La veu és l’enia básica de treball! Les condicions ... · constatar que la salut vocal és una...

“Avaluació de la veu del sector docent: prevenció, formació i recursos” Autora: Maite Mer

Llicència d’estudis retribuïda (2007/2008)

1

Agraïments

A l’aire, als somriures

i al cant

a Montse Miquel per les il·lustracions

Jaume de Montserrat i Joan Brunet per tota l’ajuda rebuda Rita Ferrer per la tutorització del treball

i

als compans de l’institut per la seva col·laboració

La veu és l’enia básica de treball!

Les condicions laborals són la causa d’aquesta epidèmia:

Soroll, crits, desconcert, aglomeració, mala educació i pocs hàbits d’estudi.

Menys ràtio i més disciplina!



2

Índex Resum (Abstract) ..................................................................................................................................................4

1. Introducció 1.1 Plantejament de les Hipòtesis de partida .....................................................................5 1.2 Context general de la investigació ...................................................................................5

2. Marc teòric

2.1 Antecedents ................................................................................................................................................7 2.2 Què és la veu? ............................................................................................................................................7

2.2.1.1 La veu integrada al cos .......................................................................................9 2.2.1.2 La veu integrada amb la respiració ...................................................10 2.2.1.3 La veu integrada a les emocions ..........................................................10

2.3 Com sensibilitzar a les persones per al bon ús de la veu? ....................11

3. Formació 3.1 Formació inicial del docent ........................................................................................................12 3.2 Formació permanent ..........................................................................................................................12 3.3 La veu es pot educar? ......................................................................................................................13

4. Salut laboral 4.1 Definició ..........................................................................................................................................................14 4.2 Servei de Prevenció del Departament d’Educació ...........................................14 4.3 Antecedents científics .....................................................................................................................15 4.4 Altres llicències retribuïdes i treballs realitzats ..................................................19

5. Mètode 5.1 Avaluació dins l’aula (model fitxa tècnica Departament d’ Educació) ............................20 5.2 Millora acústica a l’Aula (Col�laboració AMPA Col�legi de Girona) ...................................21 5.3 Enquesta.........................................................................................................................................................23

5.3.1.1 Presentació de l’enquesta prova pilot ............................................23 5.3.1.2 Resultats de l’ enquesta prova pilot .................................................24 5.3.1.3 Presentació de l’enquesta final ............................................................28 5.3.1.4 Resultats de l’enquesta final ...................................................................32

6. Materials elaborats ......................................................................................................................................43 6.1 Programa curs de tècnica vocal .........................................................................................43

6.1.1.1 Fitxa autoavaluació de la veu .................................................................46 6.1.1.2 Els tres decàlegs .....................................................................................................47

6.2 Tríptic informatiu: La veu! Eina bàsica de treball ..........................................51 6.3 Guió : Conferència “Com sensibilitzar el personal docent per tal

que tingui cura de la seva veu” .........................................................................................53 6.4 Manual Tècnica vocal i recursos -la veu a l’aula-...........................................54 6.5 Article d’opinió La voz es la herramienta básica de todos los

docentes (ERGA- Noticias / ERGA –FP / ERGA Primaria) ......................55 6.6 Guió Espot: La Veu ! Eina bàsica de treball ................................................56

7. Discussió .................................................................................................................................................................... 58



3

8. Dades d’interès 8.1 Referències legals ......................................................................................................................... 59 8.2 Notes tècniques i articles .............................................................................................................60 8.3 Serveis de Seguretat Laboral .................................................................................................61

9. Bibliografia ............................................................................................................................................................... 62

10. Annexes 10.1 Tríptic: La veu! Eina bàsica de treball 10.2 Conferència “Com sensibilitzar el personal docent per tal que tingui

cura de la seva veu” (Power Point) 10.3 Manual Tècnica vocal i recursos -la veu a l’aula- (Power Point) 10.4 DVD: La veu! Eina bàsica de treball (durada 3’25’’)



4

Resum del contingut La veu és l’eina bàsica del sector docent. On aprenen a utilitzar-la correctament els mestres, les mestres, els professors i les professores? Aquesta investigació ha estat realitzada a partir de l’anàlisi de la realitat del professorat a les aules, avaluant la formació inicial i els programes de formació permanent en formació vocal. També a través d’altres mètodes, com l’enquesta als centres educatius de la ciutat de Girona i de Salt i al professorat de l’especialitat de música de l’Associació AEMCAT de Catalunya. La veu és utilitzada com a eina bàsica de treball en tots els nivells educatius. Es constata una falta de salut en general i també vocal, del professorat. En l’àmbit de la prevenció fa falta formació, que actualment és quasi nul�la, sobretot en la formació inicial, en Técnica corporal, vocal i emocional. Al llarg del curs molts docents pateixen trastorns vocals i en alguns casos arriben a ser motiu de baixa laboral. Cal assenyalar que des del gener de 2007 els nòduls a les cordes vocals es consideren malaltia professional. Amb més formació i sobretot amb campanyes de sensibilització del cos docent i de l’administració, s’aconsegueix, tot aplicant recursos i mètodes de relaxació, tècnica corporal, emocional i vocal, que el rendiment vocal del sector docent millori notablement.

Il·lustració de Montse Miquel



5

1. Introducció La incidència de trastorns i de patologies vocals en el món docent és una realitat que va en augment. Amb aquesta recerca s’ha fet una avaluació de la formació inicial de tècnica vocal que rep el professorat, el marc preventiu de Salut Laboral i els seus agents i la incidència dels trastorns vocals en les baixes laborals del sector per tal de constatar que la salut vocal és una bona aposta per a la millora de la professió dels i de les docents.

1.1. Plantejament de les Hipòtesis de partida:

� Quina formació de tècnica vocal i higiene reben els docents? � Quin és el marc legal i de prevenció de la Salut Laboral en el sector

docent? � Quins estudis epidemiològics hi ha realitzats? � Quantes baixes laborals són conseqüència d’un mal ús i abús de la veu? � És possible canviar mals hàbits per tal de millorar la nostra salut vocal? � És possible canviar els currículums en la formació dels futurs mestres i

docents per tal que no hagin de patir aquests tipus de patologies cròniques?

� Els recursos utilitzats a l’aula, que no siguin la pròpia veu, poden ajudar a no perjudicar tant les cordes vocals?

� Es pot millorar la salut laboral del docent amb tècniques de reeducació corporal, vocal i amb l’educació o intel�ligència emocional?

� Es poden millorar aspectes ergonòmics dels llocs de treball dels docents? � Es poden optimitzar els recursos educatius i reduir la ràtio d’alumnes per

classe?

1.2. Context general de la investigació

Amb el treball de camp realitzat dins les aules de professorat de l’IES Santa Eugènia de Girona, i també amb els assistents als cursos de Tècnica vocal dins el marc de la Formació Permanent, s’han elaborat recursos que permeten evitar trastorns i patologies vocals i fomentar el bon ús de la veu, amb tot el que implica en relació a la salut emocional, al control de l’estrès, a la incidència en les postures corporals adequades i un llarg etc. que evidentment posaran de relleu la millora professional i la salut laboral dels docents. “Salut laboral: prevenció de l’estrès, educació emocional i resolució de conflictes”, són les premisses necessàries per a poder dur a terme la professió de la docència. L’ús de tècniques de transmissió del coneixent, la relació i empatia amb els alumnes, els recursos de la bona gestió en la comunicació i els hàbits i pautes d’ordre, disciplina, treball, respecte... junt al bon funcionament



6

del nostre cos, permeten al docent de mantenir un estat de salut al llarg de la seva vida laboral, o ben al contrari, d’emmalaltir constantment i de patir patologies cròniques que dificulten la seva vida personal i el desenvolupament de les tasques professionals. La prevenció dels mals hàbits per la salut en general i de les malalties és una tasca sobretot que es pot fer a partir de la formació. La prevenció rau en la sensibilització i la formació “El dret a la prevenció laboral és un dret universal” 1. Després de consultar amb experts en diferents àmbits sobre el tema de la veu: mestres i professorat de secundària, professorat i doctors d’universitats, foniatres, logopedes, otorinolaringòlegs, tècnics de riscos laborals, personal del departament d’educació, cantants, etc. he pogut constatar les mancances que hi ha a l’entorn de la veu: prevenció, sensibilització, formació adequada, coneixement de recursos per a fer-ne un bon ús i no un abús. S’ha fet un pas endavant molt gran en aquest camp, ja que des del gener d’aquest mateix any 2007, ja es consideren els nòduls2 com a malaltia professional, fet que permetrà comptabilitzar les baixes laborals dels docents per a aquest motiu. A l’entorn laboral de tota la comunitat educativa cal una sensibilització molt gran respecte a la importància que tenen els factors ambientals i d’higiene, entre d’altres, per a poder tenir cura de la veu. Per tant, aquesta prevenció no només s’ha de fer adreçada als docents, sinó a tots els sectors i institucions que tenen a veure amb l’entorn de la salut laboral: Els Comitès de Seguretat i Salut, Delegats de Prevenció, Sindicats, el Departament d’Educació, la Formació Permanent, les Campanyes de Sensibilització i sobretot on cal incidir més és en la prevenció a partir de la formació, tant pel que fa en els currículums de les Escoles de Magisteri, del CAP, i seguiment d’alumnes Novells per als docents que es preparen per a incorporar-se al món laboral com de la Formació Permanent del Professorat en general. Per aquest motiu el treball de camp d’aquesta recerca no només s’ha centrat en els docents en actiu sinó també en l’anàlisi de la formació que reben els futurs docents dels diferents nivells educatius i de l’entorn legal i administratiu de la Salut Laboral del Departament d’Educació, fent èmfasi en el camp de la prevenció.

1 Article 40.2 de la Constitució Espanyola. 1978

2 Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals.

(BOE de 10 de novembre de 1995)



7

2. Marc Teòric Els estudis epidemiològics, els articles de premsa, de revistes especialitzades en educació, els fulletons informatius dels sindicats, les baixes laborals, etc. ja ens diuen que una bona part dels docents tenen problemes de salut, i que aquests es veuen reflectits en malalties que podem classificar en tres categories: aparell locomotor, respiratòries i otorrinolaringològiques. 3 Les tres categories tenen molt a veure amb la veu! Per tal d’avaluar la incidència que aquestes tenen en la salut laboral i de poder aportar recursos s’ha fet una avaluació dels diferents àmbits d’intervenció per a prevenir aquests tipus de problemes:

� Formació dels docents: Facultats de Ciències de l’Educació, Màster del CAP que cada ICE organitza de forma independent, Cursos de professorat novell, Formació Permanent del professorat…

� Estudis Epidemiològics realitzats a Catalunya, en altres comunitats autònomes i en altres països.

� Tesis doctorals, estudis realitzats i bibliografia.

� Grups de treball dels diferents ICE i CRP, així com Grups de Recerca de

les diferents Universitats Catalanes i d’altres comunitats o països.

� El marc legal de la prevenció i el desplegament del Servei de Prevenció del Departament d’Educació.

2.1. Què és la veu? La veu no la podem centrar a les CORDES vocals. –Malament si hem d’estar pensant en elles! És l’aire i la posició de la boca i la llengua la que determinarà un bon so. Les CORDES vocals o replecs vocals, que són uns tendons cartilaginosos recoberts de mucosa i amb un grau d’humitat i hidratació necessaris, fan la funció de tancar-se i obrir-se per tal de deixar pas a l’aire, aquest produirà la vibració que en passar pels ressonadors facials i cranials es convertirà en so, i si l’empenyuem o recolzem adequadament amb el diafragma, sortirà projectat i serà audible més o menys segons la intensitat desitjada per la vitalitat de la nostra voluntat de projecció.

3 GAY, E; MILÁN, M., et altres; Condicions de seguretat i salut del treball docent.Treball elaborat pel

Grup de Treball Salut i Treball Docent. Ed. Rosa Sensat. Barcelona, 1993.



8

La veu és vida! I per tant, el que sí que hem d’activar per tal que la veu sigui sana, és el seu bon funcionament i aquest rau en el bon funcionament d’un aparell vocal que consta de l’aparell respiratori, l’aparell fonador i l’aparell ressonador. Però no només això: cal que l’ànima i tota la nostra vida interna i les nostres emocions conflueixin de tal manera que ajudin a donar aquesta vida a la veu i cal tenir també un cos sa, tonificat, despert, activat, en una adequada posició, un cos relaxat, un cos estimat, un cos equilibrat que permeti que ànima i cos siguin un TOT.

Il·lustració de Montse Miquel

L’ésser humà és un tot complexe i unitari. Hem de pensar en la veu com a un fet integral del nostre cos i del nostre esperit.



9

2.2.1 La veu integrada al cos: Veu (Respiració, Hàbits corporals i estat mental i emocional) Elements externs (Estat de salut en general, habilitats comunicatives i corporals, Condicions ergonòmiques i Factors psicosocials del centre).

Esquema de la veu (el jo i l'entorn)

La respiració profunda tan bàsica per als cantants lírics esdevé no només la base d’una bona tècnica vocal. De fet, en el cant, un arriba a la conclusió que l’AIRE és el més important: Important per a tot: per a la qualitat de la veu, el timbre, la dinàmica, l’estil, les interpretacions, la projecció,… Però quan passem a la veu parlada, ens adonem que la majoria de les persones no respiren! – És molt difícil respirar profundament en un discurs, una conversa, un debat, etc. Al meu parer, la respiració profunda que utilitzaríem òptimament per a parlar, el que ens ha de servir primerament és per a tranquil�litzar-nos i preparar el cos per a poder parlar sense necessitat de sentir la veu enganxada a les emocions: pit i coll, i també ens tranquil�litza per a donar-nos el temps necessari per a acabar les paraules i les frases; que no quedin sense aire; i ens tranquil�litza per a poder mantenir un control de la situació! Aquesta respiració profunda és la que s’utilitza en totes les tècniques de relaxació o meditació: yoga, tai-chi, chi-kum, Reiki… també en la preparació al part i evidentment com a base de la tècnica vocal dels cantants d’òpera.



10

2.2.2 La veu integrada amb la respiració La veu és aire, cos i emoció. L’aire ens el dóna la respiració profunda i a través de les tècniques de relaxació podem controlar i alleugerir tot allò que ens pugui produir tensió. Aire per a poder pensar en positiu, aire per a poder fer fonació correcta, aire per a tenir paciència, aire per a poder retornar el somriure al rostre, aire... Amb el cos i la consciència corporal a través del retrobament de l’eix vertebrador del nostre cos cerquem l’equilibri, la posició per a ser instrument musical, per a crear bellesa, per a viure, per a ser conscients de nosaltres mateixos, per a acceptar-nos i mostrar-nos als altres tal i com som, sense necessitat d’amagar res de res, obertura que ens dóna la confiança del bust i dels braços oberts per a abraçar el món que ens espera, eix que ens allibera tensions possibles i que ens permet omplir tota la capacitat pulmonar i toràcica per a ésser, eix com un fil imaginari que ens transporta, eix... Amb l’emoció i el treball de la gestió de les emocions, l’anomenada intel�ligència emocional que ens proporciona salut o ben al contrari angoixa i malaltia.

Esquema de la veu

2.2.3 La veu integrada amb les emocions En tota educació vocal es gestiona la posició corporal i també el món de les emocions. És impossible treballar la veu sense fer atenció a l’ànima, al món dels sentiments, al cos i la càrrega històrica de la nostra vida; amb tot el que hi ha, el que sabem i el que desconeixem, el que acceptem i el que encara ens queda per a acceptar i superar. Amb el somriure estimulem molts mecanismes interns que ens ajuden a ser més feliços, ens ajuden a deixar anar més el nostre interior, a obrir millor les costelles i a buscar inconscientment l’eix vertebrador del nostre cos. Amb el somriure diem bon dia i obrim pas a que les relacions interpersonals siguin millors, obrim pas a que ens tornin la mirada amb un altre somriure, i així el dia sigui millor. Amb el somriure agraïm a la vida tot el que som. I amb aquesta actitud vivim molt millor tots els afers a què estem sotmesos.

Veu

Aire Cos

Emoció



11

“No somrius perquè ets feliç Sinó que ets feliç perquè somrius” Willian James 4 Que res ni ningú et pugui robar el somriure. 2.3 Com sensibilitzar a les persones per al bon ús de la veu? El primer que em van ensenyar quan vaig començar a estudiar cant va ser a estimar-me i a acceptar-me. Per entendre el que dic he d’explicar que els alumnes de cant, igual que els actors i els ballarins, treballem davant del mirall: I quan hom canta, despulla la seva ànima i sorgeixen de sobte totes les emocions que es tenen a dins. Es treballa davant del mirall per tal de poder utilitzar el cos òptimament i per tant, cal una bona posició corporal, on la columna i la pelvis tenen un joc molt important. – Heu provat de posar-vos davant del mirall i mirar el vostre cos i el vostre interior? Moltes persones no es miren als ulls i defugen la mirada de mirar-se a ells mateixos. M’explico, si no som capaços d’acceptar el que som i de veure a dins nostre i de despullar les nostres emocions i de poder-les reconduir cap a una canalització que no ens faci mal, no podrem amb llibertat fer ús de la veu en públic, tan sigui per cantar com per a parlar. El bon orador i el bon cantant s’escolta i s’accepta; es despulla davant l’auditori i trepitja amb fermesa el terra, controla el seu món i viu l’experiència del discurs com a quelcom integral i total de la seva manera de ser. Es dóna als altres i l’aire flueix lliurement del seu cos i es projecta a través de la veu en l’espai, dóna emoció i contingut vital i s’involucra en allò que creu. La diferència la podem comprovar només escoltant a gent que ens arriba i ens comunica i ens fan viure i ens captiven, i sabem que creuen allò que diuen o bé aquells oradors que amagats darrera d’una taula i d’una projecció de Power Point o d’una megafonia, no ens fan sentir cap MENA de vibració interna. La pell respira també, i la mirada i el rostre! Tot comunica i tot, fins i tot el gest d’una mà i l’obertura d’un cos generós que dóna tot el que té amb il�lusió i força.

a la feina cap risc Proposta de Campanya de sensibilització a la feina cap risc (Per si algú de l’administració ho creu convenient) Repartir “regals” del Departament de Treball i Indústria: Porta-guixos Esborrador amb una instrucció: “De dalt a baix” Ampolla d’aigua 1l. ( Ampolla tèrmica, en comptes de les ampolles petites de plàstic) Conferències per a organitzar a tots els CRP de Catalunya i per a tota la població docent. Una campanya paral�lela i de promoció de la Formació Permanent en tema de Salut Vocal, On als assistents se’ls podria obsequiar amb algun dels “regals” abans citats i amb el “tríptic” informatiu i el material oportú.

4 Pagès, E., Reñé, A., (2008). Com ser docent i no deixar-hi la pell. Tècniques de concentració i

relaxació a l’aula. Barcelona: Editorial Graó. Desenvolupament personal del professorat nº 13. Pp. 85



12

3. Formació 3.1 La Formació inicial del docent La majoria dels docents afirmen no haver rebut cap mena de formació vocal. Fent l’experiència pràctica d’autoavaluació de la veu, realitzada en nombrosos cursos de formació permanent del professorat i també en cursos per a monitors, i a les classes de Batxillerat i d’ESO, es pot manifestar que quasi bé a tothom li costa de descriure la seva pròpia veu, d’analitzar-la i de reconèixer-la o valorar-la. Tenim una percepció de nosaltres mateixos diferent a la que en realitat és, i el fet de que la veu sigui quelcom intangible i difícil d’analitzar per la població en general, fa que sigui una gran desconeguda. La Formació vocal en els plans d’estudis no ha costat gaire de contrastar, ja que per desgràcia, la formació en tècnica vocal dins dels plans d’estudis de les universitats catalanes és quasi nul�la. Les Escoles de Magisteri Podem centrar aquesta formació a les Escoles de Magisteri, actuals Facultats d’Educació i Psicologia. A les diferents universitats de Catalunya aquesta formació es dóna a l’especialitat dels estudis de mestre de música en assignatures amb el títol de Formació Vocal i Auditiva i també com a assignatura optativa sota el títol de Foniatria. Només a la Universitat Autònoma de Barcelona es dóna el cas de que tots els alumnes de Magisteri de primer curs reben formació de tècnica corporal i de veu. El CAP En el curs del CAP (Curs de Capacitació Pedagògica), que han de realitzar la resta de llicenciats per a poder impartir docència en els centres públics i que s’imparteix des dels diferents ICE de Catalunya, no s’ha trobat en el currículum cap incidència en aquest tipus de formació. Excepcionalment, i en l’especialitat de professors de música, en la Didàctica s’han donat Unitats Didàctiques de veu, associat a la veu cantada més que no a la veu com a eina de treball. 3.2 La Formació Permanent En el marc de la Formació Permanent, cal dir que des de ja fa temps s’està fent oferta d’aquesta formació a través de cursos de 20 o de 30 hores que incideixen en la tècnica vocal, la impostació, la posició del cos, etc. i que donen una pinzellada del que ha de ser la tècnica vocal. Orígens de la Formació Permanent Els orígens de la formació permanent, en temes vocals, del professorat el trobem en els ICE de l’antic Col�legi Universitari de Girona, avui Universitat de Girona i el de la Politècnica de Catalunya, que organitzaren cursos de Veu i Foniatria. Posteriorment el Departament d’Educació també va preveure cursos de veu en la Formació Permanent, i actualment tot el desplegament de la formació permanent del professorat es realitza des de l’ens Subdirecció General de Formació



13

Permanent i Recursos Pedagògics del Departament d’Educació, a través de diferents programes de les que es pot destacar l’Àrea del Programa de Formació, Seguretat i Salut Docent, que gestionen per mitjà dels CRP (Centre de Recursos) i també a través dels diferents ICE (Instituts de Ciències de l’Educació) que actualment són els que estan adscrits a les Universitats catalanes: Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Politècnica de Catalunya, Universitat de Girona, Universitat de Lleida i Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Cal destacar que des del curs 2007/2008 s’ha fet una prova pilot per tal de fer un desplegament a tot el territori català de formació vocal i corporal, realitzant-se uns cursos específics a l’àrea dels Serveis Territorials de Barcelona ciutat. Enguany, curs 2008/2009, està previst de constituir un grup de formadors específics per a poder donar sortida a aquesta proposta que des de l’àrea de Formació, Seguretat i Salut Docent s’està gestant. També, mencionar l’espai moodle ODISSEA que engloba tot de cursos i gestió dels temes relacionats amb la salut dels sector docent. La Logopèdia En sessions de logopèdia molts docent troben l’espai per a la seva formació vocal, però cal dir que aquesta arriba tard i no com a formació preventiva sinó com a reeducació vocal a partir d’haver patit algun trastorn vocal o patologia vocal i sovint després de baixa laboral i per prescripció mèdica. No és així, com es projecta una formació preventiva del que és, i cada vegada serà més, una epidèmia en el sector docent. 3.3 La veu es pot educar? Certament, la veu es pot educar. Però cal molta paciència i disciplina! Per educar la veu cal tenir cura de la respiració i sobretot del nostre cos i els nostres sentiments. La tècnica vocal ens exercita per a un ús adequat de l’aparell vocal i l’autocontrol i equilibri emocional i corporal permeten fer del nostre cos un tot sensible i flexible per a ser instrument òptim de comunicació. En el sector docent hi ha una gran manca de formació vocal. Però, cal advertir que tot i tenir una bona formació vocal, una bona salut mental i física, uns bons hàbits i molts recursos per a no abusar de la veu, la problemàtica dels trastorns de la veu no es pot centrar en l’ús de la veu, sinó més aviat en la situació actual de les aules. Solució: 15 alumnes per aula S’acabarien molts problemes. La diversitat estaria ben distribuïda i molts docents del nostre país podrien fer la seva feina i alhora ser feliços i sentir-se motivats per anar al seu centre de treball: CENTRE EDUCATIU, on actualment, sembla que la realitat social i cultural del nostre món occidental tecnificat, fa la funció de guarderia d’alumnes de cultures molt diferents i on “ningú” no marca les pautes del joc: CONVIVÈNCIA ESCOLAR, MEDIACIÓ, COMPETÈNCIES BÀSIQUES, BLA,BLA,BLA... 15 alumnes per aula! I més respecte i disciplina.



14

4. Salut laboral 4.1 Definició La salut és un estat complet de benestar físic, psíquic i social, no únicament l’absència de malaltia. El treball té una influència sobre la salut, i l’estat de salut infleueix en la realització del treball.5 4.2 Servei de Prevenció de Riscos Laborals El departament d’educació està format per un total de 80.000 treballadors, dels quals 65.000 són docents, 4.500 són PAS i 2480 són de diferents centres de treball.

Dades 2007

El Servei de Prevenció està format per diferents tècnics en el Serveis Centrals de Barcelona i es desplega en el territori català en els diferents Serveis Territorials, on hi ha els nspectors i els tècnics de Prevenció distribuïts en 4 seccions diferenciades i realitzant diferents tipus d’actuacions: Seguretat, Higiene, Ertgonomia i Psicosociologia i Medicina del treball.6

5 Guia de les bones pràctiques de salut laboral. Centres de Formació professional. FETE-UGT, Secretaria de Formació Sindical. 2008. 6 Gay, E., Milán, M., et al. (1993). Condicions de seguretat i salut del treball docent. Treball elaborat

pel Grup de Treball Salut i Treball Docent. Barcelona: Editorial Rosa Sensat. Pp. 173-179.



15

El Comitè de Riscos Laborals es reuneix una vegada al mes, en el cas del gironès, a principis de mes i està format per 1 representant de cada sindicat, 2 directors de centres educatius i 1 representant del Servei territorial del departament d’Educació. A Catalunya hi ha quatre Comitès, un a cada província. El coordinador de riscos laborals A cada centre educatiu hi ha la figura del coordinador de riscos laborals. Aquest és l’encarregat d’informar al claustre sobre les actuacions en matèria de salut laboral i de promoure la salut en el centre docent. Més conegut, aquest càrrec, com a l’encarregat de realitzar el Pla d’Emergència del centre. 4.3 Antecedents científics Existeixen estudis epidemiològics en diferents comunitats autònomes de l’estat on ja es detecten els problemes derivats del mal ús de la veu com a una de les principals causes de baixes laborals de la població docent. Des dels sindicats, universitats on es realitzen estudis de Logopèdia, des del món de Riscos Laborals, Mútues... també s’està fent un treball de sensibilització de la comunitat educativa amb campanyes de prevenció. Dades d’ estudis realitzats: Dades facilitades pel Servei de Seguretat i Salut del Departament d’Educació Data: període de març a maig de 2008. Nombre de docents dels SSTT que han estat en situació d’incapacitat temporal en algun moment durant el període de març a maig de 2008. 7 Serveis Territorials de Catalunya Incidència: Aquestes dades són únicament dels docents que en el comunicat de malaltia que han lliurat, s’informa de la seva patologia. En molts dels comunicats no s’especifica.

7 Dades facilitades pel Departament d’Educació.



16

Tipus de malalties: 1. Aparell respiratori: 1079 baixes laborals 2. Aparell osteomioarticular i teixit connectiu: 1129 baixes laborals

Aquesta gràfica correspon a les baixes laborals per Aparell respiratori i aparell osteomioarticular i teixit connectiu; que ens dóna un 3% de població docent afectada del total de docents de la Generalitat de Catalunya. Tenint en compte que moltes patologies no estan diagnosticades i que encara no hi ha una sensibilitat generalitzada dels trastorns vocals, aquest 3% de baixes en el període estudiat (primavera 2008) es poc representatiu del que és la realitat. Manca informació de dades mèdiques i sovint la patologia vocal és l’efecte d’una causa molt més considerable. Les patologies vocals, per tant, de moment es poden constatar acompanyades d’una baixa laboral per altres tipus de patologies.



17

Estudi Departament d’Educació. Servei de Prevenció Estudi de l’esforç vocal8 Data: maig/juny de 2007 12 Centres d’Educació Secundària Obligatòria de les Terres de l’Ebre Mostra de 25 docents de sexe masculí. Metodologia: sonòmetre integrador Model CEL-400, Sèrie 450/490 de la marca CASELLA (Norma ISO 9921) Resultats: Formació en educació de la veu: El 86% no n’ha rebut – El 14% sí. El 100% dels docents avaluats no realitzen impostació de la veu abans de començar una classe. El 100% dels docents avaluats afirmen no haver patit mai una baixa mèdica deguda a afonia. El 92% dels docents avaluats afirmen no tenir problemes freqüents de veu. El 8% sí tenen problemes freqüents de veu. El 55% de les aules avaluades es considera que el nivell de reverberació de l’aula és normal, i en el 45% de les aules és elevat. En el 54% dels casos avaluats la tècnica considera que els docents realitzen un esforç vocal normal. En un 32% dels casos seria elevat i en un 14% dels casos seria alt.

8 Dades facilitades pel Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Departament d’Educació.



18

DVD : “UN TRABAJO MAESTRO” de MC MUTUAL Durada: 18’ Comparació entre la professió dels docents amb altres que tenen cura i prenen mesures de seguretat com: cantants, bombers, esportistes, etc. Respostes als Riscos dels Educadors. Tipus de Riscos: Edifici: Incendis i emergències Activitats auxiliars: administració, cuina i manteniment. Docència: Físics i Psicosocials Estadística de baixes laborals classificades en diferents tipus de patologies:

Respostes als riscos dels docents: (amb exemples) 1. Trastorns de la veu 2. Trastorns musculosquelètics 3. Trastorns psicosocials 4. Bournout Aquest DVD és molt interessant ; a més a més en el menú i trobem exemples d’exercicis bàsics de respiració i de relaxació. Finestra 1. Exercici de respiració Finestra 2. Exercici de relaxació



19

4.5 Altres llicències retribuïdes i treballs realitzats En els darrers anys s’han realitzat 9 llicències d’estudis relacionades amb la Salut Laboral dels docents i 2 llicències de formació professorat en el camp de l’educació emocional. No n’hi ha cap que tracti específicament el tema de la prevenció de la veu dels docents, tot i que sí que hi ha dades molt interessants de les recerques citades, pel que fa a la salut en general dels docents. Cito a continuació, les que poden lligar amb el tema que jo vull estudiar i que em poden aportar dades a tenir en compte.

� ARDÈVOL, A., Kinesiologia educativa: la gimnàstica del cervell, un recurs educatiu per a aprendre i viure sense estrès, que facilita la gestió de les emocions i del benestar.

� BOIX, JL., la formació inicial del professorat

� CASALS, J., Disseny d'estratègies d'intervenció dels serveis educatius en

situacions d'estrès docent

� FERRAN. A., Proposta-Estudi de treball per aplicar la llei de prevenció de riscos laborals...

� MUSACH, M., La salut laboral dels docents. Disseny d'un programa

d'adquisició d'estratègies mentals per a l'afrontament de la insatisfacció laboral dels docents

� RABADÀ. I., Identificació dels factors laborals que afecten negativament la

salut i el benestar dels docents d’ensenyament secundari.

� SOLÉ, R., L'educació emocional com a eina de millora personal del professorat. Disseny d'un programa formatiu

� TROVA, M., L'art de viure: l'autoconeixement com a eina de millora

personal i professional dels mestres i professors Durant el curs 2007/2008 s’ha presentat un projecte d’una llicència d’estudis retribuïda sobre el tema de la veu dels docents.



20

5. Mètode 5.1 Avaluació dins l’aula Seguint el model de la fitxa tècnica del Servei Prevenció Riscos Laborals del Departament d’Educació.9 Fitxa tècnica Servei Prevenció Riscos Laborals LA VEU DEL DOCENT Introducció Tasques habituals Docència Activitats d’horari fix Altres activitats relacionades amb la docència Tipus de tasques Riscos associats : Relacionats amb la seguretat D’àmbit ergonòmic Mesures preventives de seguretat Bons hàbits posturals Altres mesures preventives A partir de l’observació dins l’aula per tal de detectar actituds i hàbits nocius per al bon ús de la veu i també de l’aportació a partir de la reflexió de la tasca docent de grups de professorat assistent en cursos de formació vocal, s’ha fet un llistat dels abusos i de les causes més habituals que comporten o desencadenen en un mal hàbit.10 Seguidament s’han aportat recursos i propostes de millora d’hàbits que han estat utilitzats pel grup de professat amb qui s’ha treballat i s’ha pogut constatar la seva incidència i el resultat de millora de la tasca docent pel que fa a utilització del cos, de la veu i de la gestió de les emocions.

9 Dades facilitades pel Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Departament d’Educació.

10

Exposat en els decàlegs de la veu (pp.



21

5.2 Millora acústica a l’aula. CEIP VERD de Girona. Millora Acústica a l’AULA Recull de fonts de soroll en una aula. Col·laboració amb l’AMPA del CEIP VERD per a realitzar una prova pilot de millora acústica. El soroll - El soroll a l’aula: UBICACIÓ, CONFORT ACÚSTIC, TECNOLOGIA, MASSIFICACIÓ, COMPORTAMENT I ACTITUDS

Font exterior: Trànsit.

Cotxes aparcats amb discomòbil. Obres properes/ treballs de manteniment i jardineria / recollida escombraries. Sirenes d’ambulàncies o de policia. Cridòria del pati (esbarjo, grups d’educació física, esport, altres activitats…) Planta: Esborrador picant a la pissarra de l’aula del costat. Música o veus amplificades d’activitats de la classe del costat. Cridòria a l’aula del costat. Portes que es tanquen de cop al passadís. Grups classe que passen pel costat de l’aula. Professors o altres adults que parlen o criden al passadís. Les activitats de les altres classes, sobretot quan fa calor i cal tenir les portes obertes. Planta superior : Moviment de mobiliari de l’aula. Cridòria. Aula : Infraestructures i aparells : Tubs de la caldera i de la calefacció, Estractors de la cuina Equips de treball: ordinadors, canó, altres aparells… Entrada dels alumnes a l’aula: Crits. Empentes Motxilles que cauen Estoigs, bolis, llibres i llibretes que es posen damunt la taula fent molt de soroll Moviments de taules i cadires Xiclets petant Pilotes...



22

Inici classe : Crits i comentaris de l’alumnat Rialles No respectar el torn de paraula Fer clicar el boli Ritmes picats amb material escolar damunt la taula... Durant Activitat: Alumnes que parlen amb el del costat Alumnes que parlen amb els de l’altra punta de l’aula Varis alumnes preguntant alhora. El soroll del canvi de bolígraf: ara vermell, ara negre… Estoigs metàl·lics que cauen al terra. Algun móbil que sona! El so estrident del guix a la pissarra. Canvi de classe: Enrenou generalitzat. Soroll de cadires i taules que es mouen. Els ja citats més amunt. Final de classe : La reverberació del so de les esferes ! en aquest cas: SOROLL! Que perdura! Reflexió “Resto sentint l’olor d’aula quan tots els alumnes han marxat a casa i ja no queda ningú a l’escola. Pensaments i somriues i també vides reconforten l’espai buit, només per unes hores! En la quietud del capvespre encara un so sommort persisteix en l’espai! És el so del meu interior que no aconsegueix escoltar el silenci. - On ha fugit? És l’epidèmia de la nostra era. - No sentir seria viure! O bé seria morir? Vivim morts! L’angoixa del soroll fa percebre éssers nerviosos ja des de la primera infància; Joves incontinents verbalment i posturalment; joves policonsumidors, inquiets i infeliços! - Apa! - Anem a passar el dia a la muntanya, a fer el cim! a recuperar el SILENCI!” No poder descansar i estar constantment bombardejats de sorolls fa que els individus ens tornem més agressius



23

5.3. Enquesta

Realitzada tenint en compte els protocols d’avaluació mèdics del departament d’educació 11 i també d’estudis realitzats en altres comunitats autònomes de l’estat. 5.3.1 Presentació de l’enquesta prova pilot Per a fer l’elaboració de l’Enquesta “Avaluació de la veu del docent: prevenció, formació i recursos” primerament s’ha realitzat una prova pilot en el meu centre de treball habitual. S’ha informat els companys per correu electrònic i s’ha deixat una enquesta, en un full DN4 i per una sola cara, a cada casella de la sala de professors del centre. A l’encapçalament de l’enquesta una breu explicació de la investigació per tal de situar els enquestats.

ENQUESTA PROFESSORAT: Mostra dels IES de GIRONA i de SALT i Associació AEMCAT de Catalunya

Benvolguts companys i companyes: Sóc professora de música de l’IES Santa Eugènia de Girona i cantant lírica. En el marc de les Llicències d’estudis del Departament d’Educació estic realitzant una investigació sobre la incidència dels trastorns vocals en el sector docent. Per tal de poder recollir dades reals d’aquest darrer curs escolar sol�licito la vostra col�laboració contestant el següent qüestionari, totalment confidencial, que podeu fer amb 5 minuts i que em servirà per a prendre una mostra de la població docent de Catalunya: Professorat dels Centres Educatius de Girona ciutat i de Salt. Gràcies per endavant pel vostre temps i col�laboració. Instruccions: 1. Marqueu amb una X al davant d’on correspongui. 2. Retorneu aquest document a l’adreça [email protected] Àrea: Cicle Educatiu: Educació infantil Primària ESO BAT CICLES Sexe: home dona Edat: 20-35 anys 36-45 anys + 46 anys

11

Protocols d’anàmnesi vocal de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona



24

Anys a la professió: 1. Heu rebut Formació vocal: SI NO 2. Si heu contestat afirmativament, on? Magisteri Classes de cant Curs Formació Permanent CAP Classes de teatre Altres Quins? .............................................................................................................

3. Heu tingut algun trastorn o patologia vocal? SI NO Quin?......................................................................................... 4. Heu fet reeducació vocal? SI NO 5. Heu estat intervingut quirúrgicament per problemes de veu? SI NO Quina? ............................................................................................................. 6. Fumeu? SI NO

Enquesta 1

5.3.2 Resultats de l’Enquesta Prova Pilot De 110 professors en plantilla l’han retornada 48 persones.

El percentatge de participació ha estat baix, només un 30% de la plantilla l’ha contestada correctament. Però ha servit per a sensibilitzar a tot un claustre de professorat.



25

Fer aquesta prova ha servit per a millorar el tipus de preguntes i per a completar el qüestionari final amb tot de preguntes que donen una visió més complerta del tema a analitzar: la formació, els hàbits i els recursos dels docents. De l’enquesta pilot, realitzada als companys del meu centre educatiu: institut de secundària, batxillerat i cicles formatius de grau mig i superior s’ha extret les següents dades. La participació per sexes ha estat un 63% del sector docent femení i un 37% del sector docent masculí. Pocs homes, tenint en compte que és un centre on s’hi imparteixen cicles formatius i on el percentatge entre homes i dones està força equilibrat.

Es comptabilitza un percentatge elevat que ha rebut formació vocal, sobretot en els cursos que s’imparteixen dins la Formació Permanent del Professorat; però encara insuficient per a combatre els trastorns de veu a què està sotmès tot docent. Un 34% del professorat enquestat ha rebut formació vocal front a una 66% que pateix trastorns vocals. Cal assenyalar que sovint coincideix que el professorat més sensibilitzat en aquest tema és el que pateix algun trastorn o patologia vocal i també és el mateix que busca solucions a partir de la formació o la reeducació vocal. Per tant, a més formació no es pot dir que hi hagi, actualment, menys risc de tenir trastorns vocals; ja que els usuaris dels cursos de formació permanent normalment ja formen part d’un grup de persones afectades per aquest tipus de problemàtica. Podríem etiquetar aquesta formació, com a formació curativa, i el que cal, en canvi, és una formació inicial i preventiva.



26

Per franges d’edats la formació est troba força equiparada i en canvi es pot constatar que els trastorns vocals afecten més a la franja d’edat de 36 a 45 anys.

Si analitzem les baixes laborals que hi ha hagut durant el curs escolar 2007/2008, un 22% ha estat de Baixa Vocal i un 78% per altres tipus de patologies.



27

Per sexe, ens trobem que més dones han estat de baixa laboral, però és evident que aquestes dades responen a una visió que ens dóna l’estadística, on han contestat més dones que homes. En un sector on majoritàriament hi ha dones i on la incidència de patologia i trastorn vocal es troba també, en més gran mesura, entre les dones, ja que aquestes per a fer-se sentir han de forçar molt més la veu.

D’entre tots els enquestats un 55% no ha realitzat mai cap tipus de formació per a utilitzar correctament la veu i en canvi un 45% sí que ha rebut algun tipus de formació.

La formació en tècnica vocal es troba bàsicament en la Formació Permanent, amb un percentatge del 74% i en un percentatge molt més reduït un 16% ha assistit a classe de cant, un 5% ha fet reeducació vocal amb tractament de logopedia i un 5% ha rebut formació vocal en els estudis de Magisteri.



28

D’aquesta formació, per tant, ha estat formació bàsicament de caràcter curatiu. S’ha de fer esment de que en aquest centre educatiu s’han realitzat en els darrers anys 4 cursos de Formació Permanent del Professorat en Tècnica vocal i Recursos a l’Aula. Si tenim en compte que les persones més sensibilitzades en aquest tema són les que pateixen d’algun trastorn vocal, dels enquestats un 73% ha patit molèsties vocals i un 27% no.

5.3.3 Presentació de l’Enquesta final S’ha enviat l’enquesta per correu electrònic acompanyada d’una carta de presentació a tots els centres educatius de la ciutat de Girona i de Salt, per tal de treure una mostra local. L’enquesta ha estat realitzada a final de curs, en el període del mes de juny i a través del correu electrònic de tots els centres educatius de la ciutat de Girona i Salt, facilitats pel Departament d’Educació, per tal d’obtenir dades del curs 2007/2008. Han contestat 36 enquestes (ben retornades) ja que amb algunes enquestes hi ha hagut alguns problemes, sovint de tipus tècnic o bé no estaven contestades o bé eren incompletes. També s’ha enviat l’enquesta a l’Associació de Mestres i professors de música AEMCAT de la qual han contestat un total de 34 enquestes. D’aquesta manera s’ha pogut contrastar informació de dos col�lectius: el col�lectiu general docents i el col�lectiu específic de l’àrea de música.



29

ENQUESTA PROFESSORAT: Centres Educatius de GIRONA i de SALT

Associació AEMCAT Benvolguts companys i companyes: Sóc professora de música de l’IES Santa Eugènia de Girona i cantant lírica. En el marc de les Llicències d’estudis del Departament d’Educació estic realitzant una investigació sobre la incidència dels trastorns vocals en el sector docent. Per tal de poder recollir dades reals d’aquest darrer curs escolar sol�licito la vostra col�laboració contestant el següent qüestionari, totalment confidencial, que podeu fer dedicant-hi 5 minuts i que em servirà per a prendre una mostra de la població docent de Catalunya: Professorat dels Centres Educatius de Girona ciutat i de Salt. Gràcies per endavant pel vostre temps i col�laboració. Maite Mer Instruccions: 1. Marqueu amb una X al davant de l’opció escollida. 2. Retorneu aquest document a l’adreça [email protected] Àrea: Cicle Educatiu: Educació infantil Primària ESO BAT CICLES FORMATIUS Sexe: home dona Edat: 20-35 anys 36-45 anys + 46 anys Anys a la professió: 1. Heu rebut Formació vocal: SI NO 2. Si heu contestat afirmativament, on? Magisteri Classes de cant Curs Formació Permanent CAP Classes de teatre Altres Quins? 3. Heu tingut algun trastorn o patologia vocal? SI NO Quin? 4. Heu fet reeducació vocal? SI NO 5. Heu estat intervingut quirúrgicament per problemes de veu? SI NO Quin? 6. Fumeu? SI NO



30

7. Dormiu un mínim de 6 hores diàries? SI NO Quantes? 8. Practiqueu alguna tècnica de relaxació habitualment? SI NO Quina? 9. Beveu aigua a classe? SI NO 10. A les vostres classes hi ha prou silenci per a parlar sense forçar la veu? SI NO 11. Us escureu el coll sovint? SI NO 12. Parleu sense parar i de pressa? SI NO 13. Els problemes de veu, coincideixen sempre amb els refredats? SI NO Durant aquest darrer curs 2007-2008 14. Heu estat de baixa laboral aquest darrer curs 2007-2008? SI NO 15. Si heu contestat afirmativament en quin grup es classifica la vostra malaltia? Aparell locomotor Respiratòries Otorrinolaringològiques Emocionals Digestives Cardiocirculatòries Sense diagnòstic Altres 16. Heu estat de baixa laboral per trastorn vocal durant aquest darrer curs? SI NO Quin? 17. Podeu classificar la vostra patologia vocal? Funcional (mal ús de la veu) Professional (abús de la veu) Inflamatòria (rinitis, faringitis, laringitis...) Per lesió (intervencions amb cirurgia, accidents) Psicològica (ansietat, depressió, por...) Hormonal (alteració i disfunció de les hormones) Neuromuscular (manca de força muscular) Reflux gàstric (acidesa) Altres: ................................................ 18. Heu tingut molèsties vocals? SI NO Afonia Sequedat a la gola Cansament al parlar Disfonia Picor a la laringe Cansament al final del dia Cansament al final de la setmana Altres Quines? 19. Penseu que us manca formació, coneixement de tècnica i adquisició d’hàbits per a poder utilitzar la veu a la feina? SI NO 20. Teniu problemes de veu durant els períodes de vacances? SI NO

Enquesta 2

Enviar aquesta enquesta a final de curs ha servit no només per a recollir aquestes dades, que poden ser d’utilitat per a poder documentar dades reals,



31

localitzades a la zona territorial de Girona i actuals, ja que responen a la realitat del curs escolar 2007/2008 en aquest estudi d’investigació, sinó que també ha servit per a sensibilitzar en el tema que ens afecta: l’ús i l’abús de la veu com a eina bàsica de treball, a totes aquelles persones que han rebut el document en el seu correu electrònic, a les que l’han llegit, a les que l’han obert i finalment a les que l’han contestat i reenviat. – A totes elles, moltes gràcies! Aquesta tasca de sensibilització és fonamental. Podríem dir que és la primera a fer per a posar fil a l’agulla per a solucionar qualsevol tipus de problemàtica: primer de tot cal conèixer i reconèixer el problema en sí, per a després voler o poder buscar-hi remei. A totes elles els he enviat també el tríptic informatiu: La veu! Eina de treball que es va editar per a la Material de suport de la Jornada per a Coordinadors de Riscos Laborals dels Centres Educatius de primària i de secundària de la província de Girona: “Prevenció dels trastorns de la veu dels docents”, organitzada pels Departaments d’Educació i de Treball, a Girona durant els mesos de abril i maig de 2008. Moltes de les persones que l’han rebut, han comentat que n’han tret còpies per a passar-lo a la resta del seu claustre de professorat.

La veu! eina bàsica de treball

Material de suport de la Jornada: “Prevenció dels trastorns de la veu dels docents”

Organitzada pels Departaments

d’Educació i de Treball. Girona, abril-maig de 2008.

Aquest tríptic forma part d’un projecte de recerca educativa que Maite Mer ha desenvolupat gràcies a una llicència retribuïda concedida pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 4968 de 14.09.2007). Il�lustracions de Montse Miquel.

Annex 1



32

5.3.4 Resultats de l’enquesta final Per a l’elaboració dels resultats exposats a continuació s’han utilitzat les dades de les enquestes passades per correu electrònic als centres educatius de la ciutat de Girona i de Salt i també de les enquestes de l’Associació AEMCAT passades pel mateix sistema. Del total d’enquestes rebudes durant la investigació, el 41% a la prova pilot i amb les dades exposades anteriorment; i el 32% del professorat de Girona i de Salt i el 27% als docents de l’àrea de música de l’Associació AEMCAT de Catalunya.

El fet de focalitzar un col�lectiu concret de docents: mestres especialistes de música de primària i professorat de música de secundària, ha permès tenir una mostra de la població docent amb més formació pel que fa a temes de veu que la resta de col�lectius. Per àrees un 44% del professorat és especialista de música i el 56% de la resta d’àrees.



33

Cal també tenir en compte que la formació docent que més a contestat per sexe ha estat la femenina, en un 86%, molt més nombrosa en el sector docent, i podríem opinar subjectivament que més sensibilitzada en aquest tema de la salut. I també, molt més afectada en temes de trastorns vocals

Per edats està força equiparada la resposta.

Per nivells educatius han contestat un percentatge elevat de professorat de cicle de primària i de secundària. Trobem un 47% de professorat de secundària i un 42 % de professorat de primària, front a un 11% de professorat de cicles formatius.



34

Pel que fa a experiència docent i a anys a la professió també està força equiparada la resposta, tenint en compte que un total de 9 enquestats no han indicat la seva experiència professional en el món docent.

En general, es pot constatar que manca formació pel que fa al coneixement i a l’ús de la veu en la funció docent. Cal assenyalar que el col�lectiu de professorat de música sí que rep formació específica de veu i a més a més, a part de la seva formació del curriculum dels seus estudis específics, és conscient de la necessitat de continuació dels estudis i cerca altres espais de coneixement i pràctica vocal: estudis de cant, cantar en una coral, reeducació vocal, tècniques de relaxació, etc. A més dels que sortosament, a les escoles de Magisteri han rebut aquest tipus de formació. Per tant, un 64% ha rebut formació o reeducació vocal i un 36% del professorat enquestat no ha rebut mai aquest tipus de formació.



35

A la resta de col�lectiu docent, bàsicament la formació se situa en els cursos de Formació Permanent, amb una incidència del 22%, en els estudis de magisteri un 20%, situat sobretot en els especialistes de música de primària, ja que en el currículum dels seus estudis reben formació vocal, coral i també l’assignatura optativa de Foniatria. Un 1% ha rebut aquesta formació en el curs del CAP, un 27 % ha realitzat classes de cant i un 22% en altres tipus d’activitats. Cal destacar que d’aquest 22% la majoria ha assenyalat que ha rebut reeducació vocal per tractament de logopèdia. Senyal que ens indica que molts docents han de fer teràpia i reeducació de la seva eina bàsica de treball.



36

Cal assenyalar que els docents que han rebut “altres” tipus de formació, especifiquen la gran majoria que ha estat reeducació vocal amb logopeda degut a trastorns i problemes vocals. Per tant, podríem fer la següent lectura: la formació inicial en tècnica vocal es troba en un percentatge molt reduït. Es constata que a partir de prestar els serveis professionals cada vegada hi ha més incidència en la necessitat de rebre ajuda terapèutica de logopèdia i també que cada vegada hi ha una sensibilització més gran i per tant més demanda i necessitat de formació específica en Veu emmarcada en la Formació Permanent del Professorat.

És molt rellevant destacar que el col�lectiu que rep més formació en veu: els docents de l’àrea de música també són, en general, o específicament en aquesta mostra d’enquestats, els que més pateixen de trastorns vocals, i fins i tot malalties vocals i operacions quirúrgiques a les cordes vocals. S’ha de tenir present que l’especialista de música treballa la jornada laboral sencera utilitzant la veu com a instrument musical: cantant i normalment amb els grups-classe sencers. És un col�lectiu preparat, però en canvi, molt afectat de trastorns i patologies vocals per la situació, condicions de treball i per les tasques laborals que realitzen. La meitat del total dels enquestats es troba que ha tingut o té patologia vocal. D’aquests, un 17% ha hagut de rebre reeducació vocal i un 7% ha estat intervingut quirúrgicament a les cordes vocals.



37

Dels bons i mals hàbits pel correcte ús del cos i de la veu es pot destacar que només un 16% dels encastats fuma habitualment i que només un 3% no dorm habitualment 6h. Un 24% coneix i fa servir tècniques de relaxació i un 54% considera que a les seves classes hi ha prou silenci per a fer servir la seva veu.



38

Durant el curs 2007/2008 un 23% del professorat enquestat ha estat de baixa laboral, i d’aquest un 8% la baixa laboral era per patologia vocal. En canvi, un 46% del total de professorat reconeix tenir molèsties vocals durant el curs escolar.



39

Del 46% del professorat enquestat que ha manifestat tenir molèsties vocals, han assenyalat dels diferents tipus de les molèsties més freqüents patir-ne més d’una simultàniament; per tant, una mateixa persona ha marcat diferents opcions, recollint les següents dades: El 23% pateix afonia (no pot parlar), el 16% té cansament vocal al final del dia, el 14% té cansament vocal al final de la setmana, el 15% té picor a la laringe, el 14% té sequedat a la gola, un 10% cansament al parlar i un 8% pateix de disfonia. Totes aquestes molèsties són degudes bàsicament a l’abús de la veu i moltes d’elles es poden evitar incorporant hàbits i recursos com ara beure aigua a classe, respectar el torn de paraula o bé no cridar per damunt del soroll ambiental.



40

Tipus de molèsties

Ell 95% del professorat enquestat no té problemes vocals durant els períodes de vacances. Per tant, els percentatges abans esmentats de problemàtica vocal són per conseqüència d’una situació laboral i es poden considerar trastorns i malalties professionals.



41

En general, el 62% dels enquestats considera que se sent mancat de formació en tècnica vocal, relaxació, cos i intel�ligència emocional per a abordar amb èxit les situacions que actualment es viuen dins les aules i que, entre moltes altres, donen com a resultat un augment dels trastorns i de les patologies de la veu.



42

Il·lustracions de Montse Miquel 1



43

6. Materials elaborats

6.1 Programa del curs de tècnica vocal La possibilitat de d’estar en contacte amb la problemàtica que tenim els docents pel que fa a l’abús de la veu a l’aula per diferents vies: treballar en un centre educatiu de secundària, tenir amistat amb molts docents de primària i de secundària, realitzar cursos de formació permanent en els Plans de Zona, etc. m’ha permès de poder elaborar els recursos, exercicis i consells, atenen a les necessitats específiques del moment actual en el món educatiu. 2007-2008/ 5051571505 Tècnica vocal i recursos a l’aula per al professorat. IES Santa Eugènia (Girona) Formadora: Maite Mer. Servei Educatiu Gironès Presentació del curs: “Tècnica vocal i recursos a l’aula. Economia de la veu” és un curs adreçat a docents de diferents nivells educatius i a altres professionals que tenen en comú la utilització de la mateixa eina bàsica per a desenvolupar el seu treball: la veu. És evident que amb un sol curs d’aquestes característiques una persona no pot canviar la dinàmica de tota una vida, pel que fa a cos i a veu; però sí que amb aquest curs s’arriba a una sensibilització de la importància que té per a un docent i per a una persona en general el fet de tenir cura de la veu. Tenir cura de la veu implica moltes coses i totes elles ajuden a millorar l’actitud que tenim vers nosaltres mateixos i vers els altres individus, entre aquests diferents aspectes: escoltar i escoltar-se, relaxar-se, estimar-se, conèixer el propi cos, els propis sentiments i el propi caràcter, analitzar les situacions, adquirir millors hàbits, aprendre a respirar i a col�locar la veu, etc. A partir d’unes sessions pràctiques i de diferents estratègies de treball, els assistents de mica en mica adquireixen nous hàbits en la seva tasca docent que els fa millorar el seu rendiment vocal. Sempre depenent del grau d’implicació de cadascú i també de la salut i l’estat inicial de la veu de cada docent. A continuació adjunto el Programa detallat del curs i els decàlegs realitzats pels assistents a cursos anteriors com a mostra del treball a realitzar.



44

Estructura del curs 2007-2008/ 5051571505 Tècnica vocal i recursos a l’aula per al professorat Objectius: El curs té dos objectius bàsics: Preparar el cos per al bon funcionament de l’aparell vocal. Aportar recursos per economitzar l’ús de la veu. Continguts i calendari previst: Presentació i Anamnesi (Avaluació de la Veu) Presa de consciència de la Veu. Classificació de les tessitures vocals. Aparell vocal. Higiene vocal. Les disfonies. Recursos a l’aula. Bons hàbits vocals. . Consciència de l’energia corporal. Treballs pràctics Els decàlegs del curs de veu Estructura de cada sessió: Relaxació Equilibri Respiració Treball vocal Ressonàncies Articulació Projecció Vocalitzacions i cançons Tema Posada en comú d’experiències i dels objectius proposats en sessions anteriors. Objectiu a assolir durant la setmana per part de cada alumne. Durant el curs elaborarem conjuntament tres decàlegs: Bons Hàbits Vocals Abusos de la Veu Recursos per Economitzar la Veu Material necessari: Cal vestir amb roba còmoda i portar un llapis i aigua. Durada: El nombre total d’hores: entre 20 i 30h en sessions de 2h 30’/ 3h amb una periodicitat setmanal.



45

Seguiment del curs: Les sessions sempre han començat amb una estona de relaxació, estirats a terra. Per tant, treball individual per després passar al treball i experiències de grup. De manera espontània ha anat sorgint la reflexió i el fet de compartir les experiències personals amb el grup. En certa manera aquesta mena de teràpia de grup ha estat molt enriquidora per tots, i junts hem analitzat la nostra tasca docent i les mancances o contrarietats que hi trobem, i hem anat proposant experiències i recursos per tal de millorar la nostra qualitat de vida a la feina, i també fora d’ella. A part d’estirar-nos a terra i relaxar-nos, alguns fins i tot han arribat a roncar!, hem après a respirar abdominalment o profundament, a visualitzar les parts del cos i a relaxar-les. Hem après a articular, vocalitzar, escoltar, cantar, etc. i també hem rigut molt, però que molt! Hem après a posar cara de Gioconda: somriure interior, i a cridar la Iris sense fer-nos mal al coll. Hem respirat mirant-nos al mirall de l’altre, (el nostre company) i a respirar a 5 temps: 1. Posició, 2. Mans, 3.Inspiració, 4. Pausa i 5. Expiració, amb les mans d’una altra persona prement sobre la nostra cintura. Hem dit embarbussaments i trabalenguas, que són el mateix però en diferent idioma, a parlar amb el llapis a la boca, a enumerar els dies de la setmana i els mesos de l’any, a cantar cànons, a fer ganyotes, a buscar ressonàncies i sentir les pessigolles en el nas i els llavis. Hem badallat molt, i molt. I no sé si ho he dit, però hem fet molts somriures i hem rigut molt, molt, molt. Conjuntament hem elaborat tres decàlegs:

1. Bons Hàbits Vocals 2. Abusos de la Veu 3. Recursos per Economitzar la Veu



46

6.1.1 Fitxa d’autoavaluació de la veu

“La veu: ningú la pot veure, però tothom la té” La veu com a instrument musical no es pot veure ni palpar,

però tothom en té una: única i insubstituïble Maite Mer, soprano

Material Curs Fitxa 1.

El somriure de la Gioconda... Gioconda de Leonardo da Vinci

Saps com és la teva veu? D’on surt la teva veu? Què utilitzes per a fer-la funcionar? Descriu la teva veu. Consideres la teva veu bonica? Puntua-la de l’1 al 10. La teva veu és: resistent, dèbil, alta, forta, greu, potent, trencada, disfònica, afònica, fina, prima, aguda, estrident, delicada, poderosa, convincent, sensual, rogallosa, cridanera, trencada, bufada, monòtona, trista... De quina manera parles: molt lentament, lentament, molt ràpidament, ràpidament... Enumera els teus bons i mals hàbits per al funcionament de la teva veu.

Fitxa autoavaluació de la veu



47

6.1.2 Els tres decàlegs

1. BONS HÀBITS VOCALS

Parlar a poc a poc i fer pauses durant les explicacions. Parlar a una altura de to i intensitat correctes, impostar la veu i articular. Portar aigua sempre i beure’n a glops i sovint a classe. Respirar correctament: Inspiració nasal i profunda. Mantenir una bona postura corporal i parlar de cara al públic. Esborrar la pissarra sense fer pols i amb la boca tancada. Tenir una bona alimentació, descansar el necessari, fer exercici físic i mantenir una bona higiene nasal. “Almuerza bien, come mas, cena poco y vivirás” Tenir cura de prendre begudes que no siguin ni massa fredes ni massa calentes. Guardar el torn de paraula. Tenir una bona dosis d’optimisme: somriure, pensar en positiu, riure, cantar...



48

ELS TRES DECÀLEGS

2. ABUSOS DE LA VEU

Cridar , Fumar i Dormir poc. Anar a treballar quan s’està malalt i haver de parlar quan no s’està bé de veu, trist o cansat. Lluitar contra el soroll ambiental Parlar fort en ambients sorollosos i en locals carregats de fum. Repetir una mateixa ordre moltes vegades i fer massa hores de classe seguides. Parlar per parlar, parlar massa, parlar sol, en sopars, excursions, reunions, futbol, etc i parlar fent activitat física. Escurar-se la gola. Prendre begudes massa fredes o calentes i també alcohòliques. Parlar o acabar una frase quan ja no ens queda aire i parlar en una tessitura incorrecte. Deixar pel darrer moment de classe les indicacions i els deures.



49

ELS TRES DECÀLEGS

3. RECURSOS PER ECONOMITZAR LA VEU

Fer ús de tota mena de comunicació no verbal i cridar l’atenció de l’alumnat amb altres estratègies al crit: Picar a la taula, xiulet, picar de mans, la mirada, rètols, posar música, contrasenya, més gest corporal, etc. Apuntar les ordres a la pissarra. Parlar fluixet, aprendre a escoltar el silenci i callar davant del soroll ambiental. Tenir una actitud positiva. Organitzar el dia de classes alternant les hores d’explicació i tenir preparat un material (TIC, fitxes, pel�lícules, partits...) per quan no podem parlar. Metodologia i organització de la classe i tenir una bona disposició de l’alumnat a l’aula. Delegar tasques vocals als alumnes: passar llista, llegir, etc. o bé a una mascota (Ed. infantil) Fer veure que ens enfadem i fer complir els càstigs: fer còpia, posar un examen, etc. Escoltar-se i si es parla massa fort, rectificar ; i parar de parlar si els alumnes parlen. Motivar, captar l’atenció de l’alumnat amb activitats més pràctiques, amb breus explicacions, ús de les TIC, preguntant a l’alumnat per tal de que hi hagi més participació.

Paral�lelament a la presa de consciència d’una nova manera de tractar la veu a les classes, sessió rera sessió cada alumne ha proposat un BON HÀBIT a assolir



50

a les classes de la setmana. A cada sessió hem fet la ronda de comentaris a nivell individual del grau d’assoliment dels objectius marcats. El més important ha estat que durant el temps que ha durat el curs, cadascú a posat en pràctica aquells aspectes que creia que havia de millorar, i de mica en mica, molts dels propòsits marcats han esdevingut bons hàbits incorporats a la funció docent i a la vida. De fet la teoria és una cosa important, però el més eficaç és el fet d’aprendre a posar en pràctica allò que sabem que ens va bé, que és positiu, que funciona, etc. I quan la teoria esdevé part dels nostres hàbits, sabem i som conscients de que hem superat una etapa més del nostre créixer dia a dia com a persones. La majoria dels assistents ha incorporat noves maneres de fer: nous bons hàbits, i ha escollit els recursos que millor s’adapten a les seves necessitats. Per tant, podem dir que els dos objectius del curs han estat assolits. Observacions: Tenir un bon rendiment professional per a un docent és sovint desplegar una sèrie de capacitats que no són ni de bon tros de contingut acadèmic. Adquirir una bona eina de comunicació, en aquest cas : la veu, que permeti als docents assolir les jornades laborals sense cansar-se tant, patir d’estrès, entrar en una rutina o en un cercle viciós, farà que els nostres clients: l’alumnat, gaudeixi de les classes, dels seu aprenentatge i de la seva educació, i que en definitiva tingui uns bons models de referència per tal d’adquirir uns bons hàbits : en aquest cas de tot el que té relació amb el bon ús de la veu. Hem de tenir present que un dels models d’aprenentatge és la imitació : Aprenem a parlar segons els referents del nostre entorn immediat. I és per tant, molt important que els models en els que ens convertim quan estem davant de l’aula siguin els millors possibles. Una de tantes mancances que ens hem adonat que tenim els professors, és que ningú mai no ens ha ensenyat a com parlar en públic, ni a com tenir cura de la veu. I tampoc no està catalogat dins de les malalties professionals, un dels símptomes que més absència del professorat provoca: la disfonia o afonia vocal. Hi ha moltes llacunes en el món de l’Ensenyament pel que fa a aquest tema, i una insensibilitat social molt gran, agreujada per les pautes de comportament que potencien els mitjans de comunicació: té raó el que crida més, música a molts decibels, ambients sorollosos, falta de respecte per la cultura i la disciplina, i un llarg etc. Reflexió final: Hi ha molt per a fer. En aquest cas no és una mancança d’una àrea concreta o d’un nivell educatiu, ni tampoc una proposta de centre. És una qüestió de sensibilitat general i és clar, de treball i vocació individual. Penso que aprendre a utilitzar adequadament i òptimament la veu haurà d’esdevenir una necessitat primària per a tots els que ens dediquem a la funció docent. Pel nostre benestar i pel dels altres. Aquest curs, ha estat un granet de sorra, com altres experiències hi ha en aquest camp! Però el que de debò cal és una manera de fer pedagogia molt diferent, començant per casa i a partir de la incorporació, en tot el món docent, d’una sensibilitat per la cura de la veu molt més gran. Ah i 15 alumnes per aula!



51

6.2 Tríptic: La veu! Eina de treball. Per a elaborar aquest tríptic (adjunt a l’annex) s’ha analitzat la realitat a l’aula a partir de l’observació i de les experiències de molts professors i professores. A continuació es detallen els Factors que desencadenen el mal ús de la veu, els Consells i els Recursos a l’aula. Factors que desencadenen el mal ús: � La poca o nul�la formació vocal. � Cridar, fumar i dormir poc. � La mala postura corporal i el dèficit en gestió emocional. � Escurar-se la gola, xiuxiuejar, prendre caramels de menta, abusar dels

aliments làctics i dels picants... � Beure poca aigua i prendre begudes massa fredes o massa calentes i també

alcohòliques o estimulants. � Anar a treballar quan s’està malalt i haver de parlar quan no s’està bé de veu,

trist o cansat i a primera hora del matí o mentre fem la digestió. � Repetir una mateixa ordre moltes vegades. � Deixar pel darrer moment de classe les indicacions i els deures. � Voler imposar autoritat amb el crit. � Parlar o acabar una frase quan ja no ens queda aire i parlar en una tessitura

incorrecta. � La jornada laboral amb hores de classe seguides. � El mal ambient de les relacions humanes a la feina. � Tenir grups nombrosos i poc disciplinats. � Les aules grans, amb molt de soroll i reverberació. � La pols de guix i de brutícia en general. � Les aules poc ventilades i amb calefacció que resseca l’ambient (també l’aire

condicionat). Consells: Somriu i sigues feliç!

� Evitar el crit i no competir amb el soroll ambiental. � Respirar profundament i relaxar-se. � Mantenir una postura corporal amb una actitud d’extensió en l’eix

vertical, que permeti una respiració profunda i una bona projecció del so. � Parlar a poc a poc i fer pauses durant el discurs. � Parlar a una altura de to i intensitat correctes. � Parlar de cara al públic i callar quan no hi ha silenci. � Respectar el torn de paraula. � Evitar parlar mentre escrivim a la pissarra. � Tancar la boca i no inspirar quan esborrem la pissarra. � Utilitzar guixos rodons i portaguixos. � Beure aigua a glops i sovint a classe. � Tenir una bona alimentació, descansar el necessari, fer exercici físic i

mantenir una bona higiene nasal. � Evitar els canvis bruscos de temperatura. � Ventilar les aules i mantenir-hi el grau d’humitat. � Organitzar la jornada laboral amb pauses vocals. � Evitar fer pagar mals humors i frustracions als altres.



52

� Pensar que l’objectiu primer és acabar bé el dia! � Sentir-se feliç amb la professió que hem escollit. � Tenir una bona dosis d’optimisme: somriure, pensar en positiu, riure,

cantar i MOLTA AUTOESTIMA! Recursos a l’aula:

� Economitzar l’ús de la veu al màxim. � Respirar profundament sovint. � Utilitzar la comunicació no verbal: picar de mans, rètols, música,

contrasenya, mirada, gest corporal... � Parlar fluix i serenament, però sense xiuxiuejar. � Aprendre a escoltar el silenci i a nosaltres mateixos. � Callar davant del soroll ambiental. � Tenir una actitud positiva i molta paciència. � Per tal de controlar les emocions, quan calgui, podem fer veure que ens

enfadem en comptes d’enfadar-nos. � Complir el que diem que farem: examen, deures, quedar-se a l’aula més

estona, patis, treballs extres... � Evitar entrar en conflicte amb l'alumnat. � Tenir preparat un material (TIC, fitxes, pel�lícules, partits...) per quan

parlar representi un sobreesforç. � Fer explicacions apropant-se al grup o a les persones en concret en

comptes de “cridar-les” per a tothom. � Delegar tasques vocals als alumnes. � Canviar les pissarres de guix per les de retolador o bé digitals; En cas de

tenir pissarres de guix, utilitzar els guixos rodons. � Apuntar les ordres a la pissarra en comptes d'anar-les repetint

constantment. � Esborrar la pissarra de dalt a baix, sense inspirar la pols del guix i amb la

boca tancada. � Deixar la pissarra esborrada en sortir de classe i tenir un alumne

encarregat que hagi après la tècnica d’esborrar la pissarra de dalt a baix. � Organitzar les classes alternant explicacions amb altres activitats que

comportin menys càrrega vocal. � Crear un hàbit pel que fa a metodologia i a organització d’activitats a

classe. � Optimitzar la distribució de l’alumnat a l’aula. � Assistir d'observador a classes d'altres docents per tal de prendre

consciència dels bons i mals hàbits corporals, vocals, emocionals i de gestió a l'aula.



53

6.3 Guió conferència

“Com sensibilitzar el

personal docent per tal que

tingui cura de la seva veu?”

Maite Mer

Cantant lírica i professora de música de secundària

Il·lustracions de Montse Miquel

Guió : Conferència “Com sensibilitzar el personal docent per tal que tingui cura de la seva veu”

La veu és la eina bàsica de tots els docents. (Llicència d'estudis 07-08) Els Nòduls (malaltia professional des de gener de 2007) per què ? La veu integrada al cos: Veu (Respiració, Hàbits corporals i estat mental i emocional) - Elements externs (Estat de salut en general, habilitats comunicatives i corporals, Condicions ergonòmiques i Factors psicosocials del centre) Què és la veu? La veu del docent. Consells Formació Les aules i els espais. Recursos



54

6.4 Manual Tècnica vocal i recursos -la veu a l’aula-

“Manual”tècnica vocal i recursos

-la veu a l’aula-

Cantant lírica i professora de música de secundària

Aquest material forma part d’un projecte de recerca educati va queMaite Mer ha desenvolupat gràcies a una llicència retribuïd aconcedida pel Departament d’Educació de la Generalitat de C atalunya(DOGC núm. 4968 de 14.09.2007).

Il·lustracions de Montse Miquel

Annex 2

6.5 Article d’opinió La voz es la herramienta básica de todos los docentes Artículo OPINIÓN (ERGA- Noticias / ERGA –FP / ERGA Primaria) Maite Mer Soprano. Titulada superior de canto y Licenciada en Hª del Arte, especialidad Musicología por la Universidad Autónoma de Barcelona. Profesora de canto y de música de Secundaria. (Girona)

La voz es la herramienta básica de todos los docentes

¿Dónde aprende o ha aprendido a utilizar la voz un maestro, maestra, profesor o profesora? Si respondemos a esta pregunta tan sencilla nos daremos cuenta que falta una formación específica en la mayoría de docentes; si analizamos las bajas laborales del sector y la situación actual en las aulas de los centros escolares también podremos observar que esta falta de formación, junto con la falta de prevención y de



55

sensibilidad para el cuidado de la voz tiene consecuencias muy negativas en la salud del profesorado. La Salud Laboral es la base necesaria para poder desarrollar la profesión de maestro, maestra, profesor o profesora. El uso de técnicas de transmisión del conocimiento, la relación y la empatía con los alumnos, los recursos de la buena gestión en la comunicación y los hábitos y pautas de orden, disciplina, trabajo, respeto... junto al buen funcionamiento de nuestro cuerpo: voz, respiración, postura, emociones… permite al docente mantener la salud a lo largo de su vida laboral, o bien al contrario, enfermar constantemente y sufrir patologías crónicas que dificultan su vida personal y profesional. Desde el pasado enero de 2007 los nódulos en las cuerdas vocales ya se reconocen como enfermedad profesional. Los distintos sectores afectados por esta realidad además de los docentes son todos los que tienen que ver con la Salud Laboral: Comités de Seguridad y Salud, Delegados de Prevención, Sindicatos, Técnicos, Departamentos de Educación, Órganos que gestionan la Formación permanente del Profesorado, Portafolios de Acogida del Profesorado, Campañas de Sensibilización y sobretodo de Formación inicial específica: Escuelas de Magisterio y en el CAP. Actualmente estoy realizando una investigación sobre los buenos y los malos hábitos de los docentes en las aulas que permitirá aportar técnicas y recursos para mejorar la calidad vocal y prevenir las patologías vocales en este sector profesional. Con la elaboración de propuestas para mejorar la utilización de la voz en el trabajo y también las condiciones del puesto de trabajo a partir de la promoción de la Salud Laboral, con técnicas de prevención del estrés, educación emocional y la adquisición de buenos hábitos corporales, posturales, vocales y de recursos en la comunicación, así como de atender a las bases de Ergonomía en las Aulas: acústica, ambiente, humedad, polvo, materiales utilizados, etc. Mi formación profesional vocal proviene del mundo artístico; como cantante lírica soy conocedora en primera persona del instrumento vocal y de sus características, así como sus posibilidades y sus cuidados necesarios, siempre, para su buen funcionamiento.

La voz es la herramienta básica de todos los docentes, de todas las áreas y niveles educativos: infantil, primaria, secundaria, bachillerato, universidad, etc.

Mi situación profesional ha hecho crecer en mi una sensibilidad especial debido a mi preparación de cantante y a la necesidad personal y artística de procurar al máximo el cuidado de mi instrumento musical y de mi herramienta básica de trabajo en el centro educativo: la voz; en este caso no sólo en su aspecto artístico, sino también en los aspectos terapéuticos y sobretodo preventivos. He recibido y he impartido formación de técnica vocal para maestros y profesores. Esta experiencia ha dado frutos: muchas reflexiones, el contacto directo con los afectados del mal uso de la voz, sus opiniones, sus necesidades… y un trabajo previo que me permite tener una base sólida para la investigación que estoy realizando.



56

En la actualidad la única formación de técnica vocal se recibe des de la Formación Permanente del Profesorado en cursos de grupos de 15/20 asistentes, lo cuál sirve sólo para poder dar unas directrices y modificar algunos hábitos; también en los tratamientos individuales con logopedas por parte del profesorado afectado ya por patologías vocales y en las Escuelas de Magisterio se imparte técnica vocal y foniatría, en algunas universidades, sólo a los alumnos de la especialidad de Música y a veces como asignaturas optativas.

Si escuchamos atentamente y analizamos la voz del colectivo docente: el aire, el tono, el color, los gritos, el esfuerzo que necesita realizar para comunicarse, la posición corporal, la tensión en la garganta, en la mandíbula, en el rostro… deducimos que el mal uso de la voz se encuentra muy extendido en nuestra profesión. Las enfermedades más comunes en el sector se clasifican en tres categorías: aparato locomotor, respiratorias y otorrinolaringólogas. Las tres categorías están muy relacionadas con la voz! Hace falta formación y prevención en el uso de la voz, ya que es la herramienta básica para el profesional de la enseñanza. "La voz es la herramienta básica de todos los docentes" (publicación digital) "ERGA Primaria Transversal nº 23.”www.mtas.es/insht/erga_pt/erga_pt.htm

6.6 Guió Espot: La Veu ! Eina bàsica de treball Durada: 3’25’’ Capacitat: 545.5 MB Format: DVD

Veu en off: LA VEU! EINA BÀSICA DE TREBALL Crits, pati institut professorat Institut de lluny escola de lluny pati entrada passadís Aparcament soterrani maite túnel aula passes precipitades Aula amb crits i somriures Túnel aparcament Veu en Off : LA TEVA VEU ÉS LA TEVA EINA BASICA DE TREBALL. SAPS RESPIRAR CORRECTAMENT? MANTENES UNA POSTRUA DEL COS VERTICAL?



57

ET CANSES PER PARLAR A LES TEVES CLASSES? PATEIXES D’ALGUN TRASTORN VOCAL? HAS ESTAT DE BAIXA LABORAL PER AFONIA O TRASTORN VOCAL ? Professorat fent classe Túnel aparcament Veu en Off: ACTIVITATS TAN COMUNES I REPETIDES DURANT LA JORNADA LABORAL ENS OCASIONEN MOLÈSTIES I A LA LLARGA PODEN DERIVAR A UNA MALALTIA DE LA VEU Accions professorat Senyal d’alarma Banda sonora: piano Cançó “A mig aire” de Mercè Torrents. Interpretada al piano per Noemí Sorribes i la soprano Maite Mer. Veu en off: LA VEU ÉS AIRE, COS I EMOCIÓ Veu en off: PER CUIDAR LA NOSTRA VEU CAL FORMACIÓ VEU EN OFF: PER CUIDAR LA NOSTRA VEU CAL EVITAR EL CRIT I NO COMPETIR AMB EL SOROLL AMBIENTAL. RESPIRAR PROFUNDAMENT I RELAXAR-SE. MANTENIR UNA POSTURA CORPORAL AMB UNA ACTITUD D’EXTENSIÓ EN L’EIX VERTICAL, QUE PERMETI UNA RESPIRACIÓ PROFUNDA I UNA BONA PROJECCIÓ DEL SO. PARLAR A POC A POC I FER PAUSES DURANT EL DISCURS. PARLAR A UNA ALTURA DE TO I INTENSITAT CORRECTES. PARLAR DE CARA AL PÚBLIC I CALLAR QUAN NO HI HA SILENCI. RESPECTAR EL TORN DE PARAULA. EVITAR PARLAR MENTRE ESCRIVIM A LA PISSARRA. TANCAR LA BOCA I NO INSPIRAR QUAN ESBORREM LA PISSARRA. UTILITZAR GUIXOS RODONS I PORTAGUIXOS. BEURE AIGUA A GLOPS I SOVINT A CLASSE. TENIR UNA BONA ALIMENTACIÓ, DESCANSAR EL NECESSARI, FER EXERCICI FÍSIC I MANTENIR UNA BONA HIGIENE NASAL. EVITAR ELS CANVIS BRUSCOS DE TEMPERATURA. VENTILAR LES AULES... Somriures de professorat Veu en off: Consells del tríptic Túnel aparcament Crèdits Túnel aparcament Riure de nen (Arnau) Missatge: VEU, COS, AIRE, EMOCIÓ



58

7. Discussió

Les dades aportades amb aquesta investigació han estat recollides a partir de l’experiència de treballar a l’aula, de l’observació i de la contrastació d’opinions i de vivències. Es dóna una visió de l’afrontament d’aquest tema des de dins, des de la situació dels qui patim en la nostra pell, el dia a dia de la funció docent i de la problemàtica actual en els centres educatius de Catalunya. La solució no és només donar un marc de formació per tal que es puguin aplicar tècniques de relaxació i d’impostació de la veu. La solució es basa en el tema de sempre: el gran debat de l’Educació! Ordre, disciplina, respecte i més silenci.

� Què passa a les aules? � Qui educa a l’alumnat i li ensenya les mínimes pautes de convivència? � “Hay mucho niño loco y policonsumidor” 12 � Com podem treballar amb aquests joves? � Per què la ràtio d’alumnat per classe és encara tan elevada?

El fet que el 95% dels enquestats confirmi que durant els períodes de vacances no té molèsties vocals, ratifica que l’abús de la veu es dóna a la feina; en canvi, la veu la utilitzem per a comunicar-nos sempre! Mai no deixem de parlar! Com és que per a fer-nos sentir en una aula amb alumnes hem de cridar tant? Hem de forçar tant la veu i passar tanta ansietat per a imposar l’ordre i el silenci? Ho he anat repetint al llarg d’aquesta memòria: 15 alumnes per aula i més ordre, disciplina i silenci! Si llegeixes aquesta conclusió final i tens manera de poder combatre aquest problema; si ets un polític, un tècnic, un director, un inspector, algun membre sindical... si ets algú sensible: ESCOLTA LA VEU DELS QUE LA PERDEN PER LA MANCA DE SILENCI, ESCOLTA A AQUELLS QUE EN LA SOLITUD DE L’AULA S’ESFORCEN PER A FER CLASSE AMB UN ALUMNAT I EN UNES CONDICIONS CADA VEGADA MÉS DIFÍCILS. NO PROMOGUIS TANTS PLANS, PROJECTES, QUALITATS... CERCA LA IGUALTAT PER A TOTS ELS DOCENTS: BAIXA LA RÀTIO I POSA ORDRE A LA SITUACIÓ DESCONCERTANT DE L’EDUCACIÓ EN EL NOSTRE PAÍS.

12 Rienda, J., (2008). Emilio Calatayud. Reflexiones de un juez de menores. Granada: Editorial Dauro.

Col·lecció Alminares nº 1.



59

8. Dades d’interès Dia Mundial Seguretat i SalUT en el treball (28 d’abril) 8.1 Referències legals: Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals (BOE de 10 de novembre de 1995). Real Decret 1299/2006,de 10 de novembre, del Nou quadre de malalties professionals en el sistema de la Seguretat Social (BOE de 19 de desembre de 2006) 8.2 Notes Tècniques i Articles

La gestió de la seguretat al sector de l'ensenyament

FACTS Agència Europea

Prevenció de la violència contra el personal docent FACTS Agència Europea

Seguretat i salut laboral a l'ensenyament FACTS Agència Europea

El minut de 120 segons

STEE-EILAS Anàlisi del treball del professorat de primària

Pla d'emergència. Fitxes Ajuntament de Barcelona

Prevenció de l'estrés professional docent

Conselleria de Cultura, Educació i Ciència

Prevenció de l'estrés professional docent (2)

Conselleria de Cultura, Educació i Ciència

Actuacions a fer en cas d'accidents USTEC-STEs

Salut Laboral a l'ensenyament. Acció sindical

Centrale de l'Enseignement du Québec (CEQ)

Acció Sindical en salut laboral Laurent Vogel, BTS

Notes per a l'acció sindical en salut laboral STEE-EILAS

Acció sindical contra assetjament moral USTEC-STEs

Assetjament moral en el treball:mobbing Universitat de Barcelona

Assetjament moral en el professorat USTEC-STEs

Assetjament psicològic a la feina USTEC-STEs

Avaluació de riscos USTEC-STEs

Embaràs i treball Universitat de Barcelona

Enquesta Salut Universitat de Girona

Estrés laboral en docents USTEC-STEs

Davant d'una evacuació Proposta d'activitats per al



60

professorat

Guia didàctica de prevenció de riscos laborals OSALAN

El caldo del cultiu de l'assetjament USTEC-STEs

Assetjament moral o mobbing a l'ensenyament USTEC-STEs

Alteracions múscul-esquelètiques Universitat de Barcelona

Els nòduls de les cordes vocals USTEC-STEs

Petits accidents amb gran importància Universitat de Barcelona

Els plans d'emergència dels Centres USTEC-STEs

Participa en el pla d'emergència Universitat de Barcelona

Prevenció de l'estrés als Centres d'ensenyament

Institut Municipal de Salut Pública de Barcelona

Fem camí cap a la prevenció de riscos Universitat de Barcelona

Promoció de la salut Universitat de Barcelona

Un simulacre a l'escola Fitxa per a l'alumnat

Salut laboral des de la perspectiva de gènere UIMP Santander

Professorat interí sota mínims USTEC-STEs

Efectes psicosocials del soroll als centres docents STEE-EILAS

Sense soroll es treballa millor Universitat de Barcelona

La temperatura als centres de treball i estudi STEE-EILAS

La veu és la teua eina de treball USTEC-STEs

Què és la vigilància de la salut? Universitat de Barcelona

Acció sindical davant els riscos psicosocials III Jornades Confederació d'STEs. Valladolid 2.003

Acord entre la UPV/EHU i els sindicats “

L'assetjament des de les institucions “

L'assetjament a les resolucions judicials “

Definició de l'assetjament psicològic “

Baixes laborals i riscos psicosocials “

Bullying a l'escola “

Educació primària i síndrome de Burnout “

Estratègies multidisciplinars de defensa jurídica “

Anàlisi de l'estrés laboral “

Prevenció del riscos psicosocials mitjançant l'humor

“

L'Inspecció de Treball davant l'assetjament moral “

Introducció a les Jornades “

Relaxació per al treball docent “

Estrés i riscos psicosocials a l'ensenyament “

Riscos psicosocials i la Llei de Prevenció “

Alteracions múscul-esquelètiques

Universitat de Barcelona

Els nòduls de les cordes vocals USTEC-STEs



61

Petits accidents amb gran importància


Els plans d'emergència dels Centres USTEC-STEs

Participa en el pla d'emergència


Prevenció de l'estrés als Centres d'ensenyament

Institut Municipal de Salut Pública BCN

Fem camí cap a la prevenció de riscos


Promoció de la salut


Un simulacre a l'escola Fitxa per a l'alumnat

Salut laboral des de la perspectiva de gènere UIMP Santander

Professorat interí sota mínims USTEC-STEs

Efectes psicosocials del soroll als centres docents STEE-EILAS

Sense soroll es treballa millor


La temperatura als centres de treball i estudi STEE-EILAS

La veu és la teua eina de treball USTEC-STEs

Què és la vigilància de la salut?


Web STEPV 1

8.3 Serveis de Seguretat Laboral

Servei de Prevenció de Riscos Laborals. Conselleria d'Educació

Fundación para la prevención de riesgos laborales

Servei Integrat de Prevenció i Salut Laboral. UPV

Servei de Prevenció. Universitat d'Alacant

Servei de Seguretat, Salut i Qualitat Ambiental. Universitat de València

Instituto Navarro de Salut Laboral

Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el treball

USTEC-STEs

Salut dels Treballadors. CEPIS/OPS/OMS

Agència Europea per a la seguretat i Salut en el treball

Universitat de Barcelona. Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambient

Organització Internacional del Treball (OIT)

Centre Internacional d'Informació sobre Seguretat i Salut en el treball (OIT)

Organització Muncial de la Salut (OMS)

Consorci Sanitari de Barcelona. Unitat de Salut Laboral

Confederació d'STEs-Intersindical. Salut Laboral

STEE-EILAS. País Basc



62

9. Bibliografia

Cardús, S., (2000). El desconcert de l’educació. Barcelona: Editorial La Campana. Cardús, S., (2003). Ben educats. Una defensa útil de les convencions, el civisme i l’autoritat. Barcelona: Editorial La Campana. Cortázar, Mª I., Rojo, B., (2007). La veu en la docència. Barcelona: Editorial Graó. Desenvolupament personal del professorat nº 8.

Davrou, Y., Aprendemos a relajarnos. Ejercicios de relajación de 7 a 14 años. Madrid: Editorial Narcea. Gaona, J.M., (2007). Endorfinas. Las hormonas de la felicidad. Madrid: Editorial La esfera de los libros.

Gassull, C., Godall, P., & Martorell, M. (2004). La veu. Orientacions pràctiques. Barcelona: Biblioteca Serra d'Or. Publicacions de l'Abadia de Montserrat Gay, E., Milán, M., et al. (1993). Condicions de seguretat i salut del treball docent. Treball elaborat pel Grup de Treball Salut i Treball Docent. Barcelona: Editorial Rosa Sensat. Makay, M., (1997) Técnicas de Relajación diaria. Barcelona: Editorial Paidós. Col·lecció El Árbol de la Vida. Mena, A., (1994). Educación de la voz: Principios fundamentales de ortofonía. Archidona: Editorial Aljibe.

Menéndez, C., Moreno, F.X., (2006). Ergonomia per a doncets. Anàlisi de l’ambient de treball i prevenció de riscos. Barcelona: Editorial Graó. Desenvolupament personal del professorat nº 7. Moliné, T., (2005) Reiki. Sabiduría del universo y luz del corazón. Barcelona: Editorial Océano. Molner, A., (2005). Taller de voz. Barcelona: Editorial Alba. Morris, D., (2006). La naturaleza de la felicidad. Barcelona: Editorial Planeta. Pagès, E., Reñé, A., (2008). Com ser docent i no deixar-hi la pell. Tècniques de concentració i relaxació a l’aula. Barcelona: Editorial Graó. Desenvolupament personal del professorat nº 13. Parareda, A., (2002). Aprendre a morir, aprendre a viure. Barcelona: Editorial Barcanova. Quiñones, C., (1997). El cuidado de la voz. Madrid: Editorial Escuela Española.



63

Rienda, J., (2008). Emilio Calatayud. Reflexiones de un juez de menores. Granada: Editorial Dauro. Col·lecció Alminares nº 1. Searby, J., (2007). Técnica Alexander. Barcelona: Editorial Evergreen.

Tulon, C., (1995). La veu. Barcelona: Editorial Columna. Weller, S., (1999), Respirar bien para vivir mejor. Barcelona: Editorial Paidós.

Articles: Belandia, R., (2000). El profesorado quiere hacerse oir. Lan Osasuna nº 1, pp. 25-31 Eluard, P., (2004). Troubles de la voix chez les enseignants. Doc Méd. Trav, pp 221-238. Fransí, F., (2004). Mesures d’emergència: Proposta de simplificació alternativa als plans d’autoprotecció. Salut laboral. Revista Funció. Publicació nº 41. pp.24-26. Gay. I., Salud y Trabajo docente. Associació de Mestres Rosa Sensat. FACTS, Agencia Europea para la Seguridad y la Salud en el Trabajo. Nº46 Iglesias, R,. Et al. (1994). Prevención de la patología otorrinaolaringológica en los trabajadores docentes. Prevención nº 130, pp. 48-53 Royo, M., Pomares, M., (1994). El riesgo de los trastronos de la voz en los profesionales de la enseñanza. Medicina y Seguridad en el trabajo nº 41, pp 33-36. Diario Oficial de la Unión Europea. 22.9.2003. Recomendación de la Comisión de 19 de septiembre de 2003, relativa a la lista europea de enfermedades profesionales. C (2003) Manuals:

Guia de les bones pràctiques de salut laboral. Centres de Formació professional. FETE-UGT, Secretaria de Formació Sindical. 2008. Manual de Seguretat i Salut Laboral. Generalitat de Catalunya. Departament de Treball. Direcció General de Relacions Laborals. 2001. Manual per a la identificació i avaluació de riscos laborals. Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria. 2005. Manual del Curs de Seguretat i Salut Laboral. Nivell Bàsic . CRP Gironès. 2004. Prevenció de Riscos Laborals, On-Line, en el Sector de l’ensenyament mitjançant sistemes telemàtics. FETE-UGT. 2007. Lèxic de prevenció de riscos laborals. Generalitat de Catalunya. 2002.



64

Fulletons informatius: Prevenció dels problemes de la veuen els docents. Respectar la veu, tenir-ne cura. Prevenció Risc Escolar. Fundació Blanquerna. Universitat Ramon Llull de Barcelona. Alteracions de la veu. Riscs i mesures preventives. Universitat de València. Servei de Prevenció de Riscs Laborals. Col·laboració de Mutua Universal. La salut laboral és cosa de tots i totes: la veu. Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament. Amb la col·laboració de l’Escola de Patologia del llenguatge de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. 1998.

Legislació i Normatives:

Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals. (BOE de 10 de novembre de 1995). Llei 39/1997, de 17 de gener, Reglament dels Serveis de Prevenció. (BOE de 31 de gener de 1997). Pacte sobre drets de participació dels empleats en matèria de prevenció de riscos laborals en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. (DOGC núm. 2272 de 23 d’octubre de 1996). Decret 312/98 d’1 de desembre, de creació d’un Servei de Prevenció de Riscos Laborals per al personal de l’Administració de la Generalitat. (DOGC núm. 2784, de 11 de novembre de 1998) . Decret 183/2000 de 29 de maig, de regulació del Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Departament d’Ensenyament. (DOGC núm. 3152 de 1 de juny de 2000). Real Decret 1299/2006, de 10 de novembre, del Nou quadre de malalties professionals en el sistema de la Seguretat Social (BOE de 19 de desembre de 2006). DVD “Un trabajo maestro” de MC MUTUAL La piràmide de la Salud. Adeps (Asociación de educación para la salud) El treball en l’art. (Generalitat de Catalunya) La prevenció dels riscos psicosocials als centres docents. Rosa Sensat. Guía de Delegados. Prevención de riesgos laborales en el sector de la enseñanza. Ministerio de trabajo y asuntos sociales. Benvinguts al sector de la construcció. Generalitat Pàgines WEB <www.ergonomia.cl> <www.gencat.net/ense> <www.mtas.es/insht> <www.pangea.org/ccooense/> <www.stnet.es/fete-ugt/> <www.sindicat.net>



65

La veu és l’enia básica de treball! Les condicions ... · constatar que la salut vocal és una...

Documents

Transcript of La veu és l’enia básica de treball! Les condicions ... · constatar que la salut vocal és una...