LA RESTAURACIÒ BORBÒNICA...
65
LA RESTAURACIÒ BORBÒNICA 1875-1931
Transcript of LA RESTAURACIÒ BORBÒNICA...
LA RESTAURACIÒ BORBÒNICA
1875-1931
1898
1902
1931
1923
Regnat d’Alfons XIII
La Crisi de la Restauració
Crisi del sistema de la
Restauració
1
El fracàs del regeneracionisme provoca la
El desastre del 98
Crisi del sistema de la Restauració
Provoca la necessitat
de regeneració del
sistema i
- Repatriació de capitals (reactivació industrial)
- No s’assumeix responsabilitats
- No provoca grans canvis polítics (continua la
monarquia)
Estén la crítica sociopolítica
La generació del 98 (Miguel de Unamuno,
Pío Baroja...)
Regeneracionisme de Joaquín Costa
Modernització
Pèrdua de les colònies i crisi política L’origen de la crisi
Regeneracionisme
Joaquín Costa “Oligarquía y caciquismo”
Incentivar educació, europeïtzació,
descentralisme i política hidràulica i agrària
Mobilitzar les classes mitjanes (“Masses neutres”)
i aplicar una “disciplina social fèrria” amb un
“cirurgià de ferro”
Alguna influència i poca
efectivitat pràctica
escriu
proposa
Per això cal
El desastre del 98
- Repatriació de capitals (reactivació industrial)
- No s’assumeix responsabilitats
- No provoca grans canvis polítics (continua la
monarquia)
però
Estén la crítica sociopolítica
Representada per La generació del 98 (Miguel de
Unamuno, Pio Baroja...)
Miguel de Unamuno
El fracàs de la regeneració del sistema
1898
1902
1931
1930 1923
Regnat d’Alfons XIII
La Crisi de la Restauració
Dictadura de
Primo de
Rivera
Crisi del sistema de la
Restauració Dictablanda
IIª República
LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
- Reformisme dels Partits Dinàstics
- Nova generació de polítics
- Nous moviments socials: republicanisme, obresisme, nacionalisme
- Tensions socials i conflictes: Setmana Tràgica, Crisi 1927, pistolerisme
- Cop d’Estat de Primo de Rivera Dictadura (fi al Parlamentarisme)
1909 1917
1.1. El fracàs del primer govern regeneracionista
•1899: Francisco Silvela, nou líder conservador, forma govern: Polavieja,
Raimundo Fernández Villaverde i Manuel Duran i Bas
• projecte de descentralització administrativa
• nova política pressupostària augment impostos (consums) per pagar deutes guerra)
• Tancament de Caixes a Barcelona embargament de morosos
vaga general a Barcelona, Sabadell, Mataró, Manresa i Vilafranca
empresonament, suspensió garanties constitucionals (17 mesos) i Estat de
guerra.
• legislació social favorable classes mitjanes i baixes (descans dominical, Institut Nacional de
Previsió)
• Llei electoral (1907)
• acords amb la Lliga Regionalista més autonomia ajuntaments (Projecte de reforma
administració local)
• Llei de colonització interior (impuls agricultura)
• intransigència Ordre públic – Setmana Tràgica “Maura no”
Apareixen nous partits en el Congrés
Antoni Maura
Intervencionisme d’Alfons XIII
Manca de líders carismàtics i una forta inestabilitat política
Antoni Maura (1907-1909)
1904- Reforma del sistema “Revolució des de dalt”
És substituït a causa de la repressió de la Setmana Tràgica de 1909
Partit conservador
Els partits dinàstics continuen alternant-se en el poder, continua el caciquisme
Però... Republicans
Regionalistes
Socialistes
suport als nuclis urbans
1.2. Les reformes de Maura i Canalejas
Apareixen nous partits en el Congrés
Antoni Maura
Intervencionisme d’Alfons XIII
Manca de líders carismàtics i una forta inestabilitat política
Antoni Maura (1907-1909)
1904- Reforma del sistema “Revolució des de dalt”
Partit conservador
Els partits dinàstics continuen alternant-se en el poder, continua el caciquisme
Però...
Republicans
Regionalistes
Socialistes
suport als nuclis urbans
Partit liberal José Canalejas
Canalejas
• democratització militar (obligació mili) i reformes socials
• separació Església-Estat Llei del candau (limitació establiment
nous ordes religiosos)
• Llei de Lleves (1912)
• substitució impost consums per impost renda
• Mancomunitats regionals
1.2. Les reformes de Maura i Canalejas
2. Les forces de l’oposició
• Fi de l’hegemonia dels partits dinàstics
• Creixement de les forces polítiques de l’oposició
Malgrat el frau electoral
augmenten la presència política
amplien la base social
Republicanisme:
• a començaments del segle XX, força principal d’oposició,
juntament amb catalanistes minoria parlamentària
• feblesa a causa de la fragmentació
• Unión Republicana (Nicolás Salmerón, 1903) s’integra a
Solidaritat Satalana (1906): Salmerón, diputat per Barcelona
Lerrouxisme (republicanisme a Barcelona)
• anticatalanista, antimilitar, anticlerical i demagògia
revolucionària (atreu classes populars)
• rebutja Solidaritat i funda el Partit Republicà Radical (1908)
•1910: perd de suport popular, modera el seu discurs i es trasllada a
Madrid
2. Les forces de l’oposició
2.1. Republicanisme i lerrouxisme
2. Les forces de l’oposició
2.2. Carlisme i tradicionalisme
1909: mort de Carles “VII”. Jaume, el seu fill, nou pretendent
Continua l’escissió dels integristes:
• un sector del carlisme, germanòfil
• Juan Vázquez de Mella funda Partido Católico Tradicionalista (1919)
• 1907: es funda Requeté (nom dels soldats navarresos durant la
1ª guerra carlina) organització paramilitar contra obrerisme
i republicanisme a les ciutats
Comunió Tradicionalista (1931) unió carlins, integristes i tradicionalistes
base social majoritària a Navarra, País Basc i Catalunya;
Andalusia (Huelva i Sevilla)
• Localització geogràfica dels carlisme:
• Corrents d’aquesta força política:
o Jaumistes:
o Integristes: Partido Católico Nacional (Ramon Nocedal, 1888) partit
catòlic integrista; deixa de reconèixer el rei com a pretendent carlí.
o Tradicionalistes:
lideratge:
formació política i any
ideologia:
o Requetè:
• En quin partit es reunifiquen tot els corrents i quan?
El lidera Manuel Fal Conde
2. Les forces de l’oposició
2.2. Carlisme i tradicionalisme
- Joan Vázquez de Mella encapçalà la renovació del partit acceptant el
nou ordre liberal (Acta de Loredan, 1886).
- Jaume de Borbó, nou pretendent a la mort de Carles «VII» de Borbó
(1848-1909).
- continuen les disputes internes iniciades a finals del s. XIX amb
l’escissió dels integristes.
• Socialisme (Madrid i nord d’Espanya)
PSOE
• 1899: 3.000 afiliats
• 1915: 15.000
• 1920-25: 30.000
defensa l’acció política participa eleccions en coalició
1910 Pablo Iglesias, diputat (coalició republicanosocialista)
UGT:
• 1914: 120.000 afiliats
• 1921: 240.000
Defensa l’acció política per aconseguir reformes laborals I socials
Francisco Largo Caballero, secretari general (1918)
PCE (Partido Comunista de España) 1921
Escisió de la línia bolxevix del PSOE (militància molt activa a Astúries i Biscaia)
• Anarquisme
2. Les forces de l’oposició
2.3. Les forces obreres: socialisme i anarquisme
• Socialisme
• Anarquisme (Catalunya –Barcelona-, Aragó, València i Andalusia
• Vaga general a Barcelona (1902)
• Solidaritat Obrera (1907) associació de federacions de
treballadors (apolítics, reivindicatius, lluita revolucionària)
• Confederació Nacional del Treball (CNT, Barcelona 1910)
• independència del proletariat respecte de la burgesia i les seves
institucions (Estat)
• apoliticisme abstencionisme electoral
• unitat sindical
• enderrocar capitalisme vaga general revolucionària
Afiliats:
1915: 15.000
1919: 700.000
Líders: Salvador Seguí (el Noi del Sucre),
Angel Pestaña i Joan Peiró
Congrés de Sants (Barcelona, 1918) creació dels sindicats
únics d’indústria (substituïnt els sindicats d’oficis):
- apolicicisme
- negociació directa obrers - amos
2. Les forces de l’oposició
2.3. Les forces obreres: socialisme i anarquisme
• Fi de l’hegemonia dels partits dinàstics
• Creixement de les forces polítiques de l’oposició
Malgrat el frau electoral
augmenten la presència política
amplien la base social
2. Les forces de l’oposició
2.3. Les forces obreres: socialisme i anarquisme
4. La formació de la Lliga Regionalista (tema 8)
Candidatura dels Quatre presidents
Els quatre presidents van ser el grup de personalitats que donava suport a la candidatura de la
Lliga Regionalista a les eleccions legislatives del 19 de maig de 1901 i a les municipals del 10 de
novembre de 1901.
Eren:
. -Bartomeu Robert, exalcalde i expresident de la Societat Econòmica Barcelonina d'Amics del
País
.- Albert Rusinyol, expresident del Foment del Treball Industrial
.- Lluís Domènech i Montaner expresident de l’Ateneu de Barcelona
.- Sebastià Torres i Planas, expresident de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial.
4. La formació de la Lliga Regionalista (tema 8)
1905 Assalt a la redacció de Cu-Cut! i La Veu de Catalunya
1906 Llei de les Jurisdiccions (tribunals militars)
3. Catalanisme i republicanisme
3. Catalanisme i republicanisme
CONFERÈNCIA D’ALGESIRES - 1906
Tractat Hispanofrancès (1912) de delimitació de la zona del seu protectorat al Marroc (zona del RIF).
3. Catalanisme i republicanisme
3.4. L’impacte de la Setmana Tràgica de Barcelona
PROTECTORAT ESPANYOL AL MARROC
DÓNA LLOC A UNA GUERRA
PERMANENT ENTRE 1909 I 1927
ZONA ESPANYOLA
3. Catalanisme i republicanisme
3.4. L’impacte de la Setmana Tràgica de Barcelona
2
1909 La Setmana Tràgica La guerra del Marroc
La crida dels reservistes Vaga i revolta anticlerical provoca
Repressió del govern
Execució de Francesc Ferrer i Guàrdia
(Escola Moderna i laica)
provoca
Campanya contra Maura,
conservador (“Maura no!”)
3. Catalanisme i republicanisme
3.4. La Setmana Tràgica
DESASTRE DEL BARRANCO DEL LOBO 1909
Atac de càbiles rifenyes a les tropes espanyoles.
• El govern Maura reacciona aplicant la Llei de Reserva soldats reservistes reclutats a la guera del Marroc (una guerra impopular).
Consequències:
• vaga general
• Semana Trágica de Barcelona.
(del 26 de juliol al 2 d’agost de 1909) vaga general, barricades, crema de convents, etc.
RESPOSTA DEL GOVERN DE MAURA ALS FETS DE LA
SETMANA TRÀGICA
REPRESSIÓ DE LES FORCES D’ORDRE PÚBLIC
EMPRESONAMENT I EXECUCIÓ DE LÍDERS ANARQUISTES. FRANCESC FERRER i GUARDIA
3. Catalanisme i republicanisme
3.4. La Setmana Tràgica
ANTONI MAURA - GOVERN CONSERVADOR (1907-1909)
Líder CONSERVADOR, tractà de portar el REGENERACIONISME a la política.
Plantejà l’anomenada “REVOLUCIÓ DES DE DALT”:
- acabar amb el caciquisme
- descentralitzar el poder
- fomentar l’economia
PROBLEMES:
- desconfiança de l’oposició
- autoritarisme personal
- fets de la Setmana Tràgica
3. Catalanisme i republicanisme
3.4. L’impacte de la Setmana Tràgica de Barcelona
GOVERN LIBERAL DE
JOSÉ CANALEJAS (1909-1912)
DARRER INTENT REGENERACIONISTA • LABORALS: REDUCCIÓN JORNADA LABORAL • TERRITORIAL: LLEI DE MANCOMUNITATS • ESGLÉSIA:
• SECULARITZACIÓ I SEPARACIÓ ESGLÉSIA – ESTAT • LIMITACIÓ D’ORDES RELIGIOSES: LLEI DEL CANDAU
ASSASSINAT EL 1912
Crisi del sistema de la Restauració
4
El país es troba en una situació d’endarreriment econòmic i social, amb una
gran bossa de pobresa i d’un injust repartiment de la riquesa
Provocarà una forta agitació social
Evolució política 1902-1917
1905 Assalt a la redacció de Cu-Cut! i La Veu de Catalunya
1906 Llei de les Jurisdiccions (tribunals militars)
1907 Solidaritat Catalana (victòria electoral, 41 de 42 diputats a Catalunya)
1909 La Setmana Tràgica La guerra del Marroc
La crida dels reservistes Vaga i revolta anticlerical provoca
Repressió del govern
Execució de Francesc Ferrer i Guàrdia
(Escola Moderna i laica)
provoca
Campanya contra Maura,
conservador (“Maura no!”)
Serà substituït per Canalejas, liberal
1917 La gran crisi parlamentària, militar i social Assemblea de parlamentaris
Juntes de Defensa
Vaga general revolucionària
Vagues de 1902, 1909, 1917, 1919, 1920...
Solidaritat Obrera, 1907
CNT, 1910-1911
Salvador Seguí
ESCLAT DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL. NEUTRALITAT ESPANYOLA
CAUSES
• CONVICCIÓ DE FEBLESA DIPLOMÀTICA I MILITAR
• TRADICIONAL AÏLLAMENT INTERNACIONAL
AVANTATGES
• INCREMENT EXPORTACIONS
REALITAT
• DIVISIÓ ENTRE ALIADÒFILS I GERMANÓFILS
• MAL REPARTIMENT BENEFICIS. AUGMENTEN LES DESIGUALTATS
• DISMINUCIÓ DE LES IMPORTACIONS. PROBLEMES D’ABASTIMENT
• FEBRE ESPECULATIVA. DEIXADESA DEL GOVERN.
GOVERN CONSERVADOR
EDUARDO DATO
CRISI DE 1917
CRISI MILITAR • DIFERENCIACIÓ ENTRE MILITARS PENINSULARS I AFRICANISTES
• CREACIÓ DE LES JUNTES MILITARS DE DEFENSA
• EL GOVERN ACCEPTA LES PETICIONS LLEI DE L’EXÈRCIT (1918) – MAJOR INTERVENCIONISME MILITAR EN LA POLÍTICA
CRISI DE 1917
ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS A BARCELONA
CAUSES • CESSAMENT TEMPORAL DE LES CORTS PEL GOVERN
GRUPS CONVOCATS • PARTITS NO DINÀSTICS: REPUBLICANS, CATALANS I SOCIALISTES
DEMANDES • REVITALITZACIÓ DEL PARLAMENT
• DESCENTRALIZACIÓ AUTONÒMICA
• NOU GOVERN CONSTITUIENT
EVOLUCIÓ
• TEMOR AGREUJAMENT SITUACIÓ
• POR RISC DE REVOLUCIÓ OBRERA
• DISSOLUCIÓ DE L’ASSEMBLEA PER LES FORCES D’ORDRE PÚBLIC
11
Assemblea de parlamentaris, 1917
“Los representantes en Cortes de Catalunya, ante la
gravedad y trascendencia de los momentos actuales,
coinciden en afirmar (...) que es de gran coincidencia
para España transformar la organización del estado,
basándola en un régimen de autonomia (...).
Y acuerdan pedir al Gobierno la inmediata reunión de
las Cortes para que las mismas, en funciones de
Constituyentes, deliberen y resuelvan sobre la
organización del Estado y la autonomia de los
municipios y den solución inmediata al problema militar
y a los que las circunstancias actuales plantean con
apremio inaplazable para la vida económica de
España.” La convocatòria per
part de F. Cambó
CRISI DE 1917
VAGA GENERAL REVOLUCIONÀRIA CAUSES:
• CARESTIA DE PREUS
• DISMINUCIÓ DEL PODER ADQUISITIU
ORGANITZADA PER PARTITS D’ESQUERRA I SINDICATS
MANIFEST AMB DEMANDES LABORALS (SALARIALS, CONDICIONS DE TREBALL…) I POLÍTIQUES (CANVIS AL GOVERN)
INTRANSIGÈNCIA I REPRESSIÓ PER PART DEL GOVERN. INTERVENCIÓ DE L’EXÈRCIT.
PERÍODE 1917-1923
Grip de 1918 mortalitat catastròfica
• 1916, es va constituir una mena de sindicat JUNTAS
MILITARES DE DEFENSA.
• Parteixen de la insatisfacció produïda per la Guerra
del Marroc i per l’augment del cost de la vida.
• Reivindiquen més facilitat en l’ascens i augment de
salari.
• Manifest 1 juny Culpa al govern dels mals de
l’exèrcit i fa una crida a una renovació política
Posava de manifest l’autonomia de l’exèrcit respecte al
poder civil.
Crisis militar 1917
39
La Crisis social del 1917
CRISIS ECONOMICA + PUJADA DE PREUS =
CONFLICTIVITAT SOCIAL
18 desembre 1916, la CNT i la UGT van convocar la
primera vaga general de tota Espanya contra la
carestia de la vida. Va ser un èxit total.
Crisis Política.
40
La crisi política del 1917
El govern no va tractar les problemes que afectaven l’estat:
- Disminució de la prosperitat causada per la Primera Guerra Mundial.
- Augmenta la desocupació.
- Descontentament de l’exèrcit (juntes militars)
- Pressió de nacionalistes, republicans i socialistes que exigien una reforma
constitucional per democratitzar l’Estat.
El govern de Dato va optar per suspendre les garanties constitucionals i tancar
les Corts.
41
42
La crisi política del 1917
Els parlamentaris Catalans, (dirigits per la Lliga Regionalista):
• van demanar que es tornessin a obrir les corts
• van redactar un programa en què reclamaven el reconeixement de la realitat plurinacional de l’Estat
• i van convocar una Assemblea de Parlamentaris a Barcelona, amb presència de republicans i socialistes.
(5 juliol 1917) demanen govern provisional i eleccions a Corts Constituents
Dato no va accedir a les peticions.
El govern va prohibir l’Assemblea.
I va ser dissolta per la policia
43
La Crisis del 1917: Una crisis política i social
LA TENSIÓ POLITICA VA AUGMENTAR.
LA SITUACIO SOCIAL ERA MOLT TENSA:
13 d’agost de 1917: es va declarar una vaga general
precipitada per una vaga de ferroviaris a València
(juliol).
La vaga fou declarada per la UGT i la CNT, amb el
suport del PSOE i dels partits republicans.
Finalitat: constituir un govern provisional que
convoqués eleccions a Corts Constituents.
44
45
46
La Crisis del 1917: Una crisis política i social
Conseqüències de la vaga de l’agost de 1917:
• La protesta obrera no va optar per la via política que esperaven els parlamentaris per pressionar sobre el govern.
• Davant l’amenaça d’una revolució obrera, Las Juntas de Defensa, l’exèrcit en comptes de sumar-se a la protesta general, va obeir les ordres de Dato i va reprimir amb violència la vaga.
• El comitè de vaga fou detingut
47
La Crisis del 1917: Una crisis política i social
• Davant la radicalització de la situació social:
amb la vaga general
i la repressió
els parlamentaris van tornar-se a reunir a Madrid
• Octubre 1917: van aprovar un programa demanant:
una reforma general de l’Estat
un govern que convoqués eleccions
El govern de Dato va dimitir.
La Crisis del 1917: Una crisis política i social
• Amb la dimissió de Dato, Alfons XII va proposar un govern de concentració, format per:
liberals, conservadors i regionalistes.
• La Lliga Regionalista va acceptar entrar al govern.
Aquesta decisió va ser considerada una traïció pels republicans i socialistes,
Va suposar la fi de l'Assemblea de Parlamentaris.
• 1918, Cambó entra al govern. Va ser un pas cap un catalanisme conservador dins el govern de l’Estat.
F. Cambó
La fallida del sistema 1917-1923
1898 - 1930
Crisi política (tretze governs)
Crisi econòmica
Crisi social
Guerra al Marroc
Crisi de postguerra
La revolta de 1919 Vaga de la Canadenca
Desastre d’Annual (1921)
Es genera un clima de tensió i violència Pistolerisme
Cop d’Estat de Primo de Rivera
13 de setembre de 1923
Es consolida el fracàs del torn de partits i del sistema de la Restauració
Entre 1917 i 1923 s’entra en una crisi permanent
provoca
1920 __ sublevació d’Abd el_Krim....
A Catalunya, Campanya per l’Autonomia
La fallida del sistema 1917-1923
1898 - 1930
Crisi política (tretze governs)
Crisi econòmica
Crisi social
Guerra al Marroc
Crisi de postguerra
La revolta de 1919 Vaga de la Canadenca
Desastre d’Annual (1921)
Es consolida el fracàs del torn de partits i del sistema de la Restauració
Entre 1917 i 1923 s’entra en una crisi permanent
1920 __ sublevació d’Abd el_Krim....
Febrer 1919, a Barcelona va iniciar la vaga de
l’empresa eléctrica Barcelona Traction, Light and
Power Company, coneguda com a la Canadenca.
La CNT va aconseguir aturar, en solidaritat, les
empreses industrials que depenien del
subministrament elèctric, els tramvies de la
ciutat, l’aigua, el gas i la resta d’empreses
elèctriques.
Març, 1919, la vaga era general.
LA VAGA DE LA CANADENCA
53
El govern va intervenir i el comitè
de vaga i la patronal van signar
un acord:
• Es readmetien els treballadors
acomiadats
• S'alliberaven els detinguts.
• S’aconseguien millores
salarials
• La jornada de 8 hores
(reivindicació històrica).
LA VAGA DE LA CANADENCA
54
LA VAGA DE LA CANADENCA
Però... No van alliberar els detinguts i...
ES VA REPRENDRE LA VAGA.
ES VA TORNAR A DECLARAR L’ESTAT DE GUERRA.
Les autoritats, amb el suport de la burgesia, van utilitzar el
sometent per restaurar l’ordre.
La Federació Patronal va amenaçar amb el tancament de les
fàbriques (locaut).
Abril 1919, s’acaba la vaga amb un sentiment de derrota
entre els treballadors.
La fallida del sistema 1917-1923
1898 - 1930
Crisi política (tretze governs)
Crisi econòmica
Crisi social
Guerra al Marroc
Crisi de postguerra
La revolta de 1919 Vaga de la Canadenca
Desastre d’Annual (1921)
Es genera un clima de tensió i violència Pistolerisme
Cop d’Estat de Primo de Rivera
13 de setembre de 1923
Es consolida el fracàs del torn de partits i del sistema de la Restauració
Entre 1917 i 1923 s’entra en una crisi permanent
provoca
1920 __ sublevació d’Abd el_Krim....
56
A Catalunya va ser un fenomen propi dels anys 1919-23
Pistolerisme roig:
Va sorgir després de l’espectacular augment de afiliats a la CNT.
LA CNT Tenia dos tendències:
- Anarcosidicalista (estratègia sindical)
- Anarcocomunistes (revolució immediata)
Sectors més RADICALS
Volien desencadenar una REVOLUCIÓ de manera immediata.
Partidaris de l’acció directa: TERRORISME
Alguns grups anarquistes, com los solidarios, van atemptar en nom
de la CNT, contra patrons, encarregats i autoritats, i van matar
entre d’altres al president del govern, Eduardo Dato (1921)
EL PISTOLERISME
57
Pistolerisme blanc:
Els empresaris, des de la Federació Patronal, es van mostrar
intransigents davant les demandes obreres:
• Van utilitzar el locaut
• Van pagar bandes de pistolers per eliminar els dirigents obrers.
Els governadors civils protegien aquest terrorisme.
Molts dirigents republicans i obrers van ser detinguts i
empresonats.
• Per la llei de fugues (1921) la policia i la guàrdia civil podien
disparar contra els detinguts en cas d’intent de fugida i molts
sindicalistes van ser assassinats per les forces de l’ordre.
• Va fomentar els Sindicats lliures, per contrarestar la força de la
CNT. Utilitzaven la violència contra els de la CNT. Van morir
assassinats: Francesc Layret i Salvador Seguí
EL PISTOLERISME
6
1898 - 1930
Fernández Silvestre
Abd El-Krim
DESASTRE DE ANNUAL 1921
Pèrdues territoriales – 10.000 víctimas
PETICIÓDE RESPONSABILITATS
AL PARLAMENT: EXPEDIENT PICASSO
La fallida del sistema 1917-1923
1898 - 1930
Crisi política (tretze governs)
Crisi econòmica
Crisi social
Guerra al Marroc
Crisi de postguerra
La revolta de 1919 Vaga de la Canadenca
Desastre d’Annual (1921)
Es genera un clima de tensió i violència Pistolerisme
Cop d’Estat de Primo de Rivera
13 de setembre de 1923
Es consolida el fracàs del torn de partits i del sistema de la Restauració
Entre 1917 i 1923 s’entra en una crisi permanent
provoca
1920 __ sublevació d’Abd el_Krim....
61
13 de setembre 1923
cop d’estat del general
MIGUEL PRIMO DE RIVERA
• Suspensió del règim constitucional.
• Fi del sistema polític de la Restauració
• Primera dictadura militar espanyola del segle XX.
Recolzament de la burgesia, l’Exèrcit i la Corona Dues etapes:
Directori militar i Directori Civil
Directori Militar (1923-1925)
Eliminació del sistema de la Restauració (s’anul·la la
constitució de 1876)
Censura i prohibició de partits i sindicats
Poder concentrat en els militars (governadors civils)
La Dictadura de Primo de Rivera
Ordre social Supressió de llibertats individuals
Repressió policial (acaba amb el pistolerisme)
Abolició de la Mancomunitat (1925)
Problema Marroc Ofensiva francoespanyola
Desembarcament d’Alhucemas
Derrota d’Abd-El-Krim
Ocupació del RIF, 1927
Autoritarisme i
repressió
Directori Militar
Es tracta d’una dictadura personal i militar
1898 - 1930
Causes: posar fi a la crisi política i conflictivitat social regeneracionisme
- Evitar la democratització del sistema i l’exigència de responsabilitats pel desastre d’Annual
Directori Civil (1925-1930)
Creació de la Unión Patriótica
participació d’elements civils en el govern
Política econòmica
Cal destacar
Obres públiques
Monopolis
Proteccionisme
Intervencionisme Es basa en
en
Xarxa de carreteres i ferrocarrils
Regadiu, Confederacions hidrogràfiques (electrificació)
Finançament estatal en sectors no rendibles
Creació de monopolis (Campsa, Telefònica...)
Va faltar millorar el camp (reforma agrària) i les condicions de vida dels camperols
La política social Supressió dels sindicats anarquistes i radicals ( UGT col·labora)
Reformisme social paternalista (descans dominical, assegurança...)
Organització Corporativa Nacional (comitès obrers i patrons) 8
1898 - 1930
José Calvo Sotelo (ministre Hisenda)
Eduardo Aunós (ministre de Treball)
Àngel Pestaña
L’oposició a la Dictadura
La primera oposició és la del món intel·lectual (Miquel de Unamuno)
Socialisme
1928- S’intensifica l’oposició a la dictadura
Crisi econòmica (atur, endeutament de l’Estat, devaluació...)
Pèrdua de confiança entre els oficials de l’Exèrcit
A causa de
Al 1930 Dimissió de Primo de Rivera
Substitució de Primo pel general Dámaso Berenguer (“Dictablanda”)
Això provoca
Anarquisme FAI (insurrecció i violència)
Catalanisme Radicalització (lluita armada) i esquerra
Estat Català (Francesc Macià)
Prats de Molló, 1926
Republicans Aliança Republicana, 1926
(estudiants, intel·lectuals i una part de l’Exèrcit)
1898 - 1930
1931: Almirall Juan B. Aznar
Eleccions municipals del 12 d’abril de 1931
convoca
Victòria republicana
Proclamació de la República
1930 Pacte de Sant Sebastià
Comitè revolucionari
crea
Insurrecció armada
Mobilitzacions populars
Enderrocar la monarquia
Instaurar República
Autonomia
Govern provisional______ Niceto Alcalà Zamora 1
