- •

LA REVISTA DELA COMARCA J)E PONENTAny III n°22 maig 1988

Apd. 79 07150 ANDRATX

i;

RADIO-TAXIANDRAITX

<°h67 23 98

D E P O R T E S

• ' • • -•

Tal: 67 3O 16

tuan Payés, 10 A ANDRAITX (Mallorcaj

RESTAURANTE

PIZZERIA LA PIAZZETAEspecialidad en

PIZZASPASTAS

y CARNES

PIO. ANDRAITX — TEL. 67 27 00

PANADERÍA - PASTELERIA

CAFETERIA • HELADERÍA

AVDA. MATEO BOSCH, 19 TEL 671804

VESV'SS

E L E C T R O D O M É S T I C O S

R E P A R A C I Ó N Y V E N T A

D E T E L E V I S O R E S

¿jaôtiet (pujot (Calcetó

n. A. T. 725-

Coll« 31 Oiciemb-e. 12

t.ifi I 5n<*oo-»<iM' ' 204503 204362

Télex 69131

0 7 0 0 ! P H I » n i »mm»

fit vostivosi re s

Mollai Flexa«, 3 . T.I 671441 ANDRAITX

Vij t ,e«

LA REVISTA DE LA COMARCA. J)E PONENT

Apartat de correus 79.07150 ANDRATX

Editen:Coordinadora Parroqu i alde Joves d'AndratxCentre Cultural deS'Ar racó

D i rec tor : Santi ago.Co r-tes i Forteza

Redactor en cap: GasparPujol i flexas

REDACCIÓJoana Alemany i Mir,Antoni Ensenyat i FerràBiel Ensenyat i Pujol,Francesc Femenies i Ca-lafat, Pere Flexas iFlexas, Margalida Ferrài Ensenyat, Gabriel Jo-fre i Mir, Miquel Tur iEnseñat.

GERENTVicenç t-'lexas i Alemany

[•'OTOSMichel's, Tosa fu.

Imprès i ó : Ta I. J er s de"Apóstol y C i v i l i zadór"de Petra.

D.L. P.M. 295/.1986

E D O R A

Estam a punt de que el curs escolaracabi i els pares esperen amb una certainqúietut les notes per sebre si els seusfillshauran aprovat o no el curs i sobretot si a les tertúlies -platges, terrassesde cafès, passetjades, etc. podran presu-mir de les qualificacions dels seus fills.Altres esperen veure si ja hauran acabatde anar a escola i així poder cercar unafeina, encara que avui i de cada dia més,sigui difícil.

Avui hi ha un problema i és que mancamolta educació. Per regle general els ninsi els joves d'avui no saben com comportar-sei així no és estrany que els pares, mestresi demés hagin perdut l'autoritat que nohi ha q ue confondre amb el autoritarisme.

Si de petits no s'inculca la necessi-tat de tenir un respecte als majors i reco-nèixer una autoritat: dels pares, delsprofessors, etc. difícilment de majorssabran crear un clima de convivència iestam creant dictadors ja que al no tenirunes mínimes normes d'educació i respectees deixen dur per l'egoisme, el caprici,la comoditat, etc. coses que en res afavo-reixen la convivència.

Està bé que els nins sabin matemàti-ques, història. Llatí, Llenguatge..., peròés més important que sigui persona educadaque sapi conviure i respetar als altres,a tots.

N'ALÍ

L'OBJECCIÓ DE CONSCIÈNCIAUN DRET FONAMENTAL DE L'HOME

L'objecció de consciència és lanegació al compliment d'una determi-nada llei o norma, obligatoria per atothom, que cas de complir-la provocaa la persona un conflicte deconsciència.

Normalment, sempre que es parlad'O.C. es fa referència a la negativa defer un servei militar (que es manifestaa través de la negació d'incorporar-sea files), però ha de quedar clar quel'O.C. al servei militar és just una formad'objecció concreta i específica, lamés estesa i coneguda, però que n'hiha d'altres: objecció fiscal (negar-se apagar els impostos sobre la renda queanirien destinats a despeses per ladefensa armada i voler destinar-los aassociacions de caire social i cultural),objecció laboral o científica (a partir deldret a no ser obligat en projectes Iactes que suposin una contradiccióamb la seva consciència).

S'ha d'entendre que el dret al'O.C., en totes les seves manifesta-cions, és un Dret Fonamental del'Home que es deriva directament delDret a la llibertat ideológica i de cons-ciència o pensament, recollida en laDeclaració dels Drets de l'Home i reco-neguda a la Constitució espanyola de1978. I no com una simple causad'exempció del servei militar.

Tenir llibertat per expressar lespròpies idees significa no haberd'estar obligat a actuar en contrad'aquestes idees, i així caure en lacontradicció. Les idees o motivacionsper a l'O.C. són tantes com objectors,però, malgrat aquesta individualitzaciódel fet d'objectar, és possible fer-neuna petita classificació, sempre sabentque és ilimitada.

El nucli més important es fona-menta en el RESPECTE PER L'HOMEi en l'OPCIÓ PER LA PAU. Hem deveure clar que l'O.C. al servei militarobligatori forma part de l'O.C. al sis-tema militar i a la militarització de lanostra societat. Aixi, l'obligació i exis-tència d'un servei militar ha fet quedes de fa temps molts joves s'haginnegat a participar en un sistema dedefensa que esmerçar quantiososrecursos en armament.

L'O.C. al sistema militar no estracta només de la negativa a prendreles armes, sinó que és clarament unaOPCIÓ PER L'HOME, PER LA PAU IPER LA JUSTÍCIA SOCIAL. Per això,és important demostrar la voluntat detreballar per la PAU i la SOCIETAT fentun SERVEI CIVIL, no una PrestacióSocial S übst i tu tòri a, en entitats no-governamentals que defensin els dretsde l'HOME I que treballin a favor dela SOCIETAT.

Les motivacions per objectarpoden ser moltes: religioses; morals,ètiques, socials, polítiques, filosòfi-ques, humanitàries, etc... la llei noiesreconeix totes, però hem de partir del.criteri que aquesta llei (48/84 i 20/88)no és una llei que reguli el dret fona-mental de la persona a l'O.C., és sensecap dubte la llei repressora i castiga-dora d'aquest dret que, per damunt detot tipus de legislació d'Estat, sempreserà un Dret Fonamental i Universal del'Home.

Josep Garaudf l'Associació d'Ob/tctorsd» Conciencia da Mallorca

IGUALDAD DE DERECHOSEN VEZ DE QUE MIS HIJAS

PUEDAN SER TENIENTE 6ENERM-,GOMO MIS HIJOS,

LO QUE RDO ES QUE ELLOSNO TENSAN LA OBLÍ6^aON

DE HACER LA'MÍLl;COMO ELLAS.

A

<3 1 oses

Aquestes gloses són cançonetesque vàrem aprende de nins i noem de deixar que es perdin, ense-nyau-les també als vostres menutsi no deixeu perdre aquestes mostresdel nostre cançoner. Si en sabeuqualcuna, enviaumos-la, mos fareucontents.

Sant Vicenç Ferrertreia aigo amb un paneri no en vessava cap gota.Set monges dins una botaqui pareixien 'vellanestres ninetes catalanesescorxaven un porcells'ase va perdre es capellcorreguent a la gangaia.Una guarda de xigalesse posaren a cantartots es poixoa de la marse posaren a ballar.N'hi havia un de petitqui ballava més que es .ditn'hi havia un de curtetxoqui ballava més que setzeel tiraren dins Tortosade Tortosa an es mercat

• hi va haver un bou gelati una somera rossa.Un porc qui guardava inyet;un bou qui feia farines.Una lloca amb un polloque no hi veia de s'ull dreti li va pegar a s'esquerràno va veure cel ni terrai va fer quec-quere-quec.

* * * * *

Ton pare no té naston pare no té nasta mare és xata.I es teu germà petiti es teu germà petitel té de rata.Cap pelat titinasense cap cabellarròs amb domàtiguei prebe vermell.

Toni BabaIonicalça de budellquan ton pare et pegata mare fa pell.

Pep Perepepton pare és vengutcarregat de ratescom un geperut.

MFE

Un bon dia en Guillem Saca-que d'ençà que s'ha jubilatno hi qui li siuli- va anar aunes noces i coincidí amb --nGuillem Barceló qui tingué s'atre-viment d'al.ludir-lo a unes glosesque feu -no sabia que al SenSaca li han de tenir més respecte?I aquí teniu la resposta d'EnSaca. Ido! Ja hi tornaràs. GuillemBarceló!

No m'agrada es bevetjari manco es presumirperò guillem to vull dirque no vares encertarmira que a un sopar 'd'una parella de novi istreure que sigui "pipí"0 si s'ha de "barrinar"

* * * * *

Tu saps que jo he tocatmoltes vegades es violíd'això jo to puc dique amb ell he disfrutatperò en qüestió de glosâta mi rnai m'ha agradatni ganes tene de seguirper ' ixo vui repetir'1 G'-vli;..osii ra'r--.:; d'escoltarno me rornis insultarni me cerquis més motiuque jo vui viure tranquili de la "vejez" disfrutari això des "barrinar"per mi ja està cop piùi si tu tens motiutu "mujer" et consolaràI firma Guillem Ferrà

* * * * *

Una vegada un capellà fouavissat de que una dona estavaa punt de morir i hi va anarper donar-li els darrers sacra-ments: viatic i unció de malats,i quan entrà a l'habitació nova veure un escalonet que hihavia ' per poc va caure i digué.:"ay! per poc he jaigut'f aquelladone ta que ja era més a l'altremon li digué:

Vostè que duu el Bon Jesústé por de caure,jo que vaig perdent sa paraulai no la recobraré pus!

Hostéal

R ± s t o rain to

3P±zze:ir±SL

raó P B R IST O

Gra.Camp de Mar,5 PUERTO DE ANDRAITX

Tel. 671650

SNACK - BAR

7¡;;¡;?¡?$¡c$¡«7i?

E S P E C I A L I D A D

E N M A R I S C O S

Y PULPO A LA GALLEGA

GALICIA

T A P A S V A R I A D A S

ItOOC P.ICll, 37

T«l. «72705Pu.rto d. Andrai!»

{Mallorca)

CAEPMTEBIA ti. CMuebles y Decoración

T I S C H L E R E !

CARPENTRYMENÜ1SSER1E

C/ España, 4

Teléfono 67 11 62

PTO. ANDRAITX

mm SERVICIO OFICIAL

^Jle^auíanle Q/vuiamal Francisco Cañellas MascaróSERVICIO Y VENTAS

ftolt <¿'anf¿lni¿x

&VLa/Cotrtt

{./{. 67J6-J7 Correlerò Puerto, 55Teléfono 672389

SERVICIO RENT A CARPuerto de Andrai Ix

TODü Pl·lRA LA CASA, S. A.

C/. Galicia, 27 - Teléfonos 671303 - 67281307150 A N D R A I T X

materiales construcción

•

SÉ CONGRÉS NAO ZONAL DEL F» . S . ZYÏ .

Els dies 21 i 22 de maig esva celebrar a l'Auditorium dePalma el IX Congrés Nacional delPartit Socialista de Mallorca.Si hem de definir breument elseu contingut podem dir que aquestfou el congrés de la tranquil i tati de la joventut. Tranquil itaten el sentit de que no es plantejàcap mena de problema ideològic0 personal ja que tant els unscom els altres romanen allunyatsde la vida política del partit.Joventut, molta joventut, entreels cent cinquanta delegats iels nombrosos militants, simpatit-zants i convidats que hi assistiren.Això lògicament es reflectí enla nova composició dels equipsque regiran el partit durant elspropers dos anys, entre els quefigura un bon nombre de gent devint i pocs anys, la majoria estu-diants universitaris. Tot aixòés el resultat d'un importantaugment de la militància registrataquests últims temps, i, de maneramolt especial, de l'entrada degent jove que veu com els partitsespanyolistes i les seves fórmules(autonomia de tercera o quartacategoria, llei de normalitzaciómigrada i que no s'aplica...)no fan més que perllongar l'opres-sió nacional que patim, amb elbeneplàcit del govern de Madridencarat ara en fer ressuscitarla idea d'hispanitat i en alabarles excel·lències del genocidicomès pels castellans a Amèricafa cine-cents anys.

Altrament, el congrés posàde manifest que el PSM-EsquerraNacionalista és a hores d'aral'única força capaç d'estructurara l'illa un nacionalisma coherent,davant les bravâtes "nacionalistesde la dreta (la mateixa que fauns anys s'oposava a 1'estatutperquè el considerava separatista)1 de l'esquerra espanyolista,que tot quant diu que faria aquíli es desmentit per l'actuaciódels seus senyors feudals de Madrid(llegiu Guerra, Almúnia...) aqui deuen obediència i fidelitatcom a moderns serfs de la gleba.Davant això el P.S.M. continuaamb la seva reivindicació deldret a l'autodeterminació coma camí únic per aconseguí l'allibe-

rament navional del nostre poblei es decanta cap a l'ecologismei el pacifisme en la seva lluitaper anar cap a una societat miller,més justa, humana i igualatària,dins l'àmbit d'uns Països Catalanslliures i solidaris. En aquestsentit el P.S.M. propugna lacol·laboració estreta amb elseu partit germà de Menorca iimpulsa la implantació futurad'una força d'esquerra nacionalis-ta a Eivissa i Formentera ambles que poder constituir unafederació de partits naéionalistesillencs com a primera passa capa una plataforma de partits nacio-nalistes i progressistes delsPaïsos Catalans.

En definitiva, el P.S.M. apa-reix com un partit cada cop mésconsolidad, amb una militànciajove i de qualitat i una líneapolítica ferma i coherent. Totaixò a més llarg termini s'hade traduir inexorablemet en unamajor incidència dins la vidapolítica illenca que faci delnostre pais un pais menys espanyo-litzat i amb més conscièncianacional, per bé de tots.

BIEL ENSENYAT I PUJOL

jHcííón ï»* <ö er an í 02Annida Malto ioidi, 4 - 7t/.

Puerto dt Andrai'*

-j :

i «e» s r\ostxr< COSO!

QUINA PE IPASQUA^ CUINA PE TOT L. * ANY

Temps de Pasqua, fastuós aíes cuines casolanes que funcionenmés que a cap altre temps de l'any;ni tan sols per Nadal hi ha talesplet de receptes, per el quefa a plats dolçols: Rcbioìs decabell d'ángel, de confitura,de brossât o de crema. Crespells,greixoneres on s'aprofita la quan-ta t, que en aquesta època és exce-dent, d'ous, llet... També elsrobiols són farcits amb confituresque s'han amagatzamat durant l'hi-vern.

Si feis robiols, procurau quela confitura que hi poseu siade la més espessa, a ixi no vesa::àper les voreres.

Per cl que respecta als platssalats, el xot és el rei de lataula; l'anyell o el me és l'ingre-dient "principal de les saborosespanades, o del frit que es faper tot Mallorca i que es menjael diumenge dematí.o dels saborososrostits del dia de Pasqua.

I encara que sigui un costumimportat, parlarem d'un altreingredient propi dels postresde Pasqua i que va entrant forta les nostres cases, tal vegadaperquè és una llepolia molt apropi-ada i apreciada per molts i nosols pels infants per a qui vanprincipalment dirigits els ousde Pasqua o les mones que ja sónmés elaborades, emperò que senfan vertederes maravelles, i quefan que els infants s'embambinals vidres dels mostradors deles pastisseries.

Això contrasta fort amb lapèrdua de tradició que es veuel Diumenge de Rams: de portaria palma a beneir els al.lotsi que va caiguent en picat i hemde lluitar perquè es mantengui.De fet molts d'extrangerc quedenastorats de veure un treball tanhermós i en compren i les tenencom a element decoratiu a lesseves cases. Com moltes altrescoses ho aprecien tal vegada mésque noltrog mateixos, que ho tenimper no res.

Be i tornant als fogons queés lo nostro,parlarem d'un AGUISSATDE MOLTÓ AMB MAGRANA que hem tretd'un receptari de ha estona:

"Posaràs els trossos de losronyons dins l'olla amb salsa

i prebe, capolaràs porch grasi seba i heu tiraràs dins .l'oli:amb sal i cuan t oía més r".- itxcuyta lei ;ja::r li posaràs unasales eie a voi lanes posanthi detotes espie:'es i en esser cuytadel tot pendras dues o tres magra-nes cuytes y les premaràs damuntl'aguisat y d'esta manera sefa una salsa bona y gustosa.SALSA DE AVELLANES: Una grapadade avellanes pelades se p'candins un murté amb dos granr -1. ' ~.yy un vermey d'ou cuy t; se moi,s'aclareixen amb brou o amb aygo,se pega un bull y queda a puntde servir." Per la grafia jahaureu pogut veure l'antiguitatd'aquestes receptes que seguramentson molt gustoses.

I vet aquí també una receptade PASTA DE ROBIOLS:¿ues xiqueres o tasses de saïmUna xícara o tassa d'oliUna xícara o ssa d'ai uaTres unces (10 grs.i de sucrei la farina q 'e es beguia 1 hora d'omplir-.lo, si el farci-ment el voleu fer de brossât,bateu-lo -al brossât- amb sucre,blanc d'ou ben rebatut, llimonarallada i canyella.

I ara va de verdures !Vos explicarem ia manera de

fer unes CARXOFES FARCIDES ALA MENTA que són molt bones defer i resulten molt saboroses.INGREDIENTS PER A QUATRE PERSONES

8 carxofes grosses1 llauna de tonyina amb oli

d'oliva4 alls tendresjuavert, sal herbesana o menta.

Feis les carxofes netes ambllimona, (fregau-vos abans tambéamb llimona les mans i no vostornaran negroses) buidau-lesamb esment i posau-les a bullirdins aigua amb all i unes gotesde llimona i unes fulles de mentao herbassana. Bulliu-les cincminutets i mentrestant feis unpicadillo dels alls que els hihaureu tallat un troç de coa,el juavert i una fulla de menta,mesclau-ho amb la tonyina bateu-houn poc i ompliu les carxofesamb aquesta mescla. Posau lescarxofes dins una palangana re-frectària untada amb oli d'oliva.

tapau-ho amb un paper d'aluminii posau-ho al forn un quartet0 vint minuts. Serviu-ho amb unaDecoració de fulles de manta enre-olt'nc i mitjci llimona enmig

:.le les carxofes.Aquest altre plat té reminiscèn-

cies franceses, cosa molt normala s'Arracó que ha enviat tantsd'emigrants allà. Són ENDÍVIESGRAT IN ADÉS AMB PERNIL DOLÇ!:

Les endívies que es necessitensón les blanques, petites i copade-tes au^ vénen de fora, esperemque prest en cultivin aqui i esfacin més asequibles: de pre.i.Emperò un dia és un dia! almancoper provar-ho.

INGREDIENTS per a quatre perso-nes:

8 endivies8 tallades de pernil dolç400 els de llet40 grs de mantega1 cullerada de farinaun poc de nou mosca fa ralladaun poc f?e formatge rallat

Primer de tot bulliu la lletamb la nou moscada, deixau-lareposar i al darrer colau-la pertreure le mique d'anou, això hauràperfumat la llet. Les endíviesles heu de bullir dues vegaaes,la primera amb unes gotes de llimo-na, deu minuts; i la segona tambéde--: minuts amb un pols de sal.Després d'escolar-les èmbolicau-les amb una tallada de pernildolç i posau-les dins una palanganaque pugui anar al forn. Mentrestant feis una salsa beixamel damuntamb la farina dins una pella,mesclant-hi la mantega, tot aixòamb poquíssim foc i al darrerposau-hi la llet ben a poc a poc1 remenant bé. Duis-ho a ebullició.Posau la beixamel damunt les endí-vies i tirau-hi per damunt polsimsde formatge rallat. Deixau-hocoure un quart d'hora o vint minuts

I ja ho podeu servir, si hofeis amb un vinet mallorquí, queben bé podria ser un CabernetSauvignon den Jaume Mesquida dePorreres segur que trobareu queresulta un plat exquisit i moltapropiat per aquests sopàs d'estiuen que tenim convidats i no sabemel que hem de fer. Idò aquí jateniu un bon plat.

Lo Coc de s'Arracó

.

•

wMvsïRf^à&E CAJIGA" XtfpJIfÍA

Passeig >̂ WAde'l Born,3 -12 de Maig, 1988Del 3 al 12 de maig tingué

lloc al Passeig del Born de Ciutatla IV Mostra de Cuina Mallorquinaa la que fórem convidats.

La present edició tingué tanta0 més aceptació de públic comels altres anys no hi hagué diaen que el recinte no resultaspetit.

25 restaurants i una escolad'hostaleria foren les prepararenuns gustosos i a vegades sofisti-cats plats que feren les delíciesdel públic. Tot això acompanyatd'un bon vinet mallorquí -algúndia haurem de parlar dels vinsmallorquins aquests grans descone-guts i que sens dubte estan al'altura dels millors- bonespastisseries a més de refrescs,sobrassada, licors, aigua mineral,batuts etc. feien el complementd'aquesta mostra.

La nostra visita, fou atesaper Mestre Tomeu Esteva (de s'Oli- ,var) i per en Pep Sans qui ensferen descubrir els bons plats1 els bons vins d'aquesta IVMostra. Entre els plats que volemdestacar d'entra els que tastaremhi ha "Cor'- de fonoll farcits"de L'ENTRECOT, també "gambesamb gírgoles de pi" del RIFIFI;"cassola de bacallà" de ES PARADÍS;"rodet mallorquí" de l'InstitutProfesional "JOAN MIRÓ" de Sóller;"petxina de marisc gratinadaa la mallorquina" del MIRAMARdel Port d'Alcúdia; "mitja llunai pastís de llimona" de la Pastis-seria LA GLÒRIA d'Inca. Entreel vins hem de nombrar el blanc"Bàbara" i el "Cabernet Sauvignon"den Jaume Mesquida de Porreres.Com tampoc no podem deixar deparlar de l'aigua de Binifaldó.

De la nostra contrada hi foupresent a la Mostra el RestaurantMIRAMAR del Port d'Andratx quepresentà "prebes farcits de gambes"

La Mostra també fou ocasióper presentar el Recetari deMestre Tomeu Esteve, un llibremolt ben editat i presentat peN'Andreu Manresa i En Pau Llull.D'aquest llibre, com que valla pena parlar-ne, eh parlaremun altre dia.

10r^otioxes

NOCES PE DIAMANTS

PE LA PARROQUIA

PE S * ARRAPO

Com un acte més de les Nocesde Diamant de la Parròquia deS'Arracó, s'organitzà una anadaa Lourdes formant part d'una pere-grinació de tots els pobles deMallorca per fer una ofrena florala la Mare de Déu d'aquella locali-tat francesa celebrant l'Any Marià.Hi partiren setze feels amb elrector D.Joan Ensenyat i en vengue-ren molt contents i satisfets.

FESTIVAL, CONTRA

EL CÀNCER

El passat diumenge dia 10 d'a-bril tingué lloc el II Festivala benefici de la lluita quantreel càncer, promogut per la juntadel Càncer de s'Ár racó amb lacol·laboració desinteressada demolta gent, tant actuants comajudants. Hom podria pensar queamb tants actuants com hi hagué-el festival s'allargà quatrehores- no hi hauria gent per assis-tir-hi, hi ni hagué tanta comper a recaptar devers 190.000P tes, encara que la gent assistentes queixà de la sonoritat delsaltaveus que no es sentien gairebé; hi hagué també sorteig perllarg i molta gent fou sortada.

I>EREGRINAGIÓ A

ROMA

En motiu de la beatificaciódel frare mallorquí, de Petra,Fra Juniper Serra, que si Déuvol serà dia 25 de setembre, laparrò.quia d'Andratx està organit-zant una anada a Roma per aquellesdates. Es tracte de passar unsdies a Roma visitant la CiutatEterna i poder assistir a l'actede Beatificació que es realitzaràa la Basílica de Sant Peee delVaticà. Així mateix també un diael dedicarem a visitar Assissique és la pàtria de Sant Francesc,una vila mediaval que val la penavisitar. El viatge es farà directeamb avió anar i tornar. Són moltesles persones que tenen ganes d'a-nar-hi.

ASFALTADA LA

CARRETERA ANDRATX

SANT ELM

Una aspiració que tenien elsarraconers i que ja exposàvema una edició de l'any passatde N'ALÍ, era l'asfalt del carrermajor de S'Arracó i que es fesenles aceres (voravies) sense ferd'aquest mateix carrer.

La Conselleria d'Obres Públi-ques i Ordenació del Territoridel Govern Balear va aprovarles obres de manteniment de lacarretera que de d'Andratx aSant Elm i ja estan realitzades.El suportar l'Abús de tràfecdins el poble havia de reportarqualque benefici indirecte. Aixíel problema de l'embassamentd'aigua, bassiots i herbes ales voreres quedarà resolt.

Hi ha gent que es qüestionafort aquest tràfec tan intentstot i més que els cotxes no res-pecten massa les limitacionspròpies dels nuclis urbans idavallen a tota marxa fent tremo-lar per la seguretat sobretotdels infants i gent major i araque amn el nou asfalt hi ha aceresque han quedades baixes i elscotxes les fan servir de carreteraembarcant-s'hi per damunt. Seriahora que les autoritats prenguesenmesures tant per evitar l'excésde velocitat com la invasió deles voravies. També seria boque a la carretera de Sant Elms'hi posin unes proteccions metà-liques car l'augment de la calçadaha estat considerable i ara quedaun escaló a les voreres tan netesque si • qualque vehicle el prenno en sortirà massa ben parat.Aiximateix s'hauria de senyalit-zar bé pintant les degudes retxesque tan ajuden als conductors.

PUES MILLORES FER

S * ARRACÔ

Al darrer ple de 1'Ajuntamentd'Andratx entre d'altres cosess'aprovà: l'ampliació del cemente-ri de s'Arracó amb un pressupostde 38 milions per fer un centenar

de tombes noves.També s'aprovà la concesi6

i manteniment d'una altre aulaper a 1'escola Unitària de s'Arracóqus al tenir saturació d'al.lotsnecessita un altre mestre i elrequisit per que el MEC concedesquiun nou mestre és que l'Ajuntamentfaci aquesta concessió.

ÈXIT DE L * ANADA

A LA SEU

Un nombrós grup de persones,dia 1 de maig, anaren a La Seuper celebrar el 400 anys de l'aca-bament de les obres del temple.

Dematinet, per ser diumenge,partí la comitiva formada perdos autocars cap a La Seu on oïronmissa que es digué a intenciódel poble d'1 Andratx i fou concele-brada pel Rector i altres capellansde la Seu. Dos joves d'Andratxferen les lectures i un altrellegí l'oració dels feels. I a1'hora de 1'ofertori un grup denins juntament amb un matrimonimajor d'Andratx presentaren lesofrenes: juntament amb el pa iel vi presentaren una cistellade flors i un llibre de la Històriad'Andratx.

Després de la missa es visitàles dependències de la Seu i des-prés anaren tots a visitar laLlotja que aquests dies, com jaanunciarem, hi ha una exposicióde "Maria dins l'art i la Històriade Mallorca" on hi ha el "Quadredels Moros" que fou visitada ambinterès. Després ui dinar esperavaf* la comitiva, un suculent dinarque feu les delícies de tots.

El capvespre es visità el con-vent de Montission -per venerarles relíquies de Sant Alonso Rodri-guez, la visità fou dirigida pelPare Bartomeu Jofre qui ens mostroles distintes dependències quetenen relació amb el Sant Porterde Montission.

La gent quedà molt satisfetad'aquesta excursió ja que moltesvegades es va a veure coses demolt enfora i no es coneix lescoses de mes aprop.

per dia 12 de juny està previstaun altre excursió, aquesta vegadaa Lluc, uns a peu des d'Inca ialtres amb autocar.

Ja donarem raó d'aquesta nova

11

eixida que s'espera que seràmolt concorreguda ja que alsandritxols els agrada molt anara Lluc.

CONCERT L±RIC

Per dia 28 de maig i organitzatper l'Ajuntament d'Andratx ambla col·laboració de la Parròquiatindrà lloc a l'Església Parroqui-al un concert líric en el. queintervendrán Na Maria José Marto-rell, soprano, i En FranciscoBosch, barítono, acompanyat alpiano pel mestre Andreu Bennassar.El concert començarà a les 8,30de s'horabaixa.

És el segon concur*" -?ue ensofereix l'Ajuntament, el primerel donaren En Sebastià Monera la guitarra i En Joel Wilneral piano i flauta. Aquest concert,que va complaurà al públic, tinguélloc dia 30 d'abril.

SOFAR F»ER LES

OBRES FARROGUIALS

Pel proper dia 14 de J'unys'està preparant un sopar a bene-fici de les obres parroquialsd'Andratx. En aquesta ocasióes vol cridar l'atenció de lagent osbre un problema que téla Parròquia i és que ha tornatvella la instal·lació de l'enllu-menat i a més de que molt dellums ja no s'encenen hi ha perillde que hi hagi un accident queningú desitja. És per això queuns tècnics ja han fet un estudiper posar un ellumenat senzillperò a la vegada digna d'aquesthermós temple. Aquests dies s'estàdemanat la col·laboració de lagent col·laboració que semprehan sabut aportar i que ara s'es-pera que també se tendra.

FROGESSÔ DEL

CORFUS

Són moltes' les persones d'An-dratx que voldrien que la Processódel Corpus tornas tenir l'esplen-dor d'antany, és per això queel Rector ha fet una consultapopular i s'espera que enguanya Andratx hi torni haver-hi Pro-cessó del Corpus si la gent aixího crea convenient-..

12Ì

RESTAURANTE

8¿ %e/íü¡ttJU¿/

CARRETERA PUERTO OE ANOBAITXTEL 6? M 12

TALLER RAVINA

SERX/IOIO OFICIAL CITROfìlNT f

G/ VIA ROMA, 5

ANDRAITX

Tei. 673253

AUC/A QUIROGAOS SOLERÀ

NIÑO - MODA JOVEN

Arogin, 7 - T.I. 67 21 67 ANOIAITX

APTOS MORACUE8 |\RENT A CAR

C/. E.p.fl«, 7Teir. 67 20 09

pro. «ffOMirx /IML10BC4)

CAFETERIA

SNACK - BAR/ /oie

CAMP DE MAR - MALLORCA

13

EL. CELADOR ZMLJIST I C T f AL.

No hi ha cap dubte que el nostreapropament a Ciutat repercuteixforça en el nostre comportament:a 1'hora de comprar, de perdreun poc el nostre "pagesisme";culturalment a l'hora de poderassistir més fàcilment a certesmanifestacions culturals: cinema,teatre, exposicions...; relacionsi comportament: tenim uns contactesmés forts amb els ciutadans mésprop i també perquè ells es desplaccen molt als nostres paratgesinfluits també per aquest acosta-ment de que parlarà. Emperò, tambérepercuteix al terme d'Andratxen un problema greu com el quesufreix Ciutat amb el seu plageneral urba i que ha desencadanatals municipis no massa allunyatsde Palma un boom de construcciódegut a la demanda de molts d'habi-tants de Palma desitjosos d'unasegona vivenda, emperò degut aque el seu poder adquisitiu noés molt alt la s'hán de fer ellsmateixos o mitjançant l'ajut delpersonal que fa feina tots elscaps de setmana. Aquestes obres,deixant de costat si la ma d'obra,és o no legal, això són figuesd'un altre sostre. De idò aquestesobres normalment no solen tenirpermís d'obre en un tant per centmolt elevat i és això el que volemexposar desde aquestes pàgines;no mos sembla massa equivalentcar als pobles també hi ha gentde escasos recursos econòmicsque sí paguen la llicència munici-pal, sia per compromís o per porde no esser la rialla dels altresi l'exposen al frontis de l'obratal com està manat. I que no se'nsposi per excusa que els veinatso paisans acusin a aquesta gentque no compleix perquè aquestno és el comportament emprat perla gent , del poble. Pensam quehi ha un celador municipal queté una paga que pagam entre totsnosaltres i que ha de "celar",això és el que comporta el càrrecque disfruta o soporta -segonsell cregui-, i no ha de ser excusa«í <=ïl dissabte fa o no fa feina-cosa que no sabem- car hi hamolts de dies a la setmana i espot veure bé la fressa de les

obres, que per tranquilitat deque el funcionari no en passarà,ningú s'en cuida d'amagar; itampoc no és justificat el quees duguin a terme a indrets queno són de primera ordre tan delloc com de passada. Podria apro-fitar aquest senyor per conèixernous recons molt pintorecs queprest ho deixaran de ser si nos'en cuida una mica més.

Esperem que aquesta situaciómillori i no hi hagi discrimina-cions i al mateix temps, es facincumplir les ordenances municipalsen quant a normes i estils deconstrucció assumpte que tampocno es cuida massa i que tantesvegades fan que arribem a situa-cions de pèrdua irreparable delnostre patrimoni arquitectònicrural.

MFE

VOCABULARI RELACJQNAT AMBCOTXES

BarbarismeEmbragueFrenoAsientoMaleteroVentanillaSeguroPanelMandoFaroLimpiaparabrisas

Forma corree .aErnbragamentFreSeientMaleterFinestretaAssegurançaPlafóComandamentFarEixuga-parqbrisa

CONSELL INSULAR Dt, MALLORCA

«HPÜOHM-

HX<KhWOz<J

15: cu e» :E> o UT-fc s »

LA TEMFORAPA TERMINA

^ALQS AUGURIOS FARÀ EL FUTURO

No por repetido, lo dicho seha consumado, el C. D. Andraitxtras una completa y nefasta tempo-rada ha vuelto a perder la catego-ria Nacional y la próxima temporadavolverá a competir entre los equi-pos de Regional Preferente.

Lo cantamos toda la. temporada,el equipo andritxol militó enuna categoría que no era la suyadentro de los actuales momentosque vive el fútbol regional, perouna venda no nos dejó ver en sumomento oportuno que aspirábamosa un imposible, y el tiempo noshizo ver que así era, pero paraentonces había que apechugar yrepresentar lo más dignamenteposible los colores de nuestroclub. Ahora la temporada ha tocadoa su fin y todo se ha consumado,lo dicho, no por repetido hemosvuelto a la realidad.

Ahora se avecinan unos momentosdifíciles para la entidad, (apero flaco todo son pulgas). Seha bajado de categoría, terminasu mandato de cuatro años el actualpresidente Gabriel Enseftat Calafelly habrá que reestructurar la enti-dad. En primer lugar habrá quebuscar un nuevo presidente, yesto lo veo muy difícil, ciertoque en los mentideres se nombrana muchos futuribles a la vez queposibles presidentes, no obstantelo vemos muy difícil, es difícilencontrar a una persona capazy que quiera llevar adelante lanave andritxola. Y no es que seadifícil regir los " destinos delclub sobre todo si se planificabien la temporada y se busca unbuen equipo, sino porque la genteya está cansada de trabajar yde pagar y el reducto de genteamante del fútbol andritxol seacorta cada día más, o sea quelos aficionados buenos e incondi-cionales cada día son menos. Ypara formar un buen equipo senecesita mucha gente dispuestaa trabajar y mucho dinero puesde cada día los costes son máselevados al igual que las exigen-cias de los jugadores que hoyya no juegan por simple aficióny si en Andratx queremos tenerfútbol de categoría habrá que

buscar entre todos a un buenpresidente y luego arroparle.

Desconocemos, a pesar de laamistad que nos une con GabrielEnseñat, si piensa el actualpresidente presentarse a la reele-cción, aunque pensamos que nolo hará. Hilando fino nos damoscuenta de que el racimo es cortoy maduro. Al fútbol andritxolle hace falta nueva savia y mejorsi es joven. Estamoç cansadosde repetir que Andratx es unpueblo viejo en el sentido repre-sentativo, a la juventud no sele ha sabido inculcar la necesidadde participar en los estamentoslocales, por todos los sitiossiempre o casi siempre son losmismos, y claro, siempre se siguenlos mismos métodos superandoal anterior pero poca cosa más.Faltan nuevas ideas y nuevasmetas. Por ello se necesita quealguien coja la dirección y deun golpe de timón . que deberáser de ciento ochenta gradospara que muy pronto el club vuelvaa ser lo que todos deseamos.

Será para principios de juliocuando termine su actual mandatoel actual presidente. Puede pare-cer un poco tarde ya que hayque planificar la próxima tempora-da. Cierto que hasta finalesde junio no se conocerá el estadoeconómico del club estado económi-co que, gracias a la organizaciónde las fiestas de San Pedro podráser más boyante toda vez quese espera la colaboración detodos para que salgan unas buenasfiestas y a la vez se saque unprovecho para el club.

Quisiéramos ser obtimistaspero de momento nos tenemos queconformar en tener una ciertaesperanza de que tantos añosy tantos esfuerzos que ha supuestoel mantener un club, nuestroclub ahora por desánimo no sevaya todo al garete. El futurolo vemos sombrio pero hay quehacer un llamamiento, uno más,a los buenos aficionados y buenosandritxoles para que todos arrimenel hombro y entre todos ayudemosa núes Irò "Inb

JOFRE

ESTAZYIPES D » ÄVUI

Un bon dia presentàrem un equip de futbol avui eltornam a treure però actualitzat, mirau-los, són els matei-xos encara que un poc més vells (no, més vells, no,majors!)però amb molt d'humor i ho demostraran per les festes.