L’accés al’habitatge

S’ENLLESTEIXEN LESOBRES D’AMPLIACIÓ DELCEMENTIRI I DEL CAMÍD’ACCÉS

COMENCEN LES OBRES DESOTERRAMENT DEL TRAMSORRENC DE LA RIERA

FICOEM TEIÀ 2004,PROPERAMENT A TEIÀ

BUTLLETÍm u n i c i p a l

3L’equip de governinforma

12Grups municipals

16A fons!Ajuts fantasmes

18Posicions: Elsgrups políticsopinen

20L’entrevista:Jordi Ramonet,campió de trial

editorialsumari

Ajuntament (oficines) 93 540 93 50

Avaries FECSA-ENDESA 900 77 00 77

Avaries d'aigua SOREA 904 100 000

Avaries Gas 900 39 40 41

Bombers Badalona 93 388 08 80

Casa Rectoral 93 555 30 91

Casa Cultura La Unió 93 540 12 63

Casal d'Avis 93 540 01 68

Casal de Joves 93 555 36 13

CAP El Masnou 93 555 70 61

Centre veterinari

Teià 93 540 41 21

Col.legi El Cim 93 540 90 46

Consultori Municipal 93 540 12 03

Creu Roja (El Masnou) 93 555 21 21

Doctor Mariano 93 555 30 67

Farmàcia 93 555 35 18

Mercat Municipal 93 555 58 42

Policia Local 666 53 58 58

666 59 67 42

Poliesportiu 93 540 51 51

Servei de

Recaptació 93 540 90 12

Servei Local

d’Ocupació 93 540 61 77

Serveis de

Manteniment 93 555 62 25

Mossos d’esquadra 088

Serveis Socials 93 540 12 03

Taxis

M.Angel Morón 670 22 58 12

Joan Oliveras 659 59 81 11

607 49 81 11

Manel Llaberia 670 25 47 29

17L’enquesta:l’accés al’habitatge a Teià

EQUIP DE REDACCIÓ:EQUIP DE REDACCIÓ:EQUIP DE REDACCIÓ:EQUIP DE REDACCIÓ:EQUIP DE REDACCIÓ:

Edita:Edita:Edita:Edita:Edita: Ajuntament de Teià. Coordinació:Coordinació:Coordinació:Coordinació:Coordinació: Joan Anton Martínez i OriolVall-llovera. Disseny i maquetació:Disseny i maquetació:Disseny i maquetació:Disseny i maquetació:Disseny i maquetació:Marta Comas i Jordi Badia. CCCCCol.laboradors:ol.laboradors:ol.laboradors:ol.laboradors:ol.laboradors: Clara Bonet, BlaiCollado, Matt Effa, Eloi Gallés, ElisendaGuiu, Mariona Guiu, Toni Martínez, JordiMontero, Helena Riba, Emília Sospedra, XavierSíper, Gerard Vall-llovera, Gisela Zaragoza Adreces de contacte:Adreces de contacte:Adreces de contacte:Adreces de contacte:Adreces de contacte: C/ Pere Noguera,12 (A/a: Butlletí). butlleti@teia.net

telèfons útils

2127El record, el

privilegi de lamemòria

2Editorial

Amb l’equip de redacció del Butlletí sovint proposem el tema defons del proper número en funció de la intuïció que més o menyspuguem tenir del que pot ser d’interès per a la gent que hollegeixi. A manca encara de propostes fetes a través del correuobert de la publicació, sembla lògic que ho fem així si pretenemser llegits; i així ho vam fer en l’edició anterior, en què esva tractar el tema del transport públic a Teià.

Per a aquest número, però, comptàvem amb la possibilitat dedisposar d’informació privilegiada. Aprofitant la convocatòriade l’Audiència Pública del mes de febrer, vam esperar a conèixerels temes que més interès generen entre la gent de Teià a partirde les qüestions plantejades. Un d’ells és, sens dubte, el queus proposem en aquesta edició: l’habitatge al poble.

La primera idea que ens pot venir al cap relacionada amb aquesttema és la de la dificultat actual de l’accés al primer habitatgeper part de la gent jove. Es tracta d’una problemàtica forçaestesa al nostre país, però especialment agreujada en el cas deTeià (com en d’altres pobles veïns de la comarca), entre d’altresfactors per l’alt cost del sòl o la inestabilitat laboral queafecta aquest sector de població.

Però no només pretenem abordar aquest tema des d’aquest punt devista, i de fet en les reunions prèvies van sorgir altresinterrogants que us hem volgut reproduir per iniciar la reflexió:

Quin model de planificació urbanística pot afavorir l’accésa l’habitatge per part de la gent jove: vivenda de tipusunifamiliar, o s’ha d’apostar necessàriament per la construccióde pisos?Hi ha fórmules per promoure a Teià l’ocupació de l’habitatgeen aquests moments en desús?Per què l’oferta de lloguer no és «econòmicament competitiva»respecte de la de compra?És possible crear a Teià una borsa d’habitatge de lloguer apreus assequibles?És compatible la preservació del territori amb la demandad’habitatge?

Segur que en les pàgines següents no contestarem a totes aquestespreguntes ni a les que us hàgiu pogut fer de més cadascú devosaltres. Ens conformarem a recollir opinions sobre algunad’elles i, en cas que ens quedem curts, a recollir totesaquelles ampliacions que en forma d’escrit ens vulgueu ferarribar.

El tema......... de fons........

Grups iassociacions

3L’equip de govern informa

Documentació gràficade la «Colònia Sueca-Catalana» de canWertheim

Des de l’Ajuntament i, concretament,des d’Alcaldia i des de la Regidoriade Cultura fem una crida als teianencsi teianenques que tinguin informaciógràfica (fotografies i documents) re-lacionada amb l’estada de nens i ne-nes de Teià a can Wertheim que entreels anys 1937 i 1939 es beneficiessinde l’ajuda humanitària procedent del’Ambaixada de Suècia.

Ens calen fotos, documents, records ivivències per a elaborar un dossier ouna publicació. Ens podeu fer arribaraquest material a les oficines del’Ajuntament o per correu electrònic(ajunta@teia.net ).

Volem organitzar l’11 de Setembre unacte institucional i cívic d’agraïment delpoble de Teià al govern suec, a tra-vés de la seva Ambaixada de Madridi del Consolat General de Barcelona.

Josep Homs —queens va deixar fapocs dies— i laseva germanaCarme, vers l’any1938, a canWertheim, ambl’uniforme de laColònia Sueca-Catalana (a labutxaca de la ca-misa s’observa labandera deSuècia). La fotofou publicada ala revista suecaPalabras al aire2003/2004(SverigesUtbildningsradio,Stockholm).

El Ple del passat 18 de març es vaaprovar per unanimitat una moció desuport a la iniciativa de l’Ajuntamentde Teià per a iniciar el procésd’agermanament amb Massarosa, unaciutat de la provincia de Lucca, a laToscana italiana.

La iniciativa de l’equip de govern, ambl’assessorament tècnic del Servei deRecursos Europeus del Consell Co-marcal del Maresme, s’inscriu dins laconvocatòria de la Comunitat Europeade suport a les accionsd’agermanament de ciutats per a fo-mentar la ciutadania europea activa,amb l’objectiu de promoure trobadesentre ciutadans de ciutats i municipisagermanats, a través de l’intercanvid’experiències, debats i totes lesiniciatives adreçades a incrementar laconsciència europea entre elsparticipants, ampliant el coneixement,el respecte i la consideració mútues.L’Ajuntament de Teià va rebre el

passat 28 de novembre una propostad’agermanament per part del’Ajuntament de Massarosa, gràcies alpaper mitjancer de Marco Sibona,resident a Teià, al qual agraïmpúblicament la seva gestió. Desprésde diversos contactes institucionalsentre els ajuntaments, es va rebrel’oferiment per part de Massarosad’acollir els dies 28 a 31 de març unaprimera delegació de representaciódel municipi de Teià en el procésd’agermanament, d’acord amb unprograma d’activitats encaminat apoder establir un primer intercanvid’informació per tal de conèixer in situla realitat de la ciutat toscana objected’agermanament, un pas previ —irecíproc— a la signatura oficial dequalsevol procés agermanament en-tre ciutats europees.

Aquesta primera delegació de Teià escompon de set membres, d’acordamb els àmbits objecte d’intercanvi

inicialment proposats per Massarosa.En l’àmbit administratiu i institucional,hi assistiran: Andreu Bosch i Rodoreda,alcalde de Teià i president delConsorci del Parc de la Serralada Li-toral; Josep Maria Gallés i Colera, re-gidor de Promoció econòmica iComerç; Josep Botey i Solà, regidor enrepresentació dels grups municipalsde l’oposició. En l’àmbit escolar ieducatiu, hi participarà Anna IbarzLozano, directora del CEIP El Cim. Enl’àmbit social i juvenil, GenerSantandreu Lorite, educador socialmunicipal. I, finalment, en l’àmbiteconòmic, hi participaran: Rosa M.Bertran, de Flors Bertran SL, enrepresentació dels sector econòmiclocal integrat en el Mercat de la Flor ila Planta Ornamental de Catalunya; iAnna Vicens Rubirola, , , , , d’Alella VinícolaCan Jonc SL, en representació del sec-tor econòmic local integrat en la DOAlella.

Primers passos per a l’agermanament entreTeià i Massarosa (Itàlia)

l’equip de govern informa

4L’equip de govern informa

Acte informatiupúblic sobre elspisos de lloguer pera joves

El proper 4 de maig, el directorgeneral d’Actuacions Cíviques iComunitàries del Departament deBenestar i Família, Francesc Simó,acompanyat de l’alcalde de Teià,en una roda de premsa pública ala Sala de Plens de l’Ajuntament, a

les 12 del migdia, informarà els jovesteianencs dels requisits i condicionsd’adjudicació dels 15 pisos socials delloguer per a joves.

L’Ajuntament de Teià ha organitzataquest acte públic aprofitant que eldirector general farà una visita del’estat de les obres dels 15 pisos pera joves, que, com se sap, s’estanconstruint al sector de can Bassols,entre el torrent de can Mateu i el carrerde can Bassols.

Dades sobre la recollida de labrossa orgànica i la selectivaDes de l’entrada en vigor a Teià de la recollida de la brossa orgànica el 12de gener, ja us podem oferir algunes dades estadístiques:

De moment, doncs, respecte delsmesos de gener i febrer del 2003, laquantitat de tones de brossa de rebuigque enviem a la planta incineradorade Mataró ha començat a reduir-seaquest any 2004 (un 9% al gener i un16% al febrer), precisament perl’aparició de la recollida diferenciadade la brossa orgànica quetransportem a la planta de tranferènciade Granollers per al seu posteriorcompostatge.

La quantitat d’orgànica recollida no ésencara gaire alta, però, en canvi, desde la planta de Granollers se’ns con-firma que de moment la qualitat de labrossa orgànica que generem és

9 i 12 d’abril 1 de maig 24 de juny 15 d’agost

CALENDARI DE FESTES DE LADEIXALLERIA MANCOMUNADA

11 de setembre 12 d’octubre 1 de novembre 6, 8, 25 i 26 de

desembre

6 de gener de 2005

Punts de venda deles bosses compostables:

Autoservei Casals Ferreteria Roca Ribes Queviures Marcual Caprabo

bona. Cal recordar, doncs, de con-tinuar en aquesta línia de separarels elements que constitueixenbrossa orgànica i usar les bossescompostables que subministrenFerreteria Roca-Ribes, QueviuresMarcual, Autoservei Casals iCaprabo.

Naturalment que una correctaselecció de la brosa selectiva(paper i cartró; envasos de vidre iampolles; i envasos de plàstic itetrabrics) als contenidors i iglúscorresponents ajudarà a reduir laquantitat de tones que enviem aincinerar i a estalviar costos i ris-cos medioambientals.

L’any 2003 es vanrecollir les quantitats

que segueixen:

Vidre: 102.550 KgPaper i cartró: 165.537 KgEnvasos plàstic: 58.201 Kg

l’equip de govern informa

Recollida selectiva

ANY 2003 ANY 2004

Sòlids (rebuig) Sòlids (rebuig) Orgànica

GENER 191.380 kg 174.060 kg 11.720 kgFEBRER 166.920 140.320 kg 18.320 kg

5L’equip de govern informa

S’estan enllestintles obresd’ampliació delcementiri i delcamí d’accés

serveis funeraris que contindràmagatzem, zona d’administració,serveis higiènics i sala de vetlla, a mésde l’arranjament de l’actual capella.Entre aquesta construcció i la capellas’habilitarà el pas de vianants deconnexió entre el recinte antic i la novaampliació. I amb l’esforç de minimitzarl’impacte paisatgístic de l’equipament,també s’hi han respectat i valoritzatels ametllers centenaris de les antiguesvinyes de la part nord, ara integratsdins el recinte d’ampliació.

Un dels aspectes característicsd’aquestes obres és elcondicionament i la urbanització delcamí d’accés al cementiri, amb uneixamplament per possibilitar lacirculació en ambdós sentits i la creaciód’un passeig de vianants. Lapavimentació d’aquest camí delCementiri s’ha integrat a l’entorn na-tural de les vinyes, amb llambordesd’imitació rústica de color argilós i delsauló. Al final del camí d’accés delcementiri i situat a l’oest del recinteactual s’ha previst una zonad’estacionament per a vehicles.

Amb un cost previst d’uns 750.000euros, s’estan enllestint les dues fa-ses de les obres d’ampliació delcementiri, amb una propostaarquitectònica entesa com aprolongació del propi paisatge, silen-ciosa i pràcticament inexistent.

El cementiri actual és un recinte limitat,acotat i tancat, amb un àmbitarquitectònic de dins i de fora. Laproposta d’ampliació és un cementirilliure, amb una estructuració adapta-da a la topografia existent per tal deminimitzar l’efecte arquitectònic. Espreveuen recorreguts en diferentperspectiva, sempre com a taló defons l’orografia de Teià (mar imuntanya). Hi ha una ruptura delconcepte de recinte i una dissoluciódels límits tal com es coneixien: no escompeteix amb la geometriacontundent del cementiri antic. Elprojecte reconeix el lloc de culte a lamort com quelcom vital. Es materialitzaarquitectònicament amb unes formesgeomètriques en diàleg amb elpaisatge, mitjançant uns cubs seguintla corba de nivell enfrontats amb unmur de contenció que constitueixen elsnínxols disposats longitudinalment,recuperant el concepte de mur iterrassa, és a dir, la tradicional feixa.

Amb aquesta ampliació, hi haurà trestipus diferents de nínxols nous (330unitats): els existents a la zona nordde l’ampliació (216 unitats) i que con-formen, atenent al sistema constructiuemprat, el mur de contenció; els ques’han construït mitjançant uns cubssituats al sud de l’ampliació seguintuna corba de nivell (84 unitats) i elscolumbaris (30 unitats) per a dipositarles cendres d’incineració.

Integrat a l’ampliació pròpiament dita,s’hi ha previst un tanatori o annex de

Teià net

No és el nou web, no, que ja arribarà.És un desig que molts compartim: unTeià net i polit. Hem iniciat la recollidaorgànica i, si bé és massa aviat perpoder fer una valoració objectiva, unacomparació amb d’altres poblacions ensituació similar ens fa concloure que laresposta ha esta força positiva. Malgrattot, encara hi ha gent que aboca alscontenidors de brossa orgànica bossesamb brossa de rebuig, la qual cosa faque siguem penalitzats.Per altra banda als carrers als voltantsde l’escola El Cim, l’empresa FundacióMaresme (empresa que treballa ambpersones amb discapacitats) està fentuna gran tasca quant a neteja ienjardinament de les rodalies. És unaprimera actuació amb l’objectiu que elcamí escolar sigui una realitat.Aquest esforç sovint no es veu reforçatper una part de la ciutadania, algunspropietaris de gossos, que ni es pre-ocupen d’on realitzen les defecacionsels animals ni acompleix la normativaque aquests vagin lligats. Des d’aquíavancem que aplicarem les mesurespunitives necessàries, derivades d’unanova ordenança municipal de tinençad’animals, davant d’aquestes actitudsinsolidàries i irresponsables.

El Pla Parcial d’Ordenació dela Solera i els nous espais públicsHan començat les obres d’urbanitzaciódel Pla Parcial del sector de la Solera,que connectarà la urbanitzacióVallbellida i la de la Vinya amb el cascurbà, concretament amb el PobleEspanyol i el carrer Tenor Viñas. Lapromoció de les obres és a càrrec dela societat La Clau d’Or.

A més dels nous vials públics(carrer del Desmunt, que baixa dela nova cruïlla del Poble Espanyol,entre els carrers Puigoriol i Migjorn;carrer de Can Pau Valls, i carrer delPont), hi haurà la corresponentvorera pavimentada per a ús devianants al llarg de tota l’avingudaRoca Suárez-Llanos f ins aVallbellida (ja vam informar que eltram de Vallbellida fins a la Bòbila,el carrer Comtes d’Alba de Liste,s’ha sol·licitat als ajuts del PUOSC2004-2007).

La densitat edificable del sector de laSolera (94 habitatges privatsunifamiliars + 10 d’aprofitament migmunicipal) ha permès d’obtenir elsterrenys de can Llaurador (19.640 m2)per a la futura ubicació d’un parcpúblic, a més del bosquet de la partsuperior que toca al Poble Espanyol.En aquest bosquet hi haurà untractament específic molt acurat ambl’objectiu de valorar aquesta zonaverda com a punt de lleure i d’entornnatural característic.

També és intenció de l’equip de governde cara al 2005 que, simultàniamenta l’enllestiment de les obresd’urbanització de la Solera, s’arrangila zona verda de Vallbellida que tocaal carrer Aqüeducte i a l’inici del camíd’Alella com a parc públic, així comtambé millorar les escales i l’accés queconnecten els carrers Aqüeducte iGarbí.

El conseller de MediAmbient visita Teià enla Trobada d’ADF

El passat diumenge 28 de març vatenir lloc a la Unió la IV Trobada deles Agrupacions de Defensa Forestaldel Maresme, organitzada per laFederació d’ADF del Maresme,organisme que també inclou les ADFdel Vallès Oriental.

L’acte va ser presidit pel conseller deMedi Ambient i Habitatge, SalvadorMilà, acompanyat per l’alcalde de Teià

i president del Consorci del ParcSerralada Litoral, Andreu Bosch, i pelpresident de la Federació d’ADF delMaresme, Jaume Riera. També hi vanassistir el director general de MediNatural, Ramon Luque, i Josep Jo,conseller delegat de Medi Ambient delConsell Comarcal del Maresme, a mésdels caps del Cos d’Agents Rurals ide l’Àrea de Medi Ambient de Mossosd’esquadra.

L’Ajuntament de Teià va obsequiar totsels assistents amb un potet de mel deTeià, de Ca l’Homs, i un tríptic de lesrutes Camins de goig de Teià. A més,els presidents de les 13 ADF assistentsvan rebre un pin de plata de Teià i unexemplar del llibre Teià, més de1.000 anys, de Joan Ramon Herrador

L’alcalde també va lliurar un pin deplata al conseller Milà i va aprofitarl’avinentesa per a recordar-li elcompromís del seu Departamentd’aprovar definitivament el Pla espe-cial que ha de garantir les eines degestió del Parc de la Serralada Litoral.Així mateix, va fer una menció espe-cial a l’ADF de Teià, en reconeixementa la seva tasca i a la consecució deldarrer Premi Rossend Muntaner 2003dins dels Premis de Prevenciód’Incendis de la Diputació de Barce-lona.

Sol·licitud d’ajuts ala Diputació per aequipaments iinfraestructures

L’Ajuntament de Teià ha presentat ala Diputació de Barcelona la fitxa denecessitats per a accions locals delperíode 2004-2007 subvencionablespel programa d’equipaments iinfreaestructures de Xarxa BarcelonaMunicipis de Qualitat.

Els projectes presentats i els ajutssol·licitats han estat les següents:

1. Redacció del projecte de bibliote-ca pública de Can Llaurador:75.000 EUR (exercici 2004).

2. Construcció de la biblioteca públi-ca de Can Llaurador: 478.436 EUR(exercici 2005).

3. Equipament per a la gent gran(apartaments amb serveis) a laplaça de Catalunya: 458.193 EUR(exercici 2006).

4. Centre d’interpretació museísticCELLA VINARIA de Vallmora:522.630 EUR (exercicis 2004-2006).

5. Escola bressol municipal: 202.034EUR (exercici 2007).

Un cop presentada aquestasol·licitud, a posteriori hi hauràd’haver una mesa de concertació en-tre Diputació de Barcelona (Xarxa deMunicipis) i l’Ajuntament de Teià peranalitzar les prioritats, després de laqual se’ns comunicarà quins són elsprojectes acceptats i els importsdefinitius dels ajuts.

l’equip de govern informa

L’Oliva es jubila

Sí, en Quico Oliva quan rebeu aquesteslínies s’haurà jubilat. Hi ha tantes co-ses quotidianes que funcionen i no ensadonem que darrera d’elles hi ha per-sones que les fan possibles. Bé, l’Olivan’és una d’elles. Les seves qualitatshumanes i professionals, per a aquellsque hem estat a prop, deixen el re-cord d’una bona persona i que segurtrobarem a faltar. Des d’aquí el nostreagraïment i reconeixement a la feinaben feta i també el desig d’un bon imerescut descans. Gràcies Oliva.

Declaració institucional aprovada pel Ple del’Ajuntament de Teià de rebuig a l’atemptat de Madrid ide condol a les famílies de les víctimes*

En relació amb el colpidor i criminal atemptat d’ahir [11 de març] a Madrid, en què hanmort moltes persones i n’han resultat ferides moltes més, totes elles personesinnocents i indefenses, i sigui quina sigui la banda terrorista que se n’acabi atribuintl’autoria —tenint en compte les incerteses de la informació oficial difosa fins avui—,el poble de Teià subscriu aquest comunicat de rebuig a l’atemptat i de condol a lesfamílies de les víctimes.És evident que l’objectiu d’aquest atemptat és la convulsió i la desorientació de lasocietat civil, i no només de la classe política, i sobretot és un atemptat contra lademocràcia a costa de víctimes innocents. Els autors d’aquest acte terrorista —comels de qualsevol altre acte de violència— no volen entendre el valor de la democràciai de la convivència cíviques. Només coneixen la trama i l’organització d’actes terroristesi assassinats per fer mal i escampar el terror, l’odi i la confusió, situació davant la qualels responsables polítics —seguint el camí que ens reclama la societat civil— hemd’actuar amb serenitat i unitat d’acció.Teià, com tot el poble de Catalunya i totes les forces polítiques i democràtiquesrepresentades al Parlament de Catalunya, deploren l’atemptat i ploren aquestes mortssembrades pel terrorisme, sigui de la naturalesa que sigui, i defensa amb fermesaque res no justifica ni pot justificar la mort i l’assassinat de ningú. I, per tant, Teià sesolidaritza amb els ciutadans i les ciutadanes de Madrid i, per coherència, amb elsciutadans i ciutadanes de qualsevol part del món que pateixen les conseqüènciesd’una guerra o de qualsevol altra forma de violència, perquè només amb les eines delrespecte i del diàleg podrem eradicar aquest tipus de patiment i dolor arreu delplaneta.Finalment, també volem recordar que diumenge tenim una contesa electoral com aacte de participació, de convivència i de responsabilitat democràtiques, una jornadaque el terrorisme no pot i no ha d’esguerrar.Visca LA LLIBERTAT I LA CONVIVÈNCIA DEMOCRÀTICA, dos valors fonamentals que elterrorisme i qualsevol altre mètode de violència no ens ha de malmetre.Teià, 18 de març de 2004.

(*) Declaració llegida a la concentració pública i ciutadana convocada el 12 de març a les 7 delvespre, un cop consensuada amb els portaveus dels grups municipals de l’Ajuntament de Teià.L’acord de Ple adoptat el 18 de març va ser aprovat pels grups municipals d’ERC, CiU i PSC, ambl’abstenció del PP.

Teià és reconegut per la seva bona situació,pel seu bon clima i la seva tranquil.litat, peròs’ignora el potencial de la diversitatd’empreses que hi ha censades.

L’equip de govern té la intenció de recolzari engrandir la tradicional fira de sant Ponç,que es feia habitualment al parc de canGodó i volem fer una fira, que sigui punt detrobada per als clients i consumidors nonomés de Teià, sinó també del BaixMaresme, i dels àmbits de les empresesexpositores.

A la FICOEM 2004, FIRA COMERCIAl I EM-PRESARIAL de Teià, a més a més delstradicionals productes d’una fira de santPonç, hi trobareu artesans, fabricants,botigues, firaires, empreses de serveis ientitats.

El dissabte tindrà lloc un mercat de segonamà, organitzat per l’AMPA i el diumenge apart de la tradicional Fira de Puntaires, esfarà una trobada d’intercanvi de plaquesde cava, amb una placa commemorativade la trobada, feta per les Caves Blancher,d’arrels teianenques.

Pel que fa a l’emplaçament, s’utilitzarà laplaça de les Teixidores i Ordidores i estancarà el recinte a la circulació, d’aquestamanera els espectacles infantils, de ball odansa i d’aeròbic es podran fer al bell migde la riera.

Tenim previst destinar un aparcament acan Llaurador (on hi ha les atraccions i lafira per la Festa Major) i des delcomençament de la Riera fins a la Fira, hihaurà un carrilet turístic per a tots elsteianencs i els visitants que vulguin pujar-hi.

Des d’aquí us convidem a participar-hi:tothom hi és convidat!

Veniu amb ganes de comprar i gaudir dela Fira i de la festa!

FICOEM2004 TeiàFira Comercial iEmpresarial.

Drets laborals i negociació col.lectiva

A iniciativa de l’equip de govern s’han iniciat les negociacions del convenicol.lectiu dels treballadors de l’Ajuntament, funcionaris i laborals (CiU ha estatconvidada a formar part de la mesa negociadora). Al mateix temps s’hanreconegut drets laborals dels treballadors laborals temporals de l’Ajuntamentque des del 1998 no s’aplicaven.

l’equip de govern informa

7L’equip de govern informa

8L’equip de govern informa

Teià renova el convenide suport al Puntd’Informació Juvenilamb la Diputació

El passat dimecres 24 de març va tenirlloc a Vilassar de Dalt l’acte formal designatura de la renovació del convenide suport als punts d’informació ju-venil de la zona del Baix Maresme.A l’acte, hi van assistir elsrepresentants d’aquest projecte de laDiputació i regidors i informadors delspobles que en aquests moments hiestan adherits, com Teià, El Masnou,Alella, Premià de Mar, Premià de Dalt,Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt.Aquest conveni es tradueix a Teià enuna aportació econòmica per part dela Diputació de 2.400 euros, amb elcompromís de col.laborar enprojectes i iniciatives de treballconjuntes amb els municipis veïns.De fet, Teià està adherit a aquestprograma de la Diputació des de l’any2001, i fruit del treball fet des dellavors s’han consolidat projectes coml’elaboració de la revista El Crit, laviatgeteca, borses de treballespecífiques o els concursos defotografia de Carnestoltes.I el que creiem que és més important;agrupar diferents municipis per tirarendavant iniciatives que no seriapossible desenvolupar en solitari.

Carnestoltes a Teià: celebració x 3A finals del mes de febrer, Teià va donar la benvinguda al temps de Quaresmadesprés de celebrar per triplicat la Festa de Carnestoltes.Els primers a fer-ho van ser els membres del Casal de la Gent Gran, amb unsopar i ball a La Unió el divendres 20 de febrer.El dissabte a la nit va ser el torn de La Flor de La Palma, amb l’organització delball de disfresses per a adults a la sala del teatre.Finalment, el diumenge al matí va tenir lloc el Carnestoltes Infantil. Va engegaramb la cercavila des de la Plaça Catalunya amb final al Parc de Can Godó, onel grup d’animació Els Farsants va fer saltar i ballar petits i grans.

ASACCasal de Joves +Punt d’informació

HORARI

Dijous,divendres idissabtes

de 17 a 21h

93 555 36 1393 555 36 1393 555 36 1393 555 36 1393 555 36 13

El dibuixant Toni Batlloriguanya el premi GatPerich d’humor gràfic

El passat 4 d’abril, va tenir lloc l’actede lliurament del premi Gat Perichd’humor gràfic que atorgal’Ajuntament de Llançà.En aquesta novena edició elguardonat ha estat en Toni Batllori iObiols, col.laborador habitual del diariLa Vanguàrdia, i per a Teià principalresponsable que els dibuixos iobjectes del seu pare (Antoni Batllori iJofré) estiguin actualment exposats alpoble; concretament al Fons Batlloridel Museu de Ca la Cecília.Des d’aquestes pàgines aprofitem perfelicitar-lo.

9L’equip de govern informa

L’institut, ara sí...!

El passat 27/02/2004 es va publicaral DOGC la licitació del projecte del’IES de Teià. Ara podem afirmar quetenim una realitat tangible, de formaoficial, d’un projecte llargamentesperat per una gran majoria delnostre poble. El tempus previst perdesenvolupar aquest projecte passa,de moment, per un espai de 7 mesosper a la assistència tècnica per a laredacció dels projectes i dels estudis.

Imatge dela nova naudelsserveis demanteniment

Des del mes de febrer ja és operativaal polígon industrial de la Bòbila (elMasnou) la nau on s’ubicaranprovisionalment per 3 anys lesdependències dels Serveis demanteniment. En una primera fase,s’està condicionant a fi i efecte que almateix temps que es trasllada el ma-terial del magatzem municipal del

Torrent de les Monges i del’Escorxador se’n pugui fer uninventari. També s’està esperant apoder disposar de nova maquinària(dumper escombrador, novaescombradora, camió...) que suposaràuna inversió de 49.000 €,aproximadament.

Polítiques per a laigualtat.

Commemorar el Dia de la Dona, 8 demarç, esdevé avui en dia un actesimbòlic de gran rellevància. Enguany,l’Ajuntament de Teià, la Casa de Cul-tura La Unió, el GRAMC i el grupd’opinió Dones 21, han treballatconjuntament en l’organitzaciód’aquesta diada. La col·locació d’unallaçada morada, a la façana del’ajuntament, va coronar tot un seguitd’actes que van tenir lloc en diferentsdies: una exposició i una xerrada a LaUnió, un dinar al refugi del vedat, elcine-fòrum, i una xerrada per a do-nes immigrants, que va ser la cloendai culminació d’aquesta celebració.

A Teià no tenim regidoria per a laigualtat dona-home, però la voluntatde l’equip de govern és treballar lespolítiques d’igualtat, tractant-les, demanera transversal, des de totes lesàrees, i de retruc, des de totes lesregidories (governació, urbanisme,promoció econòmica, participacióciutadana, serveis socials, sanitat,ensenyament, cultura i joventut) ambles seves actuacions concretes, que

La nova nau i els nous vehicles dels serveis demanteniment

desemboquen en un únic projectemunicipal, que posa un granet de so-rra al qual esperem sigui una fortainjecció en aquest tipus de polítiquesglobals.

L’Oficina Tècnica del Pla d’IgualtatDona-Home de la Diputació de Bar-celona ens ofereix recursos tècnics ieconòmics que ens ajuden a consoli-dar les nostres línies de treball: a tra-vés de la formació dels nostresprofessionals en matèria de gènere;amb eines de sensibilització dirigidesa la totalitat de la població(exposicions, publicacions, material dedivulgació, tallers, xerrades); ambactivitats orientades a la dinamitzaciódels col·lectius de dones; amb laformació de joves, i el suport al fomentde la participació de les dones en lavida social i cultural del municipi.

A aquestes institucions que ens do-nen suport, i a totes les entitats deTeià que fan possible el funcionament,la promoció i l’enfortiment d’aquestprojecte, volem fer-vos arribar lesnostres felicitacions, i la nostraparticipació activa que neix ambempenta en aquesta nova etapa.

La prevenció de riscosa l’escola.

Arran d’una inspecció delDepartament en aplicació de la llei deprevenció de riscos, s’han començata temporitzar i realitzar, per part delsServeis Tècnics, aquells aspectes quesón competència de l’Ajuntament, coma responsable del manteniment del’edifici.

Oferta educativa

Des de la Regidoria d’Ensenyaments’ha editat un tríptic informatiu sobrel’oferta educativa al nostre municipi.Es repartirà a les famílies amb nens inenes de 0 a 2 anys, als de 12 anys ia nois i noies de 16 anys. Si no us arri-ben, els podeu trobar a lesdependències municipals. Conscientsque l’oferta educativa del nostre pobleés limitada per les sevescaracterístiques, l’hem completat ambaquella que s’ofereix als pobles veïnsd’Alella i el Masnou, especialmentl’oferta en ensenyament no obligatori.

Les comunicacions, aestudi.

S’ha signat un conveni amb Localretper tal de realitzar un estudi de lestelecomunicacions del nostre municipi.Aquest estudi és la base per, en pri-mer lloc establir una política decontenció de la despesa id’optimització dels recursos, i tambéper planificar la voluntat de millorarles comunicacions en l’àmbit munici-pal. Una primera actuació és l’intentde solucionar la problemàtica de larecepció de la TV en alguns sectorsdel poble.

l’equip de govern informa

L’Àrea de Mobilitat hacomençat a complir elsseus objectius.

En primer lloc s’ha posat informació atotes les parades amb els recorregutsde l’autobús i els horaris. Aquestainformació és provisional ja que estemesperant rebre els díptics oficials queha d’enviar la Direcció General dePorts i Transports de la Generalitat deCatalunya (DGPT).

En segon lloc s’ha iniciat les gestionsamb l’Empresa Casas i la DGPT perposar pals de parada a totes lesparades; i per posar tres marquesinesnoves a davant de la Ferreteria RocaRibes, al Poble Espanyol i a Vallvellida.

En tercer lloc s’ha constituït per Pleuna comissió de Mobilitat per definirun posicionament comú sobre lesfutures infraestructures viàries que esvolen fer a la comarca i per definir unmodel de mobilitat pel municipi. Lacomissió estarà integrada per totes lesforces polítiques municipals i per totsaquells vilatans/es que estiguininteressats/des a participar-hi. Lesreunions es faran mensualment a par-tir del mes d’abril i des d’aquíconvidem a les persones interessadesque es posin en contacte directamentamb el regidor de mobilitat del’Ajuntament de Teià.

Els pressupostos del 2004 per primera vegada s’ha fet un pressupost ambclassificació orgànica tal com preveu la llei en municipis de més de 5.000habitants, seguint els criteris de funcionament de la nova estructura orgànicamunicipal. A l’hora de tenir en compte els pressupostos d’enguany no podemdeixar de banda la conjuntura econòmica actual que ofega el sistema definançament de les entitats municipals amb mesures com la supressió de l’IAEde petits negocis que servien per finançar les despeses municipals, sensemesures compensatòries immediates; així com la llei d’estabilitat pressupostàriaque deixa amb molt poc marge d’actuació a les hisendes locals.

PRINCIPALS ACTUACIONS

a l’Àrea de Planificació i Territori:Compra de nous vehicles per a la brigada municipalLloguer d’una nau per a la brigadaConservació de parcs i jardins.Creació de l’Àrea de MobilitatMajor participació en el Consorci La Conreria, Sant Mateu, CéllecsEstudi de l’estat del clavegueramServei de recollida de brossa orgànica

a l’Àrea d’Hisenda i Governació:Compra i equipaments per a vehicles policia local.Control de la despesa amb la figura del cap de compres

a l’Àrea de Participació:Nou programa de Fons Museístic, per gestionar les activitats del Fons

Batllori i altres activitats que es puguin generar.Fomentar la participació ciutadana: audiències públiques, agendes, ...

Hisenda

PRINCIPALS INVERSIONS

Inversió Policia: 14.000 euros

Pla director CELLA VINARIA: 25.800 euros

Amortització Leasing Vehicles Brigada: 48.752 euros

Torrent Casa Bru i carrers adjacents: 305.000 euros

Tram baix de la llera del torrent de can Barrera: 121.000 euros

Pavimentació vorera esquerra Avda. Comte Alba de Liste : 119.000 euros

PRESSUPOST 2004: Proposta d’ingressos i despeses:www.teia.netwww.teia.netwww.teia.netwww.teia.netwww.teia.net

l’equip de govern informa

10L’equip de govern informa

RODARODARODARODARODADE PREMSADE PREMSADE PREMSADE PREMSADE PREMSA

4 DE MAIGA la sala de Plensde l’Ajuntament

A LES 12.00Informació criterisd’adjudicació.Amb l’assistència del Dtr.Gral. d’Actuacions cíviques icomunitàries, Francesc Simó.

HABITATGESJOJOJOJOJOVESVESVESVESVES de

Can BassolsCan BassolsCan BassolsCan BassolsCan Bassols

PÚBLICA

previsions inicialsingressos 2004

previsions inicialsdespeses 2004CAPÍTOLS

INGRESSOS / DESPESES CORRENTS

INGRESSOS / DESPESES CAPITAL

1 1.749.099,27 1.985.767.93

2 952.572,19 1.814.172,35

3 660.151,64 65.860,05

4 954.448,02 189.744,78

5 54.334,01

INGRESSOS/DESPESES CORRENTS 4.370.615,14 4.055.545,11

6 343.494,41 736.121,41

7 271.000,00 0

8 0 0

9 0 193.443,03

INGRESSOS/DESPESES CAPITAL 614.494,45 929.564,44

TOTAL 4.985.109,55 4.985.109,55

Després d’anys d’espera, el Minis-terio de Medio Ambiente el passat23 de febrer va resoldre finalmentadjudicar l’execució de les obres delprojecte modificat de la fase 2 delsoterrament de la Riera de Teià. Elcobriment afecta en tram comprèsentre l’inici del casc urbà (passeigde la Riera/passeig del Castanyer)fins al pont de l’autopista.

Posteriorment, en una entrevista aMadrid el 10 de març entre l’alcaldede Teià i el secretari d’Estatd’Aigües i Costes, se’ns va confir-mar l’adjudicació. En aquesta re-unió i en una reunió posterior ambel nou gerent de l’Agència Catalana

Zona d’actuació delcobriment de la riera

Les obres del cobriment de la Rieraseguiran el sentit des de el pont del’autopista fins a l’encreuament Rie-ra-Passeig del Castanyer - Avda. J.Roca Suarez-LLanos.Aquest procediment comportarà unamobilitat i afectarà bàsicament treszones:

A.- Sota el Pont de l’Autopista B.- Accés empresa Mosimoll C.- Can Padellàs

En el Punt A es realitzarà de formaque no es talli la circulació dels caminsque s’encreuen.

En el punt B i C, mentre s’actua, espodrà accedir per la part alta del trama intervenir com s’havia fet fins ara.

Quan les obres arribin als punts B i Cl’accés es realitzarà pel camí de terraque s’agafa a la dreta del pont del’autopista i es pujarà per la via jaconstruïda.

de l ’Aigua, es va acordar lanecessitat de replantejar la fase ur-bana del projecte de soterrament afi i efecte de garantir la preservaciódels plàtans de la Riera.

Les obres han estat adjudicades al’empresa catalana RUBAU, SA, que,si no hi hagut cap novetat d’últimahora, tenia previst començar lesobres la segona quinzena d’abril.La durada prevista de les obres ésd’uns 7 o 8 mesos, després delsquals la Direcció General deCarreteres de la Generalitat deCatalunya ja podria començar lesobres de construcció de la nova ca-rretera que ha d’unir directament

11L’equip de govern informa

Comencen les obresde soterrament deltram sorrenc de la

Riera

el passeig de la Riera amb la N-II,petició que ja ha estat presentadaal nou director general deCarreteres.

12Grups municipals

Volem començar el text recordant les víctimes del terrible ifastigós atemptat de Madrid del passat 11 de Març, i permostrar el nostre respecte i condol als seus familiars. No hiha mai cap motiu ni cap ideal que es pugui justificarmitjançant la mort d’una sola persona.

Dit això, volem denunciar la malversació de la informació il’engany al qual ens sotmetia el Partit ImPopular i quefinalment li ha costat la derrota a les eleccions generals. I ésque allò que defensen tant els que no són nacionalistes,que estem en un món globalitzat i que per tant no té sentitla creació de nous estats perquè tots tendim a un de sol;se’ls ha girat en contra, ja que això també vol dir laglobalització de la informació i això és amb el que nocomptava el PP. Com que tenia controlats completament lamajoria de mitjans estatals, es pensava que podrien tornara enganyar-nos com ho van fer amb la guerra a l’Iraq, ambel Prestige, amb el cas Gescartera i amb el cas Carod; peròaquest cop no van poder ja que els mitjans europeus deseguida van reconèixer l’abast de la tragèdia i van començara informar sobre el que realment estava passant a Madridi de la manipulació que el Govern estava fent de la informació.Això va fer que molts espanyols prenguessin consciènciade fins a quin punt el govern utilitzava la informació pel seupropi bé sense importar-li res; i sortissin al carrer indignatsdemanant explicacions.

En aquest sentit des d’ERC ens alegrem de la victòria delPSOE/PSC a Espanya ja que és una victòria per Catalunya, id’una vegada per totes ens hem tret de sobre aquesta

sensació d’ofec que ens oprimia. Aras’obren noves expectatives per alscatalans, tenim un govern a priori mésfavorable per poder aprovar el nouestatut, el nou sistema de finançament,millorar les infraestructures … Això sí,sempre que no s’imposin les tesisinvolucionistes d’un sector del PSOEmolt proper al PP com en Bono il’Ybarra.

Finalment ens felicitem pels bonsresultats electorals obtinguts per ERCtant a Teià com a tot el país, ja queaixò és una pujada progressiva quesembla que no tingui un punt final. Desd’una anàlisi local, a les municipals vamguanyar les Eleccions contra totpronòstic guanyant més de 400 votsrespecte les passades eleccionsmunicipals; a les autonòmiques vampassar a ser de tercera força política asegona força municipal; i a les eleccionsgenerals hem passat de ser la quartforça política municipal pel darrere delPP, a ser la tercera força, guanyant mésde 500 vots . I tot això és gràcies avosaltres que ho heu fet possible.

ALBERT GALLÉS

ERC continua endavant amb força

grups municipals

MUNICIPALS99

MUNICIPALS03

AUTONÒMIQUES99

AUTONÒMIQUES03

GENERALS00

GENERALS04

ERC 689 1106 422 884 335 844

CiU 1105 975 1345 1134 1135 1091

PSC 441 574 672 616 626 998

PP 241 234 183 304 561 488

Les eleccions estatals

Escric aquestes ratlles passats cincdies després de les eleccions del14 de març i he comprovat queels resultats tot i que inesperats,han estat satisfactoris per a laimmensa majoria de la gent.Penso que tal com s’anavendesenvolupant els fets icomprovant el desconcert i ladesconfiança en el tractament deles informacions sobre el’atemptatde Madrid del Govern, que va seraquest fet el que va propiciar queuna bona part d’electors que novotaven en altres eleccions perdesinterès o per alguna altracausa...anessin a votar i que laparticipació pugés 10 punts (15a Teià) i que aquests ho fessinpreferentment a partitsd’esquerres i nacionalistes peròno al PP.

Durant els dies posteriors, la premsa i altres mitjans decomunicació nacionals i estrangers han anant confirmant lesdiscrepàncies amb proves irrefutables , les quals han deixaten mal lloc, davant l’ esfera internacional, el govern espanyolsortint.

Sempre he estat convençut que en política s’ha de ser honest,s’ha d’anar amb la veritat i no s’ ha de ser arrogant. El resultatd’ aquestes eleccions , m’ ho ha acabat de confirmar..

I a Teià què ha passat?

El PSC a Teià ha obtingut el millor resultat de la història laqual cosa ha repercutit que el Maresme, Barcelona i Catalunyahagin tingut un molt bon resultat i que hagi contribuït a lavictòria del Partit Socialista a l’Estat espanyol.

Constato més sovint que altres vegades, que la gent està con-tenta i esperançada, simplement perquè pitjor no podíemanar.

Espero , com Pasqual Maragall diu: que amb els socialistes al’ Estat, a la Generalitat (tripartit), i a la Diputació , els projectesno sofriran entrebancs i fluiran millor per al bé de tots.Gràcies per la vostra confiança!

Vegeu a continuació els resultats comparatius obtinguts al nostre poble:

Sols afegir una petita reflexió a les paraules del meucompany:Ara hem dit prou!!! I ha estat possible gràcies a laparticipació de molta gent. A partir d’aquesta realitat, calaprende a triar i remenar, cal aprendre a no consumirpolítica i practicar-la i fer política des de la participació.Potser la política no sigui res més que una sortida endavant,com tots fem en moltes qüestions a les que no ensresignem., per aixó és tant necessari millorar aquestapràctica.-» SENSE PARTICIPACIÓ, NO HI HA FUTUR». La dreta,totes elles sempre van a votar, per por i embolicats ambla bandera de la seva diferència.De vegades no volem entendre les diferències entre elPSC i el PSOE, i aceptem les profundes diferències entreConvergència Democràtica i Unió, sense qüestionar-nosres, no veient-les ó negant-les, el que significa alimentar-nos de la confusió, que ja interessa a molts.

Voler ser europeus, i no apendre delsgoverns de coalició, no voler aceptarles contradiccions del tripartit, és ne-gar la realitat, perquè avançar en lagovernabilitat és avançar en lesincerteses i contradiccions de tots, ide tot n´hem d’aprendre.Per què governar és decidir pel nostrefutur, i de vegades cal asumir lesdecisions dels altres per anar aportantles sensibilitats alternatives. Senseoblidar mai que som hereus d’unahistòria.

Gràcies a tots.

JOAN A. MARTÍNEZ

JOSEP Ma. GALLÉS

Del 2000 al 2004, les esquerres pugen del 38% al55% i les dretes baixen del 59% al 43%.

Altres/Blancs/Nuls:Altres/Blancs/Nuls:Altres/Blancs/Nuls:Altres/Blancs/Nuls:Altres/Blancs/Nuls: 75 vots ( 2,03 %)TOTAL: TOTAL: TOTAL: TOTAL: TOTAL: 3.702 vots (100 %)ParticipacióParticipacióParticipacióParticipacióParticipació 83,68 % 69 % puja

13Grups municipals

grups municipals

Convergència i Unió 29,47% 39,50%PSC-PSOE 26,96% 21,80%Partido Popular de Catalunya 13,18% 19,50%Esquerra Republicana de Catalunya 22,80% 19,50%Iniciativa per Catalunya verds EUiA 5,56% 4,70%

ANY 2004 ANY 2000

14Grups municipals

Malgrat que aquest és un espai de referència municipal,els esdeveniments ocorreguts en les darreres setmanes –escric això el dia 19 de març- m’obliguen a variar elplantejament i el guió d’aquesta plana, per derivar, comno podia ser d’altra manera, en els dos fets que han marcatl’actualitat: l’atemptat terrorista i les darreres eleccions.

Pel que fa al primer no afegiré cap més valoració a lesmoltes que ja s’han fet des de tots els punts de vista políticsi mediàtics i que han acabat en un trist –i tardà- epitafi:que la pau és necessària arreu del món, que capconfrontació ens queda lluny i que cap víctima, nimadrilenya, ni iraquiana, ni palestina, ni americana, té capjustificació ni per la lògica imperialista de Bush, ni per lamanca d’ètica de Blair ni per la megalomania d’Aznar. Detot però nn’hem tret una conseqüència, la conscienciaciócol·lectiva de bona part de l’Estat espanyol, de no deixar-se utilitzar i fer front a les mentides i a les coartades ma-nipuladores que es van sembrar amb l’únic objectiud’enganyar l’opinió pública.

Això va tenir la seva traducció en el resultat de les eleccionsdel 14 de març, celebrades en un clima de tristaexcepcionalitat, i el vot útil junt amb el vot de càstig al’arrogància dels dirigents del Partit Popular, va propiciarel clar triomf del partit socialista, amb una excel·lent notíciaper Catalunya: que no hi hagi majoria absoluta ni del PP nidel PSOE. Ara el PSOE haurà de garantir l’estabilitat irestablir el diàleg amb el nacionalisme democràtic català ibasc i no hi haurà cap excusa ja que govern central,autonòmic, diputacions i ajuntaments, són a les seves mans(un monopoli que es pot contagiar de la prepotència delPP), encara que exemples recents com el Túnel de Braconso el vot en contra d’ERC a un Departament de la Generalitatde Relacions Exteriors o el tractament mediàtic de leseleccions i els seus resultats, fan creure tot el contrari. CiUfarem bé a exigir tot allò promès per PSC/ERC/ICV. Peròtambé caldrà resituar el partit, no caure en l’errord’implicar-se en governs de Madrid (de PSOE o de PP),reafirmar el nostre compromís nacional català i resituar elpartit al centreesquerra que li és natural.

Entrant ja en matèria municipal, en el ple de 22 de generes va aprovar els pressupostos per a l’any 2004 amb elsvots a favor de ERC-PSC, l’abstenció del PP i el vot encontra del Grup Municipal de CiU justificat per ser unspressupostos no de contenció en la previsió d’ingressos id’austeritat de la despesa, com afirma el govern munici-pal, sinó uns pressupostos porucs, poc emprenedors irestrictius, això sí, en la inversió pública, però generososen el capítol d’assignacions als membres del govern, ijustificat a grans trets pels següents punts:

1. Augment de les taxes d’escombraries un 50% i detots els impostos, IBI, vehicles etc, una mitjana d’un 3,5%.2. Política d’alienació d’inversió que no fa més quedespatrimoniar el poble del que ja s’han venut quatrefinques de titularitat municipal.3. L’augment d’assignacions al Consistori queincrementa el pressupost del 2003 de 99.892 euros a143.000 euros pel 2004. Naturalment la dedicació plenade l’alcalde i del 2n tinent d’alcalde signifiquen ells sols el55% de tota la previsió per a la Corporació municipal.4. En les inversions previstes pel 2004, 436.121

euros, trobem el resultat d’unaprevisió d’ingressos tan poruga querepresenta gairebé un 15% del totalpressupostat per despesa. Moltpoquet. Però si d’aquí descomptemles quantitats incloses en lessubvencions de la Diputació, 271.000euros, i les contribucions especialsrepercutides als veïns ens trobem quela inversió real s’aproximaria als100.000 euros i per tant el 15%d’inversió previst per l’informe, estransformaria en un 2% inversió.5. El 0,7 destinat al Fons deCooperació Internacional, tan reclamatper l’actual govern a anteriorsconsistoris, i que aquest pressupostpreveu no en un 0,7% del pressupost,sinó en un 0,06.6. El pressupost detransferències pel 2004, 954.448euros, també resulta insuficientmentprovisionat si es té en compte que esvaloren segons els impostos i lapoblació de cada municipi, i pel quefa al nostre han augmentat elsimpostos i la població. És unaestimació massa prudent.

Finalment i també molt resumitalgunes altres observacions:

A.- JOVENTUT:No s’ha portat a terme el Pla Local dejoventut, preparat per l’anteriorConsistori, que havia rebut unaimportant subvenció de la Diputació ique ha aturat tota l’activitat al Casalde Joves, al Telecentre, etcB.- CULTURA:Desprès de la dissolució del Patronatde la Casa de Cultura La Unió, elgovern no ha donat cap senyal devida que indiqui que hi ha un projectede futur clar per una entitat –aradesapareguda- que protagonitzavabona part de la vida cultural de Teià.C.- SERVEIS:No tot s’acaba al passeig La Rieraencara que aquesta sigui l’artèriaprincipal de la Vila. Cal vetllar iatendre també els carrers i lesurbanitzacions.D.- MOCIONS:Convergència i Unió va presentardues mocions, en contra lacriminalització del dret al’autodeterminació dels pobles i con-tra la penalització de la convocatòriade referèndums, que va ser recolzatper tots els grups polítics municipals,excepte pel PP.

JOSEP BOTEY

grups municipals

Ens trobem en un dels episodis mésdurs de la història del nostre país.Davant dels fets, en primer lloc vulldonar el meu condol als familiarsque han estat víctimes delterrorisme, terrorisme que desd’aquesta tribuna aprofito perrebutjar.Tots haurem de seguir lluitant con-tra la violència intolerable delscovards.Vagi la meva solidaritat per totes lesvíctimes.En segon lloc felicito els guanyadorsde les eleccions, que en definitivasom tots, perquè la democràcia ésel fil conductor que ens ha dut aexercitar la nostra llibertatmitjançant el vot.Malgrat que aquestes eleccionss’han vist afectades per un acte te-rrorista, nosaltres seguirem lluitanti treballant des de l’ oposició, comsempre ho hem fet, pel nostrepoble, pel nostre país i per lademocràcia.

Per la democràcia

15Grups municipals

grups municipals

16A fons!

Ajuts fantasmes

ELISENDA GUIU

Hi ha persones que ja parlen de «lainjusticia de l’habitatge» degut quela realitat social es dibuixa lluny del’article 47 de la Constitució, segonsel qual «tots els espanyols tenen dreta un habitatge digne i adequat».Veiem impotents com el preu del’habitatge creix sense parar. Es

al lloguer convencional –o habitatgelliure-, si bé fa poc la Conselleriad’Economia i Finances va anunciar unprojecte de decret de llei per ajudareconòmicament als joves de fins a 32anys que s’independitzin dels pares iho facin de lloguer. Celebrem aquestainiciativa i esperem que arribi a bonport, així com que siguin moltes lespersones que se’n puguin beneficiar(*). Caldrà veure si els requisits sónfactibles per a una majoria, ja quel’experiència en les ajudes per com-prar un habitatge lliure demostra queno és gens fàcil aconseguir-les. En lateoria, els ajuts a la compra impliquenpréstecs hipotecaris especials,subvencions per a hipoteques o 4.000euros a fons perdut per a jovesmenors de 35 anys. Ara bé, peraccedir-hi cal complir els següentsrequisits: en primer lloc, els ingressosno han de superar cinc vegades i mitjael sou mínim interprofessional. Finsaquí, correcte per a molts, ja quemalauradament una gran part de lapoblació no pot presumir de superaraquestes quantitats-; pel que fa alsrequisits del pis, cal que sigui desegona mà, tingui menys de 90 metres

Les solucions polítiques

difícilment aconseguiran que

el preu de la videnda

s’equipari al nivell de vida

dels ciutadans

podrien buscar motius i culpablesd’aquest augment tandesproporcionat respecte els sous i elnivell de vida dels ciutadans, averi-guar qui i per què ha permès que aixòsucceís. De moment, davant de larealitat immobiliària el que hi ha sónpromeses de solucions, que raramentpodran equiparar el preu dels pisosal nivell mitjà de vida, però que en lateoria pretendran facilitar l’habitatgea una petita part de la població. Unade les principals solucions a quès’apel.la és la de construir gran nom-bre d’habitatges protegits, tant decompra com de lloguer, una promesaque s’ha fet reiteradament en elsdarrers anys, especialment encampanyes electorals, i que a lapràctica només s’ha complert amb unsmínims del tot insuficients tenint encompte la demanda. En aquestaspecte, la contribució que poden ferels ajuntaments és cedir a laGeneralitat –si es tenen- terrenys detitularitat municipal per aquest fi, o béfer una promoció pròpia a través d’unpatronat, una via que requereix moltsmés recursos que no tot ajuntamentpot assolir. Per bones intencions quehi hagi, és pràcticament impossibleque s’arribin a construir tants pisosde protecció oficial com persones elsnecessiten. Per aquest motiu, elciutadà intenta informar-se d’altresajudes a l’habitatge. A la data en quès’escriu aquest article, ens trobemamb què encara no existeixen ajuts

El ciutadà veu fustrada

l’expectativa d’ajudes

oficials en no trobar cap

pis que valgui el que es

demana

A Teià, el preu estipulatper rebre ajudes

econòmiques és de1.214,89 euros el m2.

és impossible trobar-ne un a aquestpreu. Segons aquestes dades, a Teiàun pis de 60 metres quadrats nohauria de costar més de 72.900 euros–uns dotze milions de pessetes-, i unde 90 metres quadrats hauria de va-

ler menys de 110.000 euros –alvoltant dels 18 milions de pessetes-.Lògicament, el ciutadà veu fustradesles seves expectatives de rebre ajudaper accedir a un habitatge, ja quecompleix els requisits personals peròno troba cap pis que valgui el que esdemana. Per què no s’actualitzen unsrequisits que no tenen res a veure ambla realitat? Qui es queda els dinersdestinats a aquestes ajudes que a lapràctica no es poden concedir?Confiem que, si a les autoritatspolítiques els preocupa el problemade l’habitatge tant com pregonen,comencin a adoptar mesures reals,pràctiques i eficaces de veritat quepuguin beneficiar a tots aquells queho necessitin, que malauradament sónmolts.

(*) NOTA: l’article va ser lliurat a mitjansde març i no recull les possiblesmodificacions o notícies referents al temaque s’hagin publicat des d’aleshores.

(**) Informació facilitada per la DireccióGeneral d’Habitatge i el 012.

quadrats i que el preu per metrequadrat no superi determinadaquantitat, en funció de la població. Enel cas de Teià, està estipulat en lacategoría B, juntament amb altrespoblacions amb realitats immobiliàriestan diferents com Sitges, Cabrils,Ripollet o Sant Vicenç dels Horts, en-tre d’altres. En qualsevol d’aquestespoblacions, per accedir a les ajudesel preu per metre quadrat del pis noha de superar els 1.214’89 euros,segons les xifres que dóna la DireccióGeneral de l’Habitatge i que, segonsinformen, vénen dictades pel Ministeride Foment (**). No cal haver vist gairespisos per comprovar que actualment

Telèfon

012INFORMACIÓ SOBREAJUTS A L’HABITATGE:

Direcció General d’HabitatgeC/Aragó no. 244. Barcelona.

www.gencat.net/ptop/infohabit/index.htm

aFONS!FONS!FONS!FONS!FONS!

Hi ha preguntes quees contesten solesi les d’aquest nú-mero són d’aquesttipus. En edicionsanteriors hem fetpreguntes buscant

les diferentsopinions i

alternatives altema plantejat, en

canvi coneixíemperfectament quinaseria la resposta a

les preguntesproposades. I no

ens hem equivocat,hi ha hagut

unanimitat, si mésno a l’hora de

trobar solucions.El que hem volgut,per tant, és cons-

tatar el fet aveure si d’una

vegada per totesalgú és capaç

d’obrir els ulls.

TONI MARTÍNEZ

CARLA SARRIÓN

27 anys; florista11111. Fa 2 anys que em vaigcasar, ara visc a casadels meus sogres i hemhagut de buscar fora delpoble perquè aquíha estat impossible jaque els preus sónprohibitius.22222. Crec ques’hauria d’augmentarmoltíssim més l’ofertad’habitatge de proteccióoficial tant de lloguercom de compra i ajudar

molt més als joves.

JORDI TRULL MARTÍNEZ48 anys, administratiu11111. No vaig tenir capproblema ja que el pisen què estem ens ve defamília. 22222. S’hauria depromocionar l’habitatgede protecció oficial illuitar contra tots els

interessos especulatius.

NOEMÍ MARCO i ARNAU JIMÉNEZ28 anys i 1 anyet,mestressa de la llar11111. Vam haver de ferfront a uns preus moltelevats i hem hagut desacrificar moltescoses. 22222. Trobo ques’haurien de donarmolts més ajuts als

joves.

ÀNGELS COMPANY38 anys, aux. administratiu11111. No va ser possibletrobar res al poble perproblemes de preu ifinalment vam haver demarxar fora.22222. Haurien de fer moltsmés pisos tant de lloguercom de compra, de

protecció oficial.

DANIEL JULIÁN42 anys, fotògraf11111. Ja fa 12 anys que sócal poble i en aquellaépoca afortunadament nohi havia una especulaciótan sanguinària com lad’avui en dia. 22222. Crecque el que s’hauria defer és restringir elcreixement abusiu del’habitatge d’alts t a n d i n g , c o n t r o l a rl’especulació iconstruir molt méshabitatge de protecció

oficial.

KARL PETER JOHANSEN28 anys, enginyer11111. Actualmente vivo enun piso de alquiler yla verdad es que es muycaro. 22222. Debería habermás subvenciones parapisos de alquiler y de

compra.

JOSEP MIQUEL ORTEGA iROSA FLORES VIDAL45 i 41 anys, mestres11111. No vam tenir capproblema, en aquellaépoca, fa ja 16 anys,vam tenir prouestalviant una mica.22222. S’hauria d’aprofitarel terreny municipal perfer més habitatge sociali deixar de banda

l’especulació.

IMMA MAS i MARTÍ ROSELL37 anys i 9 anys. Biòloga11111. No vam tenirproblemes perquè lacasa on vivim ens ve defamília. 22222. Penso quela solució més evidentés la de fer méshabitatges de protecció

oficial.

ENRIC ÀLVAREZ RIGOL36 anys, tècnic de so11111. Vinc de Girona i ladiferència és brutal. Lacompra la dono perimpossible i el lloguertambé està molt complicat.Trobo que és unatracament en tota reglai sembla que se’n fotin,de nosaltres. 22222. Penso quetothom hauria de fer unesforç per posar-sed’acord i abaixar elspreus. D’altra banda crecque s’haurien de donar

més ajuts a la gent jove.

CARME GALIANA CAÑAMÁS44 anys, administrativa11111. Ens estem fent una casagràcies que el terrenyera del meu pare. I tot iaixí se’ns fa realmentdifícil arribar a finalde mes. 22222. Per als mésjoves i a partir dedeterminades rendes nos’haurien de pagar lestaxes i els impostosrelacionats ambl’habitatge amb els quals

ens atraquen actualment.

Quins problemes tens o has tingut peraccedir a l’habitatge a Teià? Comfacilitaries l’accés a l’habitatge a Teià?

17L’enquesta

LLLLL´´´´´´´´´´enenenenenquesquesquesquesquestatatatata

18Posicions

Aquesta és una eina de planificacióque caldrà elaborar, especialment araque podrem definir el marc denecessitats i prioritats en elshabitatges socials del sector del Plaparcial d’ordenació de la Plana (unmínim de 60 pisos o habitatgesplurifamiliars), encara pendent dereparcel·lació.

Haurem de pensar i planificar quinesreserves d’habitatges marquem coma preceptives des d’una òptica denecessitats socials: reserves per afamílies monoparentals, per a perso-nes amb discapacitats, per a famíliesnombroses o amb gent gran al seucàrrec, per a joves, etc.), tot plegaten funció també dels ingressos fixos iles rendes familiars. I també caldràplanificar sobre la base d’una anàlisi

de la demanada local d’habitatge, enel sentit de concretar quin és el tipusd’accés a aquests habitages: hauremde garantir un mínim d’habitatges delloguer, amb opció o no a compra; iun percentatge, probablement menor,d’habitatge de compra.

Però també aquesta eina haurà depreveure el projecte d’apartamentstutelats i de serveis per a gent grande la plaça de Catalunya. I els relleusque es puguin generar en els 15 pi-sos socials de lloguer per a joves perun període improrrogable de 5 anysque s’estan enllestint al sector de canBassols. I preveure noves bossesd’habitatge social...

Sense defugir un darrer repte: ladiagnosi dels habitages buits,

generalment de construcció vella, quehi poden haver al casc urbà, ambmesures de pressió fiscal quen’afavoreixen el lloguer, mesures queja comencen a ser tingudes en comptedes de la perspectiva política del nougovern tripartit de la Generalitat deCatalunya. I, naturalment, esperemque el nou panorama polític al governde l’Estat contribuiexi a afavorir aquesttipus de mesures amb una majorsensibilitat.

AGUSTÍ BARBOLLA

PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC

ERC:La necessitat d’un Pla local d’habitatge públic

PPPPParlar d’habitatge des d’ una pers-pectiva local és excessivamentrestringit, ja que aquest aspecterespon a un model de creixementeconòmic endogen (tancat en simateix); de refugi inversor, de garantiadel sector financer, i com a font definançament de l’administració, i encontraposició al més alt índex deprecarietat laboral de tota EU.

Tan sols assenyalar que des d’ungovern dit de progrés cal posar fi a ladepredació del sòl i avançar en unmodel sostenible, en intervencions quegaranteixi l’accés a l’habitatge pelpropi creixement vegetatiu. Il’aplicació de la nova llei del sol (20%del sòl per habitatge públic).

Seguint els estàndards internacionals;la UNESCO ens parla que en totes lessocietats hi ha un 4% de gent en

necessitats econòmiques. Si s’aplicaaquest paràmetre a Teià les futuresprevisions garanteixen aquestestàndard quasi en el 100% (75 pisosde PO i 15 pisos per a joves).

Si aquesta dinàmica es dóna,modificarà el propi mercat intern ipermetrà afrontar la rehabilitació,generant nous habitatges de qualitat iaccessibles. Tanmateix el creixementque significarà la nova carreterad’accés a Teià, ens caldrà realitzarun nou ordenament més compactesense massificar, en fórmules mixtes;com per exemple; d’habitatges entres plantes, en planta de baixa de100 a 150 mts2 amb jardí, una plantapis de 80 mts2 amb terrassa (ambpossibilitat de fer-ne dos de 75mts2)i una altra planta d’apartaments ambterrassa.

PSC: habitatge de qualitat i accessibleNomés en mesures d’obligatcompliment per posar en el mercatl’habitatge desocupat i oferint novescondicions d’accés al lloguer,refredarà aquest cicle especulatiu enel qual estem immersos.

JOAN A. MARTÍNEZ

GRUP MUNICIPAL PSC

posicions

És prou conegut que quan es parlad’habitatge es parla d’una necessitati alhora d’un dret social, entre els mésfonamentals. És una qüestió que estracta i de la que es legisla en totesles lleis principals dels païsosdemocràtics i avançats, ocupant un lloccapital en els texts normatius bàsicsd’aquests tipus de societats.També és prou coneguda lapreocupació que la qüestió del dret aun habitatge digne, de qualitat iassequible ha suposat per aConvergència i Unió, esdevinguem unaprioritat, tant en els seus programescom en les seves accions de govern,des d’aquelles administracions quehan encapçalat o de les que han formatpart, al llarg dels darrers anys. I ésd’aquestes posicions des de la qualCiU ha defensat sempre l’esmentatdret a un habitatge en les condicionsmés adients, per a tots els ciutadans,

prioritzant les seves actuacions capaquells col.lectius que, tradicionalmenttroben més dificultats per aconseguir-ho, com ara les famílies nombroses,les de menor volum de renda o ambel caràcter irregular d’aquesta, la gentjove, la gent gran, etc..Concretant aquesta filosofia en elnostre entorn més proper, és a dir, elnostre Poble, ha estat tanmateix, eltema de l’habitatge una de lesprioritats en el programes de CiU deTeià, amb l’objectiu de fomentarl’accés a l’habitatge social, per mitjad’un Pla de construcció de 150habitatges, a preu taxat i en règim delloguer. Aquesta iniciativa, reflectidaen les propostes electorals de CiU, iendegada per l’anterior Consistori,esperem tingui continuïtat amb elsactuals gestors municipals, pel bé delPoble i dels seus vilatans.Un clar exemple del que hem dit, ho

tenim a la darrera actuació delssetanta-cinc pisos socials de lloguer ivenda, per a joves, siutats a CanBassols (15) i properament a La Plana(60), portada a terme per l’equip deGovern de CiU a l’Ajuntament, durantla legislatura anterior a l’actualConsistori. Tot això, sense esmentarl’actuació relativa a la construcció delshabitatges socials a preu taxat aVallbellida.Aquestes actuacions deixen ben palèsel nostre esperit en aquesta matèria isón clar reflex en el lema de CiU deTeià en la darrera campanya electo-ral ar les eleccions municipals: Fets,no paraules.

CiU:Habitatge, el repte del futur

ELENA ROS

REGIDORA DEL GRUP MUNICIPAL CIU

PPC:

19Posicions

posicions

FONSBatllori

HORARI DE VISITESTots els dissabtes, d’11.00 a 13.00 hores a ca la Cecília(antiga casa del Dr. Mariano).

Visites concertades per a escoles i grups.

Per a més informació, poseu-vos en contacte amb l’Ajuntamentde Teià, al telèfon 93 540 93 50.

VENIU A VISITAR EL NOSTRE MUSEU.

20L’entrevista

’entrevista

LJordi RamonetCampió de Catalunyade trial

Jordi, d’on et ve l’afició, pel Trial?Del meu pare, des de sempre, als 9anys vaig començar quan el pare emva comprar una moto, el meu pare vaser campió d’Espanya de Trial.Què t’ensenya o què diu abans de les

carreres?Que em concentri, que doni gas perafrontar les pedres.T’ha costat molt aquest Campionat?Fa dos anys que practico, ara canviaréde categoria.Qui ha estat mes content en aquest

Campionat?El pare.L’avi Ramonet també en parla molt del

seu net?L’avi també ha estat molt content.Què et diuen els amics?Quan ho van saber, volien que elsn’ensenyés i anéssim a fer pràctiquesamb la bicicleta. Ara tots volen ferTrial.Quina és la teva millor qualitat?Bé, crec que sóc una mica valent.I la resta de competidors?De vegades s’arruguen una mica.Qué et diu el teu entrenador?Que sols l’escolti a ell, que desplacil’equilibri..., el cos, que doni gas.Com és que a casa hi ha tants

campions?Perquè ens agrada molt el Trial.

En Jordi als seus 11 anys estàdemostrant una gran capacitatd’aprenentatge, ens comenta el seupare, l’Antoni Ramonet, ja que estàcompetint amb nois molt més grans iamb moltes hores d’entrenament.L’Antoni ens diu que el Trial és l’esportde motor en què el pilotatge és la clau,

La saga Ramonet no para. Jordi Ramonet, nou campió deCatalunya de Trial

on l’habilitat i la concentració marquenles diferències.

És disciplinat en els entrenaments: famoltes activitats, és més un hobby, itambé li serveix la bicicleta per anartenint més domini de l’equilibri.S’exigeix molt i anar perfeccionant-seja li surt d’ell.

Antoni, com veus el futur d’aquest

esport?El Trial com a pràctica està prohibi-da, no tenim llocs per entrenar, per

quatre que no respecten la muntanyala resta tenim greus problemes. ACatalunya tenim una gran indústriasubvencionada en motos de muntanyai els millors pilots mundials. I ensmanquen circuits comarcals per a tots.A Teià s’ha passat d’una forta tradiciói ara no queda ningú.

Felicitats JordiMolta sort i endavant

JOAN A. MARTÍNEZ

El passat dia 23 de novembre del2003, la Junta de l’AgrupacióEsportiva Teià, amb l’empenta d’unacolla de jugadors de l’actual equipSènior Masculí de Bàsquet, vaorganitzar un partit amistós per feli-citar i acomiadar al «Base» núm. 5que havia decidit deixar els partits decompetició, en complir els 35 anys.

Aquest Base núm. 5, per a qui no elconegui, es diu Josep Ramon,altrament dit «Josepó». Fa 2525252525 anys quepertany al club com a jugador i aixòno és un fet gens habitual (ni enaquest club ni en cap d’altre).

Va començar a jugar amb el Teià a lacategoria Infantil als 9 anys, essentpresident el Sr. Jordi Franquet.Excel·lent jugador i molt participatiuen tots els àmbits del club. Ha estatmonitor, director de l’escola debàsquet, entrenador i sempre hadonat un cop de mà quan l’aspectelaboral li ho ha permès. Cal destacarque en aquests 25 anys, ha estat ju-gador actiu i lesions apart, no ha fallatmai.

Fent una mica de recerca i demananta qui el coneix, podem afirmar quemai no ha estat expulsat pels arbi-tres. Això ens dóna un perfil de juga-dor digne de tenir com a modeld’esportivitat i que es correspon ambla seva personalitat. Bona persona, nol’hem vist empipat i ningú no s’hibaralla. Sempre cordial, és noble tanten la vida com en l’esport.

No sempre ha tingut el sobrenom deJOSEPÓ; el va batejar així unexentrenador i no sé si a contracor ono, l’ha hagut de «suportar» fins ara.

El partit d’homenatge es va jugar a lanostra «PISTA», on ell sempre ha jugat,i com que no tenim «teulada» i no lipodíem penjar la samarreta al sostre,vàrem pintar-la a la paret, amb elnúmero 5 i el seu «nom» perquè enquedi constància juntament amb unaplaca commemorativa i d’agraïment.

Esperem que segueixis gaudint delbàsquet encara que sigui o no siguien competició. Gràcies per tot JosepRamon.

JOSEP MA. VACARISSES

AGRUPACIÓESPORTIVA TEIÀ

El pasado 18 de Enero, en el Café deBaix, hemos celebrado el TORNEOSOCIAL DE INVIERNO, con la partici-pación de la práctica totalidad de lossocios de nuestro Club.

El torneo se jugó a tres partidas de300 puntos cada una, con clasifica-ción por el sistema SUIZO, siendo losresultados finales:

CAMPEONES:Juan Antonio González i Rafael RamírezSUBCAMPEONES:Domingo Jiménez i Marino AlonsoTERCEROS:Martí Creus i Albert Olivella

Enhorabuena a los campeones, asícomo a todos los participantes, por laarmonía y deportividad desarrolladadurante el TORNEO.

MARINO ALONSO

CLUB DÒMINO TEIÀ

Les corals passat el període de Nadal,treballem de valent ja que comencema preparar els concerts de primave-ra. El primer de tots serà el del dia deSant Jordi a les 20,30 a la Unió oncantarem la coral Esclat i les 3 Picarols.L’Esclat prepara dos concerts més pel

CORALS ESCLAT IPICAROL

Una de les inquietuds del grupd’opinió Dones21, és la de recuperarla genealogia femenina, és a dir lesexperiències de las dones del passat,les del present i les del futur.Atès que en el nostre poble existeixendos col·lectius com són el Casal de laGent Gran i el Casal de Joves en elsquals es troben implicades donesrepresentants de diferentsgeneracions, ens agradaria molt com-partir alguna estona per posar en comúles nostres idees, experiències,projectes,... en definitiva dur a termeun intercanvi intergeneracional, quecreiem que pot ser molt enriquidorper a totes.

Ens posem a la disposició d’aquestscol·lectius per tal de fer possibleaquesta trobada. Com sempre, enstrobareu a La Unió tots els dimecrescap a les 20:00 h.

ESTHER GONZÁLEZ

DONES 21

maig a Calella i a Sant Sadurní d’Anoia.La Picarol grans prepara la cantata delTirant-lo Blanc a l’Auditori el dia 16de maig. La Picarol mitjans preparadues trobades: una a Tona pel maigi l’altra a Mallorca pel juny i els méspetits el Juguem cantant a Vilassarde Dalt pel mes de maig.

MARIAN LLUSSÀ

21Grups i associacions

grups i associacions

22Grups i associacions

L’Agrupament Es-colta Mintaka celebradurant aquest curs elseu 35 aniversari.Així doncs, durant laprimera quinzenade febrer a la Unióvam muntar unaexposició fotogràficai divulgativa de lanostra tasca per talde celebrar aquestadata i recordartambé a tot el Teià que l’AE Mintakaseguix endavant i sense parar.A més també vam instal·lar al mateixtemps l’exposició resultant delprojecte «Bombolla Txapapote», queel curs passat va portar els i lespioneres (16-18 anys) del nostreAgrupament a la Costa da Morte(Galícia) per tal d’investigar icomprendre per ells mateixos què vasucceir amb l’enfonsament delPrestige.

La valoració que fem d’aquestesdues exposicions és molt positiva, jaque l’afluència de públic ha estat bona.Així hem pogut donar a conèixer demanera entretinguda la tasca queduem a terme, que no es limita sols ales activitats dels dissabtes a la tar-da. El projecte educatiu de la nostraentitat és quelcom més global quepretén transcendir en les vides delsqui passem un moment o altre perl’Agrupament. Ja sigui enduent-se unsbons records, com adquirint unshàbits i unes actituds més vitals icompromeses amb la societat.

L’Agrupament Escolta Mintakacelebra el seu 35è aniversari

Ya se ha acabado la liga provincial dePetanca de la temporada 2003-2004,con un resultado muy satisfactorio paranuestro equipo, hemos subido decategoria, es decir a 4ª. Todos los ju-gadores estan muy contentos de ha-ber conseguido esta meta y esto lesanima a seguir luchando para supe-rarse, y si esta temporada que em-pezara el mes de Septiembre, aunsubieramos otra categoria, seria el nova mas, pero si nos mantenemos don-de estamos ahora tambien estara muybien.Desde que estoy en este Club, comoobservadora, unos 25 años aproxi-madamente, muy lentamente siemprese han ido superando, ha habido susmas y sus menos como en todas par-tes y esperamos seguir en esta linea.

M. CARMEN ÁLVAREZ

Els propers 16, 17 i 18 d’abril esrepresentarà a La Palma, l’espectaclemusical TOT BALLANT, inspirat en lapel·lícula francesa LE BAL d’EttoreScola estrenada l’any 1983, que va seradaptada al teatre per l’italià GiancarloSepe amb el nom de DANCING, ara fa16 anys. En el seu moment la direccióva ser del portuguès Helder Costa quitambé la va dirigir a Barcelona l’any1989, sota la producció de Mario Gas,havent obtingut un gran èxit de crítica iafluència de públic tant a Catalunya,com a Europa i arreu de Sudamèrica,per on van estar de «gira». També lacoreògrafa alemanya Pina Bausch s’hiva inspirar per fer un dels seusoriginals espectacles, Contact off.L’originalitat d’aquesta obra rau enl’absència de text, donantprotagonisme al ball i a la música queamb les seves diverses modalitats enstransporta a diferents èpoques de lahistòria. No cal dir, doncs, que hiveurem reflectits els diversos canvissocials i polítics del nostre país i la

La Palma estrenarà«TOT BALLANT(DANCING)» amb laparticipació de 73persones i on esreferencia la històriade Teià

CLUB PETANCA TEIÀ influència que aquests han tingut en lapoblació.Nosaltres hem estat fidels a la idea dela pel·lícula, però a banda de mostrarels grans esdeveniments que han influïten la nostra societat, hi hem incorporatalguns trets diferencials que fanreferència al nostre poble, TEIÀ.Podrem copsar aquesta proximitat desdel començament de l’espectacle quehem situat a l’any 1911.Hi participaran 51 actrius i actors i 22tècnics que tindran cura del vestuari,il·luminació, escenografia, coreografiai dramatització. Tots ells, durant tres

dies, ens transportaran a contemplarun espectacle històric, amb la pers-pectiva que ens dóna l’experiència delsanys passats i en el qual veuremreflectida la nostra societat amb lesseves penes, alegries i celebracions.Podreu doncs, gaudir de l’espectacleamb la tranquil·litat que comportaconèixer el desenllaç delsesdeveniments, però ben segur quetambé ens ajudarà a introduir elementsper a la reflexió en un moment comaquest en què la història caminaimparable cap a un futur incert.

JORDI ALMIRALL

Pere Duran va ser un dels fundadorsdel que en un pricipi va ser un centreexcursionista i més tard va esdevenirl’Agrupament Escolta de Teià. Segonscomentava Duran en una entrevistarealitzada ara fa cinc anys, el quebuscaven amb la creació d’questaentitat era donar un camíd’aspiracions als infants i joves deTeià. No només jugar i passar-ho bé,sinó també aprendre i educar-se.Segons podem constatar aquestpropòsit fundacional ha perdurat finsavui i això no hauria estat possiblesense tots i totes els qui en un momento altre durant aquests 35 anys hanformat part de l’Agrupament i se l’hanfet seu, fent-lo créixer i continuar ambempenta i il·lusió. A totes i tots,moltes gràcies.De cara al tercer trimestre tenimprevist un altre acte de celebració dels35 anys del Mintaka. Els més ganàpiesde l’Agrupament, els i les pioneres,estan preparant una fira d’actvitats ijocs que de ben segur acabarà ambun concert i un sopar de germanor.

EQUIP DE MONITORS/ES

grups i associacions

- (X) I si sortíssim de l’ombra, que fa fred?(X) I si sortíssim de l’ombra, que fa fred?(X) I si sortíssim de l’ombra, que fa fred?(X) I si sortíssim de l’ombra, que fa fred?(X) I si sortíssim de l’ombra, que fa fred?- (+) Doncs no serà per l’avet!- (X) No, pel «madroño»! Ajupa’t, ajupa’t!(X) No, pel «madroño»! Ajupa’t, ajupa’t!(X) No, pel «madroño»! Ajupa’t, ajupa’t!(X) No, pel «madroño»! Ajupa’t, ajupa’t!(X) No, pel «madroño»! Ajupa’t, ajupa’t!- (+) Que m’ajupi? Per què? No toparé amb cap

branca, no!- (X) No culleres, pitjor: toparàs amb l’ós!(X) No culleres, pitjor: toparàs amb l’ós!(X) No culleres, pitjor: toparàs amb l’ós!(X) No culleres, pitjor: toparàs amb l’ós!(X) No culleres, pitjor: toparàs amb l’ós!- (+) Tornem-hi, que no és un «madroño», que

és un cirerer d’arboç!!- (X) El que tu diguis. Ben catalans..., però(X) El que tu diguis. Ben catalans..., però(X) El que tu diguis. Ben catalans..., però(X) El que tu diguis. Ben catalans..., però(X) El que tu diguis. Ben catalans..., però

van i ens planten l’escut de Madrid avan i ens planten l’escut de Madrid avan i ens planten l’escut de Madrid avan i ens planten l’escut de Madrid avan i ens planten l’escut de Madrid aTeià!!!Teià!!!Teià!!!Teià!!!Teià!!!

- (#) Us heu fixat quin ósset de peluix més bufóhi ha en aquest arbre?

- (X) Quin arbre i quin peluix! Que(X) Quin arbre i quin peluix! Que(X) Quin arbre i quin peluix! Que(X) Quin arbre i quin peluix! Que(X) Quin arbre i quin peluix! Quem’encenc!! «El oso i el madroño» és elm’encenc!! «El oso i el madroño» és elm’encenc!! «El oso i el madroño» és elm’encenc!! «El oso i el madroño» és elm’encenc!! «El oso i el madroño» és elque hi ha aquí!que hi ha aquí!que hi ha aquí!que hi ha aquí!que hi ha aquí!

- (+) Que t’agradi o no, és una cosa, però no ésun arbre, és un arbust, i no és un «madroño»,és un cirerer d’arboç. I és autòcton dels boscoscatalans.

- (#) I on han posat l’avet, aquest any...?- (X) No entens res, noia! Aquest any fem(X) No entens res, noia! Aquest any fem(X) No entens res, noia! Aquest any fem(X) No entens res, noia! Aquest any fem(X) No entens res, noia! Aquest any fem

país! Això és l’avet!!país! Això és l’avet!!país! Això és l’avet!!país! Això és l’avet!!país! Això és l’avet!!- (#) Vols dir? I no li posaran llumetes per fer més

Nadal...? Potser no l’han acabat... Potserposaran alguna cosa més...

- (+) La veritat, a mi no és que m’agradiespecialment l’avet, però posats a canviar,

...Érem les tres al bell mig de la Plaça Catalunya, sota una ombra desconeguda:...Érem les tres al bell mig de la Plaça Catalunya, sota una ombra desconeguda:...Érem les tres al bell mig de la Plaça Catalunya, sota una ombra desconeguda:...Érem les tres al bell mig de la Plaça Catalunya, sota una ombra desconeguda:...Érem les tres al bell mig de la Plaça Catalunya, sota una ombra desconeguda:

La vida es pot entendre de moltes maneres diferents, però no necessàriament excloents.

La Maria és una noia taxativa, pràctica i radical.(X) La Mariona és la que posa el seny.(+) La Marieta, innocent, sempre sembla estar en la innòpia.(#)

potser hauria preferit un pessebre, o un tiógegant.

- (#) Als pastorets va sortir un cirerer d’arboç... Joho vaig veure...

- (X) Espereu, espereu! No ho sentiu?(X) Espereu, espereu! No ho sentiu?(X) Espereu, espereu! No ho sentiu?(X) Espereu, espereu! No ho sentiu?(X) Espereu, espereu! No ho sentiu?Ensuma, Marieta, que ja han posat elEnsuma, Marieta, que ja han posat elEnsuma, Marieta, que ja han posat elEnsuma, Marieta, que ja han posat elEnsuma, Marieta, que ja han posat elcaganer!!caganer!!caganer!!caganer!!caganer!!

- (#) Ho veieu com faltava alguna cosa...? Ai, no elveig... On està el caganer?

- (X) El caganer? Una cagada, voldràs dir!!(X) El caganer? Una cagada, voldràs dir!!(X) El caganer? Una cagada, voldràs dir!!(X) El caganer? Una cagada, voldràs dir!!(X) El caganer? Una cagada, voldràs dir!!Entre descoberts als comptes i pocaEntre descoberts als comptes i pocaEntre descoberts als comptes i pocaEntre descoberts als comptes i pocaEntre descoberts als comptes i pocaimaginació, aquest any, ni els nensimaginació, aquest any, ni els nensimaginació, aquest any, ni els nensimaginació, aquest any, ni els nensimaginació, aquest any, ni els nensentenen res.entenen res.entenen res.entenen res.entenen res.

- (+) No siguis tan radical, Maria. Temps al temps.L’any que ve segur es lluiran més i potser notindrem avet, que realment no és una tradiciónostra, ni un cirerer d’arboç que no fa Nadal, imantenim una mica la màgia i la il·lusiód’aquestes festes, que tot ajuda.

- (#) No és que l’arboç no sigui bonic, i ben segurdesprés el plantaran, però, com els explicaré joals meus fills que a Teià no tenim avet?

- (X) És veritat. Mira, en aquestes dates,(X) És veritat. Mira, en aquestes dates,(X) És veritat. Mira, en aquestes dates,(X) És veritat. Mira, en aquestes dates,(X) És veritat. Mira, en aquestes dates,tant em fa el color, jo el que vull és untant em fa el color, jo el que vull és untant em fa el color, jo el que vull és untant em fa el color, jo el que vull és untant em fa el color, jo el que vull és unNadal com sempre!Nadal com sempre!Nadal com sempre!Nadal com sempre!Nadal com sempre!

(+) Va Maries, deixem-ho ja, que avui és vint-i-quatre i com no anem a mercat, no tindremsopar!

Voluntaris per la llenguaEl Centre de Normalització Lingüística Maresme-Mataró ha posat en marxa, en col.laboració amb altres entitats, comOmnium Cultural, el programa «Voluntaris per la llengua». Es tracta d’un projecte de participació lingüística que té perobjectiu posar en contacte les persones que, voluntàriament, vulguin destinar una hora a la setmana a conversar en català,amb alumnes dels cursos de català que necessiten reforçar l’aprenentatge de la llengua catalana.Amb aquesta iniciativa, a més de facilitar als alumnes un interlocutor per a poder conversar en català, es pretén incidir enels hàbits lingüístics dels catalanoparlants i consolidar la idea que el català és i ha de ser la llengua escollida. És per això queus demanem la vostra col.laboració, sempre en la mesura de les vostres possibilitats.Si desitgeu més informació podeu telefonar a l’Oficina de Català , (tel. 93 540 93 50) dilluns, dimecres i divendres de 9.00ha 14.00h o bé enviar un missatge a : ofcatala@teia.net.També podeu consultar als webs: www.voluntaris.cultura o www.gencat.net

ENSENYAMENTEl dia 1 de març ha començat el curs Bàsic 2 amb la inscripció de 26 alumnes, aquest curs finalitzarà el mes de juny. Lesclasses s’imparteixen, per primera vegada, als local de la Gent Gran de Teià.Atès el gran nombre de demandes, s’està preparant un curs d’acolliment lingüístic per a les persones que acaben d’arribari no tenen cap coneixement de la nostra llengua, la inscripció resta oberta.A més a més també s’han iniciat els cursos de nivell Intermedi a Distància, amb la inscripció de 10 alumnes.

ASSESSORAMENTDurant l’any 2003 s’han comptabilitzat un total de 200 consultes ( 97 externes i 103 internes) entre les que hi consten:consultes lingüístiques, consultes de recursos, traduccions i revisions.

OFICINA DE CATALÀ

23lestresmaries.com

les3maries.com

24Correu obert

correucorreucorreucorreucorreuobertobertobertobertobert

Quin és el preu d’unaQuin és el preu d’unaQuin és el preu d’unaQuin és el preu d’unaQuin és el preu d’unavorera?vorera?vorera?vorera?vorera?

Eternes pujades i baixades a peu en-tre el Masnou i Teià pel marge d’unacarretera d’allò més transitada. Éssense cap mena de dubte unapassejada força perillosa per als pocsque s’atreveixen a fer-la. I és que adata d’avui l’únic mitjà de transportsegur per arribar a Teià és el cotxe obé la moto... ja sigui per la mandrade caminar o més aviat per la por deser atropellades.Però ara que el bosc s’està fent petita causa dels nous habitatges ens faranla vorera. Ara que entre el Masnou iTeià serà quasi bé tot un continuuurbà, ens faran la vorera. Ara queveiem com creix l’especulació a copd’excavadora i ciment.Quina «sort» tenim que ens facin lavorera... això sí, esperem que almenysarribi fins al terme del Masnou i nonomés per on hi haurà les novescasetes.

GLADYS CUÉLLAR

Ha arribat un moment en què lesformacions polítiques han de fer mansi mànigues per fer-nos veure alsinnocents i ignorants electors quin peucalcen. Quin sentit té sinó, que, Ini-ciativa per Catalunya-Verds, quetothom sap que és un partitd’esquerres pels seus orígens iecologistes, com no pot ser d’altraforma per dir-se Els Verds, hagin triatun eslògan electoral que diu« d’esquerres i ecologistes de debò ».Bé, d’acord, m’ho crec, en principi,pel senzill atorgament del benefici deldubte o la presumpció d’innocència.Potser CiU s’ho haurien de fer mirar ipromulgar un eslògan que els reafirmi;alguna cosa així com «convergents iunits de debò»; o el PSOE dir que són«obrers i espanyols, de veritat». Carai,tan incults ens veieu els electors?.Potser els que sí ho haurien de re-afirmar són el Partit Popular, que depopulars, res de res.

I és que, de fet, la tria d’una paperetaen qualsevol recompte electoralesdevé tot un repte de coherència i

una contradicció constant entre el quepromulguen i el que, finalmentexecuten els aspirants. Mirem sinó elque finalment han acabat fent amb eltúnel de l’eix Vic-Olot – el famós túnelde Bracons-. Aquells que tantabanderaven el respecte al mediambient i demonitzaven el projecteper ser una agressió irreversible alterritori, acaben claudicant davant unPSC que, fent ús del corró, l’executentan sols amb petites rectificacions comla reducció de quatre a tres carrils,al.legant un menor impacte ambien-tal. I ara. El túnel de Bracons, ha estatusat per l’antiga oposició com a armade desgast del govern de CiU i, vistdes de fora era legítim oposar-s’hi, ien comparteixo el fons, no la forma,però, finalment, hem vist que aquestexpedient, com molts d’altres,s’acabaran executant, contradient elscrits i eslògans que s’usaven durantel govern de CiU i, sobretot, durant lacampanya electoral des de les files del’oposició. Per tant, essent coherents,votem CiU? No. El vot a CiU era l’únic,pensem-ho bé, l’únic, que no garantia

el no suport al PP. Votem PSC-PSOE?No. Un partit capaç de fer un pacteantiterrorista amb el PP i alhora unpacte de govern amb ICV i ERC, quinpeu calça? Votem ICV? No. Unaformació que mostra una granambigüitat en el tema nacional i que,pel sol fet de mantenir-se en el po-der de la Generalitat de Catalunya,deixa de banda les propostesecologistes de les que n’havia fet ban-dera durant la campanya i quan eraoposició i, per contra acata la decisiódel PSC de construir un, no menysagressor, túnel de bracons. VotemERC? No. No sé veure republicanspactant amb barons com Bono iRodriguez Ibarra, que tenen unesentranyes tan espanyolistes iretrògrades com el polític del PP mésortodox. Votem PP? ...sensecomentaris.

En conseqüència, votem? Sí, però enblanc.

LLLLLes coares coares coares coares coartttttaaaaades del vodes del vodes del vodes del vodes del vot en blanct en blanct en blanct en blanct en blanc

FRANCESC RIBAS

f

Desconnectant...

CARY GRANT,ETERNAMENT JOVENo fora just que des d’aquesta SessióMatinal oblidéssim que enguany escompleix el centenari del naixement aBristol, Anglaterra, de Cary Grant, actorde cinema recordat tant per les bonesinterpretacions, com pel seu port elegant,que va saber mantenir durant tota la sevaextensa carrera, iniciada als anys 30, finsa finals dels 60, quan va retirar-se.El seu nom real era Archibald AlexanderLeach, sota aquesta ampul·losa identitat,s’hi amagava un noi d’infantesa pobra itrista, amb un pare jugador i borratxo iuna mare amb trastorns mentals. Jaadolescent, i per fugir d’aquella situació,s’integrà en un grup de funambulistesque recorrien diversos països d’Europa.Fins que varen decidir-se fer el salt alsEstats Units. Allí s’obrirà una nova vidaprofessional per al jove «Archi».No tot foren flors i violes, però, per eljove comediant; el trauma dels anysmisèrrims, mai no va acabar de pair-lo.Malgrat els seus èxits, en la realitat, elseu caràcter era a les antípodes de laimatge de galant optimista i jovial querecreava en les pel·lícules. Casat cincvegades i divorciat quatre, les ex esposescoincidien en definir-lo com un homeirascible, llunàtic, avariciós i misogin.La llista de films interpretats per 1‘actor,va ésser ben extensa; des d’il·larantscomèdies fins a obres de «suspense»,sense abandonar mai, però, l’aire de«gentlemen» esportiu i refinat.Aquell llunyà 19O4, fou un bon any per aun art tot just incipient: naixia el futurCary Grant.

HELENA RIBA I CORTACANS.

s e s s i óM AM AM AM AM A T I N A LT I N A LT I N A LT I N A LT I N A L

increïbleincreïbleincreïbleincreïbleincreïbleperò cert!La campanya electoral de les eleccions generals del passat mes demarç va semblar més un combat de boxa dialèctic que un espai depresentació de les propostes dels partits polítics. Tots,absolutament tots, es van dedicar més a despretigiar el contrincantde forma poc noble, que a mostrar als votants el que realmentpensaven fer durant els següents quatre anys de legislatura, totauna pena.

Com es diu habitualment, com a mostra un botó; l’increïble peròcert d’aquest número va dedicat a recollir algunes fletxes que vandeixar anar polítics de tots els colors. Tots hem vist des dedeclaracions iròniques fins a acusacions infundades, passant perl’insult directe personalitzat. La gent ja està tipa de sentirsempre la mateixa cantarella, el que vol són propostes concretesi entenedores!!!!

JOSEP LLUÍS CAROD-ROVIRA(secretari General d’ERC)«Aquesta gent [el PP] sembla que vanfer el curset de «Hágase demócrataen 10 días» i el van suspendre unavegada i una altra»Font: El Punt, 01-03-2004

FERNANDO GINER(president de la Diputacióde València)«Les maneres de Maragall i Carodens recorden els mètodes utilitzatsa l’Alemanya nazi, que envaïaviolentament països veïns com Ho-landa al·legant que els seushabitants parlaven alemany»Font: El Punt, 03-03-2004

FELIU GUILLAUME (tinentd’alcalde l’ajuntament deMollet)«A ERC li agrada que el PP lacastigui i al PP li agrada castigarERC, i aquesta mena de relacionsté un nom»Font: El Punt, 03-03-2004

JUAN JOSÉ IMBRODA(president de Melilla, PP)«Joan Herrera és un fantasma, téun problema mental i el convido avisitar Melilla un cop hagi estat atèspel psiquiatra»Font: El Punt, 26-02-2004

JOSEP MONTILLA (cap dellista del PSC per Barcelona)«Rajoy diu que té un equipintel·ligent. No ho deu dir perGarcía-Valdecasas, Ana Palacio,Trillo o Arias Cañete, conegutperquè menja bistecs de vedella»Font: El Punt, 29-02-2004

DOLORS NADAL (cap dellista del PP per Barcelona)«En aquesta sala hi hauria una granrialla si jo fos socialista i prometésdos milions de llocs de treball»Font: El Punt, 09-03-2004

JOSÉ LUÍS RODRÍGUEZ ZAPA-TERO (candidat del PSOE ala presidencia del Govern)«Rajoy anirà a l’oposició. Però enla hipòtesi que pogués governaramb suports, serà el primer enparlar basc i català en la intimitat»Font: El Mundo, 08-03-2004

JOSEP ANTONI DURAN I LLEIDA(cap de llista de CiU per Barce-lona)«A Aznar, a més de diccionaris encatalà i euskara, li haurien d’enviarun de castellà, perquè no s’enténamb mig Espanya; en francès ialemany, perquè no s’entén ambels motors d’Europa i en anglès,perquè té molt accent hispà»Font: El Punt, 10-03-2004

JOAN HERRERA(cap de llista d’ICV-EUIAper Barcelona)«L’ambient cultural promogut pelPartit Popular és caspós, propi definals del franquisme»Font: El Punt, 10-03-2004

MARIANO RAJOY(presidenciable del PP)«El famós «zetapé» diu no robaràs.Per què no ho va dir quangovernava el seu partit?»Font: El País, 04-03-2004

GERARD VALL-LLOBERA CALMET

25Desconnectant

elRELAT per Blai Collado

L’intrúsMassa tard. Quan se n’adonà eramassa tard. Com sempre havia passata recollir el seu fill, l’Óscar, desprésde treballar i amb presses, comsempre, va arrencar el cotxe. Aixòhavia estat: les presses. Segur. La con-versa al cotxe era la de costum. Ellanava pendent del trànsit i disparavales preguntes habituals «Què tall’escola?» «Molts deures?»... Ialeshores va succeir allò. Aturats a unsemàfor, amb la vista clavada a la llumvermella, començà a parlar:-Quan estiguis d’anglès-Solfeig -va interrompre Óscar-, avuitoca solfeig.-No no. Avui toca anglès.De fet, no recordava que el seu fill fessolfeig.-Anglès toca dimecres, dijous idivendres després de judo, avui tocasolfeig.Ell es va girar per dir alguna cosa,estava segur que l’Óscar no en feia,de solfeig. I se n’adonà: Óscar no eraÓscar. És a dir: possiblement en algunlloc del planeta, Óscar seguia sentÓscar, però el noi que en aquellsmoments seia al seu costat no era elseu fill Óscar.El semàfor es posà verd. El nois’assemblava a Óscar, el va mirar dereüll, lamentablement el cotxe se li vadescontrolar una mica i una monjaseptuagenària va haver de fer un saltde gran agilitat.-Papa! -va cridar espantat el noi- Quèfas? A la dreta, ara a la dreta.Donà un cop de volant per seguir lesindicacions del noi i un taxista es varecordar de sa mare, desprès va cla-var els frens davant d’un semàfor ques’havia posat vermell sense avisar (oaixò li va semblar) i va aprofitar perposar en ordre els seus pensaments:el noi s’assemblava a l’Óscar, i elldevia d’assemblar-se al pare del noi,ja que tampoc no se n’havia adonatde la situació. Va suposar que el seufill estaria amb el pare del noi.«Després de tot, amb l’estrès i el ritme

de vida que tots portem no és pasestrany que dos pares hagin confósels seus fills a la sortida de l’escola»,va pensar. El portaria a solfeig i méstard, des de casa, es posaria encontacte amb els pares del nano.Mentre esperava l’hora de recollir elnen va caure en un detall: quina seriala reacció de la seva dona quan liexpliqués que havia confós el seu fillamb el d’algun altre? La tornada a casala va patir inundat de tenebrosospensaments.Per sort, la seva dona no es va donarcompte del canvi. Millor, va pensar, sipodien resistir el sopar sense que ellapreguntés com havia anat avui l’anglèstot aniria bé, a l’endemà deixaria elnen a l’escola i per la tarda recollirial’Óscar.Va trigar menys en adonar-se´n, peròtot i així, tampoc no podia tornarenrere. Ja havien fet força via quan vapreguntar: «¿Es troba millor l’àvia?»L’Óscar no en tenia d’avis, no els haviaarribat a conèixer. Més molest que nopas espantat va respondre: «Millor» ise’l va mirar, no estava segur de sis’assemblava més al seu fill o al noid’ahir.-¿L’anirem a veure?-Potser demà, avui ha de descansar.Com a mínim no hauria de donar voltesbuscant el local de solfeig. «Que siguiel que Déu vulgui», va pensar, i vaanar directe cap a casa. Però la sevadona devia estar perdent facultats, itampoc no es va adonar de res. Al matísegüent el va retornar senseproblemes. I per la tarda es va plan-tar a l’escola disposat a no cometreerrors. En quant el va veure ho va tenirclar, aquell era, el va ficar al cotxe iva arrencar.-¿Anirem avui a veure l’àvia?¿Com era possible? ¿Com havia poguttornar a agafar el mateix?-No, no anirem a veure-la.-¿Per què?-Perquè està morta.Va deixar el nano plorant a casa i se’nva anar a fer unes (moltes) cerveses.Però la mare avui havia tingut reunió,i quan va arribar estaven tots dos

adormidets.El cinquè intent va ser el bo. Erasimpàtic, intel·ligent, parlava poc, noera l’Óscar, però sortia guanyant ambel canvi de totes totes. Va decidir que-dar-se’l, i li va comprar una gorra perno confondre’l a la sortida de l’escola.Els dies passaven i ell estava convençutde que havia tingut un cop de sort, elnou fill venia molt ben educat, i estavaclar que trauria unes notesexcel·lents.-No trobes l’Óscar una mica estrany,últimament? -Va dir-li un dia la sevadona. I davant del risc que tot esdestapés va decidir tornar-lo i (aquestcop sí) endur-se l’Óscar cap a casa.Va ser aleshores, a la sortida del’escola, quan se’n va adonar que eraincapaç de recordar la cara del seufill. Angoixat va començar a examinartots els nens, un per un. Fins que vadescobrir que un policia municipal iun grup de mares el miraven amboberta hostilitat. Va agafar un a l’atzari se’n va anar.Era una calamitat, ploramiques, maleducat i cridaner. Va parar davantd’un parc i el va canviar per un altreen quant va veure una mare despis-tada. Allò no podia seguir així.Al dia següent no va anar a treballar.Va deixar el noi a l’escola i se’n vaanar a passejar per la ciutat, gaudintdel bonic dia que feia. La solució li vaarribar sense avisar.Per la tarda es va dirigir capa al’escola, despreocupat va agafar unnen qualsevol i se’l va emportar,hagués preferit que fos l’antipàtic deldia abans, però no va haver sort. Defet, li recordava vivament a l’Óscar.Va conduir amb parsimònia fins uncarreró mentre el noi parlava detrivialitats i ell feia que sí amb el cap,però no escoltava. Va parar el cotxedavant d’un magatzem abandonat, elnano seguia parlant amb veu agra-dable i allà, sense gaire esforç, el vaestrangular. Després va anar fins lacomissaria de policia més propera ies va declarar culpable de l’assassinatdel seu fill.

26El relat

27El record

Ja vam informar en el Butlletí núm. 88 queen relació amb l’execució urbanística delPla parcial de la Solera el Ple de l’Ajuntamentde Teià va acordar per unanimitat fixar elsnoms dels nous carrers del sector, entreels quals el carrer de Can Pau Valls.

Aquest nom de carrer deriva del nom dela casa emblanquinada que encara quedadreta, tot i que aviat s’enderrocarà.Aprofitant aquest fet, volem aprofitarl’ocasió per fer una mica d’història de lacasa i de la família que la va construir i quehi va viure, que casualment res no teniena veure amb cap Pau Valls.

Aquesta família es deia Duran, i dec totaaquesta informació a en Joan DuranRamentol, el nét Pau Valls, conegut tambécom el marquès del Desmunt, motiu queli fou atribuït (probablement quan tenia17 o 18 anys) per ser «de pagès» peròamb bon gust per vestir bé: era un pagèsque no volia dur les «ungles amb dol» niles «mans brutes i clivellades». «Sócpagès, però no ho sembla», afirma, peraixò duia a l’època un barret («sombre-ro») de palla i una «americana blanca comla dels estiuejants».

La casa de can Pau Valls va ser construïda

Reproduïm cinc fotografies de la família cedides pel nét PauValls, en Joan Duran Ramentol, marquès del Desmunt.

1. L’hereu Pau Valls (Josep Duran), omplint un cove de pallaper a la quadra del cavall.

2. L’avi Pau Valls, passant la pedra d’esmolar, assegut a uncove de vímet (on s’hi embarcaven les patates primerenquesroyal kiddy, d’origen anglès).

3. L’avi Pau Valls (Martí Duran), l’hereu (Josep Duran, enPepet Pau Valls) i la pubilla (Conxita Duran), sembrant pèsolsal camp del Senyor Pere: mentre l’un fa el sot, l’altre hiposa els fems i la noia hi tira el gra; al fons també s’hi potobservar la vinya i la barraca del Sidro Gros, al torrent del’Ase, i una part de l’Aqüeducte; i, més al fons, el pi del’Indià, també desaparegut (vegeu-lo al Calendari Any 2004 Elsarbres monumentals de Teià editat per l’Arxiu Municipald’Història i l’Ajuntament de Teià).

4. L’avi, amb l’encenedor de metxa («metxero»), i l’hereu,trepitjant raïm a les portadores, al porxo de can Pau Valls.

5. L’hereu Pau Valls, a la vinya dels Pins Alts, observant elmasover d’en Barrera comptant les portadores de raïm i la

partició de 3 per 1 (una per a l’amo; dues per al llogater).

La Solera i can Pau Valls,al Desmuntentre el 1922 i el 1923 per en Josep DuranSuñol; de fet, el seu fill, en Joan DuranRamentol, hi va néixer el 26 de desembrede 1924. En aquella casa, doncs, hi vanviure les tres generacions Pau Valls: enMartí Duran Cuadrades, l’avi; en Josep Du-ran Suñol, el fill, i la seva muller, la RosaRamentol; i en Joan Duran Ramentol, elnét. Per tant, el pseudònim Pau Valls devia

ser anterior, associat a les terres o el llocon es van construir la casa, al Desmunt(topònim que també hem conservat enun dels nous carrers del sector de la Sole-ra). Fins i tot a la casa s’havien fet reunionsclandestines abans de la República, comva passar amb cal Tet.

ANDREU BOSCH I RODOREDA

1 2 3

4

5

El record, el privilegi de la memòria

MARC NOVELL VALLS (29-5-03)MARIONA ADARVE ESCOFET (9-4-03)ARLET PASCUAL MONTERO (13-2-03)DAVID GUERRERO SABATER (2-12-03)AINA PICALLÓ FARRÉ (19-12-03)MIREIA SPITS BLANCHS (27-10-03)ANTONI ESBRÍ MENA (31-01-03)PABLO DÍAZ PAREJA (11-7-03)ARNAU MORENO RIBAS (6-12-03)ARIANNE BULL MATEOS (23-10-03)AITANA PRAT CABOT (31-01-03)NIL SALVADOR GÓMEZ (8-9-03)ISSEY SALVADOR GÓMEZ (8-9-03)TESS TORRALBA DREGGER (14-3-03)EVA RIGOLA BAEZA (25-4-03)JULIA GRANEN MUÑOZ (21-6-03)ARNAU PINIEST PRAT (15-6-03)PAULA VALLS ALOY (28-5-03)SAMUEL MARCUAL MEDINA (5-3-03)SUSANNA TALLADA BOTEY (7-8-03)IKER SEBASTIÁN FRAILE (9-9-03)JAN HOMS COMPANY (3-1-03)ARNAU JIMÉNEZ ARCO (3-3-03)ARAN CASTELLS ANDIÑACH (22-12-03)CLAUDIA MORA COSTA (27-8-03)CALUDIA GHIRINGHELLI (17-12-03)IRENE RIBAS CARRILLO (28-2-03)ABRIL PELEGRIN MIRALLS (15-12-03)

AAAAACCCCCTIVITTIVITTIVITTIVITTIVITAAAAATTTTTS TS TS TS TS TARDARDARDARDARDAAAAA-INF-INF-INF-INF-INFANTILANTILANTILANTILANTILSSSSS

INICIACIÓ AL PATINATGEDilluns i dimecres de 16:45 a 17:45h

PATINATGE ARTÍSTICDilluns i dimecres de 16:45 a 17:45h

JUDO 1 (De 5 a 8 anys)Dilluns i dimecres de 16:45 a 17:45h

JUDO 2 (A partir de 8 anys)Dilluns i dimecres de 17:45 a 18:45h

MULTIESPORTDimarts i dijous de 16:45 a 17:45h

GIMNÀSTICA RÍTMICADimarts i dijous de 16:45 a 17:45h

HOQUEI PATINSDivendres de 16:45 a 18:15h

*Els monitors passaran a recollir els nens a l’escolade totes les activitats que comencen a les 16:45h,prèvia autorització dels pares o tutors.

TTTTTAAAAAXESXESXESXESXES

MATRÍCULA – 12 eu rosMatrícula menors de 18 anys – Gratuïta

AAAAACCCCCTIVITTIVITTIVITTIVITTIVITAAAAATTTTTS DIRIGIDES:S DIRIGIDES:S DIRIGIDES:S DIRIGIDES:S DIRIGIDES:1 dia d’activitat – 14 eu ros2 dies d’activitat – 21eu ros3 dies d’activitat – 25 eu ros4 dies d’activitat – 31,5 eu ros

SALSALSALSALSALA DE FITNESSA DE FITNESSA DE FITNESSA DE FITNESSA DE FITNESS – 26 eu ros

ABONAABONAABONAABONAABONAMENTMENTMENTMENTMENTS ESPECIALS ESPECIALS ESPECIALS ESPECIALS ESPECIALS:S:S:S:S:Sala de fitness i Activitats matí – 30 eu rosSala de fitnes i una activitat vespre – 35 eu ros

INSCRIPCIONS I INFORMACIÓINSCRIPCIONS I INFORMACIÓINSCRIPCIONS I INFORMACIÓINSCRIPCIONS I INFORMACIÓINSCRIPCIONS I INFORMACIÓDe dilluns a divendres de 9 a 13h i de 15 a 20h ala recepció del Pavelló.Es realitzen una sèrie de descomptes, informeu-vos-en!Adreceu-vos aquí mateix si us interessa llogar lapista, demaneu disponibilitat.C/Josep Puigoriol 68-84 (08329 Teià)

Tel. 93 540 51 51 - poliesportiu@teia.net

AAAAACCCCCTIVITTIVITTIVITTIVITTIVITAAAAATTTTTS MS MS MS MS MAAAAATÍTÍTÍTÍTÍ

GACDilluns i dimecres de 9:15 a 10:15h

MANTENIMENT FÍSICDimarts i dijous de 9:15 a 10:15h

IOGADilluns i dijous de 9:15 a 10:15h

TAI-TXIDimecres i divendres de 9:15 a 10:15h

ESTIRAMENTSDilluns i Dijous de 10:15 a 11h

AAAAACCCCCTIVITTIVITTIVITTIVITTIVITAAAAATTTTTS VESPRES VESPRES VESPRES VESPRES VESPRE

AEROTONODilluns i dimecres de 19:00 a 20:00h

AERÒBIC IDilluns i dimecres de 20:00 a 21:00h

IOGADilluns i dimecres de 21:00 a 22:00h

GACDimarts i dijous de 19:15 a 20:15h

AERÒBIC IIDimarts i dijous de 20:15 a 21:15h

TAI-TXIDimarts i dijous de 21:15 a 22:15h

programa

d’activitats

AJUNTAMENT DE TEIÀ

trobada de nadons 2003 a Teiàtrobada de nadons 2003 a Teiàtrobada de nadons 2003 a Teiàtrobada de nadons 2003 a Teiàtrobada de nadons 2003 a Teiàtrobada de trobada de trobada de trobada de trobada de nadonsnadonsnadonsnadonsnadons 2003 a Teià 2003 a Teià 2003 a Teià 2003 a Teià 2003 a Teià

SALA DE FITNESS

MONITOR- Dilluns, dimecres i dijousde 19:00 a 21:00h*L’horari de la sala és lliure, dins l’horarid’obertura del Pavelló, després d’haverrealitzat una primera sessió d’introduccióamb el monitor.