La Torre número 29

Tardor 2012Núm. 29

REVISTA DE LA COLLA JOVE DE CASTELLERS DE SITGES

La Torre

LA TORRE2 / Tardor 2012

La TorreRevista de la Colla Jove de Castellers de Sitges

Edita: Colla Jove de Castellers de Sitges

Consell de Redacció: Jordi Dólera, Laura Gómez

Ill i Santi Terraza

Hi col·laboren en aquest número: Lucas Ottone

(maquetació)

Fotografies: Laura Gómez Ill i Angi Mirabent

Impressió: Indugraff

Tirada: 700 exemplars. Distribució gratuïta

Adreça: Colla Jove de Castellers de Sitges. Palau

del Rei Moro. Carrer d’en Bosch, 10. 08870 Sitges

(Penedès)

La Colla Jove de Castellers de Sitges recomana utilitzar els serveis que ofereixen els nostres

anunciants

La foto de portada és el 4de8 carregat a la Diada de la Colla 2012

Antigament, la raó de l’èxit de les colles calia bus-car-lo en diferents factors personals: les aptituds de castellers de tronc de primer nivell, el lideratge de determinats caps de colla, la disponibilitat d’una canalla excepcional… Totes aquestes variables resul-ten claus, encara avui, en la rendabilitat i l’eficàcia de les colles. Però ja fa uns quants anys que el món casteller, sense pal·liatius, ha acceptat com a primer manament un altre: l’assaig. L’eficàcia, la intensitat i la regularitats dels assaigs són, sense cap mena de dubte, i per damunt de qualsevol altre factor, la base dels èxits de qualsevol colla, sigui quin sigui el seu nivell i els reptes que es marqui.

Això no és nou. De fet, aquesta màxima s’aplica, amb més o menys intensitat i encert, en el món cas-teller des de fa trenta anys enrere. Els Minyons de Terrassa van ser els primers a demostrar que, en castells, res no és casual i que als gens necessaris cal sumar-l’hi sobretot la tècnica, el rigor i la constàn-cia. El canvi que els Castellers de Vilafranca van pro-tagonitzar a mitjans dels noranta per a convertir-se en una colla líder està basat especialment en un nou enfoc del compromís dels castellers amb l’assaig. I el nivell estratosfèric que han assolit enguany és con-seqüència, fonamentalment, de la decisió d’assajar tres dies a la setmana, on cap membre del tronc, pot fallar. I si les colles de Valls han plantat enguany amb facilitat el 3 i el 4de9f és perquè, a diferència d’altres anys, assagen més.

I així, podríem estar parlant de molts altres casos, tant entre les colles de 9, com de 8 o 7. Què hi ha darrere del salt dels Castellers de Sabadell? O del que han fet altres colles com les de Gràcia, Reus, Sant Cugat o Sagrada Família en els seus respectius nivells? La resposta és en tots els casos la mateixa: més assaig, i amb més constància.

I aquesta història també ens la podem aplicar, amb un context, dimensions i intensitat, malauradament, inferiors al nostre cas. Si enguany hem descarregat la torre no ha estat perquè haguem vist la llum ni ha-gin aterrat al Palau castellers d’un altre planeta. De la mateixa manera que si haguéssim pogut mantenir el ritme dels assaigs l’hauríem descarregada abans i més sovint al llarg de l’any.

De nosaltres depèn mantenir i superar el nivell assolit. Si som capaços de motivar i aconseguir el compromís del tronc, tenim fusta i matèria amb la qualitat suficient per a aspirar a cotes altes. Si som capaços d’engrescar la gent del peu, podem respon-dre a expectatives que abans només podíem somiar. Però cal, això sí, una cultura i un compromís que posi en primer terme la presència de l’assaig.

CARTA DEL CAP DE COLLASANTI TERRAZA

Assaig: la clau de tot

LA TORRE Tardor 2012/ 3

La millor temporada de la històriaJORDI DÓLERA

Vint temporades fent castells. Unes amb resultats millors, altres amb resultats no tan bons, però totes elles carregades de reptes, de somnis, de desitjos i d’il·lusions per tirar endevant una colla cas-tellera, recollint l’herència dels Castellers de Sitges, per situar la nostra vila com una plaça de re-ferència en el món casteller. El nostre poble i Sant Pere de Ribes, perquè Ribes també es Jove: gai-rebé 50 actuacions realitzades per la nostra colla a Sant Pere de Ri-bes en aquestes 20 temporades ho avalen (ara que s’escolten rumors de creació d’una nova colla caste-llera a la comarca cal afirmar més que mai que Sant Pere de Ribes ja té una colla castellera –Castellers de les Roquetes a banda– i aques-ta és la Colla Jove de Castellers de Sitges).

I d’aquestes vint temporades, la darrera ha estat la millor. Les xifres així ho demostren. Tot el món casteller ha experimentat en els darrers anys un creixement molt gran. Les colles castelleres cada dia tenen més gent, assa-gen millor i, per tant, assoleixen uns registres mai vistos en les se-ves trajectòries recents. I la Jove de Sitges no n’ha estat al·liena en aquesta evolució: només així s’explica que de les 25 millors ac-tuacions de la història de la colla, 21 s’hagin assolit en els darreres 7 anys. I una dada molt significa-tiva: de les 18 millors actuacions de la colla, 11 s’han assolit les dues darreres temporades, fet que posa de manifest l’excel·lent nivell as-solit els anys 2011 i 2012.

En les properes pàgines troba-reu un seguit de reculls estadístics que volem analitzar breument i que posen de manifest que la tem-porada 2012 ha estat la millor de la història de la colla.

En primer lloc, fixem-nos en les millors actuacions de la his-

tòria de la Jove. Com dèiem més amunt, la majoria han estat asso-lides en les darreres temporades. Dues el 2006 (la 5a i la 6a), una el 2007 (la 16a), tres el 2008 (la 14a i la 19a dos cops), una el 2009 (curiosament nomès una, però la 1a) i dos el 2010 (la 19na també repetida). Però sobretot, cinc el 2011 (la 2a, la 8a, la 10a, la 14a i la 18a) i set el 2012 (la 3a, la 4a, la 8a, la 10a, la 12a, la 16a i la 19a). Cal entendre aquí la repetició de

posicions pel fet que l’actuació va ser la mateixa pels castells realit-zats. Per tant, si el normal fins ara havia estat situar de mitjana un parell d’actuacions cada any entre les millors de la colla; el 2011 la xifra creix fins a 5, però sobretot es dispara fins a 7 en aquest 2012. Com deia cert entrador de futbol “no hase falta desir nada más”.

En un altre quadre podem trobar tots els castells de la colla iguals o superiors al 4de7 classificats per

7de7 a la diada de Festa Major, a la plaça de l’Ajuntament


any i per castell. També surten especificats quants d’aquests cas-tells han estat de 7 i mig, és a dir superiors al 3 i el 4de7 que són els castells de 7 bàsics.

D’aquest quadre en podem fer les següents lectures:

• Per segon any consecutiu, s’han superat els 40 castells de 7 descar-regats, una barbaritat per a una colla com la nostra, que no-més ha fet 26 actuacions (i diem només perquè l’habitual per a les colles d’un nivell similar al nostre és fer-ne entre 35 i 40 per tempo-rada). Només l’any 2011 i el llunyà 1996 es va assolir aquesta xifra. Si bé en xifres absolutes la tempo-rada 1996 va registrar el màxim nombre de castells iguals o supe-riors al 4de7, amb 42 descarregats i 4 carregats, no és menys cert que en aquell any només 11 d’aquests castells van ser superiors al 3de7; és a dir els considerats de 7 i mig (10 descarregats + 1 carregat). En canvi, la temporada 2011, els cas-tells de la gamma alta de 7 es du-pliquen respecte el 1996 i arriben fins a 22; xifra que aquest 2012 es dispara fins als 25 descarregats més 1 de carregat, rècord absolut en una temporada de la colla (fins el 2011, la temporada que s’havien fet més castells de 7 i mig havia estat el 1998: 15 descarregats i 4 carregats). I és que un dels objec-tious que s’havia marcat la Tècni-ca encapçalada per Santi Terraza Penúltima aixecada del 3de7 per sota a l’actuació de Ribes

LA TORRE Tardor 2012 / 5

era que els castells de 7 i mig no s’alcessin únicament en quatre o cinc actuacions l’any, sinó en pràcticament en totes on la Jove comparteix plaça amb altres co-lles.

• Un altre fet destacable és que, per primer cop, en una temporada s’han descarregat fins a 8 estruc-tures de 7 pisos diferents: Tde7; 3de7s, 7de7, 5de7, 4de7a, 3de7a, 3de7 i 4de7. Si l’any 2011 en van ser set, que ja era el màxim fet mai per la colla en una tempora-da, aquest any ens hem tornat a superar. El contrast en aquest cas amb l’any 1996 és evident, doncs només es van fer quatre castells de 7 diferents.

• Una altra fita inèdita assolida aquesta temporada ha estat que per primer cop s’ha arribat a fer 10 castells d’una estructura supe-rior al 3de7 durant un mateix any. Els deu 4de7 amb l’agulla descar-regats enguany són tot un rècord i a més amb una estructura que no Vano de 5 a l’actuació del 23 d’agost al Cap de la Vila


totes les temporades ha estat sant de la devoció d’aquesta colla.

• Altrament, la consolidació del 3de7 aixecat per sota, fins a cinc descarregats, superant els quatre de 2011, però, sobretot, l’assoliment per fi de la torre de 7 amb les dues descarregades en-guany al Casino Prado Suburense de Sitges i a Tarragona, demos-tren que aquest a estat el nostre millor any.

• I una última dada a ressal-tar sobre aquest 2012: ha estat l’única temporada en què la colla ha aconseguit alçar els tres cas-tells de més nivell que tenim al nostre historial: 4de8, torre de 7 i 3de7 per sota, si bé el primer dels quals només carregat. Mai abans s’havien fet aquests castells en una mateixa temporada. En tres tempordes anteriors s’havien aconseguit dues d’aquestes tres construccions: l’any passat es van descarregar 4de8 i 3de7s, el 2009 es va descarregar també el carro gros i es va coronar la torre, i el 1998 es van carregar torre i aixe-cat.4de7 amb l’agulla el 28 de juliol a Sitges


Hem tornat al Concurs!

JORDI DÓLERALa gran novetat del Concurs

bianual casteller que se celebra el primer diumenge d’octubre de tots els anys parells a Tarragona ha estat la celebració d’una pri-mera jornada dissabte a la tarda, ampliant d’aquesta manera la participació de 18 a 30 colles (més les dues de barri de Tarragona). Això ha permés a la Jove de Sit-ges tornar a participar-hi a la gran cita bianual després de 14 anys d’absència. La gran expansió del món casteller a mitjans dels anys 90, on es va passar en poc temps de poc més de 20 colles a més de 60, va obligar a restringir l’accés al certamen degut al espai limitat del recinte on se celebra, l’antiga

plaça de braus de Tarragona, on era impossible encabir-hi totes les colles existents, i la necessitat que la durada no fos encara superior. D’aquesta manera, la participació de la Jove de Sitges els anys 1994, 1996, i 1998 es va veure interrom-puda fins aquest 2012, on la colla, al quedar en la posició 23 del Ràn-quing Estrella, classificatori per al certamen, va guanyar-se un lloc sobradament entre les 30 millors colles del país.

La història de la participació dels castellers sitgetans al Con-curs de Tarragona ve, però, de més lluny. Ja en el seu moment, els Castellers de Sitges hi van prendre part en diverses ocasions. Amb poc més d’un any de vida, el

1972 els de la camissa blau marí es van plantar a Tarragona on hi descarreguen el seu primer 5de7, a més d’un 3de7. Agoserats com pocs en aquells moments, els sit-getans s’atreveixen per dos cops tan amb la torre de 7 com amb el pilar de 6, que van quedar en in-tent.

A partir d’aquí, els Castellers de Sitges acudiran a Tarragona en les següents sis edicions consecu-tivament. Les tres primeres, 1974, 1976 i 1978, el certamen perd el seu caràcter de concurs i pren forma de manifestació castellera. Això, però, no impedeix que els sitgetans hi vagin a totes. El 1974, per exemple, carreguen la torre de 7 (aquell any en van arribar a

Torre de 7 dels Castellers de Sitges (1974) 3de7 de la Jove (1994)


carregar tres més), que juntament amb el 5de7 i el 3de7 conformen una notable actuació. Hem de tenir en compte que el nivell del món casteller de finals dels 70 no té res a veure amb l’actual on els concursos es decidien amb els castells de 8 bàsics.

L’any 1980, el certamen de la plaça de braus de Tarragona re-prèn la forma de Concurs i els Castellers de Sitges ho aprofiten per signar la seva millor actuació a Tarragona carregant una nova torre de 7 i completant el 5de7 i el 4de7 amb l’agulla. A més, arriben a fer un intent de 3de8. Els anys 1982 i 1984 els sitgetans actua-rien per darrer cop fent castells de 7, però sense arribar al nivell assolit l’any 1980.

La Jove a TarragonaEl primer cop que la Jove par-

ticipa al Concurs Tarragona és el 1994. Amb poc més d’un any de

vida, la nostra colla hi fa un paper prou digne, descarregant la torre de 6, completant el 3de7 (tot just el segon del seu historial) i carre-gant el 4de7 (que es descarregaria per primer cop un mes més tard a Vilanova). Era la millor actuació de la colla fins aquell moment, que va servir per ocupar el lloc 21 de les 23 colles participants. Aquest va ser el darrer any que no es va restringir l’accés de les colles.

Els anys 1996 i 1998, la Jove de Sitges es troba en plena fase de creixement de la colla, en la qual els castells de 7 estan plenament consolidats. El 5de7, el 4de7 amb l’agulla i el 3de7 seran els castells executats pels castellers sitgetans en aquestes dues edicions (el 96, el 4 amb l’agulla queda carregat). El 98 també va intentar l’aixecat. L’any 1996, la Jove de Sitges que-da en quinzena posició i el 1998 en setzena entre les divuit parti-cipants.

A partir d’aqui, entre l’increment progressiu del nivell de les colles castelleres i la baixada que expe-rimenta la Jove de Sitges a finals del segle passat, el Concurs de Tarragona deixa d’estar accesible als castellers sitgetans, fins aquest any.

És cert que és el canvi de format del certamen casteller d’enguany el que permet a la Jove tornar a Tarragona, però no és menys cert que la colla és guanya per mèrits propis la seva classificació mos-trant el seu millor nivell en les dues darreres temporades. De fet, l’actuació d’aquest any, com-pletant el 3de7 aixecat per sota, la torre de 7 i el 7de7 és la més complerta feta mai per una colla sitgetana en un Concurs. La vint-i-dosena posició final (sobre un to-tal de 32 formacions), encapçalant les colles que no van alçar castells de 8 al Concurs, certifica la bona feina feta a Tarragona.

Primers compasos de l’aixecat, enguany a la TAP


L’aixecat un cop alçat i a punt de coronar-se


Torre de 7 a Tarragona, la segona descarregada


La torre de 7 i la Jove de SitgesUn repàs a la història de la colla amb aquesta construcció

SANTI TERRAZALa torre de 7 ja és completament

de color vi. Ha estat un camí llarg, però finalment la Jove ha descar-regat aquesta construcció. Han passat 19 anys des de la creació de la colla i 17 des que coronèssim la primera torre de 7, però finalment ha cedit als dominis de la Jove. Per què s’ha trigat tant? Com és que una colla que, arreu està con-siderada molt tècnica, ha tingut abandonada durant tant de temps aquesta construcció que, precisa-ment, requereix precisió tècnica i es pot fer amb no gaire gent? I quina ha estat la relació entre la colla i la torre de 7 des dels orí-gens?

Les respostes a aquests interro-gants resulten òbvies i esperades: la Jove no havia treballat ni pre-parat abans aquesta construcció com es mereixia, ja fos perquè les prioritats eren altres o perquè les capacitats del moment eren limi-tades (especialment per canalla) i ho impedien. Si hi ha un pla de treball definit i que es compleix, la torre és perfectament a l’abast d’aquesta colla, com enguany s’ha de posat de manifest.

La torre de 6 va ser el primer castell de nivell que va atacar la Jove tot just havent nascut, ara fa prop de vint anys. Va ser en la seva tercera actuació, a la Santa Tecla de 1993, i abans d’haver fet i ni tan sols assajat castells com el 4de6 amb l’agulla, el 5de6 o el 3de6 per sota. El potencial tècnic que oferien una desena de com-ponents del tronc, que havien fet castells amb els desapareguts Castellers de Sitges, facilitava a la colla encarar-se a reptes significa-tius malgrat tenir una vida encara molt curta. En aquesta tercera ac-tuació, la torre de 6 es va carregar

i en la següent (la Diada de la Co-lla, el 7 de novembre) es va des-carregar.

Però el gran salt arribaria dos anys després: el 1995. El bon final de la temporada anterior –en què es van consolidar el 3 i el 4de7– va animar el cap de colla, Òscar Farrerons, a plantejar-se reptes més grans. I aquests van arribar de bracet el mes d’agost. El 5de7

i el 4de7 amb l’agulla es van rea-litzar amb una certa comoditat, després de treballar intensament als assaigs. La colla es veia amb cor de mirar més amunt i, per aquest motiu, va atacar el 3de7 per sota (que ja havia intentat en dues ocasions en la darrera ac-tuació de la temporada anterior), però l’intent, a Festa Major, no va arribar a bon port. Tot i això, la fa-

Primera torre de 7 carregada (1995)


cilitat amb la qual es feien el 5 i el 4 amb l’agulla i el fet que encara quedés temporada per córrer, va motivar a pensar en la torre de 7 com un repte d’envergadura.

I, dit i fet, la torre, amb la qual s’havia treballat al llarg de l’any, va ser l’objectiu de la Diada de la Colla, el 29 d’octubre al Cap de la Vila. La colla la va atacar en sego-na ronda, després de descarregar el 5de7, i la construcció es va car-regar amb suficiència, però encara amb l’enxaneta dalt es va trencar. Amb només dos anys de vida, la Jove de Sitges havia sorprés el món casteller i va coronar la difí-cil torre de 7, a més d’acumular un bon estol de castells de 7 de diver-ses gammes.

L’aliniació d’aquella primera torre de 7 de color vi era: Ponce pare i Santi Teraza (baixos), Juli Selma i Jordi Cazorla (segons), Ricard Baqués i Tito Suárez (ter-ços), Pájaro (E.P.D.) i Xavi Moli-ner (quarts), Marina Valera i Pau Peça (dosos), Ignasi Castaño (ai-

xecador) i David Salazar (enxane-ta).

Aquella torre de 7 va ser la mi-llor herència que va rebre la Jove per part dels Castellers de Sitges. Els dos pisos claus de l’estructura (el terç i a quarts) estaven ocupats per castellers que havien dut la ca-misa blava i amb llarga experièn-cia a les seves esquenes i espatlles, que van fer que el repte fos molt més senzill i possible. El cap de colla va estar dubtant del terç que compartiria pis amb en Ricard Ba-qués i finalment va optar per Tito Suárez, un casteller que estava ca-pacitat per a fer-la tant al terç (on ja l’havia fet amb l’anterior colla) com a segons. Els quarts eren tèc-nicament molt competents i la seva experiència i habilitat resul-tava clau. La bona feina que Jordi Farrerons va fer aquell any amb la canalla completava la resta.

L’èxit del 1995 amb la torre, però, no va tenir continuïtat. L’any següent, aquesta construcció tor-nava a estar en el punt de mira de

la colla, però s’havien de fer can-vis en punts claus. En primer lloc, s’havia de substituir un quart, que, per raons laborals, no podia continuar venint. Paral·lelament, un terç, per raons de pes, havia de baixar de pis. I, per últim, els dosos eren massa grans per a re-petir posició. Probablement eren massa canvis, si hi afegim que un repte encara més gran es va colar entre els objectius de la colla: el 4de8.

La possibilitat d’assolir el car-ro gros, el gran castell de 8 so-miat per generacions de caste-llers sitgetans, va acabar aparcant la torre. El repte del 4 requeria concentrar l’atenció i bona part del treball al Palau i, a més, els canvis d’aliniació que requeria la torre eren excessius. Per aquest motiu, el 4 –i l’enorme il·lusió que l’acompanyava i que arriba-va a molts racons de Sitges, no únicament de la colla– deixava al marge qualsevol altre objectiu. El 4de8 es va quedar ben a prop. Els tres intents que la colla va abordar en el tram final (Santa Tecla, Tots Sants i Diada de la Colla) van cau-re amb l’aixecador col·locat.

El 1997, amb Josep Maria Almi-ñana de cap de colla, es va man-tenir l’objectiu del 4de8, tot i que l’únic intent, a la Diada, va que-dar lluny de ser carregat. La gran alegria de l’any va ser el 3de7 per sota, que era en l’agenda de la co-lla des de 1994, però que aquesta temporada va estar acompanyat d’un treball rigorós, que en va permetre assolir-lo finalment (dos descarregats, si bé un de manera irregular), però la torre no va arri-bar a entrar en el programa.

El 1998 es va plantejar amb l’objectiu d’aconseguir tota la gamma alta de castells de 7 i deixar el 4de8 per a un pas pos-terior. En aquest sentit, la nova Tècnica amb Santi Terraza de cap de colla, va optar per centrar els assaigs de dimarts en la torre i el pilar, ja que aquesta darrera estructura havia patit en excés la temporada anterior (el 1997 no

La torre del 95 des d’un altra visió Torre de 7 carregada (1998)

LA TORRE Tardor 2012/ 15

es va descarregar el 4de7 amb l’agulla: només tres carregats). La colla va estrenar la seva prime-ra xarxa, amb dos forats per a la torre (també adaptable per als pi-lars) i això va permere dur a terme un treball específic per a preparar aquesta construcció.

El resultat va arribar per Festa Major, després d’haver fet tres to-rres de 6 netes a l’assaig. La tor-re de 7 es va coronar al Cap de la Vila, però va caure poc després de carregar-se. La mida a segons havia estat massa tancada i això va suposar que s’obrís en excés al terç. A continuació, la colla va carregar també el 3de7 per sota, fent, per primer cop, tres castells de la gamma alta de 7. Entre la to-rre de 7 del 1995 i la de 1998 no-més repetia una persona al tronc: Juli Selma.

L’aliniació era: Josep Caballé i Josep Delgado (baixos), Enrique Villanueva i Juli Selma (segons), Siscu Rosell i Íñigo Cilleruelo (al terç), Jordi Figueras i Isa Ro-sell (quarts), Sarai Garcia i Anna Mercader (dosos), Míriam Peti-ta (aixecadora) i Enric Castellote (enxaneta).

La colla va tornar a atacar la torre de 7 a Santa Tecla, però els dos intents es van desmuntar per indecisió de la canalla. Com va succeir també amb els tres intents

que es van realitzar a la Diada de la Colla, posant de manifest que a dalt hi havia un problema impor-tant amb els més petits. La Jove va poder recuperar, però no des-carregar ni tan sols comsolidar, el ran repte que s’havia marcat aquella temporada

La torre de 7 va desaparèixer de l’agenda de la colla l’any següent, junt amb la resta de castells de les gammes mitja i alta de 7 i no és fins el 2001, després d’una tre-ballada i rigurosa recuperació, amb Jordi Figueras com a cap de colla (que havia substituït l’Òscar Farrerons, que ho havia estat el 2000), que la torre torna a ser un objectiu. L’intent va arribar a la Diada de la Colla, però el castell, en aquest cas, es va trencar quan es col·locava l’aixecador.

Amb la intermitència habitual, la torre va tornar de nou a l’agenda de la colla el 2003, amb Siscu Ro-sell de cap de colla. L’aposta va ser a la Festa Major, junt amb el 4de8. Finalment, el carro gros no va arribar a enlairar-se, però la torre sí i es va carregar amb cer-ta suficiència. Probablement, va ser la millor torre fins les acon-seguides aquest 2012. Només dos castellers van repetir al tronc de la darrera torre de 1998: Enrique Villanueva i Siscu Rosell.

L’aliniació va ser: Josep Caballé i ?? (baixos), Enrique Villanueva i Joan Puig (segons), Siscu Rosell i Josep Maria Figueras (terços), José A. Carrasco i Jose de Ribes (quarts), Àngela Cuadras i Zarai Navarro (dosos), Marina Car-mona (aixecadora) i Mar Surrà (enxaneta).

En els quatre anys següents, la construcció va desaparèixer dels programes de la colla, que a partir del 2006 es va centrar en el 4de8, que va arribar finalment en aques-ta temporada. L’any següent, amb José Antonio Carrasco, com a cap de colla, la Tècnica es va proposar compartir el 4de8 i la torre de 7 a la Diada de la Colla. El castell es va assajar amb intermitències: es va començar amb intensitat a co-

mençament de juliol, però es va aparcar poques setmanes després. El setembre, s’hi va tornar, amb la vista posada en la Diada de la Colla, a la qual s’hi va arribar amb grans reptes: al darrer assaig es va alçar la torre sencera fins aixeca-dor per primera vegada. L’intent de diumenge, després d’una cai-guda de 4de8 i d’un 5de7, es va quedar lluny i va trencar-se quan entrava l’aixecador. Un altre any sense torre… ni tan sols carrega-da.

El 2009, Carrasco va recuperar la torre del bagul dels records. En el segon tram de temporada, la torre va compartir protagonisme amb el 4de8, que també feia dos anys que no es portava a plaça. Durant el mes de setembre, el castell es va treballar amb una certa intensitat i a l’assaig abans de Santa Tecla es va col·locar l’aixecador a la torre de 7 sencera, a més de fer la torre de 6 neta. Tot i això, el castell encara no estava en condicions d’anar a plaça i es va reservar per a la Diada. Du-rant aquestes setmanes, el cap de colla es va veure forçat a canviar un segon i un dos. La torre hi va anar a plaça a la darrera actuació de l’any sense haver-se fet neta a l’assaig amb l’aliniació final. La torre només es tiriaria si la pri-mera i la segona ronda anaven bé. I hi van anar de fàbul·la: 4de8 i 5de7. La colla, començant pel cap de colla, era conscient que la torre es tirava a carregar, ja que l’assaig que s’havia dut no li permetia gai-re més. I així va ser. Just després de sonar l’aleta, el castell es va trencar. L’objectiu estava assolit: millor actuació de la història de la colla i primera torre de 7 en sis anys.

L’aliniació va ser: Oriol Pérez i Nando Blasco (baixos), Joan Puig i Santi Terraza (segons), Siscu Ro-sell i Josep Maria Figueras (ter-ços), Sarai Garcia i Guillem Milà (quarts), Marta Dávila i Nacho Ríos (dosos), Carlota Marque-ta (aixecadora) i Nacho Dávila (enxaneta).

Torre de 7 carregada (2003)


La torre del 2012 La torre de 7 va esdevenir el

gran objectiu per a aquest 2012. I per aquest motiu es va enca-rar la temporada amb la finalitat d’aconseguir i descarregar aques-ta construcció. Partíem de pràcti-cament zero, ja que l’any passat ni tan sols es va fer la torre de 6. El 2011, els objectius i les necessitats de canalla passaven per altres ca-mins i no s’hi estava en disposició de tenir un pom per a la torre. Per aquest motiu, el treball inicial va ser començar per dalt. Ja des dels primers assaigs de canalla. els dis-sabtes a la tarda, es van començar a fer poms de torre, primer fins ai-xecador i, setmanes després, fent passant l’enxaneta.

Pas a pas i pis a pis, el treball es va anar ampliant a la resta de pi-sos immediatament inferios. Pri-mer els quarts –que, de seguida, es van perfilar com les quarts–, més endevant al terç, després se-gons i finalment el peu. Els pri-mers resultats es van començar a veure el maig, quan es van co-mençar a fer les primeres torres de 5 netes (de quarts en amunt) i les primers de 6 netes fins aixeca-dor (amb segons a terra).

Malauradament, el ritme a l’assaig no es va poder mante-nir constant, ja fos per baixes o per absències forçades. El juny i començament de juliol van fer reduir l’evolució, però el 13 de ju-liol ja es va aconseguir la primera torre de 6 neta. L’èxit tampoc va tenir continuïtat total, ja que les absències i baixes forçades es van mantenir les setmanes següents (generalment per vacances) i això va impedit que el castell no esti-gués a punt per Festa Major. Amb tot, els dos darrers assaigs abans de Festa Major van suposar la car-ta de presentació de la torre com la gran aposta del 2012: es va fer de 6 neta a cada assaig i ja es va començar a alçar fins aixecador damunt la pinya.

El ritme i la regularitat es va aconseguir mantenir a partir d’aleshores (amb presència cons-

tant dels componets del tronc) i el castell es va aconseguir pulir. Amb tot, la inclusió d’un aixeca-dor molt petit, que li treia pes al castell, però li allargava la durada i una certa manca de ritme, va ge-nerar alguns dubtes, que gràcies a la intensitat de l’assaig es van esvair. La torre de 7 va arribar per Santa Tecla amb plena au-toritat, com es va poder veure a l’exhibició realitzada a l’interior del Prado i la setmana següent al Concurs.

Fins que la torre va anar a plaça es van fer 45 torres de 5 netes i dues carregades, 24 torres de 6 netes fins aixecador, 11 torres de 6 netes (i una més tocant al terç), 10 peus fins a dosos i 9 peus fins

aixecador (a més de 4 torres de 6 amb quarts al terç).

Malauradament, la torre no es va poder tornar a fer en les dues darreres actuacions, com estava previst. La baixa forçada d’una quart va fer treure aquest castell de l’actuació de Ribes i la caiguda del 4de8 carregat també va obli-gar a retirar-lo del programa de la Diada. Amb tot, la colla (i la nova quart) va continuar demostrant el domini sobre la torre, ja que en una setmana (quatre assaigs) es van fer sis torres de 6 netes i dos peus fins aixecador. La torre ha arribat amb la intenció –si s’hi continua treballant a fons i es manté la constància d’assaig dels darrers mesos– de quedar-s’hi.

Torre de 7 coronada a la Diada del 2009


Av. Sofia, 2 · SITGES (Barcelona) SPAINTel. +34 93 894 15 00 · Fax. +34 93 894 07 64

www.hotelcalipolis.com

València, 40. 6è 3a · 08015 Barcelona · [email protected] · www.sickstal.com


Ho hem vist gairebé tot

J.D. Sitges és una de les places cas-telleres més importants del país i com a tal ha pogut gaudir de grans i variades actuacions on s’han vist gairebé totes les di-ferents estructures de castells existents en l’actualitat. Castells de gamma extra (3), de 9 bàsics (16), de 9 (158) i de 7 (més de 700). Peròvet aquí que ens fal-taven dos cromos a la col·lecció i que aquest any hem acabat d’arreplegar: el 9de7 i el 7de8. El primer, el va fer la Colla Jo-ves en la diada de Santa Tecla al Prado. El segon, els Castellers de Vilafranca a la Diada com a prova del 7de9f que plantarien cinc dies després. Amb aquests dos castells podem dir que la nostra vila ha vist tots els castells possibles de 7 (no valorem aquí rareses com el 6de7, el 4de7 o la torre de 7, en tots dos casos aixecats per sota o el 12de7, dels quals solament se n’ha fet un cop un de cada) i de 8

que es fan a l’actualitat, tenint en compte que castells com el 9de8, el 3de8 aixecat per sota i sobretot la tor-re de 8 sense folre, estan considerats de gamma extra.

20 anys amb les millorsQui ha actuat més cops a Sitges a part de la nostra colla? Quantes vegades? Quins castells han fet? Aquí van les respostes. Des que l’any 1993 va aparèixer la Jove de Sitges, 39 colles han passat per la nostra vila per aixecar els seus castells. D’aquestes, dues han fet castells de 9 pisos, deu han fet castells de 8, dinou han fet cas-tells de 7 i, finalment, vuit més n’han fet de 6. De totes elles, qui més cops a actuat a Sitges són els Castellers de Sants, que ho han fet en vint ocasions. Els borinots són una de les colles amb qui mi-llor relació mantenim i des de l’any 2005 ens han acompanyat tant per Sant Jordi com a la Dia-da de la Colla.

Darrere d’ells hi trobem les dues colles que han fet castells de 9 al nostre poble: els Castellers de Vilafranca, amb 16 ocasions, i els Minyons de Terrassa, amb 14. Els verds, acostumen a acompanyar-nos a la Diada (si bé fa anys ha-vien vingut per Santa Tecla), mentre que els Minyons són asi-dus a la Festa Major (tot i que als 90 i el 2003 van venir a la Diada). Darrera d’ells apareix la Colla Jo-ves, amb la qual s’han reforçat els vincles cada cop més en les darreres temporades i és una de les preferides entre els castellers sitgetans. Els vallencs han visitat Sitges en 9 ocasions. Xiquets de Reus i Nens del Vendrell, 8 cops, i Xicots de Vilafranca ho han fet en 7, amb els quals es completa-rien aquesta classificació en els seus primers llocs. Totes aques-tes colles, han aixecat com a mí-nim castells de 8 a Sitges, aju-dant a donar prestigi a la nostra vila com a plaça castellera.

9de7 de la Colla Joves7de8 dels Castellers de Vilafranca


Sant Honorat, 32 - 34 · 08870 Sitges (BCN) · T 93 894 53 75 · F 93 811 14 12

[email protected] · www.hydramedia.info

ESMALTES · SUELOS · MADERA · ALTA DECORACION · HERRAMIENTAS

Ctra. de les Costes, 46 · Tel. 93 894 53 15 · SITGES

La Torre número 29

Documents

Transcript of La Torre número 29