pasqual que celebrem entre la Resurrecció i la Pentecosta. · La seva resurrecció i ascensió ens...

2
full dominical Arquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.507 Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn als 4 vents ......... 28 de maig de 2017 Ascensió del Senyor Lectures † Jaume Pujol Balcells Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat L’espai de Déu A mb la seva profunditat carac- terísca, compable amb la claredat, Benet XVI va comentar les Escriptures que narren l’As- censió de Jesucrist, assenyalant que l’«elevació» de què es parla quan es diu «va ser elevat» té un doble sent: vol dir dirigir-se cap al capdamunt, però també pren- dre possessió d’una nova realitat, per exemple quan es diu d’un príncep: «Va ser elevat al tron.» En aquest sent l’Ascensió seria no sols una elevació sica cap a l’espai, «fins que el va ocultar un núvol», sinó l’entrada a l’espai de Déu. I el núvol ndria un significat semblant al del núvol que es posava sobre la tenda de l’Aliança durant la travessia del poble escollit pel desert a la recerca de la terra promesa. La nostra terra promesa és el cel, la vida eterna amb Déu. En el seu famós sermó sobre la immortalitat de l’ànima, el cardenal John Henry Newman va dir: «Tot crisà mitjanament informat coneix la diferència entre la nostra religió i el paganisme. A qualsevol que li pregunn sobre el que guanyem amb l’Evangeli respondrà de seguida que hem obngut el coneixement de la nostra immortalitat, és a dir que tenim ànimes desnades a viure per sempre.» És cert —com ho assenyalava Newman— que en aquesta vida mai no podrem entendre del tot què significa aquest viure per sempre, però sí que podem comprendre el que significa que aquest món no perduri eternament. No podem, per tant, si som con- seqüents, viure com els pagans ancs o moderns, preocupats de menjar, beure, distreure’s amb coses insubstancials i no tenir cap inquietud espiritual. Des de l’Ascensió —festa que avui celebrem— la comunitat crisana primiva, assisda per l’Esperit Sant, va avançar en el compliment de les promeses messiàniques, alimentant-se de la paraula de Déu i rebent el cos i la sang del Senyor. El poble crisà sempre ha reflexionat sobre l’ascensió de Jesús al cel i ho ha fet incorporant a aquest fet l’esperança que un dia estarem amb ell eternament. La seva resurrecció i ascensió ens han obert el camí, com si s’hagués avançat a preparar l’estada que ha de ser definiva en aquest espai de Déu, en el qual ja no hi haurà paments perquè viurem en un món nou, transformats de la nostra condició mortal de criatures desnades a gaudir de Déu per sempre. Amb aquests pensaments felicito a tots en aquesta gran festa pasqual que celebrem entre la Resurrecció i la Pentecosta. En aquest espai ja no hi haurà paments perquè viurem en un món nou Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 1,1-11) En la primera part del meu llibre, Teòfil, he parlat de tot el que Jesús va fer i ensenyar, des del principi fins al dia que fou endut al cel, després de confiar, en virtut de l’Esperit Sant, la seva missió als apòstols que ell havia elegit. Després de la passió, se’ls presentà viu, i ho comprovaren de moltes maneres, ja que durant quaranta dies se’ls aparegué, i els parlava del regne de Déu. Estant reunit amb ells, els manà que no s’allunyessin de Jerusalem i els digué: «Espereu aquí la promesa del Pare que vau senr dels meus llavis quan us deia que Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres, d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant.» Els qui es trobaven reunits li preguntaven: «Senyor, és ara que restablireu la reialesa d’Israel?» Ell els contestà: «No és cosa vostra de saber quins temps i quines dates ha fixat l’autoritat del Pare, però quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres, rebreu una força que us farà tesmonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra.» Quan hagué dit això s’enlairà davant d’ells, i un núvol se l’endugué, i el perderen de vista. Encara s’estaven mirant al cel com ell se n’anava, quan es presentaren dos homes vests de blanc, que els digueren: «Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar que se n’anava al cel.» Salm responsorial [46,2-3.6-7.8.9 (R.: 6)] Aplaudiu, pobles de tot el món, aclameu Déu amb entusiasme. El Senyor és l’Alssim, el terrible, rei de reis a tot el món. R. Déu puja enmig d’aclamacions, al so dels corns puja el Senyor O bé: Al·leluia Déu puja enmig d’aclamacions, al so dels corns puja el Senyor. Canteu a Déu, canteu-li, canteu al nostre rei. R. Que és rei de tot el món, canteu a Déu un himne. Déu regna sobre les nacions, Déu seu al tron sagrat. R. Lectura de la carta de sant Pau als crisans d’Efes (Ef 1,17-23) Germans, demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell; li demano també que il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades l’heretat que ell us dóna entre els sants. Que conegueu també la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, els creients, vull dir l’eficàcia de la seva força i de la seva sobirania amb què obrà quan ressuscità el Crist d’entre els morts, i el féu seure a la seva dreta dalt el cel, per damunt de tots els governants i dels qui tenen autoritat, poder o senyoria, per damunt de tots els tols que es poden donar en el nostre món i en l’altre. Tot ho ha posat sota els seus peus, i a ell l’ha fet cap de tot i l’ha donat a l’Església, que és el seu cos i el seu complement, ell que té en totes les coses la seva plenitud. Acaba l’evangeli segons sant Mateu (Mt 28,16-20) En aquell temps, els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure’l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s’acostà i els digué: «Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a converr tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.» A dalt o a baix? Si hem seguit la trajectòria de Jesús per aquest món ens adonem que aquí a baix tenim molta feina a fer. El «pas» de Jesús ha deixat unes empremtes inesborrables; a través dels «homes vests de blanc» se’ns interroga, ¿per què us esteu mirant al cel? Què fem mirant al cel? A dalt hi hem de mirar; de dalt rebem l’ajut del qui ha fet cel i terra; de dalt ens ve la Llum que il·lumina; de dalt ha baixat el qui s’ha fet no-res, fins a prendre la condició d’esclau. I la missió dels esclaus és servir. Encara ressonen en el nostre interior les paraules de Jesús a l’Úlm Sopar: «Us he donat exemple perquè vosaltres ho feu tal com jo us he fet». Per tant, el gest del Mestre l’hem de realitzar aquí a baix. Creiem, Senyor, que tu no ens has deixat orfes i sols. Ets amb nosaltres cada dia fins a la fi del món. Gràcies, Senyor, perquè et fies de nosaltres. 5 DESTAQUEM... Mirada endins per Creu Sàiz Ruiz, pvre. Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents» (p.5) (p.4) —Propostes per aquest esu: Jornades per a joves a Poblet i el curs d’iconografia bizanna a Ulldemolins L’Ascensió del Senyor tarraconense Tortosa acollirà l’any vinent, per Pentecosta, l’Aplec de l’Esperit E ls dies 10 i 11 de maig de 2017 va tenir lloc la reunió n. 222 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), al Santuari de la Mare de Déu de Loreto, a Tarragona. En el decurs de la reunió els bisbes van lliurar a Mn. Aureli Orn i Maynou, diaca de l’Arquebisbat de Barcelona i vicesecretari de la CET durant vint-i-tres anys, l’alta disnció poncia de la Creu Pro Ecclesia et Ponfice, que li ha estat atorgada pel Sant Pare Francesc. Amb aquest reconeixement públic els bisbes han volgut agrair el seu servei a l’Església durant tants anys. Els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya van rebre Mn. Joan Maria Amich i Mn. Enric Termes, director i administrador del Secretariat Interdiocesà de Catequesi (SIC), respecvament, els quals van informar-los de les diverses acvitats projectades de cara a l’edició de subsidis catequècs i a la formació dels catequistes, com ara les XVI Jornades Interdiocesanes de Responsables de Catequesi que se celebraran a Barcelona els propers dies 6 i 7 de juliol. Així mateix, van escoltar el director de la Càtedra de Teologia Pastoral «Arquebisbe Josep Pont i Gol», integrada a la Facultat de Teologia de Catalunya, Dr. Daniel Palau, prevere del bisbat de Sant Feliu de Llobregat, que els va presentar els objecus i els projectes que té previst portar a terme aquesta Càtedra, recentment creada. Els bisbes van ser informats dels treballs de preparació de l’Aplec de l’Esperit 2018 que se celebrarà a Tortosa la Pentecosta del proper any i diverses qüesons relaves a la litúrgia, els mitjans de comunicació, la formació dels seminaristes i dels preveres joves. També van nomenar President del Moviment Infanl i Juvenil d’Acció Catòlica (MIJAC) el Sr. Francisco Javier Palmer Padilla, i Consiliari Mn. Jordi Espí Vives, prevere de l’Arquebisbat de Barcelona, per un període de dos anys. Els prelats van dedicar una llarga reflexió sobre el moment present del nostre país, fruit de la qual van fer pública una nota. Tant el comunicat com la nota es poden llegir al web www.arqtgn.cat (secció Documents / CET) propostes —Jornades per a joves a Poblet. La comunitat del Monesr de Santa Maria de Poblet organitzarà del 16 al 23 de juliol unes jornades per a joves amb l’objecu que coneguin de prop durant una setmana la vida quodiana dels monjos. Els joves que hi parcipin prendran part en la pregària, el treball manual i les altres acvitats comunitàries. També es realitzaran unes sessions formaves introductòries sobre els fonaments de l’oració, la vida cistercenca i la litúrgia. Per a inscriure’s o demanar més informació cal adreçar-se a fra Borja a través del correu hostatgeriadepoblet@gmail. com o al tel. 626 553 020. —Curs d’iconografia bizanna a Ulldemolins. Del 27 de juliol al 4 d’agost el Santuari Mare de Déu de Loreto d’Ulldemolins (Priorat) acollirà la 12a edició del «Curs d’iconografia bizanna: dibuixar i pintar una icona» impart pel professor Juan F. Echenique. El curs, adreçat a crisans de les diverses confessions, alternarà el treball, la pregària, la instrucció teòrica i la teològica. Per a assisr-hi no cal tenir coneixements previs. El termini d’inscripció a través del correu [email protected] finalitza el dia 15 de juliol. Per a més informació es pot trucar al tel. 640 606 092 o al 635 355 393, i també visitar el blog hp:// cursiconografiaulldemolins.blogspot.com —Avui, 51a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials: «Comunicar esperança i confiança»

Transcript of pasqual que celebrem entre la Resurrecció i la Pentecosta. · La seva resurrecció i ascensió ens...

Page 1: pasqual que celebrem entre la Resurrecció i la Pentecosta. · La seva resurrecció i ascensió ens han obert el camí, com si s’hagués avançat a preparar l’estada que ha de

fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.507

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

28 de maig de 2017 Ascensió del Senyor

Lectures

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

L’espai de Déu

Amb la seva profunditat carac-terística, compatible amb la

claredat, Benet XVI va comentar les Escriptures que narren l’As-censió de Jesucrist, assenyalant que l’«elevació» de què es parla quan es diu «va ser elevat» té un doble sentit: vol dir dirigir-se cap al capdamunt, però també pren-dre possessió d’una nova realitat, per exemple quan es diu d’un príncep: «Va ser elevat al tron.»

En aquest sentit l’Ascensió seria no sols una elevació física cap a l’espai, «fins que el va ocultar un núvol», sinó l’entrada a l’espai de Déu. I el núvol tindria un significat semblant al del núvol que es posava sobre la tenda de l’Aliança durant la travessia del poble escollit pel desert a la recerca de la terra promesa. La nostra terra promesa és el cel, la vida eterna amb Déu.

En el seu famós sermó sobre la immortalitat de l’ànima, el cardenal John Henry Newman va dir: «Tot cristià mitjanament informat coneix la diferència entre la nostra religió i el paganisme. A qualsevol que li preguntin sobre el que guanyem amb l’Evangeli respondrà de seguida que hem obtingut el coneixement de la nostra immortalitat, és a dir que tenim ànimes destinades a viure per sempre.»

És cert —com ho assenyalava Newman— que en aquesta vida mai no podrem entendre del tot què significa aquest viure per sempre, però sí que podem comprendre el que significa que aquest món no perduri eternament.

No podem, per tant, si som con-seqüents, viure com els pagans antics o moderns, preocupats de menjar, beure, distreure’s amb coses insubstancials i no tenir cap inquietud espiritual.

Des de l’Ascensió —festa que avui celebrem— la comunitat cristiana primitiva, assistida per l’Esperit Sant, va avançar en el compliment de les promeses messiàniques, alimentant-se de la paraula de Déu i rebent el cos i la sang del Senyor.

El poble cristià sempre ha reflexionat sobre l’ascensió de Jesús al cel i ho ha fet incorporant a aquest fet l’esperança que un dia estarem amb ell eternament. La seva resurrecció i ascensió ens han obert el camí, com si s’hagués avançat a preparar l’estada que ha de ser definitiva en aquest espai de Déu, en el qual ja no hi haurà patiments perquè viurem en un món nou, transformats de la nostra condició mortal de criatures destinades a gaudir de Déu per sempre.

Amb aquests pensaments felicito a tots en aquesta gran festa pasqual que celebrem entre la Resurrecció i la Pentecosta.‘ En aquest espai ja no hi haurà patiments

perquè viurem en un món nou

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 1,1-11)

En la primera part del meu llibre, Teòfil, he parlat de tot el que Jesús va fer i ensenyar, des del principi fins al dia que fou endut al cel, després de confiar, en virtut de l’Esperit Sant, la seva missió als apòstols que ell havia elegit. Després de la passió, se’ls presentà viu, i ho comprovaren de moltes maneres, ja que durant quaranta dies se’ls aparegué, i els parlava del regne de Déu. Estant reunit amb ells, els manà que no s’allunyessin de Jerusalem i els digué: «Espereu aquí la promesa del Pare que vau sentir dels meus llavis quan us deia que Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres, d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant.» Els qui es trobaven reunits li preguntaven: «Senyor, és ara que restablireu la reialesa d’Israel?» Ell els contestà: «No és cosa vostra de saber quins temps i quines dates ha fixat l’autoritat del Pare, però quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra.» Quan hagué dit això s’enlairà davant d’ells, i un núvol se l’endugué, i el perderen de vista. Encara s’estaven mirant al cel com ell se n’anava, quan es presentaren dos homes vestits de blanc,

que els digueren: «Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar que se n’anava al cel.»

Salm responsorial [46,2-3.6-7.8.9 (R.: 6)]

Aplaudiu, pobles de tot el món,aclameu Déu amb entusiasme.El Senyor és l’Altíssim, el terrible,rei de reis a tot el món.

R. Déu puja enmig d’aclamacions,al so dels corns puja el Senyor

O bé: Al·leluia

Déu puja enmig d’aclamacions,al so dels corns puja el Senyor.Canteu a Déu, canteu-li,canteu al nostre rei. R.

Que és rei de tot el món,canteu a Déu un himne.Déu regna sobre les nacions,Déu seu al tron sagrat. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 1,17-23)

Germans, demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell; li demano també que il·lumini

la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades l’heretat que ell us dóna entre els sants. Que conegueu també la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, els creients, vull dir l’eficàcia de la seva força i de la seva sobirania amb què obrà quan ressuscità el Crist d’entre els morts, i el féu seure a la seva dreta dalt el cel, per damunt de tots els governants i dels qui tenen autoritat, poder o senyoria, per damunt de tots els títols que es poden donar en el nostre món i en l’altre. Tot ho ha posat sota els seus peus, i a ell l’ha fet cap de tot i l’ha donat a l’Església, que és el seu cos i el seu complement, ell que té en totes les coses la seva plenitud.

Acaba l’evangeli segons sant Mateu (Mt 28,16-20)

En aquell temps, els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure’l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s’acostà i els digué: «Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.»

A dalt o a baix?Si hem seguit la trajectòria de Jesús per aquest món ens adonem que aquí a baix tenim molta feina a fer. El «pas» de Jesús ha deixat unes empremtes inesborrables; a través dels «homes vestits de blanc» se’ns interroga, ¿per què us esteu mirant al cel? Què fem mirant al cel?

A dalt hi hem de mirar; de dalt rebem l’ajut del qui ha fet cel i terra; de dalt ens ve la Llum que il·lumina; de dalt ha baixat el qui s’ha fet no-res, fins a prendre la condició d’esclau. I la missió dels esclaus és servir. Encara ressonen en el nostre interior les paraules de Jesús a l’Últim Sopar: «Us he donat exemple perquè vosaltres ho feu tal com jo us he fet». Per tant, el gest del Mestre l’hem de realitzar aquí a baix.

Creiem, Senyor, que tu no ens has deixat orfes i sols. Ets amb nosaltres cada dia fins a la fi del món. Gràcies, Senyor, perquè et fies de nosaltres.

5

DESTAQUEM...

Mirada endins per Creu Sàiz Ruiz, pvre.

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

(p.5)(p.4)

—Propostes per aquest estiu: Jornades per a joves a Poblet i el curs d’iconografia bizantina a Ulldemolins

L’Ascensió del Senyor

tarraconense

Tortosa acollirà l’any vinent, per Pentecosta, l’Aplec de l’Esperit

Els dies 10 i 11 de maig de 2017 va tenir lloc la reunió n. 222 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), al

Santuari de la Mare de Déu de Loreto, a Tarragona.

En el decurs de la reunió els bisbes van lliurar a Mn. Aureli Ortín i Maynou, diaca de l’Arquebisbat de Barcelona i vicesecretari de la CET durant vint-i-tres anys, l’alta distinció pontifícia de la Creu Pro Ecclesia et Pontifice, que li ha estat atorgada pel Sant Pare Francesc. Amb aquest reconeixement públic els bisbes han volgut agrair el seu servei a l’Església durant tants anys.

Els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya van rebre Mn. Joan Maria Amich i Mn. Enric Termes, director i

administrador del Secretariat Interdiocesà de Catequesi (SIC), respectivament, els quals van informar-los de les diverses activitats projectades de cara a l’edició de subsidis catequètics i a la formació dels catequistes, com ara les XVI Jornades Interdiocesanes de Responsables de Catequesi que se celebraran a Barcelona els propers dies 6 i 7 de juliol. Així mateix, van escoltar el director de la Càtedra de Teologia Pastoral «Arquebisbe Josep Pont i Gol», integrada a la Facultat de Teologia de Catalunya, Dr. Daniel Palau, prevere del bisbat de Sant Feliu de Llobregat, que els va presentar els objectius i els projectes que té previst portar a terme aquesta Càtedra, recentment creada.

Els bisbes van ser informats dels treballs de preparació de l’Aplec de l’Esperit 2018 que se celebrarà a Tortosa la Pentecosta del proper any i diverses qüestions relatives a la litúrgia, els mitjans de comunicació, la formació dels seminaristes i dels preveres joves.

També van nomenar President del Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica (MIJAC) el Sr. Francisco Javier Palmer Padilla, i Consiliari Mn. Jordi Espí Vives, prevere de l’Arquebisbat de Barcelona, per un període de dos anys.

Els prelats van dedicar una llarga reflexió sobre el moment present del nostre país, fruit de la qual van fer pública una nota.

Tant el comunicat com la nota es poden llegir al web www.arqtgn.cat (secció Documents / CET)

propostes—Jornades per a joves a Poblet. La comunitat del Monestir de Santa Maria de Poblet organitzarà del 16 al 23 de juliol unes jornades per a joves amb l’objectiu que coneguin de prop durant una setmana la vida quotidiana dels monjos. Els joves que hi participin prendran part en la pregària, el treball manual i les altres activitats comunitàries. També es realitzaran unes sessions formatives introductòries sobre els fonaments de l’oració, la vida cistercenca i la litúrgia.

Per a inscriure’s o demanar més informació cal adreçar-se a fra Borja a través del correu [email protected] o al tel. 626 553 020.

—Curs d’iconografia bizantina a Ulldemolins. Del 27 de juliol al 4 d’agost el Santuari Mare de Déu de Loreto d’Ulldemolins (Priorat) acollirà la 12a edició del «Curs d’iconografia bizantina: dibuixar i pintar una icona» impartit pel professor Juan F. Echenique. El curs, adreçat a cristians de les diverses confessions, alternarà el treball, la pregària, la instrucció teòrica i la teològica. Per a assistir-hi no cal tenir coneixements previs. El termini d’inscripció a través del correu [email protected] finalitza el dia 15 de juliol. Per a més informació es pot trucar al tel. 640 606 092 o al 635 355 393, i també visitar el blog http://cursiconografiaulldemolins.blogspot.com

—Avui, 51a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials: «Comunicar esperança i confiança»

Page 2: pasqual que celebrem entre la Resurrecció i la Pentecosta. · La seva resurrecció i ascensió ens han obert el camí, com si s’hagués avançat a preparar l’estada que ha de

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: [email protected] • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

Avui, 51a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials

3 42

Litúrgiade la setmana

Cicle A / Litúrgia de les Hores: Setmana III

Diumenge, 28: Ascensió del Senyor (Sol) [Ac 1,1-11; Salm 46, 2-3.6-7.8-9; Ef 1,17-23; Mt 28, 16-20 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 29: [Ac 19,1-8; Salm 67, 2-3.4-5ab.6-7ab; Jn 16, 29-33] Sant Màxim

Dimarts, 30: [Ac 20, 17-27; Salm 67, 10-11.20-21; Jn 17, 1-11 a] Sant Ferran (ML)

Dimecres, 31: Visitació de la Benaurada Verge Maria (F) [So 3, 14-18; o bé: Rm 12,9-16a; Salm Is 2-3.4bcd.5-6; Lc 1,39-56 (LE/LH pròpies)]

Dijous, 1 de juny: Sant Justí, màrtir (MO) [Ac 22,30; 23, 6-11; Salm 15, 1-2 i 5-7-8.9-10.11; Jn 17, 20-26]

Divendres, 2: [Ac 25, 13-21; Salm 102, 1-2.11-12.19-20ab; Jn 21, 15-19] Sants Marcel·lí i Pere, màrtirs (ML)

Dissabte, 3: Sants Carles Luanga i companys, màrtirs (MO) [Missa matutina: Ac 28, 16-20.30-31; Salm 10,5.6 i 8; Jn 21, 20-25. Missa vespertina de la vigília: Gn 11,1-9; o bé: Ex 19,3-8a.16-20b; o bé: Ez 37,1-14; o bé: Jl 2, 28-32; Salm 103, 1-2a.24 i 35c.27-28.29bc-30; Rm 8, 22-27; Jn 7, 37-39] I vespres de la solemnitat de Pentecosta

Diumenge, 4: Diumenge de Pentecosta [Ac 2,1-11; Salm 103, 1ab i 24ac.29bc-30.31 i 34; 1Co 12, 3b-7.12-13; Jn 20,19-23 (LE/LH pròpies)] Després de Completes s’acaba el temps de Pasqua

agenda en un minutl’entrevista

La Facultat de Teologia de Catalunya ha estat la primera institució educativa

catòlica que ha impulsat un curs de diàleg, online, entre ciència i fe. Aquest curs, que compta amb el patrocini del Consell Pontifici per a la Cultura, es va començar a impartir en castellà l’any 2013 i tres anys més tard hi va afegir l’anglès. El proper dia 13 de juny comença una nova edició.

—En quin moment es planteja la necessitat d’impulsar un curs d’aquestes característiques?

El previ d’aquest curs va sorgir arran d’un seminari intern a la Facultat de Teologia integrat per professors amb estudis científics i també teològics. Aleshores ens vam adonar que aquest diàleg està molt evolucionat en l’àmbit acadèmic, sobretot en el camp més anglosaxó, però té poca incidència en l’àmbit cultural general. D’aquí va sorgir la idea.

—Quin temes tracta el curs?

Hi ha temes des del punt de vista històric, per exemple què va passar amb el cas Galileu, la relació entre l’Església i Darwin o quin ha estat el diàleg amb la ciència i la cultura al llarg dels segles. També hi ha alguns aspectes més de tipus filosòfic que són molt importants com per exemple com la ciència coneix la realitat, el que anomenem la filosofia de la ciència. Aquest coneixement ha ajudat a establir paral·lelismes entre el coneixement científic i el teològic, dues branques del saber diferents però que poden dialogar. I també hi hauria la dimensió més teològica i com la Teologia ens ajuda a expressar millor el misteri de la fe.

—Per posar un exemple concret, com s’estructura una lliçó?

Volem que les lliçons siguin molt interactives, és per això que comencen amb un vídeo que hem gravat en diferents àmbits que tinguin una certa relació amb aquest diàleg ciència i fe com l’Observatori Fabra de Barcelona, el Museu de la Ciència,

la Sagrada Família... A partir del vídeo el professor fa una primera introducció a la lliçó on hi ha un breu documental. Aquest es complementa amb un text enriquit amb imatges, altres textos complementaris, pàgines web, arxius, música i art. Al final de cada lliçó hi ha un petit vídeo, el que en diem «La lliçó en tres minuts», que vol ser una síntesi del tema. També hi ha algun test per a fer.

El curs es pot fer en dues modalitats, amb tutor o sense. El primer té un reconeixement a aquells que el cursen, per exemple per aquells que siguin professors la formació és reconeguda per la Generalitat. En aquesta modalitat els alumnes també interactuen en un fòrum i a través d’un petit treball responent a una pregunta oberta han de mostrar el que han entès i copsat.

—El proper curs s’inicia el dia 13 de juny...

Sí, i de fet aquest curs es pot començar en tres moments diferents de l’any (juny, octubre i febrer). En total són 24 lliçons dividides en dos cursos, cadascú pot fer el curs que desitgi. La implicació setmanal és de tres-quatre hores, aproximadament.

—A qui s’adreça el curs?

Està obert a tothom però pensat especialment per aquelles persones que puguin tenir un rol educatiu en l’Església, per exemple, catequistes, professors, preveres i persones que tinguin aquest interès cultural. No cal tenir coneixements científics previs, estem parlant d’un curs de nivell de segon de Batxillerat o primer de carrera.

—Quina valoració fan d’aquests primers anys?

Molt positiva, la veritat. En aquests tres primers anys ja passem dels 1.000 alumnes d’arreu del món. El 95% d’ells el recomanarien a un amic seu interessat en aquesta temàtica.

Més informació sobre el curs: www.cienciaifebcn.com

Mn. Emili Marlés, director del curs ‘Ciència i fe’:

«El coneixement científic i el teològic són dues branques del saber que poden dialogar»

30 de maig—Conferència «L’entrada solemne d’Antoni Agustín a Tarragona: rituals, cerimònies i festejos en el seu primer ingrés a la ciutat» a càrrec d’Eduard Juncosa, historiador, especialitzat en l’època baixmedieval i segle XVI, i professor de la Universitat Complutense de Madrid.

Aquest acte commemoratiu, en el V centenari del naixement del qui fou arquebisbe de Tarragona, tindrà lloc al Centre Tarraconense El Seminari (c. de sant Pau, 4, Tarragona), a les 18.00 h. Organitza la Biblioteca del Seminari juntament amb la Biblioteca Pública de Tarragona, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, la Biblioteca Hemeroteca Municipal, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense i el Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.

31 de maig—Benedicció i imposició de les noves corones de la Mare de Déu i el Nen Jesús al Santuari de Nostre Senyora del Sagrat Cor de Tarragona (Església de Jesús i Maria), a les 19.00 h. La celebració serà presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol.

—Conferència a càrrec del rector del Santuari de la Mare de Déu de Montserrat, P. Joan M. Mayol, a la Parròquia de Sant Joan Baptista de Reus, a les 20.00 h. Organitza la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de Reus.

1 de juny—Visita cultural/conferència sobre el tema «L’arquitectura de la capella del Santíssim de la Catedral, paradigma del renaixement català» a càrrec de Josep Llop i Tous, arquitecte i historiador. Aquest acte commemoratiu, en el V centenari del naixement de l’arquebisbe Antoni Agustín, tindrà lloc a la Capella del Santíssim de la Catedral, a les 18.00 h.

Per a participar-hi cal fer reserva prèvia a la Biblioteca Pública de Tarragona, presencialment o per correu electrònic a [email protected]. Organitza la Biblioteca del Seminari juntament amb altres institucions culturals de la ciutat.

2 de juny

—Vetlla de pregària de final de curs per a joves a l’església parroquial de la Mare de Déu del Lledó, a les 21.00 h, presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol.

Seguidament hi haurà el sopar i la postvetlla a càrrec de Paul Ponce, un dels millors malabaristes del món que ha actuat davant milers de joves per a fer-los arribar un missatge de fe a través del seu treball artístic. Organitza la Delegació diocesana de pastoral de Joventut.

3 de juny

—Vetlla arxiprestal de l’Esperit a Tarragona. Aquest any la vetlla de Pentecosta, organitzada per l’arxiprestat de Tarragona Centre, se celebrarà a l’església parroquial de La Santíssima Trinitat presidida pel Sr. Arquebisbe.

A les 21.00 h, hi haurà una conferència sobre el tema «Alguns dels reptes pastorals de les nostres parròquies» a càrrec del Sr. Jordi Sardà i a les 22.00 h, l’eucaristia.

—Vetlla arxiprestal de Pentecosta a Reus. Se celebrarà a la parròquia de Sant Joan Baptista de Reus, a les 22.00 h, amb el lema «Homes i dones nous, renovats pel foc de l’esperit!». Organitza l’arxiprestat de Reus.

—Baix Penedès. Aquest arxiprestat va celebrar el diumenge 14 de maig, a la tarda, la 32a trobada de cristians que, per primera vegada, va tenir lloc a Cunit. La trobada es va iniciar a l’església parroquial de Sant Cristòfol de Cunit amb la pregària conduïda per l’arxiprest, Mn. Joan Maria Padrell. Després Mn. Enric Mateu, rector de la Parròquia, va explicar la història del poble de Cunit, algunes curiositats i l’evolució de la comunitat cristiana i va destacar la bellesa de l’absis romànic de l’antiga església del segle XII. Seguidament, al Casal Municipal, el centenar de persones aplegades van iniciar els grups de treball entorn l’encíclica del papa Francesc «La joia de l’Evangeli» per aprofundir de quina manera les comunitats cristianes poden

esdevenir evangelitzadores. Finalment, l’eucaristia, presidida pel vicari episcopal Mn. Joan Miquel Bravo i concelebrada pels rectors de l’arxiprestat, va cloure la trobada.

—Vida Creixent. El Moviment de Gent Gran Vida Creixent va celebrar el dia 9 de maig la 31a Trobada interdiocesana a Solsona. Hi van participar més de 850 persones de diferents punts de Catalunya, les Illes i Andorra, entre les quals una representació de l’arxidiòcesi. La trobada es va iniciar amb uns parlaments de benvinguda i seguidament a la Catedral hi va haver una explicació històrica del temple a càrrec de l’arxiver diocesà, Mn. Enric Bartrina. La missa, presidida pel bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell, va ser concelebrada pel consiliari Interdiocesà de Vida Creixent, Mn. Xavier Morató, i d’altres preveres i consiliaris de Vida Creixent de diverses parròquies i bisbats, entre els quals hi havia el consiliari diocesà, Mn. Josep M. Font. L’any vinent la trobada se celebrarà a Montserrat.

—Música. L’església parroquial de Sant Jaume Apòstol de Riudoms es va omplir el divendres 12 de maig, al vespre, per acollir el concert de l’Escolania de Montserrat, dirigida per Llorenç Castelló, en el marc de la celebració dels 400 anys de la dedicació d’aquesta Parròquia i els 425 anys de la Basílica de Santa Maria de Montserrat. Prop de sis-centes persones van assistir al concert on es van interpretar peces de temàtica religiosa i cançó catalana, moltes d’elles de compositors de l’Escola Montserratina. A més del concert, l’Escolania va fer una visita cultural a la vila, concretament a la casa natal d’Antoni Gaudí.

Avui, solemnitat de l’Ascensió, s’escau la 51a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials amb el lema «Comunicar esperança i confiança en els nostres temps» ‘No tinguis por, que

jo sóc amb tu’ (Is 43,5). En el missatge d’aquest any el sant pare Francesc aposta per contribuir a la recerca d’un estil comunicatiu obert i creatiu, que no doni tot el protagonisme al mal, sinó que tracti de mostrar les possibles solucions, afavorint una actitud activa i responsable en les persones a les quals va dirigida la notícia.

El missatge es pot llegir en català i castellà a través del web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat (Documents / Santa Seu).