Som testimonis de resurrecció

Pasqua de les Avellanes

2

G. Antonio Martínez P. Manuel Portillo G. Arturo Fernández G. Pau Fornells G. Miquel Cubeles G. Xema Rius G. Toni Torrelles G. Manel Castillo G. Valerià Simon Florenci Bové Montse Güetas Marta Por-tas Pep Parra i Anna G. Jose A. Molina G. Xavier Giné Pep Buetas Lluís Plana Rogelio González Sonia Moreno Immaculada Fabre-gat Josep Maria Bové Maite Lacasta Marc Sibila i Anna Vega P. Ramon Prat Francesc Balcells Maria Rallo Xavi Barquet Marta Llarden i David Escolà Elisenda Aixalà Cristina Ruiz Laia Aixalà Raül Avellaneda P. Emili Berbel Didac Merino Amanda Fontana Jordi Vicente Xavi Seva Cristina Capdevila Joan Zapatero Helena Beltran Joan Cortés Àngel Domingo Laura Ruiz Joan Dalmau Dani Farràs Pere Joan Falcó Laura Luna Andrea Sánchez Carpintero

40 pasqües al Monestir de les AvellanesSom testimonis de resurrecció!

Edita: Fundació Champagnat-Província Marista de L’HermitageMarç de 2013

Agraïm la col·laboració a tots els que heu compartit el vostre testimoniEquip de Pasqua 2013

IÍndex dels testimonis

Obrim la mirada, somiem coses noves, saltem dins de l’aigua i obrim bé les portes,

trenquem vells esquemes i estructures mortes, encara que joves, també tots som església. Som gent amb somnis que estima la terra,

volem la justícia, el rebuig a la guerra. Som futurs joves, segur que imperfectes,

potser amb inconsciència, també tots som església.

Tornada de la cançó També som Església del grup Kairoi

L’any 1974, amb la força de renovació i d’ober-tura que el Concili Vaticà II va portar a l’Es-glésia, els germans maristes van voler obrir les portes del seu noviciat del Monestir de les Avellanes. Pensant en els joves, van intuir que una experiència de fe compartida al voltant de les celebracions del tridu pasqual els podria aportar una vivència decisiva per a la seva vida jove. Després de 40 edicions, la Pasqua de les Avellanes continua tenint un sentit de vivència profunda de la fe i el compromís per als joves que hi participen i que hi han participat.

La Pasqua de les Avellanes s’emmarca dins un procés de descobriment i de camí d’aprofundiment en la fe dels joves, integrada en la proposta de la Pastoral Juvenil Marista a Catalunya feta concreta i quotidiana en la vida de grup i viscuda i cele-brada de forma intensa en els dies de Pasqua. L’objectiu principal sempre ha estat que cada jove pugui anar a fons per descobrir Crist. Sí que la resurrecció és un fet històric, però és des de cada persona on es percep la presència de Crist Res-

suscitat. Fruit d’aquesta experiència, contrastada i viscuda des de la quotidianitat, els joves fan explícit el seu compromís en els grups, les comunitats i les parròquies de procedència. Entenem que aquests quatre dies no són només una «bonica experièn-cia», sinó que la majoria de joves que hi participen o que hi han participat no els ha deixat indiferents. La Pasqua i el Monestir de les Avellanes han estat un espai, un lloc, una experiència de referència per a la vida de moltes persones. Per a uns ha suposat una primera descoberta de la fe, de l’Evangeli, de

Jesús. Per a uns altres, un aprofundiment i un espai per continuar compartint i celebrant el sentit del que viuen i els fa viure. L’experiència que els joves han viscut a la Pasqua ha fet néixer vocacions de servei per a l’Església i per al món en molts vessants.

Som testimonis de resurrecció!

3

PPresentació


4

Al llarg d’aquests quaranta anys, la comu-nitat marista ha volgut compartir amb els joves aquesta experiència del Ressuscitat viscuda des d’una espiritualitat mariana. Marcel·lí Champagnat s’inspirà en Maria en la seva vocació de servei als joves: des del servei senzill, atenta a les necessitats, que deixa les seves comoditats per córrer de pressa allà on hi ha necessitat d’amor, de pau, de justícia… i des del cor d’una mare, que creu en la bondat de les per-sones i perdona amb facilitat, on s’escolta i es dialoga i on el repte i la confrontació es fan amb honestedat i transparència.

Avui continuen vigents els reptes de fons que la Pasqua ha anat tenint al llarg d’aquests quaranta anys: celebrar l’esdeveniment pasqual des de la vida, recuperar el llenguatge simbòlic, crear un espai de creixement fraternal, pregar, compartir, discernir, celebrar i comprometre’s tot comunicant vivències i no només transmetent continguts, la coresponsabilitat i el protagonisme dels joves en l’Església i vivint tots aquests reptes des del testimoniatge de vida enmig del món.

Celebrar quaranta edicions de la Pasqua no suposa només fer memòria nostàlgica d’un esdeveniment que s’ha anat repetint al llarg d’aquests anys. El teòleg José Maria Castillo defineix les persones que viuen en clau de resurrecció, que s’han sentit tocades pel Crist, com a persones de «cor inquiet». El fet de significar aquesta celebració suposa fer consciència tots plegats del pas de Déu per la vida de les persones, ja que, darrere d’aquests quatre dies de convivència a les Avellanes, hi ha hagut molts «cors inquiets» que s’han deixat tocar i, darrere d’aquests, l’esforç continuat i silent de presència i de treball amb els joves des dels moviments juvenils, els grups de joves, les escoles i les parròquies de moltes persones que han fet camí, com Jesús amb els deixebles d’Emmaús, amb els joves.

La tornada de la cançó També som Església del grup Kairoi amb la qual comença aques-ta presentació recull el sentit profund del que es viu a la Pasqua: obrir mirades, somiar coses noves, obrir portes, trencar vells esquemes, sentir-nos Església jove… El que us presentem amb aquesta publicació són els testimonis de persones que han viscut o han animat la Pasqua en algun moment d’aquestes quaranta edicions. Són una mostra de molts «cors inquiets», de «gent amb somnis» que han viscut la Pasqua de les Avellanes i han volgut compartir el «pas» del Déu de la vida en el seu camí. Per a moltes persones, la Pasqua ha estat i és un espai de trobada i celebrar la «trobada» és molt humà i molt

5

cristià, no s’entén una realitat sense l’altra. En paraules del bisbe Pere Casaldàli-ga: «Tota la nostra vida hauria de ser una trobada, un encontre, trobar-nos amb nosaltres mateixos, trobar-nos amb el proïsme, trobar-nos amb la natura, trobar-nos amb Déu…». Seguint els passos dels darrers dies de la vida de Jesús, la Pasqua possibilita i ha possibilitat un espai i una experiència d’Església jove, amb persones d’avui que creuen que hi ha un altre món possible, donant-se una opció per viure intensament i en cristià. Aquesta és l’opció que han pres molts joves procedents d’arreu de Catalunya i d’altres llocs que any rere any s’han aplegat per compartir diàlegs, pregàries, música, humor, natura i noves coneixences.

Aquestes 40 edicions de la Pasqua són un motiu de joia i esperança i un repte de fu-tur per a nosaltres i per a l’Església. Un repte i una esperança per continuar estant al costat dels joves, acompanyant les seves descobertes, els seus dubtes i les seves incerteses. Un repte i una esperança per continuar possibilitant-los la trobada amb Crist i amb el seu Evangeli. Un repte i una esperança per continuar fent concreta la utopia del Regne, perquè sigui viscuda i compartida per molts «cors inquiets» que han de ser transformadors d’una nova humanitat, d’una nova societat que ja estem construint. Al darrer capítol de l’Evangeli de Marc hi trobem la clau:

No tingueu por. Busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat. Ha ressuscitat, no és aquí. I ara aneu a dir als deixebles i a Pere que anirà davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com ell us havia dit. Mc 16,6-7

Sense por, continuarem buscant el crucificat en el dolor i la injustícia del nostre món, en els rostres de cada persona, però amb la certesa que ha ressuscitat, sabent que, tal com ell ens havia dit, la vida i l’amor tenen la darrera paraula. I ho farem en la nostra «Galilea», en el lloc que ens ha tocat viure, en camí amb molts altres «cor in-quiets» que com nosaltres volen obrir la mirada, somiar coses noves, obrir portes...

Bona Pasqua!

G. Ramon RúbiesEquip de Pasqua 2013


MPasqua de les Avellanes

CREU PASQUAL

He anat a celebrar el dia del Senyor al costat de la comunitat de creients que es reuneix a l’església dels caputxins de Curitiba (Brasil). És el tercer diumenge de Quaresma. Fa un sol esplèndid. Aquí la Quaresma se celebra en ple estiu. En sor-tir contemplo, en el primer altar de la nau esquerra, al costat de la porta, en lloc

del Crist crucificat, habitual en moltes esglésies, una creu nua, vertical, a la part alta de la paret, i adherida a ella un ciri pasqual gran, reemplaçant el cos del Senyor. Els meus germans de fe d’aques-ta parròquia han entès el que és la resur-recció. En el tron de la mort han col•lo-cat la vida. Aquest és el motiu pel qual durant 40 anys ininterromputs es fa festa al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. La Pasqua és la celebració de la vida que neix de la creu. La Pasqua de les Avellanes va iniciar la seva marxa amb una recerca per viure, a través de noves expressions litúrgiques, la vida de

la comunitat de fe encoratjada amb força per la renovació suscitada pel Concili Vaticà II. A la festa de la vida i de la llum es canten al·leluies, un cant que expressa l’alegria cristiana pel triomf de Jesús sobre la mort, la corrupció i el pecat. El nostre testimoni és el nostre baptisme: em lliuro a Jesucrist i a la seva Església. La festa de les Avellanes ha arribat a constituir un ritu i un estil de celebració propis, de festa gran: quatre dies seguits de celebració per a un esdeveniment únic. Els joves es van apropiar de la festa, de la celebració i del ritu, que també té molt de la seva aportació. Al seu costat, la comunitat marista, encoratjant la fe en Crist ressuscitat de grups de joves que van caminar en minoria travessant deserts d’indiferència i incredulitat. Després de 40 anys de camí, en aquesta Església naixent, que any rere any es posa en peu amb la Pasqua del Senyor, s’albira l’aurora d’una comunitat de germans que amb el seu compromís solidari testimonia el rostre marià de l’Església.

AG. Antonio Martínez

6

Curitiba-Brasil

PMMn. Manuel Portillo

Acompanyava el Germà Superior general Basilio Rueda en uns exercicis espirituals a Logronyo quan vaig conèixer el G. Antonio Martínez, que poc després va ser nomenat mestre de novicis a les Avellanes. Ell em va convidar a participar com a capellà en una Pasqua amb joves.

Així comencem la Pasqua de les Avellanes el 1974. Crec que van ser 168 joves els que hi van participar. Al final es va fer una enquesta i tots van respondre amb entusiasme que havien descobert i viscut l’alegria de la fe i la Pasqua.No consistia a fer xerrades teològiques, sinó a viure i celebrar comunitàriament la litúrgia del tridu pasqual: catequesis de les celebracions, assaig dels cants, silenci per a la vivència personal, com-partir en grups i, de nit, una trobada festiva entre tots.

La Litúrgia era el centre de la trobada. Tots participàvem activament en les lectures, els cants, la processó d’ofrenes, comunió sota les dues espècies… en un clima de pregària personal i comunitària. El Divendres Sant, Viacrucis pujant a la muntanya de la Creu, acompanyant Crist en els dolors del món. El dissabte peregrinàvem al monument de la Mare de Déu, esperant amb Maria el goig de la Pasqua.

Tot era possible pel treball durant l’any dels germans maristes, professorat, pares i mares, catequistes, alumnat, a qui recordo. Agraeixo al Senyor i a tothom la vivència del Ressuscitat i l’acolliment fratern. Mútuament ens vam enriquir huma-nament i espiritualment. Demano perdó pels meus defectes. Seguim units en la pregària.

7

SevillaMossèn de la Pasqua des de 1974 a 1999


FA

F


Vaig participar per primera vegada a la Pasqua l’any 1975, quan era estudiant de magisteri a Alcalá de Henares. L’any següent es va engegar la Pasqua a Alcalá i, a partir de 1977, durant 23 anys, vaig ser-hi un participant més. La Pasqua de les Avellanes es va convertir en un referent de l’acció pastoral als col·legis on vaig desenvolupar la meva tasca educativa. Dels processos de la Pasqua han nascut veritables amistats, d’aquelles que no et deixen indiferent, i encara que passin els anys, quan l’ocasió ens brinda l’oportunitat de retrobar-nos, afloren els sentiments

viscuts en un procés de fe. Des de la meva visió personal, puc dir que la Pasqua ha servit com a lloc eficaç en el creixement dels animadors en la fe, en la participació en els camps de treball del Tercer Món, en el desenvolupament dels projectes socials i, sobretot, en l’animació de la vida escolar. Acabo aquestes línies amb una reflexió que em va fer un càmera de TVE a la sortida de l’església un Dissabte Sant: «Aquí, fins i tot jo sento Déu». Això és la Pasqua de les Avellanes, sentir la presència de Déu.

G. Arturo Fernández

8

Alcalá de Henares

PG. Pau Fornells Los Teques-Veneçuela

Vaig participar a la meva primera Pasqua quan tenia 21 anys, sense saber ben bé per què, seguint el meu germà. Allà, hi vaig trobar un Déu diferent, amic dels joves, alegre, personal, que es comunica. Allà em vaig sentir cridat, per primera vega-da, a lliurar-li la meva vida en favor dels joves. A la tercera Pasqua, ja era novici marista; a la quinta, germà. Després, durant anys, hi vaig portar molts joves.

La Pasqua de les Avellanes em recorda el «primer Amor» d’un Déu que sempre m’ha esperat, que ha tingut la paciència de caminar al meu pas, d’obrir-me a un futur més gran, ple de sorpreses, d’un Amor inimaginable. Quantes vegades he hagut de tornar a aquell «primer Amor» per tal de donar un nou rumb a la meva vida!Gràcies, Senyor, per tots aquells germans i laics que ho feren i ho fan possible!

9

CMG. Miquel Cubeles Barcelona

Sóc en Miquel Cubeles. 1974. Acabo de fer els 17 anys. A les Avellanes celebrem la primera Pasqua juvenil. El meu cor jove fa camí cercant el sentit a la meva vida; d’una manera incipient em faig plantejaments vocacionals. Si Déu vol, al mes de setembre iniciaré el postulantat. Vull ser Germà Marista. A la Pasqua em sento inter-pel·lat i enfortit en contacte amb altres joves, nois i noies. Any rere any he anat par-ticipant-hi fins als anys 90 i en cada moment vital Jesús m’ha vingut a trobar com als deixebles d’Emmaús. El meu creixement vocacional i el meu compromís com a germà han anat molt associats al moment fort de trobada amb Jesús. La Pasqua ha estat el més significatiu. Uns germans maristes joves que van creure que una Església més propera era possible van arriscar i renovar l’acció pastoral marista entre els joves, van somiar i el somni s’ha anat fent realitat… i continua. Amb Crist ressuscitat, amb Maria i Marcel·lí, amb tants germans i joves, amb els preferits de Jesús, els infants més pobres, m’uneixo a la gratitud per aquests quaranta anys de celebració, fe i compromís.


RXPasqua juvenil, Pasqua jove, Pasqua de les Avellanes. No importa el nom. No recordo els anys que hi he participat, però en són molts. Cita obligada de cada any del meu treball pastoral a Catalunya. Celebració de la Joia de l’experiència d’un Déu proper i jove que dóna vida. Una vida per compartir, la Vida nova de Jesús ressuscitat. Cele-brar la Pasqua a les Avellanes ha deixat una empremta inesborrable en la meva vida de company de viatge dels adolescents i joves. I, com va fer Maria de Nazaret, intento ser presència i estímul de fraternitat i senzillesa sembrant les llavors del Regne.

G. Xema RiusMostaganem- Argèlia

eeeeeePaPaPaPaPaPa


TTLa meva vocació ha estat marcada i acompanyada per la Pasqua de les Avellanes. El que dius, el que fas, el que cantes, el que expresses… té l’accent pasqual. La recerca de llenguatges, de coherències i de purificacions religioses se sent acompanyada per l’Esperit d’Emmaús, l’ombra que ens acompanya en el camí i que ens fa comprendre millor l’Escriptura. He compartit tot això amb milers de persones i això alimenta el meu caminar d’avui. Jesús se m’ha fet company de camí. El seu Esperit em manté en tensió creativa i fidel. Vaig poder deixar testimoni de tot això en la meva tesi doctoral. Me’n sento agraït.

G. Toni TorrellesLagny-sur-Marne (França)

10

11

CMBENAURADA LA COMUNITAT QUE VIU LA FESTA DEL CRIST RESSUSCITAT!

En aquell temps tenia 16 anys i amb els meus companys Josep Maria Soteras i Jaume Galobardes vam anar una setmana a Taizé. Divendres nit, a l’Església de la Reconciliació, Fr. Roger ens va rebre a tots tres i, en saber que teníem el somni de viure en comunitat de germans, ens va dir: «BENAURADA LA COMUNITAT QUE VIU LA FESTA DEL CRIST RESSUSCITAT!»

I el missatge de Fr. Roger el vam anar descobrint a mesura que vivíem les pasqües joves a les Avellanes. Vaig deixar enrere una espiritualitat de la meva infantesa on predominaven les paraules següents: pecat, confessió, Divendres de Quaresma, dejuni, abstinència, mort. I vaig descobrir una espiritualitat que ha crescut fins a avui, on visc: creu, resurrecció, festa, compassió, Jesús amic, Emmaús, comuni-tat, germans, humanitat…

G. Manel CastilloRubí


SVVoldria explicar la meva primera Pasqua de les Avellanes. Era el 1976. Jo tenia 15 anys i vaig anar amb la idea de viure una experiència nova. I tant que va ser nova! Aleshores, jo era alumne de l’escola Maristes Girona i la meva vivència cristiana tendia a considerar-se individual. Sí que participava a les eucaristies dominicals, però encara no havia descobert la paraula «comunitat».

A les Avellanes, a la tercera Pasqua que allí se cele-brava, hi vaig trobar, d’entrada, un bon grup de Ger-mans Maristes i altres joves de la meva edat que formaven part de les cases de formació; és a dir, un bon grup que es plantejava la vida marista o que havia optat per ella, i també gent de diferents grups de joves que havien fet una preparació acurada.

Allí em va encisar el fet de la pregària participada, de poder compartir les vivències espirituals en veu alta. Aquest descobriment, junt amb la bellesa de les celebracions, les estones de diàleg en grup i la riquesa de les persones que vaig trobar-hi, va cap-girar la meva vida cristiana. Jo tenia en tota la Pasqua pocs coneguts i vaig haver de xerrar amb moltes persones. Aquesta no dependència de ningú em va obligar a escoltar molt i a descobrir moltes experiències en els altres joves participants.Certament que aquesta vivència va influir en les decisions posteriors que vaig pren-dre en l’àmbit vocacional i també en el desig de seguir tenint aquest contacte amb el Déu de Jesús més enllà de la Pasqua.

Anys després, he estat present a la Pasqua com a animador i he estat testimoni de l’impacte que aquesta trobada té en molts joves. També em costa comprendre com, després d’haver tastat la presència de Jesús en aquesta assemblea, qualsevol jove no tingui el desig de seguir aprofundint en la seva fe i compromís. Però també és veritat que els camins de cada persona són variats i que Déu ens espera en llocs i moments diferents. Dono testimoni que a les Avellanes, per Pasqua, Jesús parla amb una simfonia de veus molt variada i alhora intensa. Això sí, demana continuïtat. Per això, «Pasqua de les Avellanes», moltes felicitats pels teus 40 anys i per aquells animadors, germans maristes i altres persones, que cada any fan el servei de donar el millor d’ells mateixos perquè sigui possible. Donem-ne gràcies a Jesús!

G. Valerià SimonGirona

AAAAAAVoVoVoVoVoVo


12

GMEl millor record de la Pasqua és que no hi ha record, és vivència. I tot el que un fa, diu i pensa quan viu a fons no s’esborra, queda. Queda en les entranyes. Res ni ningú t’ho pot prendre i et sents diferent. Aparentment, res no canvia, però, quan tornes a la quotidianitat, la percepció de les persones, de l’entorn i de la realitat té un altre despertar.

Hi ha persones que no ho entenen, és lògic, tot i tothom té el seu o seus mo-ments. Per a mi, les Avellanes és un espai sagrat, perquè m’omple gratuïtament, m’embolcalla amb l’entorn i m’evoca persones que he estimat i encara estimo. Què seria de la Pasqua sense les persones? Quin sentit tindria? Jesús, Déu fet home, ens acull any rere any, dia rere dia amb humilitat, amb el seu testimoni que és VIU entre nosaltres, i per veure’l has de mirar a fons, trobar el teu moment en comunió amb altres germans en Crist o amb altres persones que, malgrat que no el reconeguin, com a Emmaús, caminen al seu costat. Gràcies als germans maristes i a tots els equips humans que han treballat a fons per oferir l’oportunitat de Viure la Pasqua.

Montse GüetasBadalona

EEEEEE millodididididid uuuuuu iiiii pppppnnnnnn

rrrrr

13

BFPasqua: el pas de Déu que deixa petjada en el cor dels joves…Marista: senzillesa, taula parada…Avellanes: caliu, família, acolliment…

La meva experiència: compartir amb centenars de joves el pas de Déu per les seves vides. Estones de silenci. Silenci profund que parla. Silenci que fa madurar la paraula que surt del cor perquè quan la pronunciïs sigui una paraula evangèlica i escaient.

Temps de riure, d’escolta, de pregària, de creu…, però, sobretot, temps de vida. Vida nova fruit de la força del Ressuscitat. A la Pasqua de les Avellanes és on he trobat feta vida la paràbola del compartir, de la misericòrdia i de la festa. A la Pasqua, el pa té gust de pa i la porta sem-pre és oberta…, experiència que es porta dins el cor amb agraïment.

Florenci BovéBarcelona


PMImatges, sons, sentiments, emocions, sintonia, moments forts per compartir, som-riures, pregària, celebració, tallers, festa, joves en camí, a la Creu, al Pou, a la Mare de Déu del Puig… Units pel Déu de Jesús! Participar a la Pasqua de les Avellanes suposava un moment fort de l’any que vivia entre família, amics, escola i parròquia, que em removia, em feia créixer i avançar com a jove en la meva opció creient.Ara m’adono que el que hi vaig viure ho vaig anar integrant en la meva manera de ser, pensar i actuar. El sentiment amb el qual marxava de la Pasqua continua viu avui. El que acabo de viure «no m’ho puc quedar per a mi, ho he de compartir!», «Jesús és viu! és present i l’hem de fer present en el dia a dia».Avui celebro i celebrem que aquesta experiència la puguin continuar vivint molts joves cada Pasqua. Per molts anys!

Marta PortasGirona

riririririrmmmmmm


14

APLa càlida acollida del primer dia va ser el motor per a moltes altres pasqües. En totes elles vam viure moments molt intensos: catequesis magistrals que ens deixaven tocats i amb ganes d’aprofundir més sobre Jesús; els primers silencis, els primers deserts; tot plegat, oportunitats meravelloses de creixement. I portem molt a dins tots els amics que hi vam fer, la gresca viscuda a les carpes i els cants que encara avui ens acompanyen. Gràcies a tots els qui, llavors i ara, la feu possible.

Pep Parra i Anna González Canet de Mar

15

MJEl moment, el lloc, l’estil, la gent, els joves… fan de la Pasqua de les Avellanes un esdeveniment d’ES-GLÉSIA TRANSFORMADOR, de viure la Fe que toca de peus a terra i que es concreta en el compromís diari de construir el Regne cadascú «al seu quadrat» i, com Jesús, des de l’amor.

L’any 1985, quan feia 3r de BUP, amb 17 anys vaig participar per primer cop a la Pasqua de les Avellanes. Era un moment que, des de feia temps, tant els meus companys de grup com jo volíem viure perquè teníem la referència dels altres amics que ja l’havien viscuda. El G. Felip Gallifa ens marcà l’objectiu: el SERVEI, i aquesta manera d’entrar en la Pasqua va afavorir una vivència que em va TRANSFORMAR i que va marcar la forma de viure la resta de pasqües. La darrera Pasqua viscuda va ser la de l’any passat, i entremig moltes altres en les quals he pogut fer una molt bona experiència de TROBADA amb el DÉU de JESÚS i de TROBADA amb les PERSONES. El que es viu i es celebra a la Pasqua ha nodrit des de llavors la meva vida i li dóna sentit. Les celebracions,

la creu, la resurrecció, els moments de grup, les animacions, la música, el silenci… concentren el que també em vaig trobant a la vida quotidiana. A vegades, la meva incoherència i caure en la rutina contaminen l’opció per Crist, però, tot i això, confio en la seva estimació incondicional i dono gràcies a Déu i a la BONA MARE per gaudir, encara avui (que ja no sóc «tan jove»), d’aquests dies i de la força i el coratge que generen en nosaltres per continuar donant i donant-nos amb esperança.

G. Jose A. MolinaBarcelona


GXVaig participar per primera vegada a la Pasqua de les Avellanes a punt de complir els 17 anys. Ara en tinc 45. He mirat de participar-hi sem-pre, algun cop pujant només a la vetlla pasqual, molts anys vivint la Pasqua sencera: del primer dinar fins a l’hora dels adéus. Intensament i, si podia ser, amb el grup de joves. Sovint animant grups i celebracions, catequesis, pregàries…

Avui, la Pasqua de les Avellanes expressa i fa créixer valors profunds que m’agrada viure: fraternitat i amistat; diàleg i comunicació; soli-daritat i compromís; opció pels joves i per una església renovada; festa i convivència; eucaristia i celebració; trobada amb Crist i amb Maria; creu i resurrecció.

M’apunto a la celebració d’aquests 40 anys de la Pasqua amb agraïment i esperança, i animant tothom a participar-hi.

G. Xavier GinéLió- França

ddddddVaVaVaVaVaVa


16

BPLa Pasqua és una gran cruïlla de camins en la qual he participat en diferents moments i des de di-verses perspectives vitals. Moltes persones, joves de cor, fan evident aquells dies la festa de felicitat a la qual Déu ens convida en la nos-tra vida: la festa de la comunió de cors, cadascú des de la seva realitat, sentint-se acompanyat pel Déu de la vida i cridats a transfor-mar amorosament el món, des de la trobada personal amb el Crist ressuscitat. És això i és així com la vivència de la Pasqua també m’ha transformat també a mi, de mica en mica, deixant-me fecun-dar per l’Esperit, a l’estil de Maria i Marcel·lí.

Pep BuetasBarcelona

17

PL

Si m’haguessin preguntat sobre una experiència que m’ha marcat al llarg de la vida, una d’elles seria, sens dubte, la Pasqua de les Avellanes. Quan ara, per motius de feina, passo per davant del monestir o m’hi aturo, penso que aquest lloc forma part de la meva història. No m’és un lloc qualsevol, hi ha una «energia», si em permeteu dir-ho així, que em transmet unes «vibracions» molt particulars.

A la Pasqua de les Avellanes vaig anar des dels 16 anys (1988) fins a l’any 2001. 14 anys. L’any 2011 hi vaig tornar i em vaig sentir molt content de fer-ho.Aquells dies de Pasqua m’han servit de moltes coses. M’han ajudat a definir, entendre i descobrir la meva vocació, a sentir a què em cridava Déu en aquesta vida. Hi he pregat molt, despullant-me de tot allò que vivia en el dia a dia, i m’he preguntat sobre mi, sobre els altres i sobre la meva relació amb Déu. També m’ha ajudat en els moments difícils. Qui no ha anat a la Pasqua angoixat per algun motiu i hi ha trobat consol, forces per afrontar les dificultats, silencis que han omplert d’il·lusió el camí? Abans ja ho he dit, la meva vocació s’ha cimentat a les Avellanes. No hi ha dubte. Recordo pregàries i moments de recolliment al voltant del meu camí a la vida. I molts Divendres Sants… Per a mi, els Divendres Sants són els moments més recordats encara ara. De trobar-me sol, davant de Crist, i dir-li: «Per què no he fet prou per tu i pels meus germans? Per què tants sofriments?»

També he rigut, he fet l’animal, he conegut noies, he fet amics i amigues, tantes coses… I he anat fent dins meu aquest sentiment de sentir-me marista. Jo em sento marista i m’identifico clarament amb el carisma dels germans maristes. L’intento viure i me’l faig meu en la meva vida. Déu n’hi do com m’ha marcat la Pasqua!

Lluís PlanaLles de Cerdanya


GRParlar de la Pasqua de les Avellanes és parlar d’un lloc de trobada amb Déu, amb els altres i amb un mateix. Recordo les primeres pasqües, viscudes intensament amb el grup de Badalona, descobrint una Església viva, diferent, jove, implicada en la societat (crec que tots hem viscut l’experiència captivadora de la nostra «primera Pasqua»). Amb el pas dels anys, la Pasqua no perd el sentit comunitari, però es viu de forma diferent: més personal, amb més estones de silenci, però sense perdre la centralitat en Crist Ressuscitat. Finalment, una de les coses que t’omplen de més satisfacció és poder acompanyar-hi altres joves i fins i tot alumnes teus: l’experiència de la Pasqua ha estat tan positiva per a mi que m’alegro molt que altres joves també puguin gaudir d’aquesta experiència (i com més joves puguin gaudir-la, millor).

Rogelio GonzálezBadalona

eeeeeePaPaPaPaPaPa


18

MSTenia 19 anys. No tenia ni idea d’on em ficava. Del meu grup de Badalona anava ben poca gent. Recordo l’impacte del primer assaig com si fos avui. Toni Torrelles, aquesta veu que tot ho embolcalla, que ressonava entre les pedres ancestrals. Aplaudiments. Músics. Músics! A la meva parròquia el mossèn havia posat el crit al cel perquè havíem portat una bateria a les comunions. Bravo per l’aposta, Antoni i companyia! Vam tenir sort que volguéssiu viure un Taizé a casa. GRÀCIES. Re-cordo que corria per no arribar tard als assajos. La música era possible d’aquesta manera… Que bé, quin descans. Era el que la meva ànima necessitava.

Sonia Moreno Badalona

Encara ara, 20 anys després, s’acosta el Dijous Sant i el meu cos em demana Avellanes. A la Pasqua vaig descobrir que la música és l’endoll que em connecta a mi, a Déu, a aquesta ànima que ens sosté a tots, li posem el nom que li posem. Amb el temps, vaig entendre que el que feien els negres del gospel a les seves esglésies i la festa que nosaltres muntàvem dissabte a la nostra era el mateix. Dirigir cants amb aquells grans músics a la banda va ser un gran regal (estic tan agraïda al Carles Buetas!).

Benvolguda Pasqua, moltes felicitats. Diuen que els 40 són la millor edat. Et desitjo uns 40 anys plens de vida i nous reptes, de menys creus i més resurreccions, de menys esforços i mes suavitats, de perfums de la Magdalena i d’abundància. Els nostres joves cuidaran de tu, ells saben quin és el pas següent.

19

FIEm dic Imma i sóc Carmelita Missionera. Vaig participar a les pasqües de l’any 1990 i 1991, sent postulant. La Pasqua del 91 em va deixar una profunda experiència de l’amor de Déu reflectit en la meva història personal de salvació. Aquella Pasqua em va omplir d’energia i esperança per seguir endavant en el meu lliurament a Jesús. Vaig tornar a participar a la Pasqua en els anys 1996 i 1997. Recordo especialment la del 97 perquè se’m va encarregar el taller de pregària. La pregària és el puntal de la meva vocació, el centre, la font. Iniciar altres creients en la pregària és una crida que el Senyor em fa i en aquesta Pasqua vaig poder fer-la vida.

Les dues últimes pasqües van ser les del 2000 i 2007, de les quals recordo especialment les estones que vaig passar escoltant els joves. És un regal que un jove et deixi entrar a la seva terra sagrada. Aquí cal descalçar-se, com Moisès davant l’esbarzer ar-dent, i entrar-hi amb senzillesa. M’he sentit instru-ment en les mans de Déu; et sents incapaç, però Ell et fa capaç. Realment he vist com el Senyor actua en els joves durant aquests dies de Pasqua.

Immaculada FabregatBadalonaCarmelita Missionera


BJA la recerca de la seva/teva/nostra/vostra/meva llum compartidaTan sols em sorgeixen paraules d’agraïment per l’oportunitat que ara fa 25 anys vaig tenir quan algú em va convidar a participar a la Pasqua. No n’he faltat a cap perquè per a mi és un lloc de trobada on la llum que porta cadascú que hi participa pren una brillantor especial. La brillantor de ser un mateix, de recuperar l’essència fonamental que porto dins gràcies a la taula compartida amb altres persones que, com jo, també la recerquen. Buscar-la i trobar-la en els àpats, en les celebracions, en els moments de servei, en l’equip de Pasqua, preparant coses per a l’animació de la Pasqua, etc. Ara, als meus 40 anys, tinc el convenciment que, sense el Déu de la Vida, l’actitud vital d’un tal Jesús de Natzaret i la vida compartida durant l’any amb les meves petites comuni-tats («El grup» i «lautopiaespos-sible»), no me n’hauria sortit tan esperançadament. 40 petons d’agraïment i coratge per a totes i tots aquells que heu copsat la llum pasqual en algun moment. Viu-la!

Josep Maria Bové

TTTTTTAAAAAA llllll


20

uuuuuVVVVV

LMLa primera vegada que vaig anar a la Pasqua de les Avellanes era una alumna de COU. Vaig acceptar anar-hi sense saber què hi trobaria i la veritat és que l’experièn-cia va superar les meves expectatives. Mai havia vist un lloc tan bonic. Vaig sentir que era possible trobar-se un mateix, sentir-se part de la natura i pregar des dels petits detalls. Moltes emocions, tantes que vam repetir l’experiència en disset oca-sions més, cada any excepte els dos que van néixer les nostres filles.

Any rere any, la meva vida ha canviat com el Monestir. He compartit pasqües amb els amics i amb qui avui és el meu marit. Per això, el nostre desig va ser casar-nos al monestir. Un lloc tan important en el nostre camí donava sentit a la nostra festa. En els darrers anys, la nostra participació a la Pasqua ha canviat: hem passat de rebre a servir, des de la Comissió de Gestió. Aquest és un pas que ens agrada perquè, després de molts anys, calia retornar tot allò que havíem rebut i, com Jesús, ser servidors, rentar els peus. Actualment, som pares de dues nenes petites i intentem continuar la nostra tasca des de la nostra nova realitat i viure des de qualsevol lloc la Pasqua de les Avellanes.

Maite LacastaBadalona

Barcelona

21

AMLa Pasqua de les Avellanes ha estat molt important per a nosaltres. Ens va donar l’oportunitat de tro-bar-nos, de conèixer-nos, i ens ha ajudat a créixer en molts sentits. Com a persones; en la nostra co-munitat, cadascú en la seva individualitat i de formes diferents; com a parella; com a família… A la primera Pasqua vam assistir cadascun per separat.

El Marc, des del Grup Jove de Navàs, un grup de «peluts» que anava a les Avellanes des dels inicis de la Pasqua Jove buscant noves experiències, per tal de viure-les i poder mostrar-les i desenvolupar-les al seu poble. Cada Pasqua servia per a una cosa diferent, però el que està clar és que tornaven amb uns sentiments renovats i amb una motivació molt gran per tirar endavant molts i molts projectes, per arribar

a tothom, ajudar i fer créixer la solidaritat més enllà d’aquells quatre dies. L’Anna hi va anar sense saber gaire de què anava tot allò de la Pasqua i hi va trobar un espai on poder compartir experiències, celebracions, reflexió, sentiments, inquietuds i pregària, que després podia fer extensible al grup de joves de la parròquia de Cabrils i en un grup de joves del Maresme.

La música va ser «el lligam» que ens va fer de vincle. Vincle entre nosaltres com a parella, vincle amb la vivència de la Pasqua formant part de l’equip de músics, vincle amb alguns membres de l’equip de músics, de pastoral, de gent d’altres llocs amb qui seguim mantenint el lligam… Amb la música vam intentar posar el nostre granet de sorra per tal que la vivència fos més forta, viscuda i real. De la Pasqua de les Avellanes també va sortir la motivació de participar com a monitors a les colònies del Nen Déu, de les quals hem format part un grapat d’anys.

I, de tot això, què n’hem tret? Doncs intentar viure cada dia amb la mateixa intenció i intensitat que es viuen els dies de Pasqua. Amb l’esperit de renovació i de «néixer de nou». Tot això és molt fàcil de dir i molt difícil de fer, però, com que ens ha marcat molt, sempre ho tenim present. I, des de l’abril passat, totes aquestes experiències de vincle, fe i AMOR s’han transformat en la nostra filla Clara, a la qual intentarem transmetre tots els sentiments que hem viscut durant tots aquests anys, que, tot i el pas del temps, el record i els amics ens ajuden que durin.

Marc Sibila i Anna VegaNavàs


PRQuan tenia quinze anys, un Divendres Sant vaig rebre l’im-pacte de la mort i resurrecció de Crist. Vaig pensar: «O bé és la farsa més ben muntada de la història, o bé, si és veritat, hi dedicaré la meva vida». Vaig decidir seguir Crist i, també, ser prevere. Els anys que vaig compartir la Pasqua de les Avellanes (de 1999 a 2003) formen part del meu itinerari vital. Foren cinc pasqües de joia, serenitat i pau. Em va agradar la preparació catecumenal de la litúrgia. Vaig fruir de la creativitat de la música i els símbols. Vaig respirar la fraternitat entre els par-ticipants…

En el meu servei pastoral vaig intentar ajudar a descobrir la importància del silenci personal, perquè l’ambient i el caliu comunitari són importants, però l’acte de fe és un moment íntim personal que es cou en silenci, obert a la tendresa de Crist. S’assembla a l’enamorament i a l’amistat.

Desitjo que els joves trobin Crist. Així experimentaran la mateixa joia que vaig viure als quinze anys, que m’ha acompanyat fins als 67 anys i que m’acompanyarà sem-pre.

Mn. Ramon PratLleida

QQQQQQ


22

Mossèn de la Pasqua des de 1999 a 2003

23

RMMirar els estels amb els amics i poder dir sense por: Déu. Veure com Jesús va transformant la meva vida I m’atrau cada vegada més a imitar-lo rentant els peus dels altres i donant la vida per amor.

Les primeres vegades que vaig participar a la Pasqua de les Avellanes ho vaig fer com qualsevol altra noia amb el grup de la parròquia: il·lusionada, sense comprendre massa, xerrant de coses de Déu i de la nostra vida, cantant, pregant i deixant-me sorprendre. Després, essent carmelita missionera, germana, descobreixes la tasca d’acompanyar altres que també cerquen, es pregunten, es deixen sorprendre per Jesús i diuen «SÍ» amb les seves vides.

La Pasqua és entrar en el misteri de Jesús, del seu donar la vida, morir i ressus-citar, en clau de jove, fresca, sempre nova i renovadora. Danses, llums, tallers, aprendre, compartir la fe… i al centre Crist i el seu amor pels homes.

Moltes felicitats, perquè, any rere any, heu acompanyat tants i tants joves a apropar-se una mica més a Ell! Gràcies, equip de Pastoral Marista!

Maria RalloChipaso- MalawiCarmelita Missionera

BFOasi essencial del meu pelegrinatgeQuaranta anys proclamant que val la pena viure! Jo hi he cantat 15 al·leluies. En aquest temps el convent de les Avellanes ha estat un lloc bo, un espai de recerca interior, de trobada, de festa de la Vida! En aquest racó de món de la Noguera he pouat les conviccions cristianes que m’han servit per fer camí, tant en moments

de pujada com de baixada. En aquest racó he descobert la senzillesa, la radicalitat, la boge-ria de l’Evangeli. En aquest racó he afirmat al-guns compromisos vitals, com la vocació per l’educació i el matrimoni. Aquí he cantat molt, i he ballat, he plorat, he escoltat, mirat, pregat, rigut… he viscut intensament. La Pasqua és un oasi essencial del meu pelegrinatge vital. Agraït i per molts anys.

Francesc BalcellsLleida


BXEl meu pas per les pasqües de les Avellanes es remunta quan estava als grups de Cor Obert, a l’antic 3r de BUP i actual 1r de Batxillerat. Vam anar-hi com a grup i ja després com a animador a l’Associació de La Immaculada. La meva obertura cap al món de l’espiritualitat, de la interioritat, ha crescut agafada de la mà del món maris-ta. Antic alumne, en els grups de creixement he pogut descobrir-me, créixer com a persona, caminar sentint-me acompanyat: obrir-me al Déu de Jesús de Natzaret. Tan incomprensible a vegades, però sempre proper, tot esperant-me per rebre’m

amb una forta abraçada. Aquest Déu de Jesús l’he descobert, d’una forma brutal, a les Avellanes. M’ha conduït cap a mi per impulsar-me, amb tota l’energia i força, cap als altres. Un Déu que no es dóna als altres és un déu petit… Aquestes celebracions, els espais de desert i pregària, el foc i l’aigua, etc. m’han acompanyat en la descoberta del que vol dir VIURE, amb majúscules, intentant prendre una op-ció que va a contracorrent, crítica i respectuosa alhora, que es despenja del sistema per trobar-se amb les per-sones. No sé si ho aconsegueixo. De fet, em sento com els deixebles d’Em-

maús. De vegades sembla que no he entès res del que Jesús m’ha dit, però intento tornar cap al Jerusalem del meu dia a dia per intentar ser com Ell, acollir com ell ho va fer, prioritzar els altres en les meves accions del fer i desfer de cada dia. Recordo quan baixàvem després de Pasqua cap al punt d’origen. Cotxes per l’autovia fent sonar els clàxons i la força d’una vivència a dins cremant, bullint. És una sensació d’energia compromesa que he sentit en pocs altres espais de la meva vida en la mesura amb què ho he experimentat a la Pasqua.

Xavi BarquetBarcelona

CCCCCCElElElElEl


24

25

AEMoltes vegades havia pensat que era un «bitxo rar» de la societat per anar a missa i tenir unes creences religioses, però el 1998 vaig viure la primera Pasqua i em va obrir a un món desconegut: hi havia molts joves de Catalunya i de fora que compartien el mateix que jo.

La Pasqua de les Avellanes m’ha obert a un món exterior, i en dues ocasions he pogut compartir aquesta fe i aquest amor amb joves de Colòmbia. Pasqua rere pasqua he renovat la meva fe, he compartit temps, experiències, amor, fet i amistats. Són uns dies en què em dono als altres i al mateix temps rebo molt més dels altres.

Elisenda AixalàLleida

DMHa estat una experiència que hem viscut diverses vegades (des del 1996 fins al 2008, amb algun parèntesi entremig), que va ser important llavors i de la qual ara, amb el pas del temps, encara trobem l’empremta en la nostra vida i en la nostra forma de viure l’espiritualitat. Hem tingut l’oportunitat de participar-hi, a l’inici en petits grups, després des del servei, musicant la Pasqua, fent el camí d’Emmaús…, i en totes la mateixa essència: trobar-se un mateix partint de la comunitat, treballar l’espiritualitat amb els peus a terra. Durant temps ha estat l’espai que ens ha permès fer la posada a punt de la bicicleta per seguir rodant.

Marta Llardén i David EscolàLleida


RCPensar en el que significa per a mi la Pasqua de les Avellanes és pensar en un temps i un lloc fundant per a la meva fe. Hi he participat diversos anys, no seguits, en els darrers 12 anys de la meva vida, amb la qual cosa la Pasqua també ha anat veient la meva evolució i el meu procés personal per arribar al punt en el qual estic ara (encara en evolució i en procés).

Encara ara roman en mi la celebració d’aquell Diumenge de Resurrecció a la Pasqua Okupats per Crist. Cadascun al vol-tant de les bandes de colors, segons les crides que sentíem per a les nostres vides. «Jo vull okupar-me de l’Església». No vaig optar per les dones ni pels infants, sinó, paradoxal-ment, per l’Església. I aquesta opció segueix marcant el meu dia a dia i ressonant en el meu interior. Perquè les Avellanes és, simplement, un lloc on trobar-se amb Déu. Un lloc on escoltar-lo, on deixar-se tocar per Ell, on deixar-se regirar per dins. I també és, sens dubte, un lloc on trobar-se amb els germans. I no parlo solament dels germans maristes, sinó també dels seglars que hi he conegut i amb qui els llaços d’amistat han acabat convertint-se en llaços de fraternitat. A totes les peces de l’engranatge que formen la Pasqua, gràcies per fer-la possible. Per molts anys!

Cristina RuizMadrid

ééééééPePePePePee


26

ALHe pogut viure pasqües com a jove, com a animadora d’un grup, en el servei, i des de diferents prismes, i tots m’han omplert: descobrir tota la Pasqua per primer cop, on cada celebració i cada activitat són un munt de vivències i una dosi d’adrenalina constant; animant un grup on intentes que visquin la seva primera Pasqua d’una forma especial i que se sentin acompanyats; en diferents serveis, en els quals pots regalar un somriure de «Bon dia», pots ajudar els qui van més perduts o senzillament pots servir el sopar.

Per a mi, la Pasqua ha estat un punt d’acompanyament i d’il·lusió que m’ha portat a viure la fe de la manera més plena i natural, sense eufemismes i amb la convicció de seguir fent camí.

Laia AixalàLleida

27

ARLa Pasqua és un moment especial i anhelat en el calendari. Per a mi significa retrobada. Retrobada amb molta gent i coses… Gent que no veig durant l’any o només fugaçment. Gent amb qui em ve de gust compartir quelcom més que una abraçada. També significa retrobar espais que m’han vist créixer i on he viscut moments especials. I, és clar, significa parar i retrobar-me amb mi mateix i Crist. És aquesta la part que més costa i, a la vegada, la que més necessito. Emmirallo la meva vida en el que m’ensenya Jesús durant quatre dies. Semblaria que cada any és el mateix, però no. Trobo en Ell les meves pedres en el camí, queixes i excuses. Gràcies a Ell surto carregat d’energia i amb objectius vitals definits.

Raül AvellanedaBarcelona


BEQuè he rebut de la Pasqua? He participat sis anys en la Pasqua Marista (dos com a participant i quatre com a prevere de la Pasqua). He rebut la força de Déu que parla a través de la joventut i que vol transformar la Catalunya que li costa trobar Déu, a vegades com a conseqüència dels obstacles que posem. Què he aportat a la Pasqua? Hi he aportat la meva passió per mostrar un ministeri sacerdotal més proper als joves amb el seu llenguatge, amb l’alegria que Déu m’ha donat, que em transforma a mi i que vull que sigui una petita llavor per als joves, per mostrar-los que la vida val la pena viure-la dins l’Església.

Per què dono gràcies?Pel treball pastoral dels germans maristes a Cata-lunya amb els laics i per obrir ponts en el món de la secularitat mitjançant la Pasqua que han fet durant 40 anys. Quins reptes teniu?Vau ser pioners en la pastoral de la joventut en l’àmbit de la Pasqua, ara us toca transformar la pastoral de la joventut amb nous llenguatges i nous reptes que no us han de fer por iniciar-los. Gràcies per compartir amb vosaltres la fe.

Mn. Emili BerbelBarcelona

QQQQQQ


28

MDGràcies a aquelles persones que treballen a l’ombra, el grup de confirmació de Lleida va decidir participar a la Pasqua Jove de les Avellanes. Sense tenir una perspectiva clara d’on anàvem, ens hi plantem i, evidentment, no vam resoldre cap dubte de la nostre fe, però podíem fer frases amb les paraules «amor», «mort», «crist», «fe»... i la gent t’escoltava i compartia amb total senzillesa el que sabia o havia descobert en el seu camí.

Per a mi, la Pasqua de les Avellanes és una parada a la rutina, un moment per tornar tirar a terra el que s’ha construït i tornar a construir el pont que uneix el dia a dia amb la fe cristiana. Busca on posar una mica de Jesús en la meva persona, en la meva vida, en el meu matrimoni. Durant uns anys vaig tenir la sort de pertànyer al grup d’animació i em vaig adonar que Déu també toca la guitarra, crea himnes i explica acudits per alegrar els moments més durs de la nostra vida. Mirant a fons, gràcies a tots!

Dídac MerinoLleida

Fill de la Sagrada Família. Mossèn de la Pasqua des de 2004 a 2007

29

FAAmb Crist, MPX! Any 2003, jo en tenia 18, primer any a la politècnica de la UdL, acabàvem de viure la mani multitudinària per aturar la guerra de l’Iraq i, gràcies a la invitació d’un bell amic i a nombro-sos «dissabtes sants» viscuts de la mà del tiet, la mare i el meu germà durant les setmanes santes (i fredes) del poble d’Os, em disposava a participar d’aquestes «Minories» a temps complet. De fet, el grup d’iniciació al qual pertanyia –els Sense Grup– no podia ser més adequat amb el lema. La primera Pasqua va ser una Festa per a mi una (sí, sí, crec que vaig passar directament al Dissabte Sant), una nova manera de celebrar, de compartir, de canviar l’«anar a missa» pel «som Església». Per a mi va ser una experiència significativa, capgiradora i transformadora. El Néixer d9 que cantàvem entre cançons de Lax’n’Busto, l’Aleluya de la Tierra, el Parenostre i el Sant resumeixen força bé la postpasqua. Va ser l’inici del grup de joves de postconfirmació, trobades setmanals, curs de monitora, Mà Oberta, germans, animadors i joves que m’han deixat petjada, Cor Obert i més paskües, grups, serveis, camins de la creu, morts i resurreccions.

10 anys més tard, la Pasquavellanes2013 no serà una Paskua més al meu CV (vitae, de vital!) 10 o 40 anys. Per a mi torna a ser la Paskua MPX! Més que mai, en aquests temps convulsos tant políticament, econòmicament com humanament, necessitem fixar la Mirada en un Profeta que transgredeix l’ordre establert del seu temps, que és Xarop per a generacions i generacions. Propera parada? Ara i aquí.

Amanda FontanaLleida


VJVaig tenir l’oportunitat d’anar per primera vegada a la Pasqua de les Avellanes quan tenia uns 19 anys, l’any 99. Queia a la Pasqua com a resultat d’un procés de grups de Mà Oberta i Cor Obert. Encara dono gràcies als animadors que em van engrescar per anar-hi, no exagero quan dic que és un punt d’inflexió a la meva vida.

El monestir de les Avellanes és un lloc que enamora, la seva història i espiritualitat entren per tots els sen-tits. Experiències, silenci, bellesa, natura, llaços… Quan marxes, et preguntes quan hi tornaràs. Jo ho denomino un trosset de «Cel» o un lloc de «Déu». Si, a més, hi afegim l’experiència Pasqual, val la pena dir que la Pasqua de les Avellanes és un punt de referèn-cia en el meu camí personal.

Avui encara és important per a mi perquè suposa una obertura al meu món interior, un canvi de prisma i de mirada a la meva vida. El contacte amb el grup, el silenci i la paraula de l’Evangeli són quelcom molt preuat en el món que vivim. Per altra banda, és important per a mi conèixer i aprofundir en la figura de Jesús de Natzaret. No per divinitzar-lo, sinó per humanitzar-lo i, d’aquesta manera, estimar-lo cada dia una mica més.

La Pasqua de les Avellanes és per a mi un espai d’expressió de la Fe, i el més gran de tot és que la paraula, la MÚSICA, els símbols, els testimonis i la vivència hi tenen cabuda. Una taula on el protagonisme és de les persones, els seus dons i Jesús, llavors l’Eucaristia pren sentit i es fa més humana.

Jordi VicenteBadalona

PPPPPPVaVaVaVaVaVa


30

SXLa Pasqua de les Avellanes ha estat un espai en el qual he pogut anar descobrint el personatge de Jesús, alhora que m’anava descobrint a mi mateix i un espai per descobrir la presència de Déu en les petites coses. Aquest moment va significar una transformació a la meva vida, aquesta transformació em va obrir els ulls a una realitat que es revelava davant meu. Des d’aquell moment, he intentat donar-me als més necessitats, en el meu cas: als infants. Sent un referent per ells, seguint Jesús des de la sim-plicitat del cor.

Xavi SevaBadalona

31

CCLa paraula «Pasqua» és màgica, sobretot si va acompanyada de «Les Avellanes». La meva primera Pasqua va ser l’any 2001, fàcil de recordar per l’any i per l’experiència; vaig tornar a casa en un núvol, intentant pair tot el que havia viscut i sentit. Des de llavors he tingut la sort de poder-hi participar cada any, vivint la meva fe plena de dubtes, envoltada de centenars de joves que alhora viuen la seva i que estem allà per un motiu comú. Veure que és possible una altra església, sentir-me jutjada per participar-hi però tenir ganes de repetir cada any, conèixer gent increïble que t’acompanya en aquest camí de fe i de dubtes, créixer al costat de persones que fa anys que compartim aquesta experiència… Això és cada any la Pasqua, amb la sort que cada any la vivència i l’experiència són diferents.

Cristina CapdevilaBarcelona


ZJFins ara he participat en dues pasqües de les Avellanes (2011 i 2012), com a capellà. Si hagués de destacar allò de més important que m’ha aportat, ha estat primordial-ment el fet de reforçar una idea que he tingut sempre molt clara, quant al ministeri presbiteral es refereix: la missió del prevere a la celebració rau a presidir la comunitat reunida precisament per això. Respecte a la resta de tasques i funcions, ha de con-siderar-se un més, procurant aportar el que se li demani o es necessiti d’ell, segons les pròpies capacitats i/o carismes personals. M’ha ajudat a descobrir una altra manera de viure la fe i, sobretot, una altra manera de celebrar-la, més festiva i joiosa, que contrasta amb la carcassa esmorteïda i quasi sense vida que envolta la major part de les celebracions habituals.

Mn. Joan ZapateroSant Feliu de Llobregat

FFFFFF


32

BHPAS de QUAlitat Fa 13 anys que visc la Pasqua i cada experiència és un PAS de QUAlitat en la meva vida. La Pasqua em recorda que cal enamorar-se dels petits detalls del dia a dia. La Pasqua em buida, em renova, m’omple d’energia i em fa sentir més viva. La Pasqua m’ofereix el gran regal de compartir la meva fe, les meves conviccions i els meus dubtes amb aquells i aquelles que, com jo, continuem fent camí. La Pasqua em descobreix Jesús en el rostre dels qui m’envolten i m’apropa a aquest Regne de Déu en el qual vivim, aquí i ara.La Pasqua és trobada, festa, acollida, música, grup, aturada, silenci, jo…

Helena BeltranBadalona

Mossèn de la Pasqua des de 2011

33

CJEl primer cop que vaig sentir parlar de la Pasqua tenia 10 o 11 anys. Jo era a Ulls Oberts i recordo que vaig trobar-me els meus animadors, que marxaven, i els vaig preguntar on anaven. «Anem a la Pasqua de les Avellanes». Evidentment, jo els vaig demanar d’anar-hi amb ells... Des d’aquell dia, que vaig anar comptant els anys que em quedaven per anar a la Pasqua. Els anys van anar passant i, quan vaig tenir-ne 16, vaig viure la primera de les 10 que he viscut. No les he viscut totes amb la mateixa intensitat que la primera. He viscut alts i baixos… Però totes m’han deixat alguna cosa. Totes m’han transformat una mica. Totes m’han apropat a Déu.

Joan CortésMataró

DALa primera vegada que vaig anar a la Pasqua de les Avellanes tenia 17 anys i era ròver. Fins aquell moment havia conegut referents que m’ajudaven en la descoberta del camí iniciat dins el roverisme. Coneixia Jesús de Natzaret, però potser no de manera profunda. Recordo tots els moments viscuts a l’església amb molta intensitat, van ser moments on per primera vegada vaig trobar-me cara a cara amb Jesús. Eren temps en què em qüestionava quina opció de servei prendria, tenia pors… L’experièn-cia va ser reveladora, el fet de rentar els peus sense condicions, sense excuses, canviant la perspecti-va, mirant des de baix, el fet de viure l’extrema coherència de Jesús fins al final, o reconèixer el ressuscitat com la veritable revolució d’amor, llum en el dia a dia i present en totes les persones van ajudar-me a descobrir què significava ser ròver i viure com a cristià.D’ençà d’aquella primera experiència, he viscut la Pasqua en altres indrets, amb altres persones, però sempre visc la Pasqua com la trobada de tu a tu amb Jesús, és un moment de l’any que em renova per dins, que fa renovar la meva fe i el compromís que vaig adquirir després de la prime-ra «trobada» veritable.

Àngel DomingoLleida


RLSempre dic que per a mi la Pasqua és «carre-gar les piles», desconnectar, retrobar-se amb els amics, amigues i coneguts, però, sobretot, retrobar-me amb mi mateixa.

Des de la primera Pasqua alguna cosa va néixer en mi. Recordo l’impacte i la revolu-ció interna que em va causar. Cada instant és molt intens, i ho és tant que sempre són necessaris un dies per pair tot el que passa. Són uns dies molt esperats al llarg de tot l’any. Espero gaudir molt més anys d’aquesta experiència.

Laura RuizSabadell

ggggggSeSeSeSeSeSe


34

DJEn el camí de seguir Jesús de Natzaret sempre és una alegria sentir-se acompanyat. Alguns vam voler que en aquest camí també ens hi acompanyés Baden Powell, i és per això que, a banda de voler deixar aquest món una mica millor de com el vam trobar, ho volem fer a l’estil del crucificat que ens fa estimar la vida. Aquesta visió del món, de com estimar les persones properes i de com denunciar les injustícies és una de les motivacions per participar a la Pasqua de les Avellanes: primer, com a escolta, participant en el camí d’Emmaús, i ara des d’una tasca de servei i de col·laboració amb l’organització, procurant que tots els joves que ho vulguin puguin tenir un racó de trobada amb ells mateixos, amb les persones properes i amb Déu.

Joan DalmauLleida

35

FDEl 17/04/2006 escrivia al bloc del meu grup de Cor Obert: «La meva primera Pasqua de les Avellanes: un ambient cristià, alternaCtiu, de germanor…». El 2013 he pogut viure moments vitals per al meu procés com a persona en el món; és a la PasKua on he vivenciat l’AMOR FRATERN en l’abraçada del Pau, on he trobat l’amor que acull en el meu grup-mare, amb l’Ana, la Carla, el MMaine i el CPlana, on he pogut dotar de VIDA el missatge de Jesús en els grups que he acompanyat amb el PereJoan i on he descobert una essència antisistema, descreguda, lluitadora i compromesa del natzarè que m’acompanya.

He estat a les pasqües de 2006 a Iniciació, 2007 a Aprofundiment, 2009 al càr-rec d’un taller de Creixement (potser confonc aprofundiment i creixement…!), 2011 i 2012 al càrrec de grups d’Iniciació amb el PereJoan Falcó.

La imatge és del grup d’Ajmacor Immaculada, el 2011: Miquel, JosepMaria, CarlosVíctor, Aida, Telmo, Olivia, Pau, Ignasi, Raül, Kris, Joan, Núria, Mercedes, Laia, Marta, Maria, MariaRoser, Anna, Edu, Toni, Marc, Mireia, Berta, Noe, Car-la, Dani, Carles, Ester, Andrea, Sergi i Cinta.

Una abraçada i gràcies pel servei!

Dani FarràsBarcelona


FRSi miro enrere, m’adono que he canviat molt des de la primera vegada que vaig assistir a la Pasqua, i que molts d’aquests canvis han estat per a bé. Davant una societat que clama i empeny cap a la banalitat, aquests quatre dies anuals a les Avellanes porten temps ajudant-me a renovar-me, a revisar, a buscar respostes i plantejar preguntes noves, a créixer de dins enfora, a escoltar el silenci i a mi mateix, a compartir la vida i el camí, a abraçar i sentir Crist… Uns dies que em permeten fer una aturada necessària, pensar, mirar la vida de cara i pregar, pregar molt sense poder estar al 100% segur que hi hagi un Déu que m’escolta tot i que hi cregui, però estant convençut que la vida que Jesús em posa damunt de la taula em mena a la felicitat i al sentit, a una vida mereixedora de ser viscuda, a una felicitat trobada en la felicitat dels altres.

Pere Joan FalcóBarcelona

aaaaaaSiSiSiSiSiSi


36

LLPer a mi, la Pasqua és una experiència de vida que no deixa indiferent qualsevol. És una pausa necessària, ja que, durant quatre dies, et sub-mergeixes en l’esperit del Pare, vius moments especials plens d’amor, joia, reflexió i acollida al voltant de la figura de Jesús i Maria, con-nectant amb el teu jo més profund.

Cada Pasqua m’omple de llum i de força renovadora per continuar essent transformadora en un món cada cop més complex.

La Pasqua és un crash interior, en tots els sen-tits, que ajuda a descobrir-se un mateix.

Laura LunaBarcelona

37

SA

Per a mi, la Pasqua de les Avellanes, en la seva essència, és temps. Temps per compartir amb un mateix i amb els altres moments, senti-ments i vida. Temps de renovació en els quals res acaba essent igual de com s’ha iniciat, ja que sempre hi ha alguna cosa dins meu que ha canviat. Temps de passió i mort, on acaba una part de mi i en ressus-cita una altra més nova, més forta i plena de ganes de viure, de viure compartir i de viure estimant. La Pasqua és temps d’aproximació amb un mateix i amb Jesús, és empatitzar i veure un Jesús persona, un Jesús d’amor i no un personatge llunyà i totpoderós de llibre. Per això, per a mi, la Pasqua és estima, és amor i, sobretot, és amor cap a mi i cap als altres, és exemple i reafirmació de vida.

Andrea SánchezBarcelona


1974 Crist Ressuscitat, ALLIBERADOR DE LA JOVENTUT 1975 Crist Ressuscitat, animador de la FESTA DE LA VIDA 1976 Crist Ressuscitat, causa de LA NOSTRA ALEGRIA 1977 Crist Ressuscitat ens reuneix en COMUNITAT DE GERMANS 1978 Crist Ressuscitat inaugura la FESTA DEL COMPARTIR 1979 Amb Crist Ressuscitat, VIURE COM A GERMANS 1980 Crist Ressuscitat ens fa DISPONIBLES PER A ESTIMAR 1981 Units a Crist Ressuscitat per CREAR COMUNIÓ 1982 Amb Crist Ressuscitat, OBERTS A L’ESPERIT1983 Amb Crist Ressuscitat, construïm el REGNE DE DÉU 1984 Amb Crist Ressuscitat, celebrem la MISERICÒRDIA i la FESTA. 1985 Amb Crist Ressuscitat, escoltem la Paraula de Déu COM MARIA. 1986 Ens cal respondre al Crist COM MARCEL·LÍ1987 Amb Crist Ressuscitat, cridats a construir COMUNITAT CRISTIANA 1988 Amb Crist Ressuscitat, SOLIDARIS AMB EL MÓN CRISTIÀ 1989 Amb Crist Ressuscitat, OPTEM PEL REGNE 1990 Amb Crist Ressuscitat, ESTIMEM L’ESGLÉSIA com Marcel·lí1991 Amb Crist Ressuscitat, A PROP DELS MÉS DESATESOS 1992 Jesucrist COMPROMET LA NOSTRA VIDA. ·1993 Amb Crist Ressuscitat, CONVOCATS A SER POBLE DE DÉU.

40 pasqües al Monestir de les

Avellanes

1994 SOM EVANGELITZATS PELS POBRES 1995 FES-TE A LA MAR! 1996 NAVEGA FERM! 1997 HEM D’ANAR MÉS LLUNY 1998 JESÚS ÉS CAMÍ 1999 Amb Crist Ressuscitat, VIVIM L’AMOR DE DÉU PARE I MARE 2000 Amb Crist, MULLA’T!!! 2001 Amb Crist, TESTIMONIS de FRONTERA!!! 2002 Amb Crist, NEIX D9 2003 Amb Crist... MINORIES PROFÈTIQUES DE XOC 2004 Okupats pel Crist 2005 Amb Krist, a Fons: passa-ho! 2006 Amb Crist, complica’t la vida 2007 Amb Crist, ESPERIT.CRASH 2008 Talita cum. Aixeca’t i viu 2009 Alternactiva’t 2010 Amb Crist, Un cor 100% nou 2011 Amb Crist, Belivin’ 2012 Amb Crist, és ARA 2013 Mirant a fons


Som testimonis de resurrecció

Documents

Transcript of Som testimonis de resurrecció