288 Agricultura

TRACTAMENTS.—Presenta aquesta malaltia l'aventatge so-bre el mildiud'estendre els seus filaments per sobre, essent possible, per tant, deturaruna invasió sí es tracta tot seguit.

S'han presentat molt remeis contra aquesta malaltia, mes el mésinteressant continua essent el sofre.

1) Sofre mòlt. És el que sol usar-se. ¡És bo si passa pel cedaç delnúmero 100.

2) Sofre sublimat. Flor de sofre obtingut per la recollida dels vaporsde sofre en grans sales en les parets de les1 quals se condensa. Un cop.mòlt és més fi que el primer i dóna millors resultats.

3) Sofre precipitat. Obtingut per mitjans químics, el pols més fide tots.

Demés d'aquests sofres hi ha els sofres negres, la riquesa dels qualsen sofre és variable fins el 50 per 100.

El. sofre com el sulfat deu arribar arreu del cep, utilitzant-se peraixò les màquines qu ea un estalvi de sofre en els tractaments, el repar-teixen en boira fina per tot el cep.

El sofre dèu emplear-se : 1) Tot just el cep borroni.2) Durant la floridai no solament per .evitar la malura sinó per la

seva favorable acció sobre la flor del raïm,, a la qual ajuda a ben granar.3) Abans de verolar els raïms, per afavorir la maduració.Apart d'aquests tractaments essencials deuen fer-se en cada comarca

els intermitjos necessaris per l'extirpació del mal.Una fórmula curativa del oidium és:

Permanganat .de potassa ... 150 a 200 gramsCalç per fer-lo enganxadís 1,5 a 2,5 quilosAigua , 100 litres

La seva acció és rapidíssima però de curta durada. Sols deu apli-car-se per a turar una forta invasió, mes ensofrant-lo abans possibleal darrera.

ERASME D'YMBERTEnginyer del Servei de Viticultura

La Ramaderia a MallorcaVIII

ELS PORCS

E LS porcs de Mallorca formen una categoria especial; no tenen cone-xió amb els indígenes; de Catalunya, ni amb els tres tipus descrits

de Sansón. Els caràcters del porc mallorquí són els següents: Perfilde la calavera lleugerament còncau; braquicefalia manifesta; frontalsamples i plans; els supranasals des de la base s'arrodoneixen i s'es-trenyen, fent en sa part superior una depressió, que és la que originael perfil còncau.

L'espai frontal forma unes arrugues triangulars;1 les orelles amples

Agricultura 289

i p.enjants depassen de la base dels ossos del nas. Dessota la mandíbulainferior pengen dues bosses cutànies, una a, cada branca del maxilar, 'els quals apèndix per semblar-se als mugrons, la gent ne diu mamellons.Aquest caràcter, encara que el presenta là majoria, no és, però, absolut.

La pell és negre i del mateix color els pèls, que en el front són abun-dants, groixuts i llares, com igualment en l'espinada on formen unaclenxa i en les cames, que posats transversalment es dirigeixen enrera.En la resta del cos, els pèls un poc abundants.

I?

i

hà

hmáá¿AÍ

^K fi 3̂

ÍÈÉÈ i-

Nodriç mallorquí

El cos dels porcells és arrodonit i poc allargat; en les truges estàben proporcionat, encara que un poc estret i ensellat. Les cames har-mòniques al cos són fortes; el morro potent. Le truges porten deumugrons. ,

Els verros d'un i dos anys són més voluminosos que les truges dela mateixa edat. Les diferències sexuals poc pronunciades.

Les descripcions corresponents als tres tipus específics de Sansón,cap d'elles s'ajusta a la figura, del porc mallorquí Aquest animal noessent el resultat del caprici dels ramaders, barreja, de múltiples races,sinó que tinguent els caràcters ben fixats, com qualsevol categoriaracial, se l'ha de considerar tal com és o del contrari, es faria un manca-ment a la Zootecnia.

290 Agricultura

Sansón enclou els porcs de Mallorca en el tipus ibèric., Aquest tipus,en primer lloc és dolicocefal, la concavitat de la calavera és més pro-nunciada i les orelles són' portades, dretes i endavant, els quals caràctersdifereixen completament dels tipus mallorquí.

Alguns pagesos mallorquins probaren la introducció de races foras-teres; .els fracassos els han fet tornar a l'explotació de la raça del país.Es excepcional trovar porcs de races exòtiques, o que en presentincreuaments.

Difícilment es trobarà una raça de porcs com la del país, que ambles c ondicions de vida a que està sotmesa igualés el seu rendi-ment.

El mètode de reproducció empleat és la selecció. La consanguinitatprocura evitar-se perquè segons els ramaders, la talla disminueix.

Les truges crien dues vegades a l'any. Terme mig, donen dotzegarrins anyals. Algunes truges es conserven sis i set anys, però per re-gla general, fan de quatre • a sis cries abans d'engreixar-les. Els verroses capen :a l'any.

En les masies que tenen bosc d'alzines, les truges quasi sempre higarrinen. Durant una llarga temporada hi viuen en completa llibertat.En els boscos mengen 'aglans, llentiscle i arrels. En les terres deconreu, on s'engeguen, quan no es disposa de bosc, aquests, animalsen primer lloc hi espigolen i després furguen les terres buscant-hi arrels.Els porcs fins a sis mesos no costen res al pagès.

Els. porcs es posen a engreix entre cinc i vuit mesos i llavors se'lstanca a la porqueria, corralina o aixoll. Al començament de l'engreixse'ls dóna figues, figues de moro i un poc de garrofes. En les comarques(••• finques de regadiu la base de la ració es composa de carabassa, monia-tos, patates i altres tubèrculs. Quan estan tips d'aquests aliments, lla-vors se'ls raciona a més amb farina d'ordi i faves.

La formació de greix en el porc mallorquí és ràpida, arribant unmoment que les cames no poden sostenir el cos. Mes això no impideïxque en molts casos l'engreíxament continuï, malgrat que els animalshagin de menjar ageguts. L'engreixament es dóna. per acabut quan eldit s'enfonza en la cansalada. •

L'engreixament del pdrc és la pràctica més generalitzada a Mallorca.Cada pagès fa una engreixada o dues, que per regla general es componcada una d'elles de quatre :a dotze animals. Algunes masies importants,n'arriben a engreixar dos cents. Al poble de Son Cervera, l'engreixa-ment del porc constitueix una indústria intensiva.

La producció de porcells o garrins a Mallorca és insuficient. Menor-ca lliura cada any a la illa gran uns quants centenars de porcells per al'engreixament.

L'explotació de l'engreixament és una indústria que cada dia creix.A més dels porcs que s'exporten en viu, s'ha de comptar la gran quan-titat de carn i grassa que s'elabora en la illa, destinada a l'exportació.No totes les. comarques mallorquines elaboren carns; pel costat deManacor és potser on aquesta indústria està més desenrotllada. Enaquesta última població, durant la última temporada un català solamentsacrificà 2,500 porcs.

La distribució de les parts del porc, considerant-lo comercialment,

Agricultura 291

presenta qiielques diferències amb animals d'altres races. El rendiment,net del porc mallorquí es'calcula que és el 91 per 100.

El senyor Bosch i Miralles (1) antic Inspector de carns de l'Excorxadorde Palma, dóna terme mig les següents xifres, que es poden pendre perguia de rendiments :

Pes viu -. 110 quilosSang 1 quiloFetge, llengua, perdiu i cor 3 »Estómac, budells i bufeta, nets 4 »Llard i cansalada 34 »Cap 7 »Resta del cos 52'50 »

Pèrdua •• ••• 8'80 quilos

Truja mallorquina, criant

Dels productes del porc mallorquí se n'estirtia principalment el llard,el qual és fi, gustós, aromàtic. Els confiters ne fan un gran consum subs-tituint-lo en moltes operacions a la mantega, Hi ha una opinió bastantestesa entre els confiters, que creu que el llard de les altres races déporcs «no puja o no munta». Respecte el particular hem preguntata a l'acreditat pastisser En Esteve Riera, de Barcelona, si creu certa lasusdita opinió, responguent-nos, que únicament el porc extremeny estrobava en aquell cas; les demés races de porcs tenen un llard convenientals usos de pastisseria.

(1) Ganado de cerda.—Ponència del V Congrés Agrícola Català.—Palma 1907.

292 Agricultura

Deiem, que la indústria porcina aña.va cada dia en augment. Resho demostra més que les xifres següent's, que'ho' .són .de diversos anysd'exportació:

Any 1897 ... .' 16,421 capsAny 1901 , 18,506 capsAny 1917 # 20,000 caps

Cada porc engreixat, destinat a l'exportació pesa, terme mig, 140quilos.

Les exportacions es destinen quasi en totalitat a Barcelona.

M. ROSSELL I VILAProfessor de Zootecnia

Una millora en el treball dels femers

H E vist a Vich una millora en el treball dels femers, que com que ésuna nova aplicació ,d'uns aparells especials, molt poc coneguts

encara, però que per a l'elaboració moderna del femer, no tenen preu,me crec fer un servei als agricultors de ma terra en divulgar l'aplicaciód'un nou enginy que fa pràctic el treball científic de la putrefacció meto-ditzada dels fems, demés d'altres aplicacions que en veure'l treballar,suggereix a tota persona acostumada a les necessitats de les masies iconeixedora de les dificultats i molèsties que poden evitar-se amb l'apli-cació de l'aparell a què faré referència.

Recordem primerament que cosa és un femer. És aquest un lloc ons' acumulen tots els excrements sòlids dels animals d'una explotació agrí-cola, barrejats amb tots els desperdicis de naturalesa orgànica, i posantel conjunt en condicions especials d'airejament i d'humitat es promoula seva fermentació per a que feta aquesta en condicions adequades vaginconvertint-se totes les matèries nitrogenades, en nitrogen assimilable,principalment amoníac, per a formar sals amoniacals solubles que sónun dels principals elements nutritius de les plantes. Com que els excre-ments ultra les matèries nitrogenadas, són rics en matèries minerals,com fosfats, potassa, etc., resulta que els fems .són un dels adobs méscomplerts, i, val a dir-ho, més estimats del bon pagès, sempre i quansa elaboració hagi estat ben 'conduïda.

Per a l'obtenció d'un fem ric en matèries útils a les plantes, el conei-xement i el cuidado en la seva elaboració, són essencials i es destacaa primera vista l'elaiboració ben conduïda, sols comparant dos femers,l'un ben treballat i l'altre quin treball hagi estat dificultós, puix mentrel'un el veureu humit, pastós, i d'uniforme composició, el segon està aclapes sec, amb sos elements, uns mineralitzats, '.altres sense podrir iapareixent per tot arreu taques de floridura, no obtenint-se en el segoncas, altra cosa q¡uel una muntanya de matèria quin valor fertilitzant és