La veu dels barris núm 7

JUNY-JULIOL Núm. 7 II Època

CARRERA D’OBSTACLES PER LES ESCOLES BRESSOL

S u m a r iC R É D I T O S

pag1

pàg.2

La Veu dels Barris JUNY - JULIOL 2015

Editorial

Dan que hablar...

L’informe del Síndic Més enllà de les xifres

De 20 en 20 Fi de curs En Portada Què reclamen les escoles bressol de Cornellà?

Resultados de las Elecciones Municipales en Cornellà

Al tombar la cantonada

Balance de l’Associació en Defensa del Consumidor i l’Usuari de Cornellà

Saben aquell que diu...

El racó d’en Gueli

Entitats amb identitat

La Contra

03

03

04

05

06-07

08

9

10

10

111112

EDITA

COORDINACIÓNManel Clavijo

CONSEJO DE REDACCIÓNDolores de la CruzManel ClavijoGonçal ÉvoleMiguel Ángel TorresGabriel NavalesJoan RuizIolanda Martín Ramón NiubóRaúl Millán

COLABORADORESJoan Admetlla BatlleSíndic de Greuges de Cornellà

AGRADECIMIENTOSAssociació en Defensa del Consumidor i l’Usuari de CornellàCornellà Solidari

“La Veu dels Barris” SÍ es fa responsable de les

opinions expressades pels seus col·laboradors

als seus articles.

[email protected]

facebook.com/laveudelsbarris

@laveudelsbarris

EditorialMillones de ciudada-nos en Catalunya y en toda España tuvieron este pasado 24 de mayo una cita con las urnas.Los resultados en Corne-llà han sido: PSC, 11 con-cejales; CeC, 5; CIUDADA-NOS, 3; ERC, 2; ICV-EUIA, 2; PP, 2. Convergència pierde sus representan-tes en el Ayuntamien-to a favor de Esquerra. Gracias al pacto suscrito entre PSC e ICV-EUIA del año pasado, el segundo apoyará al primero para garantizar un gobierno socialista. El PSC en Cor-nellà sigue contando con la fidelidad de la mayoría de los ciudadanos. Era previsible para cualquie-ra que sepa leer el pulso

pàg.3

político de la ciudad. El PSC en Cornellà, a nivel político, es comparable a ICV, que gobierna el Ayuntamiento del Prat: llevan décadas gobernan-do sus respectivas ciuda-des. Cuentan con equipos de gobierno que practi-can una política dirigida a las mayorías y al 50% de las familias de la ciudad les va bien. Son ciudades sin grandes conflictos y cuando aparece uno, lo solucionan de manera pragmática. Las transfor-maciones urbanísticas, parques, equipamientos de la ciudad… han ayu-dado a dar calidad de vida a sus ciudades, y esto el ciudadano lo va-lora. También hay que

añadir que tanto tiempo gobernando les ha ser-vido para tejer una am-plia red de fidelidades.Es evidente a la vista de los resultados que el PSC e ICV juntos han perdido 5 concejales con respec-to a las últimas eleccio-nes municipales y los han perdido por la izquierda. La aparición en la admi-nistración de la ciudad de partidos emergen-tes pone en evidencia el malestar creciente de la ciudadanía, y esto tendría que ser un to-que de atención al PSC.Los próximos cuatro años serán complicados para el PSC-ICV serán años muy reivindicativos por parte de la oposición. Antonio


Balmón ya no podrá hacer las mismas políticas que ha hecho hasta ahora. El estado del país es grave y eso también se refleja en la ciudad , la situa-ción es más difícil políti-camente y socialmente: el paro la precariedad, la corrupción, los bajos sa-larios, los desahucios la falta de vivienda social, la pobreza creciente… están para quedarse, ya se ha encargado Ma-riano Rajoy que así sea. Harán falta soluciones creativas y tomar nota de muchas propuestas que le han hecho en campa-ña, y sobre todo mini-mizar en lo posible los “acomodados” en toda la estructura municipal.

Dan que hablar... El Bueno El Feo El Malo

Ha sido una de las grandes sorpresas de las pasadas elecciones municipales. Su formación política ha pasado en pocos meses de ser una alternativa pintoresca más dentro del inestable sistema de partidos catalán a gobernar en la Ciudad Condal y poner en jaque los tradicionales resortes del poder. Ha sabido ir de la protesta a la propuesta, ¿sabrá ahora gobernar? Por el bien de todos, deseamos que así sea.

Tan absurdo es silbar en contra de una canción como agendar una reunión de urgencia para tratar este tema. Parece ser que el Gobierno Central está empeñado en hacer fracasar cualquier posibilidad de gestión pacífica del conflicto entre la Generalitat y la Moncloa. La cara de satisfacción de Artur Mas tampoco ha ayudado. Unos y otros se comportan como unos críos. El problema es que manejan un presupuesto elevado y tienen responsabilidades.

¿A qué se debe el cambio de rumbo radical que ha dado el Partido Popular en Cornellà? A priori puede parecer que el nuevo candidato ha venido con sus propias ideas sobre la inmigración y que eso ha in-fluído en hacer que el PP de Cornellà sea ahora un partido con tendencias xenófobas. La realidad seguramente sea más simple: les ha movido la desesperación de verse al bor-de del abismo. Perder unas sillas y unos puestos remune-rados siempre es algo duro .

Comisión Antiviolencia PP-CornellàAda Colau

¿Qué ha pasado?

L’informe del Síndic

Més enllà de les xifres Crec que seria un error resumir el tre-ball del Síndic de Greuges durant el 2014, tal com recu-ll l’Informe que vaig presentar davant el Ple municipal a co-mençaments d’abril, a partir de les xifres de queixes, consul-tes o iniciatives d’ofi-ci. Es perdria part de l’essència d’aquesta institució i del sentit que té pels ciutadans de Cornellà la seva existència, en defensa dels drets de les per-sones, com a garantia de transparència de l’administració local i com a sinònim de qualitat democràtica.

Crec que és necessari fer aquest preàmbul abans d’entrar en el detall de la memòria. Després de set anys de funcionament, la institució del Síndic de Greuges de Cor-nellà està plenament arrelada. I és impor-tant destacar aquesta dada perquè el pro-cés de consolidació coincideix amb els pitjors moments de la crisi econòmica. La majoria de queixes i consultes tenen aquest rerefons dramàtic, que co-mença amb la pèrdua de la feina i que con-tamina el dia a dia de famílies i persones.

Penso, i així queda re-flectit en el recull de l’activitat del 2014, que no es pot justi-ficar i és totalment injust que el criteri pressupostari, les re-

tallades, sigui utilit-zat per part de l’admi-nistració autonòmica i estatal com el prin-cipal argument per laminar drets conso-lidats, com el de la Renda Mínima d’In-serció i l’aplicació de la llei de dependèn-cia, que agrupen una part significativa de les queixes que es van tramitar l’any passat. No és nova aquesta dada, però cal insis-tir en la denúncia.

Constato una altra dada preocupant. La crisi afecta de ma-nera contundent el segment de la pobla-ció més jove, infants i adolescents, amb casos de malnutrició i que viuen en famí-lies que tenen difi-cultats per la compra de libres de text o material escolar. Em consta que des de l’àmbit municipal hi ha una preocupació per aquesta realitat i que es fan esforços per corregir el pro-blema, però no con-vé baixar la guàrdia. Cal seguir treballant per detectar, actuar i comprometre al con-junt de les institu-cions en l’eradicació d’un problema que compromet el futur de la nostra societat.

En el mateix context, vull apuntar una dada que em sembla relle-vant, i així ho consta-to a la memòria d’ac-tivitats. Cornellà va celebrar a finals de gener unes Jornades sobre la pobresa que

pàg.4


van servir per dues coses que són impor-tants. Primer, mos-trar públicament el compromís d’entitats socials de la ciutat i de l’Administració per sumar esforços alhora de trenar una xarxa cívica prepa-rada per atendre als més desfavorits i dis-posada a evitar una fractura social que en les actuals circum-stàncies seria catas-tròfica. I segon, que d’aquest compromís van sorgir una sèrie de propostes que han de servir de guia per corregir les desigual-tats que ha generat la crisi econòmica.

Els ciutadans de Cor-nellà sempre s’ha distingit per la seva capacitat mobilitza-dora i alhora per la seva aptitud per ge-nerar iniciatives en la defensa dels drets de les persones, his-tòricament i també ara. Tots tenim al cap molts moments i les Jornades sobre la po-bresa també ho seran.

Si faig èmfasi en aquesta iniciativa és perquè estic con-vençut que tot i les dades optimistes que apunten a una sor-tida de la crisi, els danys socials i perso-nals persistiran en el temps. Que ens cos-tarà recuperar-nos i que haurem de tor-nar a lluitar per uns drets que, fins fa dos dies, considerà-vem inamovibles. I ho haurem de fer

Joan BarreraSíndic de Greuges de Cornellà

des del compromís cívic i institucional.

Precisament, una de les propostes que in-corporo a la memòria és una reforma dels serveis socials muni-cipals, que incloguin mecanismes d’actua-ció més transversals i mesures d’acompan-yament capaces de facilitar a les perso-nes en situació de vul-nerabilitat una via per generar expectatives personals i de futur i per revertir la situa-ció en què es troben.

Podria parlar d’altres aspectes de l’Informe del 2014, com el de la defensa del l’espai públic, un element bàsic de convivència, d’integració i de pro-jecció dels valors de la ciutat. De la millora dels mecanismes per afavorir la comunica-ció del ciutadà amb l’administració públi-ca. De la convenièn-cia d’impulsar políti-ques d’habitatge per a col·lectius desfavo-rits o de la necessitat de promoure políti-ques en defensa dels drets de les dones. La memòria ho des-envolupa amb més precisió. Segur que en el futur tindrem més d’una ocasió per parlar-ne. Les xifres només són un mínim reflex de la realitat.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .(El contingut de l’Infor-me 2014 es pot con-sultar a: http://www.cornella.cat/ca/Infor-mesIDocumentacio.asp)

Termina el curso escolar con una nueva polémi-ca gracias a la LOMCE del PP: las evaluaciones de nivel de 3º de primaria.Aunque el PP y sus diferen-tes consejerías autonómicas argumentan que se trata de evaluaciones diagnósticas, lo cual puede ser legítimo, las dudas provienen de la pu-blicación de resultados, de que se pueda tratar de una

reválida encubierta y su uso para adelantar más la segre-gación por nivel en las aulas.La publicación de resulta-dos es peligrosa porque el PP en Madrid lleva muchos años fomentando la elec-ción de centros educativos a través de ránkings. Los mejores centros pueden acabar seleccionando a su alumnado al tener mucha demanda y derivar los estu-

Raúl millán 26 años. Historiador.

Sant Ildefons

De 20 en 20 Fi de curs

Estem a punt d’aca-bar el curs escolar i com a mare no puc deixar de parlar i valorar tota la feina que han fet els di-ferents moviments educatius arrel de Catalunya i, com no de Cornellà, en contra de la LOMCE.FAPAC, FAMPA, Xar-

xa Escoles Insub-misses, Marea Gro-ga, Ampes… totes elles treballant per tal que les famílies siguem conscients de quines seran les repercussions d’aquesta “Ley Or-deno y Mando de la Conferencia Epis-copal” a través de

xerrades informati-ves, tallers reivindi-catius, accions d’in-submissió contra les proves de 3r…Acaba el curs i pot-ser no notarem els efectes inmediats però estic convençu-da que l’educació dels nostres fills es veurà greument

afectada sinó hi ha un canvi, no només de la llei sinó de la consciència dels pa-res i mares que hau-rien de pensar que el futur d’aquest país són els nos-tres fills i filles i co-mença per INVERTIR EN L’EDUCACIÓ PÚ-BLICA I DE QUALITAT

¿En qué sociedad queremos vivir, y en qué sociedad queremos que vi-van nuestros hijos?Las políticas neo-liberales de recor-tes podemos ya juzgarlas hoy por sus dramáticos re-sultados. España es el país Europeo con más desigual-dades. En el ámbi-to de la educación pública, estas po-

líticas se traducen en 25.000 profe-sores menos, y se calcula que se necesitan 45.000 profesores más para estar a nivel europeo. A esto tenemos que aña-dir la barbaridad de la LOMCE en su totalidad, las tasas en Formación Pro-fesional, el 3+2 en las carreras univer-sitarias, se calcula

que a cada familia le saldrá la edu-cación universita-ria de un hijo por 20.000 euros. Ya tenemos en España instalada una edu-cación de clases que rompe el prin-cipio de igualdad de oportunidades.Nos tendríamos que preguntar, realmente ¿qué hay detrás de los recortes en nombre

de la austeridad?, ¿cómo luchar por nuestros derechos y los de nuestros hijos y conquistar una igualdad so-cial?, ¿cómo de-fender el acceso al saber para todos los niños y jóvenes y garantizar una es-cuela y universidad pública gratuita y abierta a todos?La respues-ta es IDEOLOGÍA

pàg.5


Dolores de la Cruz40 anys. Funcionària.

Almeda

Juan Ruiz Cantos61 años. Obrero

Almeda

“Ley Ordeno y Mando de la Conferencia Episcopal”

“Jaque a la educación pública”

“Las pruebas de 3º”

diantes peores (pobres, in-migrantes, los de educación especial) a otros centros peores. Segregación cla-sista antes de pisar el aula.De la reválida, nuevamen-te es un problema social: el alumnado de orígenes humildes tiende a obtener peores resultados en prue-bas finales que son todo o nada, por lo que supone condenar a la repetición a

más estudiantes pobres que han superado los cursos adecuadamente. La repeti-ción no mejora resultados del repetidor y, en cambio, hace aumentar la proba-bilidad de fracaso escolar.En definitiva, otro año en que el PP intenta castigar al alumnado por ser pobre y en crear dos educacio-nes diferentes: para los que tiene y para los que no.

En Portada:

pàg.6


s’havia de valorar bé.Tot un seguit de nor-matives com ara la LOMCE i la Llei de Ra-cionalització i Soste-nibilitat de l’Adminis-tració Local (LRSAL) fa que es menysprei l’educació 0-3, això es tradueix en la inexis-tència de consell esco-lar d’escoles bressol, un altre punt recla-mat en el manifest. Cal dir que la LRSAL impossibilita l’as-sumpció de noves competències per part dels ajunta-ments en la primera etapa d’educació in-fantil motiu pel qual es va haver de para-litzar el procés per constituir un únic consell escolar per a les escoles Bressol.Actualment s’està modificant el regla-ment del Conse-ll Escolar Municipal per tal que les esco-

les bressol hi esti-guin representades.Aquest menyspreu es veu agreujat per la LOMCE ja que l’etapa 0-3 deixa de ser con-siderada educativa i passa a ser assisten-cial. Un fet que pot acabar amb la pres-tació d’aquest servei per part dels ajun-taments si tenim en compte els efectes de l’aplicació de la LR-SAL, que restringeix i condiciona les com-petències educatives dels ajuntaments.El col·lectiu d’esco-les bressol denun-cien que l’increment de preus dels últims anys, el descens de natalitat, saldo mi-gratori negatiu i la nostra realitat so-cioeconòmica (cri-si, atur…) ha fet que durant els últims anys ha hagut un descens de nens i nenes ma-

Fa uns mesos totes les escoles bressol de Cornellà van sig-nar un “Manifest en defensa d’un model d’Educació 0-3 equi-tatiu de qualitat i plural” que van pre-sentar a l’Ajuntament. En aquest manifest es reclamen, entre altres, l’establiment d’un sistema de ta-xes que afavoreixi l’equitat en l’accés al servei, amb total in-dependència del ni-vell de renda familiar. El col·lectiu d’ampes d’escoles bressol con-sideren que el siste-ma de taxes actuals no és just ja que exer-ceix un efecte barrera en l’accés al servei a un conjunt important de la població que no pot accedir a les reduccions de quo-ta, però que tampoc pot suportar la des-pesa que actualment representa el servei.Per tal de reduir les despeses a les famí-lies, l’ajuntament du-rant el curs ha ofert el prorrateig mensual de la quota de mate-rial, i ha donat solució a algunes demandes de les ampes com ara: millora de les franges i opcions del servei d’acollida pel matí així com el co-brament de la quota

els últims dies del mesAtenent a la realitat social i per un accés just a l’educació 0-3, des de l’ajuntament de Cornellà s’estan plantejant altres es-cenaris que poden ser o bé, la tarifica-ció social amb preus diferents per tram de renda o bé, una revisió del sistema de reduccions par-tint d’un únic preu ja que les ordenances fiscals han contem-plat sempre les re-duccions de quota, tot i que el col·lectiu d’ampes demanen més trams. Tant la tarificació social o la revisió del sistema de reduccions presenten avantatges i incon-venients per a les fa-mílies usuàries i pel conjunt de ciutadans, per això, segons la Ti-nent d’Alcalde de Polí-tiques de Ciutadania,

Dolores de la Cruz

QUÈ RECLAMEN LES ESCOLES BRESSOL DE CORNELLÀ?

En Portada:

pàg.7


triculats de 0-3 anys . Aquest descens dels nens matriculats ha fet que s’hagi tancat una línea a l’escola bressol Lindavista, no s’han cobert les places ofertades a l’escola bressol Mag Maginet o Cel Blau. Tenint en compte que al llarg dels curs es poden produir baixes, fruit en molts casos de la manca de recursos per al pa-gament del servei. Amb la tarificació so-cial demandada per les ampes es reco-neixeria la situació concreta de les fa-mílies a través de les quotes per renda, do-nant opció a moltes famílies que neces-siten l’escola bressol però no poden pagar les quotes actuals. El Síndic de Gregues de Cornellà al seu in-forme del 2014 dóna suport a la moció aprovada pel Ple mu-nicipal per impulsar la tarificació social a les escoles bressol ja que garanteix una major justícia social i la igual-tat d’oportunitats per els fills de famílies

amb pocs recursos.Al llarg dels anys 1992 – 2011 l’Ajuntament i el Departament d’En-senyament de la Ge-neralitat han signat un seguit de convenis de durada indefini-da on per una banda l’Ajuntament es com-prometia a crear un determinat nombre de places (671) a tra-vés de les 8 escoles bressol que actual-mente hi ha a la ciu-tat i el Departament d’Ensenyament per tal de reduir les quo-tes que suporten les famílies es va com-prometre a finançar la despesa corrent de les places de les es-coles bressol munici-pals indefinidament. Però només es van signar convenis du-rant uns anys, segons el següent detall:No només la LOMCE o la LRSAL fan que l’educació 0-3 estigui menysprea-da, la Generalitat des del curs 2012 – 2013, és a dir 3 cursos, ha deixat de subscriure convenis amb l’ajuntament pel que fa al finançament per re-duir la despesa que su-porten les families. Això

l’estudi i l’aplicació del nou model de tarifes per al curs 2015-2016, fet que s’està incomplint donat que les tarifes que es presenten per part de l’Ajuntament en el procés de preins-cripció actual són les vi-gents durant el curs actual FAPAC critica que el De-partament d’Ensenya-ment hagi abandonat l’educació 0-3 a la seva sort, reduint el pressu-post a zero i provocant el desmantellament de la xarxa d’escoles bressol. L’educació dels 0 als 3 anys és determinant pels nos-tres fills i filles, però sembla que en aquest país és l’eta-pa que menys rellevància i importancia se li dóna, de fet queda exclosa de l’edu-cació obligatòria i gratuïta. Si la Generalitat ha aban-donat l’educació 0-3 i la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Admi-nistració Local (LRSAL) deixa sense competèn-cies educatives als ajunta-ments que serà d’aques-ta etapa? Acabarà sent un privilegi d’uns pocs?A data d’avui l’Ajuntament és el responsable de les escoles bressol de la ciutat per això se li reclama que presenti l’estudi i l’aplicació inmediata d’aquest nou sistema de preus públics, tal i com es recollia en els acords de la moció apro-vada al Ple al setembre Recordem que la manca d’inversió en la prime-ra infancia tindrà con-seqüències negatives per a les futures generacions

Nota: L’Ajuntament ha anunciat congelació de les quotes pel curs 2015-2016

vol dir que l’educació 0-3 no és important pel De-partament d’Ensenya-ment de la Generalitat? Al Ple del passat mes de setembre es van aprobar dues mo-cions relacionades amb les escoles bressol:- Una requerint al Departament d’Ensen-yament de la Generalitat fer efectiu el pagament de l’últim conveni que ambdos havien subscrit així com formalitzar la sig-natura d’un conveni amb efectes retroactius des del 1 de setembre de 2012 i posteriors fins el curs es-colar actual 2014-2015.- Una segona en la qual el grup majoritori, PSC, proposava realitzar un estudi per valorar la possibilitat d’implantar la tarificació social així com l’aplicació del nou model ta-rifari per al curs 2015-2016 El 14 de maig d’enguany les escoles bressol del mu-nicipi, a excepció de l’AM-PA Baldufa, han tornat a presentar un escrit a l’Ajun-tament adjuntant 600 sig-natures donat que no han tornat a ser convocats per l’ajuntament per fer segui-ment d’aquesta segona moció en la que el Ple es comprometia a presentar

CONVENI CURS MODUL PER ALUMNE

INCREMENT o REDUCCIO

ANUAL

REDUCCIO RESPECTE 2005

10/10/2005 2005 a 2009 1.800 € 0%

02/09/2010 2009 a 2010 1.800 € 0% 0%

09/11/2011 2010 a 2011 1.600 € -11,11% -11,11%

09/04/2013 2011 a 2012 1.300 € -18,75% -27,77%

pàg.8


RESULTADOS ELECCIONES MUNICIPALES EN CORNELLÀ

REGIDORS ESCOLLITS PEL MANDAT 2015-19 PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA-CANDIDA-TURA DE PROGRÉS (PSC-CP)1. ANTONIO BALMÓN ARÉVALO2. ROCÍO GARCÍA PÉREZ3. ANTONIO MARTÍNEZ FLOR4. EMILIA BRIONES MATAMALES5. SERGIO FERNÁNDEZ MESA6. MONTSERRAT PÉREZ LANCHO7. MANUEL CEBALLOS MORILLO8. AURORA MENDO SÁNCHEZ9. JOSÉ MANUEL PARRADO CAS-CAJOSA10. MARIA DE LAS MERCEDES FER-NÁNDEZ GARCÍA11. ENRIQUE VANACLOY VALIENTE

CORNELLÀ EN COMÚ-CRIDA PER CORNELLÀ (CEC-CPC)1. VIDAL ARAGONES CHICHARRO2. MARIA JOSEFA RUIZ TIENDA3. ANGEL CAMACHO HERVÁS4. MARIA CARMEN LOPEZ ALVA-REZ5. JOSE DAVID GARCIA MUÑOZ

CIUTADANS-PARTIDO DE LA CIUDADANIA (C’s)

1. JORGE GARCÍA MULET2. DANIEL MARTÍNEZ RODRÍGUEZ3. ANNA-CLARA MARTÍNEZ FER-NÁNDEZ

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA-ACORD MU-

NICIPAL (ERC-AM)1. RAQUEL ALBIOL I GILABERT2. FRANCESC SÀNCHEZ I GARCIA

INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA-L’ESQUERRA

PLURAL-ENTESA (ICV-EUiA-EP-E)

1. ARNAU FUNES ROMERO2. SERGIO GÓMEZ MÁRQUEZ

PARTIT POPULAR - PARTIDO POPULAR (P.P.)

1. DANIEL SERRANO CORONADO2. Mª ISABEL PÉREZ ESPINOSA

Fuente: Ministerio del Interior: http://resultadoslocales2015.interior.es/99MU/DMU0908907399_L1.htm

Us desitgem a totes i tots un mandat ple d’encerts , bons acords i entesa. Us volem recordar que, a l centre de totes les de-c is ions que hagueu de prendre, ha d’es-tar el municipi de Cornel là i e ls seus c iutadans. No espereu a les properes elec-c ions per enrecordar-vos de nosaltres.

pàg.9


Al tombar la CantonadaSe equivocó la gaviota… Gonçal Évole

73 anys. Gavarra

… se equivocaba,creyó que el trigo era agua,

se equivocaba

Me tomo la licencia de apropiarme el verso de Alberti y cambiar el ave que simboliza la paz, por la otra que se alimenta de carroña y que sobrevuela el anagrama del Partido Popular para, a mi libre albedrío, dejar constan-cia de la enorme “hostia” -Rita Barberà dixit- que ha recibido en pleno rostro el P.P. en las últimas y tal vez históricas elecciones mu-nicipales y autonómicas del pasado 24 de mayo. Todas sus consecuencias han sido analizadas hasta la saciedad por los diferen-tes medios informativos de alcance estatal y por plu-mas a las que no llego ni a la suela del zapato. Pero dado el caso que “La veu dels barris” es de ámbito estrictamente local, in-tentaré ceñirme a un he-cho anecdótico que no es ajeno a lo sucedido a otros niveles y que, de inmedia-to, juzgué zafio y delezna-ble. Vayamos por partes.El viernes 22 de mayo, cuarenta y ocho horas an-tes de que se abrieran los colegios electorales, del buzón de mi casa recogí un panfleto que se me antojó el postrer esfuerzo, el úl-timo cartucho para llamar la atención que significa-ba la constatación de una soberbia y prepotencia sin precedentes. Tengo la impresión que los men-tores de esta propaganda ignoraban por completo el terreno que pisaban y

así les ha ido. Al llegar a mi casa lo examiné y, para mis adentros no pude por me-nos que decirme: “Ja han begut oli”. Lo describiré por si alguien no lo ha llegado a ver: en el anverso del panfleto, supuestamente electoral bajo el epígrafe “¿Aun no lo tienes claro?” dos imágenes radicalmente opuestas: a la izquierda la del candidato Daniel Serra-no del Partido Popular, a todo color, sonriente, pei-nado con esmero exquisito, maquillado y afeitado, re-cién salido de un salón de belleza, lo que en castizo se dice “hecho un pincel” y en la parte derecha la foto en blanco y negro del candi-dato del Partido Socialista de Catalunya Antonio Bal-món, desaliñado, con cara de pomes agres. No han tenido bastante con estas imágenes inadmisibles que en el reverso, aseguran “que ahora lo tienes más claro” y detallan punto por punto las características de ambos personajes: la de Daniel Serrano como si hubiera cursado todos los masters habidos y por haber y, por el contrario, Antonio Balmón que no ha llegado a terminar la EGB. No había contemplado una cosa semejante desde el inmundo video de los “doberman” que puso en marcha el PSOE en unas elecciones generales. ¡La-mentable de solemnidad! En efecto, “Han begut oli” porque en el veredicto inapelable de las urnas les volaron tres regidores que-dando el PP en Cornellà como “algo” residual. Se

me dirá, y con razón, que el PSC perdió la mayoría, lo cual en muchos círculos se había previsto dada la efervescencia que se vivía en la ciudad. Arriesgando a pecar de vanidad, les re-mito a mi artículo anterior publicado en el número 5 de esta humilde revis-ta. La cuestión que quiero plantear es que en política, incluyendo los aberrantes quince días de campaña en que acostumbran a des-madrarse, no todo vale, no se pueden cruzar ciertas lí-neas rojas del “fair-play” y el debido respeto humano al contrario. Me permito aconsejarle al señor Serra-no que si al cabo de cuatro años se le ocurre volver a presentarse, cosa que dudo por la tendencia de su partido a cepillarse can-didatos, cambie de asesor. Busque a alguien que sepa lo que son las calles de Cornellà y las del Baix Llo-bregat. Esto no es Sarriá ni Pedralbes, pero tampo-co nos tomen por tontos.

Ustedes, con su campaña, no han insultado a una sola persona, el Alcalde Bal-món, lo han hecho a toda una ciudad que, con todos sus defectos y virtudes lle-va votándole ininterrumpi-damente tres legislaturas, que serán cuatro, contando la que acabamos de iniciar. Se han equivocado rotun-damente porque no saben ni el terreno que pisan y pongo en duda que jamás se coman una rosca en esta comarca. Antonio Balmón ha perdido la mayoría, es cierto. Pero nunca perderá la dignidad ni dará la ima-gen patética, rozando el más colosal ridículo de su candidata estrella, doña Esperanza. La gaviota que sobrevuela sus siglas, una vez más se ha equivocado:

”se equivocaba,creyó que el trigo era agua,

se equivocaba…”

Y así les ha ido. ¡Buen viaje en su travesía del desierto!

pàg.10


“… l’accés de les persones immigrades a la sani-tat pública provoca que aquesta se saturi i perdi qualitat”

Aquell que ho diu potser no sap que...

Saben aquell que diu...

Segons diversos estudis, la població estrangera fa servir els serveis sanitaris amb menys freqüència en totes les franges d’edat, en tots dos sexes i independentment del país de procedència. De mitjana, els infants es visiten gairebé dues vegades menys l’any, i els adults quatre.

Segons enquestes publicades pel Departament de Salut de la Generalitat, la població estrangera visita menys els especialistes, fa servir menys medicaments i és hospitalitzada en menys ocasions i amb costos més baixos.

Segons diversos estudis, l’estat de salut de la població estrangera és significativament millor que la dels ciutadans autòctons. Això explicaria la menor utilització dels serveis sanitaris. Habitualment, les persones que emigren són les més fortes i amb millor estat de salut.

Les persones que emigren són població jove en edat de treballar. A mesura que ens fem grans la salut es deteriora. Així, són les persones de més edat les que suposen més despesa per al sistema sanitari. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, la quanti-tat de persones de nacionalitat espanyola de més de 65 anys és enormement superior a la de persones de nacionalitat estrangera.

Quan t’expliquin alguna cosa que no se sap si és certa, que no és bona i que no és útil...com a mínim DUBTA...per conèixer INFORMA’T...i si vols ACTUA!!

tros mayores esfuerzos en la información y sensibili-zación para los ciudadanos de nuestra ciudad, algo que creemos básico para una mayor implicación de todos.

El balance de este año es muy positivo, con un mayor número de reclamaciones, hace entrever una mejora en la concienciación de la población, por ello pode-mos recoger unas primeras conclusiones muy favora-bles tanto para los usua-rios como también para nuestra asociación. El lado más complicado, es el im-portante aumento de las reclamaciones, hace que el servicio no pueda desa-

rrollarse con la calidad que debería. Dicho aumento lo encontramos en los servi-cios privados contratados por los usuarios, un ejem-plo claro lo podemos ver en los seguros privados (Mutuas), sanitarios, del hogar, automovilísticos. Los precios de los seguros son más reducidos, por lo que implica una reducción en las prestaciones. Los usuarios se encuentran con muchos problemas cuan-do quieren utilizarlos. La falta de conocimiento de las condiciones contrac-tuales y la poca informa-ción por parte sus seguros hace que las reclamaciones en este sector aumenten

Seguimos inmersos en la crisis, algunos pueden ver datos para una posible re-cuperación, pero para el consumidor, los datos nos dicen todo lo contrario. La crisis sigue afectando de manera muy dura a todas las familias. Debemos exi-gir, más que nunca, nues-tros derechos cada vez más recortados. Recordar, que el consumo, represen-ta una actividad básica en nuestro día a día, l’Associa-ció en Defensa del Consu-midor i l’usuari de Cornellà, tiene como objetivo princi-pal la defensa de los con-sumidores ante los abusos de los agentes públicos y privados, focalizando nues-

de manera importante.

No queremos dejar de agradecer todo el apoyo que ha recibido l’Associació en Defensa del Consumidor i l’Usuari por parte de las diferentes administracio-nes tanto a nivel económi-co como de asesoramiento (Ayuntamiento de Corne-llà, Diputación de Barce-lona y la Agencia Catalana de Consum). También dar el mayor de los agradeci-mientos a las asociaciones de vecinos de Cornellà y a todos los vecinos y veci-nas, que con su aportación hacen que nuestro trabajo tenga cada vez más reper-cusión en nuestra ciudad.

Balance de l’Associó en Defensa del Consumidor i l’Usuari de Cornellà

pàg.11


El Racó d’en Gueli

Entitats amb IdentitatCornellà Solidari: “Projecte Vacances en Pau”

La Rosa Lafuente i el Pedro Rodríguez són els responsables del projecte “Vacances en Pau” , dintre de l’organització Corne-llà Solidari, fent rea-litat que infants sa-hrauís de 8 a 12 anys puguin gaudir durant 2 mesos d’unes va-cances al nostre país.Des de l’any 2001 famílies cornella-nenques acullen nens i nens sahrauís. Durant els mesos

d’estiu, a més de conviure, compar-tir cultures i fer que aquests infants “s’oblidin” tempo-ralment de la dura realitat que viuen als Campaments de Refugiats (manca de menjar, aigua, temperatures ex-tremes…) l’acollida permet que els nens i nenes tinguin ac-cés a l’atenció sani-tària amb una revisió mèdica completa.

Aquest estiu 7 fa-mílies acollidores de Cornellà faran realitat aquest pro-jecte de cooperació i solidaritat apro-pant les cultures sahrauí i catalanes.La tasca de “Vacan-ces en Pau” no aca-ba al setembre quan marxen els nens ja que durant tot l’any es fan recollides d’aliments/roba, xe-rrades i exposicions per tal de sensibi-

litzar a la població i donar a conèixer la realitat política i so-cial del Poble Sahrauí que veuen com els seus drets són cons-tantment violats. Si voleu rebre infor-mació, col·laborar, rebre xerrades de sensibilització i/o ser part d’aquest gran projecte po-seu-vos en contac-te amb el Pedro (678712782) o amb la Rosa (655564933)


En aquestes alçades, sembla ser que ja gairebé ningú estaria dis-posat a contradir la idea de que la bicicleta és el mitjà de trans-port ideal per a resoldre eficaç-ment una gran part dels proble-mes que ens ha generat una abusiva utilització del vehicle privat motoritzat a les nostres ciutats. L’addicció al cotxe ens ha dut a tenir perillosos nivells de contaminants tòxics a l’am-bient, alta contaminació acús-tica, elevats índex d’accidents greus, ineficiència energètica en els desplaçaments, depen-dència dels combustibles fòssi-ls, embussos a les hores punta, sedentarisme, deshumanització de l’espai urbà... Algú pensa que tant sols amb una millora del transport públic ho arreglarem?Probablement aquest és el fac-tor principal que ha fet créixer la fal·lera entre els nostres go-vernants per esforçar-se a de-mostrar que procuren fer molt en pro de la bicicleta urbana, s’ha posat de moda parlar-ne, queda bé sortir a les fotos amb una bicicleta, s’ha tornat en el recurs fàcil per a qualsevol anunci, ocupen rius de tinta en els plans de mobilitat... Si mirem aquest aspecte, sembla que tot vingui de cara per a un canvi en la nostra manera d’entendre la mobilitat urbana. Però en ge-neral els nostres dirigents polí-tics estan preparats per liderar aquet canvi? Tenen clar quin és el camí que cal seguir per arri-bar-hi? i encara més, demostren tenir alguna pressa per fer-ho?Si ens mirem les coses que han fet fins ara, és fàcil arribar a la conclusió de que en ge-neral no tenen massa interès en fer-ho bé i encara men-ys, fer-ho ràpid. Tant sols cal analitzar els minsos recursos econòmics que hi dediquen i en quina direcció els canalitzen.

Per indicar tant sols algunes d’aquestes actuacions més signi-ficatives, fixem-nos per exemple, en el BiciBox, un sistema d’apar-cament segur creat abans de que hi hagi una suficient demanda que el justifiqui. Al damunt acu-mula nombrosos errors de con-cepte, com son el tipus d’abona-ment escollit, que no permet el pupil·latge i un mal disseny, que li mostra al possible lladre, la bi-cicleta més llaminera per robar.Molt discutibles son també, els recursos econòmics que es destinen per subvencionar bi-cicletes elèctriques, abans de fer-ho per a les que no ho son. No cal dir que amb els mateixos diners, s’arribaria a un nombre molt més elevat de bicicletes i a un públic molt més generalitzat, si aquests es destinessin a les bi-cicletes no motoritzades. Però en qualsevol cas, qui els ha dit que el problema és el preu que tenen les bicicletes? Si precisa-

ment, en general, tenim unes bi-cicletes massa cares. No és per això que es va crear el BiciBox?De totes maneres, allò que més crida l’atenció, és veure com els nostres governants i so-bre tot a Cornellà, prefereixen pintar quatre ratlles a les vo-reres i anomenar-les carril bici, abans d’analitzar si resolen cap problema per a les bicicletes, sinó al contrari i al damunt en generen de nous als vianants.Fa l’efecte que aquests gover-nants encara no s’han adonat que si volen considerar a la bicicleta com un competidor directe del vehicle a motor, pri-mer de tot, el que han de fer, és donar-li unes condicions per a circular, com a mínim, no in-feriors de les que ara mateix gaudeixen la resta de vehicles. És a dir, que puguin utilitzar de manera segura i eficient, tots els carrers existents i que en el cas de segregar-les per motius de

pàg.12

seguretat, el traçat alterna-tiu (carril bici), ha de recórrer una distancia igual o inferior a la resta de vehicles, al mateix temps que el nombre d’atu-rades sigui inferior o igual i que a la vegada, li permeti assolir de manera segura, la mateixa velocitat màxi-ma permesa en aquella via.Aquestes condicions que sobre el paper semblen tant raonables, a la pràctica no s’acompleixen en cap dels pocs carrils bici que s’han fet a Cornellà i el més preocu-pant és que aquesta tònica es manté igual en el PMU (Pla de Mobilitat Urbana) que l’Ajuntament està acabant de redactar. Això per no parlar de la pèssima connectivitat.Els fets semblen demos-trar que no saben fer-ho, qui sap, igual és que no ho volen fer, o potser pi-tjor, totes dues coses.

La contra

LA BICICLETA, UN VEHICLE PER DECORAR LA CIUTAT?

Joan Admetlla Batlle

La veu dels barris núm 7

Documents

Transcript of La veu dels barris núm 7