de l'oficina Xina-Europa de laUnió Europea, que té l'objectiu de dur aterme la formació contínua dels funciona-ris xinesos i en el qual la Universitat ofe-reix la seva expertesa en l'ús de les tecno-logies per a la formació a distància.

Rellevància de la Xina per a la UOC. Talcom exposa Boada, “la Xina és un paísque per la demografia i economia que téesdevé una gran potència mundial i on laformació a distància i l'ús d'Internet per ala formació reben un gran impuls per partde les autoritats del país, pel que fa a for-mació tant inicial com superior o contí-nua”.

12 Món UOC • Abril 2005 Reportatge

Estudiants des de la XinaCarolina Espinosa de Kluizenaar es-tudia el segon cicle de l’Àsia Oriental a laUOC i ho fa des de Pequín, on fa més dedos anys que viu per motius familiars. ElPedro, el seu marit, treballa en una multi-nacional i viatja per tot el món amb ella iels seus fills. La Carolina ha descobert que la Xina ésun país que té moltes coses bones i tambémoltes de dolentes i que és un país quecanvia molt ràpidament: “Crec de debòque canvia massa ràpid; hi ha gent que nopot seguir el ritme de la modernitat. Em fapena que els xinesos no apreciïn les sevesarrels i només vulguin canviar-ho tot,construir edificis moderns, comprar cot-xes i comprar i comprar...; però no és aixòmateix el que hem fet en la nostra culturaoccidental? Penso que les persones nohaurien d’oblidar les seves arrels i el seupassat; d’aquesta manera hi hauria mésharmonia en un futur no gaire llunyà.Crec, però, que la intel·ligència i el sentitcomú prevalen i que al final la societattendeix a millorar i adonar-se que la iden-titat d’un país s’ha de conservar, particu-larment la d’una nació tan variada com laXina”. A grans trets, la Carolina s’ha tro-bat molt a gust a Pequín.

Mònica-MartaMoyano Prieto cursa Filo-logia Catalana a la UOC i tam-bé viu a la capital de la Xina.“Vaig començar a interessar-meper la llengua xinesa quan unaamiga meva va anar a treballar a Pequín.L’any 2001 la vaig anar a visitar i em vaagradar molt el país, sobretot la gent. El2002 vaig passar tres mesos a Xangai enuna empresa i el 2003 em van proposar ferclasses de castellà en una universitat i,sense pensar-m’ho gaire, vaig deixar lafeina que tenia i vaig venir a la Xina”. Iaquest ja és el segon any que la Mònicaviu a Pequín.“És sabut que la Xina és el futur, és un pa-ís que creix a una velocitat espectacular. Iel que és millor d’aquest desenvolupa-ment és que els mateixos xinesos hicreuen, l’esperen i fan el que poden per-què sigui ben aviat una realitat”, pensa laMònica. Viure a la Xina també ha ajudat laMònica a trencar idees preconcebudes enla ignorància.

María LuisaRodríguez Ser-

rano és llicenciadaen Economia i en Ad-

ministració i Direcció d’Empre-ses per la Universitat Carlos III de Madridi actualment cursa els estudis de l’ÀsiaOriental a la UOC des de Pequín. Una be-ca la va portar a la Xina fa un parelld’anys i ara busca un projecte empresarialinteressant per continuar la seva carreraen aquest país. “La raó per la qual vaig sol·licitar venir ala Xina és el dinamisme amb què es pro-duïen canvis, sobretot econòmics, peròtambé socials. Ser testimoni presencial del’espectacular evolució que s’experimentaen aquesta part del món em sembla impa-gable. A més, conèixer i entendre una so-cietat i una cultura tan diferents de la nos-tra és tremendament útil per al meudesenvolupament personal, alhora queem dóna una perspectiva nova de les me-ves arrels”.

Signatura de l’acord entre la UOC i la NEEA l’octubre passat

13Reportatge Món UOC • Abril 2005

Coincidint amb el viatge del rector Ga-briel Ferraté a la Xina l'octubre pas-

sat, es va fer una trobada del rector i elsestudiants i consultors residents a Pequín.Així, el rector va poder conèixer de pri-mera mà les particularitats i motivacionsd'aquests membres de la comunitat UOC iels problemes o necessitats específiquesque poden tenir. En aquell viatge, el rectoracompanyava el president de la Generali-tat de Catalunya, Pasqual Maragall, enuna visita oficial a aquell país. Una de les estudiants que va assistir aaquella trobada va ser Carolina Espinosa:“Va ser molt positiu veure que hi ha altres

estudiants com jo a Pequín i veure que elsresponsables de la UOC es preocupen dedebò pel bé dels seus estudiants”. MònicaMoyano també hi era: “Va ser una sorpre-sa agradable i em va fer sentir més meva laUOC, després de pertànyer a la seva co-munitat durant quatre anys. Sobretot emva agradar conèixer de primera mà el pro-jecte i la relació entre la Xina i la Univer-

sitat”. A la trobada també hi va anar l'es-tudiant María Luisa Rodríguez: “Em vaagradar molt. Vaig poder comprovar quesom diversos els estudiants UOC a Pe-quín, la majoria cursant el mateix que jo.La conversa amb el rector va ser interes-sant i amena, però sens dubte la cosa mésproductiva va ser posar-me en contacteamb la resta de «pequinesos»”.

Hauríem de tancar els ulls i obligar-nos a no tenir prejudicis(entenc aquí la paraula positivament com a ‘judici previ’, no ensentit pejoratiu) abans de començar un dels viatges més intri-gants que hi ha al món: el viatge cap a l’Orient Llunyà, cap a laXina. L’apropament a la Xina exigeix que es faci per la curiosi-tat de saber com viuen, pensen, actuen, què veuen, mengen isenten les persones de cabells negres i ulls ametllats que men-gen arròs amb dos bastonets. Un apropament interessat, o ambidees preconcebudes, provocarà que les nostres vivències alpaís no encaixin amb el que en pensàvem, gairebé de manerainevitable. I de l’amor a l’odi per la Xina només hi ha un pas,com ja deveu haver sentit a dir.Jo vaig arribar a aquest país fa més de cinc anys per viure l’a-ventura de l’orient, amb idees preconcebudes fomentades perla ignorància, i també perquè no vaig trobar una feina que m’a-gradés al meu país. Els meus somnis d’un país exòtic es van fermiques quan vaig aterrar a Pequín, una ciutat grisa i metàl·lica,amb gratacels, autopistes i barris perifèrics de totxana i uralita.El meu orgull i la manca de perspectives a la meva terra em vanajudar a no pujar al primer avió amb destinació a Europa.I ja han passat cinc anys. I no sóc l’única que s’ha quedat lliga-da per a tota la vida a aquest país, físicament o emocionalment.L’agost del 1999 va començar un viatge vital en què he desco-bert com pot ser d’apassionant conèixer el que és desconegut,comprendre el que és incomprensible i sempre mantenir lasensació que ens queda tot per aprendre i ens morim de ganesde fer-ho. El principal repte per a qualsevol nouvingut a aquestpaís és –em sap greu la manca d’originalitat– l’idioma. I ambl’idioma hi ha estretament lligat tot un conjunt de pensaments

i idees pròpiament “xinesos” que representen una gran barreraper al coneixement de les persones d’aquest país. Confesso, unaltre cop, que a vegades les forces em fan figa i prego per tor-nar a la meva vida de sempre, a casa, amb els meus.La Xina us ho pot oferir tot. Hi ha moltes coses per aprendre,fer i viure. I la millor manera de començar aquest viatge és pelcamí del coneixement i dels intercanvis culturals. Sé que so-nen molt acadèmiques aquestes dues paraules, però es resu-meixen a escoltar el que els altres saben d’aquest país (amb lli-bres, estudis, entrevistes, reportatges, etc.) i a interactuar ambpersones d’aquesta nacionalitat (amics, col·legues de feina, es-tudiants, artistes, polítics, professors). A més, la Xina ha arri-bat a les nostres vides per quedar-s’hi, com podeu llegir cadadia als diaris i descobrir en la vostra vida diària. Si al començament només ens recordàvem de la Xina en llegir enels nostres productes de consum made in China, ara aquest paísja té per a nosaltres cara i ulls. El fenomen del creixement delnombre d’immigrants, i entre ells els xinesos, no es pot obviar;ni tampoc el gran nombre d’adopcions de nenes xineses. La im-portant presència del terrorisme islamista al sud-est asiàtic, on laXina es va convertint en un dels països de referència malgrat sermés al nord, és un altre fenomen que cal tenir en compte. El tsu-nami d’aquest Nadal ha demostrat un altre cop que la Xina estàplenament decidida a ser un “país responsable” dins de la co-munitat internacional, en contrast amb els anys d’ostracisme an-teriors. En resum, és un colós en procés de canvi del qual ens in-formen cada cop més els nostres mitjans de comunicació. No enspodem permetre el luxe de no saber-ne res, tinguem previst o nodedicar part de la nostra vida a aquest enorme país.

Un viatge cap a l’Orient Llunyà[Anna Martínez Riba] Consultora dels Estudis de l’Àsia Oriental

Trobada del rector amb estudiantsi consultorsa Pequín

14 Món UOC • Abril 2005 Actualitat

Recollint l’esperit d’aquestes institucions populars tan arreladesa Catalunya, la UOC “posa a disposició de tots els ciutadans lesassignatures de les diferents titulacions que ofereix sense neces-sitat d’acreditar requisits d’accés. Aquests estudiants comparti-ran aula i professors amb els estudiants de titulacions homologa-des i gaudiran dels mateixos serveis i materials”, explica JoanFuster, vicerector de Relacions Institucionals i Política Cultural,que afegeix que “cal fer que elsciutadans aprofitin al llarg de totala vida cada una de les oportuni-tats d’actualitzar, aprofundir ienriquir el seu coneixement per aadaptar-se millor a un món encanvi permanent”. Però també ésresponsabilitat social de la uni-versitat donar una oportunitat a les persones que, pel motiu quesigui, han quedat al marge del sistema educatiu o l’han abandonat.Així, des del mes de febrer passat, quan va començar la provapilot, més de cinc-cents estudiants s'han matriculat a seixanta-dues assignatures diferents dels estudis d’Economia i Empresa,Dret i Ciència Política, Psicologia i Ciències de l'Educació, Estudisde l'Àsia Oriental, Ciències de la Informació i de la Comunicació,Humanitats i Filologia, Informàtica i Multimèdia o Turisme.Qui són aquests nous estudiants? Quin perfil tenen? Segons elvicerector Fuster, “l’oferta de l’@teneu s’obre a tots elsciutadans potencialment interessats a accedir a

una formació de qualitat, de rang universitari, però que per dife-rents motius decideixen no cursar una carrera completa. Potservolen reprendre estudis no acabats en un altre moment, volenadaptar o enriquir coneixements per raons laborals o —per quèno?— satisfer les seves ànsies d’aprendre o gaudir... La universi-tat ha d’oferir finestres d’aprenentatge que permetin als individusmillorar les seves competències i capacitat d’adaptació. I, com

que aquests estudiants estaransotmesos als mateixos processos isistemes d’avaluació que els de lavia reglada, el nivell dels estudisuniversitaris no queda rebaixat”.Els estudiants que superin l’assig-natura rebran un títol oficial d’ex-tensió universitària certificat per

la UOC, que els permetrà, si arriba el moment, convalidar en elmarc d’aquesta universitat les matèries cursades per a obteniruna llicenciatura o diplomatura.L’objectiu d’aquesta iniciativa és oferir, en dos anys, l’accés a lesprop de set-centes assignatures que s’imparteixen a la UOC. Peraixò “ajustarem adequadament els recursos administratius i aca-

dèmics que ens permetin donar resposta a l’ex-pectativa que entenem que una iniciativa

com aquesta pot generar”.

Formació més enllà d’un diploma

“Cal fer que els ciutadans aprofitin al llarg detota la vida cada una de les oportunitats d’ac-tualitzar, aprofundir i enriquir el seu coneixe-ment per a adaptar-se millor a un món en canvipermanent”

Aristòtil afirmava, fa més de 3.000 anys, que “tots els homes desitgen per naturalesa saber”. Sense perdre de vista aquesta idea, laUniversitat Oberta de Catalunya va començar, ara fa deu anys, a treballar per tal de contribuir a fer de l’educació un procés per-manent d’enriquiment per a les persones. L’últim pas que ha fet, més enllà de l’oferta universitària, els cursos d’estiu i el postgrau,és la posada en marxa de l’@teneu universitari.

ATENEUwww.uoc.edu/ateneu

15Actualitat Món UOC • Abril 2005

• Orientar-se a l’obtenció de resultats per a tots els agents inte-ressants de l’organització.

• Orientar-se a satisfer les necessitats dels clients.• Tenir un fort lideratge i ser constant en l’assoliment dels pro-

pis objectius.• Gestionar per processos i sobre la base de fets i dades.

• Desenvolupar el conjunt de persones que formen part del’organització i implicar-les-hi.

• Aprendre col·lectivament, innovar i millorar d'una maneracontínua.

• Ser capaç d’establir aliances.• Demostrar responsabilitat social.

La UOC ha assolit el segell d'or d'ex-cel·lència europea que atorga laFundació Europea per a la Gestió de

la Qualitat (EFQM) i que només posseei-xen dues universitats més de l'Estat es-panyol, la Universitat Mi-guel Hernández (Elx) i laUniversitat Politècnica deCatalunya. Aquest segell,creat l'any 2001, identificai reconeix les bones pràcti-ques en el món de la gestió(management). Segons Xa-vier Aragay, gerent de laUOC, “la nostra universitatha optat per ser una institu-ció de qualitat i donar unservei de qualitat. Aquestsegell significa el reconei-xement d'un camí iniciat fadeu anys i en el qual conti-nuem. Si féssim una com-paració amb el món del ciclisme, seriacom arribar a una meta volant. Després,però, la cursa continua i el treball per laqualitat també”. Segons Josep Salvatella, director de Plani-ficació i Qualitat de la UOC, a més d'im-plicar una validació del model de gestió,significa “un incentiu per a la millora con-tínua, ja que les recomanacions de l’equipavaluador, compost per acadèmics, pro-fessors universitaris i consultors, són alta-ment valuoses”. El procés per a aconseguir aquest segell hatingut dues etapes. Una primera, d'autoa-valuació, fruit de la qual s'ha elaborat laMemòria EFQM, i una segona, de valida-ció i contrast de la informació que contéper part d'un equip d'externs format peravaluadors del Club Gestión de la Calidad

i del Bureau Veritas International (BVQI),primera entitat privada de certificació aEspanya. “Darrere d'aquest èxit, trobem lafeina de moltes persones que van començarja fa anys la gestió per processos, per exem-

ple, amb l'aposta per la for-mació de qualitat. Tothomhi ha posat el seu granet desorra: els professionals dela UOC, tant els acadèmicscom els de gestió, peròtambé han participat enaquest procés els estu-diants i col·laboradors, jaque el model EFQM con-sulta tots els qui participenen els processos”, assegurael gerent, que afegeix:“Vull agrair l'esforç fet peraconseguir aquest reconei-xement. És molt inusualque algú es presenti al se-

gell i aconsegueixi l'or a la primera!”.Els experts avaluadors van destacar unasèrie de punts forts, com ara la capacitatde lideratge i d'impuls a tots nivells, laforta orientació a l'estudiant i la innova-dora estructura jurídica flexible en què esbasa el model de govern. Segons Joan No-ves, avaluador sènior i coordinador de l'e-quip avaluador, “en les entrevistes fetes alpersonal de la UOC he tingut la sensacióde parlar amb una gent que, a través de lafinestra del seu PC, mira de fit a fit el fu-tur”. D'aquest procés també s'extreuen unspunts de millora, com per exemple fercomparacions sistemàtiques i compartirbones pràctiques amb altres organitza-cions del sector o treballar la mesura sis-temàtica del rendiment de les persones del'organització.

LA UOC REP EL SEGELL D’OR D’EXCEL·LÈNCIA EUROPEA

Aconseguir el segell d'or obre la porta anoves apostes. Com explica Xavier Ara-gay, “continuarem treballant la qualitatperquè volem ser una universitatexcel·lent a tots nivells. No podem i novolem aturar-nos en el nostre treball per laqualitat perquè aquest segell el donen perdos anys i després caldrà renovar-lo. Peròno només això: l'any que ve ens volempresentar al Premi Europeu de l'Excel·lèn-cia que atorga la mateixa institució,l'EFQM”.

El model EFQM L'any 1989 catorze grans companyies eu-ropees van constituir l'EFQM. Per a con-tribuir a impulsar aquesta iniciativa, esvan crear uns premis d'abast europeu i,l'any 2001, el segell, per a acreditar l'ex-cel·lència aconseguida per algunes insti-tucions. L'any 1991 un grup de compa-nyies espanyoles va constituir el ClubGestión de la Calidad, una organitzaciósense ànim de lucre integrada per empre-ses i organitzacions de tots els volums isectors d'activitats. El Club és el represen-tant exclusiu de la Fundació Europea pera la Gestió de la Qualitat (EFQM) a Es-panya i té els objectius de contribuir aaugmentar el nivell de competitivitat deles organitzacions de l'Estat espanyol iimplantar sistemes de gestió basats en elmodel EFQM.

BUREAU VERITAS INTERNATIONALwww.bvqi.esCLUB GESTIÓN DE LA CALIDADwww.clubcalidad.esEFQMwww.efqm.org

Conceptes bàsics EFQM

e-lear1616 Món UOC • Abril 2005 Recerca

“Utilitzar les TIC a l’ensenyament supe-rior millora la qualitat de l’aprenentatge,amplia l’accés a l’educació i la formaciói redueix els costos de l’ensenyament”,afirma Tony Bates, expert en e-learning iactual professor de la UOC. Bates, que famés de trenta anys que es dedica a inves-tigar aquest camp, acaba de definir l’acti-vitat de recerca en e-learning que es fa ala Universitat Oberta i distingeix tresgrans línies ben diferenciades, que sónPolítiques, organització i planificació del’e-learning; Ensenyament i aprenentat-ge, i Serveis web i gestió dels continguts.El propòsit de Bates és que aquesta uni-versitat esdevingui un centre capdavan-ter de recerca en e-learning l’any 2007.Per a aconseguir aquesta fita, l’estratègiaque proposa és la definició d’aquest ma-pa de recerca, fixar-se en publicacions dereferència i alta qualitat, la multidiscipli-narietat dels equips de recerca, l’aprova-ció formal dels projectes UOC i aconse-guir finançament tant intern com extern.

La UOC apostaper la recerca en

Projectes d’ensenyament i aprenentatge– Disseny instruccional i tecnologies de la informació i la comunicació; cap a un

nou model de disseny de cursos per a entorns virtuals d’ensenyament i d’apre-nentatge: l’objectiu del projecte consisteix a proposar un o més models de dissenyinstruccional que permetin al professorat i als experts de la formació tenir unmarc teòric que els orienti en la selecció i disseny de recursos d’ensenyament id’aprenentatge per a entorns virtuals.

– Panfilhum: sobre la construcció del coneixement en entorns virtuals d’aprenen-tatge; vol fer recerca amb relació a com els estudiants es familiaritzen amb els ma-terials, treballen a partir dels textos, construeixen el seu propi significat del text,quines estratègies utilitzen per a estudiar i com interactuen amb els materials.

– Musei@: té com a principal objectiu analitzar els recursos virtuals i eines que s’uti-litzen en l’àrea de patrimoni per a l’educació primària i secundària, i també inves-tigar sobre el disseny d’activitats d’aprenentatge utilitzant aquests recursos.

– Personalització i estandardització del procés d’aprenentatge en entorns virtualsusant itineraris basats en objectes d’aprenentatge reutilitzables i ontologies: voldissenyar una plataforma d’e-learning basada en estàndards que permetin integraritineraris personalitzats en els materials d’aprenentatge. Aquest projecte identifi-carà: formes de crear objectes d’aprenentatge de manera que puguin ser dissen-yats per a ser utilitzats en itineraris, tipus d’informació que es necessita de l’es-tudiant per a personalitzar el procés d’aprenentatge, com es poden analitzar elsitineraris per a millorar el procés d’aprenentatge...

Projectes de polítiques, organització i planificacióde l’e-learning– Qualinet: sobre qualitat en l’e-learning; té com a objectiu

promoure i coordinar projectes de recerca de qualitat en e-learning. Els governs, les agències d’acreditació i les asso-ciacions professionals plantegen temàtiques com la qualitaten e-learning.

– Educació i societat del coneixement: engloba aspectes comla direcció i gestió de les institucions educatives que utilit-zen les TIC, les polítiques en e-learning i l’anàlisi de l’úsd’Internet a les institucions educatives catalanes.

– TACEV: sobre aprenentatge en col·laboració; la seva finalitatés facilitar l’aprenentatge i el treball en col·laboració entreestudiants i professors.

rning17Recerca Món UOC • Abril 2005

EN MARXALA SEGONAFASE DEL PIC

El Govern de la Generali-tat ha acordat aprovarun nou conveni de

col·laboració amb la Universi-tat Oberta de Catalunya per talde donar continuïtat al Projec-te Internet Catalunya (PIC), di-rigit pels professors ManuelCastells i Imma Tubella. D’a-questa manera, els treballs derecerca començats el setembredel 2001 amb el finançament isuport del Govern català als in-vestigadors de la Universitatper a revisar els usos d’Internetal nostre país i el seu impacteen la societat s’estendran fins al’any 2007. L’acord preveu unaaportació superior al miliód’euros, destinats a finançaraquesta segona fase que apro-fundeix en l’anàlisi dels estu-dis ja realitzats sobre les em-preses i les escoles, amplial’estudi sobre el govern elec-trònic en l’Administració delGovern de la Generalitat (ambèmfasi en el sistema d’atencióciutadana), estén l’estudi delsistema universitari al conjuntde les universitats catalanes iinvestiga dues noves àrees te-màtiques: el paper d’Interneten el sistema audiovisual i larelació entre tecnologia, canviorganitzatiu i servei als usuarisen el sistema català de salut.

Projectes de serveis web i gestiódels continguts – Usabilitat en les universitats virtuals: fer de l’apre-

nentatge una experiència satisfactòria millorant l’a-prenentatge en general, reduint els obstacles i les bar-reres per a aprendre i identificant un conjunt de guieso estàndards de bones pràctiques per a personalitzari modificar les interfícies de les universitats virtuals.

PICwww.uoc.edu/in3/pic/cat

Els nous projectes

Governança electrònicai atenció ciutadanaa la Generalitat de CatalunyaTé com a objectiu bàsic l’anàlisidel procés de canvi en l’atenció alciutadà que pot comportar la im-plantació d’iniciatives de gover-nança electrònica en el si d’unaadministració autonòmica com laGeneralitat de Catalunya.

Internet en el contextaudiovisual de CatalunyaEs proposa la recerca sobre Inter-net com a mitjà de comunicació i,d’altra banda, vol ser una radio-grafia de les transformacions pro-duïdes en els mitjans de comuni-cació a Catalunya a causa de laimplantació de la xarxa.

Projecte sobre productivitat i competitivitat a CatalunyaAnalitza els determinants de laproductivitat i dels models com-petitius de les empreses catalanes.Té com a objectiu contrastar lavinculació entre les diferentsfonts de l’avantatge competitiu del’empresa catalana i els modelsproductius i d’organització mésavançats, basats en la innovacióconstant i el treball en xarxa.

L’escola a la societat xarxaA partir de les dades recollides enel PIC, L’escola a la societat xarxa,planteja una segona explotació deles dades per a aprofundir, entrealtres temes, les relacions identifi-cades entre els usos d’Internet iles pràctiques educatives innova-dores en l’àmbit de l’ensenyamenti l’aprenentatge, l’organització idirecció dels centres.

Internet i la xarxa d’universitatscatalanesVol estudiar la penetració i l’úsd’Internet en els processos de for-mació i recerca en el marc de cadauna de les universitats.

Modernització tecnològica,canvi organitzatiu i servei alsusuaris en el sistema de salutde CatalunyaAnalitza el procés d’interaccióde les TIC, el canvi organitzatiu,el canvi cultural i la relació ambels usuaris en el sistema de pres-tació de serveis de salut a Catalu-nya. L’estudi té en compte l’anàli-si estadística de la difusió i usosde les TIC en el sistema de salut,incloent-hi hospitals, centres d’a-tenció primària, clíniques i altresserveis, i també la relació de lesunitats de prestació de serveis ambles administracions i les compan-yies d’assegurances. També s’estu-diaran els webs catalans en l’àmbitde la salut i més específicament enla seva relació amb els pacients i laseva orientació vers ells.

18 Món UOC • Abril 2005 Cultura

Literatura catalana: balanç 2004/profecia 2005

El mes de gener passat es va celebrar una sessió es-pecial “d’Anatomia” a l’antiga sala de disseccionsde la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.Un grup d’experts van disseccionar la literatura ca-talana per fer un balanç del que ha estat el 2004 ifer previsions per al 2005. Aquestes són les sevesaportacions.

AnatomiaMoment de la sessió celebrada el gener

passat a l’antiga sala de disseccions

19Cultura Món UOC • Abril 2005

“El 2005 serà l’any en què conviurem amb el Quixot nit i dia, i se-rà l’any del llibre. En una cultura petita, donar prioritat a la pro-ducció porta a la inflació. El que cal anteposar és la bona literatu-ra i premiar els llibres que agraden no tan sols als crítics, sinótambé als lectors. Ens calen bones traduccions dels clàssics (comde Conrad o Nabokov) i a l’inrevés. Sens dubte serà un bon any:no hi ha dubte que les coses que depenen de la voluntat individualvan bé. Però no és clar que l’actual direcció del Ramon Llull o elnou govern puguin resoldre el que no s’ha fet en vint anys”.

Manel Ollé

“Gabriel Ferrater va dir, sobre la literatura de postguerra, «la Ma-dame se’ns mor». Jo no seria tan pessimista avui: la seva mala sa-lut de ferro fa pensar que en tenim per a molt. El desànim no pro-vé de l’escassetat de talent, sinó de la fragmentació que patim de larepública de les lletres. Aquest 2004 va començar amb l’amputacióde la institució balear i s’acaba amb la cura d’autoestima de Mèxic.La narrativa viu un període gloriós. També hi ha hagut bons recullsde relats o articles. Casasses es confirma com a autor teatral. Pelque fa a la poesia, els cinquanta-tres poemes d’Ausiàs March”.

“Els indicis són excel·lents: Monzó, Puntí, Mesquida, Roig i Puig-devall preparen noves obres. Tot fa preveure que l’any del llibreaugmentarà la projecció de la literatura catalana i Frankfurt 2007aixecarà l’autoestima. Però a mi m’agradaria fer una carta als reisa deshora amb peticions com ara que cal dispersar les novetats alllarg de l’any i descarregar la diada de Sant Jordi, potenciar lesxarxes de distribució i repercussió, concentrar o fusionar premis ipotenciar els que tenen sentit; potenciar la presència de la litera-tura al batxillerat i a la primària i consolidar un espai literari”.

Jordi Llavina

“El 2004 ens deixa obres valuoses i títols prescindibles. DestacariaLa meitat de l’ànima de Carme Riera i Les veus del Pamano de Jau-me Cabré. La necessitat d’històries de veritat que té el públic esnota per l’èxit de Pa negre, d’Emili Teixidor, també ben rebuda perla crítica. En el món de l’assaig, destacaria Cap a on va la culturacatalana, de Valentí Puig, i la biografia de Luján d’Agustí Pons; enpoesia, una sèrie d’aplecs: Darrere del vidre (de Feliu Formosa),De tots els vents (trenta anys de traduccions de Desclot), el volum Idels treballs de Joan Margarit i Cants de Leopardi...”.

20 Món UOC • Abril 2005 Cultura

Manel Ollé és llicenciaten Filologia Catalana idoctor en Història. Entreles seves línies d’investi-gació hi ha la construccióibèrica de la imatge de laXina i la formació del

cànon de la literatura catalana contemporà-nia. És crític literari i professor de la UPF.

Joaquim Palau és llicen-ciat en Filosofia pura.L’any 1992 s’incorporàcom a responsable de l’à-rea de manuals, llibres dereferència i llibre infantilde Planeta. Fins al 2001 va

ser director d’Editorial del Grup 62. Ara és eldirector editorial d’Ediciones Destino.

Miquel de Palol va fer Arqui-tectura. El 1982 va guanyarel Carles Riba amb El porxode les mirades. El jardí delsset crepuscles (1989) vaguanyar gairebé tots els pre-mis que s’atorguen en català.

El 1994, Igur Neblí va guanyar el Ciutat de Barce-lona. Col·labora a El Mundo i a l’Avui.

Sergio Vila-Sanjuán és lli-cenciat en Història. Haestat cap de cultura a ElCorreo Catalán i redactorcap a El Noticiero Univer-sal i un dels fundadors deQué leer. És responsable de

Llibres de La Vanguardia i de l’Any del Llibrei la Lectura de l’Ajuntament de Barcelona.

Antonio Ramírez va néi-xer a Colòmbia. És llicen-ciat en Antropologia i His-tòria. Entre 1987 i 1994 haestat el responsable de lallibreria Laie. El 1995 vafundar La Central.

Col·labora en el màster d’Edició de la UPF idóna cursos a la UB i la UOC.

“En l’àmbit editorial es presenta un any tranquil i, sens dubte, lacelebració de l’Any del Llibre i la Lectura. Vivim un comença-ment que permet dir que la nova generació d’escriptors ja for-mats té una oportunitat de demostrar que tenen talent en la teo-ria i en la pràctica”.

Miquel de Palol

“Em puc permetre de ser parcial i subjectiu. En poesia, destaca-ria Margarit, un autor que ha anat creixent i que és, per a mi, undels tres primers poetes catalans vius; El tren de Bagdad de For-cano i l’aparició dels imparables, als quals em sento proper desd’un punt de vista literari. Pel que fa a novel·la, destaco Olympiaa mitjanit, de Porcel, i Pa negre, de Teixidor, un autor, aquest úl-tim, que sempre ha incidit en la seva mina, però que és la pri-mera vegada que té un èxit popular com aquest. Entre els assajos,destacaria les propostes de Valentí Puig i Hèctor Bofill”.

“Com a creador, destaquen l’obra de Bartomeu Fiol (que haguanyat el Carles Riba) i de Sebastià Alzamora. Penso que lesllistes de vendes han suplantat el debat literari. I patim una cer-ta tendència a una prosa planera, de dicció immediata i fàcilamb arguments d’ordre sentimental que tothom pot entendre. In-teressa que existeixi, però... n’hi ha d’altres! Necessitem varietatde registres... Aquest any del llibre és una oportunitat de debatque espero que no deixem passar per a avançar en el debat ide-ològic i despersonalitzat de la literatura”.

“Per a aquest any tinc un somni i un desig. El somni, que durantun any aturem els premis per a obra inèdita i que, amb l’any delllibre com a pretext i Frankfurt a l’horitzó, creem una borsa pera invertir. El meu desig, trobar una manera de modificar el siste-ma d’ajuda pública. Les prioritats per a aquest 2005 serien l’edi-ció de clàssics duradors, enfortir les tasques de traducció i apu-jar la difusió a petita escala: potenciar petites editorials, revistes,llibreries...”.

Sergio Vila-Sanjuán

“Del 2004 destacaria Pa negre com un llibre de literatura que dei-xa la literatura i toca la veritat i noms com Porcel o Saladrigas.Hem viscut la consolidació d’una nova generació, nascuts a partirdel 1965, que substitueixen Palol o Monzó, una generació que jas’ha format en democràcia, en normalitat lingüística. Entre ells, elsimparables, Empar Moliner, Sala, Gomera, Sánchez Piñol... Desta-caria La pell freda: per primera vegada una obra en català es tra-dueix simultàniament a moltes llengües, fenomen que també co-mença al mercat espanyol, amb Pérez Reverte o Ruiz Zafón”.

“Aquest 2005 serà una bona oportunitat com a any del llibre iper les fites presents, com la de Guadalajara o Frankfurt, per aun debat de fons. I hem de tenir clar que el debat sobre la litera-tura universal és el que alimenta la bona literatura catalana.Aquest any del llibre celebrarem més de dues-centes activitatsque van des d’un homenatge i una exposició sobre l’exili cultu-ral català fins a un cicle sobre noves veus o periodisme literari”.

Joaquim Palau

“El moment de la literatura en termes editorials és esplèndid: fapocs anys hi havia un pessimisme tragicòmic, però ha quedat des-mentit. Hem tingut llibres de ficció de primera categoria, com elsde Cabré, Teixidor o Saladrigas. I no tan sols això: ve una època dereaprofitament del patrimoni literari. No vull deixar de destacarun fenomen curiós per a mi: alguns dels llibres més llegits en ca-talà s’han escrit originàriament en castellà! La normalització delcatalà s’ha fet per la base: tothom veu futbol en català! Ara cal quese’n normalitzi l’ús cultural”.

Antoni Ramírez

“L’any 2004 ha estat decebedor: no hem tret totes les conseqüèn-cies del fracàs del model adoptat per la normalització del llibre encatalà. Hem copiat els mètodes i els vicis de l’edició del llibreen castellà. Els editors aposten per tiratges curts, sense pressupostper a la promoció... No tenen interès per l’edició curosa, la tra-ducció o edicions erudites. No hem estat capaços de crear unaxarxa que permeti guanyar-se la vida a l’entorn del món editorial:només caçadors de premis i beques. La literatura necessita algunacosa més que la indústria. La poesia és per a mi l’excepció”.

Jordi Llavina és llicenciaten Filologia Catalana. Hatreballat en l’edició i haestat professor de llengua iliteratura catalanes. Ara tre-balla a Catalunya Cultura aFull d’estampa i Pròleg i a

la televisió a El book insígnia. La seva novel·laNitrato de Chile va guanyar el Josep Pla.

21Entrevista Món UOC • Abril 2005

“Serà una llàstima morirels pròxims vint anys, ja que s’hande veure moltes coses”

Jorge WagensbergDirector de CosmoCaixa

Jorge Wagensberg és un apassionat de tot i per tot. Va estudiar a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona, d'on és pro-fessor de Teoria dels processos irreversibles des de la dècada dels setanta. Més tard, va iniciar la col·lecció de llibres de pensa-ment científic "Metatemas" i l'any 85 es va embarcar en un viatge apassionant: el Museu de la Ciència de Barcelona, avui remo-delat i convertit en el flamant CosmoCaixa. Ha publicat centenars d'assajos amb títols tan atractius com Si la naturaleza es larespuesta ¿cuál era la pregunta? (2002) i La rebelión de las formas (2004). Però Wagensberg no és només això: declara la sevafascinació per una destral que un home prehistòric va tallar simètricament i s'entusiasma parlant d'estudis amb formigues o delsbraus de Picasso. Jorge Wagensberg va ser el convidat de la sisena edició de Debats d'Educació, en què va parlar sobre "Educar ala frontera: entre la intuïció i la comprensió". Aquest cicle de xerrades és iniciativa de la UOC amb la Fundació Jaume Bofill i lacol·laboració del CCCB i el diari Avui.

22 Món UOC • Abril 2005 Entrevista

Quan un visita per primer cop el Cosmo-Caixa veu molt més que una col·lecciód’objectes. Vénen ganes de tocar-los!Sembla que tots els sentits hi estan impli-cats, no pas la vista i prou...Amb el nou CosmoCaixa hem trencat dosvicis clàssics dels museus de ciència. Pri-merament posar els objectes dintre d’unavitrina amb vidre. El vidre és un materialmuseològicament pervers (protegeix delvisitant, però psicològicament l’envia aquatre quilòmetres i, per tant, el visitantno pot olorar, tocar... l’objecte). Si tenimcinc sentits, la cosa més lògica seria fer-los servir. En aquest museu es pot fins i tot

llepar. Però tradicionalment hi havia unaltre vici, i era que els objectes tancats noparlaven entre ells. Nosaltres creiem quehan de parlar entre ells i d’aquí ha sortit elnou concepte queanomenem la vitri-na hipercúbica decomprensió sobta-da. En una mateixavitrina hem posattres dimensions iels objectes en unordre cartesià. Perexemple, tenim unacaixa d’eines de lahumanitat. És unavitrina amb cent cinquanta eines flotanten l’aire i en tres dimensions: la funció(punxar, moldre, tallar), la mida i eltemps. Pots trobar eines que van del pale-olític o més enllà fins a les que pots com-prar al Servei Estació. Però també hembuscat la comprensió sobtada: al costat del’objecte posem un esdeveniment. La rea-litat és feta d’objectes i esdeveniments, inosaltres els volem fer dialogar. Però nonomés a ells, sinó a ells amb els visitantsi els visitants entre ells. En pocs mesos, milers de visitants semblaque certifiquen l’èxit d’aquesta aposta...L’èxit no es mesura tant pel nombre devisitants com per la conversa. Si estemd’acord que el que és important és el canvi

que et genera la visita, la conversa és unelement molt bo de mesura. Si en sortirencara parlen del museu, si ho fan a l’ho-ra de sopar o quatre mesos després com-pren llibres o fan la tesi sobre el que hanvist..., això és agitar perquè el ciutadà vul-gui aprendre. Els éssers humans responema estímuls sempre: mengem perquè tenimgana i no perquè pensem que, si no, ensmorirem. Però el coneixement racional ésmés recent en la història de la humanitatque la necessitat de menjar i no hi ha estí-muls tan forts encara com la gana que ensportin a conèixer. Tenim només la curiosi-tat... El museu hi és per a resoldre aquest

buit que hi ha en l’evolució.Un museu com aquest té sentit en lamesura que impacta en el seu visitant iparticipa del seu procés d’aprenentatge.

Com aprenem, perintuïció? Per com-prensió?La intuïció és unmodel, una veritatque acceptes talcom ve. Per a uncientífic, la mésimportant és la dela vida quotidiana.La nostra ment esnodreix de fets,

objectes, percepcions... que van creant unesquema conceptual del temps i l’espai.Curiosament, la ciència ha de lluitar con-tra aquestes intuïcions. Per exemple, laterra intuïtivament està quieta. Bona partde la història de la física va ser trencaraquesta intuïció i acceptar que estem enmoviment. La grandesa de la ciència ésque pot comprendre sense intuir, quancomprendre vol dir la mínima expressiódel màxim compartit. Si un científic s’a-passiona amb la segona llei de Newton,f=nXa, és perquè comprèn moltes coses.Explica el vol d’una papallona o la relaciódel sol amb la galàxia amb només tres lle-tres. La grandesa de l’art és que pot intuirsense la necessitat de comprendre. El seu

centre de gravetat és la intuïció. Quanalgú comprèn, comprèn en la més estrictasoledat. Però aquesta comprensió és elfinal d’un procés de diàleg, conversa...que comença amb una intuïció, un estí-mul que fa que tinguis ganes de conèixer.El CosmoCaixa busca provocar aquestestímul inicial.El punt de partida del CosmoCaixa és lamateixa realitat. Per a acostar-nos-hiapostem per una matèria? El punt de partida és la realitat. Així bus-quem la disciplina que ens ajudi en cadamoment. La natura no té cap culpa de lesassignatures que es fan a les universitats o

les escoles. Però els agraïm que facin dis-ciplines: són necessàries perquè hi hagiinterdisciplinarietat. Per a entendre el vold’un insecte, has de saber física, matemà-tica de la incertesa, anatomia... La com-plexitat és això. Per a mi, des que vacomençar el món, fa 13.500 milionsd’anys, han succeït tres coses importants:el començament de la realitat, l’arribadadel primer ésser viu i la del primer ésseramb intel·ligència abstracta, que es gira icomença a fer-se preguntes sobre la sevahistòria. Els últims temps han succeït una sèrie decoses que potser han sacsejat la ciència.L’arribada de la informàtica ha canviat la

Des de fa uns mesos, als peus del Tibidabo, creix un bosc amazònic inundat. A escassos me-

tres, uns dinosaures vigilen com els humans del segle XXI miren de descobrir l’origen de l’u-

nivers i l’aparició dels organismes unicel·lulars o entendre l’evolució de la vida des de la

neurona fins als inicis de la seva història; tot això i molt més sense sortir d’un mateix espai,

el CosmoCaixa. I al capdavant trobem Jorge Wagensberg, un físic amb vocació de “provoca-

dor” en el millor dels sentits.

23Entrevista Món UOC • Abril 2005

manera de treballar en ciència?I tant! I ha canviat la vida de les persones!Encara recordo la tarda que, quan estudia-va tercer de física, hi va haver un granrebombori a la facultat perquè va arribaruna màquina que feia arrels quadrades. Lainformàtica ha canviat fins i tot el mètodecientífic. Un ordinador et fa percebrecoses que d’una altra manera no podriespercebre i té el mateix paper que elmicroscopi per al que és més petit o untelescopi per al que és invisible per gros.Hi ha coses que són invisibles no perquèsiguin grosses o petites sinó perquè sóncomplexes. Fins ara, hi havia dues inter-accions: podies anar de la teoria a la pràc-tica o experiment i formular una novapregunta a la natura o de l’experiment ala teoria. Però ja tenim una tercera pota: lasimulació. El simulador de vegades subs-titueix la teoria i de vegades, l’experièn-cia. Serà una llàstima morir els pròximsvint anys, ja que s’han de veure moltescoses... La informàtica ha canviat moltsàmbits. També el de les universitats a dis-tància, no? Abans eren per correu i ara hiha una proposta com la vostra. Russell va dir que la bellesa d’una fór-mula matemàtica és igualable a la belle-sa d’una escultura de marbre. Quina és larelació entre bellesa i intel·ligibilitat?Jo he reflexionat molt sobre això. Gràciesa una conferència que va fer al museu unpaleontòleg francès, he fet una troballa.

Va ensenyar una destral de l’Homo erec-tus que mai havia estat utilitzada i d’unasimetria obsessiva. El sentit estètic ésmolt més antic que el coneixement abs-tracte. Buscar repeticions en l’espai (har-monia) o en el temps (ritme) provocava elgoig en ments preracionals; per això tro-bem aquesta simetria. El primer que es vaadonar que tornava la primavera era unapersona preseleccionada estèticament. Laintel·ligibilitat és buscar les repeticionsen el caos. La bellesa té a veure amb unarepetició en el temps i en l’espai. Perexemple, en la música busquem el plaermusical: si només repetim una nota, elcervell s’avorreix. Si li presentem un caos,el cervell s'ofèn. És el mateix plaer quepodem trobar amb la comprensió. Classi-ficar és comprendre. Per a mi, la intel·ligi-bilitat és molt pròxima a la bellesa.Ciència i art, art i ciència. Una relacióimpossible?Tota la història, l’art i la ciència s'han anatacostant i allunyant. I aquest moviment hacreat el Renaixement (quan al creador liinteressava tot) o la Il·lustració... No és unaqüestió de polítiques ministerials: passa o

no. Però si es pot crear un ambient que hofaciliti... De vegades és fàcil dir trivialitatsparlant d’aquesta relació. Ara, per exem-ple, agafes un ordinador i tens una paletad’un milió de colors. En què has progres-sat? Per a mi progresses quan una ideanova et fa treballar més, et dóna més idees.Què ha aportat la ciència a l’art i alrevés?Què aporta l’art a la ciència? Sembla mésclar el que aporta la ciència a l’art: elmés evident, les tècniques. Però jo crecque ens podríem preguntar: “Algun artis-ta ha tingut una bona intuïció científica?”.Dalí, per exemple, no l’hem comprès mai.Era un autor que conversava amb cientí-fics: et feia preguntes que habitualmentno et feien altres artistes. Per a mi va tenirdues intuïcions, com a mínim, molt for-tes: la quarta dimensió espacial (hiper-cub) i l’autosimilitud... D’on va treure laidea de l’hipercub? Ell diu que de RamonLlull. Jo crec que ens enganya... El que éscert és que el va posar al nivell que vintanys després ha permès a un matemàticcom Hoffman guanyar-se la vida ambaquesta idea en el món de les matemàti-ques. Parlem d’una convergència de mètodeentre artistes i científics?Jo no ho crec. El mèrit és que aquestaconvergència és a nivell d'idea. Per a res-pondre la pregunta m’agrada explicarcom va sorgir la tècnica de trencar pedresal ronyó sense operar, en medicina. Unpilot amic d’un uròleg li va explicar:“Avui he trencat dues vegades la veloci-tat del so. He vist com els vidres es tren-caven...”. El metge li va preguntar: “Hastrencat vidres sense tocar-los?”. D’aquíva sortir la recerca i... No van utilitzar elmateix mètode, evidentment, no van lli-gar els malalts al morro de l’avió... però síla mateixa idea.

PER A MI, LA

INTEL·LIGIBILITAT

ÉS MOLT

PRÒXIMA A LA

BELLESA

24 Món UOC • Abril 2005 Estudiants

Ariel Varrente Buenos Aires (Argentina)

L'Ariel Varrente és dissenyador multimèdia: elabora pàgines web,CD-ROM interactius i altres materials multimèdia adreçats a l’e-ducació. També treballa al departament de Tecnologia de l'Escue-la de Dirección y Negocios de la Universitat Austral. Fa algunsanys va conèixer la UOC a través de la Universitat Virtual de Quil-mes, a l’Argentina, d’on és i on viu. Es va matricular de Graduat

Multimèdia, carrera que pensa-va que li aportaria coneixe-ments vàlids per a la seva feinai per a la seva tasca de desen-volupament de tecnologia edu-cativa a la Universitat.El fet que la UOC estigui basa-da en les noves tecnologies era

un al·licient. “Sóc d’una generació que viu envoltada de novestecnologies, que ja ha après amb ordinadors i sobretot amb Inter-net. D’altra banda, estudiar en una universitat estrangera que nohagués estat virtual m’hauria resultat molt més costós, econòmi-cament parlant”.Per a l'Ariel, una diferència primordial en relació amb les univer-sitats del seu país són els recursos materials i personals. “Moltesvegades em resultava còmic sentir certes queixes dels meus com-panys de la UOC respecte als materials o a la manera en què arri-ben. Perquè moltes vegades aquí, a l'Argentina, ni tan sols hi hamaterial il·lustratiu de cap tipus”. Però la crisi econòmica a l’Argentina va afectar de prop l’Ariel.“Actualment m’és impossible afrontar les depeses; de manera quehe continuat estudiant en altres universitats del meu país”.

L’ATLÀNTIC

“Estudiar en una uni-versitat estrangera queno hagués estat virtualm’hauria resultat moltmés costós, econòmica-ment parlant”

Comparteixen aula virtual i fòrum, te-

nen el mateix tutor... però estudien a la

UOC des de l'altra banda de l'Atlàntic,

concretament, des d'Amèrica Llatina.

Alfred CasasCiutat de Mèxic (Mèxic)

Des de ben petit, l'Alfred Casas ha tingut el cor dividit entre doscontinents: Europa i Amèrica. “Vaig néixer a Ciutat de Mèxic el1980. Hi vaig viure fins a tres anys. Els meus pares són rossello-nesos, de Prada, on vaig viure dos anys més. Després vaig residirdos anys més a Portugal i, des de set anys, de nou a Ciutat de Mè-xic”. Aquestes anades i tornades entre aquests dos continents nohan acabat aquí, ja que l'Alfred ha establert un nou vincle direc-te entre el seu lloc de residència actual, Ciutat de Mèxic, i Catalu-nya, gràcies a la UOC, on estudia Turisme. “Tinc passaport fran-cès i mexicà, però la meva nacionalitat és la catalana”. Aquestsentiment és un dels motius pels quals s'ha matriculat a la Uni-versitat Oberta. És cuiner i treballa en una cafeteria a Ciutat de Mèxic. “Visc alnord de Ciutat de Mèxic; dic al nord perquè en aquesta ciutat hiha deu ciutats al mateix temps. És impressionant, de debò”, diu.Va conèixer la UOC a l'Orfeó Català de Mèxic. Allà va trobar unsfullets informatius que el van motivar a entrar al portal. “Són elsprimers estudis homologats que faig. I l'experiència em fa pensarque aquesta carrera no serà l'única. Potser estudiaré alguna cosade segon cicle, però sempre ala UOC”, afirma. “Aquestauniversitat fa possible una co-municació asíncrona que etdóna la possibilitat de treba-llar sense pressions i al teupropi ritme. Això sí, cal desen-volupar un sentit de la cons-tància i la perseverança”, explica. Per a l'Alfred, la UOC ja ha cobert les expectatives que hi haviaposat, pel que fa tant a nivell com a qualitat o continguts. I el fetde ser virtual és un valor afegit. “La relació amb els companys iamb els consultors és més càlida del que podria semblar en unauniversitat no presencial".

“Tinc passaport francèsi mexicà, però la mevanacionalitat és la catala-na. La catalanitat és lameva identitat”

DES DE L’ALTRA BANDA DE

25Estudiants Món UOC • Abril 2005

Óscar Carlos PicardoSan Salvador (El Salvador)

L'Óscar Carlos Picardo és uruguaià però viu a El Salvador des del1989. En els darrers anys ha seguit diferents programes de forma-ció contínua adreçats a millorar els coneixements en l'àmbit de l'e-ducació, la seva gran passió i la disciplina que l'ha portat a la do-cència, a la investigació i a la gestió. Actualment és assessoracadèmic a l'escola García Flamenco, l'institut privat més anticd'El Salvador per a ensenyaments de primària i secundària. Tambéés assessor de la ministra d'Educació en l'àrea d'educació superior.Fa alguns anys es va plantejar la necessitat de seguir estudis dedoctorat; però amb les obligacions laborals li era molt difícil ferel pas. Casualment va viatjar a Costa Rica per participar en uncongrés internacional com a representant de l'oficina a El Salva-dor de l'Organització d'Estats Iberoamericans per l'Educació, laCiència i la Cultura. Allà es va trobar amb un representant de laUOC que feia una ponència. “En la conversa em va parlar delprograma de doctorat sobre la Societat de la Informació i el Co-neixement de la UOC i a partir d'aquell moment he estat vincu-lat a la Universitat”. No és la primera vegada que l'Óscar Carlos Picardo ha triat estudisd'altres països. Anteriorment havia cursat una mestria d'Educacióde la Universitat de Louisville i un postgrau de finances educati-ves de la Universitat de Harvard. “A El Salvador, les universitatsfan molt poca recerca i compten amb pocs investigadors recone-guts (la majoria d'estudis són de l'àrea de ciències socials). Aques-

ta situació la trobem també a al-tres països de la zona, com araNicaragua, Guatemala o Hon-dures”, explica. I a la UOC vatrobar un alt nivell en aquestsentit. “El simple fet que comp-

ti amb Manuel Castells i amb altres destacats professors i investi-gadors de nivell internacional marca la diferència”.Com a bon coneixedor del món educatiu, sap que estudiar en unauniversitat no presencial significa disciplina. “Hi ha qui pensaque estudiar per Internet és fàcil. A la UOC l'ensenyament ésmolt rigorós”.

Maria del Valle MorenoCuernavaca (Mèxic)

La María del Valle Moreno és espanyola, però fa divuit anys ques'està a Mèxic. Viu a Cuernavaca, a l’estat mexicà de Morelos.Allà és mestra, de llengua i literatura. Fa algun temps, per casua-litat, buscant a Internet es va trobar amb la UOC. “Vaig decidirtornar a estudiar simplementper gust. Primer vaig fer un cursd’estiu. El model em va convèn-cer i em vaig llançar a estudiarPsicopedagogia, que, a més, es-tava relacionada amb la meva professió”.Matricular-se a la UOC va ser també una manera de millorar elcurrículum. “Vaig pensar que estaria bé canviar de feina, dins dela docència, és clar; potser com a psicopedagoga de l’escola, pe-rò sense deixar de fer les meves classes, que a mi m’apassionen”. Però, a més, “a Mèxic, si vols tenir un currículum que impres-sioni, has de passar per universitats privades o estrangeres”.El fet de ser una universitat no presencial va ser un al·licient pera la María del Valle. “Si treballes, estudiar al teu ritme, adminis-trant-te el temps segons les circumstàncies és bàsic”, diu.La María del Valle afirma que a Mèxic la Universitat Oberta en-cara és poc coneguda. “Aquí encara no hi ha un bon coneixementd’aquesta mena d’ensenyament. Les persones a qui explico queestudio en una universitat no presencial s’hi interessen, però nosaben gaire bé de què va la història”. Amb tot, aquesta espanyo-la resident a Mèxic ara pot afirmar, “amb l’experiència pròpia coma estudiant, que el nivell de la UOC és bo, alt i de qualitat”.

“Vaig decidir tornar aestudiar simplementper gust”

“Les necessitats compe-titives de la societat ac-tual exigeixen l’apre-nentatge permanent”

26 Món UOC • Abril 2005 Transferència

Era el primer pas d'una col·laboracióque ja s'ha concretat en unes quan-tes edicions d'aquest curs i en una

proposta de formació per a la xarxa de ve-nedors dels laboratoris. Com en totes lesrelacions, cada part hi aporta el seu granetde sorra: GEC, creada l'any 1998, hi posala seva experiència en formació en líniaperquè els clients i treballadors d'aquestlaboratori puguin actualitzar els seus co-neixements per mitjà de la xarxa i Lilly hiaporta el contingut i l'experiència en elsector farmacèutic.Després de tot el procés d'elaboració dematerials, aquest curs, adreçat a farma-cèutics d'atenció primària, es va llançarl'abril del 2004. El curs s'adreçava a propde tres-cents professionals d'aquest campi ha tingut tant d'èxit que ara n'hi ha pen-dent la tercera edició. Segons Javier Álva-rez, responsable d'E-learning d'aquests la-boratoris, “bàsicament era un curs perquèaprenguessin a interpretar articles cientí-fics i en què es mirava de plasmar situa-cions reals. Es presentava davant dels far-macèutics la hipotètica situació, perexemple, d'haver d'ajudar una doctoraque els fa una pregunta sobre un article.Els mateixos participants havien de con-testar la pregunta i, per a ajudar-los, elcurs disposava d'eines com fòrums vir-tuals, en què els participants feien un de-bat entre ells o tenien experts pel que fa alcontingut als quals podien consultar elsdubtes sobre l'article”.

A mitjan 2003, l’empresa de la UOC Gestió del Coneixe-

ment SA (GEC), va començar a treballar amb els laboratoris

farmacèutics Lilly, a Alcobendas, per elaborar un curs virtual

d'interpretació d'articles científics.

GEC I LILLY APOSTEN PER LA FORMACIÓ ‘ON LINE’ EN EL SECTOR FARMACÈUTIC

Javier Álvarez, responsable d'E-learning dels Laboratoris Lilly

27Transferència Món UOC • Abril 2005

Després d'haver acabat les dues primeresedicions, s'han portat a terme avaluacionstant del grau de satisfacció dels partici-pants com de l'assimilació dels contingutsimpartits. “S'han fet enquestes d'opinió iel que hem recollit és que un percentatgealtíssim estava satisfet del resultat. Pelque fa a l'avaluació, un 60% dels partici-pants van superar el curs amb èxit”, as-senyala Álvarez, que afegeix que “de fet,Correo Farmacéutico, una publicació es-pecialitzada, ens ha atorgat un premi comuna de les millors iniciatives de formaciódel sector”. Amb tot, la col·laboració de GEC i Lilly nos'ha limitat a una proposta per als seusclients. Lilly tambéaposta per la forma-ció interna peraquesta via i actual-ment està a punt decomençar un cursde formació per a laxarxa de vendes dela companyia de les unitats de psiquiatriai urologia, atenció primària i atenció a ladona. En nombres, uns dos-cents vene-dors participaran en aquests cursos en lí-nia de formació interna. Tal com explica Javier Álvarez: “La for-mació és una necessitat. Atès l'entorn enquè ara ens movem, com més va més difí-cil és que la xarxa de vendes es pugui ve-nir a formar a Madrid i, encara que no vo-lem que la formació presencial s'acabi,

entenem que en podem oferir de totesdues menes, presencial i en línia. D'a-questa manera els venedors es formen desde casa seva. Quan vinguin a les oficinesd'Alcobendas el que poden fer és repassarconceptes que potser no els han quedatclars amb la formació en línia”. Aquesta vegada serà la primera que es po-sa en marxa un programa de formació enlínia amb la gent interna de Lilly. Encol·laboració estreta amb el mateix labora-tori, que va ser qui va proporcionar elscontinguts dels materials, el paper de GECha consistit a adaptar tot aquest material aformat digital i fer-ne un disseny visual-ment atractiu i amb eines interactives. Per

a Álvarez, “amb laposada en marxad'aquest curs en lí-nia de formació in-terna, es vol facili-tar la feina delsvenedors a l'horade formar-se. Fins

ara disposaven d'un mòdul de formacióen paper que, en molts casos, era compli-cat de seguir. Aquest material ara es lliu-rarà en format digital, amb un dissenymés atractiu perquè els venedors puguinaprendre fàcilment els continguts en quèels volem formar i, a més a més, des de ca-sa seva”.S'ha previst que el curs es desenvolupi endues parts: en la primera, els contingutsse centraran especialment en les caracte-

“Amb aquesta col·laboració s’es-pera oferir un valor afegit permitjà d’un sistema de formacióactiu per a l’alumne”

rístiques determinades dels productes:patologia, fitxa tècnica del producte i comés. En la segona fase, que possiblement esfarà a partir de l'estiu, s'ha pensat posar enmarxa altres continguts, com cursos de si-mulació de venda virtual. L'objectiu és fi-delitzar els treballadors amb aquest mèto-de, fent servir continguts molt atractiusperquè s'hi vagin familiaritzant a poc apoc. Des de Lilly s'esperen resultats molt posi-tius d'aquest curs de formació interna. Talcom explica Javier Álvarez, “quan els vamcomentar que això es posaria en marxa, hiva haver bona acollida, encara que ara lò-gicament cal esperar a veure la reacció dela nostra xarxa de vendes, tot i que pen-sem que serà molt positiva”. En definitiva, el que s'espera d'aquestacol·laboració que s'ha posat en marxa ambGEC, empresa especialitzada en el desen-volupament de solucions d’aprenentatgevirtual (e-learning) i gestió del coneixe-ment per a empreses i administracionspúbliques, és oferir tant als seus clientscom als seus treballadors un valor afegitper mitjà d'un sistema de formació emi-nentment actiu per a l'alumne, en què esfomenta la participació i s'afavoreix quel'estudiant prengui les seves pròpies de-cisions.

28

Trenta rectors i vicerectors d’u-niversitats colombianes vanparticipar en la segona ediciódel seminari “Liderar la univer-sidad en la sociedad del conoci-miento”, impulsat per la Càte-dra UNESCO d’e-learning de la

UOC i que va tenir lloc a Villa de Leyva (Colòmbia). L'objectiu era re-flexionar sobre els canvis produïts arran de la introducció i ús de lesTIC a les universitats colombianes.

Se celebra a Colòmbia el seminari de la Càtedra UNESCO d’e-learning

Món UOC • Abril 2005 La UOC al dia

Neix la publicació electrònica Re-vista de Universidad y Sociedaddel Conocimiento (RUSC), impul-sada per la Càtedra UNESCO d’e-learning de la UOC. RUSC, deperiodicitat semestral, té l'objec-tiu de difondre treballs d'anàlisii recerca en camps com el lide-ratge a la universitat de la socie-tat del coneixement, la gestió delcanvi en aquestes institucions apartir de l'ensenyament virtual,excel·lència i qualitat en l'ense-nyament en línia i nous modelseducatius i perfils docents, entrealtres. L'idioma vehicular és elcastellà, però els articles tambées poden publicar en anglès, ca-talà o portuguès, i la subscripcióés gratuïta. Visita-la a www.uoc.edu/rusc.

En concret, 1.129 estudiants de titulacions homologades uni-versitàries eren de Catalunya, 94 de la resta de l'Estat i 17 defora d'Espanya. Pel que fa als estudis de postgrau, els 886 es-

tudiants es graduaven d'algun dels 45 cursos que ofereix la Univer-sitat i provenien de Catalunya, Galícia, Balears, València, Navarra,Alemanya, Argentina, EUA, Holanda, Corea... En aquest sisè acte degraduació hi van participar el rector, Gabriel Ferraté; el consellerd'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Carles Solà, i l'al-calde de Barcelona, Joan Clos, que era el padrí de la promoció.

Es graduen més de dos milestudiants al Fòrum

Martin Carnoy, professor d'Educació i Economia de la Universitat deStanford (EUA), va ser la personalitat convidada per a impartir vir-tualment la lliçó inaugural d'aquest curs 2004-05, amb el títol “LesTIC en l'ensenyament: possibilitats i reptes”. Carnoy proposava unareflexió crítica sobre el rol de les tecnologies de la informació i lacomunicació (TIC) en l'educació. Qüestionava si són realment ade-quades per a transmetre coneixement, particularment als estudiantsque no estan gaire motivats a aprendre ni avesats a utilitzar ni in-terpretar la informació. El discurs de l'economista va encetar a laxarxa un debat, moderat per Jordi Vilaseca, director dels Estudisd'Economia i Empresa, i Josep M. Duart, professor de Psicologia iCiències de l'Educació.www.uoc.edu/inaugural04/cat/index.html

Neix la Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento

Empreses associadesL’objectiu d’aquesta iniciati-va és crear una xarxa rela-cional que permeti l’inter-canvi d’experiències orien-tades al desenvolupamentdels professionals i a lamillora de la competitivitatde les organitzacions en elmarc del coneixement. Demoment la formen empresesassociades de la UOC: SunMicrosystems, Condis, Con-sorci Sanitari del Maresme,Atos Origin, MutualCyclops i Corporació Cata-lana de Mitjans Audiovi-suals.Per a més informació,http://www.uoc.edu/web/cat/empreses/empresas_aso.html

• • • • • • • • • • • • • • •

La UOC, membre d’unaxarxa mundial de centres d’excel·lènciaSun Microsystems ha ator-gat a la UOC el segell decentre d'excel·lència enaprenentatge virtual.Aquest segell significa unreconeixement tecnològicinternacional alhora queimplica un suport a la re-cerca i cooperació en lagestió i difusió de la trans-ferència internacional detecnologia.

• • • • • • • • • • • • • • •

L’exministre de SanitatGarcía Vargas i el doctor Josep M. Viaparlen dels reptes delsistema de salutLa UOC va ser seu del de-bat “La sanitat avui: és no-més un problema de finan-çament?”, a càrrec del'exministre de Sanitat iConsum Julián García Var-gas i l'exdirector de l'Àreade Planificació Sanitàriadel Ministeri de Sanitat Jo-sep Maria Via. En l’acte esva presentar el màster deCiències de la salut, que laUOC ha posat en marxaaquest curs.

1.240 estudiants de titula-cions homologades en ca-talà i 886 de formació depostgrau es van graduaral darrer acte de gradua-ció, corresponent al curs2003-2004, que va tenirlloc al Fòrum el mes denovembre passat.

Martin Carnoy, professor deStanford, llegeix la lliçó inaugural de començament de curs

Catalunya des dels tròpics. Les lletres catala-nes de l'exili a Mèxic és el web que recull la vi-da i obra d'alguns dels principals escriptors ca-talans que es van exiliar en aquest paísnord-americà i les revistes i algunes de lesobres més rellevants editades a Mèxic. Aquestaés la proposta que l'espai virtual de literatura

catalana Lletra va desenvolupar en el marc dela Feria Internacional del Libro de Guadalajara(Mèxic). Al web hi ha informació sobre JosepCarner, Ramon Xirau, Pere Calders i Avel·lí Ar-tís-Gener, dades sobre les revistes de l'exiliPont Blau, Xaloc, Quaderns de l'Exili... www.uoc.edu/lletra/exili/cat/index.html

El fundador del projecte GNOME i de l'empresaXimian, Miguel de Icaza, va impartir la conferèn-cia “Mono: la nova plataforma de desenvolupa-ment per a Unix, Linux i MacOS”, que es va re-transmetre en directe per Internet. Mono és unaplataforma de desenvolupament de programarilliure basada en .NET que permet construir apli-cacions GNU/Linux i multiplataforma.

Miguel de Icaza, expert enprogramari lliure, parla dela plataforma Mono

Roy Ascott, pioner anglès en la investigació de lespossibilitats interactives de l'art, va parlar a laUOC sobre la relació entre l'art, la ciència i la tec-nologia, en la conferència "The Connectivist Para-digm: art, science and consciousness". Ascott esva centrar en les relacions entre art i biotecnolo-gies, nanotecnologies, biofotònica i mixed realitya partir de les experiències dels seus alumnes alPlanetary Collegium, d'on és director.

Roy Ascott, expert en art i ciència, a la UOC

29La UOC al dia Món UOC • Abril 2005

Apadrina Nicaragua, la campanya de Nadal de laUOC, aconsegueix 67 apadrinaments i recapta2.100 euros. Per mitjà del web de la campanya, elsinternautes podien apadrinar un infant del projec-te que la ONG Familias Unidas duu a terme a Es-telí o apadrinar un projecte del programa educatiuque la ONG Dianova International desenvolupa alscentres escolars d'educació primària i secundàriade Casa Verde, al districte de Nejapa, i Las Marías,al departament de Carazo. També es podia fer un

donatiu en líniaper a la futurareconstrucciód'escoles de pre-escolar, la dota-ció de materialescolar, el man-teniment delsmenjadors infantils i la prestació d'atenció sanitàriabàsica.

Aquest consell ajuda a garantir la qualitat,l'actualitat i la interdisciplinarietat delscontinguts del màster. Formen part del con-

sell l'arquitecte Oriol Bohigas; Ramon Folch, profes-sor de la UPC; Marina Subirats, membre de la Co-missió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i MediAmbient de l'Ajuntament de Barcelona; OriolNel·lo, director general de política territorial de laGeneralitat de Catalunya; Manuel Castells, professorde la UOC; Víctor Pérez, catedràtic de la Facultatd'Arquitectura de la Universitat de Sevilla; VíctorUrrutia, catedràtic de Sociologia de la Universitat

del País Basc; Joaquín Leguina, demògraf i diputat alCongrés espanyol; Alfredo Rodríguez, director deCEUR (Centre d'Estudis Urbans); Fernando Carrión,director de Flacso Ecuador; M. Eugenia Avendaño,professora de la Universitat dels Andes; Jorge Wil-heim, secretari de planejament de la ciutat de SãoPaulo; Raquel Rolnik, directora de projectes urbansdel govern del Brasil; Manuel Perló, director delprograma universitari d'estudis sobre la ciutat de laUNAM (Universitat Nacional Autònoma de Mèxic),i Marta Aguilar, directora de projectes urbans del go-vern de la ciutat de Buenos Aires.

Es constitueix el consell assessor del màsterGestió de la ciutat del segle XXI

Més de 2.000 euros i 67 apadrinaments

Lletra crea un web sobre les lletres catalanesde l’exili mexicà

Tres noves edicions delTribuna Oberta VilafrancaAdriana Casademont, conselle-ra delegada de CasademontSA; Joaquim Nadal, consellerde Política Territorial i ObresPúbliques i portaveu del go-vern de la Generalitat deCatalunya, i Enric Ezquerra,director general de la xarxa desupermercats catalans GrupCondis, han passat pel TribunaOberta Vilafranca, un fòrum dedebat organitzat per la UOC,l’Ajuntament de Vilafranca inou entitats locals més.

• • • • • • • • • • • • • • •

Es publica el directori delprofessorat de la UOCAl portal de la UOC hi ha pu-blicat un directori que recullun breu perfil professional delprofessorat d'aquesta institu-ció. L'objectiu d'aquesta eina ésdonar a conèixer el potencialacadèmic i científic dels do-cents. De cadascun, hi figurenel nom, els estudis als quals es-tà adscrit, l'àmbit de competèn-cia i un breu perfil acadèmic.Així mateix, amb aquest direc-tori s'obre una via per a acce-dir als professors de la Univer-sitat i comunicar-s'hidirectament. El directori ofe-reix la possibilitat de fer cer-ques per nom, cognoms, estu-dis i responsabilitat (rector,vicerectors, professors, direc-tors d'estudis i directors deprograma).

• • • • • • • • • • • • • • •

Òliba crea el web delMuseu d'Història de laImmigració de CatalunyaÒliba, el grup de recerca de laUOC que estudia les TIC i elpatrimoni cultural, crea el webdel Museu d'Història de la Im-migració de Catalunya (MHIC),situat a Sant Adrià de Besòs.Aquest portal és dedicat a re-cuperar la memòria dels immi-grants que van arribar, arribeni arribaran a Catalunya.

Apadrina Nicaragua

30 Món UOC • Abril 2005 Novetats editorials30

Llibres novetats

Aquesta obra vol contribuir a pal·liar l’escassetat de publicacions enespanyol que fan reflexions teòriques i pràctiques en el camp de laintegració de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)en la institució universitària. També aspira a ser un pont de diàlegentre Europa i Llatinoamèrica en un terreny en què la cooperació ésintrínsecament necessària i dóna veu a models i experiències diver-ses. Els continguts del llibre neixen de dues sessions paral·leles quees van dedicar a les TIC i la transformació de les universitats en elcongrés Online Educa Barcelona, fòrum internacional sobre l’en-senyament virtual que va tenir lloc el mes de maig del 2002.

Epper i Bates fan d’aquesta obra una introducció als nous usos dela tecnologia per a l’ensenyament en un context en què, tot i lesimmenses inversions en infraestructures tecnològiques de caràc-ter docent, hi ha problemes en la preparació del professorat. Elsautors fan una introducció a les bases per a la formació tècnica ipedagògica dels docents, les estructures organitzatives més ade-quades, els sistemes de recompensa, la col·laboració entre insti-tucions, les negociacions col·lectives i la propietat intel·lectual.Estudien i analitzen la manera com diverses institucions educa-tives afronten la demanda creixent per part del professorat de su-port per a la utilització de les tecnologies formatives.

www.editorialuoc.edu

Internet és un cas especial en què no solament pràcticamenttothom pot posar en línia el que vol dir, no solament es cre-en fòrums de debat, sinó que neixen vertaderes ciutats, ver-taderes regions, que estableixen llaços que s’escapen de lesbarreres polítiques i geogràfiques tradicionals. Aquesta lli-bertat nova és un perill o una sort? Pierre Lévy anuncia lapropera arribada de la democràcia generalitzada i assenta lesbases d’una vertadera societat civil planetària i potser de no-ves formes d’estat. Es tracta d’una síntesi visionària de lestransformacions que l’emergència d’Internet provoca en la vi-da democràtica.

Aquesta obra analitza el vessant jurídic de les tecnologies de lainformació i la comunicació; més específicament, tracta del rè-gim de la signatura electrònica, la protecció de dades personals,el comerç electrònic, l’ús de les noves tecnologies en l’àmbit la-boral, la democràcia i administració electrònica, la propietat in-tel·lectual, el sistema de noms de domini, la criminalitat infor-màtica, els aspectes de dret internacional i el règim fiscald’Internet; a més, ofereix una introducció sobre les bases tecno-lògiques. Les primeres reflexions de l’obra van néixer amb voca-ció d’analitzar els problemes que la societat de la informació il’eclosió de les tecnologies susciten entre els juristes.

Títol: La transformación delas universidades a través de las TIC:discursos y prácticasAutors: Albert Sangrà i Mercedes Gon-zález (coordinadors)Editorial: UOC PVP: 18 3

Títol: Enseñar al profesorado cómoutilizar la tecnología. Buenasprácticas de instituciones líderesAutors: Rhonda M. Epper i Tony BatesEditorial: UOC PVP: 18 3

Títol: Derecho y nuevas tecnologíasAutor: Miquel Peguera (coordinador)Editorial: UOCCol·lecció: Manuales DerechoPVP: 31,90 3

Títol: Ciberdemocracia.Ensayo sobre filosofía políticaAutor: Pierre LévyEditorial: UOCPVP: 21,50 3

31Novetats editorials Món UOC • Abril 2005

Aquest llibre proposa una col·lecció de textos, des d’assaigsfins a articles divulgadors, escrits des de diferents punts de vis-ta i amb diferents tècniques. Un primer bloc parla dels entornsen els quals els espais virtuals es mobilitzen; aquí hi ha lesaportacions, entre altres autors, de Jordi Alberich, professor deCiències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. Al-berich escriu sobre “El efecto Möbius. De pliegues y torsionesen la cultura digital”, en què analitza la indistinció de les fron-teres tradicionals públic-privat que l’emergència de la culturadigital exemplifica i promou. Un segon bloc engloba reflexionssobre el discurs del que és ciber a partir de l’anàlisi del temps,l’espai i els personatges en les ciberficcions.

Títol: TIC i treball a Catalunya.Les transformacions del món laborala la nova economiaAutors: Jordi Vilaseca, Joan Torrent,Josep Lladós i Pilar FicapalEditorial: Consell de Treball Econò-mic i Social de Catalunya (CTESC)PVP: 10 3

L’objectiu d’aquesta recerca ha estat l’anàlisi de les transfor-macions del treball a Catalunya vinculades amb l’aplicacióproductiva de les TIC. De fet, l’ús intensiu de les TIC no sola-ment acaba generant notables canvis en els requisits, l’orga-nització i les pràctiques del treball, sinó que també plantejatransformacions en el conjunt de pràctiques econòmiques, si-guin de producció, d’intercanvi, de distribució o de consum.L’obra analitza aspectes com les noves tendències globals deltreball, la dinàmica dels mercats de treball a Catalunya, el tre-ball en la nova economia, i les TIC i el treball continu com aelecció social.

Amb aquest llibre de poemes, el professor d’Humanitats de la UOCJoan-Elies Adell va guanyar la Flor Natural dels Jocs Florals. En Ladegradació natural dels objectes el sentit reflexiu de la paraula s’a-fegeix a una veu que indaga el valor emocional dels objectes, i veuen el seu procés natural d’envelliment i de desgast un símptomaque ens pot ajudar a entendre millor “l’ordre delicat en procés dedescomposició propi” del món contemporani. D’aquí ve el caràctermoral i apassionat d’un viatge poètic que, partint de les coses con-cretes i d’impressions personals, opta per assumir el risc de tocar elque és real a través de la matèria dels objectes que acompanyen lanostra vida diària, amb la voluntat de descobrir per mitjà seu l’e-nigma de l’existència.

Aquest llibre és pensat per als estudiants de Lògica de les fa-cultats de Filosofia i Informàtica i, en general, per als qui s’a-costen a la lògica per primera vegada. El text, que es recolza enexemples i exercicis, interdisciplinari i modern en la concep-ció, posa un èmfasi especial en la semàntica. Aporta tècniquessenzilles de prova i conté diversos apèndixs amb un glossari,un índex analític i unes notes històriques sobre els fonamentsde la lògica del segle XX. L’acompanya un CD interactiu ambmés de dos mil exercicis i les solucions, i un document amb elsteoremes habituals de la metalògica. Antònia Huertas és pro-fessora de Lògica de la UOC i María Manzano és catedràtica deLògica a la Universitat de Salamanca.

Títol: Realidad virtual.Visiones sobre el ciberespacioAutor: Jordi Sánchez (editor)Editorial: Devir / Festival Internacio-nal de Cinema de Sitges 2004PVP: 15 3

Títol: La degradació naturaldels objectesAutor: Joan-Elies AdellEditorial: ProaCol·lecció: Óssa MenorPVP: 11 3

Títol: Lógica para principiantesAutors: Antònia Huertas i MaríaManzanoEditorial: AlianzaPVP: 20 3