La religió egípcia

Politeista: adoraven a més d’un déu

Els déus principals eren venerats a tot Egipte, però també existien déus locals o regionals.

El Faraó era adorat com un déu.

Hi havia un culte oficial, dirigit pels sacerdots i un culte popular

La societat egípcia era molt supersticiosa i utilitzava amulets per a protegir-se.

Els déus més destacats

RA

• El déu del sol

• Amb cap de falcó i un disc solar a sobre

• El déu més venerat

Els déus més venerats

Amon

• Al principi era un déu de Tebes.

• S’acabava imposant com el déu de déus.

• Amon-Ra

• Aspecte humà i corona de plomes

Els déus més venerats

Osiris

• El déu dels morts i de la resurrecció.

• Representat amb forma de mòmia i una corona blanca amb dues plomes.

• Un dels déus més importants de l’antic Egipte

Els déus més venerats

Isis

• Deessa de la fertilitat i la maternitat

• Germana i dona d’Osiris

• En forma humana i un tron a sobre el cap

Els déus més venerats

Horus

• Déu de la guerra

• Fill d’Isis i d’Osiris

• Representat amb cap de falcó i la doble corona

Els déus més venerats

Thot

• El déu de la saviesa

• Inventor de l’escriptura

• Forma humana amb cap d’ibis.

Els déus més venerats

Anubis

• Déu de la mort

• Forma humana amb cap de xacal

Característiques de la religió egípcia

Els déus habitaven els temples i es reencarnaven en l’estàtua que hi havia al santuari del temple

Els sacerdots eren els encarregats de retre culte als déus i d’obsequiar-los amb ofrenes

Els antics egipcis creien en la vida del més enllà, en la vida eterna.

La vida després de la mort

Pels egipcis els éssers humans estaven formats pel cos i per l’ànima (ka)

Un cop la persona moria el cos i l’ànima se separaven momentàniament

Perquè cos i ànima és poguessin reunir de nou al més enllà el cos havia de restar incorrupte, per tant calia momificar-lo.

Al seu temps les ànimes havien de superar el judici d’Osiris.

La momificació

El procés de momificació

Primer es retirava el cervell pels orificis nasals.

S’extreien els intestins, es netejava l’abdomen i es purificava el cos amb vi i plantes aromàtiques.

S’omplia el ventre amb serradures, espècies i plantes i es cosia

Es recobria el cos amb carbonat sòdic durant 60 dies.

Per últim es rentava el cos i s’embolicava amb benes molt fines

http://www.youtube.com/watch?v=GlB7jrttscM

Els vasos canopis

Els vasos canopis eren 4 recipients on els embalsamadors

dipositaven les vísceres del difunt

• El del cap de xacal guardava l’estomac (est)

• El de forma humana guardava el fetge (sud)

• El de cap de falcó els intestins (oest)

• El de cap de babuí els pulmons (nord)

L’arquitectura egípcia

• Arquitravada: coberta plana aguantada per grans columnes

• No hi ha ni arcs ni voltes

• El principal material de construcció és la pedra

• Tendeix al monumentalisme

• Regles fixes i inamovibles

• Principals construccions religioses: temples i tombes

El temple

Tenia tres espais principals

• Un pati porticat (on hi podia accedir el poble)

• La sala hipòstila o “sala sota columnes” (on hi podien accedir les classes privilegiades

• El santuari (on només hi podien accedir els sacerdots i el Faraó i la seva família)

• Al temple era un lloc sagrat ja que era l’espai on habitaven els déus

Altres espais del temple

• La “casa de la vida”: només hi tenien accés els escribes i els sacerdots. Servia com a biblioteca, escola d’escribes, arxiu i era la sala on es copiaven els manuscrits

• El graner: guardava tot el gra pagat pels pagesos com a impostos

• La casa del Summe Sacerdot: La màxima autoritat religiosa que custodia un déu concret.

Les tombes egípcies

La creença d’una vida més enllà de la mort va portar als faraons a construir-se grans tombes.

Eren grans construccions funeràries que servien per protegir el cos i el repòs del Faraó.

Més endavant les classes privilegiades, la noblesa, també van construir-se grans tombes.

La major part del poble, però, eren momificats i enterrats a la sorra del desert o en fosses comunes.

Hi ha tres grans tipus de

construccions funeràries

•Les mastabes

•Les piràmides

•Els hipogeus

La mastaba

Característiques de la mastaba

Eren construccions rectangulars de 30 a 50 metres de llarg, no massa altes.

Consten d’una sala amb l’estàtua del difunt, una capella

La cambra funerària amb el sarcòfag està construïda sota terra entre 15 i 18 metres

Les piràmides

Característiques de les piràmides

• Comencen com una superposició de mastabes.

• Les més importants són les de Keops, Kefren i Micerí, a Gizeh. Tots Faraons de la IV dinastia (2630 ane-2500 ane)

• Les piràmides eren plenes de laberints i cambres falses

Hipogeus

Característiques dels hipogeus

Es construeixen durant l’Imperi Nou (1550 ane -1069 ane)

Hipogeu vol dir literalment “sota terra”

Són tombes excavades sota terra o dins les muntanyes per evitar els robatoris i saquejos

Els tresors

L’escriptura jeroglífica

Els egipcis començaren a adoptar un sistema d’escriptura pictogràfica cap al 3300-3150 ane

A diferència dels mesopotàmics que van simplificar l’escriptura pictogràfica creant l’escriptura cuneïforme, els egipcis van optar per una forma més complexa i artística, l’escriptura jeroglífica

Una escriptura molt complexa

Finalment desxifrada!

• L’escriptura jeroglífica es va poder desxifrar gràcies a la troballa de la “Pedra de Rosseta”.

• Era una pedra amb un text escrit en alfabet jeroglífic i grec. A partir d’aquesta troballa (1799) es poden començar a desxifrar els jeroglífics