La veu dels barris núm 11

MARÇ - ABRIL Núm. 11 II Època

TARIFACIÓ SOCIAL A CORNELLÀ: ELS PARTITS RESPONEN

S u m a r iC R É D I T O S

pag1

pàg.2

La Veu dels Barris MARÇ - ABRIL 2016

Editorial

Dan que hablar...

Preguntes al Síndic Pobresaenergètica

#NoALaLOMCE

De 20 en 20 Cap a on anem?

En Portada

Al tombar la cantonada

Saben aquell que diu...

Entitats amb Identitat

El racó d’en Gueli

Tancament de Línies de P3

Xerrada: “Tarifació Social a Cornellà”

03

03

04

04

05

06-07

8

9

10

10

11

12

EDITA

COORDINACIÓNManel Clavijo

CONSEJO DE REDACCIÓNDolores de la CruzManel ClavijoGonçal ÉvoleMiguel Ángel TorresGabriel NavalesJoan RuizIolanda Martín Ramón NiubóRaúl Millán Jordi Garcia Oriol BadenesSònia Egea

COLABORADORESSíndic de Greuges de Cornellà

AGRADECIMIENTOSCEC-Crida per CornellàICV-EUiA-EPERC-CornellàCiutadans CornellàPSC-CornellàXarxa d’Escoles InsubmissesGE Vol i Vol

“La Veu dels Barris” SÍ es fa responsable de les

opinions expressades pels seus col·laboradors

als seus articles.

[email protected]

facebook.com/laveudelsbarris

@laveudelsbarris

EditorialesSe ha hecho de rogar, pero al fin ha llegado. Muchos de sus desti-natarios ya habían comprobado, por lo que les habían abonado en la libreta de ahorros, el incremen-to de sus pensiones y no ocultaban su inmensa alegría. Entre partida y partida de petanca se comen-taba que el motivo del retraso se debía a que la Ministra de Empleo y Seguridad Social, estaba “en fun-ciones” y por este motivo “pasa-ba” de la carta. Otros arriesgaban a decir que, tal vez sus propios compañeros de gobierno, le ha-bían aconsejado dejar de hacer el ridículo con estos bucolismos fuera de lugar. En definitiva que, una carta fechada en Madrid el 4 de Enero, se ha recibido la se-gunda semana de febrero. Nos la han dado a leer y, podemos ase-gurar que no decepciona. Nos habla doña Fátima, que ya hemos vuelto a la España del crecimien-to, (¡!!) que estamos superando una de las crisis más graves de nuestra historia democrática, que

pàg.3

hemos evitado el famoso “resca-te” –que se lo pregunte a Rato y su Bankia- y ya puestos, el colmo: volvemos a crecer y crear empleo. Empleando el tuteo y con un can-dor monjil le dice a los jubilados estas impagables palabras: “El protagonista de esta mejora eres tú y los millones de personas que con esfuerzo solidario y perseve-rancia habéis enfrentado con de-terminación las dificultades”. En el siguiente párrafo lo acaba de bordar: “Los pensionistas tenéis mucho que decir en esta historia de superación. Habéis sido en mu-chos casos un elemento esencial de apoyo para vuestras familias y, por ello, os doy las gracias. Mu-chas gracias por vuestra solidari-dad y compromiso con España”. El último punto y seguido es lo más parecido que se ha visto a las fa-mosas “consignas” que veían estos jubilados escritas con tiza blanca en las pizarras de las destartaladas escuelas del franquismo. El desti-natario va sacando conclusiones:

“Esto parece que pinta bien… a ver si este año…” para llegar al final del escrito y comprobar que tanto bucolismo termina, en un rápido cálculo en que su pensión ha au-mentado entre un euro y con un poco de suerte, casi dos. Le va ganando una perceptible desazón porque en sus últimos sueños ha-bía imaginado poder complacer a su nieto que le había solicitado una ayuda para pagar los plazos de una hipoteca firmada y que se había visto obligado a aplazarlos. “No va a poder ser chico, bastante tengo con ayudar en lo que puedo a tu padre”. En su mente, ya un poco atribulada, creía que la mi-nistra, tan devota de la Virgen del Rocío y su milagrera intercesión, se habría presentado con uno de esos “sobres” que va repartiendo un famoso tesorero que les com-pensara del aumento de IPC que ya lleva congelado nada menos que seis años. Otros compañeros de infortunios le hacen ver que lo de la disminución del paro no se


lo cree ni la propia doña Fátima y que él tiene a todos sus nietos sin trabajo, dando tumbos por ahí. Suerte de su ínfima pensión y algo esporádico que va cayendoUn poco más realista, doña Fáti-ma termina su candorosa misi-va diciendo que “se trata de una subida moderada que permite que, tanto hoy como en el futu-ro, nuestro sistema público de pensiones siga dando protección y tranquilidad a tantos españoles que la necesitan y merecen”. Todo un consuelo. A nuestro jubilado, se le van cayendo, uno tras otro, los palos del sombrajo. No se olvi-da la ministra de obsequiarle “con mi agradecimiento más sincero y mi felicitación por el Año Nuevo”, cosa que el pensionista agradece profundamente y, aunque con re-traso, se lo devuelve gentilmente. No hay más comentarios señoría. Hasta el año que viene y si quiere ahorrarse el sello, casi se lo agra-decerá. Palabrería hueca y des-propósitos como estos, los justos.

Dan que hablar... El Bueno El Feo El Malo

Alejandro SanzVa interrompre un concert per aturar una agressió masclista que s’estava produint a platea. En un número que tractem especialment l’educació i la igualtat de gènere no podíem oblidar el paper que tenim tots en la violència vers les dones. L’Alejandro va demostrar respecte i educació. Li donem les gràcies i desitgem que des d’ara en endavant les seves lletres siguin tant respectuoses amb les dones com ha demostrar ser ell.

PP de CornellàNo existen muchos medios de comunicación en Cornellá y, si bien éste es uno peculiar, tratamos de ser objetivos y no casarnos con nadie. Siendo así, nos sorprende y entristece ver cómo el PP de Cornellà ha ignorado nuestra petición de participar en este número de la revista. No sabemos si han perdido la conexión a internet, las ganas de expresarse aquí o no saben qué es la tarificación social y por eso pasan un poco de nuestra cara.

Serveis Territorials d’Educació de la GeneralitatPer jugar al SÍ i al NO amb les escoles “nomin-ades” de Cornellà al tan-cament d’una línia de P3.El 02.02.16 informen a les di-reccions de les escoles que NO poden sortir a les pre-inscripcions amb 2 línies, el 04.02.16 se’ls informa que SÍ podran sortir amb 2 lí-nies però continuen pensant que s’han de tancar 2 línies . L’11.02.16 tornen a dir que NO sortiran amb 2 línies i el 18.02.16 diuen que SÍ.Amb l’Educació no s’hi juga!!!

“La carta de doña Fátima”

Preguntes al síndic

“Pobresa energètica”1) Són suficients les ini-ciatives de les AAPP, empreses i entitats so-cials per combatre la po-bresa energètica? Com es podrien millorar?El fet de parlar-ne ja és un símptoma de man-cances en la solució d’un problema real. S’avança, però massa lentament. El Parlament de Cata-lunya va aprovar al ju-liol de l’any passat i per àmplia majoria la Llei de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitat-ge i la pobresa energè-tica. Amb aquesta nor-ma a la mà no hi hauria d’haver talls de submi-nistraments bàsics en-tre els col·lectius més

vulnerables, ja que es-tableix un procediment clar d’actuació, però encara n’hi ha, esporà-dicament, però n’hi ha.2) Com haurien d’ac-tuar les AAPP quan una empresa de subminis-trament incompleix les polítiques socials di-rigides a combatre la pobresa energètica?On està el problema? Des de la meva percep-ció, crec que és indispen-sable un compromís clar i explícit de les compan-yies subministradores i el compromís hauria d’incloure una aportació econòmica al fons que ha de sufragar els rebuts que, per manca de recur-sos, no es poden pagar.

pàg.4


Els mecanismes i el com-promís funcionen en el cas de les empreses que subministren aigua i gas, però es mantenen els desajustos pel que fa a les companyies elèctriques.Sense aquest compro-mís, especialment en el cas de les elèctriques, és impossible una solució satisfactòria. I no es pot pretendre que la garan-tia d’un dret es sufragui només amb fons públics, és a dir de tots nosaltres, quan aquestes com-panyies presenten be-neficis i gaudeixen d’una concessió pública que els garanteix una posició dominant en el mercat.3) Què podem fer els ciutadans per combatre

Joan BarreraSíndic de Greuges de Cornellà

la pobresa energètica?Crec que els ciutadans, a través de les institucions que els representen, ja fan el que està en les se-ves mans. Són solidaris a través dels fons públics que han creat la Gene-ralitat i l’Àrea Metropo-litana de Barcelona per sufragar els rebuts impa-gats. Però no ens podem quedar aquí. Tinc espe-rances en el nou projecte de llei del canvi climàtic que ha presentat el Go-vern de la Generalitat i que inclou, en un dels seus apartats, garantir un mínim vital d’aigua, gas i electricitat que as-seguri una vida digna als ciutadans i a les fa-mílies més vulnerables.

Aquest curs acadèmic 2015-2016 és un any crí-tic per a l’educació. Les persones que integrem la Xarxa d’Escoles Insub-mises a la LOMCE (XEI) estem convençudes que aquest ha de ser l’any en què aturem la Llei Wert ja que no fer-ho implica-ria un canvi estructural irreversible en el sistema

educatiu i un canvi con-ceptual i cultural en la nostra manera d’enten-dre l’educació. Creiem que és molt important que totes les persones que formem la comuni-tat educativa estiguem ben informades sobre la realitat: Catalunya és la comunitat en la que la llei Wert s’està aplicant

en tota la seva extensió. Ens hem d’oposar i fer visible aquest rebuig a una llei que dinamita el model d’escola pública, universal, inclusiva, laica i coeducativa. Cal situar l’educació com a eix central de l’agenda po-lítica, però hem de par-lar d’educació inclusiva: aquella que respon als

#NOALALOMCEvalors de la democràcia, l’equitat, la tolerància, la convivència, l’esperit crí-tic i la solidaritat. Entre el 18 i el 29 d’abril i el 4 i 5 de maig el departa-ment d’Ensenyament té programades les proves diagnòstiques de tercer i les proves d’avaluació de sisè de primària. Des de la XEI, com ja vam fer el curs passat, organitza-rem una campanya per demanar a les famílies la insubmissió legítima i legal a aquestes proves. Fem, així, una crida a l’ob-jecció de consciència i a dir NO a les proves Wert de tercer de primària i dir NO a la revàlida de sisè.

La Gran Recesión de esta última década ha quebrado muchas cosas: el pacto so-cial, sistemas de partidos, estados enteros… también la construcción europea que iba a llevarnos a un mundo más allá de las na-ciones que nos condenaron a dos guerras mundiales.Como la Gran Depresión rompió los esquemas de los “felices años 20”, trajo los totalitarismos, la últi-

ma crisis nos trae el neo-nacionalismo. Ante un mundo globalizado, más conectado y complejo que nunca, donde los esta-dos nacionales han perdi-do poder y soberanía sin que exista una alternativa que haya podido dar una respuesta democrática, las sociedades desarro-lladas vuelven su mirada a las viejas certidumbres de nación e identidad.

raúl millán26 años. Historiador.

La Gavarra

De 20 en 20 Cap a on anem?

Personalment crec que anem a un canvi de sistema en ge-neral, sobretot de VALORS, hem de reaccionar i donar valor al que realment és bàsic i necessari per a la societat en general: tenir una feina, sou i habitatge digne. Però també disposar de recursos reals per l’educació i la salut de tots i totes. Cal canviar tot plegat, que no ens retallin i sobretot que no ens robin. Per això la-mentablement ha de canviar el sistema i la mentalitat dels que ens governen, han de ser conscients que aquesta socie-tat necessita un canvi radical,

que vegin que primer ha de ser el benestar de les perso-nes en general, no que els rics i poderosos amb els que tenen interessos creats puguin man-tenir el seu estatus i enfonsar cada cop més als treballadors, el futur dels nostres petits i joves s’ha de garantir amb una educació de qualitat i no podem fallar més, ens van fer creure que ho teníem tot, que tot estava quasi fet… però ens trobem amb un panorama que no hi ha per on agafar-lo.Per això alguns creiem que ens agradaria crear micro espais, nous models de convivència,

com Cal Cases on segons ells mateixos diuen “Conviuen do-nes, homes, nens i nenes de procedència urbana principal-ment, preocupats per trobar una alternativa de vida diferent de l’actual model individualista i consumista, on predominin els valors cooperatius, solidaris i ètics”, i més escoles lliures on poder educar els nens i nenes de manera natural i participa-tiva “l’educació lliure pretén ser una relació educativa basa-da en l’acceptació i el respecte per la persona, que se sosté en la idea que la principal funció de l’educació no és preparar

individus per incorporar-se al món laboral, sinó que repre-senta un compromís per en-tendre i ajudar l’altre a desen-volupar-se en totes les seves dimensions”, aquests i d’altres models sorgeixen doncs és molt complicat lluitar contra els valors que predominen ara mateix a la societat actual i ens hem acostumat a sentir/veure coses que no haurien de ser, sabem que no ens agraden i ens les acabem menjant… ens hem de moure i lluitar contra el sistema, no serà fà-cil, però ha de ser possible. ENS HEM DE RECONSTRUIR.

PODREM algun dia re-conèixer, sense més con-flicte que el polític, les virtuts, talents i realitats nacionals d’Espanya. PO-DREM resoldre els conflic-tes polítics sense tribunals i que aquests, si han d’in-tervenir en l’espai públic/polític, siguin fonamen-talment per combatre la corrupció. Què ens dirien en veure les cuites actuals Eugeni D’Ors, Unamuno,

Raventos, Tierno, Carrillo etc. La quasi impossibi-litat d’endeutament, la falta de previsio del futur inmediat y en definitiva la falta de models econò-mics si que visualitzen ja, sang, suor i llagrimes pels sectors socials mes febles. Aquest cop no podrem te-nir una xarxa institucional i social i económicament potent com la que ha apaivagat els efectes de la

crisi actual. En conseqüèn-cia, jo aposto per un pac-te polític el més ràpid i ampli possible. De cap de les maneres s’han de re-petir les eleccions i amb o sense cultura de pacte, s’ ha de poder pactar ja que la situació ho requereix. Així doncs, menys càrrecs de confiança, menys mi-nisteris i paripés, Rajoy foraaa!. Fil a l’agulla C’S, PSOE, PODEMOS i IU i la

resta a beneir l’invent. Cal entendre que aquest país (els seus ciutadans) ha decidit que el biparti-disme c’estfini. L’endemà de formalitzar Govern, a negociar amb Brussel·les i sempre abans de que ens diguin el que cal fer amb el dèficit. Som un pais democràtic, comple-xe i plurinacional, amb molt més talent, que el comú de la classe política.

pàg.5


Sònia Egea42 anys. Funcionària.

Almeda

Ramon Niubó 63 anys. Advocat

Almeda

“AIxò voldria saber jo...”

“Podrem?”

“Repliegue nacional”

De Japón a Estados Uni-dos, a izquierda y derecha, los movimientos políticos que se alzan en la crisis global de los sistemas po-líticos recuperan la patria, la identidad, la soberanía nacional para construir su poder. Si en la derecha es intolerancia y xenofobia, en la izquierda debilita la solidaridad internaciona-lista que la caracteriza y la solidaridad de clase que

es su esencia más básica.La generación de la posgue-rra soñó con una Europa nueva, que no solamente buscaba su progreso, sino también hacer un mundo mejor para los demás. La crisis nos ha devuelto un nacionalismo que creíamos superado, que ya está ma-tando refugiados al negar una solución europea, so-lidaria, conjunta, a la cri-sis. ¿Quo vadis, Europa?

En Portada: Quina tarifació social volen els Grups Municipals de Cornellà?

pàg.6


A continuació us oferim les respostes que les diferents formacions políti-ques de la ciutat )amb representació al Ple) ens han donat a les preguntes següents:

1.QuèsuposariaaplicarlatarifaciósocialpelsciutadansiciutadanesdeCornellà?

2.Aquinpercentatgedefamíliesousuariscreuquepodriabeneficiar?

3.Quinsistemadefensaràelseugrupmunicipaliperquè?

Cada Grup ha decidit respondre a aquestes preguntes en el format que més còmode li ha resul-tat així que trobareu pregunta/resposta o un article responent a les qüestions. Donem les grà-cies a ls Grups Municipals que han dit la seva. Hem de lamentar, però, l’absència del Partit Po-pular, que no ha pogut/volgut atendre els nostres intents de posar-nos en contacte amb ells.

1.La tarificació social s’ha d’aplicar en aquells casos que afectin els drets d’ús dels serveis per part de tota la ciutadania. Donat que Cornellà de Llobregat és una ciutat amb rendes baixes (97,9% de la mit-jana), probablement pot suposar un decrement dels ingressos municipals. I, per tant, caldrà repar-

tir-nos entre tots els me-nors ingressos.2.En el cas de l’IBI, esti-mem que la bonificació hauria de beneficiar en-tre un 10% i un 15% de les famílies, per ingressos familiars baixos (segons estimacions metropolita-nes), siguin o no famílies nombroses. En els casos de les Escoles Bressol, Vi-

rolai, altres serveis educa-tius i esportius, la tarifica-ció social hauria d’afectar al 100% dels usuaris, en funció de les rendes fami-liars.3. IBI: ampliar la bonifi-cació a totes les famílies amb ingressos inferiors als barems establerts en l’Ordenança, siguin o no nombroses. Escoles bres-sol i Virolai haurien de ser incorporades al sis-tema públic d’educació i, per tant, ser gratuïtes. Mentre no sigui possible,

implantar una tarificació en funció de les rendes familiars disponibles. La qüestió és si cal mantenir o no el total d’ingressos i, per tant, repartir entre les rendes altes els me-nors ingressos. Probable-ment, caldria establir un topall, tenint en compte que la mitjana de rendes és baixa. La resta de ser-veis educatius, culturals o esportius, tarificar en fun-ció de rendes. El sistema haurà de ser estudiat cas per cas, per ser precisos.

1. Suposaria garantir el dret d’accés a l’etapa educativa 03i d’altres serveis educatius iculturals al conjunt d’in-fants de la ciutat, in-dependentment de la renda familiar. Ara enstrobem que només amb una situació econòmica familiar estable i solvent s’accedeix alservei, i en alguns ca-sos també en situació molt empobrida. Malgrat que és evident que nohi ha places per a to-thom, com a mínim as-seguraríem que tothom

hi tingués la oportunitatd ’ a c c e d i r h i ,sense que el preu del ser-vei sigui un impediment com passa actualment.2. Cal primer un estu-di de rendes de les famí-lies de la ciutat per donar un percentatge concret,però sabem per expe-riències municipals pro-peres fetes per ICVEUiAi el PSC a Terrassa,Cerdanyola o Sant Fe-liu que les principals fa-mílies beneficiades són aquelles amb rendes

d’entre els 10.000 i els 19.000€ anuals. Aques-tes són les rendes que es situen al voltant dela renda mitja de la ciu-tat, i alhora les perso-nes amb rendes inferiors quedaran ja cobertesper aquest sistema però en un percentatge d’afec-tació menor. Cal tam-bé tenir en compteque l’aplicació d’aquest sistema ve molt condi-cionat per la composi-ció de la unitat familiar.3. Hem defensat sempre l’aplicació d’aquest sistema perquè entenem l’etapa 03com un dreta reconèixer dins del siste-ma educatiu públic, i creiem que bona part de les famílies

treballadores no acce-deixen per ser un servei car. Alhora, amb les dificultats definançament que te-nen les Escoles Bressol o l’Escola de Música (do-nat que la Generalitatha retirat el finança-ment compromés als Ajuntaments en aquest àmbit), creiem que pergarantir un accés uni-versal cal que pagui més qui més té, en bene-fici de les famílies ambmenor poder adquisi-tiu. Això permet també bonificacions a les famí-lies que ja són usuàriesdel servei, i per altra, permet l’entrada de fa-mílies no usuàries per motius econòmics.

En Portada: Quina tarifació social volen els Grups Municipals de Cornellà?

pàg.7


No tots els ciutadans i ciuta-danes es troben en la mateixa possibilitat d’accedir als serveis públics per la dificultat de fer front als preus públics. La ta-rifació social pot afavorir l’ac-cés de la ciutadania a aquests serveis al modular els costos en funció de la diferent capa-citat econòmica de les unitats

familiars. La seva plena im-plantació, però, comporta una reestructuració de la hisenda local que faci compatible la tarifació social amb la gene-ració dels recursos necessaris per a poder prestar els serveis. S’ha de plantejar una tarifació amb uns criteris clars i amb el seguiment dels serveis socials,

afavorint que tota la ciutada-nia pugui accedir als deter-minats serveis públics que necessiti. La seva aplicació ha de ser progressiva i revisable atenent a la dificultat que, en-cara avui, comporta conèixer amb seguretat quin és el nivell de renda de les diferents uni-tats familiars o de convivèn-cia. Cal aprofitar les experièn-cies dels diferents municipis que, amb diferents requisits i maneres, ja estan ja aplicant sistemes de tarifació social. Caldria també que el siste-

ma que s’apliqui a Cornellà sigui cada dia més semblant als que s’aplica a tots els mu-nicipis de Catalunya amb l’aplicació d’índexs i pautes semblants a fi de no gene-rar greuges comparatius.La tarifació social a Cornellà podria començar a aplicar-se a les escoles bressol, a l’es-cola de música, als serveis d’atenció domiciliària i als ser-veis esportius municipals, el que beneficiaria a un un 40% de les famílies de Cornellà que utilitzen aquests serveis.

1. En primer lugar manifes-tar nuestro compromiso a aplicar la Tarifación Social en el acceso a los servicios edu-cativos municipales para el curso 2016-2017, tal y como se aprobó en las Ordenan-zas Fiscales. Dicho esto, creo que es necesario definir lo que comúnmente se entien-de por tarifación social que

no es otra cosa que aplicar un precio diferente para cada individuo en función de la renta que posee, es decir, de su capacidad de pago.De esta forma y tal como está explicado y escrito en algunos artículos, un sistema de becas es una tarifación social ya que el objetivo que se pretende no es otro que

garantizar la equidad y la igualdad de oportunidades e inclusión social lo cumplen sobradamente. En cualquier caso la tarifación social tiene una diferencia fundamental que no es otra que la uni-versalización de beneficio.Por tanto un sistema de tari-fación social supone estable-cer unas franjas de pago de los servicios en función de la renta de las unidades fami-liares que acceden a ellos.2. Esta pregunta es difícil de responder ya que depen-de del servicio en el que se establezca y sobre todo de la renta de las unidades familiares que acceden así como del número de fran-jas que se opte por reali-

zar. Ahora mismo, todas las variables están en estudio.3. Como ya hemos comen-tado anteriormente no se trata de que sistema se aplica... La tarifación social tiene una definición y obje-tivo claros, que cada unidad familiar aporte en función de sus ingresos por tanto necesitamos conocer los ingresos de las personas y esto sólo es posible desde la consulta de la declara-ción de la Renta, por ello el gobierno municipal está trabajando en la firma de un convenio con la Agencia Tributaria para tener acceso a estos datos y a partir de aquí, poder establecer un sistema progresivo de pago.

pateixen moltes famílies de Cornellà. D’una banda, con-siderem que es contribuirà a ajudar a molts ciutadans i ciutadanes en la seva situa-ció econòmica i, de l’altra, a que puguin gaudir d’ac-tivitats a un cost econòmic més accessible. Creiem que el cost econòmic no ha de ser cap impediment ni motiu d’exclusió per a poder practicar una activi-tat esportiva o per a assis-tir a una activitat cultural.

Així mateix, través de la tarificació social volem do-nar solucions als col·lectius més vulnerables econòmi-cament, especialment els 6.483 aturats i aturades que volen solucions per tornar a treballar. Darrera d’aques-tes xifres hi ha pares i ma-res amb fills i filles, als quals volem satisfer amb la pro-posta de tarificació social.Per tant, el sistema que defensarà el nostre grup municipal és el d’intro-

duir la tarificació social per als col·lectius de famílies monoparentals i aturats de llarga durada amb la creació d’una partida de 100.000 euros que es des-tinarà en bonificacions de l’impost de béns immobles, la reducció de la quota per als aturats que inscriguin els seus fills/es a la ludote-ca, la reducció del 50% de la quota anual de la piscina per als aturats i una reduc-ció del cost de l’entrada

Desde el grup de Ciutadans (C’s) Cornellà contemplem la tarificació social com una mesura per pal·liar les difi-cultats econòmiques que

pàg.8


Al tombar la Cantonada Gonçal Évole

73 anys. Gavarra

ayuda del movimiento veci-nal, fueron aupados a cargos municipales, incluso alcaldes y muchos de ellos untaron el trasero de sus pantalones con cola de impacto para que no les movieran de sus poltronas y en su fuero interno llegaron a creer que las asociaciones ya no eran necesarias. Craso error, pese a que, gracias a su gestión, las ciudades del Cinturón Rojo han experimentado un cam-bio espectacular, las asociacio-nes no han bajado la guardia y han continuado en su lucha. He pasado una tarde hablando del tema con Pura Velarde, un auténtico baluarte del mo-vimiento vecinal en Cornellá y con un deje de tristeza, no exento de coraje, me manifies-ta “que después de cinco años, comprobando la deriva de al-gunos dirigentes, contagiados por la “erótica del poder”, en Cornellà se organiza con otras asociaciones de la comarca del Baix Llobregat y con la Coor-dinadora de Barcelona, la 3ª Asamblea de Catalunya, donde se saca como proyecto funda-mental la constitución de la Confederación de Asociacio-nes de Vecinos de Catalunya. A partir de ese momento, se entra en un proceso nuevo de mayor estructura y con el con-vencimiento de la necesidad de mantener los orígenes, pero siempre con nuevas orienta-ciones en el trabajo de futuro”.Hablar con Pura Velarde es contagiarse de su entusiasmo y no me resisto a reproducir parte de sus respuestas: “Pare-ce que existe un interés, desde fuera claro, en definir nuestra forma de actuar sin saber que nosotros, a través de nuestros encuentros asamblearios ya tenemos definidas nuestras ac-tuaciones: organizar y reivindi-car las mejoras de las condicio-

nes de vida, especialmente de las capas populares de nuestros barrios. Hay que reconocer que muchas veces vamos contraco-rriente, pero también sabemos, gracias a nuestra experiencia, de que para dialogar y con-sensuar hace falta la presión. Un ejemplo claro, lo tienes en el funcionamiento de la Botiga Solidaria en la que tantos pro-blemas de primera necesidad se resuelven”. Con una mirada de convencimiento, remacha el clavo diciendo: “Actualmen-te, los ciudadanos padecemos grandes dificultades a la hora de defender nuestros derechos, incluso de subsistir, sobre todo a nivel individual. De ahí nace la necesidad de buscar meca-nismos de defensa colectivos y legales que acerquen la gestión administrativa al ciudadano, aunque en esto hemos de reco-nocer que se está cambiando, y a ello, nosotros también hemos contribuido. Todos los progra-mas municipales tienen un gran apartado teórico sobre las orga-nizaciones populares, una de las propuestas más llamativas en cuanto a los que a ellas concier-ne, pero todavía quedan pen-dientes aspectos muy impor-tantes que han de ser recogidos por la Ley. Así lo demuestra la nueva Ley del Asociacionis-mo, aprobada en el Parlament de Catalunya, que no recoge ninguna de las propuestas de nuestras asociaciones y donde se observa, de forma curiosa, que en ningún apartado habla de las asociaciones de vecinos, ¿por qué será? La respuesta, apreciada Pura, es porque se-guís siendo una “mosca cojo-nera” contraria a su idilio con el poder. Pero creo que es válido este repaso a la historia del aso-ciacionismo, recordar nuestro pasado, de adonde venimos, para entender el presente.

(Es la continuación del “Aso-ciacionismo, ADN de Corne-llà (I), del número anterior). Al objetivo de encontrar techo donde cobijarse, se añadía el más perentorio de conseguir un trabajo digno que se en-contraba con relativa facilidad pues la construcción desenfre-nada y todo lo que acarrea así lo permitía con el aliciente que el Régimen franquista había decidido instalar la SEAT en la Zona Franca y se comple-mentaban dos ejes principales: una industria de automóviles y la construcción. Poco a poco aquella inmigración heroica, fue asentándose y no tardó en darse cuenta de que, en efecto, habían encontrado techo y tra-bajo más o menos digno, pero carecían de organizaciones que permitieran luchar contra aquel desastre urbanístico al que los habían marginado. Siguien-do el ejemplo de las juntas de Co-propietarios de cada finca, más pronto que tarde se dieron cuenta que lo podían aplicar a crear un movimiento vecinal, colectivos de personas con sus mismos problemas, déficits y carencias, convocando puerta a puerta reuniones para comen-tar, hablar y decidir que hacer para poner en movimiento un Ayuntamiento que les había dado la espalda; ajeno a todo lo que se le había venido encima y un alcalde y sus concejales que sólo se hacían visibles llevando los pendones en la procesión del Corpus. Del prólogo del li-bro “Hasta aquí hemos llegado” publicado por las Asociaciones de Vecinos de Cornellà de Llo-bregat, me permito copiar este párrafo impagable: “La situa-ción política y las malas condi-ciones en que se encontraban los barrios fue un excelente caldo de cultivo para sembrar la semilla de la unión y la causa

común”. Y el gigante despertó, buscó apoyos y los encontró en un movimiento vecinal sin pre-cedentes que nació en los albo-res de la década de los setenta con el dictador ya vacilante y sus problemas de trombofle-bitis y parkinson haciéndose evidentes. Pero había que ir con tiento a sus últimos coleta-zos. Así nacieron asociaciones de vecinos que, decididamen-te, emprendieron una lucha sin cuartel y sin posible vuelta atrás. Reuniones donde se to-maban decisiones arriesgadas, manifestaciones que llenaban las calles de gritos de protesta contra situaciones insosteni-bles, pancartas en balcones y ventanas, apoyos sin fisuras a los movimientos sindicales y obreros en situaciones límites, huelgas por cualquier causa que se considerara injusta. Con-secuencia de lo que se les venía encima o, porque ya se presen-tía la agonía del Régimen, los jerifaltes de la época, muy a su pesar, fueron reaccionando y Cornellà experimentando una transformación tímida pero sostenida: se asfaltaron calles donde antes eran barrizales, iluminaciones adecuadas, se inauguraron colegios y finali-zando el año 1970 se inaugu-raba el flamante mercado de San Ildefonso una de las reivin-dicaciones por las que se luchó sin tregua. El asociacionismo responsable, seguía ganando batallas hasta incrustarse en el ADN de la ciudad. Todo re-sultaba no poder llevarse a tér-mino sin su impulso incansable. En esto que llegó la democra-cia y, aunque pueda parecer paradójico, el acontecimiento hizo tambalear los cimientos de las asociaciones porque muchos de sus dirigentes ave-zados en la lucha y el dominio de masas, con la inestimable

“Asociacionismo, ADN de Cornellà (II)”

pàg.9


“… el feminisme és el mateix que el masclisme però al revés”

Aquell que ho diu potser no sap que...

Especial “Saben aquell que diu...”

1) Entenem per feminisme aquell moviment social i polític que promou la defensa i lluita per la igualtat de drets I deures entre home si dones. Lluita per eradicar tota expressió de discriminació social per motius de gènere.

2) El feminisme NO defensa la superioritat de la dona sobre l’home, el valor que guia aquest moviment social és la igualtat.

3) No vol imposar un matriarcat basat en la violència contra els homes, en injustícies, ni en la seva submissió.

4) El feminisme no vol deixar els homes sense vot, ni violar-los, ni mutilar els seus geni-tals en nom d’ una tradició, ni tancar-los a l’ àmbit domèstic, ni casar-los de jovenets amb dones velles, ni matar-los si són adúlters.

5) No vol que els homes siguin propietat de les seves mares, i després passin a ser-ho de les seves esposes, ni vol que cobrin salaris més reduïts que les dones, ni treure’ls de les cúpules del poder empresarial …

6) Tampoc vol traficar amb els cossos dels homes per al plaer de les dones, ni vol que els nens estiguin desnodrits o abandonats en orfenats, o avortats, només per ser mascles…ni vol que deixin d’ anar a escola per ajudar a casa en els treballs domèstics.

7) Es vol la igualtat de lleis per a tothom, igualtat d’oportunitats, igualtat de tracte...i respecte a totes les diferències, de sexe, de gènere, de raça, d’opció sexual.

8) El feminisme no rebutja la participació dels homes en la lluita per la igualtat, és ne-cessària la participació dels homes. A banda de que és un fet de justícia social, els homes també hi guanyaran si se’ls ’hi permet una nova forma de ser homes.

9) El feminisme no suposa que les dones som millors, ni més llestes, ni més eficaces, ni més sensibles que els homes…sinó que tothom té drets a ser totes aquestes coses, segons la seva individualitat…que tothom ha de poder fer allò que vulgui, allò pel que es prepari, allò que faci que sigui feliç.

Quan t’expliquin alguna cosa que no se sap si és certa, que no és bona i que no és útil...com a mínim DUBTA...per conèixer INFORMA’T

i si vols ACTUA!!

pàg.10


El Racó d’en Gueli

tarda fins a l’Espai de Jocs La Sargantana, les classes de repàs d’Empenta, els Casals de Setembre, Hivern, Primavera i Estiu, les inoblidables Colònies, o les mil i una activi-tats especials que fem per la Castanyada, Sant Jordi, Sant Joan i per Corpus, entre d’altres. És un enorme plaer, un orgull i una res-ponsabilitat ser el pri-mer esplai de la ciutat. Cornellà pot treure pit dels seus esplais, en té

molts i amb molt de fu-tur, i el 2019 farà mig segle que la canalla de la ciutat en pot gau-dir. Potser és una bona data per a reconèixer la tasca dels esplais de Cornellà i homena-tjar-los de la mateixa manera que, cada dia, els infants ens home-natgen a nosaltres quan fem el que més ens agrada fer: esplai.

Bernat VilaróMonitor del GE Vol i

Vol

“Passeu-ho bé i feu-ho passar bé”, s’ha dit generació a generació des de l’equip de moni-tors/es del Grup d’Es-plai Vol i Vol, el més antic de Cornellà i del Baix Llobregat. Nascut el 1969, aquesta enti-tat sense ànim de lu-cre amb seu al Mercat Centre ha buscat sem-pre educar des d’una manera diferent, i des del lleure, amb l’espe-rit de les gimcanes i els centres d’interès com a marca de la casa.

Actualment, 27 monis ens encarreguem que els 250 infants del Vol i Vol s’encantin a la Sala de les Casetes, puguin sentir-se olímpics per un dia, facin les rotlla-nes més grans i les files més llargues, cridin ‘A l’ataque’ més fort del que mai haurien ima-ginat, i busquin el gol definitiu després del tradicional “qui mar-qui guanya!”. A més, el Vol i Vol es pot viu-re de moltes maneres, des dels dissabtes a la

Entitats amb IdentitatE S P L A I V O L I V O L

pàg.11


Fa dos mesos va aterrar el nou Govern de la Ge-neralitat i a les 2 setma-nes ja va manifestar la voluntat de tancar 30 lí-nies de P3 (al final sem-bla que són entre 15-21) a diversos municipis de la comarca per al pro-per curs, 2 de les quals han de ser a Cornellà.Gràcies als grups muni-cipals de l’Ajuntament de Cornellà que van aprovar al Ple de gener una moció conjunta ma-nifestant el seu rebuig a les intencions transme-ses pels Serveis Territo-rials d’Ensenyament del Baix Llobregat pel tan-cament de línies de P3.Gràcies als més de 200 ciutadans i ciutadanes que es van manifestar el passat 4 de febrer da-

vant els Serveis Territo-rials del Baix Llobregat.Es demanava diàleg amb la comunitat educativa i governs locals així com la reducció de ràtios fins a 20 alumnes per als nous grups de P3, garantint el manteniment de la plantilla de professorat. El passat 04.02.16 es va mantenir una reunió amb el Director de Ser-veis Territorials, Tinenta d’Alcalde d’Educació, les direccions de les escoles “nominades” de Cornellà i pares/mares del Con-sell Escolar (cal dir que Serveis Territorials va prohibir, no tàcitament és clar!, que assistissin membres de l’AMPA que no fossin membres del Consell Escolar) i es va proposar que ambdues escoles sortissin amb 2 línies a les portes ober-tes i si tenien 40 preins-

cripcions mantindrien les 2 línies. Això sí, man-tenien que volien tan-car 2 línies a Cornellà!!.De sobte, una setmana desprès, els Serveis Te-rritorials del Baix Llo-bregat comuniquen que definitivament tanquen les 2 línies a Cornellà. A què juguen? Per què ju-guen amb l’educació de les nostres filles i fills?Tant se val tenir en compte els projectes educatius del centre, la millora en els resul-tats acadèmics dels alumnes, la relació fa-mília-escola o la funció de cohesió social que té una escola al barri.La Conselleria s’excusa en la baixa natalitat i en motius economicis-tes. OSTRES!!! No ens havíem adonat que als pressupostos de la Ge-neralitat per al 2015,

la subvenció a escoles privades concertades havia pujat el 17,3% Aquest sí que és un bon motiu economicista.Però novament, Grà-cies a les noves mobi-litzacions de la Comu-nitat Educativa amb la recollida de signatu-res, reivindicacions a les xarxes socials i a la concentració promogu-da pel 25 de febrer a la Pl de l’Ajuntament.Gràcies a les reunions que l’Ajuntament ha mantingut amb Serveis Territorials aquests da-rrers dies, podem anun-ciar que totes les esco-les de Cornellà sortiran amb totes les línies ober-tes a la preinscripció. Encara no sabem si hi ha lletra petita en la decisió de la Conselle-ria. El que sí sabem és que: La unió fa la força!

Dolores de la Cruz Funcionària. Almeda.

#REDUCCIORATIOP3 | #NOALTANCAMENTP3

La veu dels barris núm 11

Documents

Transcript of La veu dels barris núm 11