La utilitat i l'impacte de la certificació de l'R+D i la innovació.

CONEIXEMENT I SOCIETAT 14 ARTICLES

52

LA UTILITAT I L’IMPACTE DE LA CERTIFICACIÓ DE L’R+D I

LA INNOVACIÓ. QUI EN TREU MÉS PROFIT, L’EMPRESA,

L’ADMINISTRACIÓ, LA SOCIETAT O LA UNIVERSITAT?

Anna M. Sánchez i Granados*

Aquest any 2007 ha estat decisiu quant a la creació i el disseny del que podem anomenar les 3 P de l’excel·lènciaen la gestió de la innovació, un segell que ajudarà les organitzacions a prendre consciència d’un fet constatat: nohi pot haver innovació sense projectes, ni projectes sense personal investigador i serà difícil d’assolir els objec-tius amb èxit, mantenint una posició solvent al llarg del temps, sense implantar una gestió correcta del procésd’innovació.Atès que per valorar les actuacions, rectificar i optimitzar els resultats estem obligats a mesurar, hem d’avaluaramb un cert ordre el compliment de les condicions mínimes establertes, és a dir, les nostres persones, els pro-jectes i els processos de gestió, amb el suport d’indicadors formalitzats. En aquesta línia, els sistemes de certifi-cació aporten uns criteris homogenis i estandarditzats, unes eines de diagnosi i de millora de la capacitat com-parativa i d’anàlisi evolutiva fiable i precisa que es posen a disposició dels ens interessats. En aquest article esmostren els beneficis de la certificació de l’R+D i la Innovació tant per a les empreses, com per a l’Administració,la Universitat i la Societat.

Paraules clau: recerca, innovació, avaluació, certificació.

Sumari

1. Introducció

1.1. La necessitat d’innovar

1.2. La innovació i la recerca al sector públic i privat

1.3. La certificació com a promotora de la innovació

1.4. Avaluació de la innovació

* Anna Sánchez és la directora general de l’Agència d’Acreditació en Recerca, Desenvolupament i Innovació (AIDIT). També és professora associada deGestió de la innovació a la UPC.

coneixement 14 28/5/08 13:08 Página 52

LA UTILITAT I L’IMPACTE DE LA CERTIFICACIÓ DE L’R+D I LA INNOVACIÓ.

QUI EN TREU MÉS PROFIT, L’EMPRESA, L’ADMINISTRACIÓ, LA SOCIETAT O LA UNIVERSITAT?

53

1. Introducció

Aquest article tracta d’explicar com s’ha explicitat iutilitzat la informació i el coneixement generat du-rant el disseny i la posada en marxa del mercat dela certificació de la recerca i de la innovació, ambl’objectiu de proporcionar una eina addicional permillorar el sistema de ciència i de tecnologia territo-rial, o millor dit, el sistema d’innovació territorial.

1.1. La necessitat d’innovar

La innovació no és un fet aïllat, sovint és el resultatde la interacció i de la sinergia entre les administra-cions, les universitats i les empreses, juntamentamb la resta d’agents que formen el sistema d’in-novació. Els factors associats a la innovació es re-lacionen bàsicament amb l’esforç econòmic delpaís en R+D, la capacitat d’adquirir tecnologies i

2. Per què s’ha d’avaluar la innovació?

2.1. Paràmetres d’avaluació

2.2. L’avaluació objectiva

2.3. La certificació com a eina d’avaluació

2.4. La necessitat d’una avaluació independent

3. L’avaluació de l’R+D. Què es fa a Europa?

3.1. Criteris i nivells d’avaluació

3.2. El model espanyol

3.3. El concepte francès

3.4. Quin és l’estat de la qüestió en incentius fiscals a Europa i a altres economies occidentals?

4. El projecte AIDIT

4.1. Com va néixer l’AIDIT? Per què?

4.2. Com s’ha dissenyat?

4.3. L’evolució

4.4. Balanç de la trajectòria del sistema (2006)

4.5. Actuacions de futur

5. Beneficis de la certificació de la recerca i de la innovació

5.1. Gestió de la recerca

5.2. Quin profit n’obté l’Administració?

5.3. Beneficis per a les empreses

5.4. Avantatges per a la universitat

5.5. Què n’opinen els experts?

6. Conclusions


de crear relacions de col·laboració entre els dife-rents agents, els coneixements produïts i els recur-sos humans.

Des d’un punt de vista teòric, s’ha assenyalat ladualitat en l’impacte de l’activitat d’R+D,1 en tantque significa la capacitat de produir productesnous, i alhora representa un element decisiu per lacapacitat d’absorbir els coneixements produïtsfora de l’organització. Un fet constatat àmpliamentés que el desenvolupament de la recerca científicaés clau per consolidar la competitivitat de les eco-nomies avançades i garantir el benestar social. Elsresultats de la recerca que podran tenir l’opciód’arribar al mercat i, per tant, estar disponibles iser aprofitats per la societat, depenen principal-ment de l’activitat innovadora de les empreses i laseva capacitat per transformar-los en productes,especialment de les pimes, que al nostre país sónles generadores principals d’ocupació.

D’altra banda, una organització serà innovadora siles persones que la formen també ho són, ja queelles han de ser capaces de trobar els recursos perfer realitat les idees en què s’han engrescat (el seupropi tarannà emprenedor sovint farà que puguindescobrir els recursos necessaris per fer-les reali-

tat). Per tant, tampoc no hem d’oblidar la innovacióorganitzativa i la formació en continguts, valors icompetències transversals dels que seran els fu-turs professionals, les persones que faran possiblecrear i mantenir un procés d’innovació viu.

Ian Brinkley2 assegura que «les empreses no tansols han d’invertir en tecnologia, sinó que han defer els canvis necessaris en l’organització del tre-ball per treure el màxim partit d’aquesta tecnolo-gia, que és molt més difícil d’aconseguir, estimu-lant la innovació en totes les seves formes, des dela incremental fins a la radical, des del procés fins alproducte». Aquesta afirmació és vàlida per a qual-sevol organització pública o privada; tipologia deprocés, ja sigui organitzatiu o de fabricació, i pro-ducte o servei.

Les empreses van introduint el concepte de gestióde la tecnologia a la llista d’instruments per a laseva estratègia de supervivència i de creixement.D’altra banda, les universitats són cada vegadamés conscients i creatives quant al paper insubsti-tuïble que tenen assignat a l’espai de suport delsistema d’innovació. L’Administració també s’ado-na cada cop més que el repte és passar del conei-xement previ, fruit de la recerca i de la reflexió, a lainnovació. En qualsevol cas, la interacció dels dife-rents agents del sistema és complexa, ja que hiconviuen objectius, rols, cultures i, en definitiva,realitats diàries força diferents. En el cas català, elpaís té una estructura industrial prou consistent,les universitats tenen qualitat científica i generenprou titulats ben formats, i l’Administració estàconscienciada del paper que hi ha de tenir. El reptees troba, doncs, a posar aquesta potència a dis-posició de les empreses, per enfortir la capacitat


54

1 COHEN i LEVINTHAL, 1989.2 BRINKLEY, 2007. Ian Brinkley dirigeix el Pla de treball sobre l’economia del coneixement de la prestigiosa Work Foundation (Regne Unit).<http://www.theworkfoundation.com/index.aspx>.

Els resultats de la recerca seran aprofitats

per la societat depenent principalment de la

capacitat innovadora de les empreses per

transformar-los en productes.


de generar coneixements científics i tècnics i im-plantar mecanismes de gestió de la innovació quedonin lloc a productes, processos o serveis nous.

1.2. La recerca i la innovació al sector públic i

privat

Per estimular una R+D privada ambiciosa, la col·la-boració del sector públic i privat és, per tant, bàsi-ca. Tanmateix, traslladar la recerca pública a la in-novació és complex i les polítiques industrials itecnològiques tenen dificultats per trobar els ins-truments adequats. Una peça clau per fomentar elque anomenaríem adicions de la recerca a la inno-vació són els serveis universitaris d’interfície, quepermetin el contacte entre investigadors públics iels seus interlocutors privats en un ambient distès id’interès mutu. És una obvietat apuntar que la ne-cessitat d’innovar neix de la demanda i, per tant,els requeriments concrets que se’n deriven, cone-guts o per descobrir, donaran lloc a col·labora-cions d’èxit públic i privat en l’espai adequat.

Com funciona aquesta relació entre els tres pilarsdel sistema?, és a dir, entre la universitat, l’Admi-nistració i les empreses? Malgrat els avençosconsiderables, i fins i tot inesperats, les xifres de-mostren que hi ha força camí pendent per recór-rer. Però, què falla en la relació universitat i em-presa? Tal vegada podria ser la necessitatd’informació, de formació o d’una planificació es-tratègica de la recerca i de la innovació?, o l’úsquotidià d’eines de gestió d’aquestes activitats?,o potser la creació d’espais de trobada nous?Probablement tot plegat.

Doncs bé, en la recerca d’instruments imaginatiusper apropar l’oferta i la demanda de solucions pera la innovació, la certificació de la recerca i de lainnovació hi té un gran potencial com a eina indi-recta que estimula, notablement, la transferència

de tecnologia a través del coneixement mutu i laconfiança necessaris per motivar la demanda em-presarial. No cal dir que aquesta relació requereixuna gestió tècnica, econòmica i documental de lacartera de projectes, la qual cosa comporta plansde formació i un canvi de cultura cap a la sistema-tització del procés innovador.

1.3. La certificació com a promotora de la

innovació

La certificació és en si mateixa, a banda d’un ins-trument per afavorir l’R+D a l’empresa, un lloc detrobada entre la demanda i l’oferta de coneixe-ments.

Entenem l’exercici de certificar els projectesd’R+D+i no només com a eina de demostraciódavant de tercers de la naturalesa associada al’activitat en execució, sinó una coartada per al’aprenentatge intern i extern, que habilita un en-torn de confiança adequat per establir futures rela-cions contractuals de transferència de tecnologia,ambicioses, profitoses i sostenibles a llarg termini.

Evidentment que és necessari, o més ben dit, im-prescindible, invertir molts recursos per estimularde manera viable l’R+D i la Innovació de qualitat.Ara bé, les actuacions de política científica i tec-nològica s’han de sotmetre a processos sistemà-tics, rigorosos i transparents d’avaluació, que



55

Traslladar la recerca pública a la innovació és

complex i les polítiques industrials i tecnolò-

giques tenen dificultats per trobar els instru-

ments adequats.


obliguin a assegurar uns criteris de capacitació id’independència difícils de gestionar. I si, neces-sàriament, existeixen diferents procediments definançament d’activitats relacionades amb l’R+D ila Innovació de naturalesa i objectius diferents,els criteris i els processos d’avaluació i de segui-ment lògicament també ho seran. Consegüent-ment, els protocols d’avaluació han de recollir elselements necessaris per portar a terme les millorspràctiques dins d’una política de finançamenttransparent, justa, rigorosa i independent, a la ve-gada que eficient, a l’hora d’optimitzar-ne l’im-pacte en el benestar econòmic i social. Però, fi-nalment, hem d’aprofitar els avantatges laterals iles economies externes dels processos d’avalua-ció i assegurar la qualitat, que no només aconse-gueixen que les coses es facin millor, sinó que esreflexioni sobre els propis procediments i l’orga-nització adequada.

Tot i que la innovació és difícil de mesurar i, pertant, l’anàlisi de la contribució de les eines permillorar-la no és fàcil, no podem renunciar a tots elselements territorials per promocionar-la.

1.4. Avaluació de la innovació

Malgrat que en les activitats innovadores hi hacerts factors associats amb l’atzar, es reconeixàmpliament la relació directa que mantenen ambels esforços que fan els actors del sistema d’in-novació, com les empreses, les universitats il’Administració per sistematitzar i gestionar elprocés d’innovació. La pròpia Unió Europea3 ensrecorda que el coneixement i la innovació neces-siten un entorn favorable per a la protecció in-tel·lectual i industrial, per a la relació ciència-empresa i per a l’avaluació i el seguiment del’efectivitat del finançament de l’R+D. Malaura-dament, aquest entorn sovint no apareix de ma-nera espontània.

En definitiva, la certificació de l’R+D i la Innovacióno és un tràmit burocràtic, sinó una eina pública iprivada per ajudar de manera indirecta a millorar lagestió, la qualitat i la valorització del coneixement alnostre país, és a dir, la innovació.

2. Per què s’ha d’avaluar lainnovació?

Generalment, un procés d’avaluació de les activi-tats d’R+D és inherent a la pròpia activitat científicai s’acostuma a tenir en consideració com a meca-nisme d’ajuda per millorar la qualitat investigadora,a banda de ser un element de competitivitat. Igual-ment, serveix com a eina per reforçar la planificaciói el desenvolupament de polítiques o les preferèn-cies de finançament, i es pot utilitzar també com amedi que legitima i que aporta transparència i rigora la distribució dels fons.


56

Es reconeix àmpliament la relació directa que

les activitats innovadores mantenen amb els

esforços que els principals actors del sistema

d’innovació (empreses, universitats i l’Admi-

nistració) fan per sistematitzar i gestionar el

procés d’innovació.

3 ORGANITZACIÓ PER A LA COOPERACIÓ I EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC (OCDE), 2006.


2.1. Paràmetres d’avaluació

La majoria d’indicadors associats a la innovació te-nen una aproximació limitada a recopilar entrades,per la qual cosa els indicadors existents ofereixenuna visió parcial de les capacitats disponibles al te-rritori. Respecte dels resultats, la cienciometria oles patents que ja s’utilitzen des dels anys seixan-ta, tot i ser indicadors valuosos del potencial inno-vador, necessiten associar-se amb altres que aju-din a equalitzar convenientment les conclusionspossibles.

L’European Innovation Scoreboard del 20064 pre-veu indicadors integrats en els grups referents a re-cursos humans, creació de nous coneixements,transmissió i aplicació de coneixements, finança-ment de la innovació, resultats i mercats.

Concretament, l’informe Global Innovation Score-board (GIS) del 2006,5 ens recorda els últims indi-cadors establerts per avaluar la capacitat innova-dora d’un territori, que resumim tot seguit:

1. Conductors de la innovació: nous graduats enciència i tecnologia, estudis secundaris i mitjans,banda ampla i formació continuada.

2. Creació de coneixement: despesa pública i priva-da en R+D, despesa en tecnologia i empresesque reben finançament públic en R+D i Innovació.

3. Innovació i capacitat emprenedora: pimes in-novadores, pimes innovadores que col·laborenamb altres, despesa en innovació, capital riscper a inicialitzacions, despesa en TIC i innova-cions organitzatives en pimes.

4. Aplicacions: treball en serveis d’alta tecnologia,exportació de productes d’alta tecnologia, ven-des de productes nous al mercat, vendes deproductes nous per a l’empresa i treball en fabri-cació d’alta o mitjana tecnologia.

5. Propietat intel·lectual: patents i marques euro-pees EPO, americanes USPTO i japonesesJPO, marques comunitàries noves i dissenysnous.

2.2. L’avaluació objectiva

L’avaluació de les activitats d’R+D i Innovacióés, doncs, una tasca complicada, des dels estí-muls i criteris que s’hi associen fins a qui la finan-ça o executa. S’han de tenir en compte moltsfactors: la mesura de resultats tangibles, els in-tangibles, el risc de no assolir l’objectiu marcat,l’impacte que tindrà, en quins actors s’ha d’apli-car, quines variables s’han d’utilitzar i en quinperíode la duem a terme. La complexitat enca-ra es pot veure més augmentada per les diferèn-cies que tenen els agents interessats en els ob-jectius, les perspectives i les expectatives,diferencies que també poden dificultar l’objectivi-tat d’aquesta tasca avaluadora. Els ens relacio-nats i, per tant, interessats en els resultats



57

4 EIS, 2006. 5 GIS, 2006.

La majoria d’indicadors existents associats a

la innovació es limiten a recopilar entrades i

s’han d’associar amb altres indicadors.


d’aquesta avaluació, van des de l’organisme pla-nificador que dissenya l’estratègia, passant perl’administrador fins a l’executor.

Per aquesta raó, qualsevol metodologia d’avalua-ció s’ha de sistematitzar amb referències a la nor-ma i assegurar un criteris reconeguts: homoge-neïtat, traçabilitat i reproducció. A la vegada, però,s’ha de dissenyar amb l’ànim d’adaptar-se alscanvis dels criteris en què es basa. És, per tant,una fase necessària per analitzar de manera objec-tiva l’execució de les activitats, incloent-hi la viabili-tat tècnica i econòmica. Aquesta eina és obligadaabans de qualsevol decisió de redisseny o d’ajus-tament d’una política, d’un pla, d’un programa od’una activitat planificada i executada.

També cal tenir sempre present que el disseny o lamodificació de qualsevol sistema d’aquesta com-plexitat necessita una sèrie d’iteracions amb la rea-litat, fins al punt de poder disposar d’informació re-llevant per definir unes regles d’actuació i uncontrol extern independent. El model, de vegades,el genera l’experiència empírica i, per aquesta raó,la pràctica sovint va per davant de la teoria.

2.3. La certificació com a eina d’avaluació

Els processos d’avaluació es poden treballar desdel punt de vista individual (per exemple, projectesi programes concrets) o global (plans i polítiques).En aquesta línia, un sistema de certificació acredi-tat disposa dels ingredients òptims per jugar un roldecisiu en el diagnòstic realista de la nostra posicióa través d’indicadors en l’àmbit individual.

A continuació introduirem una sèrie de definicionsque aporten una claredat més gran al paper de lareglamentació generada al voltant de l’avaluacióde l’R+D i la Innovació.

2.3.1. Quin és el paper de l’acreditació?

Les organitzacions acreditadores són les enca-rregades d’avaluar i de realitzar una declaracióobjectiva per assegurar que els productes i elsserveis compleixen uns requisits específics, tantdel sector reglamentari com del voluntari. L’acre-ditació se centra en l’avaluació i en la declaracióformal de la competència técnica d’un organismeavaluador de la conformitat –com poden ser, la-boratoris d’assaig, entitats certificadores, etc...–per part d’entitats acreditadores –com pot serENAC6–, amb l’objectiu d’augmentar la confiançaque la societat té en la informació que proporcio-nen aquestes institucions.

L’acreditació, d’acord amb les normes tècniques,ha d’assegurar la imparcialitat i la competènciatècnica dels sistemes de gestió a través de la revi-sió d’una llista exhaustiva de criteris.7 L’entitat d’a-creditació actual és l’ENAC i, a la junta directivad’aquest organisme, hi ha involucrats diferents mi-nisteris i òrgans de govern, entre ells la Generalitat


58

Qualsevol metodologia d’avaluació s’ha de

sistematitzar amb referències a la norma i as-

segurar un criteris reconeguts d’homogeneï-

tat, traçabilitat i reproducció però s’ha de

dissenyar amb l’ànim d’adaptar-se als canvis

dels criteris en què es basa.

6 ENAC: Entitat Nacional d’Acreditació. Vegeu: <http://www.enac.es>.7 FECYT, 2005.


de Catalunya. Al Comitè Assessor en R+D+i l’úni-ca entitat catalana és l’AIDIT.

2.3.2. Què és una norma?

L’Organisme Internacional de Normalització (IOS)defineix a la ISO8 la normalització com «el procés deformular i aplicar regles amb el propòsit de realitzaren ordre una activitat específica per al benefici i ob-tenir una economia de conjunt òptima, tenint encompte les característiques funcionals i els requi-sits de seguretat». Es basa en els resultats consoli-dats de la ciència, de la tècnica i de l’experiència.La normalització determina no només la base per alpresent, sinó també per al desenvolupament futur iha de mantenir el nivell d’acord amb el progrés.

La norma sorgeix com a resultat de l’activitat de nor-malització. Es tracta d’un document que estableixles condicions mínimes que ha de reunir un produc-te o servei per tal que serveixi per a l’ús al qual estàdestinat. Per tant, és un document establert perconsens dels sectors claus que intervenen enaquesta activitat i l’ha d’aprovar un organisme reco-negut que estableixi, per a usos comuns i repetits,regles, criteris o característiques per a les activitats oels seus resultats, i ha de procurar que s’obtingui unnivell òptim d’ordenament en un context determinat.

Els avantatges de la normalització per a una orga-nització es basen en poder certificar els producteso serveis, com un mitjà per garantir que tenen elsrequisits que satisfan les expectatives dels consu-midors o dels usuaris. Així mateix, permet crear cri-teris mínims operatius per a un producte, procés oservei i és una eina d’intercanvi que ajuda a fertransaccions, amb la definició de les necessitats, ia elaborar un referencial per valorar els productesi els serveis. La normalització també és una eina

per a la política pública, ja que constitueix un com-plement de la reglamentació i una referència perobrir i fer transparents els mercats públics.

2.3.3. Què vol dir certificar?

Certificar és el procediment a través del qual unaentitat reconeguda, capacitada i independent deles parts interessades manifesta la conformitatd’un producte, un procés, un sistema, una perso-na o un servei amb els requisits definits en normeso especificacions tècniques.

Amb el suport de l’avaluació precisa i homogèniaaplicada a tots els actors del sistema d’innovació, imolt especialment a l’empresa i a la recerca pública,els òrgans públics de decisió disposen d’un esce-nari realista i contrastat de les competències i de lescapacitats del nostre teixit empresarial i institucional.

2.4. La necessitat d’una avaluació

independent

Fomentar una avaluació independent de qualitatsignifica fomentar el coneixement real dels avan-tatges i de les debilitats tecnològiques i de gestiódel nostre país, una informació que farà viable eldisseny del programa d’estímul a la innovació i



59

Els avantatges de la normalització per a una

organització es basen en poder certificar els

productes o serveis per garantir que tenen

els requisits que satisfan les expectatives

dels consumidors o dels usuaris.

8 UNE-EN ISO 9000:2005, sistemes de gestió de la qualitat.


optimitzar-ne l’impacte, a banda de tenir en comp-te, si escau, interessos concrets dels diferents ac-tors públics i privats.

Els interessos existents i la rigidesa institucionalpodrien ser elements que caldria tenir en compte al’hora d’explicar les dificultats de transposar la re-tòrica de la innovació a una política d’R+D essen-cial.9 Aquest discurs, associat a les polítiques derecerca i d’innovació, acostuma a anar canviant,però les polítiques evolucionen més lentamentcom a conseqüència de l’entramat complex d’ac-tors i els interessos del sistema.

Recordem també els efectes del “café para todos”:la pròpia naturalesa distributiva de la política potcontribuir a inhibir les innovacions.

L’entorn de risc en què ens movem fa que necessi-tem disposar d’objectius que apassionin i fites am-bicioses que provoquin l’actuació natural i massi-va, que també exigirà eines polítiques de foment id’avaluació creatives. La política de recerca i dedesenvolupament tecnològic està connectada di-rectament amb l’educació, la innovació i el desen-volupament de les capacitats individuals i organit-zatives per imaginar i fer realitat reptes nous. Perno mutilar aquesta capacitat d’idear, cal que hihagi la separació clara entre les funcions estratègi-ques i executives i es mantingui un espai de comu-nicació periòdic i sofisticat.

3. L’avaluació de l’R+D. Què es fa aEuropa?

Avui dia, ningú ja no posa en dubte que l’econo-mia del benestar és possible, en gran part, grà-cies a la innovació. Per organitzar i gestionar cor-rectament les ajudes públiques dedicades a lainnovació, calen polítiques d’avaluació clares iben definides. En els països de l’OCDE (Organit-zació per a la Cooperació i el DesenvolupamentEconòmic) l’avaluació de la recerca hi té cada diaun paper més important.

Les diferents pràctiques d’avaluació als països dela comunitat europea –molt relacionades ambl’estructura científica i el volum de recursos eco-nòmics assignats– dificulten la comparativa. Elstrets comuns principals en què es basen tenen aveure amb la fórmula de comissions, amb un per-centatge important d’avaluadors interns i ambl’ús de l’avaluació institucional, en què es tenenen compte aspectes més estratègics per a la va-loració final dels projectes. El pes específicd’aquest darrer factor en l’avaluació no és evidenti és força heterogeni segons uns paràmetres queels sol·licitants no acostumen a conèixer de ma-nera àmplia.10 Hi ha, doncs, una gran heteroge-neïtat a l’hora de dissenyar i implantar els proce-diments d’avaluació per part de les diferentsinstitucions, tot i que l’avaluació externa ha co-brat protagonisme com a eina al servei dels ensencarregats de la presa de decisions.

3.1. Criteris i nivells d’avaluació

És molt usual fer servir, per una banda, els criterisd’avaluació científica i tècnica, és a dir, la capaci-tat tècnica i d’explotació de resultats (fabricació


60

9 SANZ MENÉNDEZ, L.10 FECYT, 2003.

La pròpia naturalesa distributiva de la políti-

ca pot contribuir a inhibir les innovacions.


i/o comercialització) de l’empresa. D’altra banda,s’acostumen a utilitzar els criteris econòmics, osigui, financers i de rendibilitat.

Segons l’OCDE,11 l’objecte d’avaluació es potclassificar en quatre nivells: l’avaluació d’instituts ide grups de recerca, que constitueixen el nuclicentral de producció de la recerca (en aquest grups’hi inclouen departaments o laboratoris de recer-ca); l’avaluació de les institucions formades pergrups de recerca; l’avaluació dels programes pú-blics per incentivar la innovació, és a dir, l’avaluaciód’aquests incentius i la seva influència en la recer-ca d’un país, i l’avaluació general dels sistemesd’incentivació de la innovació, com ara les ajudespúbliques.

La publicació anterior de l’OCDE12 recull els canvistransversals més destacats en les pràctiques ava-luadores a diferents nivells del sistema de recerca:indicadors, benchmarking i avaluació; revisió inter-nacional per parells; situació de l’objecte d’avalua-ció en el seu context particular; avaluació i àmbitd’aplicació-context; política; temps d’avaluació irellevància, robustesa i credibilitat de l’avaluació.Les característiques que inclouen són: qualitat,transparència, neutralitat i permanència dels ava-luadors, i avaluació i conseqüències imprevistes.

3.2. El model espanyol

A l’Estat espanyol l’empresa pot certificar voluntà-riament les seves activitats d’R+D+i mitjançant unorganisme extern. La certificació dels projectesd’R+D+i es pot sol·licitar a una empresa certifica-dora acreditada per l’ENAC.13

Concretament, el procediment d’avaluació de lacertificació de projectes d’R+D+i es duu a termed’acord amb una sèrie d’etapes definides clara-ment i conegudes pels sol·licitants. La primeracomprèn la revisió del compliment dels requisitsformals establerts (una revisió de caràcter mésadministratiu), la classificació del projecte se-gons la novetat tecnològica aportada, la identifi-cació d’equip avaluador, l’avaluació del nivelltècnic del projecte proposat i l’avaluació de laidoneïtat del pressupost presentat, afegint-hil’auditoria comptable (revisió comptable) en elcas que hi hagi execució. Amb el resultat d’a-questa primera etapa, un comitè tècnic, quecompleix els requisits estrictes de capacitaciósegons els projectes que s’han de tractar, pren-drà la decisió i habilitarà el començamentde l’última fase: la redacció d’un informe final decertificació. Com ens podem imaginar, la defini-ció d’uns criteris d’avaluació, així com el dis-seny i la posada en marxa d’una estructura decertificació complexa són els factors determi-nants per assolir un sistema orientat al’excel·lència màxima.14



61

La definició d’uns criteris d’avaluació i el

disseny i la posada en marxa d’una estructu-

ra de certificació complexa són els factors

determinants per assolir un sistema orientat

a l’excel·lència màxima.

11 OECD, 2006.12 OECD, 2006.13 L’ENAC és l’Entitat Nacional d’Acreditació, encarregada d’auditar els ens certificadors. <http://www.enac.es/web/enac/inicio>.14 Per a més informació sobre la certificació visiteu la pàgina web de l’AIDIT: <http://www.e-aidit.com>.


3.3. El concepte francès

L’OSEO,15 abans coneguda com a ANVAR, és unaagència d’innovació francesa.16 Entre altres serveisde suport a la innovació, l’OSEO emet certifica-cions d’«empresa innovadora» amb una validesade tres anys. Les empreses que obtenen aquestcertificat tenen accés als fons comuns d’inversió ala innovació (CPI, fonds communs de placementdans l’innovation), tot i que el mecanisme principalde suport a la recerca privada són els incentius fis-cals.17 L’OSEO du a terme un examen tècnic i eco-nòmic, les despeses del qual van a càrrec de l’em-presa.

El certificat d’empresa innovadora pot tenir un ca-ràcter automàtic si l’empresa justifica despeses enR+D dels últims tres anys per un valor de, com amínim, un terç del volum de negoci anual més ele-vat del període.

A França es preveu també un tractament fiscal es-pecial per a les empreses de creació nova o les jo-ves empreses innovadores (JEI, jeune entreprise

innovante).18 Segons la llei, se’n poden beneficiaraquelles pimes de menys de vuit anys que justifi-quin un 15% de despeses en R+D i Innovació. Alnou Plan Nacional de I+D+I 2008-2011 del Governespanyol ja s’ha recollit aquesta eina,19 les JEI se-ran joves (menys de sis anys), petites (menys decinquanta treballadors) i amb una intensitat en R+Delevada (amb més del 35% del seu personal ads-crit a activitats d’R+D), amb la modalitat de sub-vencions per finançar aquestes activitats. Altrespaïsos d’Europa anomenen aquest concepte YIC(young innovative company).

L’any 2006, el Departament de Comerç dels EstatsUnits va crear una certificació de reconeixement del’excel·lència en innovació, que s’atorga a empre-ses que disposen d’una sèrie d’indicadors con-trastables associats a la capacitat innovadora.

3.4. Quin és l’estat de la qüestió en incentius

fiscals a Europa i a altres economies

occidentals?

Hi ha diferents tipologies d’incentius fiscals en vi-gor a la majoria d’economies desenvolupades. Elsincentius fiscals per a activitats d’R+D –com a ins-truments de caràcter financer al servei de la políti-ca científica i tecnològica– es tenen en compte demanera àmplia, com a una eina important de polí-tica per estimular la inversió privada en innovació aescala general. Els informes de l’OCDE20 indiquenque l’any 2005 el 70% dels països membres dis-posaven d’aquest sistema d’incentivació, inclo-ent-hi els Estats Units, el Canadà, el Japó i Austrà-lia.


62

15 Vegeu la pàgina web de l’OSEO: <http://www.oseo.fr>.16 Pàgina web sobre empreses franceses de suport a la recerca i la innovació: <http://www.industrie.gouv.fr/liste_index/lexique.html>.17 Vegeu: <http://www.industrie.gouv.fr/enjeux/innovation/index_commuinnov.html>.18 Vegeu: <http://www.recherche.gouv.fr/technologie/mesur/jei.html>.19 Vegeu: <http://www.mityc.es/es-ES/servicios/GabinetePrensa/NotasPrensa/HistoricoNoticias/2007/9/npprogramadeapoyoalasjovenesempresas.html>.20 OECD, 2006.

Els incentius fiscals per a activitats d’R+D

com a instruments de caràcter financer al

servei de la política científica i tecnològica

s’utilitzen àmpliament per estimular la inver-

sió privada en innovació a escala general.


Ja sigui a través d’incentius de base o mitjançant laquota de l’impost sobre societats, el mètode mésutilitzat és el mixt, és a dir, el que premia la despesaen R+D i Innovació Tecnològica d’un exercici fiscali la part d’esforç addicional respecte d’exercicisanteriors. També és freqüent premiar els contrac-tes de col·laboració pública.21

3.4.1. Legislació europea

A diferència de l’Estat espanyol, la majoria de paï-sos no han posat data de caducitat als incentiusfiscals, sinó al contrari, ja que es consideren un ele-ment permanent i primordial. En alguns d’aquests,la concessió de l’incentiu es condiciona a una ins-cripció prèvia en algun programa de l’Administra-ció, en què s’avalua l’activitat i se’n preveu un se-guiment posterior.

Com hem comentat anteriorment, actualment 15dels 25 estats membres de la Unió Europea dispo-sen d’incentius fiscals per a la recerca i el desenvo-lupament privat, concretament els següents: Àus-tria, Bèlgica, Dinamarca, França, Hongria, Irlanda,Itàlia, Malta, Holanda, Polònia (2006), RepúblicaTxeca (2006), Portugal, Eslovènia, Espanya i elRegne Unit.22

3.4.2. Legislació espanyola

A Espanya ens trobem en un procés de reforma dela Llei 35/2006,23 de 28 de novembre, que plantejauna alteració imprecisa dels mecanismes d’estímula la innovació. Actualment, l’esquema estatal reculldos beneficis fiscals bàsics aplicables a l’impost

sobre societats: la llibertat d’amortització per actiusafectes a activitats d’R+D i la deducció a la quotaper activitats d’R+D i d’Innovació Tecnològica. Lamateixa regulació del crèdit fiscal va comportar laintroducció d’una normativa amb definicions de re-cerca, de desenvolupament i, la més recent, d’in-novació tecnològica, basades en el Manual deFrascati24 i en el Manual d’Oslo,25 amb una sèrie derestriccions que tampoc van aportar més claredat i,per tant, certesa al subjecte passiu respecte del’obtenció i de la quantitat del benefici fiscal ques’ha d’aplicar per a aquestes activitats, amb elconsegüent qüestionament de l’eficàcia, a causade la falta de seguretat de la utilització correcta.

Hi ha un inconvenient important que en posa enqüestió l’eficàcia i es basa en la dificultat tècnica dequalificar la naturalesa de les activitats que s’estanportant a terme, com ara la recerca, el desenvolu-pament i la innovació. Aquesta barrera es resol deforma contundent amb unes fórmules administrati-ves vinculants per Hisenda, que es posen a dispo-sició del subjecte passiu, és a dir, els informes mo-tivats emesos pel Ministeri d’Indústria, Comerç i



63

21 RIVA, 2007.22 Vegeu: <http://europa.eu/rapid/pressReleasesAction.do?reference=MEMO/06/440&format=HTML&aged=1&language=EN&guiLanguage=en#fn2>.23 “Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats,sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni”. Butlletí Oficial de l’Estat, núm. 285 (29 de novembre de 2006.)24 OCDE, 2002.25 OCDE, 2005.

La dificultat tècnica de qualificar la naturalesa

de les activitats que s’estan portant a terme,

com ara la recerca, el desenvolupament i la in-

novació posa en qüestió l’eficàcia dels benefi-

cis fiscals bàsics aplicables a activitats d’R+D.


Turisme (MITYC) i que es basa en les certificacionsindependents d’una entitat degudament acredita-da per l’ENAC. L’eina que hem esmentat abans,que dota el sol·licitant de seguretat jurídica totalrespecte de l’aplicació de les deduccions, es vaposar en funcionament durant l’any 2004 i a datad’avui s’ha superat la xifra dels 2.000 informes mo-tivats emesos. El 2006, l’oficina de qualificació delMITYC va motivar projectes per una quantitat su-perior a 470 milions d’euros, que van donar lloc amés de 130,5 milions d’euros de deducció en eltotal de l’Estat. A Catalunya, aquestes xifres vanser aproximadament de 100 i 36 milions d’eurosrespectivament.

És convenient apuntar també la capacitacióatorgada al Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial al Reial decret 2/200726 peremetre informes motivats respecte dels projec-tes finançats per la mateixa organització. Noaprofundirem més en aquest tema, atès que potcomportar una sèrie de prejudicis associats a laseparació dubtosa i a la independència entre fi-

nançadors i avaluadors difícil de mesurar, aixícom l’ús de criteris no homogenis i d’estructuresd’avaluació clarament diferents dins de la pròpiaAdministració per aplicar un mateix instrumentde finançament públic, a banda de la dificultatde concretar les despeses associades a la de-ducció fiscal.

3.4.3. Entrada en vigor de la reforma fiscal

A l’exercici fiscal de l’any 2007, les deduccionses veuran retallades per l’aplicació d’un coefi-cient del 0,92 i del 0,85 l’any 2008. Com a me-sura compensatòria, el Govern ha introduït unnou instrument alternatiu, que consisteix en unabonificació del 40% de les quotes a la SeguretatSocial per personal investigador,27 actualment jaen funcionament. Finalment, s’ha incorporat a lallei una disposició addicional,28 en què es reco-neix la necessitat de considerar amb més dete-niment el manteniment del model d’incentius al’R+D a través d’un informe que avaluï l’eficàciade l’instrument, que el Ministeri d’Economia i Hi-senda, amb el suport del de Indústria, ha de pre-sentar durant l’últim trimestre del 2011. Resultaòbvia l’afirmació que els instruments esmentatsno han de ser alternatius, sinó additius, ja queresponen a necessitats i a realitats empresarialsclarament diferenciades.

Per aprofundir-hi més, un informe promogut per laComunitat Europea29 aporta una visió general delsmodels d’incentius fiscals que hi ha actualment.


64

26 “Reial decret 2/2007, de 12 de gener, pel qual es modifica el Reial decret 1432/2003, de 21 de novembre, pel qual es regula l’emissió d’informes mo-tivats relatius al compliment de requisits científics i tecnològics, als efectes de l’aplicació i interpretació de deduccions fiscals per activitats de recerca idesenvolupament i innovació tecnològica.” Butlletí Oficial de l’Estat, núm. 12, (13 de gener de 2007, p. 1809). 27 “Reial decret 278/2007, de 23 de febrer, sobre bonificacions en la cotització a la Seguretat Social respecte del personal investigador.” Butlletí Oficial del’Estat, núm. 48, (24 de febrer de 2007, p. 8037). 28 “Impostos sobre la renda de les persones físiques, sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni. Llei de l’impost sobre la rendade les persones físiques i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats” Butlletí Oficial de l’Estat, núm. 285, (29 de novembre de 2006,p. 41734) (RCL 2004/640, 801), sobre la renda de no residents (RCL 2004/651) i sobre el patrimoni (RCL 1991/1453, 2389).29 Informe Promoting innovation by tax incentives de la Comissió Europea dins del 6è Programa marc, Suècia, 2006.

El 2006 a Catalunya es van motivar projectes

per una quantitat aproximada de 100 milions

d’euros que van donar lloc aproximadament a

36 milions d’euros de deducció fiscal.


4. El projecte AIDIT

L’AIDIT és una eina per avaluar i estimular la recer-ca i la innovació, un punt de trobada que permetapropar i augmentar la confiança entre la universi-tat i l’empresa, i que genera aprenentatge i transfe-rència de coneixement. Per al professorat tambéactua com a incentiu per integrar la cultura innova-dora i orientar-la a l’activitat investigadora i al con-tingut formatiu dels futurs professionals.

4.1. Com va néixer l’AIDIT? Per què?

4.1.1. Política tecnològica al nostre país

Recordem que tradicionalment l’esforç directe del’Administració s’havia focalitzat en el finançamentde la recerca a les universitats i als centres, i notant en els sistemes productius de les empreses,tot i que aquesta realitat ha anat canviant al llargdel temps. Paral·lelament a aquest fet, es conside-ra que els projectes d’R+D contenen un nivell derisc elevat i moltes empreses no disposen de proucapacitat per gestionar-los, fet que es magnifica enla petita i la mitjana empresa.

Davant d’aquest escenari, i atès el poc esforç in-novador del sistema productiu espanyol, l’Admi-nistració va posar a disposició de les empreses unconjunt d’instruments de política tecnològica perincentivar el desenvolupament empresarial mitjan-çant el foment de les activitats d’R+D i la Innova-ció. Entre aquestes eines hi ha els incentius fiscals,els ajuts directes, els crèdits tous, el foment del ca-pital risc o les compres públiques, entre altres.30 Elsincentius fiscals, però, constitueixen l’instrumentper fomentar l’R+D i la Innovació Tecnològicamés proper a les necessitats empresarials, atès el

caràcter horitzontal, àgil i lliure a l’hora d’aplicar-los. Aquesta eina de finançament és, doncs, unaoportunitat per a la petita empresa, que per defini-ció és innovadora, ja que neix de l’actitud innova-dora d’un emprenedor. Aquesta naturalesa és laque ajuda les pimes a ser ràpides per iniciar el pro-cés d’innovació i més àgils per sistematitzar-lo.

4.1.2. Els conceptes de recerca, desenvolupament i

innovació (R+D i Innovació)

Sovint hi ha una certa confusió sobre la definiciócientífica precisa dels conceptes de recerca, de-senvolupament i innovació. Els límits entre activi-tats que donin lloc a una innovació a través del’aplicació de resultats de recerca o els que pro-venen d’adaptar tecnologies existents no són ob-vis. Tot i que els manuals de referència de Fras-cati i d’Oslo proporcionen unes definicionsacceptades internacionalment, cada institució lesconcreta, les amplia o les limita depenent, perexemple, del sector o de l’estratègia política par-ticular que dugui a terme. Cal recordar que s’hade distingir el procés d’innovació del resultat dela gestió correcta d’aquest procés, la innovació.L’R+D és una activitat que no només pot generarinnovacions radicals d’àmbit mundial, sinó que



65

30 SÁNCHEZ I SOLÉ, 2001.

Es considera que els projectes d’R+D conte-

nen un nivell de risc elevat i moltes empreses

no disposen de prou capacitat per gestionar-

los, fet que es magnifica en la petita i la mitja-

na empresa.


també és necessària moltes vegades per resoldreels problemes tècnics que puguin anar sorgint du-rant el procés d’innovació. Des d’un punt de vis-ta teòric, s’ha assenyalat també la dualitat del’activitat d’R+D,31 en tant que significa la capaci-tat de produir nous productes, però, al mateixtemps, representa un element decisiu per la ca-pacitat d’absorbir els coneixements produïts al’exterior de l’organització.

Hi ha nombrosos criteris per definir aquests tresconceptes segons l’àmbit en què s’emmarquin:científic, finançament de les diferents administra-cions públiques (europea, estatal i autonòmica),empresarial o legal. En el nostre ordenament jurí-dic, l’article 33 de la Llei de l’impost sobre socie-tats32 defineix quines activitats empresarials espoden considerar com a processos d’R+D i Inno-vació. Partint d’aquestes definicions, l’AIDITemet la certificació, avalua la naturalesa tècnicad’un projecte i dictamina si ens trobem davantd’una activitat de recerca, de desenvolupamento d’innovació tecnològica, emetent la certificaciócorresponent si escau.

4.1.3. L’AIDIT, set anys treballant per al reconeixement

de la investigació, el desenvolupament i la innovació

Com hem avançat, l’AIDIT es va crear per donarresposta a les necessitats que tenia el món em-presarial a l’hora de demostrar davant de ter-cers els esforços que feia en el camp de la re-cerca, el desenvolupament i la innovaciótecnològica. L’any 1995, amb l’aprovació de laLlei 43/1995, de 27 de desembre, de l’impostde societats es reconeixen de manera expressales desgravacions fiscals en l’àmbit de la recer-ca i el desenvolupament. L’any 1999 van aug-mentar les quanties de les deduccions en R+D33

i s’hi va incloure un tercer concepte també ob-jecte de deduccions, en aquest cas inferiors: lainnovació tecnològica. Aquesta modificació, in-troduïda per millorar la llei i donar accés alsavantatges fiscals per un ventall més amplid’activitats empresarials, n’augmenta els pro-blemes d’aplicabilitat, a causa de la insegure-tat jurídica a la qual s’enfrontaven les empre-ses en el moment de classificar i demostrar lanaturalesa tècnica dels projectes que haviendut a terme.

El centre del debat es va situar, d’una banda, enels criteris legals adoptats per definir els con-ceptes de recerca, desenvolupament o innova-ció tecnològica i, de l’altra, en la necessitat d’unens capacitat tècnicament, independent i objec-tiu que determinés quines de les inversions querealitzaven les empreses es destinaven, efecti-vament, a aquestes activitats segons els criterislegals.


66

31 COHEN i LEVINTHAL,1989.32 Article 33 de la “Llei 43/1995, de 27 de desembre, de l’impost de societats”. Butlletí Oficial de l’Estat, núm. 310 (28 de desembre de 1995) que retro-bem a l’article 35 del Reial decret legislatiu 4/2004, de 5 d’abril, pel qual s’aprova el “Text refós de la Llei de l’impost de societats”. Butlletí Oficial de l’Es-tat, núm. 61 (11 de març de 2004) 33 “Llei 55/1999, de 29 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social”. Butlletí Oficial de l’Estat, núm. 312 (20 de desembre de1999, p. 46095.)

Hi havia la necessitat d’un ens capacitat tècni-

cament, independent i objectiu, que determi-

nés quines de les inversions que realitzaven

les empreses es destinaven a activitats d’R+D

i Innovació, segons els criteris legals.


4.1.4. L’AIDIT, punt de trobada entre universitats i

empresa

A principis de l’any 2000 el sector empresarial vaveure que necessitava dotar-se d’instruments queli permetessin acreditar, davant de l’Administració,però també dels seus clients, les inversions i lesactivitats en R+D i Innovació que portava a terme. En aquest context, els consells socials de la Univer-sitat Politècnica de Catalunya (UPC) i de la Universi-tat Politècnica de Madrid (UPM) van coincidir que hihavia la possibilitat de posar-hi solució des de l’àmbitacadèmic i científic. D’aquesta manera, van agafar elrepte d’impulsar un organisme que, partint dels co-neixements generats des de la universitat, poguésdonar suport als projectes de les empreses davantles autoritats fiscals. El juny del 2000, i a través d’unacord de col·laboració entre la UPM i la UPC, es vadecidir crear l’AIDIT, amb seu social a Barcelona.

L’AIDIT va néixer amb el convenciment que desde l’entorn de les universitats politècniques esdisposa d’una gran experiència per desenvoluparprojectes de recerca en col·laboració amb l’em-presa, atesa la sintonia més gran de moltes matè-ries amb l’aplicació industrial, a la vegada que téa l’abast, a través de les plantilles de personal, ungrup d’especialistes difícil d’igualar per altres or-ganitzacions.

L’objectiu inicial va ser el d’oferir un servei pionerde certificació de projectes d’R+D+i per aplicar demanera segura les deduccions a l’impost sobresocietats per a aquestes activitats, i amb el propò-sit final de potenciar la competitivitat de les nostresempreses. El disseny del servei es va basar en lapràctica i en el consell d’experts. L’Agència es vaconstituir a finals del 2000 com a empresa públicaamb seu social a Catalunya i es va convertir en l’ú-nica certificadora de projectes d’R+D+i de natura-lesa universitària.

4.1.5. Objectius de l’AIDIT

L’objectiu primordial de l’AIDIT és establir paràme-tres d’excel·lència i emetre una opinió independenti qualificada respecte dels projectes d’R+D+i permitjà de la certificació.

La complexitat i el rigor de qualsevol avaluació elsdetermina sobretot el funcionament òptim de l’es-tructura de certificació i la selecció correcta de lapersona experta. La disponibilitat d’experts és limi-tada en algunes àrees, i és difícil que persones alie-nes a la comunitat científica puguin identificar-los.A més a més, un comitè tècnic de certificació esta-ble permet integrar i comparar les àrees científi-ques i territorials, la qual cosa condueix, finalment,a homogeneïtzar criteris.

4.1.6. Pionera en certificació de la recerca i del

personal investigador

L’any 2003, l’Agència es va convertir en la prime-ra entitat reconeguda oficialment a tot l’Estat,acreditada per l’Entitat Nacional d’Acreditació(ENAC). Avui dia, amb més de 1.500 certifica-cions sol·licitades, l’AIDIT s’ha consolidat coml’organització de referència en el camp de la certi-ficació de l’R+D i la Innovació. L’essència del sis-tema es basa a posar a disposició del món em-presarial una avaluació fiable que es fonamentaen una xarxa àmplia d’experts, de científics i detècnics, amb prestigi reconegut tant en l’àmbitestatal com internacional, de manera que s’asse-gura un sistema rigorós que garanteix la indepen-dència, la imparcialitat, l’objectivitat i la capacita-ció tècnica per certificar activitats i persones dequalsevol àrea de coneixement reconeguda per laUNESCO. Ens trobem, per tant, davant d’una au-ditoria tècnica que demostra, davant de qualse-vol part interessada, la naturalesa de l’activitatque s’està desenvolupant.



67


Amb aquest esperit innovador, l’any 2007 també haaconseguit ser la primera i l’única entitat certifica-dora de personal investigador, i ha estat reconegu-da oficialment a través de l’acreditació de l’ENAC.

4.2. Com s’ha dissenyat?

4.2.1. El procés de certificació

L’emissió del certificat és el resultat d’un procés,tal com queda reflectit a la figura 1, que contétot un seguit d’activitats en què hi intervenen elsdiferents col·laboradors de l’estructura operativade l’AIDIT, sempre sota el control i la supervisiódels comitès que configuren els òrgans de su-pervisió.

4.2.2. Estructura organitzativa

L’AIDIT és una entitat de capital social públic.L’estructura organitzativa respon a la necessitatde conjugar, d’una banda, una gestió eficaç i efi-cient dels recursos per proporcionar uns serveisque responguin a les expectatives dels clients,tant des de la perspectiva de les prestacions eco-nòmiques com en termes de rapidesa i qualitatdels resultats; i, d’altra banda, reflecteix la partici-pació dels dos sectors principals als quals es diri-geix l’activitat que porta a terme: la comunitatcientífica i el món de l’empresa. La representacióque hi tenen en els òrgans de gestió garanteixuna sintonia permanent entre els protagonistesde la recerca i de la innovació.


68

Figura 1El procés de certificació de l’AIDIT

AC

TIV

ITA

TS

Lliurament de la sol·licitudi la documentació

Avaluació de lamemòria

Contacte amb elresponsable d’àrea

Assignació del’expert avaluador

Elaboració de l’informetècnic i comptable

Revisió de l’informei proposta de dictamen

Aprovació deldictamen

Emissió del certificat

Client

Equip de gestió

Equip de gestió

Responsable d’àrea

Expert avaluador

Responsable d’àrea

Comitè Tècnic

Equip de gestió

INT

ER

VE

NC

ION

S

Co

mit

è A

sses

sor

/ C

om

itè

de

Qu

alit

at

AID

IT


El Comitè Assessor, per exemple, el formen re-presentats de l’Administració, d’empreses i per-sonal expert.

4.3. L’evolució

Durant els primers anys, l’activitat de l’Agència esva orientar cap a dues direccions. En primer lloc,es va encaminar cap a la creació d’un sistemapropi de certificacions avalat per les dues institu-cions universitàries (la UPC i la UPM), que finalit-zava amb l’emissió d’un informe tècnic. Aquestdocument, inicialment sense validesa legal, coma opinió independent i qualificada representavaun suport important per a les empreses quesol·licitaven les deduccions fiscals. Així, perexemple, durant l’any 2001 –moment en què elprocés d’elaboració de l’informe tècnic i la deci-sió de certificació es trobava en fase de disseny itest–, sis empreses van sotmetre els projectes

d’R+D+i a aquest sistema pilot de certificacions.En segon lloc, la tasca de l’AIDIT es volia centrara donar credibilitat al servei, sensibilitzar sobre lanecessitat d’aportar seguretat jurídica per obtenirles desgravacions fiscals i difondre l’aplicaciópràctica del sistema.

Aquesta tasca embrionària va donar els seusfruits als inicis de l’any 2002. L’aleshores Ministe-ri de Ciència i Tecnologia s’hi va interessar i, através de l’Entitat Nacional d’Acreditació, es vacrear un mecanisme d’acreditació d’entitats certi-ficadores de projectes d’R+D+i amb l’objectiud’oficialitzar i augmentar la credibilitat del siste-ma. L’AIDIT va participar activament en el procésde definició d’aquest mecanisme d’acreditació ihi va aportar l’experiència i la xarxa de coneixe-ments universitaris. Cal dir que l’any 2002 es vadesenvolupar, paral·lelament, tota una estructuraoperativa i de certificació per assegurar els crite-ris tècnics i de gestió establerts per l’ENAC. Elmaig del 2003, una vegada completat aquestprocés, l’AIDIT va obtenir l’acreditació de l’ENACcom a entitat certificadora de projectes d’R+D+ii es va convertir en la primera d’aquestes carac-terístiques de tot l’Estat i sense precedents al’estranger.



69

Figura 2Estructura organitzativa de certificació a l’AIDIT

Òrgans de govern

Consell d’AdministracióPresidència

Direcció General

Òrgansde supervisió

Comitè AssessorComitè Tècnic

Comitè de Qualitat

Estructura operativa

Responsables d’àreaExperts avaluadors

Equip de certificació de l’AIDIT

Estructuraorganitzativa

“L’estructura organitzativa de l’AIDIT garanteixla solvència tècnica i del procès de certificació”

Figura 3El segell de certificació

a id i t

Certificación

I+D+i


Els primers anys, l’AIDIT va dur a terme una ac-tivitat molt important de conscienciació davantles institucions, es va oferir com a banc de pro-ves per assajar els primers sistemes de certifi-cació que ella mateixa havia dissenyat i, final-ment, va obtenir la primera acreditació com aentitat certificadora reconeguda oficialment enaquest àmbit. La iniciativa privada no va tardar areaccionar i avui dia podem dir que van ser elspioners d’un mercat que actualment es troba

consolidat i en expansió.

4.3.1. Entorn legal i beneficis fiscals

Amb el camí d’avaluació rigorosa definit per l’AIDIT,i el suport dels estaments públics competents, esva fer viable arribar a un marc estable per aplicarels beneficis fiscals de l’R+D i la Innovació l’any2004. Aquest sistema compta actualment ambmés de 2.000 informes motivats sol·licitats.


70

Figura 4Evolució de l’AIDIT des de la seva creació

Dins d’aquest marc, la Universidad Politénica de Madrid i la Universitat Politécnicade Catalunya creen AIDIT, com a entitat especialitzada en avaluar, quantificar i, endefinitiva, ajudar les empreses a obtenir les deduccions de l’impost de societats peractivitats d’R+D+IT, segons la legislació vigent.

• Certificacions pròpies de l’AIDIT, on el nucli i la novetat es basen en l’avaluacióde la NATURALESA TÈCNICA del projecte.• Credibilitat de les universitats• Primera entitat certificadora de projectes.

Inici del procés d’acreditació de l’ENAC, per demostrar i garantir una sèrie de criteris,com ara:

– Independència/imparcialitat– Capacitat tècnica i científica– Informes rigorosos– Confidencialitat– Unificació de criteris d’avaluació, per a diferents entitats certificadores– No tenir pressions comercials...

Primera entitat certificadora de projectes d’R+D+i acreditada per l’ENAC.

Disposem de prou experiència per aportar millores al procés de certificació.

L’AIDIT es consolida com a primera certificadora del mercat. La bondat del sistemaprovoca un augment de la competència en forma de més certificadores.

Es manté el volum d’activitat i el lideratge del mercat malgrat la incertesa provocadapel Reial decret que modificava les deduccions fiscals per a activitats d’R+D+i.Seguint l’esperit pioner de l’Agència, es comencen a desenvolupar les noves línies denegoci:

– Certificació del personal investigador– Certificació de mostraris (emmarcat dins de la certificació de projectes)– Certificació de sistemes de gestió de l’R+D+i (UNE 166002:2006)

2000 Acord de creació UPC-UPM

2001 Inici de les activitats

2002 El MCT crea un sistemad’acreditació

2003 Acreditació de l’AIDIT

2004 Test del nou sistema

2005 Consolidació del sistema

2005 Manteniment del lideratgeNoves línies de negoci


El sistema es va anar afinant i s’hi van anar intro-duint les modificacions legals recollides a la Llei35/2006, del 28 de novembre,34 que, a títol de re-sum, es concreten en:

– Disposició addicional desena: reducció de lesdeduccions a la quota íntegra de l’impost so-

bre societats per incentivar l’R+D i la Innova-ció tecnològica. Les deduccions regulades al’article 35 d’aquesta llei es determinaranmultiplicant els percentatges de deducció es-tablerts pel coeficient 0,92 als períodes impo-sitius iniciats a partir de l’1 de gener del 2007i 0,85 des del 2008.



71

34 “Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre socie-tats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni”. Butlletí Oficial de l’Estat, núm. 285 (29 de novembre de 2006.)

Figura 5Evolució de la legislació des de l’existència de l’AIDIT

Llei 43/1995, article 33: incentius per a R+D.Llei 55/1999, article 33: augment de les quanties d’R+D, introducció del concepte d’ITRD 2060/1999: consultes vinculants.

02/04/03: Disposició addicional primera dins del Projecte de llei de la societat limitadanova empresa, que modifica de nou l’article 33 de la Llei de l’impost de societats, enel punt referent a l’aplicació i la interpretació de la deducció:“Els subjectes passius podran aportar un informe motivat emès per la DGPT oel CDTI, relatiu al compliment dels requisits científics i tecnològics exigits en lallei. Aquest informe tindrà caràcter vinculant per a l’Administració tributària”.

– El MITYC emet els informes motivats vinculants per a Hisenda, partint d’informesde certificació excel·lents de màxim rigor i de qualitat cientificotècnica.– Es requereixen els informes emesos per entitats certificadores de projectesd’R+D+i degudament acreditades per l’ENAC.

S’aprova el Text refós de la Llei de l’impost de societats.Deduccions per R+D+i.

Reformes a l’article 35 del Reial decret legislatiu 4/2004.S’introdueixen els mostraris tèxtils i de calçat com a concepte deduïble per IT.

La deducció per activitats d’R+D+i es manté cinc anys més (fins al 2012) i conserval’estructura actual però redueix els percentatges de deducció en la mateixa proporcióque minora el tipus de gravamen.

Les empreses podran optar per dues alternatives: mantenir les deduccions per aactivitats d’R+D+i fins al 2012 o aplicar les bonificacions del 40% a les quotes de laSeguretat Social per a personal dedicat íntegrament a tasques de recerca.Disposició addicional vint-i-tresena: ajuts a les activitats d’R+D+i. L’últim semestrede l’any 2001 el Ministeri d’Economia i Hisenda, assistit pel MITYC, presentarà alGovern un estudi relatiu a l’eficàcia dels diferents ajuts i incentius a les activitatsd’R+D+i vigents durant els anys 2007-2011.

1995-1999

Projecte de llei de la societatlimitada nova empresa

RD 1432/2003

2003

2004 RD 4/2004

2005 Llei 23/2005

Resolució esmenes delProjecte de llei de reforma fiscal

Bonificacions per personalinvestigador

Projecte de llei de reformafiscal Llei 35/2006

2006


– Disposició addicional vintena: bonificacions decotitzacions a la Seguretat Social a favor delpersonal investigador. Equivaldran a un 40% deles cotitzacions per contingències comunes acàrrec de l’empresari i seran incompatibles ambl’aplicació del règim de deducció per activitatsd’R+D i Innovació.

– Disposició derogatòria segona: sobre l’impostde societats, amb efecte sobre els períodes im-positius que s’iniciïn a partir del 2012, quedaderogat l’article 35 del text refós de la llei del’impost de societats.

– Disposició addicional vint-i-tresena: ajudes a lesactivitats de recerca, de desenvolupament id’innovació. Durant l’últim semestre de l’any2011, el MEH,35 assistit pel MITYC,36 presentaràal Govern un estudi relatiu a l’eficàcia dels dife-rents ajuts i incentius a aquestes activitats i, siescau, n’adequarà la normativa.

4.3.2. Els primers anys

A finals de l’any 2000 l’AIDIT va liderar l’encàrrecde dissenyar un sistema d’avaluació cientificotèc-nica de qualitat a través de la creació d’una entitatindependent.

L’Agència s’ha esforçat a desenvolupar un serveide certificació de l’R+D+i qualificat, i consensuar-loamb l’Administració i les empreses, amb l’objectiude confirmar i afermar-ne l’aplicació pràctica.

El repte inicial de l’AIDIT era crear una eina quemillorés la situació d’indefensió jurídica de les em-preses innovadores a l’hora d’aplicar un instru-ment de foment de la competitivitat empresarialtant potent com els incentius fiscals a l’R+D i laInnovació. Ara bé, els objectius inicials de l’Agèn-cia han anat molt més enllà i confia haver ajudat atirar endavant la ciència i la tecnologia en el pro-cés d’innovació empresarial. Tanmateix, també hatreballat per establir un clima de confiança mútuaentre la universitat i l’empresa, per fomentar lacultura de la innovació i per donar suport a la difu-sió del coneixement.

D’altra banca, l’AIDIT va posar al servei de l’Ad-ministració tot el coneixement generat durant elsseus dos primers anys d’existència, per facilitar lacreació d’un sistema de certificació de projectesd’R+D+i avalat per l’ENAC que possibilités eltraspàs segur de competències entre ministeris.Aquestes accions es van materialitzar l’abril del2003 en una disposició addicional dins el projectede la Llei de la societat limitada nova empresa,que modificava l’article 33 de la Llei 43/95, de 27de desembre, de l’impost de societats: «Els sub-jectes passius podran aportar un informe motivatemès pel Ministeri relatiu al compliment dels re-quisits científics i tecnològics exigits a la llei.Aquest informe tindrà caràcter vinculant perl’Agència Tributària».

L’any 2004, l’Agència va posar a l’abast de lesempreses una primera etapa d’ús i d’avaluació


72

35 Ministeri d’Economia i Hisenda.36 Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç.

El repte inicial de l’AIDIT era crear una eina

que millorés la situació d’indefensió jurídica

de les empreses innovadores a l’hora d’apli-

car un instrument de foment de la competiti-

vitat empresarial tant potent com els incen-

tius fiscals a l’R+D i la Innovació.


del sistema de certificació amb la possibilitat devincular el resultat davant del Ministeri d’Econo-mia i Hisenda.

4.3.3. Consolidació

Finalment, l’any 2005 va ser decisiu per consoli-dar un sistema que ha demostrat beneficis en lagestió empresarial per sobre de l’àmbit financer.Els usuaris han augmentat anualment i l’AIDIT harebut l’interès de diferents institucions, tant pú-bliques com privades. Alguns resultats de laseva feina queden reflectits en el fet que l’any2006 ja havia emès més de 1.000 certificats ihavia merescut el coneixement i la confiançad’un grup valuós de col·laboradors format permés de 400 professionals, amb un 60% del mer-cat en certificació de projectes d’R+D+i.

L’Agència gaudeix de la col·laboració i de laconfiança d’un grup important format per mésde 500 col·laboradors que integren els diferentsòrgans de la seva estructura organitzativa. Elsexperts tècnics que en formen part considerenque el sistema té un gran interès per compren-dre la problemàtica empresarial i l’intercanvid’experiències i de coneixements.

L’AIDIT compta amb 72 línies científiques de certi-ficació de projectes d’R+D+i acreditades perl’ENAC37 i ha ampliat el camp d’actuació a la cer-tificació de personal investigador que es dedicaíntegrament a tasques d’R+D i Innovació. Aques-ta nova eina ajuda a obtenir l’informe motivat, queassegura les bonificacions del 40% de la quota dela Seguretat Social. Amb el disseny i la implanta-ció d’aquest servei, l’Agència mostra per segonavegada el caràcter pioner, actiu i, en definitiva,innovador que la caracteritza, amb la voluntat depotenciar la recerca amb les eines i el coneixe-ment que té a l’abast.

L’AIDIT s’ha proposat dissenyar i donar suport alsegell d’excel·lència en la gestió de la innovació,del qual en poden arribar a gaudir moltes empre-ses i institucions del nostre país, que ha estat ba-tejat com les 3 P de l’excel·lència en innovació:projectes, persones i processos©.

4.4. Balanç de la trajectòria del sistema (2006)

– Gairebé el 50% de les empreses són petites i mit-janes empreses amb un 36% de projectes qualifi-cats d’R+D i un 29% d’Innovació tecnològica (IT).



73

37 Vegeu: <http://www.enac.es/web/enac/acreditados>.

Dades provisionals 2007

– Més de 1.500 sol·licituds de certificació.– 72 camps científics de certificació.– 59 responsables d’àrea.– Més de 500 experts col·laboradors.– 30 entitats col·laboradores.– 50% del mercat en certificació en projectes

d’R+D+i.

Alguns resultats de la feina de l’AIDIT queden

reflectits en el fet que l’any 2006 ja havia

emès més de 1.000 certificats i havia merescut

el coneixement i la confiança d’un grup va-

luós de col·laboradors format per més de 400

professionals.



74

Els tipus de certificació de l’any 2007

Les 3 P de l’excel·lència en Innovació: Projectes, Persones i Processos©

PROJECTES Certificació de projectes d’R+D+i(Reial decret 4/2004 i norma UNE 166.001:2006)

Beneficis:

Demostra, davant de qualsevol part interessada, la naturalesa de les activitats.

• Permet sol·licitar l’informe motivat del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç peraplicar-hi les deduccions fiscals amb total seguretat jurídica.

• Resol la documentació necessària en previsió d’una inspecció fiscal.• Facilita el control dels pressupostos.• Actua com a referència per a les organitzacions en la sistematització, i ajuda a definir,

documentar i gestionar els projectes d’R+D+i de manera eficaç i homogènia. • Ajuda a detectar evidències tecnològiques i a aflorar possibles projectes d’R+D+i.

Certificació d’activitats de mostraris del tèxtil i del calçat(Llei 23/2005)*

Beneficis:

• Permet sol·licitar l’informe motivat, que garanteix la seguretat jurídica en lesdeduccions.

PERSONES Certificació de l’activitat d’R+D+i del personal investigador (Llei 35/2006)**

Beneficis:

• Accés a les bonificacions del 40 % de la cotització de la Seguretat Socialrespecte del personal investigador.• Valoració de les capacitats i de les competències del personal investigador.

PROCESSOS Certificació de sistemes de gestió d’R+D+i segons la norma UNE 166.002:2006

Beneficis:

• Organitza eficaçment la gestió de l’R+D+i.• Optimitza els recursos destinats a l’R+D+i i millora la motivació i la implicació del

personal.• Contribueix a planificar i a controlar l’R+D+i.• Ajuda a gestionar el coneixement de l’organització.

* “Llei23/2005, de 18 de novembre, de reformes en matèria tributària per a l’impuls de la productivitat”. Butlletí Oficial de l’Estat núm. 277 (19 de novem-bre de 2006).** “Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de modificació parcial de les lleis dels Impostos sobre Socie-tats, sobre la Renda de no Residents i sobre el Patrimoni”. Butlletí Oficial de l’Estat, núm. 285 (29 de novembre de 2006).


Un 5% de les pimes presenta més d’un projecte,per tant, és una eina de gran utilitat i accessibleper a aquesta mena d’empreses. A Catalunyales pimes clientes representen el 42,4% del totald’empreses catalanes que han optat per la certi-ficació d’AIDIT al 2006 i el 14,4% respecte eltotal estatal d’empreses.

– De l’anàlisi de dades disponibles en tipologia desol·licitants, s’observa amb claredat una tendèn-cia al creixement en l’ús per part de la gran empre-sa, que es va produint en termes generals perclient, i en termes relatius per projectes presentats.

– Per comunitat autònoma, segons l’import notifi-cat i per projectes qualificats amb R+D38, Catalu-nya ha presentat el 31,32% del total, seguida perMadrid amb un 31,05%, del País Valencià amb un11,55% i de Castella i Lleó amb un 10,06%.

– Les despeses principals imputades a projectess’associen a personal i a col·laboracions externes.

– Els sectors de la química, de l’automoció, del’alimentació (de Catalunya, bàsicament), de laconstrucció i del transport aeri (provinents deMadrid) són les àrees que més certificacions i in-formes motivats sol·liciten. En aquest període,els sectors d’activitat que més han sol·licitat lacertificació han estat el de la construcció (17%),el de la química (12%) i el mecànic (6%).

– Si analitzem el volum de projectes certificats se-gons les àrees de coneixement, destaquen laciència dels ordinadors i de les tecnologies dela construcció, amb aproximadament un 12%de projectes; i tecnologia i enginyeria mecànica,tecnologia dels materials, telecomunicacions itèxtil amb percentatges al voltant del 7%.

– En un 24% dels projectes hi participa alguna uni-versitat. D’aquesta quantitat, el 27% correspona universitats catalanes, un 24% de Madrid, el

47% de la resta de l’Estat i un 2% d’estrangeres.– Segons dades del MITYC, les sol·licituds d’infor-

me motivat presentades han evolucionat de lamanera següent: 298 l’any 2004, 561 l’any2005, 905 l’any 2006 i 1.200 l’any 2007.

El MITYC, en un informe intern39 de l’any 2006, indi-ca que l’import total notificat a l’Estat espanyol ésde 275 i 201 milions d’euros per activitats d’R+D iInnovació tecnològica respectivament, que com-portarien una deducció estimada de 130,5 milionsd’euros. Més concretament, per a Catalunya,aquestes dades són 87 milions d’euros per R+D i12 milions d’euros per innovació tecnològica, ambla qual cosa en resulten unes deduccions aproxima-des de 36 milions d’euros.

En aquest mateix informe, les deduccions previs-tes per a l’any 2006 als pressupostos generals del’Estat són de 261,44 milions d’euros, una xifra quecontrasta amb l’estimació de deduccions relacio-nades amb els informes motivats (130,5 milionsd’euros). La comparació ens indica que, malgrat elcreixement important de sol·licituds d’informesmotivats, encara ens trobem lluny d’aprofitar alcent per cent, sobretot al nostre país, la possibilitatde deduccions per activitats d’R+D i Innovació.



75

38 MITYC. Informes motivados para deducciones fiscales por actividades de I+D e innovación tecnológica. Informe solicitudes 2006 (ejercicio fiscal2005). Direcció General de Desenvolupament Industrial. Subdirecció General de Foment de la Innovació Industrial. Madrid, 11 de setembre de 2007.39 Idem.

La deducció total estimada per a Catalunya

és de 87 milions d’euros per R+D i de 12 milions

d’euros per innovació tecnològica, que re-

sulten en unes deduccions aproximades de

36 milions d’euros.


L’any 2005 l’AIDIT va certificar el 75% de les des-peses susceptibles de deducció fiscal, i l’any2006 el 60%, que es corresponen amb 124 mi-lions d’euros, en un mercat compartit amb vuitcertificadores més, totes amb seu social fora deCatalunya. L’any 2006 ha qualificat prop de 280milions d’euros, que han donat lloc a aproximada-ment 82 milions d’euros de deducció.

4.4.1. Anàlisi per CA i segons la naturalesa

La distribució, respecte de les sol·licituds de pro-jectes per comunitats autònomes, es pot observaral gràfic 2.

Aquestes xifres obeeixen a dos aspectes clau;d’una banda, el percentatge de distribució de lesempreses instal·lades a Catalunya i a Madrid; del’altra, la concentració actual del focus de difusiódel sistema en aquestes dues comunitats.

La distribució de sol·licituds per comunitat con-firma, en certa mesura, la propensió més gran afer servir el sistema segur per part de les empre-ses de la Comunitat de Madrid, vinculant davantd’Hisenda, a través de la demanda de l’informemotivat, les deduccions pels seus projectes cer-tificats.

Un altre fet interessant es veu si s’observa la natu-ralesa tècnica dels projectes certificats per l’AIDITdurant el 2006, en què destaquen els d’R+D, ambun 55,73%, seguits dels d’innovació tecnològicaamb un 40,45%.

Per acabar amb les dades, cal recordar que s’hande contextualitzar tenint en compte l’efecte de ladifusió concentrada a Catalunya i a Madrid, enquè, com ja s’ha comentat, hi ha, sens dubte, unacorrelació total amb la concentració de més del80% de les empreses a l’Estat espanyol.


76

R+D

203.266.724,11 €

IT

102.116.888,63 €

179.696.481,20 €

71.878.592,48 €

96.747.509,83 €

9.674.750,98 €

Volum de deducció Despesa acceptada Despesa presentada

Gràfic 1Despesa total vinculada a projectes enfront a deduccions aconseguides, 2006


En qualsevol cas, cal ser molt curosos a l’hora depresentar les dades associades a l’ús d’aquestanova eina en un mercat en procés d’estabilització,que encara pateix alguns defectes, com l’accés ala informació sobre el sistema. Per tant, a horesd’ara, aquestes dades són significatives per refle-xionar i analitzar, però en cap moment per disse-nyar polítiques públiques específiques.

4.4.2. Enquestes d’opinió

Com es pot apreciar en els gràfics 3, 4 i 5, quantals elements empírics de rellevància, també és in-teressant destacar les opinions dels agents impli-cats directament en el sistema de certificació compoden ser els clients o els experts col·laboradors.

4.5. Actuacions de futur

La percepció empresarial de la universitat, com amotor de desenvolupament econòmic, canvia a me-

sura que es van establint escenaris indirectes decol·laboració entre els tècnics especialistes, enquè apareix un tercer especialista, que ja no éstècnic, sinó catalitzador de la relació.

4.5.1. Establir un lligam universitat-empresa

El sistema de certificació aporta a la universitat infor-mació rellevant respecte de les demandes tecnolò-giques dels mercats, que habilita l’orientació pràcti-ca de la investigació pública i, per tant, la sevaplanificació estratègica. Els investigadors valoren



77

Mad

rid

Cat

alun

ya

Paí

s Va

lenc

ià

Nav

arra

Paí

s B

asc

Cas

tella

i Ll

eó

And

alus

ia

Ast

úrie

s

Gal

ícia

Ara

gó

Can

tàbr

ia

Cas

tella

-la M

anxa

Extre

mad

ura

2006

2 0 0 5

44,2

%25

,23% 29

,13%

30,9

6%

10,5

5%4,

13%

3,21

%0,

23%

0,23

%

6,42

%6,

42%

1,61

%2,

29%

1,83

%0,

92%

0,46

%

1,15

%2,

06%

0,92

%0,

46%

0,23

%

0,69

%

Gràfic 2Distribució de sol·licituds per CA, 2006

El sistema de certificació aporta a la universi-

tat informació rellevant respecte de les de-

mandes tecnològiques dels mercats i habilita

l’orientació pràctica de la investigació pública.



78

73%

Millor experiènciaque amb altres

possiblescertificadores

Tornar a treballaramb l’AIDIT

Atenció rebudapel personal

d’AIDIT

Relacióresultats-expectativa

Relacióqualitat-preuem semblaexcel·lent

Variació delprocés

86% 86%

76%

64% 64%

Gràfic 3Enquestes d’opinió de clients respecte del procés de certificació, 2006

Aquest tipus de servei ajuda a millorarla col·laboració universitat-empresa

en projectes d’R+D+i

La percepció de la capacitat degestió de la universitat ha millorat molt

La percepció de la solvència tècnicade la recerca pública ha millorat molt

66%

78%

72%

69% 69%

70%

2005 2006

Gràfic 4Enquestes d’opinió de clients respecte del posicionament de la universitat, 2006


també el coneixement individual sobre les necessi-tats tecnològiques i les tensions empresarials.

L’AIDIT es configura com a ens dinamitzador de lesrelacions entre el món acadèmic i l’empresarial.D’una banda, el contacte permanent amb els ex-perts universitaris i, de l’altra, l’oferta de serveis aempreses i a institucions compromeses amb l’R+Di la Innovació li permet identificar i fer aflorar siner-gies importants per a ambdós col·lectius.

L’Agència, compromesa amb l’R+D i la Innovaciódes de l’any 2000, continuarà cercant instrumentsper impulsar la recerca i la innovació al nostre país,com a punt de trobada entre el món empresarial, elmón universitari i l’Administració.

4.5.2. Estimular l’R+D i la Innovació

Des de l’AIDIT, creiem que hem de jugar un rol ge-

nerador d’oportunitats en el coneixement, l’anàlisi ila millora dels factors que estimulen la interacciópública i privada en termes d’R+D i Innovació,oportunitat que s’obre a tots els agents del sistemad’innovació, però principalment, i atesa la nostranaturalesa universitària, als professors investiga-dors i als alumnes de la universitat, els nostres fu-turs professionals.

Tot aquest recorregut no s’ha realitzat amb laperspectiva d’obtenir beneficis econòmics. Mésenllà d’això, l’AIDIT s’ha convertit en un instru-ment per fomentar la cultura innovadora a l’em-presa i en una interfície nova entre el sector públici el privat. Gràcies a aquest projecte, els nostresinvestigadors tenen una porta d’entrada nova a larealitat de l’empresa, ja que els permet entrar encontacte amb la recerca, el desenvolupament i lainnovació tecnològica que duen a terme i tambéconèixer les persones que ho fan possible. Tots



79

Atenció rebuda pelpersonal d’AIDIT

94% 94%

74%77%

87% 85%

94% 94%

Fidelitat Adequació del suporta l’avaluació

Adequació delprocediment

2005 2006

Gràfic 5Enquestes d’opinió d’experts col·laboradors, 2006


aquests coneixements, sobre el que passa alnostre entorn productiu, retornen als laboratoris ia les aules de la universitat i es converteixen enuna ajuda que millora tant la tasca docent com lainvestigadora, la qual cosa la transforma en unallavor per a la transferència tecnològica.

4.5.3. Avaluar l’impacte de la certificació

Per acabar, és obligat reflexionar sobre la certifica-ció de la recerca i de l’efectivitat que té, és a dir, lamesura en què aquest instrument estimula o in-dueix més activitats d’R+D i Innovació empresa-rials. Desafortunadament, encara no hi ha prou da-des i recerca sobre aquesta qüestió, però posem adisposició la nostra mostra que, si més no, eviden-cia una tendència.

4.5.4. Reptes de futur

En aquest marc volem mantenir una sèrie de rep-tes de futur, que en gran part hem assolit i que vo-lem anar millorant:

– Ser el referent en auditoria tècnica indepen-dent i capacitada per posar a disposició de lesinstitucions un sistema d’avaluació transparenti capacitat.

– Aplicar el saber fer recollit de la millora continuadadel procés i del disseny d’altres serveis relacionats.

– Transmetre i formar en la cultura innovadora launiversitat i l’empresa, per fomentar la implanta-ció d’un sistema continuat de gestió de les acti-vitats d’R+D+i.

– Fomentar la capacitat de transferència de tecno-logia de les universitats, d’innovació de les em-preses i saber-la gestionar.

– Donar resposta a la gran quantitat de peculia-ritats detectades per sectors determinats, itractar-les com a oportunitats de millora en elsprocessos de certificació.

– Dissenyar i implantar sistemes d’avaluació deles activitats innovadores en els sectors notecnològics.

D’una banda, el nostre repte és aconseguir difon-dre i capacitar les empreses catalanes perquèaprofitin al màxim els incentius financers a la inno-vació i, de l’altra, donar suport per coordinar activi-tats ambicioses amb un esperit no distributiu, sinód’excel·lència.

5. Beneficis de la certificació de larecerca i de la innovació

5.1. Gestió de la recerca

Cal saber gestionar bé la recerca per aconseguirun benefici econòmic i social òptim per transformarel coneixement en riquesa i benestar.

La certificació de projectes d’R+D+i es consolidacom una eina indirecta per fomentar la planificació ila gestió estratègica de la recerca universitària iempresarial, que millora el coneixement i la con-fiança entre el sector públic i privat. L’intercanvi fluïtd’informació entre els dos àmbits s’ha de tenir encompte de manera especial.


80

El nostre repte és aconseguir difondre i capaci-

tar les empreses catalanes perquè aprofitin al

màxim els incentius financers a la innovació i

donar suport per coordinar activitats ambicio-

ses amb un esperit no distributiu, sinó

d’excel·lència.


5.1.1. Incentivar

Així doncs, s’han d’inventar serveis universitarisnous que permetin el contacte entre tècnics en unambient d’interès mutu, com ara la certificació ac-tual de l’R+D+i. El creuament de coneixements en-tre investigadors públics i privats que es posa enfuncionament sempre tindrà repercussions positi-ves, tant des de la perspectiva del coneixementcom de l’autocrítica. En aquests escenaris decol·laboració, es valora la qualitat tècnica dels pro-fessionals d’ambdós àmbits i aflora la necessitat il’interès en la relació.

Cal recordar que el marc d’incentivació fiscal s’hade tenir present com un instrument indirecte potentper fomentar les activitats d’R+D+i en el seu mo-ment. Actualment les dades han posat de manifestresultats que no només indiquen la benevolènciadel sistema com a impulsor de les activitats de re-cerca, sinó que remarquen beneficis col·laterals de-rivats, com és l’obligació de gestió i de registre deles activitats, el control dels pressupostos associatsi la valorització d’un intangible clau: el coneixement.

5.1.2. Certificar

Entenem l’exercici de certificar projectes d’R+D+icom una activitat que no només beneficia l’empre-sa, perquè demostra davant de tercers la naturale-sa associada a l’activitat, sinó que constitueix unaeina indirecta per estimular la transferència de tec-nologia, capaç d’activar l’aprenentatge i habilitarun entorn de coneixement i de confiança adequat.Aquest escenari promou un procés natural d’inte-gració d’objectius públics i privats i agilitza l’inter-canvi de coneixements entre la ciència i la tecnolo-gia i el sector productiu.

Com s’ha comentat anteriorment, contínuaments’explicita el fet que el marc d’incentivació fiscal de

les activitats d’R+D i Innovació empresarials ésmolt favorable per contractar projectes de recercapública i personal investigador. Operativament, lacertificació de projectes serveix no només per re-duir el risc a l’hora d’aplicar aquests incentius, sinóper propiciar un canvi de costums cap a la norma-lització dels sistemes de gestió de la innovació i mi-llorar la gestió del coneixement, el control pressu-postari i la motivació del personal. L’Administraciópública i la direcció empresarial també es benefi-cien de l’avaluació que implica la certificació delsprojectes, ja que la poden fer servir com a referèn-cia per adjudicar-los finançament. Disposar d’unsistema d’avaluació a través de la certificació eme-sa per l’AIDIT es revela com un argument de vendacomplementari, ja que, cada vegada més, la certifi-cació de l’R+D+i es reconeix com a sinònim de va-lor afegit i de qualitat. I per a una pime, en un mer-cat global i competitiu, aquesta diferenciació ésfonamental.

En definitiva, el segell d’excel·lència implícit en lacertificació valoritza la imatge corporativa de l’or-ganització.

Els avantatges que acompanyen la certificacióde l’R+D+i obliguen a reflexionar sobre els bene-ficis que n’obté l’Administració, la universitat i lesempreses.



81

La certificació de projectes també serveix

per propiciar un canvi de costums cap a la

normalització dels sistemes de gestió de la

innovació i millorar la gestió del coneixe-

ment, el control pressupostari i la motivació

del personal.


5.2. Quin profit n’obté l’Administració?

A escala general, amb el suport d’una avaluació pre-cisa i homogènia, els òrgans públics de decisió dis-posen d’una foto realista, sense biaix i contrastadade les competències i de les capacitats actuals delteixit empresarial i institucional. Classificant aques-tes activitats d’R+D avaluades segons el camp denovetat i el sector empresarial, s’obté una manifes-tació de la varietat en capacitats tecnològiques sig-nificatives a les empreses del nostre territori.

Concretant una mica més, l’Administració potaprofitar i rendibilitzar l’estoc de coneixements i lacapacitat intel·lectual que ella mateixa ha promo-gut i finançat. A més a més, té a l’abast tot el rigorpropi del món acadèmic sense despeses fixes ad-dicionals. D’altra banda, l’Administració dóna cre-dibilitat al sistema públic de recerca, que es basaen les estructures d’avaluació universitàries.

Disposar d’una estructura gran i flexible d’avalua-ció que garanteixi la independència total entre ava-luadors i avaluats, promotors, finançadors i execu-tors permet:

– Disposar d’un instrument àgil, transparent i inde-pendent –d’altres interessos que no siguin pura-ment tècnics– que subministra informació verídi-ca i contrastada respecte dels projectes ques’han de finançar.

– Assegurar que l’assignació de finançament ator-gat a un cert projecte s’ha dut a terme d’acordamb uns criteris definits i homogenis (sistema decontrol de qualitat acreditat).

– Controlar l’execució dels projectes finançats se-gons el previst inicialment, i detectar les desvia-cions tant tècniques com econòmiques.

– Conèixer, de manera més objectiva, les activi-tats que es desenvolupen a les empreses, i ha-bilitar-les per millorar l’administració dels recur-

sos que s’hi dediquen, de manera que es ga-ranteixi un ús eficient dels recursos.

– Influir en l’assoliment d’objectius de política tec-nològica del país, gràcies a l’alineament entreels resultats laterals de l’activitat de certificació iels objectius per fomentar l’entesa entre la uni-versitat i l’empresa.

– Afavorir la interrelació, per contribuir de maneradestacada en la valorització de les organitza-cions i la transferència de coneixement.

5.3. Beneficis per a les empreses

Per què cal certificar l’R+D+i a l’empresa?

En aquests anys hem assistit a una consolidacióde la cultura de la certificació més enllà de les se-ves implicacions merament fiscals. Les certifica-cions en R+D+i aporten una confiança més gran ales organitzacions, afavoreixen la creació d’estra-tègies empresarials i col·laboren per millorar elprestigi intern i extern.

El repte empresarial clau rau en el fet de mantenirun procés d’innovació eficient, formalitzar equipsmultidisciplinaris, implantar sistemes de gestió do-cumental i de control pressupostari per a cadaprojecte, implantar eines de seguiment, d’obtenciói de gestió del finançament, i dissenyar indicadors iparàmetres d’anàlisi del cost-benefici. En aquestsentit, és evident que entrar en un sistema formalit-zat accelera la implantació d’eines dirigides a as-solir aquesta fita.

Concretament el sistema pot ser útil per a les em-preses en les qüestions següents:

1. Per demostrar, davant de clients i de proveïdors,que les activitats que es volen realitzar, o ques’estan desenvolupant, són reconegudes oficial-


82


ment i científicament com a activitats d’R+D i/od’Innovació.

2. Per facilitar l’accés a diferents fonts de finança-ment. L’Administració pot utilitzar els certificatsemesos per l’AIDIT com a referència per quali-ficar els projectes que s’han de finançar permitjà de deduccions fiscals o a través d’ajudesdirectes.

3. Per ajudar a sistematitzar i a homogeneïtzar elsprojectes d’R+D+i, de manera que millori l’efi-càcia de l’organització dels processos de docu-mentació i de gestió dels projectes.

4. Per gestionar el coneixement de l’organització através de la documentació. Es tracta de trans-formar part del capital intel·lectual dels seustècnics en capital estructural de l’organització.

5. Per detectar evidències tecnològiques que, d’una altra manera, passarien desapercebudes.

6. Per identificar i fer aflorar possibles projectes iactivitats d’R+D i Innovació i reutilitzar els resul-tats susceptibles de generar noves tecnologies.

7. Per poder realitzar una avaluació estratègicamés acurada que ajudi a la presa de decisionsd’inversió de l’empresa.

8. Per tenir prestigi empresarial i com a imatged’excel·lència corporativa.

9. Per augmentar el valor de l’empresa, i fer res-sorgir una sèrie d’intangibles que d’altra mane-ra són impossibles de quantificar.

10.Per disposar d’un control pressupostari mésacurat i/o justificar les despeses d’R+D i/od’Innovació davant l’empresa matriu o qualse-vol altra part interessada.

Què aporta la certificació als tècnics de les em-preses?

– Les referències aportades als informes exten-sos de certificació, que inclouen referències bi-bliogràfiques i punts de vista d’especialistes,aporten informació seleccionada referent a laseva activitat (de molt interès per als treballs derecerca que han desenvolupat o pretenen dur aterme), a banda de ser un element de contrast.

– Orienta per a futurs treballs de recerca i elimi-na riscos associats a la manca d’originalitat i



83

Respecte als beneficis interns per a l’empresa, se-gons els comentaris d’una empresa amb experiènciaen el sistema de certificació, podríem dir que aquestsistema defineix, sistematitza, documenta i ajuda adesenvolupar els projectes d’R+D+i, ajuda a gestio-

nar millor el control pressupostari sobre visions ob-jectives i homogènies en el temps, millora el controlde recursos utilitzats en el projecte, provoca una ava-luació econòmica i de resultats (rendibilitat), és un su-port per a la planificació financera, i implica una ava-luació objectiva de la cartera de projectes des de laperspectiva de la recerca i de la innovació.

Alguns dels beneficis externs són: transparència so-bre el contingut en recerca o innovació d’un projecte,garantia jurídica com ajuda a l’aplicació de les deduc-cions fiscals i preparació per a una possible futura ins-pecció fiscal. També facilita l’obtenció d’altres fontsde finançament i justifica les despeses en R+D i Inno-vació cap a l’empresa matriu o altres ens interessats.

A la vegada, habilita una visibilitat dels projectes peragents externs a l’empresa: valorització empresarialenfront de l’Administració, la universitat, els proveï-dors, els clients, etc.

En resum, les obligacions formals de documen-tació actuen com a referència per sistematitzarles activitats, i ajuden a gestionar de maneraplanificada el coneixement i a fer-lo tangiblecom a capital estructural de l’organització.


de procediment de l’activitat, per tant, es con-verteix en un revulsiu per augmentar la qualitatdels projectes i per realimentar-ne els futurs,amb propostes concretes de millora i amb as-sistència de la planificació a llarg termini.

– Afecta la identificació de possibles punts demillora.

– Permet que implantin un procés sistemàticper disposar de projectes ben motivats i do-cumentats, la qual cosa obliga els tècnics deles empreses a descriure, valorar i sintetitzarun projecte.

– Reforça el treball dels tècnics dins de les prò-pies empreses.

5.4. Avantatges per a la universitat:

Què aporta l’AIDIT a la comunitat acadèmica?

– El investigadors opinen que la col·laboracióamb l’AIDIT és de màxim interès, ja que per-met orientar l’activitat de recerca cap a tre-balls d’interès industrial. S’aconsegueix co-nèixer les activitats clau dels sectors, lametodologia que segueixen per innovar, lesnecessitats, les preocupacions i les pistes perestablir possibles punts de col·laboració enprojectes multidisciplinaris ambiciosos. Ésuna oportunitat d’apropar i d’ajustar la recer-ca del propi investigador als interessos del’entorn, a banda de ser una ocasió per tren-car mites falsos de manca d’interessos co-muns entre tècnics d’universitats i empreses.

– Aporta una perspectiva comparativa respectedels temes, del volum, de l’enfocament i del’abast dels projectes promoguts per la indús-tria enfront dels universitaris.

– Permet contrastar opinions amb experts del’àmbit i, al mateix temps, entrar en contacteamb col·legues d’altres especialitats i expe-riències, ocasió que es presenta poques ve-gades al món científic.

– Obté una perspectiva qualitativa i global del’avanç del país en matèria d’R+D. Es tractad’una opció de participar activament i estreta-ment en l’activitat d’estímul a la innovació,juntament amb l’Administració i l’empresa.

– Es beneficia, la universitat en el seu conjunt, dela millora en la qualificació dels seus treballa-dors, a banda de guanyar reconeixement delseu saber fer, millorar el posicionament estratè-gic, el prestigi i l’experiència dins del sector pro-ductiu i reforçar el seu paper davant la societat.

Per tant, podem apuntar que hi contribueixcom a:

1. Suport a la transferència de tecnologia: l’expe-riència ha demostrat que l’AIDIT afavoreix lacreació d’un clima de confiança mútua entre launiversitat i l’empresa. Aquesta confiança –fac-tor nuclear en l’èxit de la transferència de tecno-logia universitària– es pot traduir posteriormenten relacions contractuals estables. El futur d’aquest àmbit passa per afavorir encara més lacooperació entre universitat i empresa i possibili-tar escenaris estables d’inversió a llarg termini.

2. Foment de la cultura de la innovació.3. Orientació per planificar l’estratègia investiga-

dora. El contacte permanent amb les proble-màtiques tecnològiques del sector empresarialdirigeix cap a una recerca orientada a la reso-lució d’escenaris existents, enlloc de crear-nede nous.


84

La certificació és una ocasió per trencar

mites falsos de manca d’interessos comuns

entre tècnics d’universitats i empreses.


4. Participació activa i dinamitzadora de la uni-versitat a l’hora de generar i difondre el co-neixement. El procés de certificació afavoreixla trobada del sistema de coneixement i el sis-tema productiu i posa en consonància elmón acadèmic, associat bàsicament a laciència i a la tecnologia, i el procés d’innova-ció empresarial.

5. Actualització de coneixements: els profes-sors i els investigadors que participen en elsprocessos de certificació han de conèixer els darrers avenços teòrics i aplicats d’un de-terminat àmbit de coneixement, per tal de po-der determinar objectivament la naturalesadel projecte avaluat.

6. Ajut a la tasca docent: tots aquests coneixe-ments hi ajuden, partint de la base que elstemaris es complementen amb l’experiència.

7. Aprenentatge i transferència de coneixement:aquests tipus de relacions fomenten el conei-xement de les problemàtiques i de les neces-sitats del procés d’innovació per part de l’in-vestigador. En definitiva, es posen enfuncionament processos d’aprenentatgeinteractiu de les persones en particular i deles organitzacions en general.

5.5. Què n’opinen els experts?



85

Una breu classificació

Segons els nostres col·laboradors, les universitatssón les beneficiàries principals del sistema. Dins del’àmbit universitari, s’hi inclouen les institucions i elspropis investigadors col·laboradors, que treuen profitdel coneixement de les temàtiques d’interès de les

empreses, del prestigi que dóna l’avaluació dels pro-jectes i de la transmissió a les empreses de la ideaque les universitats poden ser centres potents desubcontractació d’R+D.En les consideracions dels experts, les segones quese’n beneficien són les empreses. A banda de bene-ficis fiscals evidents i tangibles, s’aconsegueix un in-forme que aporta una mesura de la qualitat del pro-jecte presentat, les despeses associades i unespautes als gestors de l’R+D per estructurar, gestio-nar i millorar la qualitat dels projectes.

En tercer lloc, hi ha l’Administració, que s’aprofitad’una valoració objectiva i independent dels projec-tes d’R+D realitzats per les empreses, ja que separaels avaluadors dels executors i finançadors, i n’obtédades estadístiques significatives.

Finalment, la percepció de benefici per a la societat engeneral és menor que en la resta de casos, atès querealment és un compendi de tot el que s’ha expressatanteriorment. Unes empreses dinàmiques, unauniversitat activa i una Administració ambiciosa,que confia en els ens que finança i/o estimula,faran que el benefici global de què pot gaudir lasocietat es transformi en una realitat palpable.

Segons les respostes de l’enquesta realitzada alsnostres responsables d’àrea, la distribució en per-centatge dels actors principals beneficiats seria:

EntitatUniversitats 38,41%Empreses 32,19%Administració 16,31%Societat 13,09%


6. Conclusions

Al nostre país gaudim del potencial per assolir elsobjectius marcats, tenim el capital humà, un per-sonal científic de qualitat i un percentatge de titu-lats en ciència i tecnologia superior al de la mitjanaeuropea. Hem de ser ambiciosos i posar a disposi-ció de les nostres empreses aquesta realitat perpoder liderar el futur.

L’Administració ha de fer molt més que fer úsdels instruments tradicionals d’estímul a la recer-ca i a la innovació. El marc d’incentivació fiscal,com a instrument indirecte per fomentar les acti-vitats d’R+D i Innovació va ser innovador en elseu moment, però actualment estan emergintdades que mostren l’efecte encara més profitósdels resultats laterals d’aplicar-se, com els que,entre altres, podem anomenar l’obligació degestionar i de registrar tècnicament les activitats,de controlar els pressupostos associats i de va-loritzar l’intangible clau que comporta aquestaactivitat: el coneixement generat i les sinergiesentre actors i el públic d’interès.

Podem concloure en aquest àmbit, per tant, quea l’òrbita dels incentius fiscals d’R+D i Innovacióhi ha un conjunt d’eines que ajudaran a reduir elrisc a l’hora d’aplicar-los i facilitaran el control del’acompliment dels objectius pressupostaris alllarg del projecte.

Paral·lelament, la trajectòria de l’AIDIT ha estat unahistòria d’èxit gràcies a la qual l’R+D+i ha rebut unreconeixement important per part de les institu-cions competents. És una història que demostraque la universitat està preparada per llançar iniciati-ves innovadores que ajudin a millorar el nivell tecno-lògic del teixit productiu i, a la vegada, repercuteixinpositivament en el propi món acadèmic.

L’AIDIT manté un equilibri difícil entre el fons i laforma, ja que analitza els continguts científics d’unprojecte per determinar-ne les qualitats i compro-va que aquests continguts es corresponen als re-queriments legals per accedir a les desgravacionso a qualsevol altre tipus de criteri que es pugui es-tablir durant el procediment.

Els avaluadors que han treballat amb l’AIDIT des-taquen la importància del contacte i de la com-prensió de l’activitat empresarial, així com l’ade-quació i la simplicitat, l’agilitat i la rapidesa delprocés de certificació, factors que afavoreixen ho-mogeneïtzar el treball d’avaluació.

Per finalitzar, volem assenyalar un fet que ens de-mostra l’experiència: l’augment constant de laqualitat, en forma i en contingut, dels projectespresentats per ser certificats i la influència mésgran de la formació en gestió de la innovació delstècnics involucrats, fomenta la generació de lacultura d’innovació que tant desitgem.


86

La trajectòria de l’AIDIT ha estat una histò-

ria d’èxit que demostra que la universitat

està preparada per llançar iniciatives inno-

vadores que ajudin a millorar el nivell tec-

nològic del teixit productiu i, a la vegada,

repercuteixin positivament en el propi món

acadèmic.




87

Referències

AIDIT, Agència de Acreditació en Investigació, Desenvolupament i Innovació Tecnològica. Disponible a: <http://www.e-aidit.com>.

ANDERSSON, T. «Managing a Systems Approach to Technology and Innovation Policy», STI OECD Review. Núm. 22 (1998), p. 9-29.

BOSCH, M. I+D e Innovación Empresarial en el Impuesto sobre Sociedades. Madrid: CISS, (Monografías fiscales) ISBN108482353896,

2002.

BRINKLEY, I. «Las empresas deben cambiar la organización del trabajo». El País, 25/03/2007

COHEN, W; LEVINTHAL D. «Innovation and Learning: The Two Faces of R&D». The Economic Journal. Núm. 392 (1989), vol. 99, p. 569-

596.

“El Gobierno aprueba el programa de apoyo a las Jóvenes Empresas Innovadoras (JEI)”. MITYC, Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç.

[En línia]. Disponible a: <http://www.mityc.es/es-ES/Servicios/GabinetePrensa/NotasPrensa/HistoricoNoticias/2007/9/npprogramade-

apoyoalasjovenesempresas.htm>.

ENAC [En línia]. Entitat Nacional d’Acreditació. Entitat encarregada d’auditar els ens certificadors. Disponible a: <http://www.enac.es>.

ENAC.[En línia]. Entidades Acreditadas. Disponible a: <http://www.enac.es/web/enac/acreditados>.

European Innovation Scoreboard (EIS), 2002. Disponible a: <http://www.proinno-europe.eu/doc/EIS2006_final.pdf>.

FERNÁNDEZ DE CALEYA, R. [En línia]. «Los comienzos de la evaluación científica en España», Quark. Núm. 22-23, octubre 2001-març

2002. Disponible a: <http://www.raco.cat/index.php/Quark/issue/view/4441/showToc>. <http://raco.cat/index.php/Quark/article/view/

54891/66095>. [Consulta: 13 maig 2008].

“Fiches pratiques pour les entreprises”. Ministère de L’Economie des Finances et de l’Emploi. [En línia]. Disponible a:

<http://www.industrie.gouv.fr/liste_index/lexique.html>.

Frascati Manual 2002. Proposed Standard Practice for Surveys on Research and Experimental Development. The Measurement of

Scientific and Technological Activities. OCDE/OECD Publishing, 2002. ISBN:92-64-19903-9.

Agraïments

Dono les gràcies al meu equip de l’AIDIT, els responsables de l’àrea científica, que m’han transmès les seves opinions, a en Miquel

Martí, a la Maria Mirabet, a en Tomeu Sabater, a en Francesc Solé, a l’Aina Barceló, a la Susanna Bellés i a la Mònica Aguilar, que

m’han habilitat el temps de dedicació i han criticat o complementat el contingut d’aquest article.


GIS. Commission of the European Communities, Global Innovation Scoreboard. GIS, 2006.

Disponible a : <http://www.trendchart.org/scoreboards/scoreboard2006/pdf/eis_2006_global_innovation_report.pdf>.

Guía de Incentivos Fiscales para la Ciencia y la Tecnología. Madrid: Ministerio de Ciencia y Tecnología, 2002.

HAGEDOORN, J.; LINK, A. N.; VONORTAS, N. S. «Research partnerships». Research Policy. Núm. 29 (2000), p. 567-586.

HIRSHHORN, R.; NADEAU, S.; RAO, S. Innovation in a Knowledge-based Economy: The Role of Government. Rao y Sharpe, 2002.

“Jeune entreprise innovante”. Ministère de l’Enseignement supérieur et de la Recherche. [En línia].

Disponible a: <http://www.industrie.gouv.fr/enjeux/innovation/index_commuinnov.html>.

LAWTON SMITH, H. The Regulation of Science and Technology. Londres: Palgrave, 2002.

LEFEBVRE, F. Impuesto sobre Sociedades 2004, Memento práctico. Madrid: Ediciones Francis Lefebvre, 2003.

LÓPEZ LABORDA, J.; ROMERO JORDÁN, D. Eficacia de los incentivos fiscales a la inversión: aspectos teóricos y aplicados. Hacienda Públi-

ca Española, (Monografía 2001), 2001, p. 207-250.

MARTÍNEZ GINER, L. F. «Los conceptos de Investigación y Desarrollo e Innovación Tecnológica en el Impuesto sobre Sociedades». Revis-

ta Técnica Tributaria. Núm. 62 (2003), p. 17-53.

Modelos de Protocolos para la Evaluación de Actividades de I+D e Innovación. Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología

FECYT, 2003.

OSEO. Una missió d’interès general en el finançament i acompanyament del TPE/PME, en l’ajut de les polítiques regionals i nacionals.

<http://www.oseo.fr>.

Oslo Manual: Proposed Guidelines for Collecting and Interpreting Technological Innovation Data, 3rd Edition. OCDE/OECD Publishing,

2005.

OSUNA, J.L.; MÁRQUEZ, C. Guía Para la Evaluación de Políticas Públicas. Sevilla: Instituto de Desarrollo Regional, 2000.

Plan Nacional de I+D e Innovación, 2000-2003. Oficina de Ciencia y Tecnología. Madrid: Ministerio de la Presidencia, Secretaría de Es-

tado de la Comunicación, 1998.

“Politiques et enjeux”. Ministère de L’Economie des Finances et de l’Emploi. [En línia]. Disponible a:

<http://www.industrie.gouv.fr/enjeux/innovation/index_commuinnov.html>.

Promoting Innovation by Tax Incentives. Comissió Europea, accions de suport específics, 6è Programa marc. Suècia, 2006. Disponible

a: <http://www.europabio.org/documents/Benchmark%20%report%20on%20tax%20incentives.pdf>.

Relaciones para la Innovación de las Empresas con las Administraciones. Madrid: Fundación COTEC, 2000.

RIVA SÁNCHEZ, C «Justificación y diseño de los incentivos fiscales a la innovación. El caso español». Universidad de Málaga. Papeles de

trabajo. Cuaderno de ciencias económicas y empresariales. Núm. 33.

RIVA SÁNCHEZ, C. «Los incentivos fiscales a la innovación. Una síntesis comparada». Boletín Económico de ICE. Núm. 2915 (2007).

SÁNCHEZ GRANADOS, A. M.; SOLÉ PARELLADA, F. La financiación de la I+D en España. 1er Workshop de Organización Industrial, 2001,

p. 303-312. ISBN 84-7585-698-5.

SANZ MENÉNEZ, L. «¿Por qué cambian las políticas? La política europea de investigación y desarrollo tecnológico». Revista Española de

Ciencia Política. Núm. 4 (2001), p. 97-121. Disponible a <http://hdl.handle.net/10261/1479>.


88




89

Science, Technology and Industry Outlook 2006. París: OECD Publishing, 2006.

SOLÉ, F.; COLL, J.; SÁNCHEZ, A; MARTÍNEZ, J. La Búsqueda de un Modelo Territorial de Innovación Tecnológica para las Pymes de las Regio-

nes de Renta Media. Valladolid: V Congreso de Ingeniería de Organización. Edita ANDIGOR, 2003, p. 243-244. ISBN: 84-688-2827-0.

SOLÉ, F; SÁNCHEZ, A. L’enginyeria com a motor de la innovació. Manresa: I Congrés d’Enginyers de Llengua Catalana. Museu de la Tèc-

nica, 2000, p. 371-378. ISBN 84-88167-80-6.

SOLÉ PERELLADA, F. MARTÍNEZ, J. SÁNCHEZ GRANADOS, A. La Evaluación como Instrumento de Diseño de Políticas Específicas Regionales

de Innovación. Las Regiones Españolas. Madrid: VIII Congreso de Ingeniería de Organización, 2004, p. 47-48. ISBN 84-688-7879-0.

SOLÉ, F.; SÁNCHEZ, A.; Reflexión sobre los Indicadores del Sistema de Ciencia y Tecnología Territorial. Sevilla: IV Congreso Nacional de

Ingeniería de Organización. Edita Grupo de Ingeniería de Organización, 2001, p. 103. ISBN 84-88783-52-3.

Tax incentives to promote R&D – Frequently Asked Questions. Europa Press Releases. [En línia]. Disponible a: <http://europa.eu/rapid/pressRe-

leasesAction.do?reference=MEMO/06/440&format=HTML&aged=1&language=EN&guiLanguage=en#fn2>.

Un modelo genérico de protocolo para la evaluación de centros de I+D. Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología FECYT,

2005.

VROEIJENSTIJN, A.I. (1998). [En línia] Quality Assessment in Dutch Higher Education, First European Workshop on Accreditation of Engine-

ering Programmes (EWAEP), La Haya, 3-5 desembre de 1998. Disponible a: <http://www.hut.fi/Misc/H3E/wg2/NLgeneral.html>

[Consulta: 13 maig 2008].


La utilitat i l'impacte de la certificació de l'R+D i la innovació.

Documents

Transcript of La utilitat i l'impacte de la certificació de l'R+D i la innovació.