La vieja mano sigue trazando versos para el olvido

Nanotecnologia, nanòmetre, nanociència, nanoscòpic… el prefix “nano” està donant lloc a un nou vocabulari. Sembla com si tot allò anterior, tot el que coneixíem, al afegir-se a l’arrel “nano” (del grec, nan, menut…) ressorgira amb un significat magnificat. El món que s’aprecia al diminut, el nanomón, es regeix per lleis estranyes, diferents, fins i tot controvertides. No ens estremiríem de sorpresa si llançàrem una poma contra un mur i reapareguera intacta a l’altre costat? Envers tot el que es pot arribar a pensar, la ciència nanoscòpica està més a prop del món dels nostres somnis, de les nostres fantasies, un món aparentment construït per ilusionistes i mags. Per als amants del fantàstic, en el seu major i més complet sentit, veure com una poma cau d’un arbre continua siguent un fenomen sorprenent, com dos cossos s’atrauen només per tenir massa? “Inconcebible!!”, com diria Vizzini en “La Princesa Promesa” [1]. I és que els fenòmens, no per ser norma, i per tant normals, poden allunyar-se de la sorpresa, del misteri i, a partir d’aquí, de les nostres sensacions més profundes. Totes les branques del coneixement i del sentir tenen la capacitat de produir eixes sensacions. Allò que realment coneguem és la manera de pensar i de donar explicació als fenòmens, en totes les seues variants: art, ciència, filosofia, mite... Però, són terrenys discontinus? Hi ha alguna cosa de mític en la ciència? Hi ha alguna cosa de ciència en l’art? I d’art en el mite? I així, successivament. Chis del matí, remorejant al micròfon de la KOSO en la seua gelada Cicely d’Alaska, no dubtaria a eliminar qualsevol d’estes fronteres artificials. Amb les seues pròpies paraules [2]: Des del vell començament de la civilització, la mitologia ens ha acompanyat com un art de l’explicació. No és gens estrany que en la pròpia Ilíada [3] trobem ja un gran referent de com el més petit remet a allò més gran, establint una analogia amb la nanotecnologia. L’escut d’Aquiles representa un microcosmos. Sobre eixe cercle de dimensions menudes forjat per Hefestos, tot queda representat. Però, per si este exemple no fos prou, no cal més que acostar-se al Museu Britànic i contemplar una de les meravelles de l’arqueologia: el got de Licurg [4]. Les sorprenents qualitats de la transmissió i la reflexió de la llum en esta peça històrica només poden explicar-se a hores d’ara mitjançant la Nanotecnologia. Una peça on conviuen el mite, l’art, la història i la ciència. A l’art, el llenguatge molt sovint recorre a camins obtusos, ziga-zaguejants. Malgrat això, al seu periple també s’ha cercat la condensació, allò màxim dins d’allò mínim, assolint el sublim des d’allò més petit. Un exemple perfecte són els Haikus japonesos, i dins del gènere, sense por a la barreja cultural, alguns de José Luis Borges [5] resulten d’allò més suggeridor i emocionant. Per exemple: En este Haiku, d’escasses set paraules, podem fer un recorregut al llarg del temps. La immensitat del passat, representat per eixa “vieja mano”, escriu al present per tal que a l’immens futur els seus versos siguen oblidats. Llegim, a més, des de la primera línia (la mà que ve del passat) fins la darrera, el futur (allò que succeirà irremeiablement). I què passa amb la Ciència ? La mecànica quàntica proporciona a la Nanotecnologia les seues sorprenents qualitats, on les pomes poden travessar parets, on un gat pot estar viu i mort alhora, com si estigués condemnat a caminar eternament per l’Hades. Construeix un imaginari social sorprenent, màgic, fantàstic i mític. Com en un ritu xamanístic, els científics faran invocació a la funció d’ona, a les densitats de probabilitat, a les funcions de transferència, als hamiltonians matricials, tan misteriosos com el mateix dragó de Merlin, com el Polifem d’Odisseu o com els dits d’Eos obrint pas al sol a trenc d’alba, però alhora, tan plaents i reals al ser imaginats. En esta exposició no volem tancar la porta a cap de tots estos fetillers, a cap de les fantàstiques aventures de l’ésser humà, i per això volem dibuixar amb la nostra ilusió, amb la nostra màgia, una caverna actualitzada, un espai fosc construït amb les noves tecnologies que el progrés ha fet nàixer. L’art, la ciència i el mite s’agafaran de la mà per parlar de Nanotecnologia i cadascú dels seus mags ens farà gaudir del misteri d’allò que desconeguem, des del seu propi racó. I désta manera, enllaçats entre mites i hipòtesis, creences i experiments, entre llegendes i demostracions, trobarem la suau llum d úna espelma menuda furtada als déus, rodejada per la gegant foscor necessària i acollidora que ens permetrà tremolar, imaginar i sentir-nos vius. [1] “La Princesa Promesa” (The Princess Bride). Rob Reiner, 98 minutos, 1987. [2] Extracte del guió del capìtol “Despierta” (Tercera Temporada) de la serie “Doctor en Alaska” (Norther Exposure), Joshua Brand y John Falsey. [3] Ilíada, XVIII, 478 – 608. [4] http://www.britishmuseum.org/explore/highlights/highlight_objects/pe_mla/t/the_lycurgus_cup.aspx [5] Jose Luis Borges. Diecisiete Haiku. Madrid. Alianza Editorial. 1981. Col. Alianza Tres, 159. La vieja mano sigue trazando versos para el olvido “Cuando pensamos en un mago, la imagen que nos viene a la mente es la de Merlín. Una larga barba blanca, un sombrero de cucurucho,... ¿no es así? Bueno, en una de las leyendas del rey Arturo, este arquetípico mago se retira, se jubila del negocio de los conjuros. Sus motivos: lo racionalista domina. Se acaba la era de la magia. Bueno, el viejo Merlín debería haberse quedado porque esos mismos racionalistas, intentando poner una cuerda alrededor de la realidad, de repente se han encontrado con la psicodélica tierra de la Física. Una tierra de quarks y neutrinos, un lugar que se niega a jugar bajo las reglas de Newton, un lugar que se niega a jugar bajo ninguna regla, un lugar más apropiado para los Merlines del mundo”. Nanoconfluencies: Nanoconfluencies: Mirades art Mirades art í í stiques cap a límmensament menut. stiques cap a límmensament menut. A la memòria de: Pilar Juan Martí – Miguel Muñoz García Laura Mataix Mataix – Vicente Matutano Latre Guillermo Muñoz Matutano Traducció: Amparo Gasent Moscardó Amparo Gasent Moscardó Joan Muñoz Matutano Pablo de la Cruz Martínez Elena Garcerá Rius Isabel Maria Martínez Ascensión Camero Arranz Joan Pascual García Pilar Bosch Roig Salomé Cuesta Valera Maria José Martinez de Pisón Pilar Muñoz Juan Aidan Imamkulieva Ricardo Pérez Blasco Josep Canet Ferrer Maria Vidal Matutano Organitza: Asociación cultural “Piratas de la Ciencia” Patrocina: Agraïments:

La vieja mano sigue trazando versos para el olvido

Documents

Transcript of La vieja mano sigue trazando versos para el olvido