La veu dels barris núm 1

ABRIL- MAIG 2014 Núm. 1 II Època

La Veu dels barris.indd 1 28/03/2014 0:12:42

S u m a r iC R É D I T O S

pag1

pàg.1

La Veu dels Barris Abril-Mayo 2014

La opinión del Experto“Tasas no, Justicia para todos”

De 20 en 20Las pensiones de Jubilación

En Portada“L’AMPA del CEIP Antoni Gaudí reclama

justícia per l’absència d’un TEI a P-3”

Datos Relacionados

Entitats amb IdentitatPresentació

Digues la tevaLes Beques Menjador

“Los protas”

AgendaAbril-Maig 2014

Al tombar la Cantonada“Gimcana a Salvador Allende”

03

04

05

07

08

09

09

10

11

Edita

COORDINACIÓN

Manel Clavijo

CONSEJO DE REDACCIÓN

Dolores de la CruzManel ClavijoGonçal ÉvoleAlba MateoIgnacio MontielRaúl MillánGabriel NavalesJoan Ruiz

COLABORADORES

Ramón NiubóAMPA Antoni GaudíAMPA Dolors Almeda

DISEÑO

Alba Mateo

facebook.com/laveudelsbarris

@laveudelsbarris

“La Veu dels Barris” SÍ es fa responsable de les opinions expressades pels seus col·laboradors als seus articles.


Editorial

La pobreza en nuestro país ya es una epidemia que se extiende día a día. Diversas organizaciones de ámbito nacional han dado a co-nocer diferentes informes sobre el aumento de la po-breza y las desigualdades.Tres millones de españoles son pobres. El 12% de los es-pañoles con trabajo y sala-rios tan bajos, también son pobres y en riesgo de exclu-sión social. Los salarios han caído un 30% acompañado de un aumento de la pre-sión fiscal y demás impues-tos indirectos. Los 20 espa-ñoles más ricos acumulan la

PresentacióIniciem aquesta nova etapa de “La Veu dels Barris” amb la certesa que cal, ara més que mai, mitjans d’expres-sió lliures, compromesos i pedagògics.

pàg.2

El paro, el subempleo, las privatizaciones, las continuas reformas laborales, el precio en alza de los servicios básicos, la falta de una reforma fiscal que haga que paguen los que más tienen, son los

causantes de la pobreza y la creciente desigualdad

La pobreza en nuestro país es una realidad

misma renta que los 9 mi-llones más pobres, el 20%, 77.000 millones de euros. El precio de los servicios es otro aspecto de los abusos, la factura de la luz creció un 64% entre 2008 y 2012. El gas aumentó su precio en un 39,5% en el mismo periodo, así como el agua. 10.665.615 ciudadanos padecen los niveles de po-breza y exclusión social. El absurdo de un país con tantas viviendas deshabita-das, como familias sin hogar.Cualquier país enfrentado a una epidemia de pobreza, como la que estamos pa-

deciendo las familias más humildes, debería abrir un debate sobre la distribución de la renta y el bienestar. Lejos de abrir un debate ge-neral, el tema de la pobreza se nos presenta segmenta-do, parcializado: pobreza energética, pobreza infantil, pobreza alimentaria. Todas estas situaciones son rea-les, afectan a muchas per-sonas y reflejan distintos as-pectos de la situación. Hay mucha solidaridad y buenas intenciones de la gente que trata de paliarlas. Al enfocar cuestiones concretas y bus-car soluciones a las mismas

perdemos de vista la nece-sidad de un debate general de lo intolerable de un mo-delo económico y social que crea pobreza y desigualdad, sin que se adopten medidas correctoras para resolverlo. Y lo que es peor, las res-puestas que solemos dar es el viejo modelo de la cari-dad tradicional que niega la justicia social y genera nue-vas pautas de desigualdad.La Federación de Vecinos de Cornellá proponemos abrir un debate en la ciudad, un acto de convocatoria ciudadana. Explicar debatir la pobreza y sus causas.

Juan Ruiz CantosFederación de Asociaciones de Vecinos de Cornellà


Volem aprofitar aquesta revista per mos-trar als veïns de Cornellà els efectes nega-tius que el sistema (econòmic, polític, so-cial...) exerceix sobre nosaltres. Però, com bé diem, no ens volem quedar en la denún-cia escrita sinó que volem contribuir a fer d’aquesta societat un col•lectiu en constant moviment i transformació. Ens ajudeu?

Pedagògics per poder complir amb la nos-tra funció principal: informar per transformar.

Compromesos amb tots els moviments socials que ajuden a mantenir dempeus tant als individus expulsats del sistema com a col•lectius sencers en perill d’exclusió.

Lliures per poder transmetre amb honeste-dat i franquesa les denúncies i diferents pro-testes vers les agressions que rep la ciutadania de tots aquells que tenen com a objectiu trans-formar aquesta societat en un ens invertebrat.

Manel Clavijo


La opinión del experto

Tasas no, justicia para todos

Todo aquel que presente una demanda por lo civil tendrá que pagar las ta-

sas marcadas por la Ley ya pier-da o gane el contencioso. La derecha nos quiere “vender” que la razón de las tasas es que cualquier servicio que haya de prestar la administración ha de ser financiado y siendo así, nos encontramos con que, se va res-tringiendo el acceso a cualquier servicio público lo que, nos lleva de manera paulatina a prestar de forma privatizada las prestacio-nes de servicios públicos y/o lo que es lo mismo al desmantela-miento de estado del bienestar .La Ley 10/2012 implica una res-tricción del acceso a la justicia en base a los medios econó-micos del justiciable, debiendo afirmarse que vulnera el derecho fundamental a la tutela judicial efectiva reconocido por el art. 24 de la Constitución, puesto que se crea una justicia para ricos. A todo ello, hay que unir el he-cho de que se está restringiendo el acceso a la asistencia jurídica gratuita, y esto es así porque se esta bajando el límite máximo de ingresos para poder acceder a la misma. Obviamente esta restric-ción del acceso a la justicia tiene unos fines puramente recauda-torios y de apuesta del PP por la privatización de la prestación de

“La Ley 10/2012 restringe el acceso a la justicia en base a medios económicos y crea

una justicia para ricos”

Ramón Niubó Simó. Nacido en Castellnou de Seana (Lleida) en el año 1952. Abogado Penalista en ejercicio en

Niubó&Cascales.

servicios públicos. La Ley ha recibido múlti-ples criticas ya sea de juristas ( Fiscales, Abo-gados, Procuradores, Jueces) de miembros del gobierno de Francia. Vivian Reding ha manifestado que el carácter excesivo de las tasas judiciales puede constituir una restric-ción que vulnere la propia esencia del dere-cho fundamental de una persona a ser oída por un tribunal. Quienes intentan justificar los recortes del PP han llegado a manifestar

que estos, sólo aciertan cuando rectifican.Las tasas judiciales afectaban solo a las per-sonas jurídicas y a las jurisdicciones civil y contencioso-administrativa. Con esta nue-va Ley se suman todas las personas físicas y además de las dos jurisdicciones anteriores hay que sumar la social. El ‘tasazo’ no que-da sólo en la cuantía fija de la tasa. La Ley establece que la cuantía de la tasa es el re-sultado de la suma de dos partidas: la fija y la variable en función del interés económico del pleito. Las tasas fijas van desde los 100 euros hasta los 1.200 euros. originariamente a los que habría que sumar entre un 0,25% y un 0,50% de la cuantía procesal, es decir, del interés económico del pleito. 0,50% para

los pleitos de 1.000.000 de euros y para el resto un 0,25%.; modificación pos-terior, efectuada por R.Decreto Ley 3/ 2013 bajan la tasa variable 0,1%has-ta un límite de 2000 ,-€ en el contencioso admi-nistrativo límite del 50% del valor de la sanción y en el orden social una exención de los trabaja-dores del 60% de la tasa. Mientras no se consiga un sistema, en que el acceso a la justicia sea universal y gratuito, yo y muchos de mis compañeros de profe-sión, creemos que la so-lución a la financiación del coste de este servicio y la presunta/ “excesiva litigio-sidad de la justicia espa-ñola no se conseguirá con tasas y que ello, tiene más que ver con la necesidad de modernización de la misma ( informática, etc.) actualización (cambiando las leyes procedimenta-les actuales por procesos mas ágiles) y muy en con-creto, las soluciones no mágicas, pero si reales del coste puede venir de un buen desarrollo del tema de las costas procesales y del concepto temeridad.

pàg.3



Vamos marcha atrás en todos los ámbitos que afectan a la ciudadanía, y el tema de las pensiones no iba a ser menos. En 2011 se aprobó una refor-ma que aumentaba progresi-vamente la edad de jubilación. Cada año que pasa se convier-te en un mes más de trabajo y de espera para alcanzar el an-siado retiro laboral. En 2014 la edad oficial se planta en los 65 años y 2 meses, y el cálculo ad-vierte que en 2027 crezca has-ta los 67 años. Esta reforma

se ha elaborado con una in-dignante inconsciencia social. En primer lugar, es terrorífico que obliguemos a trabajar a individuos que fisiológicamen-te se consideran ancianos. De cualquier modo, tenemos la obligación de seguir ejercien-do hasta llegar a esa edad sin tener en cuenta los factores personales de cada persona. Es inconcebible que no se ten-ga en cuenta la función que desempeñe en su trabajo. Una enfermera trabajando a los

65 años transmite fragilidad y le será físicamente imposible realizar las tareas más básicas de su día a día profesional. Si analizamos la situación obser-vamos que la reforma no va a permitir que la sociedad pro-grese. Lo único que aporta es dinero que no ha beneficiado al sistema laboral al cien por cien, ya que la mayor parte de las personas que trabajarán a esa edad no cumplirán su fun-ción como otra que se encuen-tra en plenitud de sus faculta-des. Además, la prolongación de los años laborales hasta la fecha de jubilación impide que se propiece la contratación a

los jóvenes, cosa que puede favorecer la emigración. Como jpersona joven no veo un futuro óptimo si la políti-ca no cambia la dinámica de no pensar en los ciudadanos. Mantenemos una lucha cons-tante de valores que difieren con los de la clase política y si ésta, que es concebida como la disciplina encargada de so-lucionar los conflictos que enmarcan la sociedad, no se rige por valores a favor de las personas, no sé quién nos va a defender como perso-nas Lo que sí doy por segu-ro es que cada día que pasa retrocedemos un paso.

Alba Mateo 20 años. Estudiante.

Almeda

De 20 en 20 Las pensiones de jubilación

Aquest any faré els 40, amb una mica de sort em ju-bilaré l’any 2039 als 65 anys sempre i quan no em quedi sense feina, tingui cotitzats al menys 38 anys i 6 mesos (sinó potser em jubilaré als 67 anys), l’actual govern no torni a incrementar l’edat de jubilació i/o modifiqui la normativa incrementant no-

vament el període de deter-minació de la base regulado-ra pel càlcul de les pensions (ha passat de 15 a 25 anys).

Què és per mi la jubilació? És aquella nova etapa que comencem quan deixem de treballar i on l’única res-ponsabilitat que hauríem de tenir és gaudir de la vida. Per gaudir d’aquesta nova

etapa és necessari que es compleixin unes premisses, entre d’altres, tenir salut i una pensió que et permeti tenir la qualitat de vida que ens me-reixem desprès d’haver-nos passat la vida treballant, llui-tant perquè els nostres fills/es tinguin una bona educació i un bon futur, aportant el nostre granet per ajudar els nostres veïns i veïnes i, fins i tot, inten-tant canviar la nostra societat.A dia d’avui crec que no arri-barà el moment que jo cobri

cap prestació per jubilació. Ens trobem que portem uns 7 anys de crisis, amb gairebé 5.900.000 persones aturades, una creixent xifra de jubilats degut a l’evolució demogràfica de la població i unes polítiques de dretes totalment desfa-voridores pels treballadors, pensionistes, estudiants,...Diuen que l’esperança no s’ha de perdre mai però sense un canvi de políti-ques la meva jubilació la veig encara molt llunyana.

Mitjan gener, els jubilats acos-tumem a rebre una carta en la que se’ns transmet la bona nova d’in-formar-nos que han revaloritzat la nostra pensió. La d’enguany no pot malbaratar-se tan sols sigui per l’es-til i la finor d’adreçar-se a nosaltres com si fóssim pàrvuls de guarderia la bona gent jubilada rostida en tots els entrebancs que representa el fet d’haver arribat a l’edat que ens pertoca recuperar els nostres ca-lerons i que la Seguretat Social ens ha descomptat puntualment de la nòmina. Després de saludar-nos candorosament, amb una tendresa que frega el ridícul, ens comuniquen

que “El 1 de enero de este año, su pensión ha aumentado el 0’25 por ciento”. Superat l’astorament, con-tinuem llegint que ens garanteixen que “las pensiones subiran todos los años sea cual sea la situación económica y que nunca podrán ser congeladas”. No més faltaria quan ja porten quatre anys al frigorífic! El que no troba consol és perquè no vol. Continua la missiva amb un paràgraf impagable: “Aprovecho estas líneas para recordarle que el pasado año, y a pesar de la difícil coyuntura eco-nómica, las pensiones subieron el 1 o el 2 por ciento, dependiendo de su cuantia”. Tal vegada per no tren-

car el perfum encisador d’aquestes línies bucòliques, el redactor(a) s’oblida que aquest “augment” va quedar en un “no res” absorbit per la pujada de les retencions del IRPF. Quina manera més barroera d’en-tabanar-nos!. Reblen el clau les dues últimes línies: “Seguimos trabajando para conservar un sistema de pen-siones sólido, estable y solidario, de todos para todos”. Doncs ja cal que s’escarrassin perquè els mitjans de comunicació han tret a la llum públi-ca que el Fons de Pensions – reserva fins ara intocable -, ja ha sofert dues sacsejades importants destinades a esmenar dèficits d’altres partides del pressupost o...qui ho sap?, a la sal-vació d’alguna entitat bancària i que els seus directius no hagin de patir per les seves pensions “blindades”.

La carta ens arriba signada per Fáti-ma Báñez Garcia, Ministra de Em-pleo y Seguridad Social, una senyora que agraeix emocionada, sense des-pentinar-se, que la Verge del Rocio hagi intercedit per fer-los-hi arribar el regal addicional en la sortida d’aques-ta crisi maleïda a la recerca del be-nestar perdut. I havia cap necessitat de perpetrar el sacrilegi d’embolicar a la Verge més venerada del poble andalús, de la seva “Blanca Paloma” en els tripijocs terrenals d’aquesta gent sense escrúpols que se n’aprofiten de la seva majo-ria absoluta per menysprear a uns jubilats indefensos i de tot el que es belluga? Què haurem fet malament per haver de suportar aquests dirigents indesitjables?

pàg.4


Dolores de la Cruz39 años. Funcionaria.

Almeda

Gonçal Évole72 anys. Jubilat.

Gavarra

“JubilacióLlunyana”

“La Carta”

“Iconsciencia Social”


En Portada

L’AMPA del CEIP Antoni Gaudí reclama justícia per l’absència d’un TEI a P-3

Gabriel Navales, Manel ClavijoCornellà de Llobregat, 5 de març de 2014

pàg.5


La Junta de l’AMPA de l’Escola Antoni Gaudí ens rep al seu despatx. A causa de l’espai reduït, alguns membres del grup de pares han de marxar de la saleta per tal de poder-nos encabir. Mentre habiliten la cambra mirem encuriosits el suro que tenen a l’entrada. Entre els típics oferiments de classes particulars i convocatòries de reunions diverses han penjat els pressupostos de l’AMPA i la liquidicació de l’any anterior. Tota una declaració d’intencions que ens fa pensar que la transparència i la claredat d’aquesta entitat ens facilitarà l’entrevista. Tant de bo les administracions fossin igual de transparents.

Quant fa que no teniu TEI (Tècnic en Educació Infantil)?No n’hem tingut mai. Avui (5 de març) la delegació d’en-senyament ens ha fet arribar una nota informativa expli-cant la situació. Durant el curs 2004-2005 van començar a aparèixer les TEI, i l’objectiu era anar cobrint paulatina-ment totes les línies. Comencen per les escoles amb qua-tre línies, després les de tres, fins que arriba un moment en què les escoles amb dues línies tenen TEI. Llavors, arri-ben les retallades en educació i deixen de contractar TEIs. Tot i això, tenim la sensació que algunes escoles que te-nien dues línies de P3 i ara en tenen una segueixen tenint TEI, mentre que les escoles amb cursos d’una línia que han passat a tenir-ne dues, no disposen de TEI. (taula 1)

Així doncs, el Departament d’Educació no us havia ad-vertit de la necessitat d’un/a TEI?Mai ens van dir res. Va ser el professorat amb experiència en altres escoles qui va advertir a la direcció del centre de la manca d’aquest tècnic.

Segons els Serveis Territorials d’Educació quina és la raó per la qual no teniu un TEI?No tenim TEI per raons pressupostàries. No creiem, però, que aquesta raó sigui suficient. Trobem bastant discutible la falta de pressupost, però el que no hi ha són prioritats, les quals van cap a una direcció que no sempre acaba a l’escola pública... La manca de pressupost no pot ser ex-cusa, ja que algunes escoles amb les mateixes condicions que la nostra sí que disposen de TEI.

Què fa l’AMPA davant aquesta situació?El 28 d’octubre enviem una carta al Departament d’En-senyament reclamant un TEI necessari. És important dir que el director, en la primera carta que envia, fa esment de les necessitats pedagògiques del centre, ja que molts dels alumnes de P3 no han passat prèviament per l’escola bressol, essent aquest el primer contacte que tenen amb

1400 signatures? Un cop mostrat aquest suport, quina és la reacció del Secretari del Departament d’Ensenya-ment?El Secretari del Departament d’Ensenyament es compro-met a tenir una segona reunió amb nosaltres al cap de quinze dies i donar-nos els criteris i les dades relatives a les TEI atès que desconfiava de la nostra informació. També es compromet a enviar un inspector per a què comprovés les condicions de l’escola i ens dóna la seva paraula que ens trucarà per confirmar la nova cita. No va complir cap dels compromisos pactats amb nosaltres. Finalment, se’ns cita un dia abans de les vacances escolars de Nadal. En aquesta reunió vam presentar un escrit més elaborat. En aquest segon escrit fem menció dels Principis Rectors de la LEC (Llei d’Educació de Catalunya), que par-

l’escola. També hi ha alum-nes que no parlen ni català ni castellà. Així doncs, a la carta que envia l’AMPA ja no es fa esment d’aquestes necessitats pedagògiques i se centra més en reclamar que escoles amb les ma-teixes característiques que la nostra tenen TEI i també es basa en què la falta de TEI suposa un greuge com-paratiu clar envers els nostres fills, en comparació amb la resta d’escoles. Un cop obtinguda la resposta negativa de-manem una reunió amb el Director de Serveis Territorials (SSTT) però ens la concedeixen amb el secretari. Un cop reunits, el 4 de desembre, li mostrem el suport popular a la iniciativa, reflectit en 1400 firmes de pares i veïns. També li preguntem sota quins criteris s’han destinat les TEI i ens diu que no es reparteixen per municipi sinó que ho fan per comarca, però no ens dóna cap explicació concreta de per quin criteri es designen.


Membres de l’AMPA de l’escola Antoní Gaudí de Cornellà / G,N

pàg.6


Com finalitza la reunió?Finalment, el Secretari ens diu que la distribució de les TEI no la pot canviar, pel qual li demanem que ens derivi a algú de qui sí en depengui. Tal i com sortim de la reunió fem una sol•licitud formal en la que citem al Director de Ser-

Quin ha estat el paper de les institucions durant el pro-cés?En primer lloc, ens vam posar en contacte amb la Regidora Delegada de l’àrea de Polítiques de Ciutadania de Cornellà, Rocío García Pérez, el 18 de novembre. Li vam ensenyar la carta que vam enviar el 28 d’octubre i ella va escriure’n una altra a Serveis Territorials demanant la TEI per l’Antoni Gaudí. Al desembre enviem una carta al Síndic de Greuges de Catalunya, amb els que ens citarem la segona setmana de març. El gener vam enviar una carta demanant l’adhesió al nostre reclam als partits polítics de Cornellà i als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya. A Cornellà ICV i PSC es van posar a la nostra disposició des d’un primer moment, així com CiU, que es va entrevistar amb nosaltres i PP, que va contactar-nos a través d’un pare de l’escola. També vam tenir contacte amb C’s i ERC de Cornellà. Hem de remarcar l’èxit de la moció presentada el 27 de març al ple de l’Ajuntament de Cornellà i va ser aprovada per una-nimitat. A nivell parlamentari la resposta dels partits va ser similar, tot i que de CUP no hem obtingut resposta.

len de la equitat i de la igualtat d’oportunitats. El Secretari ens transmet els criteris sota els que s’atorguen les TEI: essent la ràtio d’alumnes, les línies de P3, les condicions socioeconòmiques i les necessitats educatives especials dels alumnes, així com les problemàtiques socials deriva-des.

veis Territorials d’Ensenyament al Baix Llobregat, Jose Ma-nuel Pérez Rodríguez, per reunir-se amb nosaltres el més aviat possible.No va ser fins el 18 de gener que vam tenir noticies del Departament d’Educació. Va “coincidir” amb l’entrevista d’El Periódico i la presència d’aquest mitjà a l’assemblea de l’AMPA d’aquell mateix dia. Dies després es va publicar el reportatge “Granotes sense reforç”. Fet això ens vam reunir amb el Director de Serveis Territo-rials, que ens va dir que els TEI són escollits al maig per ser destinats al juliol. No vam trobar argument vàlid, ja que hi ha tutores que són destinades el 6 de setembre i a sobre tenim les dades de la distribució dels TEIs a la comarca. Da-vant la nostra resposta van argumentar que caldria mirar tota l’escola Antoni Gaudí—i no només P3—per veure si cal una TEI; fet que no té sentit, ja que és un servei exclu-siu per a P3. Vam aconseguir finalment que el Director de Serveis Territorials es comprometés a realitzar un estudi detallat de com s’havien repartit les TEI aquest any, però ens demanà que deixem de dur a terme les nostres reivin-dicacions fins que l’estudi sigui realitzat. Ens vam negar a deixar de lluitar pels nostres fills.

Com creieu que evolucionarà el procés?Farem una assemblea informativa i no descartem sortir al carrer. Sempre hem cregut que fent les coses bé obtin-dríem resultats, però te’n adones de que per ser escoltat cal sortir al carrer.Creiem que aquest any és complicat que arribi la TEI, so-bretot pels terminis, tot i això aquest any el mal està fet, estem parlant de nenes de tres anys. Només demanem que es faci justícia, no demanem més que el del costat. Encara i això, l’any que ve estem convençuts de que es re-miraran el procés d’adjudicació de les TEI molt millor. Si els recursos que hi ha són repartits de forma equitativa sorti-rem guanyant tots.

“La manca de pressupost no pot ser excusa ja que algunes escoles amb les mateixes condicions que la nostra sí que

disposen de TEI ”

“ El Director de SSTT ens demanà que deixéssim de reivindicarnos

fins que es realitzés l’estudi. Ens vam negar a deixar de lluitar

pels nostres fills”


pàg.7


Datos Relacionados

Font: AMPA Escola Antoni Gaudí (2013-2014).

Procès Cronològic de la demanda d’un TEI al CEIP Antoni Gaudí.

Font: Gràfic Conceptual

Taula 1. Relació d’escoles, tècnics d’educació infantil i número de línies per centre. Es pot comprovar com les Escoles Antoni Gaudí i Els Pins no tenen el TEI que els pertocaria tot i tenir dues classes de P3.

Façana CEIP Antoni Gaudí /G.N


pàg.8

Hay entidades, con estructuras medio profesiona-lizadas, que son entendidas como un patrimonio políti-co por parte de los Ayuntamientos. E incluso en situa-ciones como las de ahora, de crisis permanente, estas entidades son consideradas como un bien municipal.Esta situación de privilegio sólo tiene lugar tras la acep-tación de quienes nos mandan del credo neo-liberal, que llega a considerar determinadas prácticas deportivas o económicas como beneficiosas, no sólo para los jóvenes, sino para la sociedad en detrimento de la defensa de otras actividades. En algunas instituciones, este credo es par-cial y pasivo mientras en otros es incondicional y activo.En este último caso, los Ayuntamientos se convierten en apoderados y protectores. Se privilegia el interés elitista sobre el bienestar de lo

Entitats amb Identitat


Font: AMPA Escola Antoni Gaudí (2013-2014)

Taula 2. Relació d’escoles, número de classes de P3, infants becats pel menjador i existència d’un tècnic d’educació infantil. Es pot veure que l’Antoni Gaudí, tot i tenir més infants becats que altres escoles, no compta amb un TEI.

público. Soy de la opinión que el “éxito” de estas en-tidades es ficticio. Sería imprescindible revisar cómo han crecido: a base de grandes inversiones de dine-ros públicos y elevadas cotas por parte de los usuarios.En un país donde un tercio de la población está en el paro y dos tercios de los jóvenes no tiene empleo, las únicas entidades razonadamente útiles socialmente en esta nueva situación son las que trabajan para estos sec-tores excluidos de la población. La desaparición de es-tas entidades de vocación social rompería la cohesión, convirtiendo la ciudad en un territorio fronterizo. Y des-graciadamente, éste es el camino que se está tomando.Este espacio de entidades se dedicará a ofrecer un espacio a las entidades independientes de nuestra ciudad que tanto lu-chan por sostener la sociedad civil de Cornellà. Va por ellos.

Juan Ruiz Cantos (Presidente de +MEC) y Ignacio Montiel García (Presidente AVV Almeda)

Federación Asociación de Vecinos de Cornellà


pàg.9

“Los protas” El Bueno El Feo El Malo

El AMPA del colegio Antoni Gaudí por su ac-tivismo y su persitencia en luchar contra las in-justicias. Llevan todo el curso batallando para que haya un Técnico de Educación Infantil que asista a los alumnos de P3. Se necesitan más personas como éstas para que las injusticias no acaben siendo el pan nuestro de cada día.

El Portavoz del Grupo Municipal del PP en Cornellà, Max Palacios, ha demos-trado ser el “feo” de nuestro primer número. Y no por su aspecto físico, más bien es por sus propuestas y es-critos en el Cornellà Informa. Propone hacer todo lo contrario de lo que está haciendo su partido allá donde gobier-nan. ¿Se trata de cinismo o directamen-te cree que nos toma el pelo? Lo que hay que hacer por parte del gobierno central es dotar a los Ayuntamientos de recursos y competencias en políti-ca social que actualmente no tienen.

Teníamos a otro “malo” para este primer número pero lo hemos tenido que cambiar a última hora por Cristó-bal Montoro. El anuncio del “Comité de Expertos” sobre la Reforma Fiscal es espeluz-nante. Que algunos bienes de primera necesidad pasen al tipo máximo de IVA y que éste suba al 23% son propues-tas sencillamente inaplica-bles. ¿Pretenden incremen-tar aún más el fraude fiscal?


“Les Beques Menjador” Digues la teva!

AMPA CEIP Dolors Almeda20 de març de 2014

Si a la pujada de l’IVA per part del govern espanyol als serveis de les empreses del menjador (21%), afegim les retallades en educació per part de la Generalitat, que ha eliminat les subvencions per les beques menjador, la manca de transferències de la Generalitat a les adminis-tracions locals i l’excessiva burocràcia de l’ajuntament, el resultat és que les AMPAs que gestionem els menjadors ens trobem amb nens que se’ls ha concedit una beca però que els diners no arri-baran fins passat uns mesos. Les beques de menjador po-den ser concedides pel Con-sell Comarcal qui triga una mitja d’uns 10 mesos en pa-gar-les o bé per l’ajuntament,

que en el nostre cas triga una mitja d’uns 2 a 3 mesos.La burocràcia d’una beca municipal fa que una vegada s’hagi concedit la beca, les di-reccions de les escoles hagin de presentar a mes vençut la justificació de que el nen ha fet ús del menjador. Si comptem que l’ajuntament pot pagar fins a 60 dies vista, ens trobem que les AMPAs que gestionem el menjador hem d’avançar aquests di-ners per poder pagar a les empreses, ja sigui de monito-ratge com del servei de cuina.I ens preguntem, Qui està fent de serveis socials en aquests moments? Què passarà si l’ AMPA no té diners per pagar a les empreses del servei

de cuina o monitoratge?Qui es farà responsable? Re-clamem que les administra-cions revisin els seus procedi-ments i accelerin o avancin els diners de les beques ja que la situació cada vegada és més inassumible per les AMPAs, però més greu és que per culpa de tràmits administra-tius pugui haver-hi el risc de que els més menuts passin gana. No oblidem que a cau-sa de la situació econòmica d’avui en dia, en molts casos, l’àpat del menjador de l’es-cola és l’únic que fan en con-dicions molts nens i nenes.

Si hi ha voluntat política tot té solució. Hem de dir que desprès d’haver estat escrit aquest article hem mantin-gut una reunió amb la re-gidora i tècnica de Serveis Socials i hem acordat que les AMPAs afectades farem un escrit de proposta de fu-tur per tal que l’Ajuntament valori les nostres propostes per reduir el termini de pa-gament o bé millorar o incre-mentar les beques menjador. Per tant, en aquest cas és de justícia dir que ha hagut voluntat política per part del nostre Ajuntament.


pàg.10

Agenda Abril- Maig 2014

8Abril

A les 20.00 h a l’ Orfeó Catalònia, l’Assemblea Nacional Catalana organitza “Catalunya al món, el procés vist desde l’exterior”

22-30Abril

Gran Recapte d’Aliments al barri Almeda. Participen tots els membres de la Coordinadorad’Entitats.

Sant Jordi a CornellàCompra llibres i roses als qui dediquen les recaptacions a ser solidaris i ajuden als més necessitats.

23 Abril


1Maig

Dia Internacional del TreballadorCelebra aquest dia manifestan-te pels teus drets laborals. 1-4

Maig

Festa Major de

Fontsanta-Fatjó

10Maig

VXI Travessera Almeda-Montserrat a les 10:00 h.Inscripcions Obertes del 22-5 de maig al Club Delfos i a J’Arribo Sports.

16-18Maig

Festa Major Riera

17Maig

18:30h Ballada de Sardanes a Plaça de la Sardana. Organitza “Amics de la Sardana de Cornellà”21:00 Sopar Popular i Concert a Can Mercader. Organitza “Escola de Muntanya”

16 Març -18 MaigExposició al Palau Can Mercader

“Preses de Franco”

6Abril

12 h Manifestació a Plaça Urquinaona (Barcelona)“Defensem els nostres drets”


Al tombar la Cantonada

El nus gordià urbanístic de la nostra ciutat, la “frontera invisible”, sempre m’ha fascinat. El pont vell que tantes reformes i contra-re-formes ha promogut, ha vençut definitivament a la utopia i avui és l’esplèndida realitat d’un aqüe-ducte modern aconseguint la tan desitjada connectivitat urbana, malgrat que la connexió humana esdevé en figues d’un altre paner, per molt que el nostre alcalde s’en-testi en manifestar el contrari. En aquesta ciutat nostrada, mai es fre-ga l’excel•lència en l’obra pública i només inaugurat, la volta de l’es-tructura d’aquesta obra colossal, quan plovia de valent, emmagat-zemava aigua provocant goteres, què dic goteres!, raigs d’aigua que transformaven la sorra del terra en un fangar intransitable. Davant les queixes dels ciutadans , es va co-rregir l’anomalia i, posats a fer, es projectava un canvi radical de la avinguda Salvador Allende prefe-rentment la vorera a tocar a la via fèrria. Es suprimirien els desnivells que eren el delit dels practicants de l’insuportable “skate oarding” i les seves cabrioles espectaculars.Anem a pams: Per substituir la so-rra que hi havia sota l’aqüeducte, la imaginació clarivident i sense límits d’aquest desgavell, s’han in-ventat una mena de “parxís” amb plaques de formigó –al menys això sembla- de coloraines diverses ba-rrejades amb la rajola tradicional que li dona al conjunt una sensació de quadre abstracte. Compte... què això tan sols és el començament! S’havia de continuar l’arranjament d’una de les avingudes més amples i emblemàtiques del centre neuràl-gic de la ciutat. Situem-nos en la vorera dreta, direcció a la torre de la Miranda i allà, un cop eliminats els desnivells s’ha planificat una embrollada gimcana urbanística que Déu n’hi do! Arrenca amb gai-rebé un metre d’amplada a tocar a

les pantalles acústiques, amb rajo-la tradicional que trenca l’harmo-nia amb plaques de formigó a les que s’hi ha afegit un carril-bici as-senyalat amb ratlles i triangles de color blanc i acaba la seva amplada al límit de la calçada, altra vegada amb rajoles. Es manté el carril-bici fins arribar a l’obstacle insalvable que significa la paret que tanca la guarderia municipal “Linda Vista”. Abans però, l’esmentat carril-bici forma una ziga-zaga, per continuar a ran de la tanca de l’esmentada guarderia amb el perill evident que suposa per la canalleta a la sorti-da i entrada de la guarderia i pels nombrosos alumnes de la atapeïda zona escolar. Més d’un caminant, capficat amb les seves cabòries per tal d’arribar a la fi de mes, ha tingut un ensurt amb el pas ràpid i silent de les bicicletes, amb l’agreujant que sovint es veu obligat a can-viar de carril d’una banda a l’altra empès per un carril-bici al bell mig de la vorera. L’única realitat

que mereix un notable alt de tota l’obra realitzada, és la instal•lació de les pantalles acústiques que es-morteixen el soroll dels trens, un alleujament pel veïns de la zona. No voldria malpensar però tinc la impressió, potser errònia, que de-gut a les retallades i el pressupost ajustat, algun constructor espavi-lat, aprofitant l’oferta avantatjada d’un magatzem amb pocs escrú-pols, hagi utilitzat retalls d’ende-rrocs i perpetrar aquest autèntic nyap. Calia però, trencar l’harmo-nia que representa la rajola tradi-cional? Només és una pregunta ingènua. Tampoc m’estranyaria que els set-ciències que han do-nat el vist i plau a l’obra, opinin que el signant d’aquestes ratlles esdevé en un ignorant murri de l’urbanisme d’avantguarda la qual cosa reconec del tot versemblant. A la meva edat, amb tot el poc ca-bell que em resta emblanquinat, aquestes obres d’enginy superior m’agafen amb el peu canviat.

“Gimcana a Salvador Allende” Gonçal Évole

Avinguda de Salvador Allende / M.C.


La veu dels barris núm 1

Documents

Transcript of La veu dels barris núm 1