i ' t r H

PUBLICÁTION M E N S U E L L E C A T A L A N E

Catalunya Repúblii

Un numero I '50 Frs. Subscripció anual

15 Frs.

Esquerra Social i Democrática

VINT-I-SIS : ANYS DESPRES

LA HISTERIA DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

Encara? Encara; perqué si el desig deis republicans ha d'ésser de deixar enrera, ben allunyat, el record d'aquella tragedia, els historiadors i els politics, en canvi, no complirien llur d eu re envers el poblé si menysestimaven l'estudi i els alliqonanrent s que se'n desprenen.

L'autor de "Le Mythe de la Croisade de Franco", l'escriptor H. R. Southworth, remarcava en una recent conferencia que sen en bon nombre els novel.listes internacionals que, per a millor situar en l'esperit deis lectors la psicologia d'un personatge, fan^referén -cia a la seva afecció republicana en el moment de la guerra civil. ? I quantes vegades els propis antifranquistes hem quedat sorpre-sos llegint en les declaracions d'artistes, publicistes i intel -lectuals que el record que marca mes llur joventut fou el de la no¿ tra lluita contra els facciosos? Per altra part, la bibliografia relativa a aquella passa de, la xifra -de 50& volums, i l'interésdéfe escriptors d'arreu del món per aquest tema historie, ben lluny de minvar encara augmenta, tot donant nous llibres i rio pocs films .

L'escriptor nord-americá, ja citat, es planyia en la mateixa conferencia de la coixesa que sofreix la Historia de la guerra ci­vil »puix que no será possible un estudi , complert, del seu con junt fins que els investigadors no puguin teñir accés ais arxius que el franquisme manté herméticament tancats. " No sabem gaire bé res del que passá a la zona deis "nacionales" - digué - i tro-bem a mancar els llibres de memóries en qué les persones que ocupa ren llocs de responsabilitat en aquell territori ens forneixinele ments que projectin una major claretat sobre el que hi succeipcer-tament, afegim nos-altres, no será pa s la "historia" que ara " LA VICTORIA A ESPANYA NOMES PORTA UN NOM,

I?ioa5neaSna fonf sf! I AQUEST ES EL DE MUSSOLINI". (Anotacié de riosa i objectiva per Ciano al seu diari, el dia de la caigu-a la investigació.Una da de Barcelona )

ANY VII Humero 74 - JULIOL DEL 1965 - Fr aneja.

La historia . , . .-.

cosa és la Historia i una altra ,ben diferent, és la propaganda „

Contráriament al que molts pensen, la caiguda de la dictadura franquista, ben lluny d'intcrrompre 1'interés per l'estudi de la guerra civil, provocará en els mitjans intel,leetuals, especial -ment en els de casa nostra, un afany d' investigado major encara que el d'avui, raalgrat que no pocs espiritualment culpables, per accid o omissió, desitjarien el silenci, veure-1'a enterrada o de_i xada de compte per "antiquada". Hom es fa creus descobrint la ig­norancia a qué., han. estat sotmeses les ..generadons posteriors a la contesa fratricida, a l'extrem que hi ha ¿oves que, posein per cas, desconeixen absolutament quin fou el calvari de Lluis Companys i de Joan Peiró, llur se'grest.ament i on els crims tingueren lloc.

~>!n mes d'una ocasió éns hem planyut del silenci observat j e r les plomes republicanes i socialistes, puix que a elles correspon, pref erentment, el situar les peripécies del régim que instauraren el 14 d'abril del 1931» aixi com el de deixar ben determinada l'a£ titud de cadascuna de les col.lectivitats inte'grants del camp que lluitá contra Franco, de! I93Ó al 1939. ¡Per culpa d'aquest incom­prensible mutisme, alguns llibres. d'autors simpátitzants o mili ta'ñt.s de les-nos tres extremes esqúerres han estés impunement peí-món la negra estampa d'una República poc menys que reaccionaria i d'uns republicans i socialistes preocupats ünicament durant. la guerra civil peí sabotatge "de la Revolució ".

Si és excusable el "patriotisme" d'organització no ho és gens, en canvi, l'escarni deis sacrificis i el desinterés deis altres grups de la mateixa familia antifranquista,| Qué mal pagada ha estat la prudencia deis escriptors i periodistes republicans i so­cialistes exiliats per no pocs deis extremats que. encara ens deuen la prova de l'eficacitat de llurs elucubracions "revolucionáries"!

Causa veritable pena veure la manera amb qué alguns escriptors estrangers han estat documentats (?) per propia gent nostra, S'ha forqat desmesuradamen*í la má en' induir-los a' centuplicar la impor tánciá del propi partit o grup i en convertir . simples companysde tertulia en importants definidors de táctiques i doctrines. Els lectors estrangers - i ádhuc els de casa nostra ! - s'han de per-dre forqosament din'tre d'aquell lalierinte que fan els capitols -ab solutament sobrers- destinats a l'análisi deis matisos de mati. -sos de l'acció revolucionaria (sic) i a aquell. passatemps p\xra -. ment bizantinista, que--.slesplaiá-.en .'les -pagines d'una premsa manca da,̂ durant la nostra guerra, de tot control directorial. ..

Per nosaltres, en la lectura que s'imposa ais joves. per rae de la seva objectivitat o valúa documental-, figuren en lloc preemi-nent " Ma Mission en Espagne" de 1'ex-ambaixador nord-americá Clau de G. Bowers i "Le Mythé de" la Croisade de Franco" d'Herbert SoutTT tribuna 2 •• - • • •

" El que si sé és que els creuats de Mallorca executaren en una nit tots els presoners fets a les trinxeres ca talanes. Aquest bestiar fou condult a la platja on fo-ren afusella "ss ,sense cap pressa, una a una totes les bésties.¡Excel,léncies, jo no acuso de cap manera al vostre venerat germá el bisbe-arquebisbe de Palma! E s féu representar, com de costum, per un cert nombré de clergues que sota la vigilancia deis militars oferi -ren llurs servéis ais desgraciats..." - (Georges Ber-nanos, " Les Grandes Cimetiéres sous la Lune",pág.194)

La historia,..

worth, igualment de nacionalitat nord-americana. El primer deis ci tats está escrit, no ho amaguem, amb una franca simpatia per la Re publica, pels homes que la instaurare:?, i que després la defensaren contra l'assalt franquista, Mr, Bowers sitúa el mes objectivam eht possible a republicans i socialistes, sense dissociar-los , pero , de la resta de la familia politica que combate contra Frenco. Peí seu cantó, Mr, Southworth ens lliura una documentado completissi-ma del que s'ha publicat sobre la guerra civil, sense prodigar- s-e gaire personalment. Posseidor d'una de les biblioteques mes denses sobre la contesa ( anotem 730 titols ), el "Mythe de la Croisadede Franco" es compon de 325 pagines, 101 de les quals están dedicades a les 1468 notes amb qué 1'autor aclareix les seves fonts infor -matives al final de cada capitol.

En aquest IXVIé aniversari de l'aeabament de la guerra,hem ere gut oportú referir-nos - valent-nos de diferents testimonis - a la génesi del complot contra la República i ais seus autors i cómpli­ces ,tant espanyols com estrangers. La tria deis testimonis que pu-bliquem a continuado la destiñera especialment ais joves i ais que s'hagin vist .privats de recursos informatius, per tal que uns i al-tres puguin formar-hi judici o revisar, si s'escau, el que ja te nen sobre la catástrofe que sofri el pais del I936 al 1939.

Joan SAURET .

VUITANTA UNÍVERSITARIS FRANCESOS han enviat al ministre espanyol d'Instrucció publica un telegrama de protesta contra 1'exclusió definitiva de la Universitat de. . la qual son amenaqats quatre catedrátics com a conseqüéncia de l'agátació estudiantil del passat hivern. Hi dema- ne n que es negui a privar la Universitat espanyola de llurs mestres amb mesures contráries a les llibertats univers_i táries i a la llibertat de l'esperit." Entre els signants figuren eminents personalitats universitáries i homes de ciencia francesos.

tribuna - 3

T E S . T I M - Ó . . H I S

CONTRA LA REPÚBLICA

Es pot assegurar que l'acció subversiva contra la segona repü "blica espanyola s'iniciá tan aviat com els vencuts del 12 d' abril adquiriren la convicció que els nous governants del pais, respec-tuosos de les practiques democrátiques, no recorrerien ais procedi_ raents drástics contra els seus enemics. Ventosa i Calvell fou el primer que es descara, amb pretextes financers, en una conferén -cia donada a Sevilla,

"Fxisteixen un bon nombre de testimonis del propi cantó fran -quista demostratius de que els preparatius de la rebel.lid contra el nou régim comenqaren molt abans de la victoria del Front Po­pular del febrer del I936 i que, per tant, el, desig d'abatre'l no tenia cap relació amb els desordres, denunciats, successius a les esmentades eleccions,ni a 1'assassinat de Calvo Sotelo. (Vegi's '-'Memorias de la conspiración", de Lizarza Iribarren,Pamplona 1939 i 1954;"Historia del carlismo", de Román Oyarzün, Bilbao 1939;"Re-quetés en Navarra antes del alzamiento", de Jaime del Burgo,S a n Sebastián, 1939;

" Acción Española" fou organitzada en I95I " per tal de reunir i fer publics els textes deis grans pen-sadors sobre la legitimitat d'una rebel.lió", ( del llibre de F. Bertrán y G-üell, "Preparación y desarro lio del alzamiento nacional", pagines 81-84?Valla-dolid, 1939. )

I del mateix autor : " Per la seva banda, Calvo Sotelo celebra va nombroses reunions amb elements civils i militars. Entre les ultimes n'hi ha una amb el general Villegas . 0 . També veié a Gil Ro_ bles ( a casa de Juan Pujol ) i a Ventosa i Calvell a 1'hotelfiltz, per tal de comunicar-los els detalls deis pro;jectes"(pág„ 130).

Del mateix llibre " Le Mythe de la Croisade de Franco",de Soulh worth, treiem aqüestes altres referéncies i " Les forces armadesfo ren organitzades al redós de 1'"Unión Militar Española"per a pre­parar una rebel.lió ( Vegi's d'Antonio Cacho Zabalza, " La Unión Militar Española", Alicante,I94O). Els falangistes també es de -clararen disposats a una rebel.lió peí 16 de juliol del 1935 (Ve -gi's , de Francisco Bravo, el llibre " José Antonio, el hombre, el .jefe, el camarada", pág. 159,Madrid) . Calvo Sotelo ana a Roma en 1935 VeT a veure a Mussolini i incitar-lo a un ajud diplomátic I militar per a una possible rebel.lió ( Vegi's "La vida y la obra de José Calvo Sotelo", de José M. Yanguas Messia, pág.II5, Madrid, 1942. )

- El dia 30 de juny, RADIO HILVERSUM,radia una entrevista del pe -riodista cátala F.M.Lorda Alaiz amb l'escriptor J.M.Batista Roca.

tribuna - 4

L' ENTREVISTA DE ROMA.

" Mentrestant, els caps reaccionaris feien pelegrinatges miste riosos a Alemanya i Italia ( José Antonio,Sanjurjo,Calvo Stelo,etc) sense dubtes a la recerca d'un ajud militar. Comptaven amb Hitler i Mussolini per a realitzar llur plan que havia de donar un c o p mortal a la democracia a Espanya" ( "Ma Mission en Espagne -1933 -1939", pág.75, de C.G.Bowers, ambaixador deis EE.UU. a Espanya.)

Un document en qué els propis conjurats revelen llur premed¿ tació en l'atac contra la República, i que aquest no tenia cap re -lacio amb els propaguejats afanys d'aturar el desordre ens el fa­cilita un deis propis complotadors, Antonio Lizarza. ("Memorias de la conspiración ", editat a Pamplona, en la página 24 del qual s"hi llegeix el que segueix :

" ACTA. Los abajo firmantes, Teniente General Don Emilio Barrera, en su propio nombre, Don Rafael Olazábal yDon Antonio Lizarza, representando a los Partidos Naciona­listas, y Don Antonio Goicoechea, Jefe del Partido de Renovación Española, suscriben lo que sigue, con obje­to de que quede registrado lo que se trató en la conver sación que tuvo lugar a las cuatro de hoy, 31 de marzo de 1934, con el Jefe del Gobierno italiano, después de haber sido informado detalladamente (.-..),declaró lo siguiente. PRIMERO.- Que estaba dispuesto a ayudar con la asistencia y medios necesarios a ambas partes de la oposición al régimen existente, con el fin de derribas? lo y reemplazarlo por una Regencia que prepararla la restauración completa de la Monarquia. SEGUNDO.- Que como demostración práctica y previa de esta intención, estaba dispuesto a contribuir inmediatamente con 2 0mil fusiles, 20 mil granadas de mano, 200 ametralladoras y 1.500.000 pesetas en metálico. TERCERO.- Que tal ayuda era sólo de carácter preliminar, y que seria seguida oportunamente por otra mayor, en la medida que el tra­bajo realizado lo justificase y las circunstancias lo hicieran necesario".'

Cal reteñir la data de la reunió en que fou decidit l'ajud peí govern feixista italiá contra la República espanyola. Es a dir,que era dos anys abans de la seva presentado al public, amb avions i ametralladores, dos anys abans de l'assassinat de Calvo Sotelo i set mesos abans del fets del 6 d'Octubre.

" S'han comenqat a prendre disposicions ja abans de les eleccions ( del febrer 193b ). Tot ha estat curosa -ment previst i l'operació ( militar ) será portada ~a terme. amb tota facilitat.Només será qüestió de 4 o' "3 dios j per-a reeixir".-(El comte de Romanones a Mr.C.

... . G.Bowers, pag. 234 del seu llibre ja citat. ) tribuna - 5

L'ESGLESIA EN EL COMPLOT

Antonio Lizarza, el complotat de Roma, dona detalls de la in' • tervenció d'altes i modestes jerarquies eclesiástiques en la pre • paració de l'operació contra la República. Copiem del seu llibre:

" Eficazmente colaboró en aquellos primeros trabajos de las organizaciones (clandeñtines) una JUNTA SACERDO -TAL " ( Pag. 14 ).

Al tres detalls :

"" Fué encomendado a Don Julio Yanez, párroco de Caparro so, ayudado por Don Francisco Areílano, que lo era de Tralbuenas, la tarea de FABRICAR BOMBAS DE MANO.LA MIS MA MISIÓN fué encomendada a Don Fermin Erice, párroco de Ezquiroz y a Don José Maria Solabre, de Berriozar. Hubo,pues, DOS PEQUEÑAS FABRICAS DE BOMBAS, una en Caparroso,otra en Mañero,aparte el depósito de Tral -buenas". ( págs. 81 i 82 ).

I, encara :

" La entrevista de Don Manuel Fal Conde con el Gene r al Mola - las dos cabezas de la conjuración - se cele -bró EN EL MONASTERIO DE IRACHE el 15 de junio.La con versación se celebró en LA CELDA DEL PADRE SUPERIOR * ( id. pág. 92 ).

"-Escric, dones, amb mots ben clars, QUE FARIA TEMPS QUE EL TERROR HAÜRIA ESGOTAT LA SEVA FORCA , SI LA COMPLICITAT , MES 0 MENYS DECLARADA I ADHUC CONSCIENT , DELS CLERGUES I FIDELS, NO HAGUES REEI5IT A DONAR-LI UN CARÁCTER RELIGIOS". ( "Les Grands Cimetiéres Sous La Lurte", pág.114» de Geor -ges Bernanos ).

EL COMPLOT COMUNISTA

Una altra arma de propaganda esgrimida contra el govern de la República fou la "descoberta" d'uns documents en qué es donaven d_e talls sobre un serios (sic) complot comunista, preparat per aquest partit i amb la participado d'elements d'altres.. organitzacions , situades a..!..'extrema, esquerra.

Eii les. pagines 163 a 175 de "Le Mythe de la Croisade de Fran­co" , de Southworth,es fa l'análisi meticulós d'una, famosos Docu -

tribuna - 6

El complot comunista»..

ments I,II i III, Segons els quals , alguns liders del P.S.O.E. i de la C.N.T. hi havien de jugar un paper molt important. La fal -setat no pot ésser mes grollera si es té en compte 1'absoluta in compatibilitat d'aquelles dues organitaacions amb el part.it comu nista. Fou, precisament, "Claridad", el diari de l'ala esquerra socialista ( de Largo Caballero ),el que denuncia la maniobra re-produint ,sota grans titols, aquells mateixos documents en la se-va edició del dia 30 de maig del 1936, és a dir, sis setraanes a -bans de la revolta de, Franco.

Per la seva part, Manuel Azaña declara en la seva conferencia del 18 de juliol del 1938,al Saló de Cent de Barcelona : " A l'o-rigen de ]'atac armat contra la República ... hi havia en primer lloc un error d'informado, amplificat i explotat per la propagan da : creure que el nostre pais estava a les vigilies d'una revoT ta comunista. Tots sabem que aquesta impostura FOU IMPORTADA D'A-LEMANYAI ITALIA per a dissimular una mes seriosa operació.¡Una revolta comunista en 19361 !Quan el partit comunista era, a casa nostra, el mes recent i menys nombres de tots els partits proleta ris!¡Quan els comunistes, encara que participaren a la coalic i é, no obtingueren en les eleccions de febrer mes que DISSET ACTES i MENYS QUE EL QUATRE PER CENT DELS SUFRAGIS EMESOS A ESPANYA!"

Afegirem per la nostra part, que els cnmunistes no disp^saven a Catalunya DE CAP LLOC AL PARLAMENT CÁTALA i NI D'UN SOL REGÍ -DOR EN TOT EL PAIS. Figuraren, és cert, en la coalicié electora 1 del 1936 - dos o tres llocs - puix que la campanya tingué lloc a base de 1'alliberament de tots els empresonats pels fe'ts d'Oc -tubre del 1934» A Catalunya, 1'Esquerra s'oposá a que.la coalició prengués el titol de "Front Popular", com a tot Espanya, i si el de "Front d'Esquerres",per tal de remarcar la circumstancia 1 itat de 1'entesa.

I per a tancar aquest capitol,farem avinent que la U.R.S.S.no fou reconeguda per la República mes que una vegada esclatada la revolta franquista i vista 1'actitud incomprensible de les demo -crácies envers el govern legal.

PROVOCACIONS FALANGISTES

' L'assassinat de Calvo Sotelo fou, segons els franquistes, la gota de sang que fa vessar la paciencia de la gent d'ordre (sic)i la qual reclamava 1'entrada en accio de les pistóles. Pero aquell

• TRIBUNA no es publicará el mes ' d'agost vinent degut a les vacances.

tribuna - 7

Provocacions falangisteso..

assassinat fou perpetrat el 12 de juliol del I936, DOS DIES DES-PRES DE L'ASSASSINAT,PELS FALANGISTES, DEL TINENT DE GUARDIESD'AS SALT CASTILLO. I abans havien caigut sota les "bales,del mateix origen : el policía que es trobava al costat del Vice-president de les Corts, Jiménez de Asúa, quan e:l 12 de marc, s'atemptá con tr a la seva vida; el dia 3 de maig fou assassinat a San Sebastián el redactor en cap del diari de Manuel Azaña; assassinats igualment, dos editors republicans i un jutge que havia condemnat a un fei -xista; una bomba esclata davant el domicili de Rafael Ortega i Gasset i una altra bomba sota la tribuna presidencial durant la desfilada del Vé aniversari de la República, a Madrid.

" Quins eren els instigadors de totes aqüestes provocacions ? Qui sufragava les despeses deis viatges d'aquests pistolers?TJ n a •cosa era certa : no era ni el govern, ni els socialistes; no eren -els amics d'Azaña i si els enemics del govern d'Azaña. Jo est ic "convencut per la meva part, que " molts r d'aquests incidents eren l'obra de provocadors feixistes. Els "turistes" alemanys que aleshores visitaven Espanya eren molt nombrosos".("Ma Mission en •Espagne - 1933-1939",de C.G.Bowers,pág. I98)

" No fou a causa d'aquest assassinat que els generáis es re -voltaren, escriu H.R.Southworth. La rebel.lió proyectada s'hay ria produít mes o menys de la mateixa manera que Calvo Sotelo ha-gués o no estat assassinat. Douglas Jerrold,l'anglés católic fa-nátic que llogá 1 'avió angles que condui Franco de Canáries a 1 Marroc, havia acabat 1 'el.laboració deis plans respecte el viat-ge aeri , QUATRE DIES ABANS QUE CALVO SOTELO FOS ASSASSINAT,I L'A VIO SORTI D'ANGLATERRA DOS DIES ABANS DE L'ATEMPTAT " ( "Le Mythe de la Croisade de Franco",pág. 162).

Després de la caiguda de Madrid, Ciano escriu en el seu diari: " Es una nova i formidable victoria del feixisme; potser la mes gran f-ins avui." I el D uce saltava de joia mentre que Ciano escrivia : " Mos -trant 1'Atles a la página d'Espanya, el Duce diu : " Aquest llibre ha estat obert aixi durant gaire b é tres anys, ara ja n'hi ha prou. Pero sé des d' ara que 1'he d'obrir a una altra página" ( C.G.Bowers, página 4-01)

UI4_GUERRA_DESITJADA '

Si el recurs a una guerra civil és considerat com el procedi-ment mes imperdonable en tot pais civilitzat, no pensaven el ma­teix els energümens de 1'extrema dreta espanyola. Llegim,si no ,

tribuna - 8 ;•••'•

Una guerra desitjada...

el que ha escrit en el seu Ilibre "Los catalanes en la guerra"'"el cap provincial de Falange de Tarragona,J.M.Fontana : " A pesar .de todo Cataluña fué anegada ( abans del I936 ) por el más repulsivo y catastrófico pacifismo (.. . ) Nosotros, no obstante, hubimos de seguir pensando que la GUERRA ERA UN MAL INEVITABLE,COMO LA EN -^ERMEDAD, e, incluso que A VECES LAS DOLENCIAS SON CONTRATIEMPOS NECESARIOS Y ÚTILES, COMO LOS GRANOS EN LA PRIMAVERA" ( pág.237 )

I que aquest clima de guerra civil, de "diálogo de las pisto­las" , no era privatiu deis mes exaltáis , si no propiciat i be -nelt per molts "conservadors",ho demostra e3 que ha escrit un ho-me tan d'ordre (sic), católic i eminencia gris de l'Opus Dei,per adob, com és aquest "Don Rafael Calvo Serer";"Durante mas de un si_ glo - desde 1808 a I936 - la lucha espiritual,politica y militar entre las dos Españas ( la do la "grande tradición" i de la "pe -quena tradición" ) ha sido continua, con intervalos de un aparen­te armisticio, forzado más por el agotamiento fisico que por un acuerdo de ambas partes, ENTRE ESTAS DOS ESPANAS NO HA HABIDO NUN CA POSIBILIDAD ALGUNA DE SÍNTESIS. Desde mis primeros escritos ME HE OPUESTO A QUE SEAN CONSIDERADAS EN PLANO DE IGUALDAD. LA SÍN­TESIS ES IMPOSIBLE PORQUE IMPLICA UNA CONTRADICCIÓN METAFÍSICA. " (De "Política de Integración" ,pág. 39,Madrid, 1955 ). I negant-se a recorrer a tot procediment civic , afegeix : " Los bondado -sos liberales de que ahora gozamos, no gustan de contar que a la vez que desde el siglo XIX se viene formando un "segundo siglo de oro" de las letras españolas, EL ESTADO DE GUERRA CIVIL HA SIDO PERMANENTE, Y QUE EN 1936 NO HA SIDO SINO EL FORZOSO DESENLACE DE ESTE CONTINUO ESTADO DE TENSIÓN" ( id. pág.I8TJ

Durant uns mesos, a Mallorca, uns equips d 'execució,trans portats rápidament de vila a vila amb camions requis a ts a l'efecte, han raatat fredament, a la vista de tothom , a rnilers d'individus considerats com suspectes,peró con -tra els quals el propi tribunal militar hauria hagut de renunciar a invocar el menor pretexte legal. Mr.el Bisbe de Palma estava al corrent del que succela, com tothom.No obstant, no ha deixat de mostrar-se sempre que ha pogut al costat d'aquests botxins, alguns deis quals tenien evi -dentment a les mans, la breu agonia d'una centena dtomes" ( De •" Les Grandes Cimetiéres sóus la Lune" ,págs. 185 iI86, .de Georg.es Bernanos ) .

£A_GUERRA_INNECESSARIA

" Una consideració menys dramática, ádhuc vulgar, ens perme -trá de mesurar justament la immensitat de tonteria i 1'-error co -tribuna 9 • • •

La guerra innecessária,.,

mes. Ea dos anys que comengá aquest drama, i la rae que el rnoti vá, en aparenga, fou la negativa a respectar els resultats del su fragi universal del febrer del 1936» D'aleshores engá, dos a n ys s'han escolat i hora pot ben pensar que donada la fugacitat de les situacions politiques a Espanya, les fluctuacions própies a les institucions democrátiques, les variacions de la voluntat del su-fragi popular, si en lloc de cometre una semblant bogeria hora s'hagués ajustat tot siraplement al régirn normal, és gairebé segur que en aqüestes hores ens trobariera a les vigilies d'una nova con sulta electoral i en la qual tots els espanyols podrien mesurar lliurement llurs forces politiques. ? Qué s'ha guanyat, dones, en desencadenar una guerra civil a Espanya?" ( President Azaña, dis-curs del 18 de juliol 1938, Barcelona )

Recordera que en 1931 guanyaren les esquerres; en 1933 foren les dretes que obtingueren la raajoria a les Corts i en 1936 el p£ ble es decanta novament per les esquerres. I cal fer observar el següent t la dissolució de les Constituents fou decidida per les própies notabilitats republicanes, raalgrat llurs previsions pes-simistes sobre el resultat de la nova consulta, mentre les elec -cions del febrer del 1936 foren convocades per Pórtela Vallada­res contra el parer de Gil Robles.

Wk J 3 2 3 0 S ?KRNAC I ONÁL

Llegim , d'IIenri Clérisse, redactor de Radio Luxemburg,en el seu llibre " Espagne 36-37 " : " Si Ceuta i Melilla han esdevin -gut de fa un teraps-ports militars i comerciáis alemanys, que re -ben i cobreixen diáriament els cargos i els vaixells de guerra ate manys, és que el general Franco, el mestre de 1'Espanya blanca ha ben volgut donar a Alemanya 1'autoritzacid d'utilitzar-los" (pá­gina 271 ). I el mateix H.Clérisse reprodueix una informado del "Times" de Londres ( 12 gener 1937 ) que diu ; " Les intromissions alemanyes (al protectorat del ííarroc) que han gairebé eclipsat les italianes, son de tres classes s económiques,administratives i militars (...) Kan estat fets preparatius per tal d'acomodar, en vista a certes eventualitats, una forga estrangera d'almenys VINT MIL HOMES ..o ( id. pág.28I ).

" El 3 de novembre del 1938, lord Halifax, successor d'Eden,féu a la Cambra deis Lords aquesta declarado sensacional 1

"' Des de 1'época de les primeres conversa.cions del Govern de S.M. amb el govern italiá, Muss o 1 i ni ha precisat serapre que, per raons que nosaltres coneixem, tant si les aprovem com no, NO TENIA CAP DESIG DE VEURE FRANCO VENCÜT." ( "Ma Mission en Espagne", C.G.Bowers,pág. 384)

tribuna - 10

SI front internacional«, . „

Manuel Azaña donava les raons deis "desigs" de Mussolini en el ja referit discurs de Barcelona : " I per qué aquest ajud(d'A-leraanya i Italia)?» Per pura simpatia politica o per a emprendre el que se'n diu inexactament una creuada ideológica? Per pur es-perit de propaganda? No; en el fons, poc interessava a l'estat a-leraanv i a l'estat Italia el régim politic d'Espanya; i si la RE­PÚBLICA ESPANYOLA S'HAGUES PRESTAT A INTEGRAR EL SISTEMA DS POLÍ­TICA OCCIDENTAL QUE PREPARAVA EL GOVERN ITALIA, SI ELLA S' HAGUES PRESTAT A DESTRUIR EL "STATU QUO» I A SERVIR ELS INTERESSOS DE LA NAIXENT HEGEMONÍA ITALIANA AL MEDITERRANI, AH.COM RAURIEN DECLA -RAT A ROMA I BERLÍN QUE LA REPÚBLICA ESPANYOLA ERA UN ARQUETIPU S D'ORGANITACIO D'ESTÁT! "

I s " La república s'associá a la politica de sancions per l'atac italiá contra Etiopia, seguint aixi la politica de les po­tencies de la térra que tenien aleshores la sort de que llur inte res nacional coincidis amb e.ls principis que regeixe n " Cal escollir, en efecte,entre el la via moral' de la Societat franquisme i la democracia,car en­de Nacions. Quan la politi- tre aqüestes dues concepcionsno hi ca de les sancions ( contra cap un terme mig» Cal escollir en Italia ) fracassá per l e s tre Crigt i el seu botxi, i ja es raons que tothom coneix, la hora, ben té l'hora, que la jerar-Repüblica Espanyola es tro- quia católica denuncií püblicament "bá amb el flanc descobert, aquesta repulsiva parella." davant les represálies ;po- Albert CAMUS. ques setmanes després d e l'abolició de les sancions, el conflicte ^Etiopia encara viu,co -menqava l'agressió italiana contra el nostre pais (.. „ ) Aques t s foren els crims de la República en 1'ordre internacional„"

Espionatge italo-a"i eraany.

"Una gran efervescencia regnava a 1'Ambaixada d1Italia on Ora-zio Pedrazzi, l'ambaixador en camisa negra, encarregat des ' de feia poc per Mussolini d'empenyer la revolució feixista, no e r a cap desconegut per Calvo Soteío i Goicoechea, amb els quals comp-tava el Duce d'una manera evident. L'Ambaixada d'Alemanya no es­tava ociosa darrera les seves altes parets,, , „ , amagava importants quantitats d'armes i era una fornal de propaganda. La campanya de premsa dirigida per "Gustav Recler", saltava ais ulls deis nenys observadors. DES DEL SETEMBRE DEL 1935, els principáis agents de propaganda nazi es vantaven d'haver publicat cent quaranta cinc articles a llaor d'Hitler. "El Debate» i "Ya" eren els órgans de Mussolini, mentre "Informaciones",finangat per Juan March, estava a les ordres d'Alemanya."

" Fet mes significatiu, encara, tots els militars espanyols rebien un periódic militar alémany que s'intitulava " Ejército,Ma riña, Aviación". Aquest periódic 1'havia fundat '7. Faupel (. „. ) tribuna II ...

El front internacional..,

Espies alemanys i italians estudiaven les possibilitats militars i els agents de la Gestapo entraven en acció (...) Fou en aquesta at mosfera com es desenrotllaren els preparatius de les eleccions deT 1936, que 1'extrema dreta donava ja per inevitables ". ( C.G.Bo -wers, "Ma ¡lission en Espagna", págs. 170 i 171 ).

Les Excel.léncies democrátiques.,

La gairebé totalitat de les ambaixades traslladaren llurs ser-veis a San Juan de Luz, en setembre del 1936. C.G.Bovers constata que l'accid de molts representants diplomátics está centrada con­tra el govern legal davant el qual están acreditats. " Conven qu t des del comenqament - eseriu- que l'alianqa entre Hitler, Mussoli-ni i Franco marcava la primera etapa de la lluita contra la demo -crácia a Europa, vaig ésser per aixó molt mes sorprés davant la indiferencia d'alguns deis meus col.legues i indignat per 1'actitud francamentpro "Pensó avui del general Franco el feixista d'altres"(id„pág . mateix que en pensava a 1'época 277)„ de Guernica. Pero sense que si -

' . , , • , . . - , , „ J-IJ- gui necessari evocar els proces-Al ludint 1'escanda!* f d e M o s c ü u s r e c 0rdo que B O U

abus del refugí que a favor. vosaltres, comunistes, que lliu-

rLn aa^ns eSLnt°s Uo5Slomf r á r e u a F ^ c o <el P°^e espanyol, ríen alguns agents diploma i q u e S Q U v o s a l t r e s ? valents ho-

5 Aqueíia h o l p í L u t a t fé¿ mne% d e 1 'esquerra de Fran,a,quan

ffuanvar no D O C S diners ais e l F r o n t Popular era mestre del líe íabrinden Savia es Poder> *ls ^ f ^ f * ^ 1 f + „+ v^ „™ I -. ~ zr perpetres el cnm. Mai com ales-tat ben convencut que en el . í J>¿ 2 -e--̂ n n curs de la guerra civil la hores no fóreu tan fidels a la IMMUNITAT DIPLOMÁTICA SER í S ^ n J S S J í M ' í í ^ J Í Í Í S * í* VIA PER A ENCUBRIR NOMBRO- Í®L V2ÍSSÍ!Í V & n í í SÍ Tí?*" qoq fPTMq PnTTTTrqn T hP Q 0 1 S MAURIAC, amb motiu de l'a -»"íiw o'io 'ÍÍÍXTW-ÍÍ ™1 fusellament de Grimau."Le Figaro aj.riDat a la conclusio que T.++ • „ \ una part del eos diploma - Litteraire ; tic.-.&f'̂ pditat prop de " la República Espanyola ha representat respecte de la cinquena columna de Mola un paper que els dona dret a la menció . .. " poc honorable1' ("Ma Mission en Espagne", de C.G.Bowers, página 290 ) De la "no-intervencid".

11 No es tarda gaire a donar-se compte que el pacte de "no in -tervencio " no era res mes que una sinistra farsa. (...) agents representants de diversos palsos guardarien la frontera francesa per tal d'impedir les trameses al govern espanyol. Els francés os i anglesos havien de patrullar al llarg .de la costa nord i, al sud, fins a Málaga. La costa , de Málaga al nord, estava controlada per vaixells alemanys i italians, és a dir PER PAISOS QUE LLUITAVEN DES

tribuna - 12 . . . .

El front internacional...

k CARADAMENT CONTRA EL GOVERN LEGAL D'ESPANYA " ( C.G.Bowers,pág.315) El mateix autor cita "Forza Armata", organ de l'exércit italiá,e-

'¿ dició del 3 de juny del 1937 , "del 26 de desembre al 27 d'a -bril, Mussolini havia enviat 100.000 soldats italians i 40 mil to-nes 'de material de guerra, o sigui 132 combois efectuats mitjan -gant 52 vaixells " { pág„3l3)

•

Southworth copia del llibre d'Hugh Thomas ; " lluitaren pels » republicans 3.000 anglo-canadencs( 6 per Franco); 2.800 nordameri-

cans ( I per Franco) ; 5.000 álemanys i austriacs ( mes de 14.000 per Franco); 3.350 italians (mes de 50,000 per Franco)" (600 irían desos per Franco); 10.000 Trancesos ( 100 ? per Franco); 20.000por tuguesos per Franco)

Son coneguts els incoñv'enients que trobá el govern de Mf.LJéon Blum en el seu desig d'ajudar els republicans. L'oposició f o u molt forta tant en el seu propi pais com per part del govern an -glés. Aquest ana fins a advertir aquell cap de govern que de tro -

• bar-se implicat en un conflicte bel.lie europeu per la seva inter-- venció a Espanya no podria cornptar amb 1'aquiescencia anglesa.I el president del. Senat francés Mr. Jeanneney deia : "Que poguem és-ser induits a fer la guerra pels interessos d'Espanya... ningü no ho pot comprendre". Mentre el President de la Cambra, E. Herriót,re c o mana va a Léon Blum ¡ " Ne va pas te fourrer lá-dedans'!" -("La R"e volution et la guerre d'Espagne", de Pierre Broué i Emile Témime , pág. 301 )

Léon Blum torna al govern per segona vegada en 1938 i es. cos­tra decidit a ajudar els republicans : " Vist 1'enfonsament repu -blicá, quan podia esperar-se un progrés general deis "nacionalis -

- tes" a Catalunya,es considera molt seriosament per part del govern francés el propósit d'uná intervenció militar que es traduiria amb l.'ocupació d'aquesta provincia espanyola (... ) Els ministres, se-

— gons Blum, proyectaren una expedido rápida efectuada per unitat s mecániques " ( Declaracions de Blum davant la comissió d'enques -ta parlamentaria - id. página 456 ),

EPILEG

•-Acabada la guerra, 1'ambaixador Claude G.Bowers se'n torna ais Estats Units i visita immediatament el President Roosevélt :"Abans de teñir el temps de seure i pronunciar un mot em diu : ". Hem co -roes un error; vosté tenia rao." .....'...

El mateix ambaixador és invitat a informar a la Comissió d'A -fers estrangers de la Cambra de Representants.

tribuna - 13

" Per mi, com per a tots els homes de 40 anys, la guerra d'Espanya fou una época lirica, un drama romántic. Es una etapa en- el ron . Una mena d' "affaire Dreyfus»de 1936. La guerra d'Espanya fou guanyada pels que morien a Madrid i era important de morir-hi entre I936 i 1939• Aquesta ciutat era aleshores un idol. Amb els mateixos drets que Johnny Hallyday ho és avui. Permeteu-me una imatge ; en aquells moments els scooters passaven per Terol". ( Declaraciohs a "Paris-Jour",de Paris, de Fré déric Rossif, autor del film " Mourir á Madrid ". )

Epileg...

" En ésser preguntat per la Comissió si, al meu parer,el blo -queig d'armes havia contribuit a la victoria del feixisme, vaig respondre categóricarnent per 1'afirmativa."La sessió acabada, fiu calorosament aplaudit i vaig teñir el sentiment que la Comissió no estava gens lluny de pensar com jo.

" Aixi, el President Roosevelt, havia declarat que haviem co -mes un error, El senador Pittman ( autor del bloqueig d'armes) ha­via dit que cometérem un error. La Comissió parlamentaria es mos-trava favorable a aquesta manera de veure les coses. PERO JA E R A MASSA TARD " ( C.G.Bowers págs. 406 i 407 ).

.El primer d'abril del I939 acabava la guerra civil espanyola i el 3 de setembre del mateix any Hitler i Mussolini obrien de nou 1'Atles per a tacar-lo tot de sang.

Bibliografía :

" Le Mythe de la Croisade de Franco",d'Herbert R. Southwort,E-dicions "Ruedo Ibérico", 5, rué Aubriot - Paris IVéme.

" Ma Mission en Espagne - 1933-1939 ", de Claude G. Bowers,Flam marión, 26, rué Racine, Paris.

" La Révqlution et la Guerre d'Espagne ", de Pierre Broué i E-mile Temimme, Les Editions de Minuit,7,rue Bernard-Palissy , Paris VIeme.

"Les Grandes Cimetiéres sous la Lune", de Georges Bernanos,Edi_ torial Plon, 8, rué Garanciére - Paris VIeme.

" Espagne 36-37" vista per Henry Clérisse, Edició G.Ventillard, (.Sté.Parisienne d'Imprimerie , 27, Rué Nicolo, Paris.)

" Discours prononcé par S.E. le President de la République Es-pagnole D. Manuel Azana, le 18 Juillet 1938, a Barcelone", Gobierno de la República Española en el Exilio, 56,Bvd.Jean-Jaurés, Boulogne ( Seine )

.tribuna - 14

informacions...informacions,,..informacions...informadons...inform

El XXXIIIé Congrés del • PEN CLUB reunit a Iugo_s lávia ha adoptat una resolució " comdemnantles represálies exercides contra un grup d'escrip-tors espanyols, catalans i portuguesos". Per altra part, els participants a aquesta organit zació cultural internacional han exprés s at llur solidaritat envers "els intel.lectuals de Castella, Catalunya i Portugal que desplegue n tots llurs esforqos prop deis seus governs per tal d'aconseguir llur dret a la llibertat."

INSTITUCIONALITZACIO I "REFERENDUMV. - Del corresponsal d'Iberi-ca a Madrid-: " Otra cuestión es la llamada institucionaliza-

ción; éste es un asunto que preocupa. Los militares y sus amigos "ultras" desean institucionalizar la dictadura; los neofalangistas quieren que se institucionalice el Movimiento,para enquistarse de­finitivamente en el Estado; los pseudo-liberaíes ( y entre ellos hay incluso algunos del "Opus" ) quieren , el desmantelamient o del aparato falangista y una monarquía con dos o tres partidos le­gales-, ••- Todos coinciden en que hay que institucionalizar un poder que hasta ahora sigue siendo personal,para cortar todo intento do "subversión". Sin embargo, no se ponen de acuerdo a la hora de re­partirse el pastel. Se habla mucho de la carta dirigida por Garri_ gues ( embajador en el Vaticano ) a Herrero Tejedor, diciéndoleque no hay que soñar con institucionalizar el Movimiento. " Si el Cau­dillo no lo creyó oportuno durante veintiséis años, cómo lo v a creer ahora?"A fin de cuentas, en esta lucha sorda, hay todo me -nos liberalismo. Según los rumores que circulan se está preparan­do un referéndum para hacer el simulacro legal de la tan cacareada institucionalización que, sin duda, será el parto de los montes".

J.QUERO MOLARES A PARÍS.- Amb motiu d'una breu estada a la ca . pital francesa de l'ex-Rector de la Universitat Autónoma de

Barcelona, el nostre distingit amic ha estat homenatjat peí Co­mité Departamental del Sena d'Esquerra Republicana de Catalunya . Un gran nombre de militants foren presents a la reunió i els amics d'Esquerra deis Pireneus Orientáis enviaren llur adhesió amb un te legrama molt cordial. El President del Comité , J. Sans>saludá la presencia de J.Quero Molares i després de paraules elogioses sobre la seva destacada personalitat 1'invita a 'p"arlar de la sitúa c ió internacional, la qual cosa féu amb aquella agudesa i justesa que li és característica. Joan Sauret explica la situació política a 1'interior , de la qual en tregüé previsions molt esperangadores, després de posar l'accent sobre la necessitat d'adaptar el partit a les realitats que suposen les inquietuds de la nova generació.An toni Xirau féu un resum deis discursos i contesta atinadament a totes les preguntes fetes pels reunits.

tribuna - 15

Informacions. . ;

" LA CONSTRUCCIO POLÍTICA D 'EUROPA". - Aquest és el titol .. del ITVe opuscle d' EDICIONS D'APORTACIO CATALANA, de Barcelo­

na, 1'autor del qual és el nostre amic Josep Sans„ Consta de 44 pagines en les quals es reprodueixen articl.es de distingides per-sonalitats europeistes»

PUBLICACIONS RESUDES.

Han qrribat a la nostra Redacció : "Ressorgiment ", de Bue _

nos Aires, maig. " Vida Nova", de Montpeller, na 33, de maig."Or-feo Cátala", de Ménic., na P?,. "República", de Paris (A.R.D.E. jnS 22, .marc,. "Ibérica", de Nova York, n2 6, 15 juny. "Endavant" (M.Si de C.),de Paris, n2 I47,juny„ "• Bulletin d'Information "del C.A.R. E., de Paris, n2 30,15 juny. " Tierra Vasca", de Buenos Aires,juny. "Informaciones Parlamentarias",Paris, n2 b3,maig. — " Los orígenes de la crisis dominicana " per Theodore Draper,

tradult al castellá i editat en suplement de la Revista "Cuader -nos", de Paris.

- "L'Església, 1'humanisme i la legalitat al banc deis acusats4cl Tribunal d'Ordre Public a Madrid", es un interessant opuscle edi -tat clandestinament a Barcelona „ Conté el judici del dia 13 de febrer celebrat a Madrid contra Mossén Dalmau, Urruela,Joan Sales, i Joan Bernales. Estáven defensats pels advocats Josep Benet, Mi-ralles, S. Casanovas , i Garcés0

- Hem rebut la visita del nostre amic J„ Benito, que resideix a Venezuela.

S'ha reunit el Consell Federal Espanyol del Moviment Euro -peu sota la presidencia de Rodolfo Llopis i actuant de Secretari E. Gironella. Estaven presents : Par-era i Gorkin ( socialistes ^Mal-donado, Val era i Suérez ( grup liberal ); Nárdiz,Irujo i Agesta,del grup base; Alvajar, del grup galleguista i Sauret del "Consell Ca-talál' Els reunits es felicitaren de la presencia a la reunió del Secretari del "Mouvement Européen", Mr. Van Schendel. Es dona comp te de la constitucié a Méxic d'un agrupament europeista adherit al C?F.E., el qual compta amb un nombre important d'afiliats de to -tes tendéncies.

Els amics de TRIBUNA continúen enviant-nos donatius i l'import de la nova subscripcié I965 ( 15 franes ). Les trameses han d'ésser a dregades,com sempre a : Joseph FALGUERA - C.C.P.Paris 17.370-01

5,rué Marcel-Sembat - HOÜILLES , S.& 0.

Le Directeur : Josep SANS tribuna - 16 Paris.